O
Es udi
monog aGc
del
c<
Piiius
S obus
»,
(L.)
o
pi
de Lo d Wey nou L
pex
S.
LLENSA
1
DE
GELCEN
QL'ESTA
especie esinosa ame icana in oduida pe p ime a e-
A
gada a Eu opa -Ja di Bo inic de Londne l'any 1705, pel
noble angles Lo d Weymou h, com a me a cu iosi a bo inica, s'ha
p opaga de al mane a que desp és d'implan a -se de ini i amen en
la g an majo ia dels pa cs i ja dins d'Eu opa, ha aconsegui d'in o-
dui -se i ésse u ili zada en g an escala, com a a b e o es al, en les
epoblacions de boscos d'un bon nomb e de paisos del nos e con i-
nen on, com ind em ocasió de eu e. a ui dia es oba,co nple a-
men na u ali zada,
Com el P. insignis,
L,
o pi de Mon e ei, I'exi assoli pel
P.
S o-
bus a Eu opa és p ou eloqüen i angible pe que hom p e engui ega-'
eja -li
eis
a an a ges cul u als
i
ne i s o namen als que l'acompanyen:
Es pe aques a aó que c eiem ú il i p o i ós pe als nos es sil icul-
o s de e un es udi de alla de la alo o es al i dels ca ic e s mo -
ologics i ecologics d'aques a especie p eciosa, a la qual, com diu May ,
I'esde enido
li
ese a a Eu opa una comesa b illan din e els camps
econ6mic i o es al.
Noms cien i ics
i
alo sis ema ic de I'especie
El
pi de Lo d Weymou h co ;espon a l'o d e de les Gimnospe mes,
amilia de les Coní e es (pin&cies
de
Hickel)
i
a la ibu de les Abie í-
nies. El nom cien i ic' més u ili za és el de P?nus S obus (Linné,
Sp.
pl. p.
1419),
i
els seus sinonims nés conegu s:
P.
Vi giniana (Plunk),
P.
ame icana (Id.),
F.
canadensis quinquae olia (Duham), La ix cana-
densis (Tou ne ).
El
P.
S obus ca ac e i za e1 g up o la secció de pins
que po a el eu noni en el qual énen comp eses les especies que
enen les ulles euiides en nomb e de cinc din e cada guaina, el con
alla ga
i
I'ala de la lla o no o iamen desen o llada.
Noms
ulga s
Whi e pine, Pumpkin pine, New England pine, Apple pine, Sa-
pling pine (Es a s Uni s i Canadi); Whi e pine, Weymou h pine, S o-
bus pine (angl.); pin du Lo d, pin du Lo d Weymou h, pin Weymou h,
pin d'Amé ique ( .); Weymou h's Kie s . S obe (al.); pino S o-
bo (i .).
Desc ipció de I'a b e
Aques a especie au oc ona de les egions sep en ionals d'Amwica
es i cons i uida pe a b es de alla mol ele ada i de co pulencia no a-
ble: Michaux ens assegu a ha e obse a alguns indi idus ame icans
que mesu a en 80 m. d.alcada
i
10.12 m. de ci cum e encia a la base.
Aques es xi es són ealmen ex ao dini ies i no cal p end e-les com
a pa ó de I'especie, ca Aiden men es e e eixen a exempla s poc
co en s; la majo ia dels au o s que han isi a els boscos na u als
d'aques a coní e a (Hu chins, Sa pen , Bau , e c.) assignen al ipus
no mal mi ji de l'especie una alla de
40
a 50 me es i un pe íme e
de
5-8
me es a la 'base del onc, les quals dimensions ens pe me en
d'inclou e'ls dins la ca ego ia d'a b es gegan s.
La ija és es el a. d e a, a ilada, egula men e i~i~lada. L'esco -
ca p is- e dosa
o
g isa, sa inada. llisa i que con é nomb oses glindules
esiní e es en els a b es jo es
(I),
ugosa, eblemen issu ada
i
de co-
lo ma ó osc o,.neg enc en els indi idus ells. Les b anques mol
deco a i es, egula men e i~i~lades, poc obus es, ho i zon als o lleu-
geiamen pendules. O dini iamen el po de I'a b e és alla ga
i
am-
plamen pi amidal, pe & a ia sensiblemen amb les condicions de
medi ambien : en'els e enys compac es, a gilosos i amb exposició
omb ejada-(ohaga), les b anques són alla gades, el ulla ge abundan
i egula men epa i
a
o a la b anca. i la copa de l'a b e o cima
endeix a adqui i la o ma o oide; encan i en els e enys so encs,
lleuge s i mol asso ella s, les b anqies es en més cu es, el ulla ge
pobla solamen I'ex em. de les b anques a mane a de plomall, i la
copa endeix a adqui i * p edominan men o mes es e amen pi ami-
dals. Els bo ons, Ilisos i acumina s. Les ulles o acícules eunides en
nomb e de cinc din e cada beina, p esen en dues o més a lles es o-
mi iques blanques que eco en longi udinalmen les se es ca es in-
e nes
;
són'elegan s, enues, laxes, poc o mi janamen penjan s, í-
2)
L'esco ca
es
men é
i a iilisa
du an un
g an
nomb e
d'anys
i
el i idoma
apa eix
sola-
men en
els
aib e
ellc.
