La protecció deIs vegetals des de rangle de la recerca

La p o ecció deIs ege als des de angle de la ece ca ExceHen íssim S ., S es. S s. alum- nes: La di ecció de l'Escola m'ha enca e- ga amb mo iu de l'obe u a o icial del cu s academic 1980-81 desen olupa la lli- ~ó inaugu al. El ema que ac a é és: La p o ecció deIs ege als des de l'angle de la ece ca. La in es igació pe al d'ésse e ec i- a s'ha de ecolza sob e objec ius con- c e s i ben de ini s, i e i a que sigui a ec ada pe es a s emocionals o dema- gogics. C ec que mol s deIs aquí p esen s es- a an d'aco d amb mi que la in es iga- ció des inada a la p o ecció deIs ege als ha de eni com objec iu onamen al el de con ibui a assegu a i augmen a la p oducció deIs con eus pe al que la hu- mani a pugui alimen a -se adequadamen i co ec amen an en quali a com en quan i a . L'e olució demogdl ica del plane a Te - a o ~a a augmen a el endimen ag í- cola pe uni a de supe ície. Si enim en comp e l'e olució de la població mundial, que l'any 1800 e a de 750 milions, el 1975 de 4.000 milions i pe a l'any 2000 són 6.500 milions els que s'espe en, queda cla a la necessi a d'aug- men a el endimen deIs con eus, ja 7 JOAN-PERE VlLA HORS P o esso de Fi opa ologia de l'Escola Uni e si a ia d'Enginye ia Tecnica Ag ícola de Ba celona que la supe ície con eable pe cada ha- bi an disminueix. El 1830 es disposa a de 14,8 ha. de supe ície con eada pe habi an i el 1974, 3,8 ha., o sigui que s'ha p odu'i una e- ducció del 74 %. Segons les da e es es imacions de la FAO uns 500 milions de se s human!!, el 13 % de la població mundial, so eixen am, i uns 1.500 milions, el 37,5 pe 100 de l'esmen ada població, es an mal ali- men a s. Ve i ablemen els inc emen s de co- lli a en els úl ims 30 anys han es a ce - am :1} no ables en aquelles a ees on l'a- g icul u a ha ingu accés a la ecnologia mode na incloen lla o s híb ides, e i- li zan s, mecani zació i pes icides. A all d'exemple podem es men a les dades de la FAO sob e l'inc emen de colli es d'a - os des de 1950 a 1978, que ha es á en: % Palsos indus iali za s . . . . . 90 PalSOS de plani icació cen ali zada 63 Palsos en desen olupamen . . . 33 i he esmen a aques exemple pe que l'a - os és enca a la base alimen a ia d'ap o- ximadamen el 50 % de la població mun- dial. Cal assenyala que ae ualmen p op dels 2/3 de la població mundial iu en palsos en ies de desen olupamcn . Pe al d'e i a que la si uació mun- dial de disponibili a s d'alimen s es de- g adi, la p oducció d'alimen s hau ía de c éixe els p ope s in anys un 3S % i pe a pode -la millo a aques c eixemen hau ía d'ésse del 50 %, la qual cosa sig- ni ica ía que en els palsos en ies de des- en olupamen hau ía d'augmcn a la p o- ducció d'alimen sun 80 %. Cal eni en comp e que l'augmen de la supe ície mundial de con eu és molí limi ada,da an deIs ises ca as o ics i i e e sibles que signi ica ía disminui la supe ície ac ual· de boscos i sel es. Pe aixo, el camí més adequa és l'augmen del endimen pe uni a de la supe ície ac ualmen con eada. Si enim en comp e que les a eccions sob e eIs ege aIs con ea s p oduldes pe malal ies, insec es i males he bes eduei- xen les colli es en un 30 % i les des- ueixen pos e io men en un 15 %, sig- ni ica que la insu icien p oducció deIs ege als con ea s, pe aques es causes, és .p ac icamen equi alen al de ici d'ali- men s en el món. Cal ada i que aques a sÍ uació exis eix malg a les accions ac- uals de p o ccció ege al. Si des d'a a deixéssim d'usa un deIs mi jans de p o ecció més u ili za com són els pes icides, que p opo cionen p o- ecció a una se ie de con eus, les pe dues pod ien acilmen dobla -se. El endimen mi ja en ce eals i a a ges disminui ia en un 20 %, en la pome a en un 80 % i en e! co ó en un 30%, només pe esmen a alguns exemples. Ac ualmen es coneixen el ol an de 10.000 especies d'insec es pa asi s de e· ge als con ea s, deIs quals uns 100 són d'impo Hmcia g eu, i unes 10.000 especies mic oseopiques p odueixen maIal ies in- eceioses en els p incipal s con eus. Hi hem d'a egi malal ies no in eccioses causades pe condicionamen s de nu ició i ambien- als. No esmen a é els ege al s supe io s pa asi s ni