• I
Ag icul u a 1
pe cepCIO
emo a
P o .
D .
J.
BECH
Labo a o i
de
Sois.
E15cola
Uni e si a ia
d'Enginye ia
Tecnica Ag ícola
de
Ba celona
RESUMEN
«Ag icul u a y pe cepción
emo a"
Se expone la aplicación de di e sas éc-
nicas de pe cepción
emo a
a la Ag icul u a,
enume ando
di e sos ipos de senso es.
En e
los aspec os de ec ables se insis e
en
las «modalidades de supe icie» (bosques,
p ados,
campos
de
cul i o, suelo desnudo,
e cé e a),
humedad
del suelo, iegos y d e-
najes.
Un
impo an e
apa ado
se
dediC'a
a
la iden i icación de cul i os, e aluación y
dis ibución, p e isión de cosechas, con ol
de
su
e olución, plani icación de la ecolec-
ción, al e aciones i opa ológicas, con ol de
he bicidas, de ección de
ans o nos
nu i·
cionales, con ol del ipo de labo es ag íco-
las y del abonado. Finaliza es a sín esis
mo-
nog á ica con la incidencia de la elede ección
en me eo ología ag ícola, ganade ía, sil icul-
u a,
esiduos ag ícolas y polución de aguas.
ABSTRACT
Ag ícul u e
and
Remo e Sensing
The a icle desc ibes he ag icul u al ap-
plica ion
o
se e al emo e sensing echni-
ques, lis ing di e en ypes
o
senso . Among
he
de ec able aspec s
a en ion
is
d awn
o
« ypes
o
su ace» (woodland, g assland, a a-
ble land,
ba e
g ound, e c.), soil humidi y,
i iga ion
and
d ainage.
An
impo an
pa
deals
wi h
c ap
iden i ica ion,
di ibu ion
El
i me
c eixen
en
els
a an~os
ec-
nologics
que implica
un
augmen
de
la
p oduc i i a
i
una
indub able
millo a
en
el
ni ell
de
ida
de
la
socie a
de
consum
po a
apa ellada
la
p eponde ancia
deIs
sec o s
secunda is
i
e cia is
sob e
els
p i-
61
and assessmen , o ecas ing o yields, e o-
lu ion
con ol
o
he bicide ac ion, possible
ceding dis unc ions, illage ope a ions and
use
o
e ilize s. The monog aphíc syn he-
sis ends wi h
he
ela ionship be ween e-
mo e
sensing
and
ag icul u al me eo ology,
animal
husband y, o es y
and
a n e use
and
wa e
pollu ion.
ma is,
conc e amen
sob e
1
'ag icul u a
,
que
adicionalmen
ha ia
cons i ul
la
base
del
man enimen
deIs
pobles.
La
p obIema ica
socio-economica
del
camp
és
complexa
i
subjec a
a
una
adap-
ació,
a
un
nou
s a us,
men e
s'e idencia
un
p og essiu
ans assamen
del
món
u-
al
cap
al
medí
u ba.
Així, eiem
com
queden
colli es
sense
ecoHec a ,
pe
escasse a
en
ma
d'ob a,
ase a
la
qual
segueix
l'abandó
i
la
imp o-
duc i i a
de
mol es
e es.
D'al a
banda,
pa adoxalmen ,
la
socie-
a
de
consum
implica
un
augmen
de
la
ida
mi jana
deIs
ciu adans,
en
de ini i a
una
demog a ia
c eixen .
Reco dem
que
en
els palsos subdesen olupa s,
malg a
que les condicions de ida
són
moI allu-
nyades de les
de
la
socie a
de
consum,
el
c eixemen
de
la
població és
enca a
més
g an.
Po
pa la -se
d'una
au en ica
explo-
sió demog a ica. El
cas
deIs
palsos
en ies
de
desen olupamen
és
in e medi.
Realmen ,
da an
d'una
demog a ia
c eixen ens
obem
en
una
ase « de e-
cu sos
min an s»
(Col ell, R. N.,).
En
aques a
si uació
c í ica,
quin
pape
in-
d a
l'ag icul u a?
La « ella»,
la
adicional
ag icul u a
de subsis encia,
es a
des inada
a desapa-
eixe .
