80 81
Mon se a Fàb egas i Flò és a qui ec a pe l’ETSAB (2009).
Ha eballa a es udis de Finlàndia, país on a eali za un
p og ama d’in e can i amb la TKK O aniemi de Helsinki, com
ALA a chi ec s i Akki Da idson. Ha col.labo a en els despa-
xos Juli Sales Code ch, Juan Pablo Mi jans, An onio Bala-
gue /Jaume A bona i Se a-Vi es-Ca agena. Ac ualmen iu
a Buenos Ai es, A gen ina, on eballa a l’es udi MSGSSS i
col·labo a a la Facul ad de A qui ec u a, Diseño y U banismo
(FADU-UBA).
Mon se a Fàb egas
PFC. Ple de cosi s
A anjamen del passeig ma í im i con e sió de l’es ació
d’Oca a, El Masnou
EMPLAÇAMENT: LA ZONA D’OCATA (EL MASNOU)
82 83
p ojec es
“To s els pobles, iles i ciu a s del Ma esme són iguals. Hi ha unes
cases da an del ma , sob e la pla ja, que o men l’an ic ba i de
pescado s. Aques es cases es an sepa ades en dos g ups: el de
lle an i el de ponen , pe la ie a. La ie a baixa, gene almen , en
o ma ab up a i àpida de la minúscula all de l’in e io . Sob e els
seus ma ges s’alcen uns edi icis que solen ésse , a cada poble, els
més bu gesos. Aques s edi icis o men la Rambla. La Rambla és el
cen e d’aques es poblacions. To hom –o gai ebé– ha de passa pe
la Rambla cada dia. (...)
Com que gai ebé o s aques s pobles es an cons uï s sob e un pla
més o menys inclina , la se a cons i ució es à o mada pe ca e s
pa al·lels al ma , supe posa s. En aques a ampliació, hi sol iu e la
ciu adania que no depèn exclusi amen del ma , o sia, la immensa
majo ia dels seus habi an s. Es po àcilmen imagina el c eixemen
a g an escala d’aques s pobles d’un d’aques s pobles. Si ho eu, el
nucli que apa eixe à en el os e pensamen se à exac amen com
l’ac ual Ba celona. Ba celona é la cons i ució bàsica ípica d’un po-
ble del Ma esme. La ie a de Ba celona és la Rambla. (...)
Les poblacions de la cos a són i es, animades, denses i so in in-
dus ials. Poblacions de pas amb el agí de la ca e e a i del e o-
ca il, la se a ida és una dispe sió de po es en o a (...). Són pobles
que m’ag aden.”1
ON?
El Ma esme. Esmen a aques a coma ca és pa la de ie es, de o-
en s, de se alades, de la pla ja, del en i de la N-II. To enin sem-
p e com a e e ons el ma .
De e , és el ma el que ha condiciona la his ò ia de la coma ca. Ja
en l’època omana s’ha ia c ea un aça que pe ila a la p òpia
cos a que unia Empú ies amb Ba cino. Pe ò no a se ins l’any
1701, al començamen de la Gue a de Secessió Espanyola, que
es començà a conèixe com a Camí Ral (camí eial) degu al des-
plaçamen de Felip V des de Mad id ins a Figue es pe a con au e
ma imoni amb Ma ia Lluïsa de Sa oia.
A p incipis del segle XIX es comença en a amplia les poblacions
de l’in e io cap a la cos a g àcies a la disminució de la pi a e ia;
el 1825 El Masnou s’independi zà d’Alella i Teià pe a cons i ui -se
com un municipi de ma .
El 1848 s’inaugu à la p ime a línia de en de o a la Península,
que ana a des de Ba celona ins a la capi al del Ma esme, Ma a ó.
El seu aça es si uà a an de ma , ja que e a el e eny més ba a
d’exp opia . A El Masnou s’es abli en dues pa ades: l’es ació d’El
Masnou i el baixado d’Oca a (nom que p o é e del poble ancès
Lecau e degu a què els seus cons uc o s p o enien d’allà). És
en aques pe íode quan els pobles de la cos a expe imen a en un
no able c eixemen .