ampoc els danys causa s pe al- es especies animals a pa deIs insec es. Aques es pinzellades basiques emmaI:- quen da amen la necessi a de la in es- igació d'u gencia, p agmiüica, an en el sec o cien í ic com en el ecnic, de la p o ecció deis. ege als. 1. EVOLUCIÓ HI'STORICA DE LA IN ESTIGACI6 EN EL SECTOR Les millo es aconseguides en elcamp de la p o ecció deIs ege als, han con- ibul al benes a de g an pa del ge- ne e huma des de la p ehis o ia. Es c eu que ou en el pe íode de la e olució neolí ica del P oxim O icn , a uns 8.000 anys qual1 a inicia -se l'ag i- cul u aamb el con eu de ce eals en les mun anyes del no d de Mesopo amia (ac- ual I aq). Fou lla o s quan l'home eali - za el seu p ime ac e con a l'ecosis ema na u al i quan a comen~a a p eocupa -se de la p o ecdó deIs con eus. Des d'alesho es en~ s'ha ana p o- duin una e olució en els coneixemen s i en els mi jans pe a la p o ecció deIs e- ge als. malg a que des del puní de is a cien í ic, no po pa la -se de ecniques e icaces i su icien men ajus ades ins els 8 da e s 100 anys. Aixo demos a que l'e o- lució p odulda ha es a mol len a i ha segui amb bas an e a d l'e olució d'al- es ecniques. M'he pe mes di idi en 8 g ans e apes l'e olució de la p o ecció deIs ege als: E apa empí ica o an iga (des deIs o ígens de la ci ili zació ins el segle XVII) :E.s l'epoca de la u ili zació deIs me o- des empí ics: - S'a i ma que 2.500 anys a. J. C. els sume is coneixien ja l'e ec e aca icida i ungicida deIS. -En l'any 1700 a. J. C. apa eixen les p ime es dades documen als sob e el ema en els ex os d'Hamu abi de Babilonia i es oben indicacions sob e eIs Us ilago sp. deIs ege al s i sob e mi jans de llui a con a males he bes i pa asi s. -L'any 1200 a. J. C. els xinesos ha- ~ien descobe les p opie a s de la cal<;: 1 la cend a con a pa asi s en llocs an- ca s i emp en insec icides ege als pel ac a lla o s. -L'any 1000 a. J. C. Home en els seus esc i s aHudeix al so e com epeHen de pes es. -El 500 a. J. C. el Pen a euc pa la de malal ies de ege als, plagues d'insec- es i de les mesu es aplicades pels is ae- li es en emps de Moises. - El 375 a. J. C. Teo as e, pa e de la bo anica i alumne d'A is o il, en la se a ob a Sob e la causa de les plan es desc iu mol es malal ies de ege als conegu s: pansimen s, pod imen s, o ells. (El seu p o esso ja ha ia comen a les malal- ies de les abelles). - 200 a. J. C. els xinesos an ús de l'a senic com insec icida i emp enen la llui a biologica pe que p o egeixen les o migues de l'especic Oecophylla sma ag- dina pe al de con ola els coleop c s ba inado s deIs cí ics. 'És la p ime a ci a que es coneix d'aques me odc de p o- ecció ege al. - El 76 a. J. C. Gaius Plinius II p ~ coni za l'a senic com insec icida sob e el inye en la se a Na u alis his o ia i a e e encia a plagues i malal ies d'a b es, ce eal s i ceps, enume an una se ie de me odes de llui a. També ac a de les malal ies de les abelles. EIs omans p o- picia en el déu Robigus, déu del o ell, en busca de solucions mí iques con a aques a malal ia. Desp és de les ci es omanes ansco- en segles sen se oba no es dades d'in- e es e e en s a les malal ies i plagues deIs con eus i la se a p o ccció. Du an el pe íode medie al a exis i una com- ple a con usió sob e les causes de les a eccions de les plan es. Causes i p o ec- ció es mo ien en e les supe s icions e- ligioses i els mi es. Conec una ci a d'in e- es del 1335 en el qual les au o i a s del 9 can ó de Zu ich p enen mesu es pe a h p o ecció deIs ocells insec í o s. E apa au ogenis a (segle XVII ins a 1800) 'És en el Renaixemen , amb el e o n a la na u a, al món eal i al c1assics g ecs i lla ins, i a pa i del segle XVII quan en la bibliog a ia ag ícola es comen~a a o- ba una p eocupació c eixen pels danys p odui s pe i opa asi s i i opa ogens i les se es conseqüencies sob e la p o- ducció. Au o s com Cole (1600), Lau enbe y (1630) Hesse (1690) esc iuen les se es ob es ci an a eccions que a ibueixen a les causes més di e ses i es anyes. En el 1678 Malpighi, undado de l'ana omia ege al, es udia l'ana omia de les agalles i descob eix la p esencia de ongs mic oscopics damun deis ege als, pe o els