Estudi monogràfic del "Pinus Strobus", o pi de Lord Weymouth

O Es udi monog aGc del c< Piiius S obus », (L.) o pi de Lo d Wey nou L pex S. LLENSA 1 DE GELCEN QL'ESTA especie esinosa ame icana in oduida pe p ime a e- A gada a Eu opa -Ja di Bo inic de Londne l'any 1705, pel noble angles Lo d Weymou h, com a me a cu iosi a bo inica, s'ha p opaga de al mane a que desp és d'implan a -se de ini i amen en la g an majo ia dels pa cs i ja dins d'Eu opa, ha aconsegui d'in o- dui -se i ésse u ili zada en g an escala, com a a b e o es al, en les epoblacions de boscos d'un bon nomb e de paisos del nos e con i- nen on, com ind em ocasió de eu e. a ui dia es oba,co nple a- men na u ali zada, Com el P. insignis, L, o pi de Mon e ei, I'exi assoli pel P. S o- bus a Eu opa és p ou eloqüen i angible pe que hom p e engui ega-' eja -li eis a an a ges cul u als i ne i s o namen als que l'acompanyen: Es pe aques a aó que c eiem ú il i p o i ós pe als nos es sil icul- o s de e un es udi de alla de la alo o es al i dels ca ic e s mo - ologics i ecologics d'aques a especie p eciosa, a la qual, com diu May , I'esde enido li ese a a Eu opa una comesa b illan din e els camps econ6mic i o es al. Noms cien i ics i alo sis ema ic de I'especie El pi de Lo d Weymou h co ;espon a l'o d e de les Gimnospe mes, amilia de les Coní e es (pin&cies de Hickel) i a la ibu de les Abie í- nies. El nom cien i ic' més u ili za és el de P?nus S obus (Linné, Sp. pl. p. 1419), i els seus sinonims nés conegu s: P. Vi giniana (Plunk), P. ame icana (Id.), F. canadensis quinquae olia (Duham), La ix cana- densis (Tou ne ). El P. S obus ca ac e i za e1 g up o la secció de pins que po a el eu noni en el qual énen comp eses les especies que enen les ulles euiides en nomb e de cinc din e cada guaina, el con alla ga i I'ala de la lla o no o iamen desen o llada. Noms ulga s Whi e pine, Pumpkin pine, New England pine, Apple pine, Sa- pling pine (Es a s Uni s i Canadi); Whi e pine, Weymou h pine, S o- bus pine (angl.); pin du Lo d, pin du Lo d Weymou h, pin Weymou h, pin d'Amé ique ( .); Weymou h's Kie s . S obe (al.); pino S o- bo (i .). Desc ipció de I'a b e Aques a especie au oc ona de les egions sep en ionals d'Amwica es i cons i uida pe a b es de alla mol ele ada i de co pulencia no a- ble: Michaux ens assegu a ha e obse a alguns indi idus ame icans que mesu a en 80 m. d.alcada i 10.12 m. de ci cum e encia a la base. Aques es xi es són ealmen ex ao dini ies i no cal p end e-les com a pa ó de I'especie, ca Aiden men es e e eixen a exempla s poc co en s; la majo ia dels au o s que han isi a els boscos na u als d'aques a coní e a (Hu chins, Sa pen , Bau , e c.) assignen al ipus no mal mi ji de l'especie una alla de 40 a 50 me es i un pe íme e de 5-8 me es a la 'base del onc, les quals dimensions ens pe me en d'inclou e'ls dins la ca ego ia d'a b es gegan s. La ija és es el a. d e a, a ilada, egula men e i~i~lada. L'esco - ca p is- e dosa o g isa, sa inada. llisa i que con é nomb oses glindules esiní e es en els a b es jo es (I), ugosa, eblemen issu ada i de co- lo ma ó osc o,.neg enc en els indi idus ells. Les b anques mol deco a i es, egula men e i~i~lades, poc obus es, ho i zon als o lleu- geiamen pendules. O dini iamen el po de I'a b e és alla ga i am- plamen pi amidal, pe & a ia sensiblemen amb les condicions de medi ambien : en'els e enys compac es, a gilosos i amb exposició omb ejada-(ohaga), les b anques són alla gades, el ulla ge abundan i egula men epa i a o a la b anca. i la copa de l'a b e o cima endeix a adqui i la o ma o oide; encan i en els e enys so encs, lleuge s i mol asso ella s, les b anqies es en més cu es, el ulla ge pobla