immedia al de la lo ació, i ob in apidamen les se es escames,
escampen la lla o du an la a do (oc ub e i no emb e). Ra es ega-
des espe en a dissemina a p incipis d'hi e n.
E ec uada la disseminació els cons sojo nen
poc emps sob e l'a b e.
Al piincipi, les pinyes o es bbiis són de
,
.
colo e dós i omanen e ec es du an el pii-
me any de la se a exis encia
;
en inicia -se
'
el segon any eede enen pendules, el seu co-
lo passa d'una mane a p og essi a a mamó
cla o a b u-mo adenc cla , i s'accen ua el
can i de colo ació en ap oxima -se I'epoca
de
la comple a maduiació. Quan són o al-
.
men desen o lla s es p esen en penjan s. de
o ma cilind o-chica, acumina s al cim, ca -,
ega s so in de esina, eqüen men a que-
ja s, lexibles, lla gamen peduncula s (pe-
duncle ca nós, I a g de
3-7
cm.), soli a is o
euni s en g ups de
2-3
a I'ex em de les
b anques, colo os o ma ó mo a cla , lla gs
de
8-16
cm. -excepcionalmen ins a
20
cen-
íme es- amples de
2-5
cm. Escames de
consis encia, aemillenyosa, oblongues, eble-
,men ap e ades con a el aquis de la pinya,
minses, bas an amples, p o eides d'una apo-
isi espa uli o me i en uda, es iada longi-
-
udinalmen , de colo g oguenc o os -sem-
p e més cla que en la es a de l'escama-,
ema ada pe un cu mug ó o Ilomb ígol
e me11 cend ós, les més de les egades
poc obus .
Ca hc e s de
la
lla o . Ge minació.
.Epoca de la ecol. ccci0 dels
ui s.
.,
,
"
L'especie qce. es udiem es ep odueix
acilmen , i, com kls al es pins, úxka ien
de lla o .
F ui
o pinya del Pinus El pinyó és semblan al del,
P.
La icio
S obus
~j~~~~i~~~
na u als (pinassa) pe la o ma i pe la g ahdi ia.
Es
SECCIO MONOGRAFICA
'
581
o al o el4íp ic. lleuge amen comp imi , pe i o de no gai e g andi ia;
Ila g de
5-7
mm., ample d'uns 4mm,, de colo Ileona , ma ó o ma ó-
g isenc, lluen i ic en olis g assos. Ala alci o me, memb anosa, alla -
gada, lla ga d'uns
18-30
mm., de colo canyella més o menys in ens,
longi udinalmen es iada pe ines , e es de colo ma ó osc
:
els seus
apendixs in e io s o ungles odegen quasi o almen la Ila o .. Emb ió
amb 7-10 co iledons o ulles seminals, de colo e d end e.
. .
El
nomb e de lla o s desalades con ingu en un quilo de lla o
luc ua en e
50
i
60
mil
i
s'adme , en gene al, el nomb e de 57 mil
ganes com a xi a més co en . Un li e en con é unes 25 mil ambé
desalades.
La ge minació del pinyó a la p ima e a acos uma a du a unes
4-6
se manes, i diem acos uma a du a pe que la g ana d,'aques pi
és una g ana que ge mina i egula men
i
a egades
amb
mol a len-
i ud. Una pa ida come cial d'aques s pinyons es conside a de bona
quali a quan ge minen el 60 pe
$00
de s pinyons. La acui a ge -
mina i a de la Ila o declina ipidamen
i
s'ex ingeix quasi o almen
abans dels 4 anys.
Ai'lla , l'a b e d'aques a especie comenca a p odui ui e s els
14-20 anys: en massa ho a en e els 25-30 anys. Cal eni en comp-
e, pe o, que els pinyons p oceden s de les p ime es uc i icacions
de I'a b e són es e ils o dina iamen , pe an no ge minen i no són
u ili zables: pe ob eni bones lla o s cal espe a que els a b es ha-
sin assoli I'epoca de la i ili a o madu eca la sual s'assoleix al ol-
an dels 20-30 anys en els a b es allla s i als 30-40 en els indi idus
que c eixen en massa. La uc i icació és disc e amen abundan cada
2-3
anys.
