Menorca cap a la transició energètica. Suport a l'estratègia Menorca 2030

TREBALL FI DE GRAU
G au en Enginye ia de l’Ene gia
MENORCA CAP A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA. SUPORT A L'ESTRATÈGIA
MENORCA 2030.
Memò ia i Annexos
Au o : Miquel Oli e F ade a
Di ec o a: Bà ba a Su eda Ca bonell
Con oca ò ia: Gene 2025
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
1
Resum
El p esen eball de i de g au é com a inali a p incipal anali za i es udia les pau es que ha segui
l’illa de Meno ca pe du a e me la ansició ene gè ica cap a l’au osu iciència mi jançan on s
d’ene gia eno ables.
En p ime lloc, es documen en els di e sos p ojec es i en i a s que eballen conjun amen pe e de
Meno ca una illa sos enible i e icien , ene gè icamen pa lan , des del seu econeixemen com Rese a
de la Bios e a ins l’ap o ació de l’Es a ègia Meno ca 2030.
En segon lloc, es dona supo a l’Es a ègia Meno ca 2030 en el p océs de desca boni za el sis ema
ene gè ic de l’illa desp és de con ac a amb el Consell Insula de Meno ca. Es eali za el p ojec e d’una
plan a sola o o ol aica ubicada en una pa cel·la de sòl ús ic del municipi d’Es Cas ell, ca ac e i zada
pe la se a limi ació de subminis amen a xa xa de 0,5 MW. A pa i d’aques incon enien , s’ha
eali za el dimensionamen d’una ins al·lació o o ol aica que p ecisa de sis ema d’emmaga zema ge
pe pode maximi za la gene ació d’ene gia elèc ica de la pa cel·la de “Es Camp G an”.
Memo ia
2
Resumen
El p esen e abajo de in de g ado iene como inalidad p incipal analiza y es udia las pau as que ha
seguido la isla de Meno ca pa a lle a a cabo la ansición ene gé ica hacia la au osu iciencia median e
uen es de ene gía eno ables.
En p ime luga , se documen an los di e sos p oyec os y en idades que abajan conjun amen e pa a
hace de Meno ca una isla sos enible y e icien e, ene gé icamen e hablando, desde su econocimien o
como Rese a de la Bios e a has a la ap obación de la Es a egia Meno ca 2030.
En segundo luga , se da apoyo a la Es a egia Meno ca 2030 en el p oceso de desca bonización del
sis ema ene gé ico de la isla as con ac a con el “Consell Insula de Meno ca”. Se lle a a cabo el
p oyec o de una plan a sola o o ol aica ubicada en una pa cela de suelo ús ico del municipio de Es
Cas ell, ca ac e izada po su limi ación de suminis o a ed de 0,5 MW. A pa i de es e incon enien e,
se ha ealizado el dimensionamien o de una ins alación o o ol aica que p ecisa de un sis ema de
almacenamien o pa a pode maximiza la gene ación de ene gía eléc ica de la pa cela de “Es Camp
G an”.

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
3
Abs ac
The main objec i e o his bachelo ’s hesis is o analyse and s udy he s eps aken by he island o
Meno ca o achie e ene gy ansi ion owa ds sel -su iciency h ough enewable ene gy sou ces.
Fi s ly, he hesis documen s he a ious p ojec s and en i ies collabo a ing o ans o m Meno ca in o
a sus ainable and ene gy-e icien island, s a ing wi h i s designa ion as a Biosphe e Rese e and
culmina ing in he app o al o he Meno ca 2030 S a egy.
Secondly, he hesis suppo s he Meno ca 2030 S a egy in i s e o s o deca bonize he island’s
ene gy sys em ollowing consul a ions wi h he “Consell Insula de Meno ca”. A p ojec o a sola
pho o ol aic plan is de eloped on a u al land pa cel in he municipali y o Es Cas ell, limi ed by a g id
supply es ic ion o 0.5 MW. To add ess his limi a ion, he design includes a pho o ol aic ins alla ion
equipped wi h an ene gy s o age sys em o op imize elec ici y gene a ion on he “Es Camp G an”
e ain.
Memo ia
4
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
5
Índex
RESUM _____________________________________________________________ 1
RESUMEN __________________________________________________________ 2
ABSTRACT __________________________________________________________ 3
1. INTRODUCCIÓ __________________________________________________ 9
1.1. Objec ius del eball ................................................................................................. 9
1.2. Abas del eball ....................................................................................................... 9
2. MARC TEÒRIC __________________________________________________ 10
2.1. In oducció ............................................................................................................. 10
2.2. Con e ència de Rio ................................................................................................. 10
2.2.1. Agenda 21 ............................................................................................................. 11
2.3. Ca a d’Aalbo g ...................................................................................................... 11
2.4. Agenda Local 21 ..................................................................................................... 12
2.4.1. Diagnòs ic ............................................................................................................. 13
2.4.2. Pla d’Acció Ambien al ........................................................................................... 13
2.5. Comp omisos d’Aalbo g ........................................................................................ 14
2.6. Agenda 2030 .......................................................................................................... 15
2.7. No a Agenda U bana ............................................................................................. 17
2.8. Clean Ene gy o EU Islands ................................................................................... 18
3. MENORCA CAP A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ________________________ 19
3.1. In oducció ............................................................................................................. 19
3.2. Meno ca Rese a de la Bios e a ............................................................................ 19
3.2.1. El Pla d’acció de la Rese a de Bios e a ............................................................... 20
3.3. L’OBSAM ................................................................................................................. 21
3.4. L’Agenda Local 21 .................................................................................................. 21
3.5. Les Di ec ius Es a ègiques de Meno ca .............................................................. 22
3.6. El Pla Te i o ial Insula .......................................................................................... 23
3.7. L’Agenda U bana de Meno ca ............................................................................... 24
3.8. Es a ègia Meno ca 2030 ....................................................................................... 25
3.8.1. Objec ius ............................................................................................................... 25
3.8.2. Si uació en 2023 ................................................................................................... 26
Memo ia
6
4. PLANTA FOTOVOLTAICA “SON TREPUCONET” ________________________ 28
4.1. Idea inicial............................................................................................................... 28
4.2. Ubicació de la ins al·lació ....................................................................................... 28
4.3. Consum de l’ETAP .................................................................................................. 33
4.4. Recu s sola disponible .......................................................................................... 36
4.4.1. Ob enció de dades i p ime a ap oximació ........................................................... 36
4.4.2. La i adiància global inciden ................................................................................ 39
4.4.3. Càlcul del Temps Sola Apa en ........................................................................... 41
4.4.4. Càlcul de les coo denades sola s .......................................................................... 42
4.4.5. Càlcul dels angles d’incidència ............................................................................. 44
4.4.5.1. Angle d’incidència amb inclinació ixa ................................................................. 44
4.4.5.2. Angle d’incidència amb seguimen No d-Sud (eix Es -Oes ) ............................... 45
4.4.5.3. Angle d’incidència amb seguimen Es -Oes (eix No d-Sud) ............................... 45
4.4.6. Càlcul de la i adiància di usa amb el model de Reindl ....................................... 46
4.4.7. Càlculs inals de la i adiància global .................................................................... 48
4.5. Pè dues de la Ins al·lació ....................................................................................... 50
4.5.1. Pè dues pe IAM ................................................................................................... 50
4.5.2. Pè dues pe b u ícia ............................................................................................. 50
4.5.3. Pè dues pe omb a ............................................................................................... 51
4.5.4. Pè dues pe empe a u a ..................................................................................... 52
4.5.5. Pè dues pe desajus os ........................................................................................ 53
4.5.6. Pè dues pe LID .................................................................................................... 53
4.5.7. Pè dues pe quali a del mòdul o o ol aic ......................................................... 54
4.5.8. Pè dues elèc iques .............................................................................................. 54
4.5.8.1. Pa DC .................................................................................................................. 54
4.5.8.2. Pa AC .................................................................................................................. 54
4.5.9. Pè dues de l’in e so ............................................................................................ 55
4.5.10. Pè dues del ans o mado .................................................................................. 55
4.5.11. Pè dues de les ba e ies ........................................................................................ 55
4.5.12. Pè dues o als ....................................................................................................... 55
4.6. Camp de cap ació ................................................................................................... 56
4.6.1. Panell o o ol aic .................................................................................................. 56
4.6.2. Seguido sola ....................................................................................................... 59
4.6.3. Panells en sè ie ..................................................................................................... 61
4.6.4. S ings en pa al·lel ................................................................................................ 63
4.7. Emmaga zema ge d’ene gia .................................................................................. 63
4.7.1. Es udi d’ene gia emmaga zemable ...................................................................... 63
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
13
2.4.1. Diagnòs ic
Documen que consis eix en l’anàlisi ambien al, social i econòmic del municipi, de inin la si uació
ac ual, la endin i la desi jable pe al d’assegu a que la se a e olució espongui a c i e is de
sos enibili a i de p ese ació de ecu sos na u als [6].
Aques documen inclou un p ediagnòs ic i un diagnòs ic inal.
2.4.1.1. P ediagnòs ic
El p ediagnòs ic és el documen ècnic que ecopila la in o mació exis en de ca àc e ambien al,
demog à ic, social i cul u al, ju ídic, econòmic i es adís ic pe pe me e l’anàlisi de la si uació ac ual del
municipi i la iden i icació de les causes que han conduï a aques a si uació.
Elabo a aques documen , l’Ajun amen po inicia un diàleg amb la ciu adania i o gani zacions
cí iques, emp esa ials i indus ials pe celeb a consul es i p omou e un consens, e que cons i ueix el
Fò um Ciu adà del municipi.
2.4.1.2. Diagnòs ic inal
El diagnòs ic inal és el documen que con é la in o mació desc i a a con inuació:
- Desc ipció gene al del municipi, esum his ò ic, demog a ia i dades poblacionals.
- Aspec es ambien als: consum de ecu sos, mobili a , con aminació, esidus…
- Sec o s econòmics p esen s al municipi i endències u u es.
- O denació del e i o i i u banisme.
- Aspec es sociocul u als: sani a , educació, in aes uc u a cul u al, e c.
- O gani zació i ac uacions de l’ajun amen pe compa a els objec ius de sos enibili a i
pa icipació amb les accions eals de l’adminis ació municipal.
- Pun s o s i ebles del municipi con as a s i p io i za s pel Fò um Ciu adà.
2.4.2. Pla d’Acció Ambien al
El Pla d’Acció és el documen que, basan -se en el diagnòs ic i en la col·labo ació del Fò um Ciu adà,
de ineix les p opos es a e , incloen -hi l’es uc u a o gani za i a, les esponsabili a s, les p àc iques,
els p ocedimen s, les accions i els ecu sos pe a du a e me la millo a sos enible del municipi [6].
Aques documen ha d’inclou e un Pla de Pa icipació, un Pla d’Ac uació i un Pla de Seguimen .

Memo ia
14
2.4.2.1. Pla de Pa icipació
El Pla de Pa icipació és el documen que egula la pa icipació de l’Adminis ació Municipal i del Fò um
Ciu adà en la o ma, de inició i p io i zació de les solucions, l’es uc u a o gani za i a dels pa icipan s
en l’Agenda Local 21, les esponsabili a s, les p àc iques i el p ocedimen pe desen olupa el Pla
d’Acció.
2.4.2.2. Pla d’Ac uació
El Pla d’Ac uació és el documen que de ineix les accions a du a e me pe soluciona els pun s ebles
o po encia els pun s o s de ec a s en el Diagnòs ic. Aques es accions es de ineixen p og essi amen
d’accions gene als (objec ius i àmbi s d’abas gene al) a accions conc e es (objec ius p ecisos i
pa icula s).
Aques documen ha de de ini les Línies Es a ègiques, que se subdi ideixen en P og ames, i aques s
en Accions, on les da e es es componen de P ojec es conc e s:
- Línies Es a ègiques: p opos es d’ac uació d’objec iu i àmbi més gene al.
- P og ames: p opos es d’ac uació d’una ma eixa Línia Es a ègica i d’objec ius pa icula s.
- Accions: p opos es en què se subdi ideix cada P og ama i que esponen a cada objec iu de
cada P og ama.
- P ojec es: p opos es conc e es i necessà ies pe du a e me les Accions. Ha de cons a de nom
del p ojec e, desc ipció i objec ius, en i a esponsable del seu desen olupamen , ecu sos
eque i s pe du -lo a e me, g au d’execució, p essupos , p io i a d’execució i p opos a
d’indicado s de seguimen i de esul a s.
2.4.2.3. Pla de Seguimen
El Pla de Seguimen és el documen que de ineix un sis ema d’a aluació con ínua i pe iòdica del
desen olupamen i dels esul a s ob ingu s pe ha e implan a el Pla d’Acció.
Pe de ini el sis ema d’a aluació, se sol e ús d’Indicado s, que són elemen s de quan i icació que
pe me en mesu a l’e olució de cada Pla d’Acció o els seus esul a s, i de e mina si les ac uacions
execu ades en el ma c del Pla d’acció es an d’aco d amb els objec ius de l’Agenda Local 21.
2.5. Comp omisos d’Aalbo g
L’11 de juny de 2004 es a du a e me a Aalbo g la IV Con e ència Eu opea sob e Ciu a s i Pobles
Sos enibles, Aalbo g+10, deu anys desp és de la posada en ma xa de la Ca a d’Aalbo g.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
15
En aques a con e ència es p esen a en i adop a en els Comp omisos d’Aalbo g (explica s a “(‘The
Aalbo g Commi men s’) – inspi an u u s” [7]), c ea s pe impulsa les inicia i es locals elacionades
amb la sos enibili a i pe e i ali za l’Agenda Local 21, amb dos p incipals objec ius:
- Impulsa als go e ns locals d’Eu opa a ac ua de o ma conjun a da an els ep es c eixen s en
ma è ia de sos enibili a .
- Comp ome e als go e ns locals a en a en un p océs d’es ablimen d’objec ius pe mi jà del
diàleg amb la ciu adania local i a inco po a l’Agenda Local 21.
Un municipi, en signa aques documen , es a a d’aco d a:
- Fe una anàlisi de la si uació de pa ida en l’any pos e io a la da a de signa u a.
- En a en un p océs pa icipa iu a escala local pe a l’es ablimen d’objec ius.
- P io i za les se es accions pe abo da els 10 Comp omisos.
- Es abli els objec ius locals en els dos anys pos e io s a la da a de signa u a.
- Fe una anàlisi pe iòdica de con ol dels Comp omisos d’Aalbo g i posa -la a disposició dels
ciu adans.
- Facili a in o mació sob e els seus objec ius i el seu p og és pe a pode e a aluacions
pe iòdiques.
Els Comp omisos d’Aalbo g són 10 i es c eà un annex pe pa de “The Eu opean Sus ainable Ci ies &
Towns campaign” on se sugge eixen els objec ius de cada un d’aques s [8]. Els comp omisos són els
següen s:
1. Go e nabili a .
2. Ges ió local cap a la sos enibili a .
3. Béns na u als comuns.
4. Consum i elecció d’es ils de ida esponsables.
5. Plani icació i disseny.
6. Millo mobili a , menys ànsi .
7. Acció local pe a la salu .
8. Economia local ac i a i sos enible.
9. Igual a social i jus ícia.
10. Del local al global.
2.6. Agenda 2030
L’any 2015, l'Assemblea Gene al de les Nacions Unides a p esen a una esolució anomenada Agenda
2030 pel Desen olupamen Sos enible [9], adop ada pe o s els Es a s Memb es de l’o gani zació.
Memo ia
16
Aques a agenda s’a icula amb 17 Objec ius de Desen olupamen Sos enible (ODS), on cada un é un
conjun de me es especí iques (169 en o al) indicado es del p og és cap a aques s objec ius conc e s.
L’Agenda 2030 ep esen a el elleu dels Objec ius de Desen olupamen del Mil·lenni, que enien ixa
el 2015 com a any lími pe compli els seus 8 objec ius (28 me es en o al), ocali za s p incipalmen
en l’agenda social i impulsa el desen olupamen dels països més pob es. En compa ació amb els
objec ius ixa s l’any 2015 com a da a lími el 2030, aques s se cen en més en el desen olupamen
econòmic, la inclusió social i la p o ecció del medi ambien , no només dels més pob es, sinó de o el
plane a. El e que exis ís un p océs de negociació on es an eu e in oluc a s els països memb es de
l’ONU, la socie a ci il i al es pa s in e essades, ha e que hi hagi una majo ep esen ació dels
in e essos i pe spec i es eals, a di e ència dels Objec ius del Mil·lenni, edac a s a po a ancada.
Els 17 Objec ius de Desen olupamen Sos enible són els següen s (Figu a 2.6.1):
1. Fi de la pob esa.
2. Fam ze o.
3. Salu i benes a .
4. Educació de quali a .
5. Igual a de gène e.
6. Aigua ne a i sanejamen .
7. Ene gia assequible i no con aminan .
8. T eball digne i c eixemen econòmic.
9. Indús ia, inno ació i in aes uc u a.
10. Reducció de les desigual a s.
11. Ciu a s i comuni a s sos enibles.
12. Consum i p oducció esponsables.
13. Acció climà ica.
14. Vida subma ina.
15. Vida d’ecosis emes e es es.
16. Pau, jus ícia i ins i ucions sòlides.
17. Aliances pe assoli els objec ius.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
17
Figu a 2.6.1. Objec ius de Desen olupamen Sos enible (Fon : Wikimedia Commons [10]).
2.7. No a Agenda U bana
Del 17 al 20 d'oc ub e de 2016 es a celeb a a Qui o la con e ència sob e Habi a ge i Desen olupamen
U bà Sos enible (Hàbi a III) [11] pe adop a una No a Agenda U bana que p omogués l’u banisme
sos enible, millo an la quali a de ida, eduin les desigual a s i p o egin el medi ambien mi jançan
la inclusió social, la sos enibili a ambien al i la pa icipació ciu adana.
Hàbi a III es a celeb a un any desp és de l’adopció dels Objec ius de Desen olupamen Sos enible, i
pe això es a es uc u a l’agenda pe què pogués con ibui a l’assolimen d’aques s objec ius. A
con inuació s’enume en els ODS que s’a a o eixen de l’aplicació de la No a Agenda U bana:
- Ciu a s i comuni a s sos enibles (ODS 11): L’objec iu és que les ciu a s siguin inclusi es,
segu es, esilien s i sos enibles, sen aques el mo iu de la c eació de la No a Agenda U bana.
- Fi de la pob esa (ODS 1): En p omou e l’accés a se eis bàsics i l’habi a ge assequible.
- Salu i benes a (ODS 3): P opo cionan in aes uc u es de salu i espais e ds a les ciu a .
- Aigua ne a i sanejamen (ODS 6): En ges iona els sis emes de sanejamen i els ecu sos híd ics
de les ciu a s.
- Ene gia assequible i no con aminan (ODS 7): P omocionan el anspo públic i adop an
ecnologies d’ene gia eno able.
- T eball digne i c eixemen econòmic (ODS 8): C ean opo uni a s labo als dignes i sos enibles.
- Indús ia, inno ació i in aes uc u a (ODS 9).
- Consum i p oducció esponsables (ODS 12): Implemen ació de p og ames de ecicla ge.
Memo ia
18
2.8. Clean Ene gy o EU Islands
El 2017, desp és de l’Aco d de Pa ís on es conside a en les illes mol ulne ables espec e al can i
climà ic i dependen s dels combus ibles òssils i de la impo ació d’ene gia, la Comissió Eu opea
d’ene gia, can i climà ic i medi ambien c ea la inicia i a “Clean Ene gy o EU Islands” amb l’objec iu
d’ajuda les illes eu opees a p odui ene gia ne a [12].
És pe això, que al 2018 la Comissió c ea el sec e a ia de “Clean Ene gy o EU Islands” pe
p opo ciona se eis d'assesso amen a les illes, e cos a a les illes amb les se es agendes de ansició
i b inda supo ècnic a 30 illes du an dos anys pe pode compli l’objec iu de consumi ene gia
p o inen només de on s d'ene gia eno ables a iba el 2030.
Al es me es de la inicia i a són:
- Redui el cos de l’ene gia a les illes.
- Cons ui ins al·lacions d’emmaga zema ge d’ene gia i sis emes de espos a a la demanda.
- Augmen a la segu e a ene gè ica de les illes, eduin la impo ació d’ene gia.
- Millo a la quali a de l’ai e, edui l’emissió de gasos d’e ec e hi e nacle i edui l’impac e en
el medi ambien .
- C ea llocs de eball i opo uni a s de negoci impulsan l’au osu iciència econòmica de les illes.

