Tractament dels residus procedents de la neteja viària

Volum I. Memò ia. TREBALL DE FI DE GRAU “T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia” TFG p esen a pe op a al í ol de GRAU en ENGINYERIA MECÀNICA Pe Isaac Reche Lamolla Ba celona, 14 d’Oc ub e de 2015 Di ec o a: Bà ba a Su eda Ca bonell Depa amen de EGE (717) Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC) Codi ec o : Miquel Solé Gus ems Escola d’Enginye ia d’Igualada (EEI) Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC) - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 2 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 3 ÍNDEX ÍNDEX ......................................................................................................................... 3 ÍNDEX DE FIGURES .......................................................................................................... 6 ÍNDEX DE TAULES ........................................................................................................... 6 ÍNDEX DE GRÀFICS.......................................................................................................... 7 RESUM ........................................................................................................................ 9 RESUMEN .................................................................................................................... 9 ABSTRACT ................................................................................................................ 10 AGRAÏMENTS ............................................................................................................ 10 CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ. ...................................................................................... 11 1.1. INTRODUCCIÓ GENERAL ........................................................................................... 11 1.2. OBJECTE GENERAL DEL PROJECTE ................................................................................ 11 1.3. ANTECEDENTS ...................................................................................................... 12 1.4. ABAST DEL PROJECTE .............................................................................................. 12 1.5. EXPERIÈNCIES ANTERIORS EN ALTRES PAÏSOS .................................................................. 12 1.5.1. Es a s Uni s ................................................................................................. 13 1.5.2. Regne Uni .................................................................................................. 16 1.6. EMPRESES PIONERES EN EL TRACTAMENT DE RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................... 18 1.6.1. Emp esa “Veolia En i onmen al Se ices” ....................................................... 18 1.6.2. Emp esa “CDEn i o” ..................................................................................... 19 1.6.3. Emp esa “Sil bus e G oup” ........................................................................... 20 1.7. ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO ........................................................................... 21 1.7.1. In oducció .................................................................................................. 21 1.7.2. Objec ius de l’ECRZ ...................................................................................... 22 1.7.3. Residus sòlids u bans en l’ECRZ ..................................................................... 22 1.8. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS O MUNICIPALS ................................................................... 22 1.8.1. De inició ..................................................................................................... 22 1.8.2. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids .................................................. 23 1.8.3. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids u bans (RSU) .............................. 23 1.9. NETEJA VIÀRIA ...................................................................................................... 27 1.9.1. In oducció .................................................................................................. 27 1.9.2. Se eis de ne eja ià ia ................................................................................ 27 1.9.3. Se ei d’escomb a ....................................................................................... 29 1.10. CLASSIFICACIONS DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ......................................................... 34 1.10.1. Ca àleg Eu opeu de esidus ......................................................................... 34 1.10.2. Ca àleg de esidus de Ca alunya .................................................................. 35 1.11. EXPERIÈNCIES PRÈVIES D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................ 35 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 4 1.11.1. In oducció ................................................................................................ 35 1.11.2. Con ingu de me alls pesan s en els sedimen s .............................................. 36 1.11.3. Relació en e mida de g a i concen ació de me alls pesan s ............................ 36 1.11.4. Relació en e la ne eja ià ia i la composició dels sedimen s ............................ 37 1.12. DESCRIPCIÓ DELS MUNICIPIS ANALITZATS EN EL PROJECTE ................................................. 37 1.12.1. Municipi d’A és .......................................................................................... 37 1.12.2. Municipi d’Igualada ..................................................................................... 39 CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT. ............................................................................. 41 2.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES GENERALS ........................................................................... 41 2.2. MUNICIPI D’ARTÉS ................................................................................................. 41 2.2.1. In oducció .................................................................................................. 41 2.2.2. Recollida de les mos es ................................................................................ 41 2.2.3. Sepa ació dels esidus ecolli s ...................................................................... 46 2.2.4. Classi icació dels ma e ials de les mos es ....................................................... 49 2.2.5. Composició de les di e en s ecollides ............................................................. 50 2.2.6. De e minació de la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica ........................... 56 2.2.7. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a A és du an l’any 2014 ...................... 68 2.2.8. Es udi bàsic de iabili a econòmica a A és ..................................................... 70 2.3. MUNICIPI D’IGUALADA ............................................................................................. 76 2.3.1. In oducció .................................................................................................. 76 2.3.2. Recollida de les mos es ................................................................................ 76 2.3.3. Classi icació dels ma e ials de les mos es ....................................................... 80 2.3.4. Composició de les di e en s ecollides ............................................................. 81 2.3.5. De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica .............................. 86 2.3.6. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a Igualada du an l’any 2014 ................. 88 2.3.7. Es udi bàsic de iabili a econòmica en l’ap o i amen ....................................... 90 CAPÍTOL 3. CONCLUSIONS. ...................................................................................... 95 3.1. CARACTERITZACIÓ FÍSICA DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................................. 95 3.2. TENDÈNCIES EN LA COMPOSICIÓ DE LES MOSTRES RECOLLIDES A ARTÉS I IGUALADA. ................... 95 3.3. PERCENTATGE DE MATÈRIA ORGÀNICA EN LA FRACCIÓ “SORRES I MATÈRIA ORGÀNICA” .................. 96 3.4. POSSIBILITAT DE VALORITZACIÓ DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA .......................................... 96 3.4.1. Recol·lecció anual o ien a i a pe a e iable el seu ac amen comple ............. 97 3.4.2. Recol·lecció anual o ien a i a pe a la iabili a en la ecupe ació de la acció de so es .................................................................................................................. 99 3.4.3. Con ibució del nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20) a la iabili a del p ojec e .............................................................................................................. 100 3.5. FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ ............................................................................... 101 CAPÍTOL 4. PRESSUPOST. ....................................................................................... 102 4.1. ASPECTES CONSIDERATS EN LA REALITZACIÓ DEL PRESSUPOST ............................................. 102 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 5 4.2. PRESSUPOST D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE .................................................................... 102 4.2.1. Ma e ial ..................................................................................................... 102 4.2.2. Mà d’ob a ................................................................................................... 103 4.2.3. Combus ible en desplaçamen s ..................................................................... 105 4.3. PRESSUPOST TOTAL D’ELABORACIÓ ............................................................................. 106 CAPÍTOL 5. BIBLIOGRAFIA. .................................................................................... 107 5.1. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA ................................................................................... 107 5.2. BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA ..................................................................................... 108 ANNEXOS.......................................................................................................VOLUM II - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 6 Índex de igu es Figu a 1. Màquina d’a ossegamen . .............................................................................. 31 Figu a 2. Màquina d'aspi ació. ....................................................................................... 32 Figu a 3. Escomb a mix en calçada. ............................................................................. 33 Figu a 4. Escomb a mix en o e a. .............................................................................. 34 Figu a 5. Locali zació de la coma ca del Bages a Ca alunya. .............................................. 38 Figu a 6. Locali zació d'A és dins la coma ca del Bages. .................................................. 38 Figu a 7. Locali zació de la coma ca de l'Anoia a Ca alunya. .............................................. 39 Figu a 8. Locali zació d'Igualada dins la coma ca de l'Anoia. ............................................. 39 Figu a 9. Exemple de ca e conside a zona cen e (Ca e Roca o ). ............................... 42 Figu a 10. Exemple de ca e de zona cen e (Ca e Ba que a). ....................................... 42 Figu a 11. Exemple de ca e de zona pe i è ica. ............................................................. 43 Figu a 12. Exemple de ca e de zona pe i è ica. ............................................................. 43 Figu a 13. Base de supo . ............................................................................................ 45 Figu a 14. Base de supo i con enido . ........................................................................... 45 Figu a 15. Buida ge de la màquina al con enido . ............................................................. 45 Figu a 16. Con enido col·loca en posició de ecollida. ..................................................... 45 Figu a 17. Con enido amb una de les ecollides. ............................................................. 46 Figu a 18. Ma e ials de la ecollida aboca s al ecipien de ia ge. ..................................... 46 Figu a 19. Sepa ació d'en asos, pape i ca ó i d'al es. .................................................. 47 Figu a 20. Ma è ia o gànica i so es es an . ................................................................... 47 Figu a 21. P ime ga bell u ili za . .................................................................................. 48 Figu a 22. Segon ga bella . ........................................................................................... 48 Figu a 23. Sepa ació de la ma è ia o gànica de majo s dimensions. ................................... 48 Figu a 24. A giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica. ......................... 48 Figu a 25. Mos es d’A és al labo a o i abans de se anali zades. ...................................... 57 Figu a 26. Ima ge de la R1C amb 10 augmen s. .............................................................. 58 Figu a 27. Ima ge de la ma eixa ecollida R1C amb 20 augmen s. ..................................... 58 Figu a 28. Ima ge de la R1P amb 20 augmen s. .............................................................. 58 Figu a 29. Ima ge de la ma eixa ecollida R1P amb 40 augmen s. ..................................... 58 Figu a 30. T i u ació de les mos es mi jançan medis mecànics. ....................................... 60 Figu a 31. Col·locació de les mos es en id es de ello ge. ............................................... 60 Figu a 32. Escal amen dels g esols a l'es u a d'asseca ge. ............................................... 61 Figu a 33. G esols a dins dels dessecado s. .................................................................... 61 Figu a 34. In oducció de g esols a la mu la. ................................................................... 66 Figu a 35. Ma è ia ino gànica (mine al) es an desp és de la ignició.................................. 66 Figu a 36. Exemple de ca e en la ecollida cèn ica MIX 05-01. ....................................... 