Ple de cosits: arranjament del passeig marítim i conversió de l'estació d'Ocata (el Masnou)

80 81 Montserrat Fàbregas i Flò és arquitecta per l’ETSAB (2009). Ha treballat a estudis de Finlàndia, país on va realitzar un programa d’intercanvi amb la TKK Otaniemi de Helsinki, com ALA architects i Akki Davidson. Ha col.laborat en els despatxos Juli Sales Coderch, Juan Pablo Mitjans, Antonio Balaguer /Jaume Arbona i Serra-Vives-Cartagena. Actualment viu a Buenos Aires, Argentina, on treballa a l’estudi MSGSSS i col·labora a la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo (FADU-UBA). Montserrat Fàbregas PFC. Ple de cosits Arranjament del passeig marítim i conversió de l’estació d’Ocata, El Masnou EMPLAÇAMENT: LA ZONA D’OCATA (EL MASNOU) 82 83 projectes “Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme són iguals. Hi ha unes cases davant del mar, sobre la platja, que formen l’antic barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos grups: el de llevant i el de ponent, per la riera. La riera baixa, generalment, en forma abrupta i ràpida de la minúscula vall de l’interior. Sobre els seus marges s’alcen uns edificis que solen ésser, a cada poble, els més burgesos. Aquests edificis formen la Rambla. La Rambla és el centre d’aquestes poblacions. Tothom –o gairebé– ha de passar per la Rambla cada dia. (...) Com que gairebé tots aquests pobles estan construïts sobre un pla més o menys inclinat, la seva constitució està formada per carrers paral·lels al mar, superposats. En aquesta ampliació, hi sol viure la ciutadania que no depèn exclusivament del mar, o sia, la immensa majoria dels seus habitants. Es pot fàcilment imaginar el creixement a gran escala d’aquests pobles d’un d’aquests pobles. Si ho feu, el nucli que apareixerà en el vostre pensament serà exactament com l’actual Barcelona. Barcelona té la constitució bàsica típica d’un poble del Maresme. La riera de Barcelona és la Rambla. (...) Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora (...). Són pobles que m’agraden.”1 ON? El Maresme. Esmentar aquesta comarca és parlar de rieres, de torrents, de serralades, de la platja, del tren i de la N-II. Tot tenint sempre com a rerefons el mar. De fet, és el mar el que ha condicionat la història de la comarca. Ja en l’època romana s’havia creat un traçat que perfilava la pròpia costa que unia Empúries amb Barcino. Però no va ser fins l’any 1701, al començament de la Guerra de Secessió Espanyola, que es començà a conèixer com a Camí Ral (camí reial) degut al desplaçament de Felip V des de Madrid fins a Figueres per a contraure matrimoni amb Maria Lluïsa de Savoia. A principis del segle XIX es començaren a ampliar les poblacions de l’interior cap a la costa gràcies a la disminució de la pirateria; el 1825 El Masnou s’independitzà d’Alella i Teià per a constituir-se com un municipi de mar. El 1848 s’inaugurà la primera línia de tren de tota la Península, que anava des de Barcelona fins a la capital del Maresme, Mataró. El seu traçat es situà arran de mar, ja que era el terreny més barat d’expropiar. A El Masnou s’establiren dues parades: l’estació d’El Masnou i el baixador d’Ocata (nom que prové ve del poble francès Lecaute degut a què els seus constructors provenien d’allà). És en aquest període quan els pobles de la costa experimentaren un notable creixement. Al llarg de la primera línia de mar van aparèixer importants edificacions en la vila d’El Masnou, com el propi Ajuntament (construït per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca el 1845), el Casino i el Teatre, la casa del Marquès (l’actual Casa de Cultura) o, més endavant, el Casinet (actualment abandonat). Això fa que el centre del poble es formi en aquest eix lineal que dóna cara al Camí Ral, pròpiament dit, com el passeig. A mitjans del segle XX el Camí Ral es transformà en l’actual N-II i als anys setanta s’amplià de dos a quatre carrils. Sumant-li a la N-II el traçat del tren es crea una barrera doble infranquejable que separa, com una ferida latent, el poble del mar. Per a creuar aquest tall s’han anat construint diversos passos subterranis al llarg de tota la costa del Maresme, però són minsos, angostos i la majoria inadaptats. En les dues últimes dècades s’han fet varies protestes en els pobles més afectats per la N-II (El Masnou, Premià de Mar i Vilassar; a la zona de Mataró la carretera es desvia i després el trànsit és menys dens). Es demana el desplaçament d’aquesta amb el lema: “No N-II, sí via cívica”. En aquest tram hi passen de 40.000 a 50.000 cotxes per dia i és una de les carreteres amb un nivell de mortalitat més alt d’Europa. En l’últim any, s’han anat construint mesures pal·liatives per disminuir la velocitat, com algunes rotondes i passos de vianants en els pobles. El 2008 el Govern espanyol va donar potestat a la Generalitat de Catalunya per fer el corresponent desplaçament de la N-II paral·lel a l’actual C-32, després d’un estudi exhaustiu dirigit per l’enginyer Ole Thorson, creient que aquesta seria la solució més adequada. Actualment s’està estudiant l’impacte ecològic que podria arribar a tenir a la zona. PER QUÈ? COM? Si ens fixem en el funcionament dels tres pobles més afectats, veurem que són totalment diferents. Premià de Mar i de Vilassar de Mar tenen el centre neuràlgic a l’interior, però, en canvi, el d’El Masnou està situat en el propi passeig de la carretera. Fins i tot la Casa de la Vila no té cap plaça, només un passeig de set metres d’amplada abocat a la N-II i a la via del tren. Aquest provoca un conflicte funcional: un constrenyiment en el centre del poble perquè aquest no té unes correctes dimensions (només uns tristos 6 metres d’amplada de mitjana i 10 en els punts més generosos). Heus ací un lloc amb un problema. Per on comença el projecte: pel programa o pel problema? 