La p o ecció deIs ege als
des de angle de la ece ca
ExceHen íssim S .,
S es.
S s.
alum-
nes:
La
di ecció
de
l'Escola
m'ha
enca e-
ga
amb
mo iu
de
l'obe u a
o icial del
cu s
academic
1980-81
desen olupa
la
lli-
~ó
inaugu al.
El
ema
que
ac a é
és:
La p o ecció
deIs ege als des de l'angle de la ece ca.
La in es igació
pe
al
d'ésse
e ec i-
a
s'ha
de
ecolza
sob e
objec ius
con-
c e s
i
ben
de ini s, i
e i a
que
sigui
a ec ada
pe
es a s
emocionals
o dema-
gogics.
C ec
que
mol s
deIs
aquí
p esen s
es-
a an
d'aco d
amb
mi
que
la
in es iga-
ció
des inada
a
la
p o ecció
deIs ege als
ha
de
eni
com
objec iu
onamen al
el
de
con ibui
a
assegu a
i
augmen a
la
p oducció
deIs
con eus
pe
al
que
la
hu-
mani a
pugui
alimen a -se
adequadamen
i
co ec amen
an
en
quali a
com
en
quan i a .
L'e olució demogdl ica del
plane a
Te -
a
o ~a
a
augmen a
el
endimen
ag í-
cola
pe
uni a
de
supe ície.
Si
enim
en
comp e
l'e olució
de
la
població
mundial,
que
l'any
1800
e a
de
750
milions, el 1975
de
4.000
milions
i
pe
a
l'any
2000
són
6.500
milions
els
que
s'espe en,
queda
cla a
la
necessi a
d'aug-
men a
el
endimen
deIs
con eus,
ja
7
JOAN-PERE VlLA
HORS
P o esso
de Fi opa ologia de l'Escola
Uni e si a ia
d'Enginye ia
Tecnica
Ag ícola de
Ba celona
que
la
supe ície
con eable
pe
cada
ha-
bi an
disminueix.
El
1830
es
disposa a
de
14,8
ha.
de
supe ície
con eada
pe
habi an
i
el
1974,
3,8
ha., o sigui
que
s'ha
p odu'i
una
e-
ducció
del
74
%.
Segons les
da e es
es imacions
de
la
FAO
uns
500
milions
de
se s
human!!,
el
13
%
de
la
població
mundial,
so eixen
am, i
uns
1.500 milions, el
37,5
pe
100
de
l'esmen ada
població,
es an
mal
ali-
men a s.
Ve i ablemen
els
inc emen s
de
co-
lli a
en
els
úl ims
30
anys
han
es a
ce -
am :1}
no ables
en
aquelles
a ees
on
l'a-
g icul u a
ha
ingu
accés
a
la
ecnologia
mode na
incloen
lla o s
híb ides,
e i-
li zan s,
mecani zació
i
pes icides.
A
all
d'exemple
podem
es
men a
les
dades
de
la
FAO
sob e
l'inc emen
de
colli es
d'a -
os
des
de
1950
a
1978,
que
ha
es á
en:
%
Palsos
indus iali za s
. . . . .
90
PalSOS
de
plani icació
cen ali zada
63
Palsos
en
desen olupamen
. . .
33
i
he
esmen a
aques
exemple
pe que
l'a -
os
és
enca a
la
base
alimen a ia
d'ap o-
ximadamen
el
50
%
de
la
població
mun-
dial.
Cal
assenyala
que
ae ualmen
p op
dels 2/3 de
la
població
mundial
iu
en
palsos
en
ies
de
desen olupamcn .
Pe
al
d'e i a
que la si uació mun-
dial
de
disponibili a s
d'alimen s
es de-
g adi,
la
p oducció
d'alimen s
hau ía
de
c éixe els
p ope s
in anys
un
3S
% i
pe
a pode -la
millo a
aques
c eixemen
hau ía
d'ésse
del
50
%, la
qual
cosa sig-
ni ica ía que en els palsos
en
ies de des-
en olupamen
hau ía
d'augmcn a
la
p o-
ducció
d'alimen sun
80
%.
Cal
eni
en
comp e
que
l'augmen
de
la supe ície
mundial
de
con eu
és
molí
limi ada,da an
deIs ises ca as o ics i
i e e sibles
que
signi ica ía
disminui
la
supe ície
ac ual·
de boscos i sel es.
Pe
aixo, el
camí
més
adequa
és
l'augmen
del
endimen
pe
uni a
de
la
supe ície
ac ualmen
con eada.
Si
enim
en
comp e
que
les a eccions
sob e
eIs ege aIs
con ea s
p oduldes
pe
malal ies, insec es i males
he bes
eduei-
xen
les
colli es
en
un
30
% i les des-
ueixen
pos e io men
en
un
15
%, sig-
ni ica
que
la
insu icien
p oducció
deIs
ege als
con ea s,
pe
aques es
causes,
és
.p ac icamen
equi alen al de ici d'ali-
men s
en
el món. Cal
ada i
que
aques a
sÍ uació exis eix
malg a
les accions ac-
uals
de
p o ccció
ege al.
Si des
d'a a
deixéssim
d'usa
un
deIs
mi jans
de p o ecció
més
u ili za
com
són
els pes icides,
que
p opo cionen
p o-
ecció a
una
se ie
de con eus, les
pe dues
pod ien
acilmen dobla -se. El
endimen
mi ja
en
ce eals
i
a a ges
disminui ia
en
un
20
%,
en
la
pome a
en
un
80
% i
en
e!
co ó
en
un
30%,
només
pe
esmen a
alguns exemples.
Ac ualmen es coneixen el
ol an
de
10.000
especies d'insec es
pa asi s
de
e·
ge als
con ea s,
deIs
quals
uns
100
són
d'impo Hmcia g eu, i
unes
10.000
especies
mic oseopiques p odueixen maIal ies in-
eceioses
en
els
p incipal
s con eus. Hi
hem
d'a egi malal ies
no
in eccioses
causades
pe
condicionamen s
de
nu ició
i ambien-
als. No
esmen a é
els ege al s
supe io s
pa asi s
ni
ampoc
els danys
causa s
pe
al-
es
especies
animals
a
pa
deIs
insec es.