solamen I'ex em. de les b anques a mane a de plomall, i la copa endeix a adqui i * p edominan men o mes es e amen pi ami- dals. Els bo ons, Ilisos i acumina s. Les ulles o acícules eunides en nomb e de cinc din e cada beina, p esen en dues o més a lles es o- mi iques blanques que eco en longi udinalmen les se es ca es in- e nes ; són'elegan s, enues, laxes, poc o mi janamen penjan s, í- 2) L'esco ca es men é i a iilisa du an un g an nomb e d'anys i el i idoma apa eix sola- men en els aib e ellc. immedia al de la lo ació, i ob in apidamen les se es escames, escampen la lla o du an la a do (oc ub e i no emb e). Ra es ega- des espe en a dissemina a p incipis d'hi e n. E ec uada la disseminació els cons sojo nen poc emps sob e l'a b e. Al piincipi, les pinyes o es bbiis són de , . colo e dós i omanen e ec es du an el pii- me any de la se a exis encia ; en inicia -se ' el segon any eede enen pendules, el seu co- lo passa d'una mane a p og essi a a mamó cla o a b u-mo adenc cla , i s'accen ua el can i de colo ació en ap oxima -se I'epoca de la comple a maduiació. Quan són o al- . men desen o lla s es p esen en penjan s. de o ma cilind o-chica, acumina s al cim, ca -, ega s so in de esina, eqüen men a que- ja s, lexibles, lla gamen peduncula s (pe- duncle ca nós, I a g de 3-7 cm.), soli a is o euni s en g ups de 2-3 a I'ex em de les b anques, colo os o ma ó mo a cla , lla gs de 8-16 cm. -excepcionalmen ins a 20 cen- íme es- amples de 2-5 cm. Escames de consis encia, aemillenyosa, oblongues, eble- ,men ap e ades con a el aquis de la pinya, minses, bas an amples, p o eides d'una apo- isi espa uli o me i en uda, es iada longi- - udinalmen , de colo g oguenc o os -sem- p e més cla que en la es a de l'escama-, ema ada pe un cu mug ó o Ilomb ígol e me11 cend ós, les més de les egades poc obus . Ca hc e s de la lla o . Ge minació. .Epoca de la ecol. ccci0 dels ui s. ., , " L'especie qce. es udiem es ep odueix acilmen , i, com kls al es pins, úxka ien de lla o . F ui o pinya del Pinus El pinyó és semblan al del, P. La icio S obus ~j~~~~i~~~ na u als (pinassa) pe la o ma i pe la g ahdi ia. Es SECCIO MONOGRAFICA ' 581 o al o el4íp ic. lleuge amen comp imi , pe i o de no gai e g andi ia; Ila g de 5-7 mm., ample d'uns 4mm,, de colo Ileona , ma ó o ma ó- g isenc, lluen i ic en olis g assos. Ala alci o me, memb anosa, alla - gada, lla ga d'uns 18-30 mm., de colo canyella més o menys in ens, longi udinalmen es iada pe ines , e es de colo ma ó osc : els seus apendixs in e io s o ungles odegen quasi o almen la Ila o .. Emb ió amb 7-10 co iledons o ulles seminals, de colo e d end e. . . El nomb e de lla o s desalades con ingu en un quilo de lla o luc ua en e 50 i 60 mil i s'adme , en gene al, el nomb e de 57 mil ganes com a xi a més co en . Un li e en con é unes 25 mil ambé desalades. La ge minació del pinyó a la p ima e a acos uma a du a unes 4-6 se manes, i diem acos uma a du a pe que la g ana d,'aques pi és una g ana que ge mina i egula men i a egades amb mol a len- i ud. Una pa ida come cial d'aques s pinyons es conside a de bona quali a quan ge minen el 60 pe $00 de s pinyons. La acui a ge - mina i a de la Ila o declina ipidamen i s'ex ingeix quasi o almen abans dels 4 anys. Ai'lla , l'a b e d'aques a especie comenca a p odui ui e s els 14-20 anys: en massa ho a en e els 25-30 anys. Cal eni en comp- e, pe o, que els pinyons p oceden s de les p ime es uc i icacions de I'a b e són es e ils o dina iamen , pe an no ge minen i no són u ili zables: pe ob eni bones lla o s cal espe a que els a b es ha- sin assoli I'epoca de la i ili a o madu eca la sual s'assoleix al ol- an dels 20-30 anys en els a b es allla