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
19
3. Meno ca cap a la ansició ene gè ica
3.1. In oducció
L’any 1993, Meno ca, en se econeguda pe pa de la UNESCO com a Rese a de la Bios e a, a eu e
econeguda la se a iquesa na u al i cul u al, així com la se a capaci a pe pode du a e me un
desen olupamen sos enible que ingués semp e p esen p o egi el medi ambien . És pe això que
l’illa posa en ma xa di e sos p ojec es i en i a s que eballen conjun amen pe e de Meno ca una
illa sos enible i e icien ene gè icamen :
- L’OBSAM ac ua des del 1997 com a eina de moni o a ge i anàlisi de l’es a ambien al i social
de l’illa.
- Les Agendes Locals 21 es posen en ma xa el 2001 pe p omou e accions locals que assoleixin
els objec ius p esen a s a l’Agenda 21, in eg an la pa icipació ciu adana.
- El Pla Te i o ial Insula és el documen , ap o a el 2003, que egula l’ús del sòl a Meno ca,
p omo en el desen olupamen u bà i assegu an que el sòl u al es ac i de mane a
o denada i espec uosa amb el medi ambien .
- El Pla d’Acció de la Rese a de Bios e a de Meno ca de alla els objec ius i accions a du a e me
en e el 2015 i el 2025 pe conse a i ges iona els ecu sos na u als de l’illa.
- Les Di ec ius Es a ègiques de Meno ca, el 2016, es ableixen els p incipis i objec ius pe a un
desen olupamen sos enible a lla g e mini, p o egin el pa imoni na u al i cul u al de l’illa.
- L’Agenda U bana de Meno ca s’alinea amb els objec ius de l’Agenda 2030 i de l’Agenda
U bana Espanyola, ap o ada el 2022.
- L’Es a ègia Meno ca 2030 ma ca el ull de u a cap a la desca boni zació de l’illa, iniciada el
2020.
3.2. Meno ca Rese a de la Bios e a
Segons el lloc web de “Meno ca, Rese a de Bios e a” [13], el 7 d’oc ub e de 1993 Meno ca a se
decla ada pe la UNESCO com a ese a de la bios e a en conside a l’al g au de compa ibili a
aconsegui en e el desen olupamen d’ac i i a s econòmiques, el consum de ecu sos i la conse ació
d’un pa imoni i d’uns paisa ges que enca a són d’una quali a excepcional.
Respec e als paisa ges, Meno ca cons a d’una àmplia a ie a d’hàbi a s (boscos, zones humides,
dunes cos ane es, p a s ma ins, e c.), on albe ga un g an nomb e d’espècies ege als i animals,
incloen -hi espècies endèmiques de l’illa o en pe ill d’ex inció.
Memo ia
20
Respec e al pa imoni, Meno ca des aca pe jacimen s a queològics p ehis ò ics, o i icacions
medie als, esglésies i pobles pin o escos.
En econèixe a Meno ca com a ese a de la bios e a, l’illa es comp ome ia a assoli els següen s
ep es:
- Conse ació de la biodi e si a : A a o i les ac i i a s que man enen el paisa ge adicional i
e i a les que el puguin deg ada (Pla Te i o ial Insula ), i e o ça la conse ació dels
ecosis emes na u als i de la lo a i auna au òc ones (p ojec es de es au ació ambien al,
campanyes d’e adicació de lo a in aso a i de p o ecció d’espècies amenaçades i d’hàbi a s
singula s).
- Desen olupamen sos enible: De ini es a ègies de sos enibili a a escala local (Agenda Local
21).
- In es igació i educació: In es iga sob e el pa imoni a queològic i na u al i a iba a se un
labo a o i de sos enibili a a l’ai e lliu e (OBSAM).
3.2.1. El Pla d’acció de la Rese a de Bios e a
L’es a ègia del P og ama sob e l’Home i la Bios e a de la UNESCO plan eja la necessi a de disposa
d’un pla d’acció pe a cada Rese a de la Bios e a, pe al pe íode en e 2015 i 2025, posan com a
es ànda d mundial el Pla d’Acció de Lima i com a exemple espanyol el Pla d’Acció d’O desa-Viñamala,
e que impulsà a l’Agència Meno ca Rese a de Bios e a a ap o a de ini i amen el 18 de eb e de
2019 el Pla d’Acció de Rese a de Bios e a de Meno ca [14].
El Pla d’acció es a es uc u a en 5 objec ius p incipals, desglossa s en objec ius ope a ius, on aques s
es an o ma s pe me es a assoli , segons l’e olució d’uns indicado s. Cal ema ca que s’u ili zen els
Objec ius de Desen olupamen Sos enible com a ma c concep ual, pel que els ODS es euen e lec i s
en els objec ius p incipals del pla d’acció.
Pe acompli els objec ius de ini s al pla, les accions a du a e me es classi iquen segons l’eix d’acció
que ep esen en. Els 4 eixos d’acció de ini s són els següen s:
- Conse ació del pa imoni na u al, la biodi e si a i el paisa ge.
- Ges ió de ecu sos més e icien s.
- Educació ambien al pe la sos enibili a .
- Seguimen dels impac es i del lími accep able de can i.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
21
3.3. L’OBSAM
L’Obse a o i Socioambien al de Meno ca (OBSAM) és un p ojec e posa en ma xa el 1997 pe pa de
l’Ins i u Meno quí d’Es udis (IME) i inança pel Consell Insula de Meno ca pe du a e me la ecollida,
ac amen i di usió de dades sob e la eali a de Meno ca [15] [16], con ibuin al seguimen i
moni o a ge de Meno ca com a Rese a de Bios e a.
Saben això, els es objec ius p incipals de l’OBSAM són els següen s:
- El seguimen pe manen de la sos enibili a a Meno ca en o s els seus essan s, basa en uns
sis emes d’indicado s.
- L’assis ència cien í ica a les ins i ucions públiques in oluc ades en la ges ió de Meno ca
Rese a de Bios e a.
- La comunicació pública dels esul a s i la di ulgació dels alo s i ep es de Rese a de Bios e a
de Meno ca.
I les dades es ecullen a pa i de dues ies:
- Una xa xa d’en i a s i pa icula s que pe iòdicamen acili en dades de o ma al uis a:
- Adminis acions públiques.
- In es igacions públiques pun uals.
- Na u alis es i a iciona s.
- Emp eses p i ades.
- ONG na u alis es, ecologis es i humani à ies.
- Pe sonal de l’OBSAM des ina a ecolli in o mació de casos in e essan s amb manca de dades.
3.4. L’Agenda Local 21
Meno ca, ha en sigu decla ada com a ese a de la bios e a i comp ome en -se a assoli uns ep es
en els quals s’inclou de ini es a ègies de sos enibili a a escala local, eu com, el 2001, els 8 municipis
de Meno ca, amb el supo del Consell Insula de Meno ca, s’adsc iuen a la Ca a d’Aalbo g
comp ome en -se a implemen a les Agendes Locals 21.
Segons la pàgina web del CIMe des inada a l’Agenda Local 21 [17], el 2002 s'inicien els p ocessos
d’Agenda Local 21, eali zan audi o ies ambien als mi jançan emp eses consul o es, a pa i de les
quals es poden edac a els Diagnòs ics Ambien als dels municipis, i el 2004 s’acaben de dissenya els
Plans d’Acció Ambien al, es ablin un p océs pa icipa iu amb l’ajuda dels Talle s d’Agenda Local 21, i
s’inicia l’execució d’aques s plans. Du an els següen s anys es eali zen e isions del Pla d’Acció
Ambien al pe e isa el complimen del Pla d’Acció Ambien al i ac uali za els objec ius d’aques .
Memo ia
22
3.5. Les Di ec ius Es a ègiques de Meno ca
Les Di ec ius Es a ègiques de Meno ca (DEM) són unes inicia i es impulsades pe l’IME l’any 2016
pe p omou e la cul u a necessà ia pe a la ansició de Meno ca cap a un model sos enible [18],
desen olupan -se en es eixos p incipals:
- Reuni i ans e i el coneixemen necessa i pe consolida una base ben in o mada.
- Desplega p ocessos de comunicació, deba i pa icipació pe impulsa el consens i el
comp omís social.
- De ini les línies es a ègiques que s’han de segui en o s els àmbi s de l’ac i i a cul u al,
social i econòmica.
I ope an dins qua e àmbi s emà ics: ene gia i ecu sos, e i o i, socie a i economia i cul u a.
En aques cas, s’ha de ema ca la DEM Ene gia [19], que enia 3 objec ius ma ca s:
- In o ma sob e els aspec es onamen als de l’ene gia a la socie a meno quina.
- Ca ac e i za i diagnos ica el sis ema ene gè ic de Meno ca de e minan les se es
implicacions ecològiques, socials i econòmiques.
- Ca ac e i za el sis ema ene gè ic que millo s'adequa a les exigències de conse ació i millo a
dels ecosis emes p oposades pe se ese a de bios e a, jun amen amb les se es e apes i
escena is de ansició, de e minan les se es implicacions ecològiques, socials i econòmiques.
La DEM Ene gia, el 2016, a posa en ma xa 5 accions pe pode assoli els objec ius desc i s
an e io men :
- Elabo ació d’un documen de diagnòs ic de quin e a l’ac ual sis ema ene gè ic de Meno ca,
inali za el 2018.
- Elabo ació d’un documen de u u sob e els escena is del sis ema ene gè ic de Meno ca
(Es a ègia Meno ca 2030).
- C eació d’una mesa d’assesso amen pe a la de inició, seguimen i alidació de les dues
p ime es accions.
- Cons i ució de sessions de eball dels Consells Cien í ic i Social de l’Agència Rese a de
Bios e a pe compa i i alida les dues p ime es accions.
- Di usió dels esul a s de les di e en s accions.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
29
Figu a 4.2.1. Ubicació d’Es Camp G an (Fon : Google Ea h).
Aques a pa cel·la és adjacen a la plan a d’emmaga zema ge i ac amen d’aigua de T epucone i
cons a de 20.042 m2 de supe ície, de la que es é p e is ocupa qua e cinquenes pa s amb la plan a
o o ol aica.
Figu a 4.2.2. Ubicació d’es Camp G an (Fon : Google Ea h).
Si s’es udia el ipus de sòl al qual pe any la pa cel·la “Es Camp G an” segons la da e a Re isió del Pla
Te i o ial Insula de Meno ca ap o ada de ini i amen pel Ple el 23 de maig de 2023, el e eny es
oba en Sòl Rús ic Comú, exac amen À ea d’In e ès Ag a i (Figu a 4.2.3), amb la anja de 18 m
adjacen al camí de T epucone inclosa en À ea de P o ecció Te i o ial (Figu a 4.2.3), i obse an el
mapa d’o denació d’in aes uc u es ene gè iques o o ol aiques (Figu a 4.2.4), el e eny és
conside a zona de desen olupamen p io i a i d’ene gia sola , exac amen zona d’ap i ud mi jana
(adjacen a zones d’ap i ud al a).