Aques es pinzellades
basiques
emmaI:-
quen
da amen
la necessi a de
la
in es-
igació d'u gencia, p agmiüica,
an
en
el
sec o
cien í ic
com
en
el ecnic, de
la
p o ecció
deis.
ege als.
1.
EVOLUCIÓ HI'STORICA
DE
LA
IN ESTIGACI6
EN EL SECTOR
Les millo es aconseguides
en
elcamp
de la
p o ecció
deIs ege als,
han
con-
ibul
al
benes a
de
g an
pa
del
ge-
ne e
huma
des
de
la
p ehis o ia.
Es
c eu
que
ou
en
el
pe íode
de la
e olució neolí ica del
P oxim
O icn , a
uns
8.000
anys
qual1 a inicia -se l'ag i-
cul u aamb
el
con eu
de ce eals
en
les
mun anyes
del
no d
de Mesopo amia (ac-
ual
I aq).
Fou
lla o s
quan
l'home eali -
za el
seu
p ime
ac e
con a
l'ecosis ema
na u al
i
quan
a
comen~a
a p eocupa -se
de
la
p o ecdó
deIs
con eus.
Des
d'alesho es
en~
s'ha
ana
p o-
duin
una
e olució
en
els coneixemen s i
en
els
mi jans
pe a
la
p o ecció
deIs e-
ge als.
malg a
que
des del
puní
de
is a
cien í ic,
no
po
pa la -se
de
ecniques
e icaces i su icien men
ajus ades
ins els
8
da e s
100
anys. Aixo
demos a
que
l'e o-
lució
p odulda
ha
es a
mol
len a
i
ha
segui
amb
bas an
e a d
l'e olució d'al-
es
ecniques.
M'he
pe mes
di idi
en
8
g ans
e apes
l'e olució de la p o ecció deIs ege als:
E apa empí ica o an iga (des deIs o ígens
de la ci ili zació ins el segle XVII)
:E.s
l'epoca de
la
u ili zació deIs me o-
des
empí ics:
-
S'a i ma
que
2.500
anys
a. J.
C.
els
sume is
coneixien
ja
l'e ec e
aca icida
i
ungicida
deIS.
-En
l'any
1700
a.
J.
C.
apa eixen
les
p ime es
dades
documen als
sob e
el
ema
en
els ex os
d'Hamu abi
de Babilonia i es
oben
indicacions
sob e
eIs Us ilago sp.
deIs ege al s i
sob e
mi jans
de
llui a
con a
males
he bes
i
pa asi s.
-L'any
1200
a. J.
C.
els xinesos ha-
~ien
descobe les
p opie a s
de
la
cal<;:
1 la
cend a
con a
pa asi s
en
llocs an-
ca s i
emp en
insec icides ege als pel
ac a
lla o s.
-L'any
1000
a. J.
C.
Home
en
els
seus
esc i s aHudeix
al
so e
com
epeHen de
pes es.
-El
500
a. J.
C.
el
Pen a euc
pa la
de malal ies
de
ege als, plagues d'insec-
es i de les
mesu es
aplicades pels is ae-
li es
en
emps
de Moises.
-
El
375
a. J.
C.
Teo as e,
pa e
de
la
bo anica i
alumne
d'A is o il,
en
la
se a
ob a
Sob e la causa de les plan es
desc iu
mol es malal ies de ege als
conegu s:
pansimen s,
pod imen s,
o ells.
(El
seu
p o esso
ja
ha ia
comen a
les malal-
ies de les abelles).
-
200
a. J.
C.
els xinesos an ús de
l'a senic com
insec icida
i
emp enen
la
llui a biologica
pe que
p o egeixen les
o migues de l'especic Oecophylla sma ag-
dina
pe
al
de
con ola
els coleop c s
ba inado s
deIs cí ics.
'És
la
p ime a
ci a
que es coneix
d'aques
me odc
de p o-
ecció ege al.
-
El
76
a.
J.
C.
Gaius Plinius
II
p ~
coni za l'a senic
com
insec icida
sob e
el
inye
en
la
se a Na u alis his o ia i a
e e encia a plagues i malal ies
d'a b es,
ce eal s i ceps,
enume an
una
se ie de
me odes de llui a.
També
ac a
de les
malal ies de les abelles. EIs
omans
p o-
picia en el
déu
Robigus,
déu
del o ell,
en
busca
de solucions
mí iques
con a
aques a
malal ia.
Desp és de les ci es
omanes
ansco-
en
segles
sen
se
oba
no es dades d'in-
e es
e e en s
a les malal ies i plagues
deIs
con eus
i
la
se a p o ccció.
Du an
el pe íode medie al a exis i
una
com-
ple a con usió
sob e
les
causes
de les
a eccions de les plan es. Causes i p o ec-
ció es mo ien
en e
les
supe s icions
e-
ligioses i els mi es. Conec
una
ci a
d'in e-
es del
1335
en
el
qual
les
au o i a s
del
9
can ó
de
Zu ich
p enen
mesu es
pe
a h
p o ecció deIs ocells insec í o s.
E apa au ogenis a (segle XVII ins a 1800)
'És
en
el Renaixemen ,
amb
el
e o n
a
la
na u a,
al
món
eal
i
al
c1assics g ecs
i lla ins, i a
pa i
del segle XVII
quan
en
la
bibliog a ia ag ícola
es
comen~a
a o-
ba
una
p eocupació
c eixen
pels
danys
p odui s
pe
i opa asi s i i opa ogens i
les se es conseqüencies
sob e
la
p o-
ducció.
Au o s
com
Cole (1600),
Lau enbe y
(1630) Hesse (1690)
esc iuen
les se es
ob es
ci an
a eccions
que
a ibueixen
a les
causes
més
di e ses i
es anyes.
En
el
1678
Malpighi,
undado
de
l'ana omia
ege al,
es udia
l'ana omia
de
les agalles i descob eix la
p esencia
de
ongs mic oscopics
damun
deis ege als,
pe o
els
conside a
e ec es i
no
causa
de
malal ia, el
ma eix
esde é,
du an
l'epo-
ca,
amb
la
p esencia
d'al es
pa así s.