Els inals de se emb e i quasi o el mes d'oc ub e són les epo-
ques més a p opbsi pe a e ec ua la ecollecció de les pinyes, ja que,
com hem di an e io men és una especie que a es egades disse-
mina les g anes a p incipis d'hi e n. Pe ex eu e'les g anes dels es-
bbils con é e i a d'exposa -los al calo a i icial 7e que aques
liqua els olis i la esina de les lla o s, o na la lla o acilmen a a-
cable pe les loiidu es i el seu pode ge mina iu se'n essen o a-
men
:
és
su icien d'es end e'ls en un lloc sec i emou e'ls de an en
an ins que s'ob in pe ells ma eixos i deixin escapa les ganes.
Segons C a e i, en un hec oli e hi caben 800-1.200 es bbils que
donen, e me mi ji, de 500 a
800
g . de ila o desalada.

A ea geog h ica, clima
i
e eny
Aques a especie esinosa és indígena de I'Ame ica bo eal o ien-
al A I'es a espon ani es oba abundosamen ep esen ada i egu-
la men epa ida: en quasi o es les p o íncies sep en ionals de l'es
dels Es a s Uni s, des del cu s supe io del Mississipí (Es a de Min-
neso a) i pel no d de I'illinois. on a essa la egió dels G ans Llacs
(Supe io , Michigan, E ie, Hudson, e c.), ins a 1'A lin ic: en una
A ea
geog d icu
na u al
del
P.
S obus
ex ensa aixa que. pa in de Pensil ania -on con ac a amb la zona
an e io - eco e la essan occiden al dels Mon s Alleghanys ins'
a1 no d de Geo gia. ajec e en el qual o ma bellíssimes i mol den-
ses boscú ies; en la egió cos e a sep en ional i mi jana dels Es a s
Uni s ins a la Ca olina, excep uan la cos a de Pensil ania on aques
a b e no exis eix: inalmen ocupa el sud del Canada (des del llac
SECClO
MONOGRAFICA
583
de Bois -p o incia de Mani oba- ins a la
desembocadu a
del iu
San Llo en5 i I'A lan ic) en e els
48
i 50 g aus .de la i ud, p inci-
palmen . Els boscos més ex ensos i.més A ape'i s d'aques a especie
es oben en e els
43
i
48
g aus de la i ud no d
i
són especialmeu
dignes de menció els de Wisconsin, Vemon , i ambé alguns dels
mon s Alleghanys i dels Es a s de Michigan i' de New Hampshi e.
A Eu opa aques a b e no el obem espon ani, pe o sí comple-
amen na u ali za , Als Vosgues, diu
R.
Hickel, es oba de mol de
emps enc& o almen adap a i la se a egene ació o semb a na u-
al es eali za elicmen i-amb acili a , de al mane a, que es com-
po a mol es egades com una especie in aso a. Fo ma alguns odals
d'una ce a impo ancia a Belgica (A dénnes), no d de F anca (Vos-
ges) i I alia; masses conside ables i pu es a Alemanya (p incipal-
men a Ba ie a) i a Angla e a (Wales).
Als paJsos d'o igen -Es a s Uni s i Canada- aques pi es oba
emplaca a al i uds a iables: a la pa no d de la se a A ea (Canada).
es man é
a
la plana o puja a una eble al i ud, i, en can i, en els
mon s Alleghanys
--o
sigui en la pa me idional de la se a A ea-
assoleix els 1.609 m. d'al i ud i no sol baixa a menys de
500.
Segons
C a e i i Piccioli, a I alia les al i uds més adien s al seu empejamen
es an comp e-es en e
4'50
i
1
.O00
me es i els seus Iími s al ime ics
són
200
el mínim i 1.4.00 el maxim. Pe an , les zones més ap opia-
des pe al seu con eu en el nos e país - enini en comp e la simi-
li ud de clima de la nos a península i d'l alia- .són les que co es-
ponen al cas anye i al aig.
Pe a p ospe a elicmen aques a esinosa necessi a climes eds
o empe a s, que no siguin mai calo osos Es un a b e mol ús ec,
de empe amen obus . esis eu a l'acció del en i de la boi a i no
em les o es gelades hi e nals ni ampoc les a danes.