Memo ia
30
Figu a 4.2.3. Mapa de sòl ús ic (Fon : Re isió del Pla Te i o ial Insula de Meno ca 2023 [37]).
Figu a 4.2.4. Mapa d’in aes uc u es ene gè iques o o ol aiques (Fon : Re isió del Pla Te i o ial Insula de
Meno ca 2023 [38]).
Si es e isa el planejamen u banís ic municipal, la pa cel·la es à inclosa en zona de p o ecció de isc
de con aminació d’aqüí e s (Figu a 4.2.5).
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
31
Figu a 4.2.5. Classi icació del sòl i p o eccions (Fon : Pla Gene al d’O denació U bana d’Es Cas ell [39]).
Pe pode subminis a l’ene gia elèc ica p oduïda pe la plan a o o ol aica es conside a connec a -
se al pun de connexió de mi ja ensió d’Endesa Dis ibució que a iba al polígon indus ial d’Es Cas ell,
on es oba el cen e de ans o mació 20034 Binia ap, ubica a 478 m seguin el camí de T epucone
cap a l’es (Figu a 4.2.6), dis ància calculada u ili zan Google Ea h.
Figu a 4.2.6. Ubicació del pun de connexió (Fon : Google Ea h).
Aques a pa cel·la en l’ac uali a no é cap ús d’ençà que es a deixa d’u ili za com a zona de cul iu i
pas u a, especí icamen com a zona ag ícola de secà, a més de deu anys. El sòl es à o ma
p incipalmen pe oca calcà ia i a gila i, a causa del seu desús, p edominen he bes i a bus s, poc
densos i baixos, de di e sos ipus, ha en -hi una ag upació d’a b es a e a s a la pa e que dona al camí
de T epucone (Figu a 4.2.7), o i que el e eny és pla i sense desni ells. Respec e a la delimi ació del
e eny, es oben mu s de ped a, anomena s a Meno ca com pa e seca, ben conse a s i d’un me o
Memo ia
32
d’al u a, i hi ha un os con on an al camí de T epucone que se eix com accés a la pa cel·la pe
l’absència de mu .
Figu a 4.2.7. Pa cel·la des de camí de T epucone (Fon : Google Ea h).
Al no d de la pa cel·la es oba un dipòsi municipal d’aigua i a l’es es oba la desni i icado a de
T epucone , con igus a la pa cel·la i accessibles pel camí de T epucone . A pa d’aques s edi icis, es
oba una zona esidencial a l’al e cos a del camí i la es a de e enys p ope s són à ees ag ícoles
més adicionals sepa ades pe pa e seca.
A la Taula 4.2.1 es mos a la in o mació més impo an de la pa cel·la “Es Camp G an”, de allan la
locali zació, supe ície i al es dades.
Taula 4.2.1. Resum de la ubicació.
La i ud
39° 52’ 24’’
Longi ud
4° 16’ 25’’
Al i ud
48 m.s.n.m.
Di ecció
Camí de T epucone , Polígon 1 - Pa cel·la 128.
T epucó; Es Cas ell.
Ti ula i a de la pa cel·la
Ajun amen d’Es Cas ell
Supe ície
20.042 m2
Re e ència cadas al
07064A001001280000UP
Pun de connexió
CT 20034 Binia ap
(Elabo ació p òpia)
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
33
4.3. Consum de l’ETAP
Pe pode es udia el consum ho a i de la desni i icado a de T epucone , es a sol·lici a al municipi
d’Es Cas ell la in o mació que su e lec ida a les ac u es elèc iques, especialmen el consum pe
pe íode ho a i, i es a ob eni el consum de la plan a des de desemb e de 2021 ins a no emb e de
2022 (Taula 4.3.1).
Taula 4.3.1. Consum mensual de l’ETAP d’Es Cas ell pe pe íode ho a i.
P1 (kWh)
P2 (kWh)
P3 (kWh)
P4 (kWh)
P5 (kWh)
P6 (kWh)
To al (kWh)
Gene 2022
0
0
2969
2097
0
7288
12354
Feb e 2022
0
0
2966
2098
0
6505
11569
Ma ç 2022
0
0
0
3430
2832
7257
13519
Ab il 2022
0
0
0
3207
4102
7569
14878
Maig 2022
0
4306
4129
0
0
9071
17506
Juny 2022
5332
4522
0
0
0
11023
20877
Juliol 2022
5522
4301
0
0
0
10316
20139
Agos 2022
5765
4439
0
0
0
11511
21715
Se emb e 2022
5607
4342
0
0
0
7612
17561
Oc ub e 2022
0
4903
3649
0
0
7153
15705
No emb e 2022
0
0
0
4842
3543
4995
13380
Desemb e 2021
0
0
2714
2641
0
6819
12174
(Elabo ació p òpia a pa i de dades p opo cionades pe l’Ajun amen d’Es Cas ell)
Tenin aques es dades, el següen pas a se ob eni la dis ibució dels pe íodes ho a is, pe mes, a les
Illes Balea s (Taula 4.3.2), di e en de la dis ibució de la península a causa de la g an dependència que
é la demanda elèc ica espec e al u isme [23], sen de juny a se emb e els mesos amb pe íodes
ho a is més cos osos a di e ència de la península, on els mesos més cos osos són de desemb e a eb e ,
i juliol.
Taula 4.3.2. Ho a is de la a i a 3.0TD de les Illes Balea s.
Gene
Feb e
Ma ç
Ab il
Maig
Juny
Juliol
Agos
Se .
Oc .
No .
Des.
Fes ius
1
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
2
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
3
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
4
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
5
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
7
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
8
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
P6
9
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
10
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
11
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
12
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
Memo ia
34
13
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
14
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
15
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
16
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
17
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
18
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
19
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
20
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
21
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
22
P3
P3
P4
P4
P2
P1
P1
P1
P1
P2
P4
P3
P6
23
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
24
P4
P4
P5
P5
P3
P2
P2
P2
P2
P3
P5
P4
P6
(Elabo ació p òpia a pa i de dades ob ingudes de Som Ene gia [23])
Tenin la dis ibució ho à ia i els dies labo ables i es ius de cada mes enin en comp e que l’ETAP es
oba al municipi d’Es Cas ell, i que la desni i icado a es à en uncionamen les 24 ho es del dia, se
dies a la se mana, es poden calcula les ho es de consum pe pe íode ho a i i, pe an , di idin el
consum o al pe pe íode en e les ho es de consum del pe íode (suposan que el consum du an les
ho es d’un ma eix pe íode és simila a causa de la al a de dades pe pa del consumido ), s’ob é el
consum mi jà pe ho a de cada pe íode ho a i, segons el mes de l’any (Taula 4.3.3).
Taula 4.3.3. Consum ho a i mi jà de l’ETAP d’Es Cas ell pe pe íode ho a i de cada mes.
P1 (kWh)
P2 (kWh)
P3 (kWh)
P4 (kWh)
P5 (kWh)
P6 (kWh)
Gene 2022
0,00
0,00
17,36
15,77
0,00
16,56
Feb e 2022
0,00
0,00
16,48
14,99
0,00
18,48
Ma ç 2022
0,00
0,00
0,00
16,57
17,59
19,30
Ab il 2022
0,00
0,00
0,00
17,82
29,30
18,92
Maig 2022
0,00
0,00
28,09
0,00
0,00
22,23
Juny 2022
28,21
30,76
0,00
0,00
0,00
28,71
Juliol 2022
30,68
30,72
0,00
0,00
0,00
24,33
Agos 2022
29,12
28,82
0,00
0,00
0,00
29,36
Se emb e 2022
28,32
28,19
0,00
0,00
0,00
20,68
Oc ub e 2022
0,00
0,00
26,06
0,00
0,00
16,87
No emb e 2022
0,00
0,00
0,00
25,62
24,10
13,01
Desemb e 2021
0,00
0,00
14,36
17,97
0,00
16,71
(Elabo ació p òpia)
Tenin aques s alo s, es po ep esen a el consum ho a i de l’ETAP segons el mes de l’any i si és dia
labo al o es iu (Taula 4.3.4 i Taula 4.3.5), saben que en el segon cas el pe íode ho a i és semp e P6.
Taula 4.3.4. Consum mi jà pe ho a i mes d’un dia labo able de l’ETAP d’Es Cas ell.
Gene
Feb e
Ma ç
Ab il
Maig
Juny
Juliol
Agos
Se .
Oc .
No .
Des.
1
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
2
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
3
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
4
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
5
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
35
6
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
7
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
8
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
9
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
10
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
11
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
12
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
13
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
14
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
15
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
16
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
17
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
18
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
19
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
20
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
21
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
22
17,36
16,48
16,57
17,82
22,78
28,21
30,68
29,12
28,32
27,24
25,62
14,36
23
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
24
15,77
14,99
17,59
29,30
28,09
30,76
30,72
28,82
28,19
26,06
24,10
17,97
(Elabo ació p òpia)
Taula 4.3.5. Consum mi jà pe ho a i mes d’un dia es iu de l’ETAP d’Es Cas ell.
Gene
Feb e
Ma ç
Ab il
Maig
Juny
Juliol
Agos
Se .
Oc .
No .
Des.
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
(Elabo ació p òpia)
Tenin aques s consums ho a is i saben el nomb e de dies labo ables i es ius pe mes, es po calcula
el consum pe ho a mi jà de cada mes (Taula 4.3.6).
Taula 4.3.6. Consum mi jà pe ho a i mes de l’ETAP d’Es Cas ell.
Gene
Feb e
Ma ç
Ab il
Maig
Juny
Juliol
Agos
Se .
Oc .
No .
Des.
1
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
2
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
3
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
4
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
5
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
6
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
7
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
8
16,56
18,48
19,30
18,92
22,23
28,71
24,33
29,36
20,68
16,87
13,01
16,71
9
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
10
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
11
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
12
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
13
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
14
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
15
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
16
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
17
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
18
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
Memo ia
36
19
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
20
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
21
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
22
17,05
17,05
17,27
18,19
22,61
28,36
28,43
29,19
26,28
23,56
21,84
15,12
23
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
24
16,08
15,98
18,03
25,84
26,20
30,15
28,45
28,98
26,19
22,80
20,77
17,56
(Elabo ació p òpia)
A pa i d’aques a aula es po e una ap oximació de l’elec ici a que s’hau à de subminis a a la
plan a pe pa de la ins al·lació o o ol aica, sense necessi a d’es a connec ada a xa xa.
4.4. Recu s sola disponible
4.4.1. Ob enció de dades i p ime a ap oximació
Pe pode dimensiona la plan a o o ol aica p ime s’ha de e una ap oximació de l’ene gia sola de
la qual es disposa a la ubicació seleccionada, es udian la a iació d’aques ecu s segons la inclinació
o seguimen u ili za s.
La i adiació sola ha es a es imada, en o s els càlculs, mi jançan una simulació dinàmica del Cen e
Comú d'In es igació (Join Resea ch Cen e) [24]. El simulado s’ha e se i pe ob eni dades
mensuals, a les coo denades exac es del camp de cap ació, de la i adiació global amb di e en s angles,
i pe ob eni dades ho à ies, depenen del mes, de la i adiància global, de la i adiància di usa, de la
i adiància no mal di ec a (DNI), desca egan les dades en o ma CSV.
Pe pode e una p ime a obse ació de l’ene gia sola que es cap a ia segons l’angle ix u ili za pe
les plaques o o ol aiques, enin en comp e que l’o ien ació semp e se à cap al sud en aques s casos,
es ecull la i adiació global, pe mes, de di e sos angles, en e 0° i 60°, des del 2018 ins al 2023, i es
a la mi jana pe mes i pe angle (Taula 4.4.1).
Taula 4.4.1. I adiació global mi jana pe mes i inclinació a Son T epucone .
kWh/m2
0°
10°
15°
20°
25°
30°
35°
40°
45°
50°
55°
60°
Gene
67,11
82,78
89,97
96,63
102,73
108,21
112,81
117,11
120,46
123,03
124,80
125,76
Feb e
91,85
107,98
115,17
121,69
127,48
132,51
136,62
140,04
142,50
144,03
144,63
144,30
Ma ç
130,91
143,91
149,29
153,83
157,51
160,28
162,07
162,98
162,87
161,78
159,71
156,67
Ab il
165,32
173,47
176,19
177,95
178,73
178,50
177,31
175,01
171,75
167,57
162,48
156,44
Maig
208,40
211,81
211,81
210,87
208,99
205,83
201,71
196,01
189,39
181,70
172,96
163,22
Juny
222,30
223,26
221,89
219,31
215,93
211,46
205,82
198,71
190,60
181,38
171,15
160,21
Juliol
232,86
235,39
234,72
232,88
229,70
225,56
220,11
213,08
204,94
195,59
185,24
174,03
Agos
202,60
210,66
212,97
214,09
214,03
212,67
210,06
206,09
200,94
194,57
187,02
178,35
Se .
144,58
156,21
160,80
164,50
167,27
169,10
169,93
169,77
168,60
166,42
163,23
159,06
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
37
Oc .
113,96
130,57
137,84
144,33
149,97
154,71
158,37
161,34
163,16
163,94
163,68
162,37
No .
69,62
83,46
89,73
95,51
100,74
105,37
109,29
112,70
115,33
117,23
118,39
118,79
Des.
62,59
79,08
86,70
93,82
100,37
106,30
111,47
116,12
119,92
122,94
125,14
126,51
Gd mes
C í ic
62,59
79,08
86,70
93,82
100,37
105,37
109,29
112,70
115,33
117,23
118,39
118,79
Mi jana
137,75
150,06
155,04
159,16
162,39
164,69
166,00
166,37
165,88
165,18
162,85
157,86
(Elabo ació p òpia a pa i de dades ob ingudes del Join Resea ch Cen e [24])
Amb aques a ap oximació, es po obse a que, pe mi jana anual, les millo s inclinacions són les de
40° i 35°, sen dues de les es inclinacions es udiades com a candida es, jun amen amb la inclinació
de 20°, opció iada pe sabe , amb els càlculs que es a an a con inuació, si els 7 kWh/m2 d’i adiació
enen més impo ància que l’à ea de cap ació que es pe d a causa de l’omb a que s’ha de espec a
en e iles de plaques o o ol aiques. Pe aques ma eix mo iu, no es é en comp e la inclinació que
s’hau ia de ia si es olgués op imi za la i adiació ob inguda en els pi jo s mesos, ja que pe una
inclinació de 60°, la dis ància en e iles se ia immensa.
Pe e una ap oximació exhaus i a de la i adiació que s’ob ind ia a la ubicació [39,874; 4,274] segons
el mes de l’any i el mè ode de seguimen (seguimen es -oes , seguimen no d-sud o angle ix de 20°,
35° o 40°), p ime es ecopila les mi ges de la DNI i la i adiància global, la i adiància di ec a i la
i adiància di usa, les es da e es amb un angle ix de 0° pe cada ho a de cada mes (Taula 4.4.2). En
ac a -se dels alo s mi jans de cada ho a, s’ha ixa el emps es udia de cada ho a a la mi ja ho a, és
a di , pe es udia la i adiància de les 12:00 s’ap oxima l’ho a a les 12:30.
Taula 4.4.2. I adiància mi jana pe ho a (W/m2), de gene , a Son T epucone .
ime(UTC)
G (0°)
Gb (0°)
Gd (0°)
DNI
00:00
0,0
0,0
0,0
0,0
01:00
0,0
0,0
0,0
0,0
02:00
0,0
0,0
0,0
0,0
03:00
0,0
0,0
0,0
0,0
04:00
0,0
0,0
0,0
0,0
05:00
0,0
0,0
0,0
0,0
06:00
0,0
0,0
0,0
0,0
07:00
1,18
0,05
1,12
1,3
08:00
112,71
54,49
58,22
301,89
09:00
218,73
117,3
101,43
366,83
10:00
306,28
172,24
134,03
409,06
11:00
346,34
196,82
149,52
411,13
12:00
357,16
205,39
151,76
420,72
13:00
319,23
181,7
137,53
404,53
14:00
253,17
138,21
114,96
379,09
15:00
156,55
81,05
75,51
338,13
Memo ia
38
16:00
39,05
16,03
23,02
174,36
17:00
0,0
0,0
0,0
0,0
18:00
0,0
0,0
0,0
0,0
19:00
0,0
0,0
0,0
0,0
20:00
0,0
0,0
0,0
0,0
21:00
0,0
0,0
0,0
0,0
22:00
0,0
0,0
0,0
0,0
23:00
0,0
0,0
0,0
0,0
(Fon : dades ob ingudes del Join Resea ch Cen e [24])
Fa uns anys, al Join Resea ch Cen e s’ob enia la i adiància cada 15 minu s, pe què les dades inals
ob ingudes e en més p ecises, en e s de les d’a a, on el alo ob ingu és el mig d’una ho a sence a.
Això p o oca di icul a s pe simula els càlculs, pe això, pe pode edui l’impac e de la mancança de
da es, s’ha du a e me la in e polació quad à ica dels alo s pe a egi un alo ap oxima en e els
alo s eals, duplican així el nomb e de alo s. Pe cada un dels nous alo s, s’han u ili za els es
alo s més p òxims conegu s pe calcula l’equació que ep esen a la pa àbola.
𝑦= 𝑎𝑥2+𝑏𝑥+𝑐
Eq. 4.4.1
𝑎= (𝑦3−𝑦1)(𝑥2−𝑥1)−(𝑦2−𝑦1)(𝑥3−𝑥1)
(𝑥32−𝑥12)(𝑥2−𝑥1)−(𝑥22−𝑥12)(𝑥3−𝑥1)
Eq. 4.4.2
𝑏=(𝑦2−𝑦1)−𝑎(𝑥22−𝑥12)
𝑥2−𝑥1
Eq. 4.4.3
𝑐=𝑦1−𝑎𝑥12−𝑏𝑥1
Eq. 4.4.4
Els alo s x1, x2, x3 i y1, y2, y3 co esponen a l’ho a i a la i adiància dels es momen s dels quals es enen
dades més p òximes de l’ho a a calcula (x). Ob enin a, b i c a pa i de les Eq. 4.4.2, Eq. 4.4.3 i Eq.
4.4.4, es po calcula la i adiància en el momen x u ili zan l’ Eq. 4.4.1.
Aques p ocedimen s’ha e se i pe ap oxima DNI, G (0°) i Gb (0°), pel e que es po calcula Gd (0°)
es an G (0°) i Gb (0°). A la Taula 4.4.3 es poden isuali za els alo s pe gene .
Taula 4.4.3. I adiància mi jana pe ho a (W/m2) u ili zan in e polació quad à ica, de gene , a Son T epucone .
UTC (h)
DNI
G (0°)
Gb (0°)
Gd (0°)
0:30
0
0
0
0
1:30
0
0
0
0
2:30
0
0
0
0
3:30
0
0
0
0
4:30
0
0
0
0
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
45
4.4.5.2. Angle d’incidència amb seguimen No d-Sud (eix Es -Oes )
Pe ob eni l’angle d’incidència que o ma una supe ície alineada en la di ecció Es -Oes , amb
seguimen No d-Sud, s’u ili za l’Eq. 4.4.20, dependen de la declinació sola del dia es udia i de l’angle
ho a i.
𝜃=cos−1(√cos2(𝛿)∗sin2𝜔) [𝑟𝑎𝑑]
Eq. 4.4.20
Figu a 4.4.3. Angle d’incidència del Sol amb seguimen No d-Sud ho i zon al (Fon : “Sola Ene gy Enginee ing.
P ocesses and Sys ems” [26]).
Pe p òxims càlculs (Eq. 4.4.25), ambé s’ob é la inclinació del mòdul espec e a e a, a pa i de l’Eq.
Eq. 4.4.18, u ili zan l’angle zeni al i l’angle ho a i.
β= an−1( an(𝜃𝑧)∗cos(𝜔)) [𝑟𝑎𝑑]
Eq. 4.4.21
4.4.5.3. Angle d’incidència amb seguimen Es -Oes (eix No d-Sud)
En cas de eni una supe ície alineada en la di ecció No d-Sud, amb seguimen Es -Oes , l’angle
d’incidència que o ma la no mal d’aques a supe ície amb els ajos del Sol es calcula a pa i de l’Eq.
4.4.22.
𝜃=cos−1(√cos2(𝜃𝑧)+cos2(𝛿)∗sin2(𝜔)) [𝑟𝑎𝑑]
Eq. 4.4.22

