Documen :
Memò ia
TREBALL DE FI D’ ESTUDIS
Es udi de sensi i i a de
la piezo esis i i a de
mo e s
Au o /Au o a:
Ana A gemí Doncel
Di ec o /Di ec o a - Codi ec o /Codi ec o a:
Vi ginia Dolo es Mendizabal
Ti ulació:
G au en Tecnologies Indus ials
Con oca ò ia:
Ta do , 2024.
Ag aïmen s
Aques eball de i de g au ma ca un inal d’una e apa, i hi ha un g up de pe sones a les
quals ull ag ai el seu supo , ajuda i ecolzamen .
En p ime lloc, a la me a di ec o a Vi gínia Mendizábal, g àcies pe la e a ajuda du an o
aques p océs. To es les ho es que has dedica , an a la uni e si a com o a, ajudan -me,
m’has anima a supe a -me i has e que o es les ho es que hem passa jun es ossin
dis e es.
A la me a ma e, pe se la me a pe sona. Pe es a allà no només en els bons momen s,
sinó ambé en els di ícils, quan he olgu i a la o allola. G àcies pe se la pe sona que
m’ha ensenya a no abandona da an les ad e si a s i m’ha ajuda a i a enda an . Sense
u no es a ia acaban aques a e apa.
També ull ag ai a la es a de la me a amília, el meu pad as e i als meus ge mans,
jun amen amb els meus amics, pe se les on s dels meus som iu es i els que m’han
acompanya du an aques emps.
Finalmen , ull ag ai al depa amen de ma e ial i es uc u es de la UPC de Te assa, pe
ha e -me pe mès l’ús de les ins al·lacions del labo a o i du an la eali zació d’aques T eball
de Final de G au
I
Resum
Aques p ojec e é com a objec iu con ibui a l’es udi del moni o a ge es uc u al mi jançan
l’anàlisi del compo amen mecànic i piezo esis iu de mo e s amb pa ícules conduc o es.
Moni o a l’es a ensional de les es uc u es en emps eal pe me de ec a danys es uc u als
incipien s, op imi za -ne el man enimen i alla ga la se a ida ú il de mane a més sos enible,
e i an el malba a amen de ecu sos na u als. Aques es udi se cen a a a alua la in luència
de dues ipologies de ib es de ca boni milled (M80 i M150) en concen acions del 0,05% i
0,1% sob e un mo e adicional, compa an les se es p opie a s mecàniques i
piezo esis i es.
La me odologia expe imen al comença amb la p epa ació de cinc ipologies de p o e es
(qua e amb ib es i una de e e ència sense ib es), que es deixen eposa du an in -i- ui
dies abans de eali za els assaigs. En p ime lloc, es duen a e me cinc assaigs mecànics
pe de e mina com l’addició de ib es a ec a p opie a s com la esis ència a lexo acció,
comp essió i abso ció d’aigua. Els esul a s indiquen que els mo e s amb ib es M80
p esen en millo s p opie a s mecàniques globals en compa ació amb els de M150 i el mo e
de e e ència.
Pel que a a l’es udi de piezo esis i i a , s’ha anali za com a ia la esis ència elèc ica del
mo e en unció de la de o mació mecànica aplicada. A a és de la a iació ela i a de la
esis ència elèc ica i la de o mació s’ha ob ingu el ac o de galga, indicado de la sensibili a
del ma e ial a les de o macions. Els esul a s mos en que les ib es M80 no només millo en
la espos a piezo esis i a del mo e , sinó que ambé pe me en de ec a de o macions amb
més acili a , e que pod ia con ibui a la c eació de ma e ials més segu s i e icien s pe al
moni o a ge es uc u al.
Aques es udi des aca el po encial de les ib es de ca boni M80 en el desen olupamen de
"sma mo a s" pe a aplicacions u u es en man enimen d’in aes uc u es.
Abs ac
This p ojec aims o con ibu e o he s udy o s uc u al moni o ing by analysing he
mechanical and piezo esis i e beha iou o mo a s wi h conduc i e pa icles. Moni o ing he
s ess ul s a e o he s uc u es in eal ime makes i possible o de ec incipien s uc u al
damage, op imize hei main enance and ex end hei use ul li e in a mo e sus ainable way,
a oiding he was e o na u al esou ces. This s udy ocuses on e alua ing he in luence o wo
ypes o ca bon milled ibe s (M80 and M150) in concen a ions o 0.05% and 0.1% on a
adi ional mo a , compa ing hei mechanical and piezo esis i e p ope ies.
The expe imen al me hodology begins wi h he p epa a ion o i e ypes o es ubes ( ou wi h
ibe s and one e e ence wi hou ibe s), which a e le o es o wen y-eigh days be o e he
es s a e ca ied ou . Fi s , i e mechanical es s a e ca ied ou o de e mine how he addi ion
o ibe s a ec s p ope ies such as esis ance o lexo ac ion, comp ession and wa e
abso p ion. The esul s indica e ha mo a s wi h M80 ibe s ha e be e global mechanical
p ope ies compa ed o hose o M150 and he e e ence mo a .
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Rega ding he s udy o piezo esis i i y, i has been analysed how he elec ical esis ance o
he mo a a ies acco ding o he mechanical de o ma ion applied. Th ough he ela i e
a ia ion o elec ical esis ance and de o ma ion, he galga ac o has been ob ained, an
indica o o he sensi i i y o he ma e ial o he de o ma ions. The esul s show ha M80 ibe s
no only imp o e he piezo esis i e esponse o he mo a , bu also allow o de ec
de o ma ions mo e easily, which could con ibu e o he c ea ion o sa e and mo e e icien
ma e ials o s uc u al moni o ing.
This s udy highligh s he po en ial o M80 ca bon ibe s in he de elopmen o sma mo a s
o u u e applica ions in in as uc u e main enance.
III
Índex con ingu s
Resum ................................................................................................................................... I
Abs ac .................................................................................................................................. I
Índex con ingu s ................................................................................................................... III
Índex igu es ......................................................................................................................... V
Índex aules ........................................................................................................................ VII
1. In oducció ........................................................................................................................ 1
1.1 Objec e ........................................................................................................................ 1
1.2 Abas ........................................................................................................................... 2
1.3 Reque imen s .............................................................................................................. 3
1.4 Jus i icació ................................................................................................................... 4
1.5 Calenda i ..................................................................................................................... 5
2. Es a de l’a ...................................................................................................................... 7
2.1 Con ex gene al ........................................................................................................... 7
2.1.1 De inició ................................................................................................................ 7
2.1.2 His ò ia del mo e ................................................................................................. 7
2.2 Sma Mo a s .............................................................................................................. 8
2.3 Fib es .......................................................................................................................... 9
2.3.1 Tipus de ib es ...................................................................................................... 9
2. Fib es sin è iques: .................................................................................................... 10
2.3.2 Mic o ib es .......................................................................................................... 13
2.4 Piezo esis i i a .......................................................................................................... 13
3. P epa ació de les p o e es .............................................................................................. 16
3.1 Ma e ials pe e el mo e .......................................................................................... 16
3.1.1 Cimen ................................................................................................................ 16
3.1.2 À id ..................................................................................................................... 16
3.1.3 Fille .................................................................................................................... 17
3.1.4 Aigua ................................................................................................................... 17
3.1.5 Supe plas i ican .................................................................................................. 17
3.1.6 Fib es .................................................................................................................. 18
3.2 Ca ac e ís iques dels mo lles ..................................................................................... 19
3.2.1 Mo lles pe a p o es mecàniques ........................................................................ 19
3.2.2 Mo lles pe a assaigs esis i i a elèc ica ............................................................ 19
3.3 Segu e a al labo a o i ............................................................................................... 21
3.4 P epa ació de les p o e es ........................................................................................ 22
3.4.1 Base pe e el mo e ......................................................................................... 22
3.4.2 P epa ació de les p o e es pas a pas ................................................................. 22
3.5 Col·locació galgues ex ensiomè iques ...................................................................... 25
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
4. Campanya expe imen al ................................................................................................. 28
4.1 Assaig de densi a ..................................................................................................... 28
4.2 Assaig d’abso ció d’aigua .......................................................................................... 28
4.3 Assaig d’ul asons ..................................................................................................... 30
4.4 Assaig de lexo acció ................................................................................................ 32
4.5 Assaig de comp essió................................................................................................ 34
4.6 Assaig piezo esis i i a .............................................................................................. 36
5. Anàlisi de esul a s dels assaigs ...................................................................................... 38
5.1 Resul a s del assaig de densi a ................................................................................ 38
5.2 Resul a s assaig d’abso ció d’aigua ........................................................................... 39
5.3 Resul a s del assaig d’ul asons ................................................................................ 41
5.4 Resul a s assaig de lexo acció ................................................................................ 42
5.5 Resul a s assaig de comp essió ................................................................................ 43
5.6 Resul a s assaig piezo esi i i a ................................................................................. 44
5.6.1 P ocedimen d’ob enció de les dades i càlcul de esul a s ................................... 45
5.6.2 Resul a s ona sinus ............................................................................................. 47