Aques a si uació
d'hipo esis
au ogenis es
s'alla ga
ins a
p incipis
del segle XIX.
Aixo
no
obs an ,
du an
l'e apa
es p o-
dueixen e s
d'in e es
ascenden .
-Ald o andi (1602)
ci a
el
p ime
coneixemen
sob e
hipe pa asi isme.
La
so ida
de la es
pa asi es
d'Apan eles
glome a w; de
l'in e io
d'una
e uga
de
Pie is b assicae.
-La Quin inye (1690) aplica
la
de-
wcció
del
abac
pe
al
de
comba e
un
pen a omid
en
la
pe e a.
En
aques a
epoca
ambé
s'emp en
a senic
i sul a
de
cou e
pe
al
ac amen
de
lla o s.
-Van Leeuwenhoek (1701) a de,,-
cob i
un
pa asi
d'un
end edínid
que
iu
damun
del salze.
Fou
el
p ime
d'in-
e p e a
co ec amen
el
enomen
del
pa asi isme
d'insec es.
'És
la
p ime a
ped a
de
l'anomenada
llui a
biologica.
-
El
1705
s'usa
el
clo u
de
me cu i
com
a
conse ado
de
la
us a.
-
En e
1700-1750
a inals del
enai-
xemeni
s'es udien
les malal ies del B0111.-
byx mo i.
-
Madau e
(1762)
eali za
la
p ime a
acció cien í ica de Hui a biologica.
In o-
dueix I'Ac ido e es is is
en
l'illa
Mau ici
pe
al
de
con ola
la Hagos a e mella,
Nomadac is sep em ascia a. Els
esul a s
poden
conside a -se
sa is ac o is.
-
Needham
(1743) descob eix el p i-
me
nema ode
i opa asi ,
l'Anguina i-
ici.
-
El
1771
es
comba en
les Tille ia s p
amb
sul a
de
cou e.
-
El
1793
s'u ili za
la pols
de
abac
com
insec icida.
E apa pa ogenis a (1800-1860).
S'inicia
el
desen olupamen
de
doc-
ines
cien í iques.
P e os
(en e
1797-1807) a
un
es udi
de
la Till8 ia i ici (ca ies
del
bla )
l
es ableix
un
me o
de
de
llui a
e ica¡; mi -
jan¡;an
el
sul a
de
cou e.
El
seu
exi
es a
basa
en
la
elació
causa-e ec e i
es ableix
la
eo ia
de
les malaI ies p o-
duides
pe
ongs. De
Ba y
(1853),
pa e
de
la
i opa ologia ege al,
con i ma
les eo-
¡es
de
P e os . S'inicia
l'especiali a
ecnico-cien í ica
de
la
p o ecció
deIs
ege als
amb
els
es udis
micologics.
A
pa i
d'aquÍ
o s
els
es udis
i des-
cob imen s
comencen
a
p end e
solidesa.
En
l'e apa
conside ada,
els
e s
més
impo an s
són:
-
El
1800
se
sap
que
en
el
P oxim
O ien
s'usa
el
peli e
com
insec icida.
-
El
1814
s'es udien
els e ec es
de
la
ba eja
del
so e
+ cal¡;
con a
les
ca ies
deIs ce eals.
-
Robe son
(1824) iden i ica l'acció
especí ica del S
sob e
l'oidium
de
la
inya.
-
Ki by
i
Spence
(1826)
publiquen
la
se a
ob a
An ln oduc ion o En o-
mology,
en
la
qual
s'inicien els
onamen s
biologics de
l'en omopa ologia.
-Bassi (1835),
undado
de
l'en o-
mopa ologia
demos a
expe imen almen
In
na u alesa
pa asi a ia
de la Beau e ia
bassiana
sob e
el Bombyx mo í.
10
-
El
1840
apa eix
l'«Insec icida
Dal-
ma a»
a
base
de
peli e.
-
El
1848
s'u ili za
la
o enona
com
insec icida.
-
Kühn
(1858)
publica
el
p ime
ac-
a
de i opa ologia «Les
malal ies
de
les
plan es
con eades,
llu s
causes
i
llu s
emeis».
E apa biológica i u ili a ia (1860-1939)
Es
ca ac e i za
pe
l'explosió
de
la
llui a
biolbgica,
l'ús
p edominan
deIs
p oduc es
químics
ino ganics
i
en
menys
p opo ció
deIs
o ganics
na u als:
nico-
ina,
peli e
o enona.
La
da e a
mei a
del segle
XIX
ou
p edominan men
des-
c ip i a.
EIs e s de.s acables
són:
-
El
1865,
ús
empí ic
de l'ace oa -
seni
de
cou e
con a
l'insec e
Lep ino·
a sa decemlinea a,
que
inicia
la
inco -
po ació
de la línea
de
i osani a is
a se-
niacals.
S'es én,
al
ma eix
emps
que
es
di ulga
ampliamen ,
l'ús
de
so e
com
ungicida.
-
El
1873
s'inicia
l'ús
d'olis ege als,
que osé,
sabons
i a ins
com
i osani a is.
-
Bunill
(1878) descob eix la p ime-
a
malal ia
bac e iana
de
les
plan es.
E winía amylo o a
sob e
pome
i
pe e a.
-
El
1880
es
ab iquen
els
p ime s
apa ells
Ve mo el
com
pol o i zado s
de
mo xilla
pe
a l'aplicació de i osani a is.
S'inicien
les
p ime es
aplicacions
del
bi-
sul u
de
ca boni
com
nema icida.
-
El
1882
es descob eix acciden al-
men
l'acció del
b ou
bo deles
(sul a
de
cou e+cal¡;)
sob e
el
míldiu
de la inya
en
les inyes de Medoc. Milla de i
Ga-
yon de la
Facul a
de
Ciencies
de
Bo deus
c een
el
b ou
bo deles
(1883),
que
P e-
os
expe imen a
sis ema icamen .