P e e eix els e enys escals, p o unds. lleuge s, de na u alesa
cilícia. S'adap a ambé pe ec amen als sbls humi c, g assos, sílico-
a gilosos o a gilosos
:
p ospe a en els e enys u bosos-icids, cobe s
de
Spagnum,
B yum,
e c
,
i no em excessi amen els sols angosos,
sa u a s d'aigua
i
empo almen inunda s on endinsa sense emenca
les se es po en s a els
;
en can i els e enys massa secs
11
són an-
camen pe judicials i ens cal a egi que pe al calca i sen una epug-
nancia mani es a Es pe excellencia, com opina Chance el, la coní-
e a de les u be es i nosal es a egi em que ambé ho és dels e -
enys pan anosos, inunda s i insalub es.
Especies del gene e
Pínus
que
enen a ini a amb el
P.
S obus
En e els pins que enen les acícules asciculades en nomb e de
cinc hi ha es especies que pels ca ic e s mo ol6gics que p esen en
són especí icamen conside ades com a mol eines del
P.
S obus.
Aques es són les següen s:.Pinus excelsa (Wall.) o pi desmai de 1'Hi-
malaia,
P.
Peuce (G iseb.) de G ecia macedonica i
P.
mon ícoln
(Dougl.) de les Mun anyes Rocoses dels Ec a s Uni s.
Examinem a con inuació quins són els ca ic e s que dis ingeixen
el
P.
S obus de les especies sua a esmen ades.
En el pi desmai de I'Himalaia les ulles són o almen pendules i
no es oben disposades en plomall a l'ex em de les b anques com
en el pi Weymou h; la lla gada i el g uix d.aquelles -13-18 cm.
x
l
1/2
mm.- essen supe io s a les dels o gans oliacis del
P.
S obus
se eixen de base pe di e encia amb acili a les duec especies. Fi-
nalmen els es obils de I'especie asii ica són de majo g anda ia
(12-24. cm. Ila g). les se es escames enen el mug ó e minal p omi-
nen , lalla o és més g ossa, i la po ció d'ala odeja la g ana o -
ma al ol an d'aques a una especie d'au eola ben mani es a.
El pi de Macedonia
-P.
Peucc és so in conside a com una
o ma geog i ica del
P.
excelsa, de ca ic e s in e medis en e aques-
a especie i la de Lo d Weymou h. Es un a b e de pe i a alla, de
cons pe i s o mi jans, ulles cu es, ígides, os ensiblemen den icu-
lades en les o es, no eunides en pinzell a I'ex emi a de les b an-
ques, amb g ana quasi an g ossa com la del
P.
Cemb a o ci mblo
dels i alians.
A b e ele a i d'al i ud, el
P.
mon icola és conside a com I'ho-
m6leg occiden al del
P.
S obus. Es dis ingeix d'aques da e pe les
se es am:iles pubescen s, les se es ulles més cu es
(8-10
cm.),
bas an ígides i sob e o pels cons més g ossos
i
més lla gs ( ins a
25
cm.), amb escames llises, omboidals, Ilomb~ígol ob ús, Ileuge a-
men enco ba 'i g ana sensiblemen més oluminosa.
Va ie a s
Fins a ui dia énen desc i es solamen algunes a ie a s ho íco-
les, in e essan s so a el pun de is a o namen al. Cal eco da com a
nés impo an s:
P.
S.
nana (Knig h).-Va ie a $en di e enciada, que o ma uns
a bus s a odoni s o lleuge amen conics i que no sol a iba als
2
SECCIO
MONOGRAFi'CA
me es d'alcada. B anques poc nomb oses, més ami icades i més
cu es que les del ipus.
P.
S.
umb aculíje a (Knig h).-Fo ma una ma a o un a bus abas-
su i compac e, amb b anques i ame es més cu es, més ap e ades
i
més p imes que les de la a ie ai an e io .
P.
S.
niuca (Ca i& e).-Fulles mol cu es que assoleixen sola-
men
5
cm. de Ila gada, o cadec i que p esen en dues a lles longi-
udinals blanques mol apa en s. B anques i egula s, desplegades.
P.
S.
nbulae i o mis (Shaw -~ bus de pe i a alla; copa mol
eixamplada i plana a mane a de pa asol.
Exis eixen al es ane a s -au ea, oo iega a, oi idis, e c.- que
p esen en ambé in e es so a el pun de is a o namen al.
Vi c s,
semb a, plan ació
i
cu es
pos e io s
En e ec ua la epoblació d'aques a coní e a es p e e eix la plan-
ació di ec a que es a u ili zan plan e de
2-3
anys, no pas la semb a
degu al p eu ele a de la se a lla o . Pe an , esde é quasi indis-
pensable la c eació d'un i e . La quan i a de g ana a escampa pe
me e quad a de i e és de
12
g ams si la semb a es a eixamenan
i de
8
g ams si es eali za a línies o clo s. Es ansplan a al cap de
I'any en ebma eix i e i el ansplan amen de ini iu al e eny o-
es al es eali za quan la plan a é dos o es anys.