5.6.3 Resul a s ona de so oll ........................................................................................ 49
5.6.4 Compa ació esul a s .......................................................................................... 50
6. Resum de p essupos ..................................................................................................... 51
7. Anàlisi i alo ació de les implicacions socials i ambien als .............................................. 52
8. Conclusions .................................................................................................................... 54
9. Bibliog a ia ...................................................................................................................... 56
V
Índex igu es
Figu a 1.Plani icació del eball ............................................................................................. 6
Figu a 2. Classi icació ipologia de ib es (Fon : [12]) ............................................................ 9
Figu a 3. Fib a de coco (Fon : Nue aMuje ) .......................................................................... 9
Figu a 4. Panell aïllan de ib a de cànem (Fon : Cannab ic) ............................................... 10
Figu a 5.Panell aïllan de ib a de lli (Fon : Deco exp o) ...................................................... 10
Figu a 6. Fib es d’ace (Fon : [15]) ..................................................................................... 11
Figu a 7.Fib es de id e (Fon : Se a Cimen s) ................................................................... 11
Figu a 8. Fib es de id e (Fon : Cas o Composi e) ............................................................. 11
Figu a 9. Fib es de polip opilè (Fon : [15]) ........................................................................... 12
Figu a 10. Fib es de ca boni (Fon : [19]) ............................................................................. 12
Figu a 11. Resul a s sob e el mòdul elàs ic es udi del 2015 (Fon : [20]) .............................. 13
Figu a 12. Resul a s sob e la conduc i i a elèc ica del es udi "E ec o Ca bon and S eel
Fibe s on he S eng h P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen
Mo a ". (Fon : [22]) ............................................................................................................. 14
Figu a 13.Resul a s assaig lexió es udi "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h
P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a ". (Fon : [22]) ..... 14
Figu a 14. Resul a s assaig comp essió es udi "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he
S eng h P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a ". (Fon :
[22]) .................................................................................................................................... 15
Figu a 15. Cimen Po land (Fon : Le oy Me lin) ................................................................. 16
Figu a 16. So a/À id (Fon : Ob ama ) ................................................................................ 16
Figu a 17. Fille Calca i (Fon : Cemen os Na u ales Tig e) ................................................ 17
Figu a 18. Fi xa ècnica ille Calca i (Fon : Cemen os Na u ales Tig e) ............................. 17
Figu a 19. Ca ac e ís iques ib es u ili zades (Fon : [19]) .................................................... 18
Figu a 20. Dimensions mo lle p o e a assaigs mecànics. (Fon : [25]) ................................. 19
Figu a 21. Dimensions mo lle p o e a assaigs esis i i a elèc ica. .................................... 19
Figu a 22. Col·locació d'elèc odes. (Fon : [3]) .................................................................... 20
Figu a 23. Ba eja base mo e ........................................................................................... 22
Figu a 24. Mo lles ............................................................................................................... 23
Figu a 25. Mo e abans d’asseca -se ................................................................................. 23
Figu a 26.P o e es iden i icades ......................................................................................... 24
Figu a 27. T ia de p o e es pe les galgues ........................................................................ 25
Figu a 28. Esquema posició galgues .................................................................................. 25
Figu a 29. Disposició ba es me àl·liques ............................................................................ 29
Figu a 30. Assaig d’abso ció d’aigua ................................................................................... 29
Figu a 31. Lec u a assaig ul asons .................................................................................... 31
Figu a 32. Col·locació p o e a segons UNE-EN 1015-11. (Fon : [25]) ................................ 32
Figu a 33. Ma ques pe l’assaig de lexo acció .................................................................. 32
Figu a 34. Col·locació de la p o e a pe l’assaig de lexo acció ......................................... 33
Figu a 35. Es a de la p o e a desp és de l’assaig de lexo acció ...................................... 33
Figu a 36. P emsa de comp essió....................................................................................... 34
Figu a 37. Col·locació de la p o e a a l’assaig de comp essió ............................................ 34
Figu a 38. Connec o push-in .............................................................................................. 36
Figu a 39. Push-in connec a .............................................................................................. 36
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Figu a 40. Esquema mun a ge ............................................................................................ 37
Figu a 41. Fo og a ia mun a ge ........................................................................................... 37
Figu a 42. Resul a s assaig de densi a en sec ................................................................... 38
Figu a 43. Resul a s assaig abso ció d’aigua ...................................................................... 39
Figu a 44. G à ic sense can is cla s ................................................................................... 44
Figu a 45. G à ic so oll amb can is cla s ............................................................................ 44
Figu a 46. G à ic a iació in ensi a M150_010-sin-4kN-10Hz-5V ....................................... 45
Figu a 47. G à ic de o mació- a iació esis ència M150_0.10-sin-10Hz-5V ....................... 46
Figu a 48. Va iació ac o de galga ona sinus ..................................................................... 48
Figu a 49. Va iació ac o de galga ona so oll ..................................................................... 49
Figu a 50. Compa ació ona sinus i so oll a ma eix ol a ge ................................................. 50
Figu a 51. ODS amb implicacions al eball. Fon (Ekomodo) ............................................. 52
VII
Índex aules
Taula 1. Pas a pas col·locació d’una galga ......................................................................... 27
Taula 2. Resul a s assaig densi a ....................................................................................... 38
Taula 3. Resul a s assaig abso ció del aigua ...................................................................... 39
Taula 4. Resul a s assaig d’ul asons .................................................................................. 41
Taula 5. Resul a s assaig lexo acció ................................................................................. 42
Taula 6. Resul a s assaig comp essió ................................................................................. 43
Taula 7. Resum ones amb millo s esul a s ......................................................................... 45
Taula 8. Recopilació ac o de galga ona sinus ................................................................... 47
Taula 9. Recopilació ac o de galga ona so oll ................................................................... 49
Taula 10. Resum del p essupos ......................................................................................... 51
Taula 11. ODS elacionades amb l’es udi ........................................................................... 53
7
2. Es a de l’a
2.1 Con ex gene al
2.1.1 De inició
Ac ualmen el mo e jun amen amb el o migó son els ma e ials més u ili za s en la
cons ucció d’es uc u es esis en s. Pe pode en end e l’impo ància del moni o eig d’una
es uc u a, p ime s’han de conèixe les di e ències en e el mo e i el o migó [1] [2] :
Mo e :
El mo e es à o ma pe una ba eja de so a, aigua, cimen i algun addi iu que e pe a
objec iu millo a l’adhesió i que sigui més àcil de eballa . El mo e no s'u ili za com a únic
elemen de cons ucció (com sí que passa amb el o migó); en can i, es ac a més a ia de
l'adhesiu que s'u ili za pe uni elemen s de mampos e ia.
Fo migó:
El o migó ambé es à o ma pe cimen , so a, aigua i addi ius, pe ò a di e ència del mo e
con é à ids de g an mida, incloen -hi g a a i so in é algun addi iu especial que li pe me à,
pe exemple, agua més àpid. Malg a que els componen s son gai ebé els ma eixos, el
o migó si que s’u ili za pe o ma es uc u es sense la necessi a d’elemen s de mampos e ia
Un concep e impo an en la conse ació d’es uc u es és el moni o a ge de la salu es uc u al
(SHM), que és l'a aluació au oma i zada de la condició i el endimen de les es uc u es a
a és de mesu amen s con inus de ca ac e ís iques com la empe a u a i les de o macions.
[3]
2.1.2 His ò ia del mo e
El mo e és un ma e ial que, g àcies a les in es igacions eali zades pe cien í ics com Roman
Malinowski s’ha pogu conèixe que ha es a u ili za des de emps p ehis ò ics.[4]
L’o igen dels mo e s es emun a al pe íode neolí ic, mos an lo essencials que han es a pe
la cons ucció des de l’an igui a , on es a op a pe u ili za la cal pe la se a capaci a d’ac ua
com a lligan . Res es de mo e s an ics s'han oba en exca acions a queològiques a llocs
com Ça al Hüyük i Je icó, que da en del 10.000 al 7.000 a.C. [5] S’ha obse a com, du an
aques pe íode la unció p incipal dels mo e s e a el ecob imen de pa e s i la c eació de
pa imen s.
Els egipcis an se els p ime s que alho a de cons ui pi àmides i emples, an u ili za el guix
com a mo e . Pe al a banda an els g ecs com els omans an pe ecciona l’ús del mo e
de calç. Ac ualmen les se es ècniques es euen en les se es es uc u es emblemà iques
com el Pan eó i els aqüeduc es, i són conside ades p ecu so s del cimen mode n.
Malau adamen , a causa de la pè dua dels coneixemen s ècnics, du an l’eda mi jana la
quali a de les es uc u es a se gene almen in e io malg a man eni les ècniques
omanes. No a se ins al segle XVIII que es an comença a desen olupa els lligan s
hid àulics mode ns. En e 1750 i 1800 es an in es iga no es mescles de calç i a gila
calcinades, e que a ma ca l’inici de la ansició cap als lligan s mode ns. Al segle XIX,
l’enginye Louis Vica a es abli les bases de la ab icació del cimen mode n mi jançan
mescles de calç i a gila en p opo cions adequades, un sis ema que enca a s’u ili za a ui. [6]
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
En el 1824, amb el pa en amen del Cimen Po land pe pa de Joseph Aspdin, es a p odui
una e olució en la cons ucció, que al lla g del segle XX es ableixen les bases dels mo e s
ac uals. En les úl imes dècades, la ecni icació i l’augmen de les exigències han p o oca un
desplaçamen dels mo e s e s in si u cap als mo e s indus ials secs, que o e eixen un majo
con ol sob e les se es p opie a s i una quali a més consis en .