S'ha
de
po a
a
e me
una
eno-
ació adical,
un
can i
d'en ocamen
de
les ecniques, de les concepcions i
de
les
p e isions.
Una
<<no a»
ag icul u a
s'ha
d'ob i
camí,
pe
segui
p o ein
d'alimen s
na-
u als
a
la
Humani a .
Se a
la
supe me-
cani zada, la
de
la
e i igació,
la
que
p e egi i
con oli
cien í icamen la sani-
a
de
les colli es, la que
modi iqui
les
p opie a s
dolen es
deIs soIs
amb
con-
dicionado s, e c., i
que
con oli
sob e o
l'ús d'he bicides, ungicides i plaguicides,
pe
e i a
el
de e io amen
del
medi
am-
bien .
En
de ini i a,
se a
una
ag icul u a
ecnologicamen
mol
a anc;ada, p esidi-
da
pe
una
plani icació
on
l'aspec e
sO-
cio-economic agi a
l'uníson
amb
una
isió ecologica
de
l'explo ació
de
ecu sos.
En
aques a
no a
pe spec i a, les ec-
niques
mode nes
de
la pe cepció
emo a,
complemen ades
pel
ac amen
au oma-
ic
de
dades
( elede ecció
associada
a
In o ma ica
= Telema ica),
se an
imp es-
cindibles a
la
eno ada
ag icul u a.
1.
T CNIQUES
DE
PERCEPCIÓ
REMOTA
VTILS
EN
AGRICULTURA
La
pe cepció
emo a,
en
sen i
ampli,
inclou quaIse ol
p ocedimen
de cap a-
ció
d'in o mació
d'un
objec e
a dis ancia,
és a di ,
sense
en a
en
con ac e
di ec e
amb
ell.
Els
cons
i
bas one s
de
la
e ina
o
l'emulsió
sensible
d'una
peHícula o og a-
ica
cons i ueixen
els exemples
més
imme-
dia s
d'elemen s
pe cep o s
a dis ancia.
En
gene al, els
elemen s
de
pe cepció o
senso s
són
capac;os
de
cap a
ene gia
elec omagne ica
que
eme en
o di onen
selec i amen els di e sos objec es. EIs
senso s
que
així
ac uen,
la
majo ía
deIs
expe imen a s
ins
a a,
eben
el
nom
de
passius,
en e
els
que
des aquen
els di-
e sos
ipus
d'emulsions
o og a iques
en
banda
senzilla i múl iple,
sondes
d'es-
comb a ,
came es
de
TV. i
adiome es.
EIs
senso s
ac ius,
onamen almen
el
ada ,
han
es a
poc explo a s ins al mo-
men
en
ag icul u a.
L'SLAR (Side Look
62
Ai bo ne
ada )
é
escassa
esolució d'i-
ma ge
a
conseqüencia
de
la
longi ud
d'ona
a
la
qual
eballa.
EIs
elemen s
po ado s
deIs
scnso s
són
mol
a ia s:
A)
Ambi
e es e:
-L'home
po ado
de
came a
o og a-
ica, TV.,
adiome e,
e c.
en
el
camp,
hi-
e nacle o
labo a o i.
-Vehicles
amb
pla a o mes
ele ades
Talaies ixes.
B)
Ambi
ae i:
-Helicop e .
-A ió
(des
de l'a ione a a l'a ió U-2).
-Globus.
C) Ambi
espacial:
Coe .
Sa eHi .
-
Es ació
o bi al.
F'enómens a de ec a a an a ges de
la
-Que
poden
dona
una
isió global
pe cepció emo a
( o o
sa eJ:li )
d'una
zona
mol
ex ensa
o
de di ícil accés.
A
la
o og a ia
ae ia
con encional,
que
comp en
l'espec e
isible o quasi- isible
-380
a
1.000
m.-,
en
banda
única,
s'ha
d'a egi
al es
ecniques,
com
són
les ones
op ico-meci:miques
que
cap en
des de l'ul-
a iole a ins a
l'in a oig
i l'ús de mi-
c oones,
en
les
bandes
d'un
miHíme e a
un
me e,
així
com
el
egis e
simul ani
de di e ses ene gies
espec als
en
espec-
es
múl iples
o
mul ibanda,
ja
sigui
en
peHícules o
en
cin es
magne íques
que
ac ades
ens
dona an
desen olupamen s
bidimensionals. Aques es
úl imes
ecni-
ques cons i ueixen
un
pas
mol
impo an
en els
es udis
quan i a ius,
com
ho
demos en
els
eballs
pe
exemple del
LARS
(Labo a o y
o
Ag icul u al
Re-
mo e
Sensing), Uni e si a de
Pu due,
In-
diana.