Memo ia
46
Figu a 4.4.4. Angle d’incidència del Sol amb seguimen Es -Oes ho i zon al (Fon : “Sola Ene gy Enginee ing.
P ocesses and Sys ems” [26]).
En cas que s’a ibi a l’angle màxim d’inclinació, que en aques cas s’ha conside a de 55°, l’angle
d’incidència enin en comp e aques angle màxim, es calcula segons l’Eq. 4.4.23. L’azimu de la no mal
de la supe ície apun a a l’es (90°) en cas de se al ma í, i apun a a l’oes (270°) en cas de se cap esp e.
𝜃=cos−1(cos(𝜃𝑧)∗cos(β)+sin(𝜃𝑧)sin(β)cos(ψ−ψ𝑠𝑢𝑝.)) [𝑟𝑎𝑑]
ψ={270°, 𝜔<0
90°, 𝜔≥0
Eq. 4.4.23
Pe càlculs que es an a con inuació, en aques cas ambé es calcula l’angle d’inclinació de la supe ície
espec e a e a, a l’Eq. 4.4.24.
β= an−1( an(𝜃𝑧)∗|sin(ψ−180°)|) [𝑟𝑎𝑑]
Eq. 4.4.24
4.4.6. Càlcul de la i adiància di usa amb el model de Reindl
El model ma emà ic de Reindl és la unió del model de Hay i Da ies, que ep esen a la i adiància di usa
en dues pa s: iso òpica i ci cumsola , del model de Kluche , que modi ica el model de Temps i
Coulson, enca ega de calcula la b illan o de l’ho i zó, pe eni en comp e la nu olosi a del dia [25].
El model de Reindl calcula el ac o de ansposició de l’Eq. 4.4.7 a pa i de l’Eq. 4.4.25.
𝑅𝑑=(1−𝐴𝑖)∗(1+cos(β)
2)∗[1+𝑓∗sin3(β
2)]+𝐴𝑖∗𝑅𝑏
Eq. 4.4.25
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
47
Ai és l’índex d’aniso opia, que ep esen a la p opo ció d’i adiància di usa que p o é de la egió
p ope a al Sol. Es po calcula de dues mane es di e en s: Eq. 4.4.26 i Eq. 4.4.28.
𝐴𝑖=𝐾𝑡=𝐺(0°)
𝐺0(0°), 0≤𝐴𝑖≤1
Eq. 4.4.26
En l’Eq. 4.4.26 se simpli ica que l’índex d’aniso opia és igual a la aó de cla eda (K ). Pe calcula la
i adiància ex a e es e ho i zon al s’u ili za l’Eq. 4.4.27, on ambé es de ineix el alo de la cons an
sola .
𝐺0(0°)=𝐺𝑠𝑐∗[1+0,033∗cos(360∗𝑑𝑛
365 )]∗cos(𝜃𝑧)
𝐺𝑠𝑐=1.367𝑊
𝑚2
Eq. 4.4.27
L’Eq. 4.4.28 conside a que l’índex d’aniso opia es po calcula a pa i de la i adiància global i la
di ec a.
𝐴𝑖=𝐵(0°)
𝐺(0°), 0≤𝐴𝑖≤1
Eq. 4.4.28
Inicialmen , es eali za en els càlculs a pa i de l’Eq. 4.4.26, i s’obse à que a l’albada i a la esp ada
e en incong uen s. Això és degu al e que G0 depèn de l’angle zeni al, i aques depèn de l’ho a,
p oduin que en les ho es on la i adiància és més i egula , l’ho a exac a u ili zada pe calcula G0 no
co espon amb l’ho a exac a on s’ob enia més i adiància. Pe exemple a les 17:30 (UTC) del 21 de
se emb e, G (0°) és 20 W/m2 majo a G0 (0°), i a la Taula 4.4.7 es mos a la di e ència de alo s, on els
ob ingu s mi jançan l’Eq. 4.4.28 enen mol més sen i , obse an que a les 14:30 i a les 15:30 de
desemb e passa el ma eix p oblema que el desc i an e io men , on la i adiància ex a e es e mai
po se majo a la i adiància global. Aques e a que s’u ili zi l’Eq. 4.4.28 pe du a e me els càlculs.
Taula 4.4.7. Valo s de K i Ai el 21 de desemb e.
UTC (h)
K
Ai
6:30
0
0
7:30
0,14
0,10
8:30
0,75
0,22
9:30
0,81
0,29
10:30
0,83
0,33
11:30
0,89
0,35
12:30
0,90
0,35
13:30
0,95
0,33
14:30
1,03
0,29
15:30
1,33
0,22
Memo ia
48
16:30
0
0
(Elabo ació p òpia)
Rb és el ac o geomè ic que ajus a la incidència d’i adiància di ec a sob e la supe ície, calcula
emp an l’Eq. 4.4.29. Pels casos on l’angle d’incidència sigui mol meno que l’angle zeni al, com pe
exemple, du an l’albada i la esp ada amb un seguimen Es -Oes , s’ha limi a el alo de Rb a 3, com
a màxim.
𝑅𝑏=cos(𝜃)
cos(𝜃𝑧), 0≤𝑅𝑏≤3
Eq. 4.4.29
A l’Eq. 4.4.25 es mul iplica pe Ai, ob enin així la pa aniso òpica de la i adiància di usa, sen majo
com més cla es à el cel.
Al es a Ai a 1, s’ob é l’índex iso òpic, que es mul iplica pe la acció d’i adiància di usa iso òpica
inciden sob e una supe ície inclinada (1+cos(β)
2), que és el model de Liu-Jo dan, i pe la b illan o de
l’ho i zó [1+ ∗sin3(β
2)], que depèn d’un ac o de co ecció ( ) pe eni en comp e la nu olosi a
(model Kluche ), calcula segons l’Eq. 4.4.30, ac o que en ale 1 ep esen a que el cel es à cla .
D’aques a mane a s’ob é la i adiància di usa iso òpica.
𝑓=√𝐵(0°)
𝐺(0°), 0≤𝑓≤1
Eq. 4.4.30
4.4.7. Càlculs inals de la i adiància global
Desp és d’ha e calcula les i adiàncies di ec a, di usa i e lec ida pe cada un dels 5 casos di e en s,
es poden anali za les dades pe escolli quin sis ema de seguimen i quin angle ix són els escolli s pe
con inua amb el dimensionamen de la cen al o o ol aica.
Obse an les g à iques d’i adiància global dià ia (Annex I i Annex II) es po eu e que la i adiància
ebuda u ili zan el model HDKR és majo a la i adiància calculada mi jançan el model Liu-Jo dan,
sob e o en els mesos d’hi e n, on la i adiància di usa en pe cen a ge é alo s majo s a la di usa de
mesos d’es iu, i pe an la i adiància di usa aniso òpica i de la b illan o ho i zon al guanyen
impo ància amb la i adiància di usa iso òpica, en e s de la iso òpica del model Liu-Jo dan, que
només depèn de l’angle d’inclinació de la supe ície (1+cos(β)
2), sen majo quan meno és l’angle
d’inclinació, pe això, en el sis ema de seguimen Es -Oes els alo s augmen en en conside ació en els
dos momen s en què l’angle d’incidència és meno , ja que es conside a la i adiància ci cumsola que
incideix amb el ma eix angle que la i adiància di ec a.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
49
També es po obse a en els dos models que els alo s d’i adiància són majo s du an la a da en e s
del ma í. To i ha e calcula l’AST i ha e a egi més alo s als subminis a s, no s’ha pogu ob eni la
sime ia que s’espe a a degu a causa del e que els alo s ob ingu s del Join Resea ch Cen e són
lleuge amen supe io s du an la a da. A més, mi an el seguimen Es -Oes , en els casos on la
i adiància al ma í és màxima, l’angle d’incidència és meno a l’ob ingu a la a da pe què l’AST és majo
a l’UTC, i pe an a més en o a es à el Sol del me idià sola , meno és l’angle d’incidència en aques
cas.
En ob eni els alo s d’i adiació o al dià ia (Taula 4.4.8), si se sepa en els sis emes de cap ació en dos
ipus, els ixos i els de seguimen , queda cla que, pel ipus ix, en e mes d’ene gia o al la millo opció
és l’angle ix de 35°, que es eu supe a pe l’angle de 20° en els mesos d’es iu i pe l’angle de 40° en
els mesos d’hi e n, pe ò que en o al és majo . En cas que la inclinació os un impedimen pe aspec es
com l’omb a p oduïda o l’impac e isual, s’escolli ia l’angle de 20°. En cas d’u ili za seguimen sola ,
la i adiació ob inguda pel seguimen Es -Oes és 800 W/m2 majo pe dia, de mi jana, espec e al
seguimen No d-Sud. En cas d’usa el seguimen No d-Sud, s’ob ind ia majo i adiació els dies d’hi e n
i la p oducció pe mes se ia mol més es able eien el 22,02% de coe icien de a iació de o a el
41,91% del seguimen Es -Oes , on hi ha més de 7000 W/m2 de di e ència en e el millo dia (juliol) i el
pi jo dia (desemb e).
Taula 4.4.8. Valo s d’I adiació global dià ia (Wh/m2) u ili zan model HDKR, pe mes i mè ode de seguimen .
H (N-S)
H (E-O)
H (20°)
H (35°)
H (40°)
Gene
4332,18
3328,03
3275,06
3829,05
3963,59
Feb e
4677,61
4588,45
4125,24
4507,06
4577,55
Ma ç
5391,98
6435,02
5238,98
5369,54
5345,84
Ab il
6183,35
7919,79
6102,95
5901,33
5762,33
Maig
7119,18
9222,67
6764,87
6290,56
6062,31
Juny
7819,62
10262,00
7320,72
6777,05
6522,08
Juliol
7733,98
10367,92
7440,09
7114,68
6921,06
Agos
6876,98
8934,45
6769,44
6846,46
6784,68
Se .
6099,52
6616,17
5493,51
5936,36
6011,33
Oc .
5420,50
5026,71
4526,13
5075,55
5193,05
No .
4469,91
3288,11
3289,64
3876,83
4020,39
Des.
4364,99
2878,93
3036,36
3669,50
3832,26
To al
2146578,45
2403064,46
1930290,15
1984999,98
1978842,00
Mi jana
5881,04
6583,74
5288,47
5438,36
5421,48
Des . ípica
1294,85
2759,08
1620,75
1240,75
1110,98
Coe . de a iació
22,02%
41,91%
31,00%
23,00%
20,00%
(Elabo ació p òpia)
Memo ia
50
4.5. Pè dues de la Ins al·lació
Pe pode de e mina l’ene gia inal que se subminis a a xa xa, cal assenyala quins ipus de pè dues
hi poden ha e i ap oxima el màxim possible el pe cen a ge que ep esen en cada una d’elles. A
con inuació, es de allen aques es pè dues.
4.5.1. Pè dues pe IAM
Les pè dues pe IAM (Incidence Angle Modi ie ) són les p oduïdes pe la incidència de la llum sola en
angles di e en s de la pe pendicula al panell. A majo angle d’incidència de la llum sob e la supe ície,
més és la llum que es e lec eix sob e la supe ície de id e i que s’abso beix i es dispe sa en e el id e
i les cel·les [33]. S’han conside a unes pè dues del 3%.
4.5.2. Pè dues pe b u ícia
Les pè dues pe b u ícia es deuen a l’acumulació de pols, pol·len, exc emen s d’aus o al es
con aminan s a la supe ície dels panells. Pe an , és un ac o mol dependen de les condicions
climà iques i del lloc on es oben els panells o o ol aics.
Saben que la ubicació pe la ins al·lació es oba en sòl ús ic, la concen ació de pols i e a a l’ai e és
un ac o de e minan [34]. Fac o que guanya més elle ància a causa de la p edominança de en a
l’illa de Meno ca, augmen an la quan i a de pa ícules de pols, e a i pol·len a l’ai e, i els alo s
d’humi a ela i a, majo s al 50% du an o l’any i que, sumada a la osada, a a o eixen l’adhesió de
pa ícules i la se a cimen ació.
A la Figu a 4.5.1, la g à ica B, es po obse a que pe Espanya el ang de la à io de pè dues pe b u ícia
és ex ens, a ian amb alo s en e un poc més de 0,01%/dia i 0,7%/dia.

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
51
Figu a 4.5.1. Impac e de la b u ícia en la gene ació d’ene gia sola (Fon : “Techno-Economic Assessmen o
Soiling Losses and Mi iga ion S a egies o Sola Powe Gene a ion” [34]).
Saben que la mi jana es oba a un poc menys del 0,2%/dia, s’ha aga a com a alo e e en el
0,2%/dia, ha en conside a que g an pa de les ins al·lacions o o ol aiques es oben a llocs més
à ids i calo osos, pe an , enca a i ha e explica que hi ha ac o s con ap oduen s com el en i la
humi a , la p ecipi ació mi jana de Meno ca els da e s anys és majo a la mi jana d’Espanya, ac o
que edueix la b u ícia de les plaques pe què ne eja pa cialmen la supe ície.
En conside a aques a acumulació de pè dues de b u ícia de 0,2%/dia, s’ob é unes pè dues
acumulades del 6% en un mes sense ne eja , pe an , conside an que es a à una ne eja a ons
mensual, queda una mi jana del 3% pe pè dues degudes a b u ícia.
4.5.3. Pè dues pe omb a
Les pè dues pe omb a es p odueixen quan les plaques sola s es an cobe es pe obs acles que
bloquegen la adiació sola i que, pe an , edueixen la p oducció d’ene gia elèc ica.
En ecolli les dades del PVGIS [24], la ma eixa pàgina é en comp e l’ho i zó de la locali zació a l’ho a
de p opo ciona les dades, així com pe me ca ega un a xiu on es p opo cionin aques es dades pe
pode eni en comp e els elemen s que puguin a iba a bloqueja la i adiància. Igualmen , desp és
d’ha e calcula la i adiància, en el cas que l’al u a del Sol os més baixa que l’ho i zó, s’han dep ecia
els alo s d’i adiància di ec a i només s’han ingu en comp e els alo s d’i adiància di usa i e lec ida.
En ac a -se d’un camp o o ol aic si ua en e eny ús ic sense a b es ni edi icacions p ope s, només
són les ma eixes plaques les que pod ien e -se omb a en e elles. Es deixa à p ou espai en e iles i els
Memo ia
52
casos on pugui ha e -hi omb a són quan hi ha menys i adiància (albada i esp ada), pe an , s’han
conside a un 3% de pè dues degudes a omb a.
4.5.4. Pè dues pe empe a u a
Les pè dues pe empe a u a oco en quan la empe a u a dels panells o o ol aics és supe io a la
empe a u a es ànda d STC (25 °C). La empe a u a de la cel·la es calcula amb l’Eq. 4.5.1, u ili zan el
model NOCT (el model 2 desc i a “Modeling o pho o ol aic cell empe a u e losses: A e iew and a
p ac ice case in Sou h Spain” [35]).
𝑇𝑐=𝑇𝑎+( 𝐺
𝐺𝑁𝑇𝐸)∗(𝑇𝑁𝑂𝐶𝑇−𝑇𝑎,𝑁𝑇𝐸) [°𝐶]
Eq. 4.5.1
Ta és la empe a u a ambien del lloc on es oben les plaques ( alo s ob ingu s amb les dades
d’i adiància del Join Resea ch Cen e [24]; °C). G és la i adiància global que eben les plaques (W/m2).
GNTE i Ta,NTE són la i adiància (800 W/m2) i empe a u a (20 °C) en les condicions de medi e es e
nominal (NTE). TNOCT és la empe a u a d’ope ació nominal de la cel·la (45 ± 2 °C) [31].
L’equació en si ambé depèn del coe icien global de ans e ència de calo del mòdul (H) i de la di isió
en e l’e iciència de la placa o o ol aica i el p oduc e de la ansmi ància del sis ema de cobe a del
mòdul i el coe icien d’abso ció de les cel·les, pe ò s’ha conside a H cons an i independen de les
condicions ambien als i la di isió anomenada an e io men negligible.
Desp és d’ha e calcula la empe a u a de la cel·la pe una i adiància i empe a u a de e minades es
po calcula la po ència ob inguda amb aques a empe a u a conc e a en se i l’Eq. 4.5.2.
𝑃𝑇𝑐=𝑃𝑆𝑇𝐶∗(1+𝛽∗(𝑇𝑐−𝑇𝑎,𝑆𝑇𝐶)) [𝑊]
Eq. 4.5.2
PSTC (455 W) i Ta,STC són la po ència nominal i la empe a u a ambien (25 °C) so a condicions STC [31] i
β és el coe icien de empe a u a en po ència màxima (-0.290%/°C) [31]. Si s’acla eix l’equació i se’n
es a 1 a la di isió de po ències, es poden ob eni les pè dues pe empe a u a (Eq. 4.5.3).
𝐿𝑇=− 𝛽∗(𝑇𝑐−𝑇𝑎,𝑆𝑇𝐶) [%]
Eq. 4.5.3
Pe ap oxima les pè dues a aques cas conc e , s’han u ili za els alo s d’i adiància pe ho a i mes
explica s an e io men i s’ha ob ingu l’ene gia pe duda pe cada cas (Taula 4.5.1).
Taula 4.5.1. Ene gia pe duda pe empe a u a.
H (Wh/m2)
EL (Wh/m2)
LT
Gene
3328,03
-2,76
-0,08%
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
53
Feb e
4588,45
32,59
0,71%
Ma ç
6435,02
130,81
2,03%
Ab il
7919,79
264,31
3,34%
Maig
9222,67
422,77
4,58%
Juny
10262,00
640,52
6,24%
Juliol
10367,92
765,77
7,39%
Agos
8934,45
629,18
7,04%
Se .
6616,17
340,27
5,14%
Oc .
5026,71
176,12
3,50%
No .
3288,11
36,11
1,10%
Des.
2878,93
4,29
0,15%
To al
2403064,46
105260,24
4,38%
(Elabo ació p òpia)
Finalmen , s’ha suma o a l’ene gia que es pe d ia un any sence si cada dia d’un mes es compo és
com el seu dia exemple, i s’ha di idi pe l’ene gia o al que s’ob ind ia, ob enin unes pè dues del
4,38%. Els mesos quan hi ha menys i adiància són ambé els que enen la empe a u a ambien més
baixa, pe an , en aques s casos, les pè dues són mínimes, a iban al cas de gene on, en se la
empe a u a de la cel·la meno a la empe a u a ambien en condicions STC, la po ència és majo a la
po ència en condicions STC. Igualmen , aques s alo s es euen con a es a s pels mesos en què la
i adiància i empe a u a ambien són majo s, degu a que els alo s d’i adiància són el iple en alguns
casos, opacan els bons endimen s dels mesos d’hi e n.
4.5.5. Pè dues pe desajus os
Les pè dues pe desajus os o “misma ch” són aquelles o iginades pe la connexió en sè ie o en pa al·lel
de plaques sola s amb endimen s di e en s. Això po passa pe a iàncies de ab icació, o i se del
ma eix model i ab ican ( ole àncies de la ensió en ci cui obe i del co en en cu ci cui ), pe
omb es pa cials, pe di e en o ien ació i inclinació, pe di e ències è miques i pe la deg adació dels
mòduls. En qualse ol cas, el endimen d’un conjun de mòduls en sè ie és de e mina pel mòdul amb
pi jo endimen .
Pe ia el pe cen a ge de pè dues a causa de desajus os, s’ha ingu en comp e el p og ama PVSys ,
on pe de ec e s’ap oximen les pè dues o als pe desajus os, suman els desajus os pe mòdul i els
desajus os pe s ing (conjun de panells en sè ie), en un 2% [32].
4.5.6. Pè dues pe LID
Les pè dues pe LID (Ligh Induced Deg ada ion) es deuen a can is en l’es uc u a química i ísica del
ma e ial o o ol aic, quan el bo de dins les cel·les sola s in e acciona amb l’oxigen. Saben això,
Memo ia
54
oco en en els p ime s dies d’exposició a la llum sola , i les pè dues pe manen s es poden ap oxima
al sabe la deg adació de po ència del p ime any (<1,5%) i de l’any 2 al 25 (0,4%) de la placa
o o ol aica [31], donan pe e que la es a d’aques s dos alo s equi al a les pè dues pe LID, sen
l’1,1%.
4.5.7. Pè dues pe quali a del mòdul o o ol aic
Les pè dues pe quali a del mòdul o o ol aic es e e eixen a la disc epància en e la po ència nominal
del mòdul i la po ència eal que po gene a . És a di , es an di ec amen elacionades amb la ole ància
de la po ència nominal subminis ada pel ab ican (+3%) [31].
Seguin el p océs de PVSys pel càlcul d’aques es pè dues, escollin el qua de la di e ència en e els
dos alo s lími de la ole ància [36], s’han ob ingu unes pè dues nega i es, pe an , uns guanys del
0,75%.
4.5.8. Pè dues elèc iques
Du an el anspo d’ene gia elèc ica des de les plaques o o ol aiques ins al ans o mado pe uns
conduc o s de ma e ial i secció de e mina s exis eixen caigudes de ensió que gene en pè dues
elèc iques degudes a la esis ència dels ma eixos conduc o s al lla g del cableja de co en con inu i
co en al e n.
4.5.8.1. Pa DC
Les pè dues a la pa de co en con inu oco e an en e les plaques o o ol aiques i els in e so s i les
ba e ies i els in e so s. La caiguda de ensió es po calcula a pa i de l’Eq. 4.5.4, on la esis i i a del
ma e ial del conduc o (ρ) mul iplicada pe la se a longi ud (l), di idi en e l’à ea de la secció (A)
ep esen a la esis ència o al del cable.
∆𝑉=2∗𝐼∗𝜌𝑙𝐴 [𝑉]
Eq. 4.5.4
Com que no es enen els càlculs p ecisos de la longi ud del conduc o , pe la pa de co en con inu
s’han ap oxima unes pè dues de caiguda de ensió de la pa DC de l’1%.
4.5.8.2. Pa AC
Les pè dues a la pa de co en al e n oco e an en e els in e so s i el ans o mado . La caiguda de
ensió a la pa AC es calcula mi jançan l’Eq. 4.5.5, on 2𝜋𝑓𝐿 ep esen a la eac ància induc i a del
conduc o , sen la eqüència de la xa xa i L la induc ància del conduc o , i φ és l’angle de des asamen
en e el co en elèc ic i la ensió.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
61
Figu a 4.6.1. Dis ància en e seguido s sola s (Elabo ació p òpia).
4.6.3. Panells en sè ie
El nomb e de panells en sè ie e condiciona pe les ensions màxima i mínima del ang de ensió
ope a iu de l’in e so i pe les ensions màxima i mínima del panell o o ol aic (Eq. 4.6.8 i Eq. 4.6.9).
Les ensions de l’in e so enen especi icades a la se a i xa ècnica [45].
La ensió màxima que pod ia assoli el panell es calcula amb la ensió en ci cui obe (VOC) simulan
que la empe a u a del panell és la mínima (Eq. 4.6.2). Pe la ensió mínima que po assoli el panell
o o ol aic, es conside a la ensió en màxima po ència (VMP) amb la empe a u a del panell màxima
(Eq. 4.6.3). Això és degu al e que el coe icien de empe a u a en VOC és nega iu (-0,230%/°C [31]),
pe an , a empe a u es supe io s a TSTC (25°C), la ensió és meno a la subminis ada, men e a
empe a u es in e io s la ensió és majo .
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚à𝑥=𝑉𝑂𝐶,𝑆𝑇𝐶∗(1+𝛽∗(𝑇𝑐,𝑚í𝑛−𝑇𝑆𝑇𝐶)) [𝑉]
Eq. 4.6.2
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚í𝑛=𝑉𝑀𝑃,𝑆𝑇𝐶∗(1+𝛽∗(𝑇𝑐,𝑚à𝑥−𝑇𝑆𝑇𝐶)) [𝑉]
Eq. 4.6.3
Pe calcula les empe a u es mínima i màxima del panell o o ol aic, s’ha u ili za l’Eq. 4.5.1. Els alo s
d’i adiància (G) s’han conside a de 100 W/m2 pe la empe a u a mínima i de 1.000 W/m2 pe la
empe a u a màxima, simulan unes empe a u es mínima i màxima més pola i zades. Respec e a les