2.2 Sma Mo a s
Com ja s’ha esmen a p è iamen , el moni o a ge de la salu es uc u al (SHM) es un aspec e
impo an en eni en comp e alho a d’a alua un edi ici y un aspec e clau pe un co ec e i
sos enible man enimen p e en iu del edi ici. Ac ualmen els ma e ials “sma s” semblen una
solució amb bones pe spec i es, això es deu a que les se es p opie a s els pe me en ac ua
com a senso s de empe a u a o de o mació. Aques a mul i uncionali a s’aconsegueix a egin
ib es de conducció elèc ica a la o mació del mo e [7]. S’ha is com l’addició d’aques es
ib es conduc o es millo en el endimen piezo esis iu i les capaci a s de de ecció del ma e ial
ma iu [8]. To i que en el passa s’ha ia in en a la modi icació de mo e s de calç pe millo a -
ne les p opie a s mecàniques [9], ins a a no s’ha du a e me un es udi sis emà ic de la millo a
piezo esis i a d’aques ma e ial a a és de la se a modi icació. Els es udis demos en que
l’ús de ib es en di e en s pe cen a ges ha pe mès millo a o p opo ciona més
ca ac e ís iques al ma e ial. Alguns es udis han demos a que la inco po ació de pols de g a i
po millo a signi ica i amen la conduc i i a elèc ica i è mica dels mo e s [10][11].
9
2.3 Fib es
Les ib es són elemen s de cu a longi ud que s’a egeixen al mo e pe ob eni ce es
p opie a s. En la igu a 2 es mos a una classi icació de les ib es en unció de la se a
na u alesa.
Figu a 2. Classi icació ipologia de ib es (Fon : [12])
Pe la ab icació de mo e s, p incipalmen s’u ili zen ib es na u als: ege als i animals i de
les ib es e es pels humans, les sin è iques
2.3.1 Tipus de ib es
1. Fib es na u als:
Aques es ib es enen l'a an a ge de se sos enibles i biodeg adables [13]. Alguns exemples
de ib es que s’han u ili za en in es igacions són:
Fib es de Coco
Les ib es de coco són conegudes pe millo a la esis ència a la acció i la du abili a dels
mo e s. A més, són sos enibles i biodeg adables, e que les a a ac i es des d'un pun de
is a ambien al [14].
Figu a 3. Fib a de coco (Fon : Nue aMuje )
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Fib es de Cànem
El cànem con ibueix a edui la densi a del mo e i millo a les p opie a s è miques,
p opo cionan un aïllamen è mic e ec iu.
Figu a 4. Panell aïllan de ib a de cànem (Fon : Cannab ic)
Fib es de Lli
Aques es ib es són lleuge es i o e eixen bones p opie a s de e o ç, millo an la esis ència
mecànica del mo e , no obs an aques ipus de ib es no son gai e elàs iques.
Figu a 5.Panell aïllan de ib a de lli (Fon : Deco exp o)
2. Fib es sin è iques:
Les ib es sin è iques p o enen de p oduc es de i a s del pe oli i es p odueixen mi jançan
p ocessos indu ials. Aques ipus de ib es acos umen a se més consis en s i du ado es
que les na u als.
Fib es d’ace :
La ib es d'ace són ossos discon inus d'ace amb un aspec e a iable. El p incipal bene ici
d'aques a mena de ib es és l'augmen de la ida ú il del conc e i edui les esque des.
Aques es ib es gene en un es o ç homogeni i son compa ible amb una g an a ie a d'addi ius
i o migons. A més a més inc emen en signi ica i amen la esis ència a la acció i a la lexió
del mo e , millo an la se a capaci a pe supo a cà egues pesades [15][16].
11
Figu a 6. Fib es d’ace (Fon : [15])
Fib es de id e:
Els compos os e o ça s amb ib es de id e són conegu s com Glass Fib e Rein o ced
Cemen (GRC) i són esis en s als àlcalis allibe a s amb la hid a ació del cimen . A més
p esen en una al a esis ència a acció i lexió, no obs an això, no són mol esis en s a
es o ços de comp essió. [17]
Figu a 7.Fib es de id e (Fon : Se a Cimen s)
Fib es d'a amida (Ke la ):
El Ke la és conegu pe la se a esis ència i lexibili a i ac ualmen és usa p incipalmen
en a milles an ibales. Quan es ba eja el o migó amb la ib a de Ke la s'ha is un augmen
en la esis ència del ma e ial al desgas , impac es i esque des. A més compa a amb el
o migó e o ça amb ace con encional, el e o ça amb Ke la és més lleuge [18].
Figu a 8. Fib es de id e (Fon : Cas o Composi e)
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Fib es de polip opilè:
Aques ipus de ib es s'u ili za en el o migó i mo e s com a e o ç secunda i pe a edui
esque damen s. Són ib es amb un eduï p eu i una al a esis ència química i baixa densi a .
Un al e dels seus a an a ges és que no són ib es co osi es i con ibueixen a edui
esque damen s degu s a la empe a u a i con acció plàs ica. Les ib es de polip opilè són
compa ibles amb addi ius i conc e s di e sos sense al e a les p opie a s del o migó o mo e
[15].
Figu a 9. Fib es de polip opilè (Fon : [15])
Fib es de ca boni:
Les ib es de ca boni enen bones p opie a s de acció, baixa densi a i al es conduc i i a s
è miques i elèc iques. G àcies a aques es ca ac e ís iques s’u ili zen en es uc u es
so meses a al es cà egues, millo an la se a esis ència i endimen .
Les ib es de ca boni es poden oba en di e ses o mes, com a a picades, mol es o
con inues i poden se a ugades o llises. En la igu a 10 es poden obse a aque s de alls.
Figu a 10. Fib es de ca boni (Fon : [19])
13
2.3.2 Mic o ib es
Una mic o ib a és una ib a que gene almen e un diàme e in e io a 10 mic òme es. Les
mic o ib es in oduïdes en els mo e s, poden ajuda a millo a les p opie a s mecàniques i
piezo esis i es d’aques .
En unció del ipus de ib a que se li a egeix al mo e s'ob ind an una millo a en unes
p opie a s de e minades, no obs an això, en els es udis p elimina s e s sob e els "Hyb id
e ec s o ca bon ibe s on mechanical p ope ies o Po land cemen mo a " [20] mos en una
millo a en la esis ència a acció en compa ació amb els mo e s adicionals.
En la igu a 11 podem eu e els esul a s ob ingu s sob e el mòdul elàs ic de les p o e es
eali zades en l'assaig comen a .
Figu a 11. Resul a s sob e el mòdul elàs ic es udi del 2015 (Fon : [20])
2.4 Piezo esis i i a
La piezo esis i i a es la capaci a de ce s ma e ial de can ia la se a esis i i a elèc ica
quan se'ls hi aplica una ensió mecànica. Quan un ma e ial piezo esis iu es so mès a una
o ça la se a esis ència elèc ica a ia p opo cionalmen a la de o mació que pa eix. [21]
En l’any 2023 es a publica l'a icle "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h
P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a " [22] el qual
in es iga l'e ec e de les ib es de ca boni i ace en les p opie a s mecàniques i la conduc i i a
elèc ica del mo e de cimen e o ça amb ib es.
L'a icle des aca que la inco po ació de ib es de ca boni millo a signi ica i amen la
conduc i i a elèc ica del mo e de cimen . Es a oba que el llinda de pe colació, que és
el pun en què es o ma una xa xa con ínua de ib es conduc o es, es oba en e el 0,3% i el
0,4% de olum de ib es. Això signi ica que pe ob eni una conduc i i a òp ima, la dosi de
ib es de ca boni hau ia de se almenys supe io al 0,4%. En la igu a 12 es mos en els
esul a s de la conduc i i a elèc ica del es udi.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Figu a 12. Resul a s sob e la conduc i i a elèc ica del es udi "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h
P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a ". (Fon : [22])
En l’es udi a més de l'es udi de la piezo esis i i a , es mos en els esul a s ob ingu s de
l’assaig de comp essió i lexió e s a les p o e es. Els esul a s ob ingu s es mos en en les
igu es 13 i 14, i poden se i com a guia pels que s’ob ind an en aques eball.
Figu a 13.Resul a s assaig lexió es udi "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h P ope ies and
Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a ". (Fon : [22])
15
Figu a 14. Resul a s assaig comp essió es udi "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h P ope ies and
Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a ". (Fon : [22])
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
3. P epa ació de les p o e es
3.1 Ma e ials pe e el mo e
Pe a la eali zació de l'es udi s’han u ili za les següen s ma è ies p ime es: cimen , à id,
ille , aigua, supe plas i ican i ib es de ca boni mol es. En aques apa a es desc iuen les
ca ac e ís iques d’aques s ma e ials.
3.1.1 Cimen
Pe la c eació dels mo e s, s’ha u ili za un cimen pò land CEM II/B-L 32,5 N alde i as
(Figu a 15).
Figu a 15. Cimen Po land (Fon : Le oy Me lin)
3.1.2 À id
Com a à id s’ha u ili za so a ina de l’emp esa Se el S.A (Figu a 16)
Figu a 16. So a/À id (Fon : Ob ama )
23
o Un cop la ba eja é la consis ència adequada, es col·loca dins els mo lles que s’han
lub ica amb oli pe acili a el p océs de desemmo lla de les p o e es. ( igu a 24)
Figu a 24. Mo lles
o Desp és d’in odui la mescla, es colpegen els mo lles suaumen amb un ma ell pe
elimina possibles bombolles d’ai e, que poden a ec a la in eg i a de les p o e es.