-Maye (1885) iden i ica
pe
p ime a
egada
una
i osi ege al, el
mosaic
del
abaco
-Riley i Koebele (1888-9) desen olu-
pen
el
p ojec e
lce ya pu chasi (co xi-
nilla
acanalada)
sob e
CÍ ics a Cali o -
nia.
El
coccineIUd e
dalia
dep edado
Rodolia ca dinalis
con ola
o almen
el
pa asi
i
de
mane a
es epi osa
es
de-
sen olupa
a eu
del
món
el
me o
de de
con ol
biologic
en
la
p o ecció
de
e-
ge als.
-
El
1892,
l'apa ició
de
l'a senia
de
plom
com
insec icida.
-
Bonne
(1896)
ecomana
l'ús
del
suI a de
cou e
com
he bicida.
-
Raba é
(1897)
p oposa
la
u ili za-
ció de I'acid
sul ú ic
com
he bicida.
-
Beije inck
(1898)
conc e a
que
la
causa
del
mosaic
del
abac
és
un
i us.
-
El
1902
hom
descob eix
l'e ec e
del
b ou
sul ocalcic
(S
-+-
cal~)
en
el con-
ol de Ven u ia il1aequalis (cli ella o
onya
de
la
pome a).
-
El
1903
s'in en a
la
sín esi
de
la
nico ina a
F an~a.
-Co dley (1908)
ecomana
b ou
sul-
ocalclc
com
ungicida.
-El
1912
descob imen
dels
e ec es
insec icides
de
l'a senia
de
cal~.
-El 1914,
aban
s de
la
p ime a
gue-
a
mundial,
se
sin e i zen
els
compos os
o ganics
me cu ial
s
com
i osani a is.
-El
1919
s'in en a
l'ús
de
la
clo opi-
c ina
com
nema icida.
-
El
1920
el
ca bolineum
s'u ili za
com
p oduc e
pe
aplicació
in e nal
so-
b e
ui e s.
-
El
1924
s'inicia
la
u ili zació
deis
olis
mine al
s
com
insec icides
d'es iu.
-
El
1929
s'usen
ampes
a ac i es
con a
Popillia japonica
(l'esca aba
del
Japó).
-
El
1930
s'emp en
els
colo an s
di-
ni e
xan a s,
olis
mine al
s i els de i-
a s
clo a s
del
bence
com
he bicides.
-
S ahel
(1931)
descob eix
el
p ime
p o ozoo lageHa Phy omonas lep o a-
so um
sob e
els
a b es
del
ca e.
-
El
1934
se
sin e i za
el di ioca ba-
ma
d'aquil
com
ungicida.
-
El
1935
s'u ili zen
com
a
i osani a is
la iodi enilamina, el
disul u
de
ca bó,
pa adiclo
bence
i
na aH~.
Diclo u
d'e i-
le,
dib omu
d'e ile, oxid d'e ile,
b omu
de me il com a
umigan s
del sol. La e no-
iacina
com
epeHen de Laspey esia po-
11
mOl1ella. Azobence
com
a
umigan
d'hi-
e nacles. De i a s de
dini o enoI
i
de
c esol, els
p ime s
ambé
com
a he bici-
des.
E apa química (1940-1952)
És
l'eu o ia
de
la
«gue a
química
o-
al». Amb els
p oduc s
químics
s'espe a
acaba
amb
la
nod i a
deis
i opa asi s
i els
i opa ogens.
La
ece ca
de
mol'le-
cules
d'acció
i osani a ia
és
ene ica.
El
pun
de
so ida
ou el
descob imen
pe
Mülle
(1939)
de
l'ac i i a
insec icida
del
diclo -di enil- iclo e a (DDT)
sin e i -
za
pe
p ime a
egada
pe
Zeidle
a Es-
asbu g
el
1874.
Malg a
que
els
químics
ame icans
descob eixen
l'e ec c
insec i-
cida
del HCH el
1933
(sin e i za
pe
Fa-
aday
el
1825)
la
sup emacia
és
del
DDT.
Aques
é
menys
oxici a
aguda
i
la
se a
moHecula és
més
es able.
És
l'a enca-
men
del
g uP.
químic
deIs
o ganoclo a s
que
es
desen olupa
immedia amen .
Du an
aques a
epoca
apa eixen
les
següen s
classes
químiques
es uc u al
s :
5
pe
a insec icides, 2
pe
a ungicides i
5
pe
a
he bicides.
En
aques a
e apa
es
p econi za
la
ecnica
de
la
cobe u a
o al
du an
o
el
pe íode
ege a iu
pe
al
de
p o egi
el
cul iu
con a
insec es
i
ongs.
Desp és
d'una
quinzena
d'anys
d'aques es
p ac iques
es
cons a a
que
els
insec es
i
els
ongs
con inuen
a ec an
els
con eus
i
que
l'onada
de
en usiasme
quí-
mic
no
ha ia
esol
o s
els
p oblemes
de
la
p o ecció
de ege als.
L'ús
de
p oduc es
poli alen s
en
llu
acció
no
selec ius
en
llu
e ec e,
amb
un
ll~ g
pode
emanen ,
an
apa eixe
en e
les
especies
pe judicials,
les línies
esis en s
que
supo en
dosis
iples,
quad uples,
de
egades
cen uples
i
inclús
la
sus ancia
pu a,
de
les
co en men
em-
p ades.
So geixen
esis encies
en
cadena
i
esis encies
c euades.
Els
insec es
en omO ags
son
o a-
men
a ec a s
així
com
els
polini zado s.
Apa eixen
poblacions
insOli es
de
co xi-
nilles,
pugons,
isanop e s,
aca s,
e c.
i

es
p o oca
un
encadenamen
de
neces-
si a s
de
nous
ac amen s
i
p oduc es.
Apa eix
la
«c isí de c eixemen »
de
la
Hui a
química
en
g an
pa
pe
causa
de
l'obli
d'aques es
da e es
decades
en
la
in es iga ció onamen al,
en
p o i
de
p ac iques
apa en men
més
espec a-
cula s
amb
l'espe alll;a
d'a iba
més
apidamen
a
la
solució deIs
p oblemes
de
p o ecció
ege al.