s i als 30-40 en els indi idus que c eixen en massa. La uc i icació és disc e amen abundan cada 2-3 anys. Els inals de se emb e i quasi o el mes d'oc ub e són les epo- ques més a p opbsi pe a e ec ua la ecollecció de les pinyes, ja que, com hem di an e io men és una especie que a es egades disse- mina les g anes a p incipis d'hi e n. Pe ex eu e'les g anes dels es- bbils con é e i a d'exposa -los al calo a i icial 7e que aques liqua els olis i la esina de les lla o s, o na la lla o acilmen a a- cable pe les loiidu es i el seu pode ge mina iu se'n essen o a- men : és su icien d'es end e'ls en un lloc sec i emou e'ls de an en an ins que s'ob in pe ells ma eixos i deixin escapa les ganes. Segons C a e i, en un hec oli e hi caben 800-1.200 es bbils que donen, e me mi ji, de 500 a 800 g . de ila o desalada. A ea geog h ica, clima i e eny Aques a especie esinosa és indígena de I'Ame ica bo eal o ien- al A I'es a espon ani es oba abundosamen ep esen ada i egu- la men epa ida: en quasi o es les p o íncies sep en ionals de l'es dels Es a s Uni s, des del cu s supe io del Mississipí (Es a de Min- neso a) i pel no d de I'illinois. on a essa la egió dels G ans Llacs (Supe io , Michigan, E ie, Hudson, e c.), ins a 1'A lin ic: en una A ea geog d icu na u al del P. S obus ex ensa aixa que. pa in de Pensil ania -on con ac a amb la zona an e io - eco e la essan occiden al dels Mon s Alleghanys ins' a1 no d de Geo gia. ajec e en el qual o ma bellíssimes i mol den- ses boscú ies; en la egió cos e a sep en ional i mi jana dels Es a s Uni s ins a la Ca olina, excep uan la cos a de Pensil ania on aques a b e no exis eix: inalmen ocupa el sud del Canada (des del llac SECClO MONOGRAFICA 583 de Bois -p o incia de Mani oba- ins a la desembocadu a del iu San Llo en5 i I'A lan ic) en e els 48 i 50 g aus .de la i ud, p inci- palmen . Els boscos més ex ensos i.més A ape'i s d'aques a especie es oben en e els 43 i 48 g aus de la i ud no d i són especialmeu dignes de menció els de Wisconsin, Vemon , i ambé alguns dels mon s Alleghanys i dels Es a s de Michigan i' de New Hampshi e. A Eu opa aques a b e no el obem espon ani, pe o sí comple- amen na u ali za , Als Vosgues, diu R. Hickel, es oba de mol de emps enc& o almen adap a i la se a egene ació o semb a na u- al es eali za elicmen i-amb acili a , de al mane a, que es com- po a mol es egades com una especie in aso a. Fo ma alguns odals d'una ce a impo ancia a Belgica (A dénnes), no d de F anca (Vos- ges) i I alia; masses conside ables i pu es a Alemanya (p incipal- men a Ba ie a) i a Angla e a (Wales). Als paJsos d'o igen -Es a s Uni s i Canada- aques pi es oba emplaca a al i uds a iables: a la pa no d de la se a A ea (Canada). es man é a la plana o puja a una eble al i ud, i, en can i, en els mon s Alleghanys --o sigui en la pa me idional de la se a A ea- assoleix els 1.609 m. d'al i ud i no sol baixa a menys de 500. Segons C a e i i Piccioli, a I alia les al i uds més adien s al seu empejamen es an comp e-es en e 4'50 i 1 .O00 me es i els seus Iími s al ime ics són 200 el mínim i 1.4.00 el maxim. Pe an , les zones més ap opia- des pe al seu con eu en el nos e país - enini en comp e la simi- li ud de clima de la nos a península i d'l alia- .són les que co es- ponen al cas anye i al aig. Pe a p ospe a elicmen aques a esinosa necessi a climes eds o empe a s, que no siguin mai calo osos Es un a b e mol ús ec, de empe amen obus . esis eu a l'acció del en i de la boi a i no em les o es gelades hi e nals ni ampoc les a danes. P e e eix els e enys escals, p o unds. lleuge s, de na u alesa cilícia. S'adap a ambé pe ec amen als sbls humi c, g assos, sílico- a gilosos o a