5. Inse ció dels elèc odes:
En els es mo lles en o ma de cub, es col·loquen dos elèc odes a cadascun. Aques s
s’u ili za an pos e io men pe mesu a la esis ència piezo esis i a del ma e ial.
6. Cu a i endu imen :
Les p o e es han de eposa du an in -i- ui dies abans de pode e el assaigs pe què el
mo e assoleixi la se a esis ència òp ima. Com hi ha un nomb e limi a de mo lles, s’han
ab ica dos ipus de mo e cada se mana, du an es se manes.
El desemmo lla s’ha eali za una se mana desp és de la ab icació, pe e -ho s’han
u ili za ma ells de goma pe ajuda a desp end e el mo lle de la p o e a, pe ò sense dona
un cop di ec e a la p o e a pe no danya -la.
A la igu a 25 es po eu e com queden els mo lles un cop acaba abans d’endu i -se.
Figu a 25. Mo e abans d’asseca -se
Les p o e es una egada es an lliu es del mo lle s’han d’iden i ica , posan el ipus de ib a
que po a i la concen ació així com la da a de ab icació, al i com es eu en la igu a 26.
Un cop ex e a la p o e a, es p ocedeix a eali za la ne eja del mo lle pe a pode o na a
u ili za -lo si es cal.
Desp és dels 28 dies de cu a , les p o e es es an lles es pe als assaigs de labo a o i.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Figu a 26.P o e es iden i icades
25
3.5 Col·locació galgues ex ensiomè iques
Pe als assaigs de esis i i a elèc ica s’han de col·loca dues galgues ex ensiomè iques a
cada p o e a que olem assaja . En aques cas només assaja em una p o e a de cada
concen ació així que el p ime que s’ha de e és escolli quina de les es p o e es u ili za em.
S’escolli an les p o e es que ingui menys o a s a la se a supe ície i in en a em que no en
inguin en la zona cen al, ja que allà es on col·loca em les galgues. En la igu a 27 podem
obse a les 15 p o e es, i en e mell es an ma cades les 5 que es a an se i .
Figu a 27. T ia de p o e es pe les galgues
Pe aques p océs és necessa i eni ,10 galgues, un egla, un llapis, cel·lo, unes pinces,
loc i e, una supe ície de po expan on deixa em momen àniamen la galga abans de
enganxa -la a la p o e a i com semp e els guan s i la ba a.
En la Taula 1 enim un esum pe ima ges de la col·locació d’una galga
1. P epa ació de la p o e a
Les galgues se si ua an als la e als de la p o e a en pe pendicula als elèc odes, pe això
amb l'ajuda del egle i un llapis a em unes ma ques, al com es mos a en la igu a 28.
Figu a 28. Esquema posició galgues
Amb un pape abso ben es ne eja la ca a on s’han e les ma ques amb el llapis pe eu e
la possible pols que hi hagi
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
2. P epa ació de la galga
U ili za em un po expan com a supe ície pe deixa la galga i enganxa -li un os de cel·lo
pe asllada -la a la p o e a. P ime , ne eja em la supe ície amb pape abso ben pe
elimina pols o impu eses.
Amb una pinça, aga a em la galga pe la zona on els cables es an solda s i la col·loca em
sob e el po expan amb la ca a b illan cap amun .
Pe asllada i enganxa la galga a la p o e a, alla em un os de cel·lo i el col·loca em
sob e la galga sense oca la pa cen al pe no con amina -lo. Ens assegu a em de no
enganxa o el cel·lo a la supe ície pe pode e i a -lo du an el aslla a la p o e a
3. T aslla i col·locació de la galga
Pe acili a la e i ada de la galga, s’ha de e i a el cel·lo en un angle ap oxima de 45
g aus pe assegu a -nos que la galga quedi enganxada al cel·lo. Quan ja es igui
comple amen sepa ada, amb l'aju de les pinces aguan a em la galga pe la zona dels
cables. De o ma p o isional, posicionem la galga a la p o e a subjec an -la amb el di pe
la zona dels cables, pe ò sense que la galga aci con ac e amb la p o e a.
Pe enganxa la galga, com ja s’ha esmen a u ili za em loc i e. Es posen a la p o e a en
la zona on s’ha ma ca que agi la galga un pa ell de go es de loc i e i s’enganxa, en una
mica de p essió amb el di a la galga des de la zona més p ope a als cables ins a l’al e
ex em.
Els passos an e io s es epe i an pe a o es les uni a s de galgues ins al·lades en aques
es udi.
1. Ma e ials necessa is
2. Ma ca ge p o e a
3. Ma ca ge p o e a
27
4. Re i a la galga
5. T aslla galga a la
supe icie
6. Col·locació i e i ada
del cel·lo
7. Subjecció de la
galga a la p o e a
8. A egi loc i e
9. Aplicació p essió
10. Resul a inal
Taula 1. Pas a pas col·locació d’una galga
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
4. Campanya expe imen al
Es a an cinc assaigs mecànics: densi a , abso ció d'aigua, ul asons, lexió- acció i
comp essió en se i les p o e es ab icades segons la no ma UNE-EN 1015-11[25]
( o ma p isma). Es a à un assaig de piezo esis i i a amb les p o e es cubiques
4.1 Assaig de densi a
Pe pode de e mina la massa pe uni a de olum del mo e endu i , eali za em un assaig
de densi a . L'objec iu p incipal de l'assaig de densi a és compa a els can is en la densi a
de cada p o e a de mo e en unció de les di e en s quan i a s i ipus de ib es que s'hi
inclouen.
Pe calcula la densi a necessi a em conèixe el olum i la massa.
P ime de o calculem el olum (V) de la següen o ma:
V = base x ons x alçada
Un cop coneixem el olum de la p o e a, només hau em de pesa -la amb la balança pe sabe
la se a massa
En úl im lloc, es eali za el càlcul de la densi a (ρ) amb la ó mula (1):
𝜌 = 𝑀
𝑉 (1)
On:
ρ és la densi a en sec (g/𝑐𝑚3)
M és la massa del p isma (g)
V és el olum del p isma (𝑐𝑚3)
4.2 Assaig d’abso ció d’aigua
Aques assaig pe me mesu a el coe icien d’abso ció, que indica la quan i a d’aigua
abso bida pel mo e en unció de la supe ície en con ac e amb l’aigua i el emps d’imme sió
de cada p o e a.
Aques assaig es eali za o a de no ma i a es able a, o i que ens apo a à in o mació sob e
la capaci a d’abso ció d’aigua del ma e ial
Pe la eali zació d’aques assaig, p ime s’ha omple una ga e a amb aigua, al ons de la
ga e a hem deixa dues ba es de me all sob e les qual deixa em les p o e es. Amb això
a em que hi hagi una majo supe ície de la p o e a que es igui en con ac e amb l’aigua. A
con inuació les p o e es han es a subme gides du an 5 minu s. Un cop passa el emps,
s’han eixuga una mica pe eu e l'excés d’aigua i s’ha pesa amb la balança.
Esquema del p ocedimen :
1. Col·locació de ba es cilínd iques al ons de la ga e a ( igu a 29)
29
Figu a 29. Disposició ba es me àl·liques
2. Col·locació de les p o e es deixan dis ància en e elles com a la següen igu a 30.
Un cop les p o e es han sigu cobe es es c onome à 5 minu s.
Figu a 30. Assaig d’abso ció d’aigua
3. Re i ada i eixuga de p o e es.
4. Pesa ge
La densi a en mulla (𝜌1) es calcula de la ma eixa o ma que la densi a en sec (𝜌).
Pe a comp o a l’abso ció d’aigua que ha e la p o e a es eali za la següen ó mula (2):
Abso ció d'aigua = 𝑀1 − 𝑀 (2)
Pe a eali za el pe cen a ge d’abso ció d’aigua u ili za em la següen o mula (3):
Abso ció d'aigua % = (𝑀1 −𝑀
𝑀1) ∗ 100 (3)
On: 𝑃 és la massa en sec (g)
𝑃1 és la massa en mulla (g)
Abso ció d’aigua (g)
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
4.3 Assaig d’ul asons
Aques assaig és no des uc iu i l'u ili za em pe a alua la igidesa del mo e , mi jançan el
mòdul elàs ic, sense des ui les p o e es. En aques cas, u ili za em el Ma es PC 255A, un
equip especiali za que cons a d’un ansduc o emisso i un ecep o , un ampli icado de
senyal i un sis ema pe mesu a el emps de ansmissió de les ones ul asòniques a a és
del ma e ial.
La p o a d'ul asons en mo e pe me ob eni in o mació sob e l’es a in e n del ma e ial,
pe me en de ec a possibles danys es uc u als com esque des, bui s o zones danyades. A
més, pe me ca ac e i za les p opie a s mecàniques del mo e , com la se a elas ici a [28].
Ma e ial necessa i:
Els elemen s que é l’equip d’assaig d’ul asons són:
o T ansduc o s: És l’elemen que en a en con ac e més di ec e amb la p o e a. Són el
componen que gene a les ones i ep els ecos.
o Ba a de calib ació: Se eix pe e la calib ació de l’equip, ja que é una dada
es anda di zada en μs. Al començamen de les p o es ens hau em d’assegu a que la
lec u a de la ba a de calib ació coincideixi amb el que ha es able el ab ican de
l’equip.
o Consola: És l’equip, el qual gene a pols elèc ics cap al ansduc o , ampli ica i
p ocessa els senyals que ep el ansduc o , p ocessa els senyals en dades
comp ensibles que mos a pe pan alla.
o Cables de connexió: Connec en els ansduc o s a la consola.