El
domini
de les línies d'in es igació
so i a
de
mans
exclusi es deIs
químics
pe
passa
a les discussions
en
equip
amb
bíolegs,
bioquímics
i
ag onoms.
En e an
s'han
p odu'i e s impo -
an s:
-
El
1942
s'ob é
una
a ie a
de
bla
esis en
a la Maye iola des uc o
(mosca
de
Hesse) seguí
d'al es
ob en-
cions:
al als
esis en
al
The ioaphis
11la-
cula a (pugó
aca )
i
menes
de
bla
de
mo o
esis en s
a la Os inia nubilalis
(ba inado
del
bla
de
mo o).
-
Es
coneixen els
esul a s
de
les
in es igacions
ame icanes
sob e
els a ac-
ius
sexuals deis insec es.
És
la
base
pel
desen olupamen
d'a aien s
i epulsius.
E apa acionalis a
(1952-1965)
Ca ac e i zada
pe
la
econside ació
deIs
me odes
d'ús
deis
p oduc es
químics
i
la
possibili a
d'emp a
al es
me odes
sub i u ius
d'aques s.
Les dosis deIs p o-
duc es, els
momen s
d'aplicació,
han
de
eali za -se
d'aco d
amb
els
es a s
eno-
logics del
con eu
i el cicle deIs
seus
ene-
mies.
El
p oduc e
s'usa a
en
el
momen
necessa i
i
en
la
quan i a
necessa ia.
L'es udí
de cicles biologics
es
p o undi za
igual
com
l'al e nan~a
de
p oduc es
j
llu
ba eja
pe
al
d'e i a
que
les e-
sis encies es desen olupin o
aconsegui
que
es
e a din.
Du an
l'e apa
con inua
l'apa ició
de
no es
es uc u es
moHecula s
de
i osa-
ni a is:
5
pe
a insec icides, 7
pe
a u
n-
gicides i 8
pe
a he bicides.
En
aques a
e apa
la
dosi d'aplicació deIs
nous
i o-
sani a is,
an
insec icides
com
ungicides
disminueixen i
com
a conseqüencia
ambé
es
con ibueix
a
disminui
la
«sob eca -
ega
de
l'ambien
amb
agen s
químics».
Els
nous
e s
cien í ics i ecnics des-
aca s
que
es
p odueixen
du an
l'e apa
són:
-
Hasse
i
Jenkings
(1952)
demos en
que
les
adiacions
emeses pel Co
60
són
es e ili zan s
de mascles d'insec es sensc
p odui
pe dua
de
l'ape encia genesica.
Són
conseqüencia
deIs
esul a s
de
les
in es igacions deIs e ec es deis iso ops
adioac ius
sob e
ésse s
ius.
-
Bushland
i
Hopkins
(1953) cons-
a en
els e ec es
es e i li zan s
deIs aigs
gamma
del Co
60
sob e
les
pupes
de
mascles de la Calli oga ame icana (mos-
ca
del
bes ia
ame ica)
i
que
aques
díp e
é
a
més
a
més
cos ums
monO.
games.
-Knipling (1955) aplica el
mc odc
«au ocida»
en
l'illa
de
Cu a~ao
en
la
llui a
con a
la Calli oga ame icana.
Al
cap
de
dos
mesos
la
mosca
ha ia
queda
o almen
e adicada.
-
El
1958
apa eix
el
p ime
bioin-
sec icida
a
base
de les oxines del Baci-
llus hu ingiensis,
com
a
p ime
p o-
duc e
de
p o ecció
mic obiologiea.
Es
la
base
del
desen olupamen
deIs insec ici-
des
anomena s
biologics.
-
Bu enand
(1959) aconsegeix d'al-
lla
i iden i ica la
e omona
del
Bombyx
mo i.
-
El
1960,
ob enció del
p ime
qui-
mioes e ili zan
d'insec es.
La
OMS (1960)
publica
la se a mo-
nog a ia «Resis encia deis
a opods
als
insec icideslO i
es imula
jun amen
amb
la
F
AO
la
in es igació
sob e
el ema.
-
El
1962/63, aplicació del
me ode
au ocida
a l'illa
de
Ro a
a
40
milles de
Guam
(a xipelag
Hawai)
con a
Dacus
cucu bi ae.
T es
mesos
desp és
desapa-
eix
la
plaga.
És
el
p ime
exi espec a-
cula
del
me o
de
en
la
p o ecció
de
ege als.
-Raquel Ca son (1962)
publica
la
se a polemica
ob a
Silen Sp ing (P i-
12
ma e a silenciosa)
que
in lueix a
on;a
la
e isió deIs
mc odes
de
p o ecció
quí-
mica.
-El
1965
a
USA
es
publica
l'ac a
«Res o ing he Quali y
01
ou
En i on-
men »,
base
pe
al
desen olupamen
in-
ensiu de
la
in es igació
sob e
mc odes
de p o ecció
no
química.
E apa in eg is a (1966 a 1975)
La
mane a
més
cla a
de
desc iu c
l'cpoca és llegin
la
de inlció
donade
pe
la
FAO
(1966)
sob e
el
nou
concep e
::le
la p o ecció de ege als:
"La
llui a
i o-
sani a ia
in eg ada
és
un
mc ode
que,
enin
en
comp e
els
p oblemes
especí-
ics de
l'ambien
i les a iacions de
la
població
pa asi a ia,
p en
o es
les me-
su es adequades i
in eg ades
pe
al de
man eni
els danys
pe
so a
del
llinda
accep able sob e el
pla
economic».
En
eali a
no és gens e oluciona i
sinó la conc1usió
que
cap
deIs
mi jans
disponibles
pe
en
ma eix
assoleix l'ob-
jec iu. Cadascun d'ells
pe
sepa a
no
dóna espos a su icien . A
més
a
més
no
és possible
una
au o egulació
en
el
món ege al deIs
monocul ius
ex ensius.
La mode na
p o ecció
deIs ege als
és
la combinació
adequada
de
o es
les pos-
sibili a s
jun es.