Memo ia
62
empe a u es ambien màxima i mínima, s’ha obse a la G à ica 4.2, de e minan la empe a u a
màxima his ò ica en 39°C i la empe a u a mínima his ò ica en -2°C.
G à ica 4.2. Tempe a u es mínimes i màximes his ò iques obse ades a Meno ca (Fon : Me eoblue [46]).
Amb aques s alo s s’ob enen les empe a u es màxima i mínima de les cèl·lules, obse a s a les Eq.
4.6.4 i Eq. 4.6.5.
𝑇𝑐,𝑚à𝑥=39+(1000
800)∗(45−20)=70,25 °𝐶
Eq. 4.6.4
𝑇𝑐,𝑚í𝑛=−2+(100
800)∗(45−20)=1,13 °𝐶
Eq. 4.6.5
A a ja es poden calcula les ensions màxima i mínima, com es mos en a les Eq. 4.6.6 i Eq. 4.6.7.
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚à𝑥=40,13∗(1+(−0,0023)∗(−2−25))=42,62 𝑉
Eq. 4.6.6
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚í𝑛=33,84∗(1+(−0,0023)∗(39−25))=32,75 𝑉
Eq. 4.6.7
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
63
Finalmen , el ang de panells o o ol aics que poden connec a -se en sè ie e de e mina pe les Eq.
4.6.8 i Eq. 4.6.9.
𝑁𝑠è𝑟𝑖𝑒,𝑚à𝑥=𝑉𝑖𝑛𝑣,𝑚à𝑥
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚à𝑥=1300
42,62=30,5=30 𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙𝑠
Eq. 4.6.8
𝑁𝑠è𝑟𝑖𝑒,𝑚í𝑛=𝑉𝑖𝑛𝑣,𝑚í𝑛
𝑉𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙,𝑚í𝑛=645
32,75=20 𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙𝑠
Eq. 4.6.9
El nomb e de panells en sè ie ha de se en e 20 i 30. A meno és el nomb e de panells en sè ie, meno
és la ensió del s ing (conjun de panells en sè ie), p oduin més caiguda de ensió. Saben això i que
jus amen els seguido s sola s es an o ma s pe dues sè ies de 30 panells cada una, s’escull el nomb e
màxim de panells en sè ie possible (30) acili an la ins al·lació i limi an les pè dues pe caiguda de
ensió.
Pe e i ica que aques dimensionamen és iable, la ensió màxima de l’in e so (1300 V) ha de se
majo a la ensió que hi hau à en el pun de màxima po ència del s ing (30 x 42,62V = 1278,6V).
4.6.4. S ings en pa al·lel
El nomb e de s ings en pa al·lel connec a s a l’in e so , com és ob i, se an o s els necessa is pe
a iba al o al de 3.300 panells sola s. És a di , un o al de 110 s ings.
Es e i ica que el co en que sumen els s ings en pa al·lel, mul iplican el co en a po ència màxima
del panell pel nomb e de s ings (13,45A x 110 = 1479,5A), és meno al co en màxim que po supo a
l’in e so (1.870A).
4.7. Emmaga zema ge d’ene gia
4.7.1. Es udi d’ene gia emmaga zemable
Pe pode de ini l’es uc u a d’emmaga zema ge pe ap o i a l’exceden de po ència gene ada que
supe a els 0,5 MW, s’ha simula l’ene gia que es gene a ia pe cada dia pilo de cada mes ap o i an
les dades d’i adiància u ili zades amb an e io i a .
Amb els alo s de la i adiància inciden pe me e quad a en les plaques o o ol aiques, la supe ície
ú il de panells o o ol aics que s’ins al·la an i l’e iciència de la plan a o o ol aica, an com si
s’emmaga zema en les ba e ies o no, es po calcula la po ència gene ada en o momen . En cas de
que la po ència supe és els 500 kW, s’ha calcula l’ene gia gene ada que hau ia d’emmaga zema -se.
Memo ia
64
En la G à ica 4.3 s’obse a la po ència que se subminis a ia a xa xa pe ho a de cada mes si no hi
hagués la limi ació de 0,5 MW. To a po ència supe io a la línia discon ínua que ep esen a els 500 kW
ha de se emmaga zemada en el g up de ba e ies.
G à ica 4.3. Po ència inal gene ada pe la plan a o o ol aica (Elabo ació p òpia).
En la Taula 4.7.1 es po obse a l’ene gia o al exceden pe dia que es po en ega a xa xa mi jançan
el sis ema d’emmaga zema ge. És e iden , an pe la G à ica 4.3 com pe la Taula 4.7.1, la g an
di e ència en e els mesos d’hi e n i els d’es iu, e que complica la dimensió del g up de ba e ies pe
la di e ència en e no necessi a emmaga zema ge elèc ic i ha e d’emmaga zema la ma eixa
quan i a d’ene gia que se subminis a di ec amen a xa xa.
Taula 4.7.1. Ene gia dià ia inal exceden .
Mes
kWh/dia
Gene
0,00
Feb e
478,41
Ma ç
1743,09
Ab il
2812,78
Maig
3669,54
Juny
4531,42
Juliol
4819,66
Agos
3844,67
0,00
200,00
400,00
600,00
800,00
1000,00
1200,00
kW
Po ència inal de la plan a FV
Gene Feb e Ma ç Ab il Maig
Juny Juliol Agos Se . Oc .
No . Des. 500 kW
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
65
Se emb e
1877,92
Oc ub e
754,26
No emb e
0,00
Desemb e
0,00
(Elabo ació p òpia).
Pe pode de e mina quina ha de se la capaci a o al del g up de ba e ies, s’ha is necessa i pode
emmaga zema els 4.820 kWh dia is ap oxima s du an el mes de juliol pe les més de 9 ho es de
subminis amen a xa xa al dia que signi iquen.
4.7.2. Ba e ia
S’ha e un es udi de me ca de les ba e ies disponibles i s’ha ia inalmen el sis ema
d’emmaga zema ge d’ene gia en ba e ies MC Cube ESS de 5.365 kWh de capaci a (Taula 4.7.2).
Taula 4.7.2. In o mació gene al de la ba e ia MC Cube ESS MC10C-B5365-E/U-R4M01.
MC Cube ESS MC10C-B5365-E/U-R4M01
Valo s Pa DC
Tipus de cel·la
LFP
Tipus de s ing
1P416S
Con igu ació del sis ema
10 x 1P416S
Capaci a de la ba e ia
5.365 kWh
Ene gia usable DC (BOL)@FAT
5.099 kWh
Ene gia usable DC (BOL)@SAT
4.946 kWh
Rang de ensió
1.081,6 - 1.497,6 V
Po ència nominal
1.236 kW
Pa àme es gene als
Dimensions
6,06 x 2,44 x 2,90 m
Pes
41.035 kg
P o ocols de comunicació
Modbus TCP/IP
Rà io IP
IP55
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions de BYD [55]).
El g up de ba e ies es à o ma pe 10 s ings de 416 cel·les en sè ie cada una, suman un o al de 4.160.
Les cel·les u ili zen os a de e o i li i (FePo4) com ma e ial del cà ode, combina amb ions de li i pel
p océs de cà ega i descà ega. Un ma e ial ca compa a amb al es ba e ies com la de plom-àcid o
al es ecnologies d’ió-li i, pe ò amb una e iciència (ap oximadamen 95%, no s’especi ica a la i xa
ècnica) i una ida ú il (en e 3.000 i 5.000 cicles) que con a es en la di e ència de p eus.
Memo ia
66
La capaci a o al de la ba e ia és de 5.365 kWh. S’ha escolli aques alo pe espec a la p o undi a
de descà ega de la ba e ia i p ese a la se a ida ú il. En un dia del mes de Juliol la capaci a de
descà ega se à del 89,8%, calculada di idin els 4.819,66 kWh necessi a s en e la capaci a o al de la
ba e ia. És un alo al , pe ò s’ha de eni en comp e que aques es descà egues només es du an a
e me en un dels do ze mesos de l’any i, a més, a la i xa ècnica es de alla que l’ene gia usable de la
ba e ia a l’inici de la se a ida i en l’es udi en una plan a o o ol aica és de 4.946 kWh.
Respec e al ang de ensió de la ba e ia, aques supe a la ensió més g an del ang de ensió del
con e ido DC-DC (1.300 V), pe ò en cap momen es supe a la ensió màxima que po supo a (1.500
V). Saben que els alo s més al s de ensió s’assoleixen quan la ba e ia a iba als alo s més al s de la
se a capaci a , la ba e ia només unciona à al seu lími els momen s abans de la esp ada del mes de
Juliol. Pe an , no es conside a un isc dimensiona la ins al·lació amb aques a ba e ia.
Recalcan que hi ha es mesos segui s en què l’elec ici a p oduïda no supe a els 0,5 MW i dos mesos
en què l’ene gia exceden no és su icien pe subminis a 500 kWh, la ba e ia es a à inac i a du an
es mesos segui s i en poc ús du an dos mesos més. Pe p ese a la ida i endimen de la ba e ia es
man ind à la cà ega de la ba e ia en e el 40% i el 60% de cà ega, eduin l’es ès químic en la ba e ia,
i es con igu a à el con e ido DC-DC pe que no consumeixi ene gia de la ba e ia en el pe íode
d’inac i i a . A més, a a és de SCADA es moni o i za à l’es a de la ba e ia i s’ac i a an ale es de
l’es a de cà ega i de la empe a u a d’aques a.
4.8. Con e ido s d’ene gia
Pe escolli els con e ido s d’ene gia necessa is pe a la plan a o o ol aica, s’ha dub a mol en quina
és l’es uc u a ideal a segui . El mo iu és la limi ació a 0,5 MW d’elec ici a subminis ada a xa xa
men e es é un camp o o ol aic d’1,5 MWp.
S’han conside a di e ses solucions:
- Opció 1: Di idi el camp o o ol aic en dos, connec an 0,5 MWp a un in e so de 0,5 MW,
enca ega de subminis a l’elec ici a a xa xa passan pel ans o mado . El camp d’1 MWp
connec a -lo di ec amen al g up de ba e ies mi jançan un con olado de cà ega i el g up de
ba e ies a l’in e so de 0,5 MW mi jançan un con e ido DC-DC.
- Opció 2: Connec a el camp o o ol aic a un in e so de 0,5 MW, que a la egada é connec a
un con e ido DC-DC capaç de subminis a 1 MW a les ba e ies i 0,5 MW a xa xa quan no es
p odueix ene gia. Es necessi a una complexa pla a o ma de ges ió ene gè ica (EMS) pe què
pugui unciona co ec amen i no se sob eca egui l’in e so .

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
67
- Opció 3: Connec a el camp o o ol aic a un in e so capaç de supo a els 1,5 MW de po ència
màxima, i a la egada connec a el con e ido DC-DC connec a al g up de ba e ies. Es
limi a ia la po ència de so ida a pa i del p og ama de con ol de l’in e so .
- Opció 4: Connec a el camp o o ol aic a di e sos in e so s i el g up de ba e ies a un al e
in e so . Pe subminis a ene gia a les ba e ies s’hau ia de con e i l’elec ici a de DC-AC-
DC.
L’opció 1 es a deses ima pe què no se subminis a a xa xa 0,5 MW excep e en els momen s en què
la i adiància és màxima, pe pa de la plan a de 0,5 MWp. S’hau ia d’ins al·la un ges o de con ol
capaç de subminis a l’elec ici a necessà ia en o momen , suman -li les pè dues que compo a ia
pe la connexió di ec a de l’al e camp sola al g up de ba e ies.
L’opció 2 es deses ima pe què ambé depèn d’un g an con ol del lux d’elec ici a , o i que aquí és
més impo an pel pe ill que ep esen a connec a 1,5 MWp di ec amen a un in e so de 0,5 MW.
Finalmen , s’ha escolli l’opció 3 pe la simplici a del disseny i l’escalabili a de la plan a o o ol aica,
ja que s’es à adap an l’es uc u a de anspo elèc ic de l’illa de Meno ca pe pode a iba a
connec a plan es o o ol aiques com aques a. Pe an , passa s pocs anys pod ia lle a -se la limi ació
de 0,5 MW i l’in e so se ia l’idoni pel dimensionamen de la plan a o o ol aica.
4.8.1. In e so sola
L’in e so sola escolli pe aques dimensionamen ha sigu l’INGECON SUN Powe Se ie B 1500VDC
1170TL B450 (Taula 4.8.1).
Taula 4.8.1. In o mació gene al de l’in e so INGECON SUN Powe Se ie B 1500VDC 1170TL B450.
INGECON SUN Powe Se ie B 1500VDC 1170TL B450
Valo s d'en ada (DC)
Rang de P camp FV ecomana
1.157 - 1.520 kWp
Rang de ensió MPP
645 - 1.300 V
Tensió màxima
1.500 V
Co en màxim
1.870 A
Nomb e d'en ades amb po a- usells
Des de 6 ins a 15
Co en màxim pe en ada
40 - 350 A
Valo s de so ida
Po ència IP54 30℃ / 50℃
1.169 / 1.052 kVA
Co en IP54 30℃ / 50℃
1.500 / 1.350 A
Tensió nominal
450 V Sis ema IT
F eqüència nominal
50 / 60 Hz
Memo ia
68
P es acions
E iciència màxima
98,90%
Eu oe iciència
98,50%
Consum s and-by
90 W
Consum mi jà dia i
2.000 W
Dimensions i pes
Dimensions
2,82 x 0,825 x 2,27 m
Pes
1.710 kg
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions d’Inge eam [45]).
S’ha escolli aques in e so pe es mo ius p incipals:
- La po ència màxima del camp de cap ació es oba dins el ang de po ència ecomanada pe a
aques in e so , men e la se a po ència de so ida nominal és de 1.169 kVA. Es con inua
sob edimensionan la ins al·lació ha en de limi a la po ència a 0,5 MW, pe ò en e s de
sob edimensiona -ho el iple, es sob edimensiona pe un poc més del doble. És pe aques
mo iu que s’ha selecciona l’opció 1170TL B450.
- Ha e escolli el model de 1.500 Vdc en e s del de 1.000 Vdc es deu al e que així es pe me
o ma s ings de 30 panells, eduin la quan i a de cableja necessà ia i acili an la connexió
en e panells pe la dis ibució dels seguido s, on si el s ing no os de 30 panells, s’hau ien de
connec a en sè ie panells de seguido s di e en s. A més, es edueixen les pè dues al cableja
pe què lueix menys elec ici a pe aques i es pe me usa una secció meno del cable.
- És compa ible amb el con e ido DC-DC pe què els dos pe anyen a INGECON SUN.
4.8.2. Con e ido DC-DC
El con e ido DC-DC escolli ha sigu l’INGECON SUN STORAGE Powe DC-DC Se ie 1.500 Vdc (Taula
4.8.2). El mo iu p incipal és que es à dissenya pe ope a en combinació amb l’in e so INGECON SUN
Powe Se ie B (Taula 4.8.1).
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
69
Figu a 4.8.1. Esquema de connexió de componen s INGECON (Fon :Inge eam [47]).
Els a an a ges de e l’acoblamen en DC en e s d’en CA són 3:
- No cal eali za un es udi d’in e connexió.
- Es ecap u a l’excés d’ene gia sola espec e als 0,5 MW limi a s de so ida de l’in e so ,
ap o i an el sob edimensiona del camp sola .
- En pode unciona amb angs de ensió baixos, l’in e so po comença a unciona abans.
Taula 4.8.2. In o mació gene al del con e ido DC-DC INGECON SUN STORAGE Powe DC-DC Se ie 1500VDC
1700TL B450.
INGECON SUN STORAGE Powe DC-DC Se ie 1.500 Vdc
Valo s d'en ada Ba e ies DC
Rang de ensió
600 - 1.300 V
Tensió màxima
1.500 V
Co en màxim
1.700 A
Nomb e d'en ades
6
Valo s de so ida DC
Po ència màxima
1.700 kW
Rang de ensió MPPT
600 - 1.300 V
Tensió màxima
1.500 V
Co en màxim
1.700 A
P es acions
E iciència màxima
99%
Eu oe iciència
98,50%
Consum s and-by
90 W
Consum mi jà dia i
2.000 W
Dimensions i pes
Dimensions
2,82 x 0,825 x 2,27 m
Memo ia
70
Pes
1.710 kg
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions d’Inge eam [47]).
4.8.3. T ans o mado
La plan a sola o o ol aica, pe pode subminis a la po ència gene ada pels panells, es connec a à al
pun de connexió de mi ja ensió desc i an e io men . Pe pode du a e me aques enllaç, s’ha
d’ele a la ensió nominal de so ida de l’in e so , de 450 V (Taula 4.8.1), ins a 15.000 V, poden aboca
així la po ència a xa xa.
En el me ca no s’han oba ans o mado s on la ensió de baixa ensió os de 450V, pel que s’ha
op a pel ans o mado i àsic TRIHAL 630 kVA 15 kV/420 V 24 kV IP00 TIER2, de Schneide Elec ic
(Taula 4.8.3).
Taula 4.8.3. In o mació gene al del ans o mado TRIHAL 630kVA 15 kV/420 V 24 kV IP00 TIER2.
TRIHAL 630kVA 15 kV/420 V 24 kV IP00 TIER2
Tipus de ans o mado
T ans o mado sec CA 3 ases
Tipus d'ins al·lació
In e io
Po ència nominal
630 kVA
F eqüència
59 Hz
Tensió nominal p imà ia
15 kV
Tensió nominal secundà ia
420 V
Tensió d'aïllamen de ci cui p ima i
24 kV CA
Tensió d'aïllamen de ci cui secunda i
1,1 kV CA
Dimensions
1,45 x 0,83 x 1,77 m
Pes
1820 kg
Pè dues (120℃)
8 kW
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions de Schneide Elec ic [50]).
El ans o mado , en ha e d’es a esgua da en l’in e io d’un edi ici, s’ins al·la à en un edi ici
p e ab ica jun amen amb els al es componen s del cen e de maniob a i mesu a i amb el cen e de
con ol.
Només se subminis a an 500 kW a xa xa com a màxim. Pe an , pe de e mina la po ència nominal
necessà ia del ans o mado , s’ha conside a un ac o de po ència del 0,8, a al a d’especi icacions en
la i xa ècnica de Schneide Elec ic [50]. Aques ac o de po ència és la elació en e la po ència ac i a
i la po ència apa en , i di idin la po ència ac i a que necessi em pe aques ac o , s’ob é una po ència
apa en de 625 kVA. El model de ans o mado amb la po ència nominal més p ope a a aques alo
és el ia , amb 630 kVA.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
77
4.10.5. Se eis auxilia s
Al ma eix quad e gene al de baixa ensió es oba an o es les connexions dels se eis auxilia s com
són:
- Il·luminació de la plan a o o ol aica i dels edi icis.
- Sis ema de moni o i zació i con ol de plan a: sis ema SCADA, con olado de plan a, es ació
me eo ològica i al es componen s pe pode e unciona el sis ema.
- Seguido s sola s.
- P eses auxilia s.
Tan el sis ema de moni o i zació i con ol de plan a i el sis ema de seguido s sola s ind an SAI de
p o ecció cadascun pe pode e segui uncionan en cas de que no hi hagi co en elèc ic.
4.10.6. Connexió en e ans o mado i pun de connexió a MT
Saben que el pun de connexió es oba a 478 m del ans o mado i que la ensió del pun de connexió
és de 15 kV, s’ha escolli el cableja AL VOLTALENE H - AL RHZ1-OL [60] de 150 mm2, no mali za pe
Endesa. Aques s’hau à d’ins al·la so a e a pe la o e a del camí de T epucone ins a iba al pun
de connexió.
4.10.7. P esa a e a
De l’es uc u a dels panells i de les ca casses de l’in e so , del con e ido DC-DC i de la ba e ia ha de
e -se p esa a e a pe aconsegui una esis ència de e a al que qualse ol massa no pugui dona lloc
a ensions de con ac e supe io s a 24 V.
Hi hau à 3 e es en o al en la plan a o o ol aica:
- Una e a on s’uni an les masses me àl·liques dels elemen s del camp de cap ació (panells
o o ol aics i s ing boxes). Consis i à d’un anyell únic de cableja de cou e al ol an del camp
o o ol aic.
- Una e a so a la case a p e ab icada. En aques cas la esis ència ha de se supe io a la
p ime a desc i a, ha en d’ins al·la un cableja de cou e pel pe íme e de la case a i
s’inco po a an 8 piques de cou e epa ides pel cableja . A aques a e a es connec a an o s
els elemen s del ans o mado , els con e ido s d’ene gia i la ba e ia.
- Una e a on s’uni an o s els componen s dels se eis auxilia s. Ha d’es a a més de 15 me os
de la e a so a la case a p e ab icada i po eni la ma eixa con igu ació.