A més a més u ili za em una mica de aselina als la e als del p isma o als ansduc o s pe
acili a la ansmissió dels ul asons.
P ocedimen d’ob enció de les dades:
1. P epa ació i calib ació l’equip d’ul asons
P ime de o connec em els cables a la consola i als ansduc o s. Un cop e això, pe què
les lec u es siguin co ec es, calib em l’equip de o ma que amb la ba a de calib ació
ob inguem una lec u a del alo es able , 52 μs. Aques emps ep esen a el emps que
passa en e la gene ació del pols ul asònic i la ecepció del seu eco.
2. P epa ació de la p o e a
Com ja s’ha comen a p è iamen , a egi em una mica de aselina als ansduc o s, pe
in en a elimina l’ai e en e el ansduc o i la p o e a,
3. Lec u a de dades
Es col·loquen els ansduc o s en ca es oposades al com es eu a la igu a 31, i gua dem
el emps egis a .
31
Figu a 31. Lec u a assaig ul asons
Pe a cada p o e a a em l’assaig sis egades, un cop acaba a em una mi jana de les dades
ob ingudes, pe a cada p o e a i ambé es a à una mi jana d'en e les p o e es del ma eix
ipus.
Aques assaig es eali za amb l’objec iu d’ob eni el mòdul elàs ic de les p o e es.
El mòdul elàs ic o ambé conegu com a mòdul de Young, és una p opie a onamen al que
ens pe me a alua la igidesa de les p o e es i el seu compo amen so a cà egues
aplicades. Aques pa àme e és essencial pe ce i ica l’es abili a i la in eg i a es uc u al en
aplicacions de cons ucció [29].
Pe pode calcula el mòdul elàs ic, u ili za em la següen exp essió [30]:
𝐸𝑢𝑙𝑡𝑟𝑎𝑠𝑜𝑢𝑛𝑑 =𝜌·𝑉2
𝐾 (4.1)
𝐾 = 1−𝜈
(1+𝜈)·(1−2𝜈) (4.2)
Ajun an les dues equacions ob enim:
𝐸 = 𝑉2·𝜌·(1+𝜈)·(1−2𝜈)
(1−𝜈) (4.3)
On: V és la eloci a del pols (m/s)
𝜈 és el coe icien de Poisson (adimensional)
ρ és la densi a del mo e de la p o e a (kg/𝑚3)
E és el mòdul elàs ic (Pa)
De l’exp essió 4.3 hi ha dos e mes que desconeixem, la eloci a del pols i el coe icien de
Poisson. El coe icien de Poisson ens desc iu la elació en e la de o mació longi udinal i la
ans e sal so a cà ega. Pe al coe icien de Poisson s’ha conside a el alo es ánda pe
mo e s de 0,2 [31].
La eloci a del pols la podem calcula amb la següen exp essió: [32]
𝑉 = 𝐿
𝑡 (5)
On: V és la eloci a del pols (m/s)
L és la longi ud de la p o e a (m)
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
és el emps de ànsi del pols(s)
4.4 Assaig de lexo acció
Aques es un assaig que segueix la no ma i a UNE-EN 1015-11 [25] que pe me mesu a la
esis ència a lexió del mo e . Es ac a d’un assaig des uc iu, el qual consis eix en aplica
una cà ega en el cen e de la p o e a p o ocan que aques a es enqui. Pe e aques assaig
u ili za em la p emsa MTS Insigh 10 kN. Col·loquem la p o e a que olem asseja sob e dos
ode s que es an sepa a s 100mm com ma ca la no ma i a. En la igu a 32 es po eu e com
es coloca la p o e a segons dic amina la no ma i a UNE-EN 1015-11 [25].
Figu a 32. Col·locació p o e a segons UNE-EN 1015-11. (Fon : [25])
Les p o e es que s’u ili zen an 160mm de lla g, així que p ime es e dues ma ques e icals,
en la ca a supe io , a 30 mm de cada ex em pe pode cen a -la, com es eu en la igu a 33.
Figu a 33. Ma ques pe l’assaig de lexo acció
Un cop les ma ques es an e es, la p o e a es col·locada de o ma que les ma ques
coincideixin amb els ode s. Aques pas es po eu e en la igu a 34.
39
En gene al, els esul a s indiquen que l’addició de ib es no é un e ec e signi ica iu en la
densi a dels mo e s, ja que els can is in e io s als 10% es poden conside a menysp eables,
i com es mos a en la da e a columna de la aula 2 en cap cas es supe a aques pe cen a ge.
No obs an això, hi ha un inc emen mode a en la densi a de les p o e es amb ib es M150
a concen acions més al es. En els p òxims assaigs s'anali za à si aques es a iacions de
densi a poden in lui en les p opie a s mecàniques i piezo esis i es.
5.2 Resul a s assaig d’abso ció d’aigua
En aques apa a s'anali zen les dades ob ingudes de l’assaig, o es les aules u ili zades pe
a la eali zació dels g à ics es poden oba l’annex.
Figu a 43. Resul a s assaig abso ció d’aigua
Tipus p o e a
% Abs. Aigua
Va iació p opie a (%)
Re e ència
1,520
-
M80_0.05
1,744
14,790
M80_0.1
1,541
1,410
M150_0.05
2,336
53,727
M150_0.1
0,752
-50,520
Taula 3. Resul a s assaig abso ció del aigua
En la igu a 43 es mos a el g à ic del pe cen a ge d’augmen del pes de les p o e es desp és
de se subme gides en aigua du an 5 minu s. S’obse a que amb concen acions baixes de
ib es, l’abso ció d’aigua endeix a augmen a lleuge amen espec e a la p o e a de
e e ència. Aques enomen és especialmen e iden en la p o e a amb ib es M150 al 0,05%,
que p esen a el pe cen a ge d’abso ció més al , supe an el 2%. En la aula 3 eiem que
aques a ma eixa p o e a augmen a en un 53,73% la se a abso ció en compa ació a la
e e ència
En can i, la p o e a M150 amb una concen ació del 0,1% mos a la meno abso ció d’aigua
de o es, amb una disminució de l’abso ció d’un 50,52%. Aques esul a sugge eix que una
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
concen ació més ele ada de ib es po edui la po osi a o millo a la compac ació del mo e ,
limi an l’en ada d’aigua.
Compa an aques s esul a s amb el g à ic de densi a ( igu a 43), es poden ex eu e algunes
conclusions in e essan s. Les p o e es amb majo s densi a s, com la M150 al 0,1%, mos en
una meno abso ció d’aigua, la qual cosa indica una co elació di ec a en e una millo
compac ació del ma e ial i la se a esis ència a l’abso ció. Pe con a, les p o e es amb alo s
de densi a més baixos, com la e e ència i les M150 al 0,05%, endeixen a abso bi més
aigua, e que pod ia es a elaciona amb una mic oes uc u a més po osa.
Aques es obse acions essal en que la p esència de ib es, especialmen en concen acions
més al es, po in lui posi i amen en les p opie a s del mo e , eduin l’abso ció d’aigua i
millo an la densi a . Aques a in o mació pod ia se ú il en aplicacions on es eque eix una
meno pe meabili a del ma e ial pe a ga an i una majo du abili a .
41
5.3 Resul a s del assaig d’ul asons
Com s’esmen a en l’apa a 4.3 assaig d’ul asons, s’han e sis lec u es pe cada p o e a,
això son un o al de 90 lec u es. En les aules 4 i 5 de l'annex es poden eu e amb més de all
les dades ob ingudes i els esul a s dels càlculs. En la aula 4 enim un ecull de la in o mació
més impo an .
Tipus
p o e a
Vel. P op.
(m/s)
Densi a
(g/cm^3)
Densi a
(kg/m^3)
Mòdul Elàs ic
GPa
Va iació
p opie a (%)
Re e ència
6798,87
2,014
2013,67
23,270
-
M80_0.05
6821,41
1,993
1993,10
23,186
-0,36
M80_0.1
6806,90
1,986
1985,68
23,001
-1,16
M150_0.05
6727,40
1,895
1895,18
21,443
-7,85
M150_0.1
6899,86
2,078
2078,13
24,734
6,29
Taula 4. Resul a s assaig d’ul asons
A pa i de les dades ob ingudes en l'assaig d'ul asons, es poden ex eu e di e ses
conclusions que con ibueixen a comp end e millo el compo amen i les p opie a s
mecàniques de les p o e es es udiades.
El mòdul elàs ic (E), que és un pa àme e clau pe a alua la igidesa del ma e ial, e lec eix
les di e ències de densi a i eloci a s de p opagació de les ones. Les p o e es de e e ència
enen un mòdul elàs ic de 23,270 GPa men e que la p o e a amb majo mòdul elàs ic es la
M150_0.1 amb 24,734 GPa. Això indica que aques a é una majo esis ència a de o macions
so a cà ega, possiblemen a causa de la millo dis ibució de ib es i la se a in e acció amb
la ma iu del mo e .
També s’obse a com les p o e es amb ib es M80 enen alo s del mòdul elàs ic mol simila s
a la e e ència això es deu a que com s’ha is en els apa a s 5.1 i 5.2 les es ipologies de
p o e es enen una densi a p àc icamen igual i aques es el pa àme e que mes in lueix en
el càlcul del mòdul elàs ic
En gene al, els esul a s sugge eixen que la in oducció de ib es é un impac e di ec e an
en la densi a , com s’ha comen an en els apa a s 5.1 i 5.2, com en el mòdul elàs ic del mo e ,
amb un compo amen que depèn de la concen ació i el ipus de ib a. Les p o e es M150
amb concen ació del 0,1% combinen una al a densi a que a que inguin una eloci a de
p opagació ele ada, això indica que son p o e es més ígides i esis en s.