Al lla g de la p ime a línia de ma an apa èixe impo an s edi i-
cacions en la ila d’El Masnou, com el p opi Ajun amen (cons uï
pe l’a qui ec e Miquel Ga iga i Roca el 1845), el Casino i el Tea e,
la casa del Ma quès (l’ac ual Casa de Cul u a) o, més enda an , el
Casine (ac ualmen abandona ). Això a que el cen e del poble es
o mi en aques eix lineal que dóna ca a al Camí Ral, p òpiamen
di , com el passeig.
A mi jans del segle XX el Camí Ral es ans o mà en l’ac ual N-II i
als anys se an a s’amplià de dos a qua e ca ils. Suman -li a la
N-II el aça del en es c ea una ba e a doble in anquejable que
sepa a, com una e ida la en , el poble del ma . Pe a c eua aques
all s’han ana cons uin di e sos passos sub e anis al lla g de
o a la cos a del Ma esme, pe ò són minsos, angos os i la majo ia
inadap a s.
En les dues úl imes dècades s’han e a ies p o es es en els po-
bles més a ec a s pe la N-II (El Masnou, P emià de Ma i Vilas-
sa ; a la zona de Ma a ó la ca e e a es des ia i desp és el ànsi
és menys dens). Es demana el desplaçamen d’aques a amb el
lema: “No N-II, sí ia cí ica”. En aques am hi passen de 40.000
a 50.000 co xes pe dia i és una de les ca e e es amb un ni ell de
mo ali a més al d’Eu opa. En l’úl im any, s’han ana cons uin
mesu es pal·lia i es pe disminui la eloci a , com algunes o on-
des i passos de ianan s en els pobles.
El 2008 el Go e n espanyol a dona po es a a la Gene ali a de
Ca alunya pe e el co esponen desplaçamen de la N-II pa al·lel
a l’ac ual C-32, desp és d’un es udi exhaus iu di igi pe l’enginye
Ole Tho son, c eien que aques a se ia la solució més adequada.
Ac ualmen s’es à es udian l’impac e ecològic que pod ia a iba
a eni a la zona.
PER QUÈ? COM?
Si ens ixem en el uncionamen dels es pobles més a ec a s,
eu em que són o almen di e en s. P emià de Ma i de Vilassa
de Ma enen el cen e neu àlgic a l’in e io , pe ò, en can i, el d’El
Masnou es à si ua en el p opi passeig de la ca e e a. Fins i o la
Casa de la Vila no é cap plaça, només un passeig de se me es
d’amplada aboca a la N-II i a la ia del en.
Aques p o oca un con lic e uncional: un cons enyimen en el
cen e del poble pe què aques no é unes co ec es dimensions
(només uns is os 6 me es d’amplada de mi jana i 10 en els
pun s més gene osos). Heus ací un lloc amb un p oblema. Pe on
comença el p ojec e: pel p og ama o pel p oblema?
1. Josep Pla, El p ime quade n g is: die a is 1918-1919, Ba celona, edi o ial
Des ino, 1966. SECCIONS GENERALS DEL NOU CARRER
A mi jans del segle XX el
Camí Ral es ans o mà
en l’ac ual N-II i als anys
se an a s’amplià de dos a
qua e ca ils. Suman -li
a la N-II el aça del en
es c ea una ba e a doble
in anquejable que sepa a,
com una e ida la en ,
el poble del ma .
NOU CENTRE: PLANTA NIVELL POBLE AMB PLANTA NIVELL PLATJA
MAQUETA D’EMPLAÇAMENT
Mon se a Fàb egas. PFC. Ple de cosi s
84 85
p ojec es
En aques cas, pel p oblema. El lloc en si eclama a una solució i
el p og ama només e a l’excusa pe oba -la. No calia busca un
p og ama sinó escol a , obse a , sen i el lloc i millo a el que hi
ha ia de base. Quan es egades hem pensa “aques lloc millo a ia
mol íssim si es e-pensés o si es e- oqués”.
Desp és de di aga i de e una diagnosi sob e l’emplaçamen , es a
decidi , simplemen , po encia el que ja hi ha ia en el lloc i ma ca -
ne unes in encions:
- Pa i de la p emissa que la N-II es desplaça cap a l’in e io , de
mane a que es po amplia la zona de ianan s i només queda una
ca e e a in e u bana de dos ca ils.