1. Josep Pla, El primer quadern gris: dietaris 1918-1919, Barcelona, editorial Destino, 1966. SECCIONS GENERALS DEL NOU CARRER A mitjans del segle XX el Camí Ral es transformà en l’actual N-II i als anys setanta s’amplià de dos a quatre carrils. Sumant-li a la N-II el traçat del tren es crea una barrera doble infranquejable que separa, com una ferida latent, el poble del mar. NOU CENTRE: PLANTA NIVELL POBLE AMB PLANTA NIVELL PLATJA MAQUETA D’EMPLAÇAMENT Montserrat Fàbregas. PFC. Ple de cosits 84 85 projectes En aquest cas, pel problema. El lloc en si reclamava una solució i el programa només era l’excusa per trobar-la. No calia buscar un programa sinó escoltar, observar, sentir el lloc i millorar el que hi havia de base. Quantes vegades hem pensat “aquest lloc milloraria moltíssim si es re-pensés o si es re-toqués”. Després de divagar i de fer una diagnosi sobre l’emplaçament, es va decidir, simplement, potenciar el que ja hi havia en el lloc i marcarne unes intencions: - Partir de la premissa que la N-II es desplaça cap a l’interior, de manera que es pot ampliar la zona de vianants i només queda una carretera interurbana de dos carrils. - Convertir el baixador d’Ocata en estació, ja que quedava petit per a tants usuaris (també s’inclouen els de Teià, que baixen en aquest punt). - Re-conèixer que falta una zona important d’estacionament. - Projectar una única andana central per tenir un millor control i ser més efectiu per als usuaris. - Cosir els dos teixits, poble i platja, millorant els passos subterranis en dimensió i qualitat. - Re-marcar i re-eixir un nou centre neuràlgic en el barri, tot re-situant el Museu Nacional de la Nàutica del Masnou (actualment molt mal situat, a l’interior del poble) en l’edifici de l’antic Casinet, abandonat des de fa bastant temps i que espera ser re-utilitzat. - Re-pontenciar la plaça del poble –la platja–, dotant-la dels serveis bàsics que li manquen, com primers auxilis, serveis públics, magatzem i un bar-restaurant. La topografia del Maresme és molt peculiar, la serralada està tan a prop del mar que provoca uns desnivells més que considerables. Vet aquí l’existència de les famoses rieres i torrents. Aquests són les línies verticals que van directes al mar que alhora provoquen, conscientment, unes horitzontals: els carrers. En aquestes horitzontals és on hi ha les entrades a les cases (els testers són totalment cecs per protegir-se dels torrents). Per a cosir el poble i la platja i curar el tall provocat pel tren es planteja allargar les línies verticals, perpendiculars a la ferida, és a dir, allargar els propis carrers com a passos subterranis perquè desemboquin a la platja. Les verticals són connexions (els espais servidors), les horitzontals són les estances (els espais servits). I les horitzontals en el projecte són el passeig de la carretera, l’andana de la nova estació, el passeig marítim, l’aparcament i els serveis que donen a la platja. Aquest sistema d’allargament de verticals s’estendria al llarg de tota la costa. Serien els punts suspensius que s’anirien adaptant als pobles de mar. Per a cosir el poble i la platja i curar el tall provocat pel tren es planteja allargar les línies verticals, perpendiculars a la ferida, és a dir, allargar els propis carrers com a passos subterranis perquè desemboquin a la platja. MIRADES DEL PROJECTE QUÈ? L’interior de l’edifici carismàtic de l’antic Casinet està en males condicions, però exteriorment conserva la façana tan peculiar que configura el perfil del poble. És per això que se’n conserven les dues més importants i es buida completament per dins, per re-habilitar dos pisos destinats al Museu de la Nàutica del Masnou (no desenvolupat en aquest projecte final). També es buida per fora, ampliant la plaça existent perquè ressalti més el re-naixement del nou edifici. En planta baixa s’obre completament per continuar l’espai públic i enllaçar així el poble amb la platja. Encara que sigui un pas soterrat, les grans obertures zenitals, la seva amplada i els locals que hi donen servei fa que tingui les propietats d’un carrer. De fet, és el mateix carrer que, simplement, canvia de nivell, per això continua mantenint el mateix arbrat i el mateix sistema d’il·luminació. El projecte és una barreja d’intervencions i decisions que responen a una sèrie de problemes. No podia ser un edifici en si, sinó una actuació soterrada complementada per a una re-urbanització de la zona. S’havia d’assumir i controlar la llibertat de la forma, precisar l’espai necessari, entendre les mancances i el potencial del lloc i, sobretot, creure que el projecte podria ser algun dia possible. • Tribunal PFC: Estanislau Roca, Mamen Domingo, Lluís Moya. Montserrat Fàbregas. PFC. Ple de cosits