Memo ia
78
4.11. Ob a ci il
L’ob a ci il que s’ha de du a e me pe posa a pun la pa cel·la i ins al·la o s els componen s i
es uc u es que o men pa de la plan a o o ol aica es de alla en aques apa a .
4.11.1. Condicionamen del e eny i ancamen pe ime al
Pe adap a el e eny d’Es Camp G an, els eballs de condicionamen es limi en a la desb ossa i ne eja
supe icial de l’he ba pe pode ma ca els pun s on es cla a an les es uc u es dels mòduls
o o ol aics, a la e i ada dels a bus s i al aslla de les ped es que puguin di icul a la ins al·lació de la
plan a, mo en -les als llinda s de la pa cel·la o u ili zan -les pe augmen a l’al u a del mu .
Qualse ol elemen de pa imoni cul u al que pugui oba -se a la pa cel·la es man ind à i es au a à,
sen el cas de la pa e , que a pa de es au a -la o i el seu bon es a , s’aixeca à ap oximadamen 1 m
pe augmen a la segu e a i minimi za l’impac e isual dels mòduls o o ol aics, e i an l’ús de
ancamen s me àl·lics, que xoca ien amb el paisa ge u al de la zona, o alussos, on s’hau ia de
mobili za e a i pe an modi ica la uni o mi a del sòl.
Pe edui més l’impac e isual de la plan a, s’a egi an a b es i ege ació al llinda que dona al camí de
T epucone (Figu a 4.2.7) pe c ea una ba e a ege al, i pe accedi a la pa cel·la amb ehicle. Es
posa à una ba e a a l’accés pel camí de T epucone que es oba més a l’es , i es deixa an 3 m de
ma ge amb la pa e seca en o el pe íme e del e eny pe pode ap opa un ehicle a qualse ol zona
pe qualse ol eme gència o man enimen .
4.11.2. Anco a ge i mun a ge de les es uc u es o o ol aiques
Pe du a e me el mun a ge del camp de cap ació s’ha de e el ma ca ge opog à ic, el cla a dels
pila s de l’es uc u a, el mun a ge de l’es uc u a i el mun a ge dels panells sob e l’es uc u a en sí.
El ma ca ge opog à ic exac e d’on an els pila s de l’es uc u a se à senyala pe un equip opog à ic
mi jançan pique es me àl·liques.
A l’ha e ma ca on an les ixacions de l’es uc u a i sabe que el sòl és p incipalmen ma ès i que es
oba a un pam de p o undi a de la supe ície, es o ada an els pun s ma ca s p è iamen pe pode
ca gola els supo s de l’es uc u a.
A con inuació, només al a ia ixa l’es uc u a i mun a els panells sob e aques a.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
79
4.11.3. Canali zacions
Pe p ese a el sòl ús ic i, en el momen en que es decideixi desmun a la plan a o o ol aica, no
quedin aces de l’exis ència del pa c, pe les canali zacions en e els di e sos componen s de la plan a
s’u ili za an sa a es no me àl·liques amb apa.
Aques es sa a es es a an ele ades un pam del sòl mi jançan pun s de supo de o migó pe cada
me o de canal que a la egada ani ella an la connexió. D’aques a mane a s’e i a l’exca ació de canals
en el ma ès.
4.11.4. Case a p e ab icada
La ins al·lació d’una case a p e ab icada pe pode posa a cobe o s els componen s que no poden
oba -se a in empè ie. Es ac a p incipalmen del ans o mado , els componen s de p o ecció i el
quad e gene al de baixa ensió, i de o el sis ema de moni o i zació i con ol de plan a. La case a
disposa à d’un sis ema de en ilació pe pode -hi con ola la empe a u a ambien i que no s’a ibin
a empe a u es pe illoses pel uncionamen òp im dels componen s.
La case a p e ab icada iada és la PFU-5 gama basic d’O mazabal [61]. Les se es dimensions són de
6,08 x 2,38 x 3,05 m, i es posa an onamen s de o migó pe pode ins al·la -la a sob e.
4.11.5. In e so , con e ido DC-DC i ba e ia
L’in e so , el con e ido DC-DC i la ba e ia es an pensa s pe pode es a ins al·la s a la in empè ie.
Pe an , s’ins al·la an a més de 5 me os de dis ància amb la case a p e ab icada i amb 3 me os de
dis ància en e sí. Es posa an onamen s de o migó en o a aques a à ea pe pode ins al·la els
componen s a sob e.
4.11.6. Línia elèc ica d’e acuació
Pe pode connec a el ans o mado amb el pun de connexió de Binia ap, els cables s’allo ja an
en uba s a les ases del o al d e del camí de T epucone , 478 m cap a l’es .
4.11.7. Xa xa d’aigua
Ap o i an la plan a de subminis amen d’aigua con igua a la pa cel·la, s’ins al·la à una canali zació de
eg pe dego eig empo al pe subminis a d’aigua els a b es semb a s pe e de ba e a isual, ins
que aques s hagin a ela co ec amen . Desp és d’això, es e i a à la canali zació.
Memo ia
80
Es conside a innecessa i el consum d’aigua que compo a ia el subminis amen de eg pe ne eja els
mòduls, pe ò, si es pe cep que les pè dues pe b u ícia són conside ables, es plan eja à la ne eja dels
panells.
4.11.8. Desman ellamen
Quan la plan a o o ol aica a ibi al inal de la se a ida ú il, es du an a e me les accions següen s:
- Desmun a i e i a els mòduls o o ol aics i els seguido s.
- Re i a o el cableja i els elemen s de connexió exis en s.
- Re i a l’in e so sola , el con e ido DC-DC i la ba e ia.
- Re i a la case a p e ab icada i o s els componen s ins al·la s dins d’aques a.
- Demoli els onamen s de la case a i in e so , con e ido DC-DC i ba e ia.
- Du a e me la eposició de e a.
- Llau a les e es a ec ades.
- Du els panells o o ol aics i la ba e ia a un cen e de ac amen i ecicla ge.
- Du els seguido s sola s a una plan a de ecicla ge de p oduc es me àl·lics.
- Reu ili za o ecicla la es a de componen s.
4.12. Es udi legal
Pe pode du a e me la ins al·lació de la plan a o o ol aica, s’ha de e i ica que el e eny en sí i la
ins al·lació compleixin o a la no ma i a igen en cas de posa en ma xa la ins al·lació i uncionamen
de la plan a.
A l’apa a 4.2 ja s’ha assenyala que el e eny es oba en:
- Sòl Rús ic Comú: À ea d’In e ès Ag a i.
- À ea de P o ecció Te i o ial ( anja de 18 m adjacen al camí de T epucone ).
- Zona de desen olupamen p io i a i d’ene gia sola : zona d’ap i ud mi jana.
- Zona de p o ecció de isc de con aminació d’aqüí e s.
P ime de o , s’ha es udia la e isió del Pla Te i o ial Insula [20] ap o ada el 23 de maig de 2023 i
publicada en el BOIB nomb e 086 del 24 de juny de 2023.
A l’apa a 4.c.i de l’a icle 15 exclou les à ees de p o ecció e i o ial pe la locali zació d’ins al·lacions
d’ene gia sola . Pe an , s’ha de espec a la anja de 18 m adjacen al camí de T epucone i no
ins al·la es en aquella à ea.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
81
A l’apa a 4.c.i de l’a icle 15 es de alla que les zones de desen olupamen p io i a i d’ene gia sola
només es poden ubica en sòls u bans i u bani zables i en la ca ego ia de sòl ús ic À ea d’In e ès Ag a i,
en e al es, i que l’anàlisi d’al e na i es ha de p io i za la ubicació en sòl u bà o u bani zable (l’anàlisi
d’al e na i es s’ha eali za amb an e io i a en es udis an e io s).
A l’apa a 3.a de l’a icle 16 es decla a que les ins al·lacions ubicades en zones de desen olupamen
p io i a i no es a an subjec es a la decla ació d’in e ès gene al en sòl ús ic.
A con inuació, s’ha es udia el Dec e Legisla iu 1/2020 [63], de 28 d’agos , pel que s’ap o a el Tex
Re ós de la Llei d’a aluació ambien al de les Illes Balea s. A l’apa a 2.b de l’a icle 13 es decla a que
els p ojec es que igu in en l’annex 2 d’aques a llei se an objec es d’a aluació d’impac e ambien al
simpli icada. I a l’annex 2, g up 2 (ene gia), pun 6 s’inclouen les ins al·lacions amb una ocupació o al
de més de 2 Ha si uades en sòl ús ic. En aques cas, la ins al·lació no a iba a ocupa 20.000 m2. Això
compo a que no es igui subjec a a l’a aluació d’impac e ambien al.
En no es a subjec a a l’a aluació d’impac e ambien al, ampoc ho es à de la Llei 7/2013 [64] de ègim
ju ídic d’ins al·lació, accés i exe cici d’ac i i a s en les Illes Balea s, segons dic a l’apa a 2.e de l’a icle
2.
Finalmen , a la Llei 10/2019, de 22 de eb e , de can i climà ic i ansició ene gè ica [65] es modi ica el
Pla Di ec o Sec o ial Ene gè ic de les Illes Balea s a la disposició inal e ce a, decla an com
ins al·lacions de ipus C aquelles amb una ocupació e i o ial in e io o igual a 10 ha, sen el cas. La
ins al·lació, pe an , es conside a una ac i i a de baix impac e o de baix isc ambien al.
Com a conclusió, no cal du a e me una a aluació d’impac e ambien al, pe ò sí que s’ha de eali za
un anàlisi d’al e na i es possibles.
Memo ia
82
5. Anàlisi de sos enibili a
5.1. Impac e ambien al
5.1.1. Anàlisi mediambien al de la plan a o o ol aica “Son T epucone ”
L’anàlisi mediambien al de la plan a o o ol aica es eali za es udian l’impac e di ec e ambien al en la
pa cel·la d’Es Camp G an i els a an a ges que suposa ia ins al·la una plan a d’aques es dimensions en
el municipi d’Es Cas ell
Els a an a ges ambien als d’ins al·la la plan a o o ol aica “Son T epucone ” són els següen s:
- Subs i ució de l’ene gia elèc ica p oduïda pe la cen al e moelèc ica de cicle con encional
de Maó, que u ili za ueloil i gasoil amb pè dues del 60%, pe ene gia sola o o ol aica.
- Reducció de la gene ació de esidus i emissions con aminan s.
- Reducció dels ecu sos òssils que s’han d’ex eu e i anspo a ins Meno ca
- G an p oducció d’elec ici a a l’es iu, on la demanda elèc ica és la majo de l’any deguda al
u isme.
- Descen ali zació de les on s d’ene gia (cen al e moelèc ica i impo ació de Mallo ca) i
ap opamen de l’elec ici a p oduïda als cen es de consum.
- Consum e i o ial i impac e paisa gís ic.
- Possibili a de la amade ia en el ma eix camp o o ol aic.
- Desman ellamen i ecicla ge.
A més, pe me ap opa el municipi d’Es Cas ell i l’illa de Meno ca al complimen dels objec ius de plans
i p ojec es, elaciona s amb la sos enibili a ambien al, als que pe anyen:
- Ajuda a l’assolimen de o es les me es de inides pe la inicia i a “Clean Ene gy o EU Islands”.
- Segueix les me es de inides pe l’Objec iu de Desen olupamen Sos enible d’ene gia
assequible i no con amina , augmen an el pe cen a ge d’ene gia eno able i millo an
l’e iciència ene gè ica
- S’impulsa la sos enibili a a escala local, eduin la impo ació d’elec ici a pe pa de l’illa de
Mallo ca, un dels objec ius al conside a -se ese a de la bios e a.
- Al segui la no ma i a del Pla Te i o ial Insula , que omen a la ins al·lació de plan es sola s
o o ol aiques enin en comp e la conse ació de e enys ag ícoles i amade s, s’impulsa la
educció d’emissions d’e ec e hi e nacle p ese an el sòl.
- Supo a l’assolimen del decàleg de l’Agenda U bana de Meno ca, en un ús acional del sòl i
p e enin i eduin els e ec es del can i climà ic.