conside a e ec es i no causa de malal ia, el ma eix esde é, du an l'epo- ca, amb la p esencia d'al es pa así s. Aques a si uació d'hipo esis au ogenis es s'alla ga ins a p incipis del segle XIX. Aixo no obs an , du an l'e apa es p o- dueixen e s d'in e es ascenden . -Ald o andi (1602) ci a el p ime coneixemen sob e hipe pa asi isme. La so ida de la es pa asi es d'Apan eles glome a w; de l'in e io d'una e uga de Pie is b assicae. -La Quin inye (1690) aplica la de- wcció del abac pe al de comba e un pen a omid en la pe e a. En aques a epoca ambé s'emp en a senic i sul a de cou e pe al ac amen de lla o s. -Van Leeuwenhoek (1701) a de,,- cob i un pa asi d'un end edínid que iu damun del salze. Fou el p ime d'in- e p e a co ec amen el enomen del pa asi isme d'insec es. 'És la p ime a ped a de l'anomenada llui a biologica. - El 1705 s'usa el clo u de me cu i com a conse ado de la us a. - En e 1700-1750 a inals del enai- xemeni s'es udien les malal ies del B0111.- byx mo i. - Madau e (1762) eali za la p ime a acció cien í ica de Hui a biologica. In o- dueix I'Ac ido e es is is en l'illa Mau ici pe al de con ola la Hagos a e mella, Nomadac is sep em ascia a. Els esul a s poden conside a -se sa is ac o is. - Needham (1743) descob eix el p i- me nema ode i opa asi , l'Anguina i- ici. - El 1771 es comba en les Tille ia s p amb sul a de cou e. - El 1793 s'u ili za la pols de abac com insec icida. E apa pa ogenis a (1800-1860). S'inicia el desen olupamen de doc- ines cien í iques. P e os (en e 1797-1807) a un es udi de la Till8 ia i ici (ca ies del bla ) l es ableix un me o de de llui a e ica¡; mi - jan¡;an el sul a de cou e. El seu exi es a basa en la elació causa-e ec e i es ableix la eo ia de les malaI ies p o- duides pe ongs. De Ba y (1853), pa e de la i opa ologia ege al, con i ma les eo- ¡es de P e os . S'inicia l'especiali a ecnico-cien í ica de la p o ecció deIs ege als amb els es udis micologics. A pa i d'aquÍ o s els es udis i des- cob imen s comencen a p end e solidesa. En l'e apa conside ada, els e s més impo an s són: - El 1800 se sap que en el P oxim O ien s'usa el peli e com insec icida. - El 1814 s'es udien els e ec es de la ba eja del so e + cal¡; con a les ca ies deIs ce eals. - Robe son (1824) iden i ica l'acció especí ica del S sob e l'oidium de la inya. - Ki by i Spence (1826) publiquen la se a ob a An ln oduc ion o En o- mology, en la qual s'inicien els onamen s biologics de l'en omopa ologia. -Bassi (1835), undado de l'en o- mopa ologia demos a expe imen almen In na u alesa pa asi a ia de la Beau e ia bassiana sob e el Bombyx mo í. 10 - El 1840 apa eix l'«Insec icida Dal- ma a» a base de peli e. - El 1848 s'u ili za la o enona com insec icida. - Kühn (1858) publica el p ime ac- a de i opa ologia «Les malal ies de les plan es con eades, llu s causes i llu s emeis». E apa biológica i u ili a ia (1860-1939) Es ca ac e i za pe l'explosió de la llui a biolbgica, l'ús p edominan deIs p oduc es químics ino ganics i en menys p opo ció deIs o ganics na u als: nico- ina, peli e o enona. La da e a mei a del segle XIX ou p edominan men des- c ip i a. EIs e s de.s acables són: - El 1865, ús empí ic de l'ace oa - seni de cou e con a l'insec e Lep ino· a sa decemlinea a, que inicia la inco - po ació de la línea de i osani a is a se- niacals. S'es én, al ma eix emps que es di ulga ampliamen , l'ús de so e com ungicida. - El 1873 s'inicia l'ús d'olis ege als, que osé, sabons i a ins com i osani a is. - Bunill (1878) descob eix la p ime- a malal ia bac e iana de les plan es. E winía amylo o a sob e pome i pe e a. - El 1880 es ab iquen els p ime s apa ells Ve mo el com pol o i zado s de mo xilla pe a l'aplicació de i osani a is. S'inicien les p ime es aplicacions del bi- sul u de ca boni com nema icida. - El 1882 es descob eix acciden al- men l'acció del b ou bo deles (sul a de cou e+cal¡;) sob e el míldiu de la inya en les inyes de Medoc. Milla de i Ga- yon de la Facul a de Ciencies de Bo deus c een el b ou bo deles (1883), que P e- os expe imen a sis ema icamen . -Maye (1885) iden i ica pe p ime a egada una i osi ege al, el mosaic del abaco -Riley i Koebele (1888-9) desen