gilosos : p ospe a en els e enys u bosos-icids, cobe s de Spagnum, B yum, e c , i no em excessi amen els sols angosos, sa u a s d'aigua i empo almen inunda s on endinsa sense emenca les se es po en s a els ; en can i els e enys massa secs 11 són an- camen pe judicials i ens cal a egi que pe al calca i sen una epug- nancia mani es a Es pe excellencia, com opina Chance el, la coní- e a de les u be es i nosal es a egi em que ambé ho és dels e - enys pan anosos, inunda s i insalub es. Especies del gene e Pínus que enen a ini a amb el P. S obus En e els pins que enen les acícules asciculades en nomb e de cinc hi ha es especies que pels ca ic e s mo ol6gics que p esen en són especí icamen conside ades com a mol eines del P. S obus. Aques es són les següen s:.Pinus excelsa (Wall.) o pi desmai de 1'Hi- malaia, P. Peuce (G iseb.) de G ecia macedonica i P. mon ícoln (Dougl.) de les Mun anyes Rocoses dels Ec a s Uni s. Examinem a con inuació quins són els ca ic e s que dis ingeixen el P. S obus de les especies sua a esmen ades. En el pi desmai de I'Himalaia les ulles són o almen pendules i no es oben disposades en plomall a l'ex em de les b anques com en el pi Weymou h; la lla gada i el g uix d.aquelles -13-18 cm. x l 1/2 mm.- essen supe io s a les dels o gans oliacis del P. S obus se eixen de base pe di e encia amb acili a les duec especies. Fi- nalmen els es obils de I'especie asii ica són de majo g anda ia (12-24. cm. Ila g). les se es escames enen el mug ó e minal p omi- nen , lalla o és més g ossa, i la po ció d'ala odeja la g ana o - ma al ol an d'aques a una especie d'au eola ben mani es a. El pi de Macedonia -P. Peucc és so in conside a com una o ma geog i ica del P. excelsa, de ca ic e s in e medis en e aques- a especie i la de Lo d Weymou h. Es un a b e de pe i a alla, de cons pe i s o mi jans, ulles cu es, ígides, os ensiblemen den icu- lades en les o es, no eunides en pinzell a I'ex emi a de les b an- ques, amb g ana quasi an g ossa com la del P. Cemb a o ci mblo dels i alians. A b e ele a i d'al i ud, el P. mon icola és conside a com I'ho- m6leg occiden al del P. S obus. Es dis ingeix d'aques da e pe les se es am:iles pubescen s, les se es ulles més cu es (8-10 cm.), bas an ígides i sob e o pels cons més g ossos i més lla gs ( ins a 25 cm.), amb escames llises, omboidals, Ilomb~ígol ob ús, Ileuge a- men enco ba 'i g ana sensiblemen més oluminosa. Va ie a s Fins a ui dia énen desc i es solamen algunes a ie a s ho íco- les, in e essan s so a el pun de is a o namen al. Cal eco da com a nés impo an s: P. S. nana (Knig h).-Va ie a $en di e enciada, que o ma uns a bus s a odoni s o lleuge amen conics i que no sol a iba als 2 SECCIO MONOGRAFi'CA me es d'alcada. B anques poc nomb oses, més ami icades i més cu es que les del ipus. P. S. umb aculíje a (Knig h).-Fo ma una ma a o un a bus abas- su i compac e, amb b anques i ame es més cu es, més ap e ades i més p imes que les de la a ie ai an e io . P. S. niuca (Ca i& e).-Fulles mol cu es que assoleixen sola- men 5 cm. de Ila gada, o cadec i que p esen en dues a lles longi- udinals blanques mol apa en s. B anques i egula s, desplegades. P. S. nbulae i o mis (Shaw -~ bus de pe i a alla; copa mol eixamplada i plana a mane a de pa asol. Exis eixen al es ane a s -au ea, oo iega a, oi idis, e c.