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
83
- Fo ma pa di ec amen d’un dels p ojec es a es udi de l’Es a ègia Meno ca 2030, eduin en
un 0,22% el consum d’ene gia inal a l’illa. S’ha ob ingu di idin l’ene gia p oduïda pe la
plan a o o ol aica pel consum de l’illa (1.219.269,3 MWh) [65]. A més, ajuda a assoli els
eque imen s de 190 MWp d’ene gia o o ol aica en e a i de 400 MWh d’emmaga zema ge
elèc ic.
Finalmen , la p oducció de CO2 que s’e i a ia ins al·lan la plan a sola s’ha calcula u ili zan el alo
de la in ensi a de ca boni p oduï pe quilo wa ho a consumi , subminis a pe Elec ici y Maps [66].
Saben que es p odueixen 924 g CO2/kWhe a l’illa de Meno ca i que es gene a ien anualmen 2.646.697
kWh, s’e i a ia l’emissió de 2.445,55 ones de CO2 a l’any.
5.1.2. Anàlisi mediambien al del T eball de Fi de G au
La eali zació del eball de i de g au ha suposa un impac e ambien al a causa del consum ene gè ic
que s’ha du a e me du an la eali zació d’aques .
Pe l’ap oximació dels càlculs de la pe jada de ca boni que ha suposa el eball, s’ha conside a el
consum d’elec ici a pe pa de l’o denado i de la il·luminació du an les 600 ho es de la eali zació
del eball (24 ETCS) i el consum ene gè ic eali za pel desplaçamen al Conso ci de Residus i Ene gia
de Meno ca.
Respec e al consum de l’o denado , s’ha conside a un consum de 200W, que du an 600 ho es de
eina, ep esen en 120 kWh.
En el cas de l’elec ici a , s’han u ili za 2 llums LED de 5 W du an 400 ho es (la majo ia del eball s’ha
eali za de dia), suman un o al de 4 kWh.
El aslla en mo ocicle a de 18 km s’ha conside a l’emissió de 65 g CO₂/km, suman un o al de 1,17
kg.
Els 124 kWh s’han con e i en emissions de CO₂ com a l’apa a an e io , saben que a l’illa de Meno ca
es p odueixen 924 g CO2/kWhe, suman un o al de 114,58 kg de CO2.
Finalmen , s’ha calcula que la eali zació d’aques eball ha compo a l’emissió de 115,75 kg de CO2,
un alo esidual de o a els 462 kg que s’es al ia ien du an una ho a de gene ació d’ene gia de la
plan a o o ol aica.
Memo ia
84
5.2. Impac e econòmic
5.2.1. Anàlisi econòmic de la plan a o o ol aica “Son T epucone ”
Pe pode anali za econòmicamen la ins al·lació de la plan a o o ol aica s’ha de e un es udi de la
in e sió que es necessi a pe pode posa en ma xa la plan a i dels ing essos econòmics que
s’ob ind ien anualmen segons el p eu de en a de l’elec ici a i la quan i a d’ene gia subminis ada
anualmen .
5.2.1.1. Ene gia o o ol aica enuda a xa xa
Amb an e io i a , a l’apa a 4.7.1, s’ha es udia quan a elec ici a es podia emmaga zema a la ba e ia
a causa de la limi ació de po ència de 500 kW a xa xa. Con inuan aques s càlculs, es po simula quan a
ene gia elèc ica i en quines ho es es po subminis a aques a elec ici a .
Pe pode e una ap oximació del p eu de l’ene gia pe ho a i mes s’ha accedi a la pla a o ma d’Esios
Red Eléc ica [62], on es oben o s els alo s his ò ics del p eu de en a mig pe ho a de l’elec ici a
subminis ada a les Illes Balea s, en €/MWh. S’ha desca ega un i xe amb els alo s des de l’1 de
gene del 2023 ins al 21 de desemb e del 2024 i s’ha adap a l’ho a i dia subminis ada a l’ho a UTC,
enin en comp e que els mesos d’es iu l’ho a és UTC+2 i els mesos d’hi e n l’ho a és UTC+1. S’ha
can ia a aques o ma pe pode adap a l’ho a als alo s d’i adiància, que es an calcula s en l’ho a
UTC.
En eni el i xe modi ica i adap a pe pode manipula les dades, s’ha calcula la mi jana del p eu pe
ho a i dia exac e de l’any, i p òximamen , s’ha calcula la mi jana pe ho a i mes de l’any, ob enin la
Taula 4.12.1.
Taula 4.12.1. Ap oximació del p eu de l’ene gia pe mes i ho a del dia (€/MWh).
Gene
Feb e
Ma ç
Ab il
Maig
Juny
Juliol
Agos
Se .
Oc .
No .
Des.
0:00
64,15
72,32
52,64
45,04
49,39
64,99
70,47
80,80
75,07
70,68
76,26
77,04
1:00
60,08
68,13
50,49
43,71
48,01
62,76
67,72
77,63
72,63
68,54
72,80
72,38
2:00
58,05
65,97
48,63
43,33
47,60
61,91
66,26
75,84
71,42
67,75
70,87
69,71
3:00
57,47
65,52
48,62
45,22
49,36
63,41
66,87
76,40
73,17
69,94
70,44
69,22
4:00
59,72
68,34
51,45
51,07
55,20
68,98
70,75
80,90
80,39
77,96
73,60
71,76
5:00
68,58
78,94
59,60
58,94
63,36
78,38
78,03
87,49
90,09
89,96
84,07
82,05
6:00
82,02
94,71
69,19
65,05
70,21
87,12
87,00
97,32
99,44
99,03
98,42
96,75
7:00
90,78
104,23
74,95
66,80
73,01
92,09
93,26
105,41
106,86
105,32
106,78
105,24
8:00
94,67
107,08
75,65
66,01
73,17
93,85
96,30
109,33
109,27
107,29
109,63
109,14
9:00
94,40
106,22
74,83
64,70
71,87
92,95
96,63
109,75
108,05
105,77
108,98
108,59
10:00
92,02
103,57
73,23
64,18
71,53
93,44
97,39
110,98
108,37
104,96
107,55
106,14
11:00
90,90
102,71
72,68
64,45
71,12
93,93
98,57
112,61
109,23
104,74
106,91
104,97
12:00
91,20
102,54
72,17
62,22
69,51
92,76
97,91
112,39
107,67
102,88
107,38
105,71
13:00
90,39
100,54
70,36
59,22
66,70
90,09
96,08
109,94
104,96
100,65
106,39
105,33
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
85
14:00
89,73
98,75
68,71
58,78
65,58
89,64
96,10
110,07
104,49
101,15
105,32
105,36
15:00
91,67
99,52
69,27
60,01
67,54
92,29
98,90
113,11
108,12
105,98
107,68
109,02
16:00
97,46
103,67
72,39
62,94
71,61
97,53
103,73
117,81
113,85
111,99
114,43
116,80
17:00
106,49
113,91
79,07
69,14
76,50
101,55
107,13
121,90
118,54
119,26
122,81
124,60
18:00
111,58
124,19
89,59
76,45
80,70
103,05
107,61
123,35
122,92
122,15
126,86
128,52
19:00
113,40
127,91
92,74
77,03
81,58
102,59
106,54
123,13
117,69
114,06
126,00
130,02
20:00
107,78
121,71
86,92
67,98
72,88
94,02
99,97
113,42
104,12
100,34
118,52
124,14
21:00
94,85
107,08
75,52
58,81
64,09
84,31
90,95
103,35
93,58
89,25
104,46
110,54
22:00
82,31
92,49
65,37
52,53
56,17
75,03
82,43
93,69
84,57
79,12
92,76
96,30
23:00
72,60
79,22
56,19
48,11
51,79
69,15
75,83
86,19
78,76
73,10
84,27
83,13
(Elabo ació p òpia a pa i de dades d’Esios Red Eléc ica [62]).
Si s’obse a aques a aula es isuali za pe ec amen que el p eu a la que es en l’elec ici a coincideix
pe ec amen amb la Taula 4.3.2 (si es modi ica a ho a i UTC), on es mos a el ipus de pe íode al que
pe any cada ho a de cada mes, enin P1 el p eu més ca i P6 el p eu més ba a . Igualmen , el pe íode
ho a i de les 18:00 a les 22:00 (ho a espanyola) é p eus més al s compa a s amb els del pe íode de les
10:00 a les 16:00 (ho a espanyola), quan els dos angs ho a is pe anyen al ma eix pe íode, el més ca
del dia.
El pun posi iu d’aques a dis ibució dels p eus és que a les ho es on no es p odueix ene gia
o o ol aica, el p eu és el més ba a , i a les ho es on es gene a elec ici a el p eu és mes g an que la
mi jana, o i que en els mesos d’hi e n i alguns de p ima e a no es pod à end e elec ici a quan el
p eu és més ca pe al a d’elec ici a emmaga zemada i pe què en aquelles ho es ja no hi ha
i adiància.
A la Taula 4.12.2 es mos a el p eu mi jà del MWh pe mes. En aques mes no coincideix amb els p eus
de la Taula 4.3.2 pe què juny i juliol enen un p eu mig quan hau ien de eni els p eus més ca s
jun amen amb agos i se emb e, que en aques cas sí que el enen. Passa el ma eix amb no emb e i
desemb e, que hau ien de eni p eus més baixos i enen els p eus més ca s pe da e e d’agos , un
g an pun en con a, pe què en aques s mesos de inal d’any no s’emmaga zema elec ici a en la
ba e ia en cap momen .
Taula 4.12.2. P eu mi jà de l’ene gia pe mes (€/MWh).
€/MWh
Gene
85,93
Feb e
96,22
Ma ç
68,76
Ab il
59,65
Maig
65,35
Juny
85,24
Juliol
89,68
Agos
102,20
Se .
98,47
Memo ia
86
Oc .
95,49
No .
100,13
Des.
100,52
Mi jana
87,31
(Elabo ació p òpia a pa i de dades d’Esios Red Eléc ica [62]).
Tenin aques s alo s, ja es poden ap oxima els ing essos pe dia del mes que s’ob ind ien amb la
plan a o o ol aica.
A les G à ica 5.1 i G à ica 5.2 s’ha es udia la gene ació d’ene gia elèc ica i els bene icis ob ingu s pe
la se a en a en cas de no u ili za sis ema d’emmaga zema ge. Es po obse a la impo ància de la
di e ència de p eu pe mes, ja que o i que és el e ce més que gene a més ene gia, agos acaba sen
el mes que més bene icis p odueix.
G à ica 5.1. Po ència subminis ada a xa xa sense emmaga zema en ba e ia (Elabo ació p òpia).
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
500,00
600,00
0:00:00
1:00:00
2:00:00
3:00:00
4:00:00
5:00:00
6:00:00
7:00:00
8:00:00
9:00:00
10:00:00
11:00:00
12:00:00
13:00:00
14:00:00
15:00:00
16:00:00
17:00:00
18:00:00
19:00:00
20:00:00
21:00:00
22:00:00
23:00:00
kWh
Po ència subminis ada sense g up de ba e ies
Gene Feb e Ma ç Ab il Maig Juny
Juliol Agos Se . Oc . No . Des.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
93
7.1
u
Ex in o po à il de pols químic ABC
1
44,59 €
44,59 €
7.2
u
Ca o d'ex in o de neu ca bònica CO2
amb dues bombones de 10 kg
1
778,00 €
778,00 €
7.3
u
Placa de senyali zació
5
11,10 €
55,50 €
TOTAL CAPÍTOL 7
878,09 €
8. INSTAL·LACIÓ DE VIGILÀNCIA
8.1
u
Sis ema de igilància pe ime al de la
plan a o o ol aica
1
35.000,00 €
35.000,00 €
TOTAL CAPÍTOL 8
35.000,00 €
9. JARDINERIA
9.1
u
A bus de 0,4 a 0,6m pe ba e a
isual
30
17,50 €
525,00 €
9.2
m2
Desb ossamen , ne eja i poda del
e eny
300
0,25 €
75,00 €
TOTAL CAPÍTOL 9
600,00 €
10. ESTUDI GEOTÈCNIC
10.1
u
Es udi geo ècnic del e eny
1
1.340,00 €
1.340,00 €
TOTAL CAPÍTOL 10
1.340,00 €
11. SEGURETAT I SALUT
11.1
u
Pa ida des inada a mi jans de
p o ecció i segu e a i salu pel
complimen de no ma i a
1
3.000,00 €
3.000,00 €
TOTAL CAPÍTOL 11
3.000,00 €
12. GESTIÓ DE RESIDUS
12.1
u
T anspo de esidus gene a s du an
la ins al·lació
1
1.100,00 €
1.100,00 €
TOTAL CAPÍTOL 12
1.100,00 €
13. PROJECTE I DIRECCIÓ FACULTATIVA
13.1
u
Es udi de p ojec e de la plan a
o o ol aica i seguimen
1
35.000,00 €
35.000,00 €
TOTAL CAPÍTOL 13
35.000,00 €
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions dels p o eïdo s [31] [44] [45] [47] [48] [50 [52] [53] [54] [57] [58]
[59] [60] [61]).
Taula 4.12.8. Resum del p essupos de la plan a o o ol aica.
CAPÍTOL
DESCRIPCIÓ
IMPORT €
1
OBRA CIVIL
46.830,00 €
2
INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA
791.791,00 €
3
INSTAL·LACIÓ DE SISTEMA D'EMMAGATZEMATGE
379.432,00 €
4
SISTEMA DE MONITORITZACIÓ I CONTROL DE PLANTA
29.750,00 €
5
INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA AC
89.040,00 €
6
INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ
167.889,68 €
7
INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS
878,09 €

Memo ia
94
8
INSTAL·LACIÓ DE VIGILÀNCIA
35.000,00 €
9
JARDINERIA
600,00 €
10
ESTUDI GEOTÈCNIC
1.340,00 €
11
SEGURETAT I SALUT
3.000,00 €
12
GESTIÓ DE RESIDUS
1.100,00 €
13
PROJECTE I DIRECCIÓ FACULTATIVA
35.000,00 €
TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL
1.581.650,77 €
Despeses gene als - 13%
205.614,60 €
Bene ici indus ial - 6%
94.899,05 €
SUBTOTAL
1.882.164,42 €
IVA - 21%
395.254,53 €
TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA
2.277.418,94 €
(Elabo ació p òpia a pa i d’especi icacions dels p o eïdo s [31] [44] [45] [47] [48] [50 [52] [53] [54] [57] [58]
[59] [60] [61]).
5.2.1.3. Compa ació d’in e sió i bene icis
La G à ica 5.5 mos a els ing essos que s’acumula ien pe end e elec ici a de la ins al·lació a la xa xa
elèc ica. Es po obse a que, acaba l‘any 10 de la plan a o o ol aica, els ing essos es an s se an
bene icis.
G à ica 5.5. Bene icis acumula s du an 25 anys pe pa de la plan a o o ol aica (Elabo ació p òpia).
En cas de no ins al·la un sis ema de ba e ies i igualmen sob edimensiona la ins al·lació (G à ica 5.6),
es oba una p ojecció mol semblan a la de la G à ica 5.5, on a l’any 10 ja es po e o na la in e sió.
Igualmen , els bene icis ob ingu s a 25 anys is a són ap oximadamen 700.000 € més si s’u ili za la
ba e ia, enca a que els iscs són majo s en depend e del endimen de les cel·les de ió-li i.
€-
€1.000.000,00
€2.000.000,00
€3.000.000,00
€4.000.000,00
€5.000.000,00
€6.000.000,00
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
Ing essos acumula s du an 25 anys
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
95
G à ica 5.6. Bene icis acumula s du an 25 anys pe pa de la plan a o o ol aica sense sis ema
d’emmaga zema ge (Elabo ació p òpia).
5.2.2. Anàlisi econòmic del desen olupamen del T eball de Fi de G au
Pe pode anali za l’impac e econòmic que ha suposa eali za aques eball, es desglossen els cos s
en el p essupos de la Taula 4.12.9.
S’ha conside a que el sou d’un enginye de l’ene gia acaba de g adua és ap oximadamen de 20
eu os pe ho a eballada. Respec e a les ho es de eball d’aques p ojec e, s’han ob ingu a pa i del
alo genè ic que dona la uni e si a al P ojec e Final de G au. En aques cas, els 24 ECTS equi alen a
un o al de 600 ho es pe l’equi alència de 25 ho es pe c èdi ECTS.
S’han conside a ambé els equips in o mà ics u ili za s du an la eali zació del eball i el aslla en
anspo p i a al Conso ci de Residus i Ene gia de Meno ca pe pode du a e me una eunió amb
enginye s esponsables del p ojec e Es a ègia Meno ca 2030, Ra ael Muñoz i Xa i Camps.
Taula 4.12.9. P essupos del TFG.
U .
Desc ipció
Quan i a
P eu
Impo
u
Equips in o mà ics
1/6
1.100,00 €
183,33 €
h
Plani icació
8
20,00 €
160,00 €
h
T eball de ece ca
40
20,00 €
800,00 €
h
Con ac e amb ins i ucions
12
20,00 €
240,00 €
h
Anàlisi de Meno ca cap a ansició ene gè ica
120
20,00 €
2.400 €
Disseny de plan a “Son T epucone ”
400
20,00 €
8.000 €
Anàlisi de sos enibili a
20
20,00 €
400 €
km
T aslla a eunió
18
0,30 €
5,40 €
TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL
12.188,73 €
€-
€500.000,00
€1.000.000,00
€1.500.000,00
€2.000.000,00
€2.500.000,00
€3.000.000,00
€3.500.000,00
€4.000.000,00
€4.500.000,00
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
Ing essos acumula s sense sis ema
d'emmaga zema ge
Memo ia
96
Despeses gene als - 13%
1.584,54 €
Bene ici indus ial - 6%
731,32 €
SUBTOTAL
14.504,59 €
IVA - 21%
3.045,96 €
TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA
17.550,56 €
(Elabo ació p òpia).
5.3. Impac e social
5.3.1. Anàlisi social de la plan a o o ol aica “Son T epucone ”
L’execució de la plan a o o ol aica “Son T epucone ” ep esen a ia la p ime a plan a o o ol aica
ins al·lada al municipi d’Es Cas ell, consciencian a la població del p océs ene gè ic que s’es à duen a
e me i de la impo ància que ep esen a se ene gè icamen au osos enibles.
A pa , si s’execu a el p ojec e amb pa icipació di ec a de la ciu adana mi jançan in e sió de capi al
social, es acili a à la democ a i zació de l’ene gia i l’augmen de conscienciació ciu adana espec e al
can i de model ene gè ic.
5.3.2. Anàlisi social del T eball de Fi de G au
L’execució del eball de i de g au ha e p end e consciència a l’es udian del eball que es du a e me
a l’illa de Meno ca, pe pa de les ins i ucions públiques, pe millo a l’es a ambien al i ene gè ic de
l’illa da an la limi ació de la se a es uc u a de anspo elèc ic i la se a g an dependència del
combus ible òssil, a pa de o s els aspec es que es enen en comp e pe du a e me la ins al·lació
d’una plan a o o ol aica.
A pa , l’es udian s’ha adona del g an p og és que ha e Meno ca des de la implan ació de l’Es a ègia
Meno ca 2030 espec e a la po ència ins al·lada que ja hi ha a dia d’a ui a l’illa.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
97
Conclusions
El eball d’aques documen ha anali za i desen olupa un p ojec e d’una plan a o o ol aica a l'illa
de Meno ca, en el con ex de la se a ansició ene gè ica cap a un model més sos enible i au osu icien .
Meno ca, com a Rese a de Bios e a, ha demos a un comp omís e m amb la conse ació de la
biodi e si a , el desen olupamen sos enible i la p omoció de la in es igació i l'educació. Aques
comp omís s'alinea pe ec amen amb l'Objec iu de Desen olupamen Sos enible 7, que busca
ga an i l'accés a una ene gia assequible i no con aminan .
L'Es a ègia Meno ca 2030 ep esen a un ull de u a ambiciós cap a la desca boni zació de l'illa, amb
l'objec iu de cob i el 85% de la demanda elèc ica amb on s d'ene gia eno ables, ins al·lan , en e
al es, 190 MWp d’ene gia o o ol aica en e a i 400 MWh d’emmaga zema ge elèc ic. Aques a
es a ègia, jun amen amb les Di ec ius Es a ègiques de Meno ca Ene gia i el Pla Te i o ial Insula ,
es ableix un ma c sòlid pe al desen olupamen de p ojec es d'ene gia eno able p ese an el medi
ambien .
El p ojec e s’ha desen olupa a la pa cel·la “Es Camp G an”, ubicada en el municipi d’Es Cas ell. El
e eny pe any a la ca ego i zació de sòl ús ic comú (à ea d’in e ès ag a i) i es conside a zona
d’ap i ud mi jana pel desen olupamen p io i a i d’ene gia sola .
Amb una supe ície de 2 Ha i una capaci a d'1,5 MWp, la ins al·lació s'ha dissenya enin en comp e
la limi ació de 0,5 MWh imposada pe Red Eléc ica de España pe les dimensions de l’es uc u a de
anspo elèc ic de l’illa.
L'es udi d'i adiància ha pe mès selecciona el sis ema de seguimen E-O pe da an de sis emes amb
angle ixe i del seguimen N-S. Això s’ha degu que o e eix una i adiància de 6,58 kWh/m2 dià ia, o i
el coe icien de a iació de 41,91% en e mesos, que no ha ingu pes pel sob edimensionamen de la
plan a.
La ins al·lació cons a de 3.300 panells, dis ibuï s en 30 panells en sè ie i 110 s ings en pa al·lel,
ocupan una supe ície ú il de 6.444 m2. S'han implemen a 55 seguido s sola s amb una sepa ació
adequada pe minimi za les pè dues pe omb es, conside an un angle d’al u a sola c í ica de 19°.
Pe supe a les limi acions de la xa xa i ap o i a l'exceden d'ene gia, s'ha dissenya un sis ema
d'emmaga zema ge de més de 4,82 MWh, que pe me ges iona e icien men la p oducció,
especialmen du an els mesos de majo gene ació. Es ac a d’una ba e ia de os a de e o i li i de
5.365 KWh de capaci a .
Memo ia
98
S’han es ima unes pè dues o als al subminis a ene gia di ec amen a xa xa del 20,31%, i unes
pè dues del 24,45% en cas de que aques a ene gia sigui emmaga zemada a la ba e ia.
L’es uc u a de la plan a o o ol aica cons a d’un sol in e so , que é connec a els s ings de les
ba e ies ag upa s mi jançan s ing boxes i un con e ido DC-DC que ges iona la cà ega i el
subminis amen d’ene gia de les ba e ies. Pe pode con ola aques sis ema, s’ha ins al·la un
con olado de plan a.
Amb una p oducció anual de 2.647 MWh, dels quals una e ce a pa p o é de l'emmaga zema ge, el
p ojec e ep esen a un pas impo an cap a l'au osu iciència ene gè ica de Meno ca, es iman que
s’e i a à l'emissió de 2.445,55 ones de CO2 a l'any, con ibuin signi ica i amen a la desca boni zació
de l'illa.
La plan a o o ol aica ep esen a una in e sió inicial de 2.277.418,94 €. Es iman uns ing essos anuals
de més de 200.000€ du an 25 anys, el p ojec e mos a un e o n de la in e sió en 10 anys, an amb
sis ema d'emmaga zema ge com sense. En cas d’ins al·la ba e ies, hi ha bene ici addicional de més de
700.000 € al inal de la ida ú il es imada en 25 anys.
En de ini i a, aques p ojec e demos a ia la iabili a i l'impac e posi iu de les ins al·lacions
o o ol aiques a g an escala en el con ex de Meno ca, es ablin un p eceden pe a u u es
ins al·lacions, sen la p ime a plan a o o ol aica de l’illa amb supo de ba e ies.