77 Figu a 37. Exemple de ca e en la ecollida cèn ica MIX 05-02. ....................................... 77 Figu a 38. Exemple de ca e en la ecollida pe i è ica MIX 01-01. ..................................... 77 Figu a 39. Exemple de ca e en la ecollida pe i è ica MIX 01-02. ..................................... 77 Figu a 40. Con enido col·loca en posició de ecollida a Igualada. ..................................... 79 Figu a 41. Màquina abocan els esidus mi jançan la placa d’ejecció. ................................ 79 Índex de aules Taula 1. Classi icació dels esidus sòlids u bans. .............................................................. 24 Taula 2. Tipus de se eis de ne eja ià ia. ...................................................................... 27 Taula 3. Equipamen de l'escomb a manual. .................................................................. 30 Taula 4. Quan i a de sedimen s ecolli s i composició de me alls pesa s. ............................ 36 Taula 5. Resum de les ecollides e ec uades a A és. ........................................................ 43 Taula 6. Classi icació dels ma e ials de les ecollides en di e ses accions. ......................... 49 Taula 7. Pesos egis a s pe a cada acció (R1 A és)...................................................... 51 Taula 8. Pesos egis a s pe a cada acció (R2C A és). ................................................... 52 Taula 9. Pesos egis a s pe a cada acció (R3 A és)...................................................... 52 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 7 Taula 10. Pesos egis a s pe a cada acció (R4 A és). ................................................... 53 Taula 11. Pesos egis a s pe a cada acció (R5 A és). ................................................... 54 Taula 12. Dis ibució d'anàlisis i nomencla u a de les mos es d'A és. ................................ 57 Taula 13. Valo s exemple de càlcul d'humi a pe a la mos a 1 d’A és. .............................. 62 Taula 14. Pe cen a ges màssics d'humi a de les mos es d'A és anali zades. ..................... 63 Taula 15. Valo s exemple de càlcul de ma è ia ino gànica en la mos a 1 d’A és. ................ 67 Taula 16. Pe cen a ge de ma è ia ino gànica (cend es) es an desp és de la ignició de les mos es d'A és. .................................................................................................... 68 Taula 17. Quan i a ap oximada de esidus de ne eja ià ia gene a s a A és du an l'any 2014. ........................................................................................................................... 69 Taula 18. Cos o al de diposi a aques ipus de esidus d'A és a l'abocado . ...................... 71 Taula 19. Despesa anual segons quan i a gene ada. ....................................................... 72 Taula 20. Valo ació de les di e en s ope acions de alo i zació a A és. ............................... 72 Taula 21. Càlcul ap oxima de l'es al i anual en l'ap o i amen de la acció so es a A és. ... 73 Taula 22. Resum de les ecollides e ec uades a Igualada amb les zones i codis co esponen s. ........................................................................................................................... 78 Taula 23. Classi icació dels di e en s ma e ials en accions pe a les ecollides d'Igualada. ... 80 Taula 24. Pesos de les di e en s accions conside ades (IR1 Igualada). .............................. 81 Taula 25. Pesos de les di e en s accions (IR2 Igualada). ................................................. 82 Taula 26. Pesos de les accions conside ades (IR3 Igualada). ........................................... 83 Taula 27. Pesos de les accions conside ades (IR4 Igualada). ........................................... 84 Taula 28. Pesos de les accions conside ades (IR5 Igualada). ........................................... 85 Taula 29. Pe cen a ges d'humi a de les mos es ecollides a Igualada................................ 87 Taula 30. Pe cen a ges de ma è ia ino gànica de les mos es d'Igualada. ............................ 88 Taula 31. Quan i a mensual i anual de esidus de ne eja ià ia ecolli s a Igualada. ............ 89 Taula 32. Cos os o als de diposi a aques ipus de esidus a l'abocado (Igualada). ............ 91 Taula 33. Despesa anual pe diposi a aques s esidus a l'abocado (Igualada). ................... 91 Taula 34. Valo ació de les possibles ope acions de alo i zació d’aques s esidus a Igualada. . 92 Taula 35. Es al i anual ap oxima pe a la alo i zació de la acció so es a Igualada. .......... 93 Taula 36. Bene ici anual ap oxima pe a la alo i zació de la acció so es a Igualada. ........ 93 Taula 37. Amo i zació de la ins al·lació pe al ac amen de la acció so es a Igualada...... 93 Taula 38. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys d'un ac amen o al. ................................................................................................................... 97 Taula 39. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys de la alo i zació de la acció so es. ................................................................................................... 100 Taula 40. P essupos o al d'elabo ació. ......................................................................... 106 Índex de g à ics G à ic 1. Pe cen a ges màssics (R1C A és). .................................................................... 51 G à ic 2. Pe cen a ges màssics (R1P). ............................................................................ 51 G à ic 3. Pe cen a ges màssics (R2C). ............................................................................ 52 G à ic 4. Pe cen a ges màssics (R3C). ............................................................................ 53 G à ic 5. Pe cen a ges màssics (R3P). ............................................................................ 53 G à ic 6. Pe cen a ges màssics (R4C). ............................................................................ 54 G à ic 7. Pe cen a ges màssics (R4P). ............................................................................ 54 G à ic 8. Pe cen a ges màssics (R5C). ............................................................................ 55 G à ic 9. Pe cen a ges màssics (R5P). ............................................................................ 55 G à ic 10. Pe cen a ges màssics (IR1C Igualada). ............................................................ 82 G à ic 11. Pe cen a ges màssics (IR1P). ......................................................................... 82 G à ic 12. Pe cen a ges màssics (IR2C). ......................................................................... 83 G à ic 13. Pe cen a ges màssics (IR2P). ......................................................................... 83 G à ic 14. Pe cen a ges màssics (IR3C). ......................................................................... 84 G à ic 15. Pe cen a ges màssics (IR3P). ......................................................................... 84 G à ic 16. Pe cen a ges màssics (IR4C). ......................................................................... 85 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 8 G à ic 17. Pe cen a ges màssics (IR4P). ......................................................................... 85 G à ic 18. Pe cen a ges màssics (IR5C). ......................................................................... 86 G à ic 19. Pe cen a ges màssics (IR5P). ......................................................................... 86 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 9 RESUM Ac ualmen , al nos e país, els esidus que p o enen de la ne eja ià ia es po en di ec amen a l'abocado sense e -ne possible una alo i zació mi jançan el coneixemen dels ma e ials que els o men i les se es ca ac e ís iques. A a és d'un ap o i amen dels ma e ials que o men aques ipus de esidus, se ia possible edui de mane a no able la despesa en po a aques s esidus a l'abocado i així con ibui en la minimi zació de la gene ació de esidus. Així doncs, en el p esen es udi, es busca conèixe quins ma e ials o men, de mane a gene al, aques ipus de esidus pe al de sabe si es poden alo i za i se des ina s a ce s usos, desp és del ia ge dels ma e ials que els o men. Pe al d'assoli aques objec iu, es ecolli an esidus de ne eja ià ia en dos municipis di e en s i aques s, passa an una ase de ca ac e i zacions ísiques pe al de de e mina , de mane a pos e io , el po encial de alo i zació que enen els ma e ials que o men aques ipus de esidus. Finalmen , s’a alua la iabili a econòmica d’una possible alo i zació dels ma e ials, depenen de les quan i a s anuals gene ades i la se a composició. RESUMEN En la ac ualidad, en nues o país, los esiduos que p o ienen de la limpieza ia ia, se ecogen y se deposi an di ec amen e en los e ede os sin pensa en una posible alo ización a a és del conocimien o los ma e iales que los o men y sus ca ac e ís icas. Median e un ap o echamien o de es os ma e iales, se ía posible educi de mane a no able los cos es de lle a los al e ede o y con ibui a la minimización de las asas de gene ación de esiduos. Así pues, en es e es udio, se busca conoce cuáles son los ma e iales que o man, de mane a gene al, es e ipo de esiduos con la inalidad de de e mina si es posible una alo ización pa a cie os usos, después de la sepa ación de las di e sas acciones que los o man. Con es e obje i o, se ecoge án esiduos de limpieza ia ia en dos municipios di e en es, pa a después pasa una ase de ca ac e izaciones ísicas con el obje i o de de e mina , pos e io men e, el po encial de alo ización que ienen los ma e iales que o man es e ipo de esiduos. Finalmen e, se a alúa la iabilidad económica de las posibles acciones de alo ización de es os ma e iales, eniendo en cuen a que se á unción de las cuan idades gene adas en el luga de ecogida y de su composición. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 16 Fon : (Edwa d i Collins 2009) 1.5.2. Regne Uni Angla e a En el cas d'Angla e a, els esidus p o inen s de l'escomb a ia i poden se emmaga zema s empo almen sense es a so mesos a les di ec i es eu opees “Was e F amewo k Di ec i e”. Valo i zació dels esidus Si no se'ls hi ha e cap ipus de ac amen , poden se u ili za s pe :  Com a capa inal en p ocessos de es au ació als abocado s. Semp e i quan les se es ca ac e ís iques ísiques i químiques ho pe me in segons els c i e is de ini s pel ma c eu opeu “Council Decision annex 2003/33/EC”. Pe asseca aques s esidus no es necessi a un pe mís mediambien al. El pe mís es necessi a en el cas que se'ls hi hagin de e al es ope acions pe al de eu ili za -lo, com pe exemple, il a ges i en a s. Si només s'assequen, con inuen sen esidus so a el codi co esponen . Ope acions de compos a ge Els esidus no ac a s no s'acos umen a u ili za pe a compos a degu a que poden con eni ma e ials no biodeg adables i ce s con aminan s. En gene al, els esidus ma ca s amb el codi 20 03 03 (codi eu opeu pels esidus de ne eja ià ia), no s'u ili zen pe a compos a . Si els esidus dels pa cs i ja dins es ecullen pe sepa a , amb codi 20 02 01, es poden e se i pe a compos a so a els co esponen s pe misos. Si els esidus no han es a ba eja s amb esidus po encialmen con aminan s i compleixen els p o ocols de ma e ials d'en ada pe pode e compos a ge. El més p obable pe ò, és que aques s esidus con inguin me alls pesan s, de mane a que no se eixin pe e compos de quali a u ili zable en ho icul u a o ag icul u a. Si se'ls hi a un ac amen biològic en una plan a de ac amen , els esidus passa an a se ca aloga s al capí ol 19 del codi eu opeu de esidus, que es comen a en apa a s següen s. Aques compos pe ò, no se à un compos de quali a de mane a que han d'ana sepa a s d'al es compos os de quali a i el seu ús inal es a es ingi . No pod an se u ili za s pe a l'ag icul u a excep e en casos mol conc e s. T ac amen Si els hi em un ac amen ísic o biològic als esidus, de mane a que aconseguim can ia les se es ca ac e ís iques, aques s esidus poden se desca aloga s com a - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 17 esidus amb codi 20 03 03 i se ca aloga s com a esidus p o inen s de plan es de ac amen . Pel que a al seu ac amen , poden se ac a s mecànicamen i/o biològicamen pe al de ecupe a di e ses accions com: o gànica, ped es, so a i d'al es ma e ials. Tal i com s’ha comen a an e io men , aques a classi icació es a à lla o s seguin el capí ol 19 del codi de esidus eu opeu. Res au ació de e es El esidu pod à se u ili za pe aques a inali a quan, desp és d'un ac amen mecànic, pugui se ca aloga al capí ol 19 del codi de esidus i es ingui els pe misos co esponen s. Fon : (En i onmen Agency 2012) I landa del no d En aques país ja a anys que es conside a el ema de la ecupe ació dels ma e ials p oceden s de la ne eja ià ia com un ema impo an a conside a pe a la minimi zació de la gene ació de esidus. Una de les emp eses pione es és l’anomenada “CDEn i o” dedicada a la ges ió de esidus i amb àmplia expe iència an e io en el món de la sepa ació de ma e ials de la cons ucció i ac amen d’aigües esiduals. Aques a emp esa ha c ea una maquinà ia especí ica des inada a la ecupe ació d’aques s ipus de esidus. Valo i zació L’agència mediambien al del país ha dic a una sè ie de no mes que ma quen una pau a pe als ma e ials que es poden ecupe a i en quina aplicació, dependen de si aques s han passa pe un p océs de ac amen o no. Les ies de alo i zació que enen els ma e ials que han es a ac a s són:  U ili zació pe a eblimen s de e es.  Se enu com a p oduc e ecicla enin els pe misos.  U ili zació pe a compos a .  U ili zació com a subs i u s de sòl i ag ega s. Pe al a banda, les ies de so ida que enen els ma e ials que no han es a ac a s és la de se po a s en abocado s de esidus no pe illosos. Fon : (Emp esa CDEn i o sense da a) - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 18 1.6. Emp eses pione es en el ac amen de esidus de ne eja ià ia A con inuació es p esen en dos casos elaciona s amb emp eses que són pione es a ui en dia pel que a a la alo i zació dels esidus que p o enen de la ne eja ià ia. 1.6.1. Emp esa “Veolia En i onmen al Se ices” Aques a emp esa mul inacional es à dedicada a solucions ambien als, de mane a que o e eix o a mena de se eis elaciona s amb ac amen de esidus, aigües i ges ió ene gè ica. Des de l’any 2013, al Regne Uni , aques a emp esa hi o e eix un se ei de ac amen de esidus de ne eja ià ia a di e ses ciu a s com pe exemple Bi mingham o Sh opshi e, en e d’al es. Bene icis Els bene icis que s’ob enen a a és d’aques a acció són els següen s:  E i a que en e un 85 i 90% dels esidus d’aques ipus agin a pa a a l’abocado .  Ob eni un ma e ial que es pugui e se i pe a e eblimen s de e es.  