L’assaig d’ul asons ha demos a se una eina e icaç i no des uc i a pe ca ac e i za les
p opie a s mecàniques i es uc u als del mo e , p opo cionan esul a s cohe en s amb els
al es assaigs eali za s. No obs an això, en cap dels assaigs la a iació ja sigui posi i a o
nega i a, supe a al 10% així que no son gai e ep esen a ius.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
5.4 Resul a s assaig de lexo acció
Les dades ob ingudes pe a la in e p e ació dels esul a s es de allen a l'annex, en la aula 6.
A la aula 5 es po obse a la esis ència a la lexo acció de les p o e es.
Tipus p o e a
Fo ça mi jana
màxima (N)
Resis ència a
lexo acció (Mpa)
Va iació
p opie a (%)
Re e ència
2496,049
5,850
-
M80_0.05
2756,149
6,460
10,42
M80_0.1
2761,465
6,472
10,63
M150_0.05
2519,928
5,906
0,96
M150_0.1
2285,615
5,357
-8,43
Taula 5. Resul a s assaig lexo acció
La esis ència a lexo acció, indica la capaci a del ma e ial pe supo a es o ços combina s
de lexió i acció abans de enca -se. A pa i de les dades ob ingudes, es eu que en les
p o e es amb les dues concen acions de la ib a M80 exis eix un inc emen en la esis ència
a lexo acció espec e la p o e a e e ència. En el cas de la concen ació del 0,05% hi ha un
augmen en la esis ència a comp essió del 10,42 % i en la concen ació del 0,1% l’augmen
és del 10,63%. En els dos casos, la a iació es supe io al llinda del 10% es able . Aques s
esul a s ens a pensa que l’addició de ib es M80, an en concen acions del 0,05% com del
0,1%, é un impac e posi iu signi ica iu en la esis ència a lexo acció del mo e , millo an la
se a capaci a pe esis i ensions aplicades en lexió.
En can i, cap de les p o e es amb ib es M150 mos en can is ep esen a ius en compa ació
amb la p o e a de e e ència. En concen acions del 0,05% la a iació és in e io al 1% i en
concen acions del 0,1% s’obse a una disminució de la esis ència amb una a iació nega i a
del 8,43%. Aques a educció indica que, a concen acions més ele ades, les ib es M150
poden eni un e ec e ad e s en la esis ència a lexo acció
Si compa em les dues ipologies de ib es podem conclou e que les ib es M80, en les
concen acions anali zades, son e ec i es pe a millo a la esis ència a lexo acció, men e
que les ib es M150 no o e eixen bene icis elle an s i pod ien ins i o pe judica aques a
p opie a mecànica. Així doncs, si l'objec iu és augmen a la esis ència a la lexo acció, les
ib es M80 es p esen en com l'opció p e e en .
43
5.5 Resul a s assaig de comp essió
Les dades ob ingudes pe a la in e p e ació dels esul a s es de allen a l'annex, en la aula 7.
A la aula 6 es po obse a la esis ència a la comp essió de les p o e es.
Tipus p o e a
Fo ça mi jana (kN)
Resis ència a
comp essió (MPa)
Va iació
p opie a (%)
Re e ència
47,848
29,905
-
M80_0.05
50,225
31,390
4,97
M80_0.1
51,214
32,009
7,03
M150_0.05
47,146
29,466
-1,47
M150_0.1
53,464
33,415
11,74
Taula 6. Resul a s assaig comp essió
En aques assaig de comp essió s’ha calcula la capaci a del mo e a supo a o ces
comp essi es abans de enca -se. Amb la aula 6 es mos a que pe les dues concen acions
de la ib a M80 exis eix un inc emen en la esis ència a comp essió espec e la p o e a
e e ència. En el cas de la concen ació del 0,05% hi ha un augmen en la esis ència a
comp essió del 4,97% i en la concen ació del 0,1% l’augmen és del 7,03%. En cap dels dos
casos, la a iació es supe io al llinda del 10% es able , això indica que malg a l’addició de
ib es M80 que millo a lleuge amen la esis ència a comp essió, l’inc emen no és su icien
pe conside a que l’e ec e és signi ica iu.
Pe al e banda, les p o e es amb ib es M150 mos en can is ep esen a ius en compa ació
amb la p o e a de e e ència. En concen acions del 0,05% la a iació és nega i a, pe o en
cap cas es in e io al 10% pe an no és signi ica i a . En concen acions del 0,1% s’obse a
augmen de la esis ència amb una a iació del 11,74%. Tenin en comp e els esul a s
ep esen a s en l’apa a 5.4 Resul a s assaig de lexo acció on les ib es M150 a al es
concen acions disminueixen la se a esis ència a lexo acció, cal des aca que aques a
ma eixa ib a inc emen a la esis ència a comp essió.
Si compa em les dues ipologies de ib es podem conclou e que, o i que les a iacions en
les ib es M80 no són ep esen a i es, mos en una endència que pod ia signi ica que, amb
un augmen en la concen ació de ib es com explica en l’a icle E ec o Ca bon and S eel
Fibe s on he S eng h P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen
Mo a [22], les a iacions pod ien pasa a se signi ica i es.
D'al a banda, les ib es M150 mos en un compo amen a iable segons la concen ació. A
baixes concen acions (0,05%), no es eu una millo a en la esis ència a comp essió. Men e
que, a concen acions més al es (0,1%), es p odueix un inc emen del 11,74%, conside a
signi ica iu. Això indica que, en aplicacions on la esis ència a comp essió és clau , aques es
ib es, les M150, pod ien se una opció p e e en , semp e que es acin se i en la p opo ció
adequada
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
5.6 Resul a s assaig piezo esi i i a
Com no sabíem quin ipus d’ona ens mos a ia els millo s esul a s, si la sinus, la iangula ,
la quad ada o la so oll, am decidi e una p o a amb la p o e a M150_0,1% i una cà ega
de 4kN ja que eò icamen amb aques a concen ació de ib es i amb aques a cà ega es
eu ia cla amen si hi ha can is o no. En els es p ime s ipus d’ona , sinus, iangula i
quad ada, am e 4 assaigs combinan dues eqüències, 1Hz i 10Hz, amb dos ol a ges de
pic a pic, 1V i 5V. Pe al a banda quan apliquem una ona de so, no po s decidi la eqüència
només el ol a ge així que només à em e dues lec u es.
Un cop e es o es les lec u es es an anali za els esul a s, pe e -ho amb l’Excel ob ingu
amb el BenchView es an posa en un g à ic i es a obse a si hi ha ia algun ipus de
endència. En la igu a 44 no obse em cap ipus de endència el que implica que no
eali za em assaigs amb aques es ca ac e ís iques. men e que en el g à ic de la igu a 45 sí
que s’obse a una endència i una di e ència abans i desp és de la descà ega.
Figu a 44. G à ic sense can is cla s
Figu a 45. G à ic so oll amb can is cla s
En la següen aula 7, es po eu e de o ma esquemà ica en quins assaig es an ob eni
millo s esul a s. Es a eu e com a eqüències ele ades (10Hz) e a quan millo s’obse a en
els can is i que en l’ona sinusoidal i la so oll els sal s en la in ensi a e en més no ables. Pe
aques a aó es a decidi e assaigs amb ona sinusoidal a 10Hz a 1 i 5V i amb l’ona so oll
només a 5V.
45
4kN
1Hz-1V
10Hz-1V
1Hz-5V
10Hz-5V
SINUS
No Can is
Can is cla s
No Can is
Can is cla s
QUADRADA
No Can is
Can is pe i s
No Can is
Can is pe i s
TRIANGULAR
No Can is
Can is pe i s
No Can is
Can is pe i s
SOROLL
No Can is
Can is cla s
Taula 7. Resum ones amb millo s esul a s
5.6.1 P ocedimen d’ob enció de les dades i càlcul de esul a s
En el labo a o i a em una p o a pe ob eni la a iació de co en en la descà ega pe
desp és mi jançan la llei d’Ohm ob eni el alo de la a iació de la esis ència abans i desp és
de la descà ega. Cal eni en comp e que es eballa en co en al e na.
Pe cada assaig s’ob é un a xiu Excel del mul íme e i un al e de les galgues, això ol di que
al inal de o s els assaigs es ind an 84 Excels del mul íme e i 84 de les galgues.
Pe al càlcul de esul a s s’ha eali za el ma eix p ocedimen , independen men de la
ipologia d’ona.
1. Càlcul de a iació in ensi a de cada p o e a:
Es comença g a ican la in ensi a en unció del emps i s’obse a si g à icamen hi ha una
a iació de la in ensi a abans i desp és d’aplica la descà ega. Si no obse em can is en
l’in ensi a no anali zem els alo de de o mació ob ingudes pe les galgues. En la igu a 46
podem eu e un exemple de g à ic ob ingu . En aques cas es eu cla amen que en el segon
240 ap oximadamen es quan s’ha aplica la descà ega i els alo s d’in ensi a han disminuï
una mica.