olu- pen el p ojec e lce ya pu chasi (co xi- nilla acanalada) sob e CÍ ics a Cali o - nia. El coccineIUd e dalia dep edado Rodolia ca dinalis con ola o almen el pa asi i de mane a es epi osa es de- sen olupa a eu del món el me o de de con ol biologic en la p o ecció de e- ge als. - El 1892, l'apa ició de l'a senia de plom com insec icida. - Bonne (1896) ecomana l'ús del suI a de cou e com he bicida. - Raba é (1897) p oposa la u ili za- ció de I'acid sul ú ic com he bicida. - Beije inck (1898) conc e a que la causa del mosaic del abac és un i us. - El 1902 hom descob eix l'e ec e del b ou sul ocalcic (S -+- cal~) en el con- ol de Ven u ia il1aequalis (cli ella o onya de la pome a). - El 1903 s'in en a la sín esi de la nico ina a F an~a. -Co dley (1908) ecomana b ou sul- ocalclc com ungicida. -El 1912 descob imen dels e ec es insec icides de l'a senia de cal~. -El 1914, aban s de la p ime a gue- a mundial, se sin e i zen els compos os o ganics me cu ial s com i osani a is. -El 1919 s'in en a l'ús de la clo opi- c ina com nema icida. - El 1920 el ca bolineum s'u ili za com p oduc e pe aplicació in e nal so- b e ui e s. - El 1924 s'inicia la u ili zació deis olis mine al s com insec icides d'es iu. - El 1929 s'usen ampes a ac i es con a Popillia japonica (l'esca aba del Japó). - El 1930 s'emp en els colo an s di- ni e xan a s, olis mine al s i els de i- a s clo a s del bence com he bicides. - S ahel (1931) descob eix el p ime p o ozoo lageHa Phy omonas lep o a- so um sob e els a b es del ca e. - El 1934 se sin e i za el di ioca ba- ma d'aquil com ungicida. - El 1935 s'u ili zen com a i osani a is la iodi enilamina, el disul u de ca bó, pa adiclo bence i na aH~. Diclo u d'e i- le, dib omu d'e ile, oxid d'e ile, b omu de me il com a umigan s del sol. La e no- iacina com epeHen de Laspey esia po- 11 mOl1ella. Azobence com a umigan d'hi- e nacles. De i a s de dini o enoI i de c esol, els p ime s ambé com a he bici- des. E apa química (1940-1952) És l'eu o ia de la «gue a química o- al». Amb els p oduc s químics s'espe a acaba amb la nod i a deis i opa asi s i els i opa ogens. La ece ca de mol'le- cules d'acció i osani a ia és ene ica. El pun de so ida ou el descob imen pe Mülle (1939) de l'ac i i a insec icida del diclo -di enil- iclo e a (DDT) sin e i - za pe p ime a egada pe Zeidle a Es- asbu g el 1874. Malg a que els químics ame icans descob eixen l'e ec c insec i- cida del HCH el 1933 (sin e i za pe Fa- aday el 1825) la sup emacia és del DDT. Aques é menys oxici a aguda i la se a moHecula és més es able. És l'a enca- men del g uP. químic deIs o ganoclo a s que es desen olupa immedia amen . Du an aques a epoca apa eixen les següen s classes químiques es uc u al s : 5 pe a insec icides, 2 pe a ungicides i 5 pe a he bicides. En aques a e apa es p econi za la ecnica de la cobe u a o al du an o el pe íode ege a iu pe al de p o egi el cul iu con a insec es i ongs. Desp és d'una quinzena d'anys d'aques es p ac iques es cons a a que els insec es i els ongs con inuen a ec an els con eus i que l'onada de en usiasme quí- mic no ha ia esol o s els p oblemes de la p o ecció de ege als. L'ús de p oduc es poli alen s en llu acció no selec ius en llu e ec e, amb un ll~ g pode emanen , an apa eixe en e les especies pe judicials, les línies esis en s que supo en dosis iples, quad uples, de egades cen uples i inclús la sus ancia pu a, de les co en men em- p ades. So geixen esis encies en cadena i esis encies c euades. Els insec es en omO ags son o a- men a ec a s així com els polini zado s. Apa eixen poblacions insOli es de co xi- nilles, pugons, isanop e s, aca s, e c. i es p o oca un encadenamen de neces- si a s de nous ac amen s i p oduc es. Apa eix la «c isí de c eixemen » de la Hui a química en g an pa pe causa de l'obli d'aques es da e es decades en la in es iga ció onamen al, en p o i de p ac iques apa en men més espec a- cula s amb l'espe alll;a d'a iba més apidamen a la solució deIs p oblemes de p o ecció ege al. El domini de les línies d'in es igació so i a de mans exclusi es deIs químics pe passa a les discussions en equip amb bíolegs, bioquímics i ag onoms. En e an s'han p odu'i