Disminui la gene ació de esidus a a és d’aques ap o i amen i pe an , con ibui a disminui l’impac e ambien al. Mè ode El p océs bàsic u ili za en la plan a de ac amen pe a la sepa ació d’aques esidus consis eix en dues ases p incipals. La p ime a ase consis eix en ga bella els esidus pe al de sepa a els esidus més oluminosos de la es a, com a a les b anques i ulles, en asos, plàs ics i pape i ca ó. Pe aconsegui -ho, en e d’al es sis emes, ambé s’ajuda de sepa ado s magnè ics amb la inali a de ex eu e’n les llaunes i ma e ials e osos. D’aques a mane a és possible sepa a les pa ícules de sòl de di e en s g anulome ies (bàsicamen llims, so es i g a es) dels al es ma e ials. Seguidamen , o a aques a pa de ma e ials passa pe un p océs de en a pe al de deixa -los lliu es de subs àncies con aminan s. Així doncs la sepa ació queda de la següen mane a:  Llaunes i plàs ics: aques a acció es po a a ecicla .  B anques i ulles: d’aques a acció se’n a compos . - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 19  Llims, so es i g a es: aques a pa s’asseca mi jançan una assecado a cen í uga i es des ina a eblimen s de e es i pe a ag ega s en la cons ucció. Resul a s Desp és d’aques p océs, les accions que en su en de plan a són les següen s:  Ma è ia o gànica pe a compos a : 10%.  G a es pe a la u ili zació com a ag ega s: 20%.  Me alls è ics: 0,1%.  Llims i so es: 60%.  Residus ba eja s: 5%.  Lixi ia s: 5%. El uncionamen d’aques a maquinà ia es po eu e consul an els ídeos dels enllaços que es oben a l’Annex 17. Fon : (Veolia En i onmen al Se ices. Ling Hall Land ill Si e sense da a) 1.6.2. Emp esa “CDEn i o” Aques a emp esa no d i landesa ha c ea una maquinà ia inno ado a pe al ecicla ge dels esidus de ne eja ià ia ap o i an el seu coneixemen an e io en sepa ació de ma e ials de la cons ucció i al es mine als i ac amen d’aigües esiduals, eballan com a di isió de l’emp esa CDE Global L d. Aques 2015, aques a emp esa ha implan a una plan a de ac amen a la ciu a de Melbou ne a Aus àlia, conc e amen a l’emp esa de se eis mediambien als i d’in aes uc u es “Ci ywide”. A con inuació es donen algunes dades de les millo es que ha apo a aques a inicia i a, els mè odes u ili za s i els esul a s aconsegui s. Bene icis Alguns dels bene icis més des aca s són els següen s:  S’aconsegueix que en e el 55 i el 80% dels esidus de ne eja ià ia no agin a pa a a l’abocado .  Dona so ida a o s els ma e ials que són ap o i ables, segons els me ca s de ma e ials ecupe a s.  Disminui l’impac e ambien al. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 20 Mè ode El mè ode de sepa ació dissenya pe aques a emp esa consis eix en un conjun de ècniques de sepa ació mi jançan maquinà ia que aconsegueix classi ica els ma e ials segons la se a mida i pes. Els ma e ials ambé passen un p océs de en a mi jançan un p oduc e químic biodeg adable que elimina els me alls pesan s que puguin con eni aques s esidus. Resul a s Un cop e o el p océs de ac amen , els ma e ials que es ecupe en pe a se u ili za s són els següen s:  So a i g a a u ili zada pe a la p oducció d’as al que a la ma eixa emp esa que enca ega el p ojec e (Ci ywide).  Me alls è ics, que es poden ecupe a a les plan es me al·lú giques.  Ma è ia o gànica pe a e compos u ili zable en di e ses aplicacions com a a subs a s o adobs.  Llims i so es de pe i a g anulome ia u ili zades pe a la cons ucció.  Al es esidus eciclables com a a en asos, pape i ca ó, e c. Fon : (Ci ywide. S ee sweeping ecycling plan . sense da a) 1.6.3. Emp esa “Sil bus e G oup” Aques a emp esa, ubicada ambé al Regne Uni , ha dissenya i ab ica una sè ie de maquinà ia anomenada “G i bus e ” en ocada al ac amen dels esidus que es ecullen amb les ac i i a s de ne eja ià ia, amb la inali a de minimi za la quan i a d’aques ipus de esidus que s’acaben po an a l’abocado . Bene icis S’ha de eni en comp e que el con ingu i la quan i a de esidus de ne eja ià ia depèn de mol s ac o s, com a a el ehicle u ili za pe a ecolli -los, el mè ode de ne eja, la si uació del lloc de ne eja, la me eo ologia i pe an , ambé l’època de l’any. Di això, l’expe iència d’aques a emp esa és que gene almen els alo s de ecupe ació es mouen en e:  En e un 60 i un 75%; que consis eix p incipalmen en so es i g a es. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 21  El an pe cen es an es epa eix en e: pa ícules mine als de majo s dimensions, ulles, b anques, ma è ia o gànica de pe i es dimensions, en asos, pape , e c. Mè ode El p océs u ili za en aques ipus de maquinà ia comp èn les accions següen s:  Ren a i sepa ació mecànica de les so es i les g a es.  Sepa ació de les accions de majo s dimensions.  Recupe ació de la ma è ia o gànica ina i les so es.  Sepa ació de les accions més ines (a giles i llims) a a és de la loculació o sepa ació pe g a e a .  Deshid a ació dels angs.  Recicla ge de l’aigua u ili zada pe al en a . Resul a s A a és d’aques ac amen és ecupe en els ma e ials següen s:  So es i g a es, de 0,1 mm ins a 10 mm.  Ma è ia o gànica ina, d’1 mm a 10 mm.  Di e sos ma e ials com a a llaunes, plàs ics i pape s, ma è ia o gànica i ma è ia mine al de dimensions supe io s a 10 mm. Així com en el cas an e io , el uncionamen d’aques a maquinà ia ambé es po eu e consul an els ídeos dels enllaços que es oben a l’Annex 17. Fon : (Sil bus e sense da a) 1.7. Es a ègia Ca alana Residu Ze o 1.7.1. In oducció L’Es a ègia Ca alana de Residus i Emissió Ze o (ECRZ) es a cons i ui el 2011 a a és de di e ses ins i ucions i adminis acions locals, emp eses, uni e si a s i en i a s socials. Es ac a d’una inicia i a nascuda de la necessi a d’un eplan ejamen dels sis emes de p oducció i consum, pe al de conside a els esidus com a ecu sos suscep ibles de se alo i za s. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 22 Aques a inicia i a plan eja la o mulació de no es p opos es de cai e polí ic i ècnic pe al d’aconsegui un can i en els models de ges ió dels esidus i la con aminació, e o man la isió indus ial i els sis emes de p oducció i consum de mane a que conco din més amb aques a no a isió. El p esen p ojec e, es onamen a p ecisamen en aques a idea, és a di , impulsa es a ègies i models que e i in la gene ació de esidus, ebu jan els ac amen s inals en abocado o incine ado a a a és de la alo i zació. 1.7.2. Objec ius de l’ECRZ Els objec ius gene als que ma quen els c i e is d’ac uació de la inicia i a són els següen s:  E i a la gene ació de esidus semp e que sigui possible.  Recicla , eu ili za o compos a els esidus e i an la se a disposició en abocado s o plan es incine ado es.  C ea una economia ci cula on o s els esidus puguin se ans o ma s en ma è ia p ime a.  No come ciali za p oduc es que no puguin se ecicla s o eu ili za s a a és d’una ecnologia sos enible iable.  Elimina les emissions de CO2 que s’eme en du an la ges ió dels esidus.  C ea p oduc es amb una polí ica in eg ada que sigui sos enible. 1.7.3. Residus sòlids u bans en l’ECRZ Els esidus sòlids u bans juguen un pape impo an en els objec ius d’aques a es a ègia ja que són els que enen un abas més ampli. La se a ges ió depèn de o a la socie a : ciu adans, emp eses, municipis, adminis acions, uni e si a s i en i a s di e ses. D’aques a mane a, aques ipus de esidus ocupen un lloc es a ègic. L’adminis ació hi hau ia d’ac ua i p omou e una polí ica ac i a que omen és la p e enció de la con aminació e i an la gene ació de esidus i inc emen an la se a alo i zació. Fon : (Es a ègia Ca alana Residu Ze o sense da a) 1.8. Els esidus sòlids u bans o municipals 1.8.1. De inició Els esidus sòlids u bans (RSU) són els que es gene en a pa i de les ac i i a s dels nuclis de població, enin en comp e que no només són els que p o enen dels domicilis - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 23 sinó que engloben o el conjun de les ac i i a s gene ado es de esidus dins l’àmbi u bà i les se es zones d'in luència. Aques ipus de esidus es a en de ini s pe la Llei 10/1998, de 21 d’Ab il, de esidus, que a se de ogada pe la Llei 22/2011, de esidus i sòls con amina s. Es de inien com “ Los gene ados en los domicilios pa icula es, come cios, o icinas y se icios, así como odos aquellos que no engan la cali icación de pelig osos y que po su na u aleza o composición puedan asimila se a los p oducidos en los an e io es luga es o ac i idades.” La Llei igen 22/2011, de 28 de Juliol, de esidus i sòls con amina s, ja no de ineix els esidus sòlids u bans com un g up sinó que de ineix sepa adamen els esidus domès ics, els come cials i els indus ials. Fon : (Agencia Es a al. Bole ín O icial del Es ado. 2011) 1.8.2. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids Una classi icació ú il dels esidus sòlids es a segons el seu o igen. Pe al de dissenya una bona ges ió d’aques s, és indispensable conèixe l’o igen; sabe quina és la se a composició i quines en són les quan i a s gene ades. De mane a gene al, els esidus sòlids es poden classi ica en els següen s g ups:  Residus domès ics  Residus come cials  Residus ins i ucionals  Residus de la cons ucció i demolició  Residus de se eis municipals  Residus indus ials  Residus ag ícoles Pel que a als esidus sòlids u bans, que són els que es gene en a l’à ea u bana i la se a zona d’in luència, es an o ma s pe o s els g ups an e io s excep e els esidus indus ials i els ag ícoles. 1.8.3. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids u bans (RSU) A la aula de la pàgina següen hi podem eu e una classi icació dels RSU segons el seu o igen. Cal di que aques s ipus de esidus es poden classi ica en di e sos g ups, de mane a que la classi icació que es p esen a aquí no és exhaus i a i, segu amen , s’hi pod ien inclou e d’al es ipus. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 24 Taula 1. Classi icació dels esidus sòlids u bans. Fon de esidus Ac i i a o locali zació de la gene ació dels esidus Tipus de esidu Domès ica Habi a ges aïlla s i blocs d’habi a ges. Res es de menja , pape i ca ó, plàs ics, èx ils, cui , us a, id e, llaunes, me alls è ics i no è ics, mobles, elec odomès ics, medicamen s, olis, piles, ba e ies, p oduc es de ne eja, es es de ja dine ia, e c. Come cial Bo igues, es au an s, me ca s, o icines, ho els, gasoline es, e c. Pape i ca ó, plàs ics, us a, id e, llaunes, me alls è ics i no è ics, mobles, medicamen s, olis, piles, ba e ies, esidus pe illosos, esidus especials e c. Ins i ucional Residus gene a s en les di e ses ins i ucions públiques com a a escoles, adminis acions, e c. La ma eixa composició que els come cials. Cons ucció i demolició A anjamen de ca e s, demolició, cons ucció de nous edi icis, e c. Fus es, e os, ped es, g a a, o migó, plàs ics, guix, peces di e ses d'ins al·lacions d'aigua, elec ici a o gas, e c. Se eis municipals Ne eja ià ia, paisa gisme, ne eja de pla ges i pa cs, e c. Escomb a ia ià ia, esidus especials, es es de poda, esidus de pa cs i pla ges. Fon : elabo ació p òpia. Residus domès ics i come cials Són els que p o enen de les di e en s ac i i a s de la ida comuni à ia. No malmen enen unes dimensions àcilmen manejables i es oben en ecipien s com bosses o - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 25 con enido s. Tind an una composició ísica i química di e en depenen de si han es a ecolli s a una zona u al, esidencial, come cial, indus ial o de me ca s. En aques apa a ambé s'hi poden inclou e els esidus que enen unes dimensions majo s i que són més di ícils de ecolli pels se eis de ecollida no mals. Alguns exemples en se ien els mobles i elec odomès ics. Aques ipus de esidus es an o ma s bàsicamen pe una pa o gànica (combus ible) i una pa ino gànica (incombus ible). Pel que a a la pa combus ible, hi obem p incipalmen es es de menja , pape , ca ó, di e en s plàs ics, èx ils, cui , us a, es es de ja dí, e c. Pe al a banda, a la pa incombus ible, s’hi oben ma e ials com el id e, llaunes, alumini, ma e ials è ics, e c. Residus especials Quan pa lem de esidus especials dins dels esidus d’o igen domès ic i come cial, ens e e im p incipalmen a: elec odomès ics, a icles oluminosos, esidus de ja dí, ba e ies i piles, olis i neumà ics. Residus pe illosos Es ac a dels esidus conside a s com a una amenaça pe a la salu pública i els o ganismes ius en gene al. Segons la no ma i a es a al, se à esidu pe illós o aquell que p esen a una o di e ses de les ca ac e ís iques enume ades a l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de esidus i sòls con amina s. En línies gene als, es conside a que aques s ipus de esidus cons i ueixen un pe ill pels mo ius següen s:  Són esidus no deg adables.  Es poden acumula biològicamen .  Poden causa e ec es pe judicials de mane a acumula i a o a lla g e mini.  Poden a iba a se le als. Residus ins i ucionals Els esidus ins i ucionals es an o ma s pels esidus sòlids que p o enen de di e ses ins al·lacions com, pe exemple, hospi als, escoles, cen es peni encia is o cen es go e namen als. Es po a i ma que els esidus sòlids que es gene en en aques s llocs enen una composició mol semblan als esidus sòlids domès ics i come cials, amb l’excepció dels esidus sani a is que p o enen dels hospi als. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 32  Màquines d'aspi ació Són les màquines que uncionen mi jançan un sis ema d'aspi ació pe ecolli els esidus enlloc d'una cin a anspo ado a. Aques ipus de màquina s'u ili za quan el ni ell de b u ícia es meno i es ol un millo acaba . Es pod ia di que les màquines d’aspi ació són més e ec i es que les d’a ossegamen pel que a a la ecollida de ma e ials de dimensions més pe i es, ja que u ili zen el sis ema d’aspi ació. El uncionamen bàsic de la màquina és el següen : els aspalls concen en els esidus a so a del conduc e d'aspi ació, on són aspi a s i es di igeixen al dipòsi , on s'emmaga zemen. Pe al de acili a la ecollida i e i a l’aixecamen de pols, ambé disposa d’un sis ema d’humidi icació. Pel que a a la se a descà ega, po e ec ua -se a a és de l’ele ació de la caixa i l’expulsió dels esidus mi jançan una placa d’ejecció. Algunes màquines d’aques ipus desca eguen mi jançan el bolcamen de la caixa. En aques cas, al ha e de bolca els esidus di ec amen sob e el e a, han de e -ho di ec amen a una plan a de ans e ència o al dipòsi inal de esidus. Figu a 2. Màquina d'aspi ació. Aplicacions L’escomb a mecànic s’u ili za p incipalmen pe a la ne eja de ca e s i places que inguin un pa imen con inu i lliu e d’obs acles. D’aques a mane a, pe al d’o e i un se ei més e ec iu, s’es ableix una classi icació dels ca e s pe al de conèixe quina és la maquinà ia més e ec i a pe a cada cas. Limi acions  Ne eja de zones on hi ha ehicles es aciona s.  Ca ac e ís iques de les o e es: dimensions, p esència d’obs acles de mobilia i u bà i accés.  Ca ac e ís iques dels pa imen s: limi ada a pa imen s uni o mes. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 33 c) Escomb a mix Aques ipus d’ope ació ba eja el mè ode d’escomb a manual i el d’escomb a mecànic pe assoli el que es conside a la ne eja més e icien en ne eja ià ia, a c i e i gene al. Consis eix en l’acció conjun a d’una b igada d’ope a is (com a mínim 2 ope a is) amb es is de ne eja manual i una màquina d’escomb a que a ecollin els esidus que an amun egan els ope a is dins la se a anja d’acció. També és comú la u ili zació de bu ado s pe a ajuda a amun ega els esidus, enca a que s’ha de eni en comp e on s’u ili za aques mè ode pe al d’e i a l’aixecamen de pols. Aques escomb a és especialmen ú il en els ca e s on hi hagin ehicles es aciona s o o e es àmplies on els obs acles no pe me in l’accés de la màquina. Aques a màquina, acos uma a se d’aspi ació ja que és la que unciona millo en aques ipus de ecollida. Tipus d’escomb a mix En gene al, aques ipus d’escomb a po e -se de dues mane es, que són:  Màquina ci culan pe la calçada En aques cas, un o més ope a is an un escomb a manual de l’ace a i concen en els esidus al mig del ca e amb la inali a que un al e ope a i, equipa amb una màquina escomb ado a, agi ecollin els esidus diposi a s. Figu a 3. Escomb a mix en calçada.  Màquina ci culan pe la o e a Un o més ope a is se n’enca eguen d’ana ecollin els esidus dels acons de di ícil accés de la o e a pe a l’escomb ado a i ana -los diposi an a la anja de o e a pe la qual hi ci cula la màquina. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 34 Òb iamen , aques ipus d’acció s’acos uma a e en o e es que enen les mides su icien s pe pode e la ne eja de o ma co ec a. Figu a 4. Escomb a mix en o e a. Limi acions Les limi acions de l’escomb a mix són quasi bé nul·les ja que es po du a e me en o s els ca e s d’un municipi o ciu a . Aques mè ode es po u ili za enca a que no hi hagin obs acles de mobilia i u bà ni ehicles es aciona s. En aques cas, es po conside a com un escomb a mecànic no mal pe ò amb l’apo ació ex a de esidus de la o e a. Aspec es impo an s a eni en comp e U ili zació dels bu ado s Els bu ado s són unes eines mol e icaces pe a as a esidus. To i així, en llocs on la quan i a de pols sigui ele ada, és ecomanable abs eni -se d’u ili za -les ja que poden aixeca nú ols de pa ícules en suspensió conside ables. Ba eja amb esidus diposi a s a les pape e es Du an la ecollida amb la màquina ci culan pe la o e a, s’ha de eni en comp e que els esidus que es diposi en a les pape e es no s’hau ien de ba eja amb els de ne eja ià ia. Di d’al a mane a, els ope a is no han de buida les pape e es i ap o i a pe ecolli -les amb la màquina, ja que això di icul a la sepa ació en o igen dels esidus i pe an el seu ecicla ge i la se a pos e io alo i zació, al i com s’ha comen a en apa a s an e io s. 1.10. Classi icacions dels esidus de ne eja ià ia 1.10.1. Ca àleg Eu opeu de esidus Els esidus p oceden s de la ne eja ià ia enen el seu lloc dins del ca àleg eu opeu de esidus. Pe al de codi ica -los, cal ana al capí ol núme o 20; que classi ica els esidus municipals, incloses les accions que es ecullen selec i amen . - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 35 Conc e amen , el capí ol es de ineix com: “RESIDUOS MUNICIPALES (RESIDUOS DOMÉSTICOS Y RESIDUOS ASIMILABLES PROCEDENTES DE LOS COMERCIOS, INDUSTRIAS E INSTITUCIONES), INCLUIDAS LAS FRACCIONES RECOGIDAS SELECTIVAMENTE” Dins d’aques capí ol hi obem di e sos subcapí ols. En el cas dels esidus de la ne eja ià ia es oben al subcapí ol 03; que es de ineix com a “O os esiduos municipales”. Finalmen i dins d’aques subcapí ol hi obem els esidus de ne eja ià ia amb el codi 03. Així doncs, enin en comp e els passos an e io s, el codi sence pe a la classi icació d’aques ipus de esidus a ni ell eu opeu és el 20 03 03. Fon : (Dia io O icial de las Comunidades Eu opeas 2001) 1.10.2. Ca àleg de esidus de Ca alunya Els esidus objec e d’es udi ambé enen la se a p òpia classi icació al Ca àleg de Residus de Ca alunya (CRC). Pe pode -los codi ica , cal segui els passos explica s a l’Annex 6. El seu g up de desc ipció genè ica és el 20. Aques g up a e e ència als esidus gene als, incloen -hi les accions ecollides selec i amen . Pel que a al subg up és el 20 02. El g up inclou els esidus no especi ica s en el g up 20 de esidus gene als. Finalmen , dins el subg up, es classi ica el esidu especí ic “Residus de ne eja ià ia de ca e s, places, e c.” amb el codi 20 02 03. Valo i zació i ac amen dels esidus de ne eja ià ia segons el CRC Pel que a a la alo i zació dels esidus de ne eja ià ia, el CRC no n’indica cap ipus, aques e és exac amen el que p e én can ia aques p ojec e. De e , l’únic ac amen que s’hi indica és el T12; que a e e ència a la deposició de esidus no especials, és a di , els esidus en en a l’abocado co esponen so a aques a e ique a i no se’n a cap ipus de alo i zació. 1.11. Expe iències p è ies d’in e acció amb l’en o n dels esidus de ne eja ià ia 1.11.1. In oducció Els esidus p oceden s de la ne eja ià ia poden eni una composició ísica mol di e sa ja que no enen un pun de ecollida conc e sinó que es ac a del conjun de ma e ials - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 36 que queden diposi a s als ca e s i ca e e es a causa de l’ac i i a humana i dels enòmens me eo ològics. Al lla g dels anys, s’han e una sè ie d’es udis a ni ell in e nacional pe al de conèixe p incipalmen quina és la composició química dels esidus que es ecullen en la ne eja ià ia mi jançan la maquinà ia u ili zada. Així doncs, a con inuació es a un ecull dels aspec es més des aca s en aques ema amb la inali a de conèixe millo les ca ac e ís iques d’aques s esidus i la se a in e acció amb el medi on es oben. 1.11.2. Con ingu de me alls pesan s en els sedimen s El con ingu de me alls pesa s en aques s ipus de esidus s’ha de e mina en di e sos es udis cien í ics. Al sud de Suècia, conc e amen a la ciu a de Jönköping, es a eali za un es udi de ca ac e i zació dels ma e ials de ne eja ià ia ecolli s en una zona d’as al pa imen a amb una mi jana anual de olum de ànsi dia i de 11.200 ehicles. L’es udi es a di idi en dos pe íodes. En el p ime , la ne eja es a eali za un cop pe se mana du an es se manes. En el segon pe íode, la ne eja es a e cada dia labo able du an , ambé, es se manes. Taula 4. Quan i a de sedimen s ecolli s i composició de me alls pesa s. Pe íode de ne eja Quan i a o al (Kg) Sedimen s <0.25 mm (Kg) C (g) Ni (g) Cu (g) Zn (g) Pb (g) 1 37,9 6,3 0,4 0,1 1,5 1,2 0,2 2 46,6 10 0,5 0,2 2,5 2,5 0,4 Fon : (Ge man i S ensson 2002). 1.11.3. Relació en e mida de g a i concen ació de me alls pesan s Es po de ini una elació en e la mida dels g ans dels sedimen s i la se a concen ació de me alls pesan s. Les concen acions més al es de me alls es oben en les mides de g a més pe i es. D’aques a mane a, podem di que la concen ació de me alls és unció del diàme e de les pa ícules. Conc e amen , la concen ació és in e samen p opo cional al diàme e de pa ícula. La majo concen ació de me alls es oba a les accions que an de 0.125 a 0.5 mm de mida de g a (Ge man i S ensson 2002). - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 37 1.11.4. Relació en e la ne eja ià ia i la composició dels sedimen s Es à demos a que les màquines de ne eja ià ia són capaces de edui la quan i a de sedimen s que obem als ca e s i, pe an , edueixen ambé els ni ells de con aminan s associa s a aques s sedimen s, enca a que s’han de eni en comp e al es aspec es impo an s comen a s a con inuació. Quan les màquines ecullen sedimen s en un lloc on les pa ícules ja són pe i es abans de ne eja la supe ície; l’acció de ne eja po gene a enca a més quan i a de pa ícules pe i es degu , p obablemen , al aspalla del pa imen . Així doncs, els sedimen s que es oben desp és del aspalla són més ins que els que es oben abans de e -lo (Ge man i S ensson 2002). Podem di doncs, que les màquines són més e ec i es a ecolli els sedimen s de majo s dimensions. Aques can i en la mida de les pa ícules causa pe l’acció de les màquines, gene a una dis ibució di e en en els ni ells de me alls pesa s, de mane a que en obem les majo s quan i a s p ecisamen a les pa ícules de meno dimensió (Ge man i S ensson 2002). Cal des aca pe ò, que la eina que an les màquines de ne eja é bene icis. Enca a que siguin més e ec i es ecollin les accions de sedimen s més g ans; si no es ecollissin aques es accions, mol p obablemen s’acaba ien dissolen els me alls que con enen o les ma eixes pa ícules es enca ien en accions més pe i es, de mane a que se ien més p openses a se empo ades pe les aigües de pluja i acaba con aminan de di e ses mane es. Tenin en comp e o això, cald ia e un eplan ejamen de si és necessa i que les màquines de ne eja ià ia uncionin an so in o se ia més e ec iu i econòmic edui les se es ac uacions i concen a -les en els pun s on la se a unció sigui e icien . 1.12. Desc ipció dels municipis anali za s en el p ojec e 1.12.1. Municipi d’A és Si uació, ex ensió i nomb e d’habi an s A és es un municipi si ua dins la p o íncia de Ba celona, conc e amen a la coma ca del Bages. La se a supe ície és de 17,9 km2; amb una densi a de població de 316,8 hab./km2 i un nomb e d’habi an s de 5.661 a l’any 2014 (Ins i u d'Es adís ica de Ca alunya 2014). Cal des aca que es ac a d’un municipi pe i i en con ac e di ec e amb la na u a. Es ac a d’una zona on l’ac i i a ag ícola hi é una o a in luència. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 38 Figu a 5. Locali zació de la coma ca del Bages a Ca alunya. Figu a 6. Locali zació d'A és dins la coma ca del Bages. Indús ia i economia L’ac i i a indus ial ca ac e ís ica dels segles XIX i XX ou la èx il; du an la p ime a pa del segle XX es an c ea di e ses emp eses, on hi eballa en du an mol s anys la majo pa de la població ac i a del municipi. Més a d, a causa de la c isi èx il de inals del segle XX, mol es d’aques es emp eses es an eu e obligades a anca . Ac ualmen el municipi con inua gene an o ça ac i i a indus ial en el seu polígon inaugu a l’any 1973, que a a es concen a p incipalmen en la ans o mació de me alls i una impo an àb ica d’esquís amb les co esponen s emp eses inculades a la se a ac i i a . La indús ia cà nia i la del moble ambé es conside en sec o s impo an s en l’ac i i a del municipi. A és ambé és conegu pe a la se a p oducció de ins i ca es. De e , és l’única coma ca del Bages que é dues denominacions d’o igen (DO); una de ins; una al e de ca es; que ce i iquen l’o igen i la quali a del p oduc e. Això és sinònim doncs, d’un municipi en con ac e di ec e amb l’ac i i a ag ícola. Clima La si uació del municipi a una al i ud mi jana de 315 me es dins la Dep essió Cen al ca alana, de ineix la se a clima ologia. El ipus de clima és de ineix com a “clima sec subhumi ” segons les dades consul ades a l’A les Nacional de Ca alunya de L’Ins i u Ca og à ic de Ca alunya. Aques ipus de classi icació es dona pels climes que es an en emig dels climes humi s i dels climes à ids pe ò que no compleixen les ca ac e ís iques pe en a en aques s dos g ups. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 39 Una ca ac e ís ica ípica dels climes d’in e io com el d’A és, és la g an ampli ud è mica. Les empe a u es són edes a l’hi e n i o ça al es du an l’es iu. Algunes dades a des aca sob e el seu clima són les següen s (Ins i u Ca og à ic de Ca alunya sense da a).  L’ampli ud è mica anual es oba en e 19 i 20 ºC.  La empe a u a mi jana anual es mou en e 16 i 17º.  La p ecipi ació mi jana anual a de 600 a 650 mm. 1.12.2. Municipi d’Igualada Si uació, ex ensió i nomb e d’habi an s La ciu a d’Igualada es oba si uada al cen e de Ca alunya, sen la capi al de la coma ca de l’Anoia. La se a supe ície és de 8,1 km2, amb una població o al de 38.751 habi an s l’any 2014 (Ins i u d'Es adís ica de Ca alunya 2014). Es ac a d’un municipi de dimensions o ça majo s que A és i, pe an , de mane a gene al, no hi ha an a p oximi a en e les zones on es desen olupa la ne eja ià ia i les zones ag ícoles i boscoses. Figu a 7. Locali zació de la coma ca de l'Anoia a Ca alunya. Figu a 8. Locali zació d'Igualada dins la coma ca de l'Anoia. Indús ia i economia Els sec o s de la indús ia i els se eis es conside en el p incipals onamen s de l’economia de la ciu a . - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 40 La indús ia de l’adobe ia és la de més an igui a i la que es oba més a elada en la població, enca a que, els o ígens de la indús ia de ab icació de d aps de llana ambé da en des dels o ígens de la població. Més a d, cap a inals del segle XVIII, es a es abli la indús ia èx il co one a a la ciu a a iban a se un dels cen es co one s més impo an s de Ca alunya cap a l’any 1850. Pos e io men , un segui de ac o s com a a ese es hid àuliques insu icien s i la incomunicació e o ià ia an e que no s’a ibés a la mecani zació dels p ocessos ins desp és de la millo a en la connexió e o ià ia a l’any 1893. La indús ia del èx il a eni una g an impo ància, a iban a dona eina al 65,6% de la població ac i a de la ciu a a l’any 1975. Ac ualmen , aques a indús ia s’ha con e i en un bon impuls pe al c eixemen de la ciu a . Ha pe mès l’apa ició d’una indús ia èx il de complemen s com es ampa s, eixi s, acaba s i con ecció de oba in e io i llence ia. Pe al a banda, ambé hi obem di e sos sec o s impo an s com a a el de les a s g à iques, els me alls i g ans emp eses de come ciali zació i dis ibució, en e d’al es. Clima Pel que a al clima, es conside a com a clima sec subhumi . Aques s ipus de climes es ca ac e i zen pe una al a de p ecipi ació ja que no cob eixen el o al de les necessi a s d’aigua anuals pe ò, en aques ipus de clima, les necessi a s d’aigua són cobe es en un mínim d’un 80%, g àcies a les p ecipi acions. Algunes dades a des aca sob e el clima són les que es p esen en a con inuació (Ins i u Ca og à ic de Ca alunya sense da a).  L’ampli ud è mica anual a Igualada es oba en e 16 i 17º.  La empe a u a mi jana anual es mou en e 16 i 17º.  La p ecipi ació mi jana anual es oba comp esa en e 550 i 600 mm. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 41 CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT. 2.1. Conside acions p è ies gene als Du an el desen olupamen del p ojec e s’han ingu en comp e una sè ie de conside acions gene als elacionades amb la ca ac e i zació dels esidus. Són les següen s:  Les ecollides de esidus e es en aques es udi han es a mi jançan el mè ode d’escomb a mix , és a di , un ope a i equipa amb un bu ado i l’al e amb la màquina escomb ado a.  El ipus de màquina d’escomb a u ili za en l’es udi ha es a semp e la d’aspi ació.  En la ecollida dels esidus s’ha ingu en comp e que aques s p o enen exclusi amen de la ne eja ià ia i no han es a ba eja s amb cap ipus de esidus p o inen del buida ge de les pape e es o d’al es.  