En
aques a
e apa
l'apa ició
de no es
es uc u es
químiques
de
i osani a is
és
la següen : 4
pe
a insec icides, 5
pe
a
ungicides, 2
pe
a he bicides i 1
pe
a
a aien s, les e omones.
Les
dosis d'aplicació deIs insec icides
an dec eixe
a iban
a
dosime ies
de
100
g /ha. i
enca a
de
l'o d e
de
20
g/ha.
amb els
pi e oids
sin e ics. Aques a ma-
eixa e olució es
p odueix
amb
els un-
gicides.
Pe
exemple,
en
el
con ol
del
mildiu del inye
s'ha
passa
de desenes
de quilog am a acció
de
quilog amo EIs
he bicides
en
aques a
epoca
segueixen
la
ma eixa endencia. Va
disminuin
la
so-
b eca ega del
nos e
ambien
amb
agen s
químics
en
el que conce neix als i o-
sani a is.
Els
e s
impo an s
de
l'e apa
són:
-
G une
(1966)
p oposa
la classi ica-
ció de
quimioes e ili zan s
en
es
g ups:
Agen s d'alquilació o adiomime ics,
An ime aboli s,
Compos os
an imi o ics
di e sos.
-Doi i els
seu
s col'legues
obse en
mycoplasmes
en
el loema deIs ege als.
-Diene (1971) descob eix els i oi-
des
en
les
pa a es.
-
Windso
i Black (1972) obse en
icke sías
en
els p essegue s.
E apa ecologis a
(1975
i
si uació
ac ual)
Aques a
e apa
conside o
que
s'inicia
amb
les discussions
que
a en
eni
a
Moscú el
1975
du an
el
VIII
Cong és
In e nacional
de
P o ecció
de
Vege als i
el.:
con i ma
en
el
IX
Cong és In e nacio-
nal
de
P o ecció de Vege al s
celeb a
a
Washing on
el
1979.
En
aques a
e apa
es
con empla
el des-
en olupamen
de
la
p o ecció
in eg ada
d'una
mane a
més
c í ica
des del
pun
de
is a
ecologic,
pe que
les
al e acions
eco-
logiques
no
solamen
es
p odueixen
pe
l'aplicació de i osani a is, sinó
que
qual-
se ol
manipulació
es anya
a l'ecosis ema
en
p odueix
una
d'al e ació.
La
espon-
sabili a
sob e
el
medi
ambien
ha
de
se
inguda
en
comp e
des de
o s
els
pun s
d'in e e cncia
de
l'ac i i a
ag ícola.
La in es igació
a a
eballa
en
l'exa-
men
de les accions
que
ín lueixen
en
un
ag osis ema
amb
equilib is
biologics es-
able s
i
conside a s
a an a josos.
S'in-
clouen:
les eines
de
con eu,
la in oduc-
ció d'especies ege al s no es, els can is
de
a ie a s,
l'ús
de
e ili zan s
i he bi·
cid es i les
mesu es
de
p o ecció
deIs e·
ge als,
que
in lueixen
en
la
dinamica
po-
blacional de
o s
els
componen s
ius del
sis ema.
Pe
al
d'es abli
i
p ecisa
els objec-
íus
de la in es igació
en
el
e eny
de
la
p o ecció
de
les
plan es
és
necessa i
un
examen de
la
si uació ac ual,
en
els di-
e en s
camps,
deIs
di c en s
mi jans
u i·
13
li zables.
Els
mi jans
ac uals
disponibles
pe
a
la
p o ecCÍó
de
ege al
s
es
poden
classi ica
en
6
g ups;
me odes
cul u als,
mC odes
biologíes,
me odes
geñe íes
so-
b e
les
causes
d'a ecCÍó,
me odes
pe
se-
lecció
de
ege al
s
con eables,
mC odes
í-
síes
i
me odes
químics.
En
cadascun
d'ells
b
in es igació
és
ac i a.
Les
possibili a s
ac uals
deIs
mC odes
emp a s
en
la
p ac ica,
en
unció
del
qu~
hem
in es iga
ins
a a,
són
les
següen s:
Me odes cul u als
Comp enen
p incipalmen
la
p og a-
mació
d'ope acions,
la
o ació
de
con-
eus,
les
eines
medmiques
i
la
u ili za-
ció
de
l'aigua.
És
el
conjun
de
mi jans
de
p o ecció
de
ege als
més
an ic,
que
implica
l'al e ació
de
l'habi a
pe
al
de
deixa -lo
menys
a o able
a
la
supe i-
encia
i
p oli e ació
de
les
causes
bio1Í-
ques
p ima ies
d'a ecció.
Ac ualmen
poden
manipula -se
alguns
pa ame es:
da es
de
semb a
o
colli a,
momen
pe
eballa
el
sol,
u ili zació
de
l'aigua,
ne eja
de
pa celies,
o a
ció
j
p og amació,
con eus-pa any,
maneig
de
e ili zació,
poda,
a iacions
en
la
p e-
pa ació
del
sol.
To s
aques s
emes
es an
molí
incula s
amb
l'assigna u a
de
i o-
ecnia
i
és
pe
aixo
que
no
m'hi
ex en-
d é,
pe que
no
és
disciplina
p opia.
EIs
incon enien s
d'aques s
me odes
es
p e-
sen en
da an
la
di icul a
d'aplica -Ios
co ec amen
en
llu
aspec e
ecnico-cien-
í ic,
da an
de
les
causes
bio iques
p i-
ma ies
que
es
desplacen
apidamen
en
els
con eus
o
que
enen
pau a
mig a o ia,
da an
del
pe ill
d'in e accions
nega i cs
en
l'ecosis ema
ag a i
i
da an
del
cos
de
l'ene gia.
Ac ualmen
sob epassen
del
cen ena
les
accions
cul u als
que
poden
emp a -
se
amb
més
o
menys
e ec i i a
especial-
men
con a
insec es.
Ra amen
a iben
a
p opo ciona
un
g au
d'e ec i i a
SUD-
cien
pe
a
una
ag icul u a
d'al a
p oduc-
ció,
malg a
que
ep esen en
un
complc-
men
moI
aliÓs.