e s impo - an s: - El 1942 s'ob é una a ie a de bla esis en a la Maye iola des uc o (mosca de Hesse) seguí d'al es ob en- cions: al als esis en al The ioaphis 11la- cula a (pugó aca ) i menes de bla de mo o esis en s a la Os inia nubilalis (ba inado del bla de mo o). - Es coneixen els esul a s de les in es igacions ame icanes sob e els a ac- ius sexuals deis insec es. És la base pel desen olupamen d'a aien s i epulsius. E apa acionalis a (1952-1965) Ca ac e i zada pe la econside ació deIs me odes d'ús deis p oduc es químics i la possibili a d'emp a al es me odes sub i u ius d'aques s. Les dosis deIs p o- duc es, els momen s d'aplicació, han de eali za -se d'aco d amb els es a s eno- logics del con eu i el cicle deIs seus ene- mies. El p oduc e s'usa a en el momen necessa i i en la quan i a necessa ia. L'es udí de cicles biologics es p o undi za igual com l'al e nan~a de p oduc es j llu ba eja pe al d'e i a que les e- sis encies es desen olupin o aconsegui que es e a din. Du an l'e apa con inua l'apa ició de no es es uc u es moHecula s de i osa- ni a is: 5 pe a insec icides, 7 pe a u n- gicides i 8 pe a he bicides. En aques a e apa la dosi d'aplicació deIs nous i o- sani a is, an insec icides com ungicides disminueixen i com a conseqüencia ambé es con ibueix a disminui la «sob eca - ega de l'ambien amb agen s químics». Els nous e s cien í ics i ecnics des- aca s que es p odueixen du an l'e apa són: - Hasse i Jenkings (1952) demos en que les adiacions emeses pel Co 60 són es e ili zan s de mascles d'insec es sensc p odui pe dua de l'ape encia genesica. Són conseqüencia deIs esul a s de les in es igacions deIs e ec es deis iso ops adioac ius sob e ésse s ius. - Bushland i Hopkins (1953) cons- a en els e ec es es e i li zan s deIs aigs gamma del Co 60 sob e les pupes de mascles de la Calli oga ame icana (mos- ca del bes ia ame ica) i que aques díp e é a més a més cos ums monO. games. -Knipling (1955) aplica el mc odc «au ocida» en l'illa de Cu a~ao en la llui a con a la Calli oga ame icana. Al cap de dos mesos la mosca ha ia queda o almen e adicada. - El 1958 apa eix el p ime bioin- sec icida a base de les oxines del Baci- llus hu ingiensis, com a p ime p o- duc e de p o ecció mic obiologiea. Es la base del desen olupamen deIs insec ici- des anomena s biologics. - Bu enand (1959) aconsegeix d'al- lla i iden i ica la e omona del Bombyx mo i. - El 1960, ob enció del p ime qui- mioes e ili zan d'insec es. La OMS (1960) publica la se a mo- nog a ia «Resis encia deis a opods als insec icideslO i es imula jun amen amb la F AO la in es igació sob e el ema. - El 1962/63, aplicació del me ode au ocida a l'illa de Ro a a 40 milles de Guam (a xipelag Hawai) con a Dacus cucu bi ae. T es mesos desp és desapa- eix la plaga. És el p ime exi espec a- cula del me o de en la p o ecció de ege als. -Raquel Ca son (1962) publica la se a polemica ob a Silen Sp ing (P i- 12 ma e a silenciosa) que in lueix a on;a la e isió deIs mc odes de p o ecció quí- mica. -El 1965 a USA es publica l'ac a «Res o ing he Quali y 01 ou En i on- men », base pe al desen olupamen in- ensiu de la in es igació sob e mc odes de p o ecció no química. E apa in eg is a (1966 a 1975) La mane a més cla a de desc iu c l'cpoca és llegin la de inlció donade pe la FAO (1966) sob e el nou concep e ::le la p o ecció de ege als: "La llui a i o- sani a ia in eg ada és un mc ode que, enin en comp e els p oblemes especí- ics de l'ambien i les a iacions de la població pa asi a ia, p en o es les me- su es adequades i in eg ades pe al de man eni els danys pe so a del llinda accep able sob e el pla economic». En eali a no és gens e oluciona i sinó la conc1usió que cap deIs mi jans disponibles pe en ma eix assoleix l'ob- jec iu. Cadascun d'ells pe sepa a no dóna espos a su icien . A més a més no és possible una au o egulació en el món ege al deIs monocul ius ex ensius. La mode na p o ecció deIs ege als és la combinació adequada de o es les pos- sibili a s jun es. En aques a e apa l'apa ició de no es es uc u es químiques de i osani a is és la següen : 4 pe a insec icides, 5 pe a ungicides, 2 pe a he bicides i 1 pe a a aien s, les e