Es conside a que els esidus que s’emmaga zemen dins del dipòsi de la màquina, al cau e, es an ba eja s de mane a ap oximadamen uni o me. 2.2. Municipi d’A és 2.2.1. In oducció Amb la inali a de e una p ime a ca ac e i zació ísica dels esidus de ne eja ià ia, s’ha e un segui de ecollides d’aques ipus de esidus al municipi d’A és. Aques s ipus de esidus, un cop ecolli s, passa an una sè ie de ca ac e i zacions mi jançan la de e minació del pe cen a ge en pes de cadascuna de les accions. Pe al a banda, el coneixemen de les quan i a s anuals gene ades al municipi se i à pe calcula l’impac e econòmic de la ges ió ac ual d’aques s esidus. Així doncs, mi jançan aques es dades, se à possible e una alo ació de la iabili a de l’ap o i amen d’aques ipus de esidus en el municipi. 2.2.2. Recollida de les mos es La ecollida de mos es al poble d'A és s'ha e du an un o al de cinc dies en e les es acions de p ima e a i es iu, conc e amen , epa i s en e els mesos de Maig i Juny de 2015. En cada un d’aques s dies de ecollida se n’han ex e dues mos es. Així doncs, s’han ex e un o al de 10 mos es de esidus de ne eja ià ia. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 48 Figu a 21. P ime ga bell u ili za . Figu a 22. Segon ga bella . Finalmen , un cop classi icada, ens queda la ma è ia o gànica de majo s dimensions pe una banda i pe l’al a, la ma è ia o gànica i les a giles, llims, so es i g a es de mida 3,17 mm o meno . Figu a 23. Sepa ació de la ma è ia o gànica de majo s dimensions. Figu a 24. A giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica. Pe al de sepa a la pa d’a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica, s’han u ili za ècniques de labo a o i comen ades més enda an . La acció anali zada co espon a les pa ícules que enen una g anulome ia de 3,17 mm o meno . Tenin en comp e aques s alo s, en aques a acció hi podem eni a giles, llims, so es o g a es de pe i es dimensions. Les g anulome ies eò iques pe a cadascuna d’aques es accions es poden consul a a l’apa a 8 dels Annexos. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 49 c) Pesa ge de les di e en s accions Un cop sepa a s els di e en s ma e ials de cada mos a segons la se a ipologia, es p ocedeix al pesa ge de cada acció, les quals es de allen al següen apa a , pe al de de e mina la composició en pes del conjun de cada mos a ecollida. Pe a e -ho, s’ha u ili za una balança digi al amb una esolució d’1g; su icien enin en comp e les ca ac e ís iques de la ecollides e ec uades. 2.2.4. Classi icació dels ma e ials de les mos es To segui , es de allen els ma e ials que es conside en que pe anyen a cadascuna de les accions. Aques a classi icació és o ien a i a, ja que com s’ha comen a an e io men , els esidus de ne eja ià ia poden eni una composició mol di e sa a causa del seu o igen di ús. Di això, cal des aca que semp e acos umen a segui uns pa ons pel que a als ma e ials ecolli s, al i com eu em en les ca ac e i zacions ísiques, on no s’especi ica exac amen quin ipus de ma e ial s’ha oba ja que, si és un ma e ial mol conc e , po se que no es o ni a oba en cap ecollida. D’aques a mane a, el que in e essa és sabe a e s gene als, quines són les accions de esidus que hi podem des aca . Pe al de conèixe en més de all els di e en s ma e ials conside a s en les accions es po consul a a l’apa a 7 dels Annexos. Taula 6. Classi icació dels ma e ials de les ecollides en di e ses accions. FRACCIÓ MATERIALS En asos  Ampolles de plàs ic (PET, PEAD, PEBD, PVC)  Pape ilm  Bosses  Res es de plàs ics  Llaunes (alumini, ace )  Ca ó de begudes  Fus a en às Pape i ca ó  Pape imp ès  Capses de ca ó  Caixes de ca ó Cel·luloses  Mocado s  D aps de pape - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 50 Ma è ia o gànica  Fulles  B anques  Flo s So es i ma è ia o gànica  Ma è ia o gànica de pe i es dimensions  A giles  Llims  So es  G a es Al es  Bu illes de abac  Plàs ics no en às  Tèx il  Ace no en às  Fus a no en às  Vid e  D’al es Fon : elabo ació p òpia. 2.2.5. Composició de les di e en s ecollides Amb la inali a de ca ac e i za ísicamen els esidus de la ne eja ià ia ecolli s, es a una de e minació dels pe cen a ges en pes dels di e en s ma e ials oba s. A a és d’aques a ca ac e i zació es busca sabe quins són els ma e ials que obem de mane a gene al dins d’aques a ipologia de esidus ecolli s al municipi. A més a més, al i com s’ha comen a an e io men , les ecollides han es a e es pe sepa a segons si es ac a a d’una zona amb al a ac i i a (cen e) o d’una zona amb una ac i i a meno (pe i è ia), amb la inali a de de ec a -ne algunes di e ències. A con inuació es p esen en els esul a s ob ingu s. Conside acions p è ies A con inuació es de allen els aspec es que s’han ingu en comp e alho a d’anali za els esul a s ob ingu s en aques a ca ac e i zació.  Dins d’una ma eixa ecollida, s’ha conside a que les humi a s són les ma eixes pe a o es les accions que la o men pe al de acili a la de e minació dels pe cen a ges en pes. Així doncs, pe sabe el pe cen a ge en pes exac e, s’hau ia de de e mina la humi a de o s els ma e ials, en o es les accions, de o es les ecollides. En aques p ojec e, no s’ha c egu necessa i un ni ell de de all an acu a ja que la inali a és de e mina si aques ipus de esidus són po encialmen alo i zables - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 51 o no; sense en a en de all de quin pe cen a ge de pes exac e o ma cada acció pe ò enin en comp e que això a ec a als esul a s de la quan i a possible a alo i za .  Es pa la de la acció “So es i ma è ia o gànica” pe simpli ica , pe ò es conside a que aques a acció po con eni pa ícules de sòl amb les g anulome ies co esponen s a a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica de pe i es dimensions. Dades de composició de les ecollides Recollida 1 (R1C i R1P) Taula 7. Pesos egis a s pe a cada acció (R1 A és). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 67 58 Pape i ca ó 90 27 Cel·luloses 57 16 Ma è ia o gànica 1572 1678 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 355 1790 Al es 56 16 Pes o al 2197 3585 G à ic 1. Pe cen a ges màssics (R1C A és). G à ic 2. Pe cen a ges màssics (R1P). En asos 3,0% Pape i ca ó 4,1% Cel·luloses 2,6% Ma è ia o gànica 71,6% So es i ma è ia o gànica 16,2% Al es 2,5% Cen e En asos 1,6% Pape i ca ó 0,8% Cel·lulose s 0,4% Ma è ia o gànica 46,8% So es i ma è ia o gànica 49,9% Al es 0,4% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 52 Recollida 2 (R2C) Taula 8. Pesos egis a s pe a cada acció (R2C A és). F acció Recollida Cen e Pes (g) En asos 178 Pape i ca ó 134 Cel·luloses 10 Ma è ia o gànica 1027 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 194 Al es 4 Pes o al 1547 NOTA: Els componen s de la ecollida 2 pe i è ica p og amada no es an pode sepa a manualmen de o ma adequada degu a la quan i a d’humi a que con enien. La ma è ia o gànica, so es i pape i ca ó an o ma una mescla mol di ícil de sepa a de mane a manual. Recollida 3 (R3C i R3P) Taula 9. Pesos egis a s pe a cada acció (R3 A és). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 153 182 Pape i ca ó 243 9 Cel·luloses 32 10 Ma è ia o gànica 1840 2067 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 1232 1308 Al es 51 132 Pes o al 3551 3708 En asos 11,5% Pape i ca ó 8,7% Cel·luloses 0,6% Ma è ia o gànica 66,4% So es i ma è ia o gànica 12,5% Al es 0,3% Cen e G à ic 3. Pe cen a ges màssics (R2C). - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 53 G à ic 4. Pe cen a ges màssics (R3C). G à ic 5. Pe cen a ges màssics (R3P). Recollida 4 (R4C i R4P) Taula 10. Pesos egis a s pe a cada acció (R4 A és). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 167 42 Pape i ca ó 38 37 Cel·luloses 0 0 Ma è ia o gànica 1400 1718 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 966 13536 Al es 39 66 Pes o al 2610 15399 En asos 4,3% Pape i ca ó 6,8% Cel·luloses 0,9% Ma è ia o gànica 51,8% So es i ma è ia o gàninca 34,7% Al es 1,4% Cen e En asos 4,9% Pape i ca ó 0,2% Cel·luloses 0,3% Ma .o gànica 55,7% So es i ma è ia o gànica 35,3% Al es 3,6% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 54 G à ic 6. Pe cen a ges màssics (R4C). G à ic 7. Pe cen a ges màssics (R4P). Recollida 5 (R5C i R5P) Taula 11. Pesos egis a s pe a cada acció (R5 A és). Ma e ials Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 183 89 Pape i ca ó 343 399 Cel·luloses 0 18 Ma è ia o gànica 1107 2058 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 864 1854 Al es 325 55 Pes o al 2822 4473 En asos 6,4% Pape i ca ó 1,5% Ma è ia o gànica 53,6% So es i ma è ia o gànica 37,0% Al es 1,5% Cen e En asos 0,3% Pape i ca ó 0,2% Ma è ia o gànica 11,2% So es i ma è ia o gànica 87,9% Al es 0,4% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 55 G à ic 8. Pe cen a ges màssics (R5C). G à ic 9. Pe cen a ges màssics (R5P). Conclusions de la composició de les ecollides Mos es de cen e i pe i è iques Tal i com es po eu e anali zan els esul a s ob ingu s, es e i ica que les ecollides e ec uades al cen e del municipi enen una majo acció d’en asos, pape i ca ó i d’al es ma e ials, al i com e a d’espe a . Aques e és degu a que al cen e hi ha una majo ac i i a a causa de la p esència d’habi a ges i come ços i conseqüen men , un majo olum de ànsi . Això a que quasi bé semp e s’hi obi més quan i a d’en asos, pape i ca ó i d’al es ma e ials conside a s a la acció “Al es”. Pe al a banda, es de ec a que la acció de “So es i ma è ia o gànica”, que són les accions de g anulome ia pe i a que no es poden sepa a de o ma manual, es oben semp e amb un pe cen a ge més ele a en les zones pe i è iques. Aques e po se degu a la p oximi a d’aques s ca e s als camps i les zones més p ope es, on les pa ícules hi enen més acili a pe a iba quan són endu es pel en . Mos a gene al Pel que a a la composició gene al de o es les ecollides cal di que les accions majo i à ies en pe cen a ge en pes són les de “So es i ma è ia o gànica” i “Ma è ia o gànica”. Aques s esul a s ob en la po a a possibles alo i zacions d’aques s esidus pe a e eblimen s de e es, u ili zació com a subs a s i d’al es uncions segons els pe cen a ges de ma è ia o gànica i ino gànica que con inguin aques s esidus. En asos 6,5% Pape i ca ó 12,2% Ma è ia o gànica 39,2% So es i ma è ia o gànica 30,6% Al es 11,5% Cen e En asos 2,0% Pape i ca ó 8,9% Cel·luloses 0,4% Ma è ia o gànica 46,0% So es i ma è ia o gànica 41,4% Al es 1,2% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 56 2.2.6. De e minació de la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica a) In oducció Desp és de la de e minació dels ma e ials que o men aques ipus de esidus, ha queda una acció que no s’ha pogu sepa a manualmen . Es ac a de la acció d’a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica de pe i es dimensions. Aques a acció es à compos a p incipalmen pe una pa o gànica: es es de ulles, es es de lo ació i al es es es ege als de pe i es dimensions; i una pa ino gànica o mada bàsicamen pe ma è ia mine al. Pe a anali za aques es mos es, s’han u ili za unes ècniques de labo a o i co esponen s a l’anàlisi de combus ibles sòlids ecupe a s, enca a que no es ac i dels ma eixos. Conc e amen , pe les no mes UNE-EN 15414-3 i UNE-EN 15403, que de ineixen el p ocedimen pe al de calcula la humi a i la composició en cend es (quan i a de ma è ia ino gànica), espec i amen . Els combus ibles sòlids ecupe a s es an o ma s pel conjun de esidus conside a s no pe illosos i que es des inen a una alo i zació ene gè ica en plan es d’incine ació. b) Objec ius Pe al de pode de e mina la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica que hi ha dins d’aques a acció, es p ocedeix a e -ne l’anàlisi al labo a o i i així pode es udia més cla amen les possibili a s de la se a alo i zació. Pe e -ho, s’han u ili za dos p ocedimen s: la de e minació del con ingu en humi a de les mos es i la de e minació del con ingu en cend es (pe cen a ge de ma è ia ino gànica). Com ja s’ha comen a , aques s p ocedimen s es an no mali za s pe no mes eu opees e e en s a l’anàlisi de combus ibles sòlids ecupe a s. A pa i d’aques s dos p ocedimen s és possible de e mina quina és la quan i a de ma è ia ino gànica que es oba en els esidus. Es a mi jançan la de e minació de la humi a de les mos es i, pos e io men , po an a la ignició les es es de ma è ia o gànica de pe i es dimensions con inguda dins la mos a de mane a que sols ens quedi la ma è ia ino gànica. c) Mos es anali zades Aques s anàlisis s’han e dues egades pe a cada mos a de les di e ses ecollides de esidus e es, conside an només la acció anomenada “So es i ma è ia o gànica”. Aques a acció es a o mada, al i com s’ha comen a an e io men , pe a giles, llims, so es, g a es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 57 Taula 12. Dis ibució d'anàlisis i nomencla u a de les mos es d'A és. Mos a Anàlisi A Anàlisi B Codi de ecollida 1 Recollida 1 cen e Recollida 1 cen e R1 C 2 Recollida 1 pe i è ia Recollida 1 pe i è ia R1 P 3 Recollida 2 cen e Recollida 2 cen e R2 C 4 Recollida 3 cen e Recollida 3 cen e R3 C 5 Recollida 3 pe i è ia Recollida 3 pe i è ia R3 P 6 Recollida 4 cen e Recollida 4 cen e R4 C 7 Recollida 4 pe i è ia Recollida 4 pe i è ia R4 P 8 Recollida 5 cen e Recollida 5 cen e R5 C 9 Recollida 5 pe i è ica Recollida 5 pe i è ica R5 P Figu a 25. Mos es d’A és al labo a o i abans de se anali zades. d) Anàlisi isual de la acció so es mos es amb lupa Amb la inali a de conèixe de mane a o ien a i a si les mos es enen mol a quan i a de ma e ials o gànics o ino gànics s’ha u ili za una lupa amb elec ònica amb càme a de g a ació inco po ada. Les ima ges que es ecullen a con inuació han es a p eses de les mos es ecollides a A és. A con inuació es mos a la compa ació en e algunes de les mos es. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 64  Les condicions a mos è iques són o ça a ian s i òb iamen no han es a les ma eixes en o es les ecollides. Di això, cal eni en comp e que la de e minació del pe cen a ge d’humi a en aques p ojec e només és el pas p e i pe a calcula els pe cen a ges de ma è ia o gànica i ino gànica que é la acció més ina ecollida en aques s esidus; que es ac a en l’apa a següen . ) De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica 1. Conside acions p è ies  El p ocedimen de les no ma i es UNE u ili zades s’ha segui de la mane a més acu ada possible enin en comp e l’equipamen del què es disposa a. 2. In oducció A a és de la No ma Eu opea UNE-EN 15403, s’ha de e mina el con ingu en cend es de les mos es seguin el ma eix p ocedimen que s’u ili za pe als combus ibles sòlids ecupe a s. Es calcula el con ingu de cend es en base seca; exp essa com un pe cen a ge de la massa de ma è ia seca con inguda a la mos a. Es ac a de de e mina la massa de esidu ino gànic que queda desp és de la combus ió de la mos a so a les condicions especi icades a la no ma. 3. Objec ius A a és de la de e minació del con ingu en ma è ia ino gànica de les mos es pod em sabe quina és la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica que obem en la acció “So es i ma è ia o gànica”. Així doncs, pod em sabe quina és la quan i a de ma è ia mine al (a giles, llims, so es i g a es) es oba en la acció ba ejada amb la ma è ia o gànica de pe i es dimensions. 