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
99
Bibliog a ia
[1] Nacions Unides. “In o me de la Con e encia de las Naciones Unidas sob e el Medio Ambien e y el Desa ollo”.
Consul a ab il 2024. h ps://documen s.un.o g/doc/undoc/gen/n92/836/58/pd /n9283658.pd .
[2] Nacions Unides. “Decla ación de Río sob e el Medio Ambien e y el Desa ollo”. Consul a ab il 2024.
h ps://www.un.o g/spanish/esa/sus de /documen s/decla acion io.h m.
[3] Nacions Unides. “Con enio sob e la Di e sidad Biológica”. Consul a ab il 2024.
h ps://www.cbd.in /doc/legal/cbd-es.pd .
[4] Nacions Unides. “Resumen de la Agenda 21”. Consul a ab il 2024.
h ps://www.un.o g/esa/sus de /documen s/agenda21/spanish/a21_summa y_spanish.pd .
[5] The Eu opean Sus ainable Ci ies & Towns campaign. “Ca a de Ciu a s i Viles Eu opees cap a la Sos enibili a
(la Ca a d’Aalbo g)”. Consul a ab il 2024.
h ps://www.genca .ca /mediamb/publicacions/monog a ies/ca a_aalbo g.pd .
[6] BOIB. “Dec e 123/2002, de 4 d’oc ub e, sob e la implan ació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes
Balea s, publica al BOIB nomb e 123 de 12 d'oc ub e”. Consul a ab il 2024.
h ps://boib.caib.es/pd /2002123/mp17710.pd .
[7] Jensen, Henning G, Je emy Smi h, i Gino an Begin. “(“The Aalbo g Commi men s”) – inspi an u u s”.
Consul a ab il 2024. h ps://www.diba.ca /documen s/63810/508804/xa xasos -pd -aalbo g_expl_comp o-
pd .pd /cc 461b5-e 3a-45c9-a382-41a4987052ed? =1303121062109.
[8] The Eu opean Sus ainable Ci ies & Towns campaign. “Annex als Comp omisos d’Aalbo g - Sugge imen
d’objec ius”. Consul a ab il 2024.
h ps://sus ainableci ies.eu/ ileadmin/ eposi o y/Aalbo g_Commi men s/Aalbo g_Commi men s_Ca ala.pd .
[9] Nacions Unides. “The 17 Goals”. Consul a no emb e 2024. h ps://sdgs.un.o g/goals.
[10] Wikimedia Commons. “Sus ainable De elopmen Goals.s g”. Consul a desemb e 2024.
h ps://es.m.wikipedia.o g/wiki/A chi o:Sus ainable_De elopmen _Goals.s g.
[11] Nacions Unides. “No a Agenda U bana”. Consul a no emb e 2024. h ps://habi a 3.o g/wp-
con en /uploads/NUA-Ca alan.pd .
[12] Comissió Eu opea d’Ene gia, Can i climà ic i Medi ambien . “Clean Ene gy o Islands”. Consul a no emb e
2024. h ps://ene gy.ec.eu opa.eu/ opics/ma ke s-and-consume s/clean-ene gy-eu-islands_en.
[13] Meno ca, Rese a de Bios e a. “La isla de Meno ca”. Consul a ab il 2024.
h ps://www.meno cabios e a.o g/Con ingu .aspx?idpub=2764.
Memo ia
100
[14] Meno ca, Rese a de Bios e a. “Pla d’Acció de la Rese a de Bios e a de Meno ca - Documen de sín esi”.
Consul a no emb e 2024. h ps://www.meno cabios e a.o g/documen s/documen s/3281doc2.pd .
[15] OBSAM. “P opos a de c eació de l’Obse a o i Socioambien al de Meno ca”. Consul a no emb e 2024.
h ps://www.obsam.ca /wp-con en /uploads/2019/03/Documen -c eaci%C3%B3-OBSAM-1997.pd .
[16] OBSAM. “Què és l’OBSAM? In o mació ècnica”. Consul a no emb e 2024. h ps://www.obsam.ca /wp-
con en /uploads/2024/02/In o macio- ecnica-sob e-lOBSAM.pd .
[17] Agenda Local 21 - Consell Insula de Meno ca. “Agendes Locals 21 a Meno ca”. Consul a maig 2024.
h p://agendalocal.cime.es/Con ingu .aspx?IdPub=2402.
[18] Ins i u Meno quí d’Es udis. “DEM. Plan ejamen ”. Consul a no emb e 2024.
h ps://www.ime.ca /WebEdi o /Pagines/ ile/16%2005%2022%20DEM%20PLANTEJAMENT%20ca (1).pd .
[19] Ins i u Meno quí d’Es udis. “DEM Ene gia”. Consul a no emb e 2024.
h ps://www.ime.ca /WebEdi o /Pagines/ ile/16%2005%2022%20DEM%20ENERGIA%20p oces%20ca (1).pd .
[20] Consell Insula de Meno ca. “Re isión del Plan Te i o ial Insula de Meno ca”. Consul a no emb e 2024.
h ps://www.cime.es/WebEdi o /Pagines/File/CimeOT/PTI/06_RPTI/ES/3423-doc3291.pd .
[21] Agenda U bana de Meno ca. “Pla d’Acció de l’Agenda U bana de Meno ca”. Consul a no emb e 2024.
h p://agendau bana.meno ca.es/documen s/documen s/11780doc1220220916103615.pd .
[22] Consell Insula de Meno ca. “Es a ègia Meno ca 2030”. Consul a no emb e 2024.
h ps://www.meno cabios e a.o g/documen s/documen s/5289doc12.pd .
[23] Som Ene gia. “Ho a ios de la a i a 3.0TD pe iodos y las a i as de al a ensión po pe iodos”. Consul a
no emb e 2024. h ps://es.suppo .somene gia.coop/a icle/1108-ho a ios-de-la- a i a-30 d-pe iodos-y-las-
a i as-de-al a- ension-po -pe iodos.
[24] Join Resea ch Cen e. “Pho o ol aic Geog aphical In o ma ion Sys em”. Consul a no emb e 2024.
h ps:// e.j c.ec.eu opa.eu/p g_ ools/es/.
[25] John A. Du ie, William A. Beckham. “Sola Enginee ing o The mal P ocesses (4 h Edi ion)”. Consul a
no emb e 2024.
[26] So e is A. Kalogi ou. “Sola Ene gy Enginee ing. P ocesses and Sys ems”. Consul a no emb e 2024.
[27] The Nau ical Almanac. “Celes ial Na iga ion Fo mulas”. Consul a no emb e 2024.
h ps:// henau icalalmanac.com/Fo mulas.h ml.
[28] Sola gis. “Su ace Albedo – mos eqüen qües ions”. Consul a no emb e 2024.
h ps://sola gis.com/ esou ces/blog/p oduc -upda es/su ace-albedo-mos - equen -ques ions.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
101
[29] My Daily Wo ds o Wisdom. “Yea Calenda ”. Consul a no emb e 2024.
h ps://mydailywo dso wisdom.com/yea -calenda /.
[30] Ta ek O. Kaddou a, Makbul A.M. Ramli, Yusu A. Al-Tu ki. “On he es ima ion o he op imum il angle o PV
panel in Saudi A abia”. Consul a desemb e 2024.
[31] Longi Sola . “Hi-MO X6 Scien is LR5-54HTH 445~455M”. Consul a desemb e 2024.
h ps://s a ic.longi.com/Hi_MO_X6_LR_5_54_HTH_445_455_M_V1_30_30_and_15_V19_ES_09b 28 6d.pd .
[32] PVSys . “A ay misma ch losses”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.p sys .com/help-
p sys 7/module_misma ch_loss.h m.
[33] Minis e io de Ene gía del Gobie no de Chile. “Modelo de gene ación o o ol aica”. Consul a desemb e 2024.
h ps://sola .minene gia.cl/downloads/ o o ol aico.pd .
[34] Klemens Ilse, Leona do Micheli, e al. “Techno-Economic Assessmen o Soiling Losses and Mi iga ion
S a egies o Sola Powe Gene a ion”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/S2542435119304222.
[35] I. San iago, D. T illo-Mon e o, e . al. “Modeling o pho o ol aic cell empe a u e losses: A e iew and a
p ac ice case in Sou h Spain”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/S1364032118301473.
[36] PVSys . “Module quali y loss”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.p sys .com/help-
p sys 7/module_quali y_loss.h m.
[37] Consell Insula de Meno ca. “Re isió del Pla Te i o ial Insula de Meno ca (2023). Sòl ús ic – A0”. Consul a
desemb e 2024. h ps://www.cime.es/WebEdi o /Pagines/File/CimeOT/PTI/06_RPTI/ES/3492-doc3377.pd .
[38] Consell Insula de Meno ca. “Re isió del Pla Te i o ial Insula de Meno ca (2023). In aes uc u es
ene gè iques o o ol aiques i ges ió de esidus - A0”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.cime.es/WebEdi o /Pagines/File/CimeOT/PTI/06_RPTI/ES/3469-doc3344.pd .
[39] Ajun amen d’Es Cas ell. “Classi icació del sòl i p o eccions”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.aj-
escas ell.o g/WebEdi o /Pagines/ ile/U banisme/Classi icaci%C3%B3%20del%20S%C3%B2l%20i%20P o eccions
_%201Bis%20Full1.PDF.
[40] Jinko Sola . “Tige Neo N- ype 78HL4-BDV 590-610 Wa ”. Consul a desemb e 2024.
h ps://jinkosola cdn.shwebspace.com/uploads/JKM590-610N-78HL4-BDV-F2-SP.pd .
[41] Eu ene . “Nexa TOPCon N- ype 480–500 W”. Consul a desemb e 2024. h ps://eu ene .com/wp-
con en /uploads/2024/11/Eu ene -MEPV_Nexa_480-500W_esbace.pd .
Memo ia
102
[42] T ina Sola . “Ve ex Dual Glass S+ 425-450 W”. Consul a desemb e 2024. h ps://e ec osola .es/wp-
con en /uploads/2023/10/TRINA_TDS_425-450_VERTEX-S_NEG9R.28_EN.pd .
[43] T ina Sola . “Ve ex Dual Glass S+ 475-505 W”. Consul a desemb e 2024.
h ps://s a ic. inasola .com/si es/de aul / iles/Da ashee _Ve ex%20S+_NEG18R.28_ESP_2024_A_web.pd .
[44] Sol ec. “SF7”. Consul a desemb e 2024. h ps://sol ec.com/uploads/2023/07/Da ashee -SF7_ 12-1.pd .
[45] Inge eam. “INGECON SUN Powe Se ie B 1.500 Vdc”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.inge eam.com/Po als/0/Ca alogo/P oduc o/Documen o/PRD_4259_A chi o_ingecon-sun-
powe -se ie-b-1500 dc.pd .
[46] Me eoblue. “Da os climá icos y me eo ológicos his ó icos obse ados pa a Meno ca”. Consul a desemb e
2024.
h ps://www.me eoblue.com/es/ iempo/his o yclima e/clima eobse ed/meno ca_espa%c3%b1a_2513925.
[47] Inge eam. “INGECON SUN STORAGE Powe DC-DC Se ie 1.500 Vdc”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.inge eam.com/Po als/0/Ca alogo/P oduc o/Documen o/PRD_4398_A chi o_iss-1700 l-dc-dc-
es.pd .
[48] BYD. “MC Cube ESS”. Consul a desemb e 2024. h p://www.bydene gy.com/p od-minio/esc m-
ow/ esou ce-p oduc -ca ego y/p oduc -ca ego y- esou ce-en/2393/MC-Cube%20ESS-EN.pd .
[49] BYD. “BYD Ene gy S o age Sys em”. Consul a desemb e 2024. h ps://sg.byd.com/wp-
con en /uploads/2021/07/Combined-B ochu e-less-mini-ess.pd .
[50] Schneide Elec ic. “TRIHAL 630kVA 15kV/420V 24kV IP00 TIER2”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.se.com/es/es/p oduc /TRI063024K2A3YED1/ ihal-630k a-15k -420 -24k -ip00-
ie 2/? ange=977- ihal&node=12146846264- ans o me s&selec edNodeId=12146846264.
[51] UNE. “UNE-EN 60076-3:2014/A1:2018”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.une.o g/encuen a- u-
no ma/busca- u-no ma/no ma?c=N0060590.
[52] Inge eam. “INGECON SUN Plan Con olle ”. Consul a desemb e 2024.
h ps://www.inge eam.com/Po als/0/Ca alogo/P oduc o/Documen o/PRD_4541_A chi o_ingecon-sun-plan -
con olle -es.pd .
[53] Inge eam. “INGESYS Sma SCADA”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.inge eam.com/en-us/powe -
elec onics/ene gia-eolica/pc28_3_158_24/ingesys-sma -scada-so wa e.aspx.
[54] Inge eam. “INGECON SUN Moni o ”. Consul a desemb e 2024. h ps://www.inge eam.com/es-
es/sec o es/ene gia- o o ol aica/p15_24_307_49/ingecon-sun-moni o .aspx.
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
109
G à ica I.11. I adiància global dià ia (model HDKR) de no emb e (Elabo ació p òpia).
G à ica I.12. I adiància global dià ia (model HDKR) de desemb e (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
700
800
W/m²
I adiància No emb e (HDKR)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
W/m²
I adiància Desemb e (HDKR)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)

Memo ia
110
Annex II. G à iques d’i adiància dià ia (model Liu-Jo dan)
G à ica II.1. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de gene (Elabo ació p òpia).
G à ica II.2. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de eb e (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
W/m²
I adiància Gene (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
700
W/m²
I adiància Feb e (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
111
G à ica II.3. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de ma ç (Elabo ació p òpia).
G à ica II.4. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) d’ab il (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
700
800
W/m²
I adiància Ma ç (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
-100
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
W/m²
I adiància Ab il (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
Memo ia
112
G à ica II.5. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de maig (Elabo ació p òpia).
G à ica II.6. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de juny (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
W/m²
I adiància Maig (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
W/m²
I adiància Juny (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
113
G à ica II.7. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de juliol (Elabo ació p òpia).
G à ica II.8. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) d’agos (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
W/m²
I adiància Juliol (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
W/m²
I adiància Agos (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
Memo ia
114
G à ica II.9. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de se emb e (Elabo ació p òpia).
G à ica II.10. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) d’oc ub e (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
700
800
W/m²
I adiància Se emb e (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
700
W/m²
I adiància Oc ub e (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)

Meno ca cap a la ansició ene gè ica. Supo a l’Es a ègia Meno ca 2030
115
G à ica II.11. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de no emb e (Elabo ació p òpia).
G à ica II.12. I adiància global dià ia (model Liu-Jo dan) de desemb e (Elabo ació p òpia).
0
100
200
300
400
500
600
W/m²
I adiància No emb e (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)
0
100
200
300
400
500
600
W/m²
I adiància Desemb e (Liu-Jo dan)
G (N-S)
G (E-O)
G (20º)
G (35º)
G (40º)