omones. Les dosis d'aplicació deIs insec icides an dec eixe a iban a dosime ies de 100 g /ha. i enca a de l'o d e de 20 g/ha. amb els pi e oids sin e ics. Aques a ma- eixa e olució es p odueix amb els un- gicides. Pe exemple, en el con ol del mildiu del inye s'ha passa de desenes de quilog am a acció de quilog amo EIs he bicides en aques a epoca segueixen la ma eixa endencia. Va disminuin la so- b eca ega del nos e ambien amb agen s químics en el que conce neix als i o- sani a is. Els e s impo an s de l'e apa són: - G une (1966) p oposa la classi ica- ció de quimioes e ili zan s en es g ups: Agen s d'alquilació o adiomime ics, An ime aboli s, Compos os an imi o ics di e sos. -Doi i els seu s col'legues obse en mycoplasmes en el loema deIs ege als. -Diene (1971) descob eix els i oi- des en les pa a es. - Windso i Black (1972) obse en icke sías en els p essegue s. E apa ecologis a (1975 i si uació ac ual) Aques a e apa conside o que s'inicia amb les discussions que a en eni a Moscú el 1975 du an el VIII Cong és In e nacional de P o ecció de Vege als i el.: con i ma en el IX Cong és In e nacio- nal de P o ecció de Vege al s celeb a a Washing on el 1979. En aques a e apa es con empla el des- en olupamen de la p o ecció in eg ada d'una mane a més c í ica des del pun de is a ecologic, pe que les al e acions eco- logiques no solamen es p odueixen pe l'aplicació de i osani a is, sinó que qual- se ol manipulació es anya a l'ecosis ema en p odueix una d'al e ació. La espon- sabili a sob e el medi ambien ha de se inguda en comp e des de o s els pun s d'in e e cncia de l'ac i i a ag ícola. La in es igació a a eballa en l'exa- men de les accions que ín lueixen en un ag osis ema amb equilib is biologics es- able s i conside a s a an a josos. S'in- clouen: les eines de con eu, la in oduc- ció d'especies ege al s no es, els can is de a ie a s, l'ús de e ili zan s i he bi· cid es i les mesu es de p o ecció deIs e· ge als, que in lueixen en la dinamica po- blacional de o s els componen s ius del sis ema. Pe al d'es abli i p ecisa els objec- íus de la in es igació en el e eny de la p o ecció de les plan es és necessa i un examen de la si uació ac ual, en els di- e en s camps, deIs di c en s mi jans u i· 13 li zables. Els mi jans ac uals disponibles pe a la p o ecCÍó de ege al s es poden classi ica en 6 g ups; me odes cul u als, mC odes biologíes, me odes geñe íes so- b e les causes d'a ecCÍó, me odes pe se- lecció de ege al s con eables, mC odes í- síes i me odes químics. En cadascun d'ells b in es igació és ac i a. Les possibili a s ac uals deIs mC odes emp a s en la p ac ica, en unció del qu~ hem in es iga ins a a, són les següen s: Me odes cul u als Comp enen p incipalmen la p og a- mació d'ope acions, la o ació de con- eus, les eines medmiques i la u ili za- ció de l'aigua. És el conjun de mi jans de p o ecció de ege als més an ic, que implica l'al e ació de l'habi a pe al de deixa -lo menys a o able a la supe i- encia i p oli e ació de les causes bio1Í- ques p ima ies d'a ecció. Ac ualmen poden manipula -se alguns pa ame es: da es de semb a o colli a, momen pe eballa el sol, u ili zació de l'aigua, ne eja de pa celies, o a ció j p og amació, con eus-pa any, maneig de e ili zació, poda, a iacions en la p e- pa ació del sol. To s aques s emes es an molí incula s amb l'assigna u a de i o- ecnia i és pe aixo que no m'hi ex en- d é, pe que no és disciplina p opia. EIs incon enien s d'aques s me odes es p e- sen en da an la di icul a d'aplica -Ios co ec amen en llu aspec e ecnico-cien- í ic, da an de les causes bio iques p i- ma ies que es desplacen apidamen en els con eus o que enen pau a mig a o ia, da an del pe ill d'in e accions nega i cs en l'ecosis ema ag a i i da an del cos de l'ene gia. Ac ualmen sob epassen del cen ena les accions cul u als que poden emp a - se amb més o menys e ec i i a especial- men con a insec es. Ra amen a iben a p opo ciona un g au d'e ec i i a SUD- cien pe a una ag icul u a d'al a p oduc- ció, malg a que ep esen en un complc- men moI aliÓs. La majo pa de ma- 14 lal ies no poden se comba udes pe mi - jans mecanocul u als. La des ucció de pa asi s i males he