Figu a 46. G à ic a iació in ensi a M150_010-sin-4kN-10Hz-5V
Un cop s’ha ob ingu el g à ic i s’ha comp o a que hi ha un can i en el compo amen , es
eali za la mi jana del alo de la in ensi a abans i desp és de la descà ega.
2. Càlcul de a iació de o mació de cada p o e a:
Pe o es les p o e es en les que s’ha obse a una a iació de la in ensi a , es p ocedeix a
anali za les dades ob ingudes amb les galgues.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
El p ime pas es a a els dos canals, a con inuació calcula la mi jana de la de o mació abans
(Mi jana sup CH1 i CH2) i desp és de la descà ega (Mi jana in CH1 i CH2) de cadascun
dels canals. La de o mació inal s’ob é calculan la mi jana de les mi janes supe io s e in e io s
dels dos canals i es an la in e io menys la supe io .
𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑠𝑢𝑝𝑒𝑟𝑖𝑜𝑟 = 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎(𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑠𝑢𝑝 𝐶𝐻1 ; 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑠𝑢𝑝 𝐶𝐻2) (8.a)
𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑓𝑒𝑟𝑖𝑜𝑟 = 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎(𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑓 𝐶𝐻1 ; 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑓 𝐶𝐻2) (8.b)
𝐷𝑒𝑓𝑜𝑟𝑚𝑎𝑐𝑖ó = 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑓𝑒𝑟𝑖𝑜𝑟 − 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑠𝑢𝑝𝑒𝑟𝑖𝑜𝑟 (8.c)
3. Càlcul de la esis ència
Pe calcula la esis ència com es coneix el ol a ge i in ensi a , s’aplica la llei d’Ohm: V=R·I
Com es em eballan en co en al e na, s’ha d’u ili za el alo e icaç del ol a ge.
𝑉𝐸𝑓𝑖𝑐𝑎ç =𝑉𝑝𝑝
2√2 (9.a)
𝑅𝑜=𝑉𝑒𝑓𝑓𝑖𝑐𝑎ç
𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑛𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑙 (9.b)
𝑅𝐹=𝑉𝑒𝑓𝑓𝑖𝑐𝑎ç
𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑛𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑖𝑛𝑖𝑐𝑖𝑎𝑙 (9.c)
△ 𝑅 = 𝑅𝐹− 𝑅𝑜 (9.d)
La ó mula 9.b es pe calcula la esis ència sense cap cà ega aplicada, pe això s’u ili za la
in ensi a inal, ja que es l’ob inguda desp és de la descà ega.
4. Càlcul de la a iació ela i a de la esis ència
Un cop aplicada la o mula 9.d, es di ideix pe la esis ència inicial pe ob eni la a iació
ela i a.
Finalmen ob enim un g à ic on en l’eix de les abscisses obem la de o mació i en l’eix
d’o denades enim la a iació ela i a de la esis ència. Es a la ec a de eg essió, on el
penden , que equi al al “ ac o de galga” busca , ens elaciona la de o mació amb la a iació
de la esis ència.
Un cop e s o s aques passos s’ob ind à un g à ic com el de la igu a 47:
Figu a 47. G à ic de o mació- a iació esis ència M150_0.10-sin-10Hz-5V
En l’annex es poden consul a o es les g à iques i aules mencionades pe a la eali zació
del pos p océs.
47
Pe l’assaig de piezo esis i i a , a més de les p o e es e es al labo a o i, u ili za em unes
al es amb ib es C6 en concen acions del 0,05% i 0,10% eali zades pe un al e es udian
en un eball p e i. Aques es ib es ambé són de ca boni de la ma eixa ma ca [19] pe ò en
can i de se “milled” són “chopped”. L’objec iu de comp a les dues ipologies de ib es es pe
eu e amb quina de les dues s’ob enen millo s esul a s [34].
5.6.2 Resul a s ona sinus
Un cop eali za el pos p océs menciona es p ocedeix a ecopila o s els penden s
ob ingu s pe pode e anàlisi comple .
Tipologia p o e a
Equació de la ec a
Penden
Coe icien de
de e minació 𝑹𝟐
Re e ència a 10Hz i 1V
y = 5E-05x - 0,0008
5E-05
𝑹𝟐= 0,6084
Re e ència a 10Hz i 5V
y = 5E-05x + 0,0003
5E-05
𝑹𝟐= 0,8933
C6_0.05 a 10Hz i 1V
y = 4E-05x - 0,0004
4E-05
𝑹𝟐= 0,7511
C6_0.05 a 10Hz i 5V
y = -9E-06x + 0,0062
-9E-06
𝑹𝟐= 0,0084
C6_0.10 a 10Hz i 1V
y = 4E-05x + 0,0003
4E-05
𝑹𝟐= 0,9132
C6_0.10 a 10Hz i 5V
y = 6E-05x - 0,0009
6E-05
𝑹𝟐= 0,7012
M80_0.05 a 10Hz i 1V
y = -1E-05x + 0,0026
-1E-05
𝑹𝟐= 0,1113
M80_0.05 a 10Hz i 5V
y = 5E-05x - 0,0002
5E-05
𝑹𝟐= 0,4789
M80_0.10 a 10Hz i 1V
y = 9E-05x + 0,0015
9E-05
𝑹𝟐= 0,8594
M80_0.10 a 10Hz i 5V
y = 8E-05x - 0,0004
8E-05
𝑹𝟐= 0,8510
M150_0.05 a 10Hz i 1V
y = 4E-05x + 0,0012
4E-05
𝑹𝟐= 0,3150
M150_0.05 a 10Hz i 5V
y = 2E-05x + 0,0006
2E-05
𝑹𝟐= 0,4544
M150_0.10 a 10Hz i 1V
y = 3E-05x + 0,0007
3E-05
𝑹𝟐= 0,6991
M150_0.10 a 10Hz i 5V
y = 2E-05x + 0,0029
2E-05
𝑹𝟐= 0,0294
Taula 8. Recopilació ac o de galga ona sinus
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
Figu a 48. Va iació ac o de galga ona sinus
Les p o es de piezo esis i i a amb ona sinus mos en una cla a in luència del ol a ge aplica
i de la composició del mo e en els esul a s ob ingu s. Quan s’aplica un ol a ge de 5 V,
gene almen s’ob enen penden s més ele a s, cosa que indica una majo sensibili a
piezo esis i a. No obs an això, aques s esul a s so in es p esen en amb coe icien s de
de e minació (R²) baixos, que e lec eixen una meno consis ència en l’ajus lineal. D’al a
banda, les p o es a 1 V mos en en gene al penden s més baixos, pe ò amb una millo
iabili a g àcies a coe icien s de de e minació més al s, com es eu en composicions com
C6_0.10 i M80_0.10, que mos en esul a s consis en s i ajus os de quali a .
Pel que a a les composicions, es des aquen les p o e es M80_0.10 al p esen a un bon
equilib i en e sensibili a i consis ència en ambdós ol a ges, en -los candida s idonis pe
aplicacions en què es necessi i mesu a de mane a p ecisa la piezo esis i i a . En can i, les
composicions com M150, independen men del ol a ge, mos en penden s baixos i
coe icien s de de e minació poc iables, la qual cosa les a menys adequades pe a aques
ipus d’aplicació.
55
Tenin un ac o de galga més ele a millo a la capaci a de moni o i za l’es a ensional
del mo e , que es un dels objec ius d’aques es udi.
o Mo e amb ib es M150: Al compa a els ac o s de galga de les p o e es amb ib es
M150 amb el mo e sense ib es, obse em que l’addició de ib es no e un e ec e en
la piezo esis i i a ja que el ac o de galga és igual i en alguns casos més pe i . Si
s’u ili zessin mo e s amb aques es ib es es necessi a ien de o macions més g ans pe
ob eni can is signi ica ius en la esis ència elèc ica cosa que pod ia enda e i la
iden i icació de p oblemes es uc u als.
Tenin en comp e els assaigs mecànics i el de piezo esis i i a , es po conclou e que a egi
ib es M80 ha millo a el compo amen del mo e ja que s’ha millo a la se a du abili a i
capaci a pe abso bi ca egues i que es poden de ec a de o macions amb més acili a ,
con ibuin a un man enimen més e icien i segu del mo e s amb aques es ib es.
Cal eni en comp e que pe la eali zació d’aques es udi, com s’ha disposa d’un emps limi a
només s’ha pogu e l’es udi de la piezo esis i i a en una p o e a de cada ipus, pe pode
ex eu e unes conclusions més comple es s’hau ien de e a ius can is:
o Més epe icions: e les p o es en à ies p o e es amb les concen acions ac uals,
pe assegu a -nos que aques es conclusions con inuen sen les ma eixes.
o Va iació de la concen ació: Se ia in e essan eu e quina se ia la espos a que
ob ind íem amb una majo concen ació de ib es, ins a eni un 0,3% o 0,4% com es
comen a en "E ec o Ca bon and S eel Fibe s on he S eng h P ope ies and
Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced Cemen Mo a " [22].
o Impac e de la composició del mo e : Al e a la composició bàsica del mo e pe
es udia si un can i en els componen s a ec a el ac o de galga. Es pod ia in es iga
l’ús de ma e ials més sos enibles.
o Combinació de ib es: Expe imen a amb combinacions de ib es, com ba eja ib es
de ca boni amb al es ib es (com ace o id e o ins i o ib es na u als) pe es udia
si hi ha e ec es sinè gics que millo in el compo amen piezo esis iu i mecànic.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
9. Bibliog a ia
[1] Espana 642955091, H. imp eso G. G. G. (s.d.). ¿Cuál es la Di e encia en e cemen o,
mo e o y ho migón? Galis a . Recupe a 29 desemb e 2024, de
h p://www.galis a .es/di e encia-cemen o-mo e o-ho migon/
[2] Admin, B. (2022, juliol 27). ¡Cemen o, mo e o y ho migón no son lo mismo! B icopa ed |
Beissie . h ps://www.b icopa ed.com/2022/07/27/cemen o-mo e o-y-ho migon-no-son-lo-
mismo/
[3] D ougkas, A., Sa hosis, V., Bashee , M., D’Alessand o, A., & Ube ini, F. (2023). Design
o a sma lime mo a wi h conduc i e mic o and nano ille s o s uc u al heal h moni o ing.