Ja
hem
indica
que
la
pe cepció
emo-
a
és possible
dona
que
els
objec es
i
ésse s ege als i
animal
s
eme en
o di o-
nen
adiacions
elec omagne iques
de di-
e en s
ipus, la
esul an
de
la
qual
és
ípica de
la
na u alesa,
o ma,
es uc u-
a
i
empe a u a
d'aques s,
de
la
sensibi-
li a deIs
de ec o s,
de
la
més
g an
o
meno
abso ció
a mos e ica
i de les in-
e accions complexes del medí.
De e ,
la
in o mació
és
una
unció
de
la
esul an
complexa
d'in e accions
en e
ma e ia
(es uc u a,
o ma,
a ea
o
olum) i
ene gia
( adiació).
EIs a an a ges de
l'ús
de
la
pe cepció
emo a en Ag icul u a,
adiquen
en:
-Donen
una
in o mació
apida,
de
mane a
que
podem
p end e
immedia es
decisíons
pe
modi ica condicions, ac-
amen s,
e c.
-
La
pe cepció
emo a,
a
més
d'eco-
nomi za
mol
de
emps,
es al ia
ene gia
i eball de
con ol
sob e
el e eny.
Pe me
con ola
i
segui
l'e o-
lució de
p ocessos
o
enomens
al
lla g del
emps
(la
o og a ía
pe
sa el-
li
es
po
epe i
a
b eus
in e als
de
emps).
De
o a
mane a,
els
eballs
i
con ol
de
e eny
no
s'exc1ouen del
o ,
en
es-
pecial a les ases inicials on es p ocedeix
a
con as a
el signi ica i alidesa de les
dades
cap ades
pe
senso s
emo s.
Aques-
a
ase és
especialmen
delicada
quan
s'u-
ili za
in o ma
ció
co esponen
a zones
no isibles
de
l'espec e.
En
o s
els casos,
pe
a
in e p e a
la
in o mació
cal coneixe
pe ec amen
els
objec es
i
enomens
a
de ec a .
Pe
a
aixo es eali zen assaigs de pe cepció e-
mo a
en
zones
es
(pa ceHes
es )
mol
de alladamen
es udiades
i con olades,
pe
ex.: assaigs
d'adoba ,
d'es a
híd ic,
de igo , e c. Una egada
conegu
el sig-
ni ica exac e
d'una
se ie
de
o og a ies,
bandes
mul iespec als,
e mog ames,
e c.,
ob ingudes
en
zones es ,
amb
les degu-
des p ecaucions,
ja
pod an
ex apola -se
a
a ees
inexplo ades.
2.
ASPECTES
DETECTABLES
Es poden dis ingi ,
en
un
p incipi,
dos
ni ells
d'in o mació:
1:
In o mació
pe
plani icacions a lla g
e mini.
Ex. In en-
a i
de ecu sos,
plans
d'o denació
de
cul ius, concen ació pa ceHa ia, e c.
2.
n
In o mació
co en ,
usada
amb
ins de
con ol i a aIuació a
cu
e mini. Ex. Es-
a
híd ic deIs cul ius,
apa ició
de malaI-
63
ies, calcul de
a ea
semb ada
de
al
o
al
g amínia,
e c.
Segons
l'o d e
p oposa ,
exposem a
con inuació
els
aspec es
gene als,
ú ils
gene almen
a plani icacions a lla g e -
mini,
e e ides
onamen almen
a moda-
li a s
de supe ície (2,1) i
humi a
del sol,
d ena ges
i egadius (2,2).
2.1. Modali a s de
supe ície
La
po ada
a
e me
d'un
in en a i
de
ecu sos
cons i ueix
una
de les
p ime es
ases
de
l'o denació
e i o ial.