La
majo
pa
de
ma-
14
lal ies
no
poden
se
comba udes
pe
mi -
jans
mecanocul u als.
La
des ucció
de
pa asi s
i
males
he bes
pe
ia
medmica
és
ca a
d'ene gia
i
no
semp e
es
po
ea-
li za
en
el
momen
ap opia
o
desi ja .
." l le odes
biológics
Comp enen
onamen almen
el
con ol
1
egula
ció
de
poblacions
na u als
de
les
plagues
pels
seus
enemics
ambé
na u-
als.
És
la
u ili zació
de
l'an agonisme
en e
especies
pe
a
la
p o ecció
deIs e-
ge als.
Ac ualmen
s'u ili za
especialmen
con a
insec es
mi jan~an :
p edado s,
pa-
asi s
i
pa ogens
( i us
i
bac e ies).
Al es
me odes
de
con ol
conside a s
biologics,
que
di e eixen
onamen almen
deIs
es ic es
p incipis
iloso ics,
biologics
i ecologics, i
sob e
els
quals
ac ualmen
s'in es iga
són:
ob enció
de
ege al
s e-
sis en s
a
insec es,
nema odes
i
malal ies;
llibe ació
de
mascles
es e ils
en
el cam])
o
acció
au ocida;
manipulació
gene ica
(ús
de
gens
le al
s i
modi icació
de
com-
po amen );
e omones
i
ho mones
del
c eixemen
i
muda.
El
me ode
p opiamen
biologic
és
u i-
li za
ac ualmen
pe
al
d'en en a -se
a
un
ce
nomb e
de
p oblemes
de
con-
ol
d'alguns
insec es
especí ics.
Fins
al
1970,
del
o al
de
les
especies
que
s'ha
p o a
de
domina ,
s'ha
ob ingu
un
40
%
de
esul a s
suman
els
d'e ec i i a
com-
ple a
i
els
de
esul a s
conside ables.
Si
enim
en
comp e
o s
els
enemics
es u-
dia s
com
a
possibles
con olado s,
l'exi
ha
es a
ap oximadamen
del
25
%.
La
ece ca
d'especies
an agoniques
e i-
caces
és
ins
a a
len a
i
labo iosa.
En
els
úl ims
70
anys,
de
més
de
650
especies
es udiades,
unes
100
han
queda
es able -
es,
pe o
només
unes
in
són
una
ajuda
au en icamen
e ica~
pe
a
la
p o ecció
de
ege al
s,
aixo
signi ica
un
hi
del
3 %
d'aplicació
e ec i a.
La
u ili zació
de
bac e ies
ha
dona ,
ins
a a,
esul a s
moI
edul s.
P ac ica-
men
només
s'u ili za
el
Bacillus hu ín-
giensis
amb
alo acions
més
o
menys
dis-
pa s.
EIs
pa ame es
ambien als
enen
una
g an
incidencia
en
els
esul a s.
La
u ili zació
de
i us
dóna
bons
esul a s
sob e la es d'algunes especies de lepi-
dop e s.
Pe
al
ús
de
bac e ies
i i us exis-
eix
una
g an
ese a
-malg a
els
que
senyalen que
no
s'han
obse a
in eccions
en
l'home ni
mu acions
pe judicials-
pe
si
poden
p odui -se
can is
en
l'especi i m
de la se a
en
omo agia
de
mane a
que
augmen és el isc
sob e
insec es en omo-
ags o
sob e
al es
o ganismes
ius.
En
els i us el isc
de
la
pe dua
de
Hu es-
peci ici a és
majo
i ins
a a
no
se
n'ha
au o i za
l'ús
conside an
aIgunes eIa-
cions i us-cance .
EIs
esul a s
han
es a
p ac icamen
o s sob e insec es,
pe o
són pocs i
a"iHa s
els exemples i
in en s
de
con ol
de i o-
pa ogens i
de
males
he bes. Uns
al es
p oblemes
pe
esold e
són
la
p oducció
massi a del
hipe pa asi
en
un
mi ja
a -
i icial i la
mane a
ap opiada
de
dis i-
bució. Mol s són sensibles als aigs ul a-
iola s sola s i
han
de p o egi -se
de
l~
Hum
del sol
en
eali za -ne l'aplicació.
L'EPA
ha
p epa a
un
esbo any
que con-
é 9 capí ols i
uns
200
apa a s
com di·
ec ius
pe
al
es udi
i
au o i zació
deIs
pes icides
anomena s
bio- acionals.
Ob enció de plan es esis el1 s
Fins
a a
l'ob enció
d'una
a ie a
()
mena esis en a
un
de e mina
i opa o-
gen o i opa asi
ha
signi ica
eballs
d'in-
es igació que osciHen
en e
els
10-15
ins
i o
20
anys. El
emps
pe
a
descob i
i
desen o lla
un
e
esis en
és lla g, i
ambé
ho
és
pe
a in odui -Io
en
les di-
e en s a ie a s
d'un
con eu.
Ac ualmen
la
i ogene ica i
la
gene i-
ca quan i a i a
amb
el
p océs
d'anaIisi es-
adís ica i biome ica, així com els es u-
dis de a iació i co a iació
pe me en
de-
ini
amb
més acili a els pa ame c<;
ap opia s
pe
a l'ob enció
d'una
a ie a
esis en . Un aspec e signi ica iu és
que
ins
a a
no
s'ha
ob ingu
una
a ie a
de
ege al con ea
impo an
que
sigui ca-
pa<;
de
p esen a
esis encia
simul ania
il
o s
els
p incipals
enemÍCs.
La
ece ca
de ege als
esis en s
a
llu s
malal ies i
pa asi s
és
ac ualmen
una
de
les
p incipals
b anques
de la in es iga-
ció
en
p o ecció de ege als.