L'epoca més con enien pe a e ec ua la semb a
i
el ansplan a-
men a ia amb el clima
i
e1 e eny: així, en els sbls humi s i en els
llocs on són de éme les o es glacades a danes, s'espe a a el p in-
cipi de la p ima e a (ma $), men e que en els e enys més secs i
en^
els llocs on el clima
és
més benigne a l'hi e n i ca16 ós" a I'es iu,
s'e ec ua a a la a do (oc ub e-no emb e).
A
i
d'ob eni un bon dezen o llamen del us am i pe al d'e i a
I'excessiu desen olupamen de les b anques baixes de I'a b e. els
au o s ame icans aconsellen de e dues espo gades: una de o mació
als
5-7
anys, I'al a de ini i a als
15-20
anys. Els o es als eu opeus
no conside en indispensables aques es ope acions ?el que espec a
a l'especie objec e de la nos a a enció; a leguen que la poda na u al
-quan I'a b e
és
ac a en massa densa- és de pe si p ou comple a.
Les al es cu es cul u als a
que
s'ha de so me e I'a b e són les ma-
eixes dels al es pins i es oben desc i es de alladamen en els ac-
a s de Sil icul u a.
e les endemen ob enus. s'occupe ls gemen des quali és e des e nplois indus iels
de
son
bois e ,
sans
négligei la ques ion de gemmage, ai
une
coui e apologie
de
sa
aleu o es ie e e o nemen ale. 11 ie mine en dissn qu'il espe e
que
dans
I'a enii I'Espagne
sau a
p a i e s an ageusemen des quali es cul u ales du Pinus
S obus.
SUMMARY
The P. S ob a
o(
Linnaeus. denomina ed
whi e pine
o
New
EngIolond
pine
by
he No h Ame icans and Lo d
Weymou h
pine
by he F eneh. is
a
ee ha eaches
a
s ea heigh and is
o
ema kable bulk. Py amidal and slende shapes; s aigh
and well- o ned unk; e y
egula
e icils in eg a ed by
nu ne ous
bxanches
which
a e
a he elonqa ed hnd
as
s
gene al ule no e y obus
;
he lea es d op
somewha . and
a e
jained oge he b ush-like
a
he end o hei li le b anches.
such
a e
he special ea u es.o he ca iage o his beau i ul coni e . The lea es
a e
gouped in se ies
o
i e
wi hin each capsule
:
hey
a e
elegan . o
a
egula size
and
a e
ligh g een in cdou -mo e
o
les*
ashy
o
bluish. Henging
eones.
cylind o-
conical, equen ly a ched, o
n
ligh cinnoimon colou
o
yellowish, o med
by
semi-ligneous sales, wi b apophysis in he shepe
o
a
spa ule. The seeds
a e
small.
This ee is
a
na i e o he eas e n pa o No h Ame ica
-Canada
and he
Uni ed S a e-, whe e i
is
ound
o
be gene oudy dis ibu ed. o ming immense
o es s. This species has gained
a
e y p omising
su cess
in
some
Eu opean coun ies
whe e eeplhn ins is ce ied on.'on
a
la ge scale
:
Ce many. F ance. Belgiu n and
England, p incipslly.
A e ha ing de o ed some space o conside ing in de eil he bo anical ea u es,
he common and sien i ic eiminology, and he geog aphical dis ibu ion o his
ee. he au hoc a ewa ds, goes on o s udy, he exigencies
es
ega ds
clima c,
soil and al i ude. and cxp ains he me hod by whieh i may he dis inguished om
i s closely- ela ed
-P.
Peuce, P.
excelso
'and P.
mon icola-,
he desc ibes he p in-
cipal a ie iis, p aises he o ma ion o nu se ies, gi es
e
de ailed acco n o he
na u al enemies and
o
he mos uble paiasi es wbich a ack i , compa es he
u ns adop ed and he yields ob ained.
he
deals ully wi h he quali ies and indus-
ial
IISPI
o i ~ wood o imbe , and, wi hou o ge ing he iesinic ques ion. he
nallg makes
a
b ie de ence o i s sil icul u al and o namen al alue.
He
comes
o
a
close
by
seyinq
ha
he
us s ha in Spain
one
will
know
how o make he
bes
ise
o he good quali ies and he cul u al ad an ases o e end by he
Pinu
S ob s.