- que p esen en ambé in e es so a el pun de is a o namen al. Vi c s, semb a, plan ació i cu es pos e io s En e ec ua la epoblació d'aques a coní e a es p e e eix la plan- ació di ec a que es a u ili zan plan e de 2-3 anys, no pas la semb a degu al p eu ele a de la se a lla o . Pe an , esde é quasi indis- pensable la c eació d'un i e . La quan i a de g ana a escampa pe me e quad a de i e és de 12 g ams si la semb a es a eixamenan i de 8 g ams si es eali za a línies o clo s. Es ansplan a al cap de I'any en ebma eix i e i el ansplan amen de ini iu al e eny o- es al es eali za quan la plan a é dos o es anys. L'epoca més con enien pe a e ec ua la semb a i el ansplan a- men a ia amb el clima i e1 e eny: així, en els sbls humi s i en els llocs on són de éme les o es glacades a danes, s'espe a a el p in- cipi de la p ima e a (ma $), men e que en els e enys més secs i en^ els llocs on el clima és més benigne a l'hi e n i ca16 ós" a I'es iu, s'e ec ua a a la a do (oc ub e-no emb e). A i d'ob eni un bon dezen o llamen del us am i pe al d'e i a I'excessiu desen olupamen de les b anques baixes de I'a b e. els au o s ame icans aconsellen de e dues espo gades: una de o mació als 5-7 anys, I'al a de ini i a als 15-20 anys. Els o es als eu opeus no conside en indispensables aques es ope acions ?el que espec a a l'especie objec e de la nos a a enció; a leguen que la poda na u al -quan I'a b e és ac a en massa densa- és de pe si p ou comple a. Les al es cu es cul u als a que s'ha de so me e I'a b e són les ma- eixes dels al es pins i es oben desc i es de alladamen en els ac- a s de Sil icul u a. e les endemen ob enus. s'occupe ls gemen des quali és e des e nplois indus iels de son bois e , sans négligei la ques ion de gemmage, ai une coui e apologie de sa aleu o es ie e e o nemen ale. 11 ie mine en dissn qu'il espe e que dans I'a enii I'Espagne sau a p a i e s an ageusemen des quali es cul u ales du Pinus S obus. SUMMARY The P. S ob a o( Linnaeus. denomina ed whi e pine o New EngIolond pine by he No h Ame icans and Lo d Weymou h pine by he F eneh. is a ee ha eaches a s ea heigh and is o ema kable bulk. Py amidal and slende shapes; s aigh and well- o ned unk; e y egula e icils in eg a ed by nu ne ous bxanches which a e a he elonqa ed hnd as s gene al ule no e y obus ; he lea es d op somewha . and a e jained oge he b ush-like a he end o hei li le b anches. such a e he special ea u es.o he ca iage o his beau i ul coni e . The lea es a e gouped in se ies o i e wi hin each capsule : hey a e elegan . o a egula size and a e ligh g een in cdou -mo e o les* ashy o bluish. Henging eones. cylind o- conical, equen ly a ched, o n ligh cinnoimon colou o yellowish, o med by semi-ligneous sales, wi b apophysis in he shepe o a spa ule. The seeds a e small. This ee is a na i e o he eas e n pa o No h Ame ica -Canada and he Uni ed S a e-, whe e i is ound o be gene oudy dis ibu ed. o ming immense o es s. This species has gained a e y p omising su cess in some Eu opean coun ies whe e eeplhn ins is ce ied on.'on a la ge scale : Ce many. F ance. Belgiu n and England, p incipslly. A e ha ing de o ed some space o conside ing in de eil he bo anical ea u es, he common and sien i ic eiminology, and he geog aphical dis ibu ion o his ee. he au hoc a ewa ds, goes on o s udy, he exigencies es ega ds clima c, soil and al i ude. and cxp ains he me hod by whieh i may he dis inguished om i s closely- ela ed -P. Peuce, P. excelso 'and P. mon icola-, he desc ibes he p in- cipal a ie iis, p aises he o ma ion o nu se ies, gi es e de ailed acco n o he na u al enemies and o he mos uble paiasi es wbich a ack i , compa es he u ns adop ed and he yields ob ained. he deals ully wi h he quali ies and indus- ial IISPI o i ~ wood o imbe , and, wi hou o ge ing he iesinic ques ion. he nallg makes a b ie de ence o i s sil icul u al and o namen al alue. He comes o a close by seyinq ha he us s ha in Spain one will know how o make he bes ise o he good quali ies and he cul u al ad an ases o e end by he Pinu S ob s.