Pe
al
con-
ol
de i opa ogens el
Depa amen
d'A-
g icul u a
d'USA in e eix 5 egades
més
d'es o <;os
en
la c eació de
a ie a s
e-
sis en s
que
en
el
camí
de les solucions
químiques. Més del
75
% de la supe í-
de
de
con eu
en
aquell
país
es eali za
amb
a ie a s
esis en s
a
una
o
a ies
malal ies. Les
a ie a s
de
monge a
con-
eades
a
USA
són
o es
esis en s
a la
Phy oph ho a phaseoli
(mildiu
pilós). Més
del
90
% de les
a ie a s
de
T i icum
du-
llm
con eades
en
aquell
país
són
esis-
en s
a la
PucGÍllia
g amini~
( o ell neg e).
Ac ualmen es coneixen esis encies de
ege als
pe
a nés
d'un
cen ena
d'es-
pecies d'insec es i
ac ualmen
es desen-
olupen
es udis
pe
a
60
més.
Malg a
o ,
1"
solució
d'un
p oblema
en
po
c ea
d'al es.
Va ie a s
ob ingudes
esis en s
a
una
de e minada
malal ia
o
insec e
són
més
suscep ibles a
d'aI es
ac uals
i po-
encials. Un
aspec e
impo an íssim
és
la
pe manencia
de la
esis encia
ob inguda
enin
en
comp e
la
capaci a
d'adap ació
deIs i opa ogens i
i opa asi s,
ya sigui
pe
mu ació,
hib idació
o selecció na u aIs.
S'ob ingué
una
a ie a
de
bla , la
«Ce es",
que
ou
esis en
a la Puccinia
g aminis
du an
10
anys
i es
o na
com-
ple amen
suscep ible
desp és
del
1935
pe
causa
de
l'e olució
en
la
i ulencia
de
la
mena
56
del basidiomice . Ac ualmen
hi
ha
conegudes més de
200
menes
o bio-
ipus
di e en s
d'aques
i opa ogen.
La selecció
po
con e i -se
en
un
p o-
cés
con inu
si
conside em
l'esmen ada
ca-
paci a
d'adap ació.
Na u almen
el p o-
cedimen
no
é
u ili a
pe
al
con ol
de
males
he bes.
Acció au ocida
Desp és
d'uns
pocs exi s espec acu-
la s
amb
la llibe aCÍó
de
mascles es e ils,
15
ABSTRACT
The
aim
o
plan
p o ec ion
esea ch
is
inc easing he
e op
yields
in
o de
o
ensu e
enough
ood
o
humani y.
His o ically,
he
plan
p o ec ion
p oeee-
dings ha e e ol ed
in
8
s ages:
he
empi ic
01'
ancien , he au ogene ic,
he
pa hogene ic,
he
biological-u ili a ian,
he
ehemical,
he
a ionalis ,
he
in eg is ,
o
he ecologis
o
ac ual
s age.
In
e ms
o
wha
has
been
esea che l
up
o
now,
he e
a e
possibili ies
bu
also
bmi a ions
in
he
me hods
used
in
p ac ice.
A
p esen ,
esea ch
is engaged
in
cul u al
me hods,
biological
me hods
in
he
s ie
scnse,
ob en ion
o
esis an
s ains,
au oci-
dal ac ion,
phe omones,
ho mones
and
me-
aboli es,
a ac o s
and
epellan s, compe-
i i e
shi ing
o
homologues, physical me-
hods,
p ophylac ic
me hods
and
pes icides.
S a ing
om
en p oposí ions,
an
ad o-
ca ion
o
a p agma ic esea ch,
o
be
de e-
loped
on
en undamen a.} aspec s, is
made:
o
deepen
in o
in eg a ed pes con ol, o
de e mine
in
e e y
case
he
economical/p o-
duc i e ole ance h eslwlds"
o
sea ch
o
«clean» pes icides,
o
illc ease he biological
s udies in connexion
wi h
plan
p o ec-
ion,
s udies
o
p e en lle esis ance
p o-
cesses,
he
imp o emen
o
esidue
and
me-
aboli e de ec ion,
he
sea ch
o
new
a-
ie ies
o
esis an c ops,
he
imp o emen
o
di ec ed con ol,
new
mc hods
o
place
he
pes icides
on
hei
a ge , he
s udy
in
dep h
o
he
sel -de ensi e eac iol1S
o
he
plan s.
RESUMEN
La in es igación
des inada
a la p o ec-
ción
de ege ales
ha
de
con ibui
a aumen-
a
la
p oducción
de
-los
cul i os
pa a
ase-
gu a
alimen ación
su icien e a la humani-
dad.
His ó icamen e,
la
e olución
de
los p o-
cedimien os
de
p o ección
de
ege ales com-
p ende
ocho
e apas:
empí ica
o an igua,
au ogenis a,
pa ogenis a,
biológica-u ili a ia,
química, acionalis a,
in eg is a
y ecologis-
: o ac ual.
En
unción de lo in es igado
has a
aho-
a
odos
los
mé odos
u ilizados
en
la p ác-
ica
p esen an
posibilidades,
pe o
ambién
limi aciones.
En
la
ac ualidad
la
in es iga-
ción
se
ocupa
de
mé odos
cul u ales, mé-
odos
p opiamen e
biológicos,
ob ención
de
a iedades esis en es, acción au ocida,
e'-
omonas,
ho monas
y
an ime aboli os,
a a-
yen
es
y epulsi os, desplazamien o compe-
i i o
en e
homólogos,
mé odos
ísicos, mé-
odos p o ilác icos y i osani a ios.
Pa iendo
de
diez p oposiciones se p e-
coniza
una
ill es igación p agmá ica a de-
sa olla
sob e
diez
aspec os
undamen ales:
p o undiza
en
la lucha in eg ada, de e mi-
na
en
cada
caso
los umb ales de ole ancia
económico/p oduc i a,
búsqueda
de
i osa-
ni a ios «limpios», inc emen o
de
es udios
biológicos elacionados
con
la
p o ección de
ege ales,
es udios
pa a
in e e i los p oce-
sos de esis encia,
mejo a
de
la
de ección
de esiduos y me aboli os,
nue as
a ieda-
des
de
plan as esis en es,
mejo a
de
p oce-
dimien os
de
lucha di igida, nue os
mé odos
de
anspo e
al
obje i o
de
los i osani a-
ios,
p o undiza
en
las eacciones
4e
au o-
de msa
de las
plan as.
22