bes pe ia medmica és ca a d'ene gia i no semp e es po ea- li za en el momen ap opia o desi ja . ." l le odes biológics Comp enen onamen almen el con ol 1 egula ció de poblacions na u als de les plagues pels seus enemics ambé na u- als. És la u ili zació de l'an agonisme en e especies pe a la p o ecció deIs e- ge als. Ac ualmen s'u ili za especialmen con a insec es mi jan~an : p edado s, pa- asi s i pa ogens ( i us i bac e ies). Al es me odes de con ol conside a s biologics, que di e eixen onamen almen deIs es ic es p incipis iloso ics, biologics i ecologics, i sob e els quals ac ualmen s'in es iga són: ob enció de ege al s e- sis en s a insec es, nema odes i malal ies; llibe ació de mascles es e ils en el cam]) o acció au ocida; manipulació gene ica (ús de gens le al s i modi icació de com- po amen ); e omones i ho mones del c eixemen i muda. El me ode p opiamen biologic és u i- li za ac ualmen pe al d'en en a -se a un ce nomb e de p oblemes de con- ol d'alguns insec es especí ics. Fins al 1970, del o al de les especies que s'ha p o a de domina , s'ha ob ingu un 40 % de esul a s suman els d'e ec i i a com- ple a i els de esul a s conside ables. Si enim en comp e o s els enemics es u- dia s com a possibles con olado s, l'exi ha es a ap oximadamen del 25 %. La ece ca d'especies an agoniques e i- caces és ins a a len a i labo iosa. En els úl ims 70 anys, de més de 650 especies es udiades, unes 100 han queda es able - es, pe o només unes in són una ajuda au en icamen e ica~ pe a la p o ecció de ege al s, aixo signi ica un hi del 3 % d'aplicació e ec i a. La u ili zació de bac e ies ha dona , ins a a, esul a s moI edul s. P ac ica- men només s'u ili za el Bacillus hu ín- giensis amb alo acions més o menys dis- pa s. EIs pa ame es ambien als enen una g an incidencia en els esul a s. La u ili zació de i us dóna bons esul a s sob e la es d'algunes especies de lepi- dop e s. Pe al ús de bac e ies i i us exis- eix una g an ese a -malg a els que senyalen que no s'han obse a in eccions en l'home ni mu acions pe judicials- pe si poden p odui -se can is en l'especi i m de la se a en omo agia de mane a que augmen és el isc sob e insec es en omo- ags o sob e al es o ganismes ius. En els i us el isc de la pe dua de Hu es- peci ici a és majo i ins a a no se n'ha au o i za l'ús conside an aIgunes eIa- cions i us-cance . EIs esul a s han es a p ac icamen o s sob e insec es, pe o són pocs i a"iHa s els exemples i in en s de con ol de i o- pa ogens i de males he bes. Uns al es p oblemes pe esold e són la p oducció massi a del hipe pa asi en un mi ja a - i icial i la mane a ap opiada de dis i- bució. Mol s són sensibles als aigs ul a- iola s sola s i han de p o egi -se de l~ Hum del sol en eali za -ne l'aplicació. L'EPA ha p epa a un esbo any que con- é 9 capí ols i uns 200 apa a s com di· ec ius pe al es udi i au o i zació deIs pes icides anomena s bio- acionals. Ob enció de plan es esis el1 s Fins a a l'ob enció d'una a ie a () mena esis en a un de e mina i opa o- gen o i opa asi ha signi ica eballs d'in- es igació que osciHen en e els 10-15 ins i o 20 anys. El emps pe a descob i i desen o lla un e esis en és lla g, i ambé ho és pe a in odui -Io en les di- e en s a ie a s d'un con eu. Ac ualmen la i ogene ica i la gene i- ca quan i a i a amb el p océs d'anaIisi es- adís ica i biome ica, així com els es u- dis de a iació i co a iació pe me en de- ini amb més acili a els pa ame c<; ap opia s pe a l'ob enció d'una a ie a esis en . Un aspec e signi ica iu és que ins a a no s'ha ob ingu una a ie a de ege al con ea impo an que sigui ca- pa<; de p esen a esis encia simul ania il o s els p incipals enemÍCs. La ece ca de ege als esis en s a llu s malal ies i pa asi s és ac ualmen una de les p incipals b anques de la in es iga- ció en p o ecció de ege als. Pe al con- ol de i opa ogens el Depa amen d'A- g icul u a d'USA in e eix 5 egades més d'es o <;os en la c eació de a ie a s e- sis en s que en el camí de les solucions químiques. Més del 75 % de la supe í- de de con eu en aquell país es eali za amb a ie a s esis en s a una o a ies malal ies. Les a ie a s de monge a con- eades a USA són o es esis