- Con e i el baixado d’Oca a en es ació, ja que queda a pe i pe
a an s usua is ( ambé s’inclouen els de Teià, que baixen en aques
pun ).
- Re-conèixe que al a una zona impo an d’es acionamen .
- P ojec a una única andana cen al pe eni un millo con ol i se
més e ec iu pe als usua is.
- Cosi els dos eixi s, poble i pla ja, millo an els passos sub e anis
en dimensió i quali a .
- Re-ma ca i e-eixi un nou cen e neu àlgic en el ba i, o e-si-
uan el Museu Nacional de la Nàu ica del Masnou (ac ualmen mol
mal si ua , a l’in e io del poble) en l’edi ici de l’an ic Casine , aban-
dona des de a bas an emps i que espe a se e-u ili za .
- Re-pon encia la plaça del poble –la pla ja–, do an -la dels se eis
bàsics que li manquen, com p ime s auxilis, se eis públics, maga -
zem i un ba - es au an .
La opog a ia del Ma esme és mol peculia , la se alada es à an a
p op del ma que p o oca uns desni ells més que conside ables.
Ve aquí l’exis ència de les amoses ie es i o en s. Aques s són les
línies e icals que an di ec es al ma que alho a p o oquen, cons-
cien men , unes ho i zon als: els ca e s. En aques es ho i zon als
és on hi ha les en ades a les cases (els es e s són o almen cecs
pe p o egi -se dels o en s).
Pe a cosi el poble i la pla ja i cu a el all p o oca pel en es
plan eja alla ga les línies e icals, pe pendicula s a la e ida, és
a di , alla ga els p opis ca e s com a passos sub e anis pe què
desemboquin a la pla ja. Les e icals són connexions (els espais
se ido s), les ho i zon als són les es ances (els espais se i s). I les
ho i zon als en el p ojec e són el passeig de la ca e e a, l’andana
de la no a es ació, el passeig ma í im, l’apa camen i els se eis
que donen a la pla ja. Aques sis ema d’alla gamen de e icals
s’es end ia al lla g de o a la cos a. Se ien els pun s suspensius que
s’ani ien adap an als pobles de ma .
Pe a cosi el poble i
la pla ja i cu a el all
p o oca pel en es plan eja
alla ga les
línies e icals,
pe pendicula s a
la e ida, és a di ,
alla ga els p opis
ca e s com a passos sub e a-
nis pe què
desemboquin a la pla ja.
MIRADES DEL PROJECTE
QUÈ?
L’in e io de l’edi ici ca ismà ic de l’an ic Casine es à en males
condicions, pe ò ex e io men conse a la açana an peculia que
con igu a el pe il del poble. És pe això que se’n conse en les
dues més impo an s i es buida comple amen pe dins, pe e-ha-
bili a dos pisos des ina s al Museu de la Nàu ica del Masnou (no
desen olupa en aques p ojec e inal). També es buida pe o a,
amplian la plaça exis en pe què essal i més el e-naixemen del
nou edi ici.
En plan a baixa s’ob e comple amen pe con inua l’espai públic
i enllaça així el poble amb la pla ja. Enca a que sigui un pas so e-
a , les g ans obe u es zeni als, la se a amplada i els locals que
hi donen se ei a que ingui les p opie a s d’un ca e . De e , és el
ma eix ca e que, simplemen , can ia de ni ell, pe això con inua
man enin el ma eix a b a i el ma eix sis ema d’il·luminació.
El p ojec e és una ba eja d’in e encions i decisions que esponen
a una sè ie de p oblemes. No podia se un edi ici en si, sinó una
ac uació so e ada complemen ada pe a una e-u bani zació de la
zona. S’ha ia d’assumi i con ola la llibe a de la o ma, p ecisa
l’espai necessa i, en end e les mancances i el po encial del lloc i,
sob e o , c eu e que el p ojec e pod ia se algun dia possible. •
T ibunal PFC: Es anislau Roca, Mamen Domingo, Lluís Moya.
Mon se a Fàb egas. PFC. Ple de cosi s