4. Ma e ial u ili za El ma e ial u ili za al labo a o i pe a la de e minació d’aques a composició ha es a el següen :  G esols  Mu la  Dessecado s  Balança analí ica amb p ecisió de 0,1 mg - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 65 5. P epa ació de la mos a En aques cas no hi ha hagu p epa ació de la mos a ja que es ac a de les ma eixes mos es u ili zades pe al càlcul de la humi a . 6. P ocedimen El següen p ocedimen s’ha e pe a les dues de e minacions sob e la mos a d’assaig, al i com s’ha e en el cas de la humi a . a) S’escal a el pla a la mu la a una empe a u a de 550±10 ºC du an un mínim de 60 min. Es deixa e eda el pla en un dessecado i es pesa un cop es a ed, amb una ap oximació de 0,1 mg. b) Col·locació d’1 g de mos a en el ons del pla , ap oximadamen ; de mane a que quedi una capa uni o me. Es pesa el pla amb la mos a amb una ap oximació de 0,1 mg. c) S’escal a a 105±10 ºC la mos a ja u ili zada pe a de e mina la humi a i es o na a pesa , amb la inali a d’e i a una possible abso ció d’humi a . d) Col·loquem el pla amb la mos a a la mu la i l’escal em seguin el p ocedimen següen : 1) Augmen a la empe a u a uni o memen ins a 250±10 ºC du an un pe íode de 50 min (5 K/min). Man enim aques a empe a u a du an 60 min pe e apo a els ma e ials olà ils. 2) Segui augmen an la empe a u a de l’es u a de mane a uni o me ins a 550±10 ºC du an un emps de 60 min (5 K/min) i man enim aques a empe a u a du an un mínim de 120 min. e) T aiem el pla amb la mos a de la mu la i el deixem e eda en e 5 i 10 min abans de posa -lo al dessecado , on es e eda ins a empe a u a ambien ; momen en que pesa em el pla amb la cend a amb una ap oximació de 0,1 mg. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 66 Figu a 34. In oducció de g esols a la mu la. Figu a 35. Ma è ia ino gànica (mine al) es an desp és de la ignició. 7. Càlcul Pe al de de e mina el con ingu de cend es en base seca “𝐴𝑑𝑏” de la mos a d’anàlisi gene al (ja u ili zada pe anali za -ne la humi a ), exp essada en pe cen a ge en massa, s’u ili za la següen exp essió: 𝐴𝑑𝑏 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 ×100 On: 𝑚1: massa del g esol bui exp essada en g ams. 𝑚2: massa del g esol i la mos a humida abans del l’asseca ge, exp essada en g ams. 𝑚3: massa del g esol i la cend a exp essada en g ams. 𝑀𝑎𝑑: pe cen a ge màssic de humi a de e mina a la ma eixa mos a. Exemple de e minació ma è ia ino gànica en la mos a 1 De la ma eixa mane a que es a pels pe cen a ges d’humi a , el esul a inal es de e mina com la mi jana de les dues de e minacions e es pe a cadascuna de les mos es amb una ap oximació al 0,1 %. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 67 Taula 15. Valo s exemple de càlcul de ma è ia ino gànica en la mos a 1 d’A és. Mos a 1 Pe cen a ge en cend es A Pe cen a ge en cend es B Valo mi jà 65,11 % 68,18 % 66,6 % El p ocedimen de càlcul emplea pe a la de e minació dels pe cen a ges pa cials i el mi jà han es a els següen s:  Càlcul pe cen a ge en cend es A 𝐴𝑑𝑏 𝐴 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐴 ×100 =34,3978 −33,6827 34,8276 −33,6827 ×100 100 − 4,07 ×100 =65,11 %  Càlcul pe cen a ge en cend es B 𝐴𝑑𝑏 𝐵 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐵 ×100 =37,3845 −36,7125 37,7327 −36,7125 ×100 100 − 3,39 ×100 =68,18 %  Càlcul mi jana del con ingu en cend es 𝐴𝑑𝑏 =65,11 +68,18 2=66,6 % 8. Resul a s Un cop eali za s els càlculs co esponen s, els alo s dels quals es poden consul a a l’apa a 11 dels Annexos, es de e mina el pe cen a ge de ma è ia ino gànica a pa i de les ma eixes mos es d’anàlisi u ili zades pe al càlcul d’humi a . Els alo s de pe cen a ge de ma è ia ino gànica (so es) ob ingu s són els que es p esen en a la aula de la pàgina següen . - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 68 Taula 16. Pe cen a ge de ma è ia ino gànica (cend es) es an desp és de la ignició de les mos es d'A és. 9. Conclusions Tal i com es po obse a en els esul a s ob ingu s, podem di que dins d’aques es mos es de ma è ia o gànica i ma è ia ino gànica (so es) anali zades, el con ingu de ma è ia ino gànica és ele a ; es ac a de la acció majo i à ia. Aques s alo s se i an pe de e mina les possibles opcions d’ap o i amen o enda, ja que la elació en e els ni ells de ma è ia o gànica i ino gànica de e mina els possibles usos u u s. D’aques a mane a, es po di que les di e ses accions han es a sepa ades de mane a comple a i es po dona pe inali zada una p ime a ca ac e i zació ísica d’aques ipus de esidus. 2.2.7. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a A és du an l’any 2014 Amb la inali a de e un pos e io anàlisi de l’impac e econòmic que gene en els esidus de la ne eja ià ia en el municipi d’A és, aques apa a a una ap oximació de les quan i a s anuals ecollides du an el passa any 2014. Conside acions p è ies Pe al de e una ap oximació a les quan i a s ecollides du an l’any 2014 s’han ingu en comp e una sè ie de conside acions, que es de allen a con inuació:  Els con enido s que s’u ili zen pe al buida ge enen una capaci a de 1,1 m3 i s’ha conside a que semp e s’han buida es an al màxim de la se a capaci a . Mos a Codi ecollida Ma è ia ino gànica (%) 1 R1C 66,6 2 R1P 89,8 3 R2C 85,6 4 R3C 90,3 5 R3P 97,2 6 R4C 88,0 7 R4P 94,5 8 R5C 65,3 9 R5P 87,7 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 69  Da an la al a de dades de pesos pe als con enido s ges iona s al municipi; pe a de e mina la massa, la densi a u ili zada s’ha calcula a a és de les dades de pes i olum egis ades du an el ma eix any 2014 a la ciu a d’Igualada (dades consul ables a l’apa a 10 dels Annexos).  Es conside a que els con enido s només con enen esidus de ne eja ià ia i que no s’hi ha i a un al e ipus de ebuig du an l’any.  Les quan i a s de gene ació de esidus al municipi du an l’any 2014 són (Fon : dades de l’emp esa “Ambiens S.L.”): o 5 con enido s pe se mana de Gene a Agos o 14 con enido s pe se mana de Se emb e a Desemb e Càlcul ap oxima de la densi a pe a aques ipus de esidus La densi a dels esidus sòlids a ia de mane a no able segons di e en s ac o s com poden se : l’es ació de l’any, la si uació geog à ica, el emps d’emmaga zema ge i el seu g au de compac ació. D’aques a mane a doncs, és di ícil aga a un alo conc e pe a cada ipus de esidus. En el cas conc e dels esidus de ne eja ià ia enca a esul a més complica de e mina una densi a , doncs l’o igen dels esidus és di ús. Tenin en comp e aques es p emisses, s’ha olgu de e mina un alo ap oxima pe al de calcula de mane a o ien a i a les quan i a s gene ades en aques municipi. Pe e -ho, s’han u ili za les dades de massa i olum de o s els con enido s u ili za s a la ciu a d’Igualada du an l’any 2014 acili ades pe la Socie a Municipal Mediambien al d’Igualada (dades i càlculs consul ables als Annexes). Tenin en comp e l’esmen a an e io men , s’ha calcula la mi jana a i mè ica de o es les densi a s calculades a a és de la massa i el olum pe a o s els con enido s ecolli s du an l’any 2014 i se n’ha ob ingu un alo ap oxima de densi a de 200 Kg/m3. Resul a s A con inuació es p esen en els alo s ap oxima s de quan i a de esidus de ne eja ià ia ecolli s al municipi d’A és du an l’any 2014. Taula 17. Quan i a ap oximada de esidus de ne eja ià ia gene a s a A és du an l'any 2014. Mesos Nº con enido s Volum (m3) Massa (Kg) Gene 22,1 24,4 4871,4 Feb e 20,0 22,0 4400,0 Ma ç 22,1 24,4 4871,4 Ab il 21,4 23,6 4714,3 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 70 Maig 22,1 24,4 4871,4 Juny 21,4 23,6 4714,3 Juliol 22,1 24,4 4871,4 Agos 62,0 68,2 13640,0 Se emb e 60,0 66,0 13200,0 Oc ub e 62,0 68,2 13640,0 No emb e 60,0 66,0 13200,0 Desemb e 62,0 68,2 13640,0 TOTAL 100.634,2 NOTA: 1 con enido = 1,1 m3 Tal i com es po obse a a la aula an e io , les quan i a s ecollides en època de caiguda de ulles són conside ablemen supe io s a les que es ecullen du an la es a de l’any. La me odologia de càlcul d’aques es quan i a s es de alla en l’apa a 11 dels Annexos. 2.2.8. Es udi bàsic de iabili a econòmica a A és La inali a d’aques apa a és de e mina si és iable l’equipamen d’una pe i a plan a de ac amen al municipi d’A és, segons les p opos es de alo i zació i enin en comp e les quan i a s anuals gene ades. Pe alo a aques a possibili a , s’ha con ac a amb l’emp esa no d i landesa “CDEn i o” (comen ada a la In oducció), dedicada a la ab icació de maquinà ia des inada al ac amen d’aques ipus de esidus. La inali a ha es a la de eni un p essupos o ien a iu de la in e sió inicial pe a alo i za aques s esidus. Conside acions p è ies  Les p opos es de alo i zació enen en conside ació dues opcions: la alo i zació de o es les accions o la alo i zació només de la acció mine al (a giles, llims, so es i g a es).  Pe anali za la iabili a econòmica es p esen a l’opció d’un ac amen in eg al dels esidus de mane a in o ma i a i, pe al a banda, la sepa ació i ne eja de la acció de so es ( ac amen més bàsic).  Les ope acions de alo i zació s’han conside a enin en comp e que els esidus han de passa pe un p océs de ne eja que edueixi els seus ni ells de con aminan s (me alls pesan s) pe a pode se u ili za s en la majo ia de les so ides possibles pe a aques s ma e ials. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 71  En els pe cen a ges màssics de so es suscep ibles a se alo i zades no s’han descomp a o s els pe cen a ges d’humi a calcula s pe a cada una de les mos es, en enen que, en gene al, la se a in luència no a à a ia signi ica i amen els esul a s. Despesa ac ual d’eliminació Ac ualmen , al i com s’ha comen a an e io men , els esidus de ne eja ià ia s’acumulen o s en un con enido i es po en a l’abocado sense alo i za -ne cap pa . Pe a la se a en ada a l’abocado , hi ha unes a i es es able es segons el ipus de esidu i la se a composició. Les a i es d’en ada de esidus a l’abocado pe als municipis del Bages; coma ca a la qual pe any A és; es an ixades pel Conso ci del Bages pe a la ges ió de esidus. Pe als municipis conso cia s, la a i a pe al 2015 pe a en a esidus municipals a dipòsi con ola és de 47,30 €/ ona. Aques a quan i a de dine s és el que paguen els Ajun amen s pe a cada ona que en en a l’abocado . Apa d’aques a a i a, ambé s’ha de eni en comp e el anspo dels esidus de l’emp esa ges o a ins a l’abocado , la axa que imposa l’Agència Ca alana de Residus pe l’en ada d’aques s esidus a l’abocado i la axa del municipi pe pe ànye al Conso ci del Bages pe a la ges ió de esidus. Taula 18. Cos o al de diposi a aques ipus de esidus d'A és a l'abocado . Ope ació/Taxa P eu IVA Cos T anspo dels esidus de l’emp esa ges o a a l’abocado . 8-10 €/ ona 10 % 8,8 €/ ona Cànon de dipòsi en abocado con ola 47,3 €/ ona 10 % 52 €/ ona Taxa de l’Agència Ca alana de Residus 19,10 €/ ona - 19,10 €/ ona Quo a d’ens conso cia 11,61 €/ ona - 11,61 €/ ona Cos ap oxima o al eliminació: 91,51 €/ ona - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 72 Taula 19. Despesa anual segons quan i a gene ada. Possibili a s de alo i zació Valo i zació com a ma e ials come ciables o d’ús egula Les p opos es de alo i zació que es p esen en a con inuació pa eixen de la p emissa d’ob eni uns ma e ials que puguin se come ciali za s o u ili za s com a p oduc es so mesos a con ols de ni ells de con aminan s. Tenin en comp e que les accions majo i à ies són les de ma è ia ino gànica (so es) i ma è ia o gànica (b anques i ulles), els p ocessos de ac amen dels ma e ials an en oca s a aconsegui l’ap o i amen d’aques es accions. Pel que a a una alo i zació d’aques ipus de esidus, s’ha de eni en comp e que l’es al i econòmic no se ia del 100% del p essupos anual ja que l’ap o i amen dels ma e ials mai a iba a se o al. A con inuació s’in odueixen de mane a gene al unes p opos es de ac amen basades en els p essupos os o ien a ius acili a s pe l’emp esa i landesa “CDEn i o”, comen ada a la In oducció. La inali a de la u ili zació d’aques es dades és la de conside a una in e sió inicial ap oximada. Taula 20. Valo ació de les di e en s ope acions de alo i zació a A és. Ope ació Cos ap oxima de la in e sió Valo ació 1. Posada en ma xa claus en mà d’una plan a amb maquinà ia de ne eja i sepa ació i de o s els ma e ials. £1,1 m (1,4 milions d’eu os) Cos ex emadamen ele a pe a les quan i a s gene ades al municipi. És econòmicamen in iable. 2. Posada en ma xa de la maquinà ia pe a la sepa ació només de la acció de so es. £140.000 (190.000 €) Cos massa ele a . Massa o al 2014 Ta i a disposició Despesa anual 2014 100.634 Kg 91,51 €/ ona 9.209 € - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 73 NOTA: Els p essupos os ap oxima s de les possibles ope acions de ac amen han es a acili a s pe l’emp esa “CDEn i o”. Els enllaços dels ídeos de cada ope ació es poden consul a a l’apa a 17 dels Annexos. Ope ació 1 Tal i com es eu cla amen , la p ime a ope ació queda au omà icamen desca ada pe a un municipi de les dimensions d’A és, enin en comp e les quan i a s anuals gene ades. Ope ació 2 Pe al de de e mina si és iable un ap o i amen de les so es que es ecullen com a esidus de ne eja ià ia es a à ús de les dades de composició ísica ob ingudes en l’anàlisi dels esidus ecolli s al municipi. Pe e -ho, es é en comp e que aques es dades han es a ecollides pe a un pe íode mol conc e de emps i conside an que pod ien pa i a iacions si se’n es un es udi anual amb una quan i a més g an de ecollides, degu a les di e en s condicions clima ològiques i d’ac i i a municipal que es enen a cada es ació de l’any. Així doncs, es conside a l’ap o i amen de la acció “So es i ma è ia o gànica”, o mada majo i à iamen pe so es amb un pe i pe cen a ge de ma è ia o gànica, de mane a gene al; alo s que es de e minen en apa a s an e io s. Pe al de calcula l’es al i anual ap oxima , es calcula la mi jana a i mè ica dels pe cen a ges d’aques a acció en o es les ecollides e es (càlculs consul ables a l’apa a 11 dels Annexos). Taula 21. Càlcul ap oxima de l'es al i anual en l'ap o i amen de la acció so es a A és. P esència mi jana de so es en les ecollides Con ibució en el pes o al anual P eu en ada abocado Es al i anual 38,38 % 38.623 Kg 91,51 €/ ona 3.534 € A l’es al i anual que aconsegui ia el municipi pe la no en ada a l’abocado d’aques a pa dels esidus, cald ia suma -li els bene icis que n’ob ind ia pe a la enda d’aques s ma e ials com a p oduc e ap o i a , pe no anomena -lo subp oduc e, ja que no es de i a de cap p océs indus ial. To i així, es eu cla amen que pe e on a una ope ació de alo i zació de les so es és un es al i insu icien pe a un municipi d’aques es ca ac e ís iques. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 80 2.3.3. Classi icació dels ma e ials de les mos es Pe al cas de la ciu a d’Igualada doncs, la classi icació dels di e sos ma e ials en g ups es a à mi jançan els g ups que es p oposen a con inuació. Tal i com s’ha comen a an e io men , en aques cas, s’hi ha de ec a la p esència de pa ícules amb g anulome ia supe io a la que co espon pe al cas de so es, de mane a que s’ha inclòs un al e g up anomena “G a es”. A la aula següen es poden eu e els di e sos g ups conside a s. Taula 23. Classi icació dels di e en s ma e ials en accions pe a les ecollides d'Igualada. FRACCIÓ MATERIALS En asos  Ampolles de plàs ic (PET, PEAD, PEBD, PVC)  Pape ilm  Bosses  Res es de plàs ics  Llaunes (alumini, ace )  Ca ó de begudes  Fus a en às Pape i ca ó  Pape imp ès  Capses i caixes de ca ó Cel·luloses  Mocado s  D aps de pape Ma è ia o gànica  Fulles  B anques  Flo s G a es  Pa ícules de sòl de dimensions majo s a 2,1 mm  Ma è ia o gànica de pe i es dimensions  A giles - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 81 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions  Llims  So es Al es  Bu illes de abac  Plàs ics no en às  Tèx il  Ace no en às  Fus a no en às  Vid e  D’al es 2.3.4. Composició de les di e en s ecollides De la ma eixa mane a que s’ha e pe a l’al e municipi, es p ocedeix a de e mina el pe cen a ge en pes de cada acció pe al de e una ca ac e i zació ísica dels esidus de ne eja ià ia ecolli s a Igualada. Tal i com s’ha comen a an e io men , en aques cas ambé s’ha di e encia les ecollides e es en zones de cen e i les e es en zones pe i è iques. Conside acions p è ies  En les ecollides de esidus e es a Igualada, de la acció “So es i ma è ia o gànica”; conside ada a A és com un g up; se n’ha ex e la pa de pa ícules de sòl conside ades g a es, ja que se n’ha de ec a una p esència mol supe io , que calia des aca . D’aques a mane a es o ma el nou g up “G a es”, inclòs en la aula an e io . Recollida 1 (IR1C i IR1P) Taula 24. Pesos de les di e en s accions conside ades (IR1 Igualada). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 170 54 Pape i ca ó 212 53 Cel·luloses 14 28 Ma è ia o gànica 645 2395 G a es 1983 2690 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 1599 2364 Al es 176 129 Pes o al 4799 7713 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 82 G à ic 10. Pe cen a ges màssics (IR1C Igualada). G à ic 11. Pe cen a ges màssics (IR1P). Recollida 2 (IR2C i IR2P) Taula 25. Pesos de les di e en s accions (IR2 Igualada). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 104 16 Pape i ca ó 62 20 Cel·luloses 33 5 Ma è ia o gànica 1202 1072 G a es 571 593 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 4107 1176 Al es 266 8 Pes o al 6345 2890 En asos 3,5% Pape i ca ó 4,4% Cel·luloses 0,3% Ma è ia o gànica 13,4% G a es 41,3% So es i ma è ia o gànica 33,3% Al es 3,7% Cen e En asos 0,7% Pape i ca ó 0,7% Cel·luloses 0,4% Ma è ia o gànica 31,1% G a es 34,9% So es i ma è ia o gànica 30,6% Al es 1,7% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 83 G à ic 12. Pe cen a ges màssics (IR2C). G à ic 13. Pe cen a ges màssics (IR2P). Recollida 3 (IR3C i IR3P) Taula 26. Pesos de les accions conside ades (IR3 Igualada). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 79 69 Pape i ca ó 75 42 Cel·luloses 6 11 Ma è ia o gànica 654 2301 G a es 148 5452 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 1748 4861 Al es 17 64 Pes o al 2727 12800 En asos 1,6% Pape i ca ó 1,0% Cel·luloses 0,5% Ma è ia o gànica 18,9% G a es 9,0% So es i ma è ia o gànica 64,7% Al es 4,2% Cen e En asos 0,6% Pape i ca ó 0,7% Cel·luloses 0,2% Ma è ia o gànica 37,1% G a es 20,5% So es i ma è ia o gànica 40,7% Al es 0,3% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 84 G à ic 14. Pe cen a ges màssics (IR3C). G à ic 15. Pe cen a ges màssics (IR3P). Recollida 4 (IR4C i IR4P) Taula 27. Pesos de les accions conside ades (IR4 Igualada). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 87 0 Pape i ca ó 49 18 Cel·luloses 20 0 Ma è ia o gànica 1669 2041 G a es 220 301 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 792 586 Al es 76 7 Pes o al 2913 2953 En asos 2,9% Pape i ca ó 2,8% Cel·lulose s 0,2% Ma è ia o gànica 24,0% G a es 5,4% So es i ma è ia o gànica 64,1% Al es 0,6% Cen e En asos 0,5% Pape i ca ó 0,3% Cel·luloses 0,1% Ma è ia o gànica 18,0% G a es 42,6% So es i ma è ia o gànica 38,0% Al es 0,5% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 85 G à ic 16. Pe cen a ges màssics (IR4C). G à ic 17. Pe cen a ges màssics (IR4P). Recollida 5 (IR5C i IR5P) Taula 28. Pesos de les accions conside ades (IR5 Igualada). F acció Recollida Cen e Recollida Pe i è ica Pes (g) En asos 121 28 Pape i ca ó 100 17 Cel·luloses 3 2 Ma è ia o gànica 766 4676 G a es 108 2956 So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions 1168 2559 Al es 183 71 Pes o al 2449 10309 En asos 3,0% Pape i ca ó 1,7% Cel·luloses 0,7% Ma è ia o gànica 57,3% G a es 7,6% So es i ma è ia o gànica 27,2% Al es 2,6% Cen e Pape i ca ó 0,6% Ma è ia o gànica 69,1% G a es 10,2% So es i ma è ia o gànica 19,8% Al es 0,2% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 86 G à ic 18. Pe cen a ges màssics (IR5C). G à ic 19. Pe cen a ges màssics (IR5P). 2.3.5. De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica Pe a la de e minació dels pe cen a ges de ma è ia o gànica i ino gànica en les acció de “So es i ma è ia o gànica” co esponen s al municipi d’Igualada, es segueix exac amen el ma eix p ocedimen que en el cas del municipi d’A és. P ime amen , es calcula els pe cen a ges d’humi a de o es les ecollides i desp és, mi jançan aques alo , es calcula pe a cada mos a el pe cen a ge de ma è ia o gànica i ino gànica. To s els alo s dels di e en s pesos egis a s pe al de calcula els alo s d’humi a i de ma è ia ino gànica es oben ecolli s a l’apa a 11 dels Annexos. a) De e minació de la humi a de les mos es ecollides A con inuació es de e minen els pe cen a ges d’humi a pe a les di e en s ecollides eali zades. Resul a s Els esul a s ob ingu s en la de e minació dels pe cen a ges d’humi a han es a els que es p esen en a con inuació. En asos 4,9% Pape i ca ó 4,1% Cel·luloses 0,1% Ma è ia o gànica 31,3% G a es 4,4% So es i ma è ia o gànica 47,7% Al es 7,5% Cen e En asos 0,3% Pape i ca ó 0,2% Ma è ia o gànica 45,4% G a es 28,7% So es i ma è ia o gànica 24,8% Al es 0,7% Pe i è ia - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 87 Taula 29. Pe cen a ges d'humi a de les mos es ecollides a Igualada. Conclusió Tal i com s’ha comen a an e io men , la de e minació del pe cen a ges és només el pas p e i pe a la de e minació dels pe cen a ges en pes de ma è ia o gànica i ino gànica. To i així, com es po obse a , els pe cen a ges d’humi a de les mos es ecollides a Igualada enen un ni ell d’humi a in e io (en gene al) que les ecollides a A és. Aques e , s’ha no a alho a de la sepa ació dels ma e ials dels esidus, ja que ha es a més àcil de ga bella la acció de so es degu a la no o mació d’aglome acions causades pe la humi a . Tal i com s’ha comen a pe al cas d’A és, els ni ells d’humi a depenen de masses ac o s com pe ca ac e i za -los: condicions me eo ològiques, sis ema d’humec ació de la màquina, emps d’emmaga zema ge, e c. El e que els ni ells d’humi a siguin més baixos en els esidus ecolli s a Igualada es pod ia a ibui als ac o s següen s:  El sis ema d’humec ació de les màquines a Igualada u ili za una quan i a d’aigua meno .  Les ecollides a Igualada s’han e du an un pe íode més sec (menys plujes). b) De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica Pel que a a la de e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica, ambé s’ha segui el ma eix p ocedimen explica pe al municipi an e io . Mos a Codi de ecollida Humi a (%) 1 IR1C 0,6 2 IR1P 1,1 3 IR2C 1,3 4 IR2P 1,8 5 IR3C 0,5 6 IR3P 3,6 7 IR4C 1,6 8 IR4P 2,0 9 IR5C 0,4 10 IR5P 8,2 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 88 Seguidamen , es p esen en els pe cen a ges en pes de ma è ia ino gànica oba s en les mos es. Resul a s Els esul a s ob ingu s en aques cas han es a els que es p esen en a con inuació. Taula 30. Pe cen a ges de ma è ia ino gànica de les mos es d'Igualada. Mos a Codi de ecollida Ma è ia ino gànica (%) 1 IR1C 93,0 2 IR1P 89,4 3 IR2C 93,4 4 IR2P 79,4 5 IR3C 94,3 6 IR3P 95,1 7 IR4C 84,7 8 IR4P 79,9 9 IR5C 93,6 10 IR5P 91,8 Conclusions Els ni ells de ma è ia ino gànica d’aques es ecollides ambé p esen en uns ni ells ele a s, de mane a que és el componen majo i a i dins de la acció de so es. 2.3.6. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a Igualada du an l’any 2014 En el cas d’Igualada, si que hi ha egis ades unes dades més conc e es pel que a a les quan i a s de esidus de ne eja ià ia ecolli s du an l’any 2014. A con inuació es p esen en les dades pe a cada mes de l’any i la de e minació de la quan i a o al anual que es ges iona en aques a ciu a . Aques es dades han es a calculades a pa i dels pesos de o s els con enido s en ia s a abocado du an el 2014, les quals han es a acili ades pe la Socie a Municipal Mediambien al d’Igualada. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 89 Conside acions p è ies  Es conside a que els pesos egis a s de cada dia de buida ge (consul ables a l’apa a 10 dels Annexos) co esponen exclusi amen a esidus p o inen s de la ne eja ià ia. Càlcul Pe al de calcula les quan i a s mensuals i anual de gene ació de esidus de ne eja ià ia, s’ha pa i de les dades (consul ables a l’apa a 10 dels Annexos) acili ades pel Se ei de Ges ió Mediambien al d’Igualada, co esponen s a o s els dies de buida ge du an l’any 2014. D’aques a mane a, simplemen s’han suma o s els dies pe anyen s a un ma eix mes i se n’ha ex e el o al. Resul a s de quan i a s ecollides A con inuació es p esen en els esul a s de ecol·lecció de cada mes i el o al anual. Taula 31. Quan i a mensual i anual de esidus de ne eja ià ia ecolli s a Igualada. Mes Quan i a (Kg) Gene 36.640 Feb e 18.740 Ma ç 23.800 Ab il 23.880 Maig 36.580 Juny 19.460 Juliol 36.600 Agos 18.180 Se emb e 21.680 Oc ub e 20.620 No emb e 42.480 Desemb e 57.380 TOTAL 356.040 Kg - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 96 És e iden que, pe al de sabe de mane a exac a quins són els pe cen a ges de cada ma e ial en aques ipus de esidus, s’hau ia de e un mos eig mol més ele a en nomb e de mos es on s’hi puguin conside a o es les es acions de l’any. Aques e és degu a que aques ipus de esidus enen un o igen mol di ús i la se a composició po depend e de mol s ac o s com a a: condicions me eo ològiques, ac i i a conc e a en el lloc de ecollida, ca ac e ís iques de la màquina escomb ado a, en e d’al es. S’ha de di pe ò, que la mi jana dels pe cen a ges dels di e en s ma e ials oba s en les ecollides s’ap oxima o ça als alo s in es iga s dels ni ells de ecupe ació d’aques s ma e ials en al es països, comen a s a la In oducció. Així doncs, en una alo ació gene al de les mos es ecollides, cal di que les accions que enen una majo incidència en les mos es, an de cen e com pe i è iques, són les que co esponen a so es i ma è ia o gànica. Pe al a banda, com e a d’espe a , a o es la ecollides e ec uades en zones de majo ac i i a s’hi oba una majo quan i a de en asos i pape i ca ó; a di e ència de les mos es de zones pe i è iques, on aques es accions hi enen una ep esen ació mino i à ia o ins i o inexis en . 3.3. Pe cen a ge de ma è ia o gànica en la acció “So es i ma è ia o gànica” Les eines e es al labo a o i han se i pe sepa a aquelles accions que no e a possible sepa a de mane a manual, amb l’objec iu de conèixe quin pe cen a ge de ma è ia o gànica es oba a ba eja amb les so es. Així doncs, desp és d’ha e e els anàlisis co esponen s, cal di que els ni ells de ma è ia o gànica de pe i es dimensions que es oba en aques a acció, és mino i a i en compa ació al con ingu de ma è ia ino gànica (so es). D’aques a mane a, si em la calculem el pe cen a ge mi jà de ma è ia ino gànica en les mos es anali zades pe a cada municipi, n’ob enim un 85,0 % pe a A és i un 89,5 % pe al cas Igualada. 3.4. Possibili a de alo i zació dels esidus de ne eja ià ia Hem pogu comp o a que la alo i zació dels esidus de ne eja ià ia en el nos e país ambé és ac ible, enin en comp e els ma e ials que els o men. To i així, la in e sió inicial necessà ia pe al ac amen que necessi en aques ipus de esidus pe a se alo i za s, només és iable si les quan i a s de gene ació o millo di , de ecol·lecció, són ele ades. Tenin en comp e això es p esen en dos p incipals escena is: el ac amen comple dels esidus amb al s pe cen a ges de alo i zació i educció dels possibles ni ells de con aminan s o un ac amen pa cial on s’ap o i i només la acció de so es sense ac amen químic. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 97 3.4.1. Recol·lecció anual o ien a i a pe a e iable el seu ac amen comple En el cas que es ulgui a iba a un al pe cen a ge de alo i zació i que els esidus passin pe un p océs de ac amen químic que edueixi els ni ells de con aminan s dels ma e ials ap o i ables pe al de po encia -ne els possibles usos pos e io s, és necessa i e un ac amen comple d’aques . Pe a e -se una idea del olum de esidus que se ia ac ible ac a mi jançan una plan a de ne eja i sepa ació o al, es conside a un cos o al d’eliminació com en el cas d’Igualada (88,4 €/ ona) i un emps d’amo i zació de 5 anys. El cos o al a amo i za du an aques s 5 anys és de 1,4 milions d’eu os, conside an el p eu ap oxima pe a la posada en uncionamen o al d’una plan a d’aques ipus al nos e país, acili a pe l’emp esa “CDEn i o”. Pe al a banda, ambé es conside a un ni ell d’ap o i amen dels ma e ials que pod ia a iba a un 80%, segons l’emp esa, enca a que en al es expe iències s’ha a iba ins al 90%. De o a mane a, això depèn del país on es aci el ac amen ja que la composició d’aques ipus de esidus po a ia . D’aques a mane a, es calcula el olum anual de gene ació que es necessi a ia pe al de cob i la in e sió inicial d’una plan a de ac amen en un emps de 5 anys. Pe e - ho, es calcula l’es al i anual pe cob i la despesa o al de 1,4 milions d’eu os al lla g dels 5 anys; que se ia de 280.000 €/any i a pa i del cos d’eliminació de 88,4€/ ona, se n’ob enen les ones anuals que cald ia e i a de po a a l’abocado ; que suposa ien 3.167 ones/any. Finalmen , es calcula quan es ones s’hau ien de ac a ealmen enin en comp e que l’ap o i amen dels ma e ials es conside a del 80%, donan un alo ap oxima de 3.959 ones/any. Els càlculs de alla s es poden consul a a l’apa a 11 dels Annexos. Taula 38. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys d'un ac amen o al. Cos d’eliminació Temps d’amo i zació Despesa a amo i za Ni ell d’ap o i amen dels esidus Volum necessa i de ecol·lecció 88,4 €/ ona 5 anys 1,4 milions € 80% 3.959 ones/any Com es po obse a a la aula an e io , a pa i d’un olum anual de gene ació de d’ap oximadamen 4.000 ones, s’amo i za ia la in e sió en 5 anys suposan que el olum de esidus ac a s és l’òp im pe aques a plan a de ac amen . - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 98 Aques ipus de plan a, segons l’emp esa, la plan a es ànda d po ac a ins a una quan i a màxima de esidus de 10 ones pe ho a. D’aques a mane a, conside an que es à uncionan 8 ho es al dia du an 365 dies a l’any; s’ob é una quan i a màxima possible a ac a de 29.200 ones/any. Segons indiquen, ambé se ia possible adqui i - ne una capaç de ac a enca a més quan i a de esidus, si os necessa i. Pe an , les 4.000 ones anuals de ecol·lecció o ien a i a es pod ien ac a sense cap p oblema i, e iden men , se ia in e essan pode ac a -ne més, de mane a que la in e sió es pod ia amo i za de mane a més àpida. Així doncs, es po di que en aques cas conside a , la plan a de ac amen es a ia eballan mol pe so a de la quan i a o al anual màxima que pod ia ac a . To i així, cal di que el p eu p essupos a pe a aques ipus d’ins al·lació no a ia ia de mane a subs ancial depenen de la quan i a a ac a . D’aques a mane a, el que limi a ia les quan i a s a ac a se ia la logís ica i l’emmaga zema ge dels esidus abans o desp és de se ac a s. Pe exemple, a la plan a d’aques ipus ins al·lada aques any 2015 pe l’emp esa “CDEn i o” a Melbou ne (Aus àlia), hi ha la p e isió que es ac in 12.000 ones anuals (Ci ywide. S ee sweeping ecycling plan . sense da a). En aques aspec e, els municipis anali za s en el p ojec e, no gene en la su icien quan i a de esidus de ne eja ià ia com pe plan eja -se de mane a se iosa un ap o i amen o al d’aques ipus de esidus pel seu p opi comp e. Di això, es pod ia alo a una ag upació de municipis que en ecollís la quan i a su icien pe al que la in e sió sigui en able. En el cas d’ha e de conside a una zona en conc e , Ba celona i/o la se a à ea me opoli ana pod ia se una candida a pe ec e pe a l’ap o i amen d’aques ipus de esidus pe als seus més que p obables al s ni ells de ecol·lecció d’aques s. De o es mane es, s’hau ia d’en a en de all en les quan i a s d’aques ipus de esidus que s’hi ecullen i quina composició enen. Com s’ha comen a en epe ides egades, la gene ació d’aques ipus de esidus és di usa ja que no es p odueix en un lloc conc e i depèn de mol s ac o s. To i així, pe eni una idea ap oximada dels esidus d’aques ipus que es ecullen en una ag upació de municipis com el Conso ci del Bages o en una ciu a com Ba celona, es poden e alguns càlculs o ien a ius com a ecol·lecció en Kg/Km2/any, a pa i de les dades calculades du an el p ojec e pe als ni ells de ecol·lecció i el càlcul ap oxima de la supe ície ú il de ne eja ià ia. Les quan i a s de ecol·lecció anual pe a A és i Igualada són de 100.634 Kg /any i 356.040 Kg/any, espec i amen . I pel que a a la se a supe ície ú il de ne eja ià ia és d’ap oximadamen 1,11 Km2 pe al cas d’A és i 5,10 Km2 pe al cas d’Igualada. Aques alo s han es a calcula s mi jançan el p og ama Google Maps, saben ap oximadamen quines són les zones de ecollida en cada municipi (plànols consul ables a l’apa a 13 dels Annexos). Així doncs, di idin les espec i es quan i a s de ecol·lecció anual en e la supe ície de ecollida, podem ob eni un alo o ien a iu del ni ell de ecol·lecció d’aques ipus de esidus. Pe al cas d’A és, s’ob é un alo de 90.661 Kg/Km2/any i pe Igualada de 69.811 Kg/Km2/any. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 99 Cal di pe ò que els alo s an e io s són mol o ien a ius ja que depenen de mol s ac o s com: p og amació del se ei de ne eja ià ia (més in ensiu o menys), si uació geog à ica de les ecollides, condicions me eo ològiques, densi a de població i d’al es aspec es comen a s du an el desen olupamen del p ojec e. Pe e -se una idea de la quan i a d’aques ipus de esidus que es po es a ecollin en una ciu a com Ba celona s’u ili za de mane a o ien a i a el alo de ecol·lecció meno pe al de conside a el pi jo escena i. Així doncs, enin en comp e que Ba celona é una supe ície de 101,4 Km2 (Ins i u d'Es adís ica de Ca alunya 2014) i que el alo de ecollida a u ili za és de 69.811 Kg/Km2/any, n’ob enim un alo ecol·lecció de 7.078.835 Kg/any, és a di , 7.078 ones anuals. Aques a quan i a , suposan que es po a a l’abocado amb al ma eix p eu que paga Igualada (88,4 €/ ona), suposa ia una despesa de 625.695 €/anuals. En aques cas de la ciu a de Ba celona, no s’ha pogu ajus a el alo de supe ície a la supe ície o al ap oximada on es duu a e me la ne eja ià ia ja que es desconeix quina és la dis ibució de ne eja. Així doncs, cal ema ca que aques s alo s són mol o ien a ius i es necessi a d’un es udi més exhaus iu d’aques cas. Di això, es po a i ma pe ò que les quan i a s que s’han de ges iona eò icamen a Ba celona i/o la se a à ea me opoli ana, poden e pe ec amen ac ible la ins al·lació d’una plan a de ac amen comple . Tenin en comp e o s els aspec es conside a s an e io men , es po a i ma que la alo i zació d’aques ipus de esidus po se pe ec amen iable ac ualmen i o s els p onòs ics apun en a que enca a ho se à més en els p ope s anys pe alguns dels mo ius que es de allen més enda an . 3.4.2. Recol·lecció anual o ien a i a pe a la iabili a en la ecupe ació de la acció de so es Pel que a a l’ap o i amen de les accions o mades pe so es i g a es, s’ha is que en municipis amb ca ac e ís iques simila s a Igualada po se ac ible la ins al·lació de maquinà ia dedicada a sepa a la acció de so es, poden engloba o es les pa ícules de sòl amb una mida que agi de 0 ins a un màxim de 8 mm, de mane a que es poden alo i za di e en s mides de pa ícules de sòl, com són a giles, llims, so es i g a es. S’ha pogu comp o a , pe al cas d’Igualada, que el pe cen a ge en pes mi jà de les accions o mades pe aques s ma e ials suposen un 59,5%; un pe cen a ge que es à dins el ang que s’ha de ec a en expe iències an e io s comen ades en la In oducció de l’es udi. D’aques a mane a, enin en comp e una alo i zació de només aques s ma e ials, amb aques pe cen a ge d’ap o i amen i una amo i zació a cu e mini de 5 anys; es po e una ap oximació del olum anual de ecol·lecció ideal pe a cob i la in e sió inicial en aques s 5 anys, enca a que, òb iamen , ambé es pod ia op a pe un emps d’amo i zació majo . D’aques a mane a, igual que en l’apa a an e io , només es p e én ob eni uns alo s o ien a ius. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 100 El p ocedimen de càlcul és el ma eix que en l’apa a an e io (consul able a l’apa a 11 dels Annexos). Taula 39. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys de la alo i zació de la acció so es. Cos d’eliminació Temps d’amo i zació Despesa a amo i za Ni ell d’ap o i amen dels esidus Volum necessa i de ecol·lecció 88,4 €/ ona 5 anys 190.000 € 59,5% 722 ones/any Així doncs, enin en comp e que la ecol·lecció d’aques s ipus de esidus a Igualada du an l’any 2014 és de 356.040 Kg/any; pe al d’ob eni un majo olum de ecol·lecció, se ia in e essan alo a l’opció de e una ag upació dels municipis p ope s a aques a ciu a com, pe exemple, els que pe anyen a la ma eixa Conca d’Òdena. Pe al a banda, i seguin el ma eix exemple, ambé pod ia se ac ible e aques ipus de sepa ació pe als municipis que o men pa de la coma ca del Bages, en enen que pe al cas d’A és anali za ambé s’hi ha oba ma e ials po encialmen alo i zables. Segons l’emp esa, hi ha di e ses mides es ànda d pe a la maquinà ia de sepa ació d’aques s ma e ials; la mida es ànda d meno és capaç de ac a 60 m3/h. Aques alo , conside an la densi a de 200 Kg/m3 pe a aques ipus de esidus ens dona ia 12.000 Kg/h, de mane a que la quan i a possible de ac amen es a ia mol pe sob e de les 722 ones/any que es plan egen pe a l’amo i zació a 5 anys. D’aques a mane a, si a aques s ma e ials se’ls hi pogués dona una so ida i es es una ag upació de municipis pe a sepa a -los; la in e sió so i ia mol més en able. En gene al, aques a opció ambé po se in e essan pe qualse ol municipi o ag upació d’aques s que ulgui alo i za una pa d’aques ipus de esidus sense e -ne un ac amen de ne eja o al pe ò si sepa an les accions de so es i donan -les-hi les so ides que pe me in els seus ni ells de con aminan s, un cop de e mina s. 3.4.3. Con ibució del nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20) a la iabili a del p ojec e A l’ho a de alo a els di e sos aspec es que con ibueixen a conside a els esidus p oceden s de la ne eja ià ia com a ma e ials alo i zables, cal eni en comp e que en els p ope s anys aques a ges ió se à cada cop més necessà ia degu a di e sos mo ius, que s’exposen a con inuació. Conside an el nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20), que p e eu una sè ie de mesu es basades en les di ec ius eu opees en ma è ia de esidus, s’ha de eni en comp e que es busca aconsegui una educció del 15% en la gene ació de esidus a l’any 2020; de mane a que una co ec a alo i zació dels esidus que p o enen de la ne eja ià ia poden con ibui en aques a educció. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 101 Una de les mesu es que es p e eu que es p engui pe al de minimi za la gene ació de esidus i con ibui al seu ap o i amen és un enca imen no able del cànon que paguen els municipis pe la ona d’escomb a ies no eciclada. D’aques a mane a, es busca à e i a les si uacions ac uals en que, als ajun amen s, els su més ba a llença els esidus a l’abocado que ecicla . Així doncs, enin en comp e que en els p ope s anys s’enca i à el cànon d’en ada de esidus als abocado s, enca a sembla més necessa i una co ec a ges ió dels esidus que p o enen de la ne eja ià ia. A d’al es països eu opeus, s’a iba a paga ac ualmen més de 100 eu os pe ona de esidus en ada a l’abocado , sense comp a amb al es axes, men e que a Ca alunya aques p eu és mol in e io . 3.5. Fu u es línies d’in es igació És e iden que l’es udi d’aques ipus de esidus no acaba aquí sinó que ob e un en all de u u es línies de ece ca pe al de conèixe -los en més p o undi a i a alua -ne les possibles alo i zacions depenen de mol s ac o s, com a a els ni ells de con aminan s i les necessi a s de cada població. D’aques a mane a, algun dels emes a ac a en un u u poden se :  La ca ac e i zació química d’aques ipus de esidus pe al de conèixe exac amen els ac amen s de ne eja necessa is pe a la alo i zació dels ma e ials que els o men i en quins casos ho són.  Es udi de iabili a en una g an ciu a com Ba celona o a la se a à ea me opoli ana, on pod ia so i en able la ins al·lació d’una plan a de ecupe ació o al d’aques s ma e ials.  Es udi de iabili a del ac amen d’aques ipus de esidus mi jançan una ag upació de municipis d’una ma eixa coma ca o p o íncia, com pe exemple, una ges ió d’aques ipus de esidus pe als municipis que pe anyen al Conso ci del Bages. - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 102 CAPÍTOL 4. PRESSUPOST. 4.1. Aspec es conside a s en la eali zació del p essupos En l’elabo ació del p essupos de l’es udi s’han ingu en comp e les pa ides següen s:  Ma e ials: conjun de ma e ials que s’han u ili za pe al de e la sepa ació dels esidus ecolli s i el seu emmaga zema ge. Cal di que du an el p ojec e s’ha u ili za mol s més ma e ials que els de alla s en el p essupos . Aques s, han es a cedi s o simplemen no s’han hagu d’adqui i degu a què ja es disposa a d’ells abans de e l’es udi.  Mà d’ob a: en el cas de la mà d’ob a es conside en o es les ho es dedicades a l’elabo ació del p ojec e. En línies gene als s’hi conside a: in es igació i o mació sob e el ema, eunions, ecollides de esidus, sepa ació i pesa ge de les ecollides, eines de labo a o i i edac a dels documen s que con o men l’es udi. Pe calcula el p eu de mà d’ob a s’ha conside a el p eu de 6 €/ho a pe a les eines d’enginye beca i co esponen s al sala i d’aques i 12 €/ho a pe a les eines p òpies d’enginye i ula .  Combus ible en desplaçamen s: es conside a el quilome a ge o al e du an l’elabo ació del p ojec e. Bàsicamen , s’hi enen un comp e els quilòme es e s pe al de e les ecollides de esidus als dos municipis d’es udi i ambé el desplaçamen a Ba celona pe a la eunió amb l’Agència Ca alana de Residus (ARC). Els al es desplaçamen s de cu ajec e no s’hi conside en. 4.2. P essupos d’elabo ació del p ojec e To segui es de allen els cos os dels di e en s elemen s conside a s en el p essupos . 4.2.1. Ma e ial MATERIAL Pa ida Uni a s Concep e Quan i a Cos uni a i (€/un.) Cos o al (€) 1 un. Bosses de plàs ic de di e ses mides pe a la sepa ació dels esidus. - - 15 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 103 2 un. Ga bell d’ace inoxidable de diàme e 20 cm. 1 19,95 19,95 3 un. Recipien s de plàs ic pe a la sepa ació. 4 5 20 4 un. Imp essió del p ojec e i enquade na . 1 - 70 TOTAL MATERIAL (IVA inclòs) 124,95 € 4.2.2. Mà d’ob a MÀ D’OBRA Pa ida Uni a s Concep e Quan i a Cos uni a i (€/un.) Cos o al (€) 1 Ho es In es igació p è ia, ece ca d’in o mació i o mació sob e els di e sos emes ac a s. 290 6 1.740,00 2 Ho es Conjun de eunions e es du an l’elabo ació del p ojec e. 30 12 360,00 3 Ho es Recollides de esidus a A és i a Igualada (amb desplaçamen inclòs). 30 12 360,00 4 Ho es Sepa ació i pesa ge de o es les ecollides e ec uades a A és i a Igualada. 50 6 300,00 5 Ho es Di e en s eines e es al labo a o i i p epa ació del ma e ial. 27 12 324,00 6 Ho es Redacció de la Memò ia i Annexos. 220 12 2.640,00 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 104 SUBTOTAL MÀ D’OBRA (sense IVA) 5.724,00 € IVA 21% 1.202,04 € TOTAL MÀ D’OBRA (IVA inclòs) 6.926,04 € Desglossamen d’ac i i a s conside ades dins la mà d’ob a REUNIONS Ac i i a Ho es Seguimen a l’emp esa Ambiens 15 Ajun amen d’Igualada 2 Se ei de Ges ió Mediambien al d’Igualada 1 Agència Ca alana de Residus 2 Seguimen a l’Escola d’Enginye ia Tècnica Indus ial de Ba celona 5 Seguimen a l’Escola d’Enginye ia d’Igualada 5 RECOLLIDES DE RESIDUS (Temps de desplaçamen inclòs) Ac i i a Ho es 10 Recollides a A és 20 10 Recollides a Igualada 10 - T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. - 105 SEPARACIÓ MANUAL I PESATGE DE MATERIALS Ac i i a Ho es 10 mos es ecollides a A és 25 10 mos es ecollides a Igualada 25 FEINES DE LABORATORI Ac i i a Ho es De e minació de la humi a de la pa de so es i ma è ia o gànica de les mos es d’A és i Igualada. 10 De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica de les mos es d’A és i Igualada. 15 Anàlisi amb lupa elec ònica de la acció de so es i ma è ia o gànica d’A és. 2 4.2.3. Combus ible en desplaçamen s COMBUSTIBLE Pa ida Uni a s Concep e Quan i a Cos uni a i (€/un.) Cos o al (€) 1 Km Desplaçamen s a A és 456 0,25 114 2 Km Desplaçamen s a Igualada 60 0,25 15 3 Km Reunió amb l’ARC a Ba celona 120 0,25 30