en s a la Phy oph ho a phaseoli (mildiu pilós). Més del 90 % de les a ie a s de T i icum du- llm con eades en aquell país són esis- en s a la PucGÍllia g amini~ ( o ell neg e). Ac ualmen es coneixen esis encies de ege als pe a nés d'un cen ena d'es- pecies d'insec es i ac ualmen es desen- olupen es udis pe a 60 més. Malg a o , 1" solució d'un p oblema en po c ea d'al es. Va ie a s ob ingudes esis en s a una de e minada malal ia o insec e són més suscep ibles a d'aI es ac uals i po- encials. Un aspec e impo an íssim és la pe manencia de la esis encia ob inguda enin en comp e la capaci a d'adap ació deIs i opa ogens i i opa asi s, ya sigui pe mu ació, hib idació o selecció na u aIs. S'ob ingué una a ie a de bla , la «Ce es", que ou esis en a la Puccinia g aminis du an 10 anys i es o na com- ple amen suscep ible desp és del 1935 pe causa de l'e olució en la i ulencia de la mena 56 del basidiomice . Ac ualmen hi ha conegudes més de 200 menes o bio- ipus di e en s d'aques i opa ogen. La selecció po con e i -se en un p o- cés con inu si conside em l'esmen ada ca- paci a d'adap ació. Na u almen el p o- cedimen no é u ili a pe al con ol de males he bes. Acció au ocida Desp és d'uns pocs exi s espec acu- la s amb la llibe aCÍó de mascles es e ils, 15 ABSTRACT The aim o plan p o ec ion esea ch is inc easing he e op yields in o de o ensu e enough ood o humani y. His o ically, he plan p o ec ion p oeee- dings ha e e ol ed in 8 s ages: he empi ic 01' ancien , he au ogene ic, he pa hogene ic, he biological-u ili a ian, he ehemical, he a ionalis , he in eg is , o he ecologis o ac ual s age. In e ms o wha has been esea che l up o now, he e a e possibili ies bu also bmi a ions in he me hods used in p ac ice. A p esen , esea ch is engaged in cul u al me hods, biological me hods in he s ie scnse, ob en ion o esis an s ains, au oci- dal ac ion, phe omones, ho mones and me- aboli es, a ac o s and epellan s, compe- i i e shi ing o homologues, physical me- hods, p ophylac ic me hods and pes icides. S a ing om en p oposí ions, an ad o- ca ion o a p agma ic esea ch, o be de e- loped on en undamen a.} aspec s, is made: o deepen in o in eg a ed pes con ol, o de e mine in e e y case he economical/p o- duc i e ole ance h eslwlds" o sea ch o «clean» pes icides, o illc ease he biological s udies in connexion wi h plan p o ec- ion, s udies o p e en lle esis ance p o- cesses, he imp o emen o esidue and me- aboli e de ec ion, he sea ch o new a- ie ies o esis an c ops, he imp o emen o di ec ed con ol, new mc hods o place he pes icides on hei a ge , he s udy in dep h o he sel -de ensi e eac iol1S o he plan s. RESUMEN La in es igación des inada a la p o ec- ción de ege ales ha de con ibui a aumen- a la p oducción de -los cul i os pa a ase- gu a alimen ación su icien e a la humani- dad. His ó icamen e, la e olución de los p o- cedimien os de p o ección de ege ales com- p ende ocho e apas: empí ica o an igua, au ogenis a, pa ogenis a, biológica-u ili a ia, química, acionalis a, in eg is a y ecologis- : o ac ual. En unción de lo in es igado has a aho- a odos los mé odos u ilizados en la p ác- ica p esen an posibilidades, pe o ambién limi aciones. En la ac ualidad la in es iga- ción se ocupa de mé odos cul u ales, mé- odos p opiamen e biológicos, ob ención de a iedades esis en es, acción au ocida, e'- omonas, ho monas y an ime aboli os, a a- yen es y epulsi os, desplazamien o compe- i i o en e homólogos, mé odos ísicos, mé- odos p o ilác icos y i osani a ios. Pa iendo de diez p oposiciones se p e- coniza una ill es igación p agmá ica a de- sa olla sob e diez aspec os undamen ales: p o undiza en la lucha in eg ada, de e mi- na en cada caso los umb ales de ole ancia económico/p oduc i a, búsqueda de i osa- ni a ios «limpios», inc emen o de es udios biológicos elacionados con la p o ección de ege ales, es udios pa a in e e i los p oce- sos de esis encia, mejo a de la de ección de esiduos y me aboli os, nue as a ieda- des de plan as esis en es, mejo a de p oce- dimien os de lucha di igida, nue os mé odos de anspo e al obje i o de los i osani a- ios, p o undiza en las eacciones 4e au o- de msa de las plan as. 22