Cons uc ion and Building Ma e ials, 367, 130024.
h ps://doi.o g/10.1016/j.conbuildma .2022.130024
[4] Malinowski, R. «Ancien mo a s and conc e es: Aspec s o hei du abili y.» His o y o
Technology 7 h Annual Volume,1982: 89-101.
[5] José Ignacio Ál a ez Galindo, An onio Ma ín Pé ez y Ped o J. Ga cía Casado.
Depa amen o de Química y Eda ología, Facul ad de Ciencias. Uni e sidad de Na a a.
(s/ ). His o ia de los Mo e os.
h ps://www. esea chga e.ne /publica ion/273110688_His o ia_de_los_mo e os
[6] In oducción a los Mo e os—Cons uma ica. (s.d.). Recupe a 2 gene 2025, de
h ps://www.cons uma ica.com/cons upedia/In oducci%C3%B3n_a_los_Mo e os
[7] D ougkas, A., Sa hosis, V., Bashee , M., D’alessand o, A., & Ube ini, F. (2023).
Elec omechanical es ing o sma lime mo a s o s uc u al heal h moni o ing. Eu opean
Wo kshop on S uc u al Heal h Moni o ing, 4-7 July 2022, ol.I, 755-763.
h ps://doi.o g/10.1007/978-3-031-07254-3_76
[8] Bi gin, H. B., D’Alessand o, A., La lamme, S., & Ube ini, F. (2021). Hyb id Ca bon
Mic o ibe s-G aphi e Fille s o Piezo esis i e Cemen i ious Composi es. Senso s (Basel,
Swi ze land), 21(2), 518. h ps://doi.o g/10.3390/s21020518
[9] Fa ia, P., Dua e, P., Ba bosa, D., & Fe ei a, I. (2017). New composi e o na u al
hyd aulic lime mo a wi h g aphene oxide. Cons uc ion and Building Ma e ials, 156, 1150.
h ps://doi.o g/10.1016/j.conbuildma .2017.09.072
[10] Loam a , K., Sappaki ipako n, M., Sukon asukkul, P., & Ban hia, N. (2014). E ec o
Ca bon Fibe and G aphi e Powde on Resis i i y o Cemen -based Senso unde
Comp ession. KMUTNB In e na ional Jou nal o Applied Science and Technology, 7, 29-35.
h ps://doi.o g/10.14416/j.ijas .2014.01.005
[11] Zhao, Y., Zhang, J., Qiang, S., Lu, H., & Li, J. (2024). E ec o ca bon ibe s and
g aphi e pa icles on mechanical p ope ies and elec ical conduc i i y o cemen composi e.
Jou nal o Building Enginee ing, 94. h ps://doi.o g/10.1016/j.jobe.2024.110036
[12] Classi ica ion o ex ile ibe s and examples o a ious ypes o ... (s.d.). Resea chGa e.
Recupe a 2 gene 2025, de h ps://www. esea chga e.ne / igu e/Classi ica ion-o - ex ile-
ibe s-and-examples-o - a ious- ypes-o - ibe s-Na u al- ibe s_ ig2_377302924
[13] San illán Ala cón, N. E. (2020). U ilización de ib as na u ales pa a el desa ollo de
mo e os e o zados con ib as [Mas e hesis, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/192804
57
[14] Rojas To es, Á. M. (2015). Adición de la ib a de coco en el ho migón y su incidencia
en la esis encia a comp esión. h p:// eposi o io.u a.edu.ec/handle/123456789/17066
[15] Conc e o, P. S. I. (2024, juny 6). Fib a pa a conc e o: Guía de ipos y usos l PSI
Conc e o. PSI CONCRETO. h ps://psiconc e o.com/ ib as-pa a-conc e o- ipos-usos/
[16] Webmas e . (2019, maig 5). Fib as: Su u ilización en Ho migones y Mo e os.
Asociación A gen ina del Ho migón Elabo ado. h ps://ho migonelabo ado.com/ ib as-su-
u ilizacion-en-ho migones-y-mo e os/
[17] OSORIO, J. D. (2022, juny 7). EL CONCRETO REFORZADO CON FIBRAS DE
VIDRIO. 360 EN CONCRETO. h ps://360enconc e o.com/blog/de alle/el-conc e o-
e o zado-con- ib as-de- id io/
[18] Pe o a, M. (2024, juliol 31). Ho migón ke la : Composición, p opiedades y ecnología
de ab icación. S oyCom o 1.com. h ps://s oycom o 1.com/es/conc e e-wi h-ke la /
[19] PANOX Oxidized PAN Fibe s. (s.d.). Recupe a 2 gene 2025, de
h ps://www.sglca bon.com/en/ma ke s-solu ions/ma e ial/panox-oxidized-pan- ibe s/
[20] Xiang Shu, G aham, R. K., Baoshan Huang, & Bu de e, E. G. (2015). Hyb id e ec s o
ca bon ibe s on mechanical p ope ies o Po land cemen mo a . Ma e ials & Design, 65,
1222-1228. h ps://doi.o g/10.1016/j.ma des.2014.10.015
[21] E ec o piezo esis i o: De inición y unción | Kis le . (s.d.). Recupe a 4 gene 2025, de
h ps://www.kis le .com/ES/es/e ec o-piezo esis i o/C00000142
[22] Jun, H.-M., Seo, D.-J., Lim, D.-Y., Pa k, J.-G., & Heo, G.-H. (2023). E ec o Ca bon
and S eel Fibe s on he S eng h P ope ies and Elec ical Conduc i i y o Fibe -Rein o ced
Cemen Mo a . Applied Sciences, 13(6), A icle 6. h ps://doi.o g/10.3390/app13063522
[23] P oduc os. (s.d.). Cemen o Na u al Tig e. Recupe a 3 gene 2025, de
h ps://cemen ona u al ig e.com/p oduc os/
[24] SikaPlas ®-1003 NG. (s.d.). Recupe a 3 gene 2025, de
h ps://esp.sika.com/es/cons uccion/cons ui /Adi i os-ho migon-mo e o/sikaplas -1003-
ng.h ml
[[25] Ho migón, C. T. C. (2020). Mé odos de ensayo de los mo e os pa a albañile ía Pa e
11: De e minación de la esis encia a lexión y a comp esión del mo e o endu ecido.
h ps://pla a o ma-aeno mas-aeno -com. ecu sos.biblio eca.upc.edu/pd /UNE/N0063703
[26] Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. (s.d.). Manual d'acollida a l'es udian a en
p e enció de iscos labo als. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya.
[27] Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. (s.d.). Inno ació Tecnològica pe a Es uc u es i
Ma e ials - Labo a o i LITEM. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya.
[28] Incosuma, Blogge . «P uebas Ul asónicas en Ho migón». incosuma (blog), 11 de julio
de 2017. h ps://www.incosuma.es/p uebas-ul asonicas-ho migon/.
Es udi de sensi i i a de la piezo esis i i a de mo e s
[29] Indus ial Physics. «¿Qué Es El Módulo de Elas icidad?» Accedido el 25 de no iemb e
de 2024. h ps://indus ialphysics.com/es/base-de-conocimien os/a iculos/p uebas-de-
modulo-de-elas icidad/.
[30] Be na -Maso, E nes , Eli sa Tene a, Ch is ian Esc ig, y Lluís Gil. «Ul asound
T ansmission Me hod o Assess Raw Ea hen Ma e ials». Cons uc ion and Building
Ma e ials 156 (diciemb e de 2017): 555-64.
h ps://doi.o g/10.1016/j.conbuildma .2017.09.012.
[31] «Módulo elás ico y coe icien e de Poisson de ma e iales ce ámicos». Accedido el 27 de
no iemb e de 2024. h ps://www.sonelas ic.com/es/ undamen os/ ablas-p opiedades-
ma e iales/ce amicas.h ml.
[32] «Mé odo de ensayos ul asonicos». (s. .). Accedido el 23 de no iemb e de 2024.
h ps://upcommons.upc.edu/bi s eam/handle/2099.1/6154/07.pd ?sequence=8&isAllowed=y
[33] González,E. y Alloza,A.M. (s/ ). Mé odos de ensayo de cemen os. De e minación de
esis encias mecánicas.
h ps://campus i ual.ull.es/ocw/plugin ile.php/2082/mod_page/con en /1/FichasTemas/ ema
08- esis enciac o.pd
[34] Ma ínez Coma, N. (2024). Es udi de l’ús de mic o ib es de ca boni pe la ab icació de
mo e s in el·ligen s [Bachelo hesis, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/415484
[35] ODS Obje i os de Desa ollo Sos enible | Pac o Mundial ONU. (s.d.). Pac o Mundial.
Recupe a 4 gene 2025, de h ps://www.pac omundial.o g/que-puedes-hace - u/ods/