Amb la o og a ia
ae ía
s'han
pogu
delimi a
zones o es als,
p a s,
camps
de
con eu, sois nus, aigua i
aI es
«uni a s»
com
ca e e es,
edi icis, e c.
En
la
p ospecció
i ca og a ia
de
soL~,
la
o oin e p e ació
cons i ueix
una
p ac-
ica
co en
des
de a
mol s
d'anys.
A
més
deis
mapes
basics eda ologics,
ag onomics, e c.,
s'han
e
mapes
apli-
ca s,
d'u ili zació
del sol,
usos
ag ícoles,
ipus
de pa ceHamen i
d'al es.
Es
po
in es iga
en
zones de ege a-
ció, la
densi a
de
cobe u a
i
la
ho no-
genei' a
de
les supe ícies
(Pe ie
i Cha -
ie , 1972).
En
les
a ees
de soIs
nus,
llau a s
o
en
gua e ,
es
poden
ap ecia ,
pe
eled~
ecció,
di e en s
p opie a s
del
me
di eda-
ic,
al
com
l'es a
d'humi a ,
la empe-
a u a,
la
ex u a,
l'es uc u a
i
iquesa
en
ma e ia
o ganica, a
més
del
g au
d'e-
osió
d'un
sol.
Les
p opie a s
ísiques i
químiques
de-
ec ades
pe
pe cepció
emo a
(penden ,
ex u a,
humi a
)
pe me en
la
p epa a-
ció de
mapes
d'ap i uds
de
e eny
de
g an
se ei
en
les plani icacions egionals.
Un deIs exemples
ecen s
de
l'ús
de
la
pe cepció
emo a
en
la p ospecció eda o-
ag onomica
el
enim
en
la de ecció i
ca og a ia de soIs salins, ins i
o
des
de sa eHi s. Així, al Valle
Impe ial
de
Cali o nia,
ap o i an
la missió
de
l'Apol-
lo IX, es an
di e encia
mol
bé,
en e
d'al es
uni a s,
eIs
camps
de
emola xes
suc e es
í les planícies salines.
La elede ecció
no
ens
in o ma
an
soIs
de
l'exis Emcia de sois salins, sinó
que
en,>
ajuda
a
p e eu e,
en
zones de
posada
en
egadiu, possibIes p ocessos de saIini za-
ció,
pe
manca
de
d ena ge
o
al es
cau-
ses lligades a
la
na u a
deIs sois.
No
insis i em
en
aques s
aspec es,
ja
que
s'han
desen olupa
en
un
aI e
e-
baH (Eda ología y Pe cepción
emo a.
J.
Bech, 1975).
Amb
l'aju
de la pe cepció
emo a
am-
bé
s'ap ecien
els
aspec es
isiog a ics
ge-
ne als,
especialmen
els
e e i s
a
la
xa:'-
xa hid og a ica o de d ena ge, així com
geomo ologics i li ologics: glacis, e -
asses
lu ials o
ma ines,
zones
mun a-
nyenques, deI aiques,
dep essions
in e-
io s,
ma esmes,
e c.
El
colo
als és
mol
ú il
pe
locali -
za
zones
d'esco imen ,
ja
que
el
blau
de l'aigua
con as a
i amen
amb
el mo-
a
o
e d
del e eny.
La
majo ia
deIs
aspec es
ci a s
es
é-
nen
es udian
des de a anys
pe
les ec-
niques classiques de
o oin e p e ació:
o og a ia
ae ia
panc oma ica
(blanc i ne-
g e
co en ).
Així,
pe
exemple,
C.
M.
Gi-
a d
(1971) en
un
es udi
d'una
landa
hú-
.ida,
:i;l.
80 km.
de
Pa ís, dis ingeix cinc
uní a s
de inides segons els
ca ac e s
se-
güen s:
penden ,
g au
d'humi a
del sol,
p esencia
o
absencia
d'a b es
i desen a-
lupamen
de
la ege ació.
Da e amen ,
a
la
o oin e p e ació
con encional
s'ha
d'a egi
les
ecniques
mul iespec als
i el
ada .
Les
ecniques
de
mapeja
mul iespec-
al
au oma ic
es
basen
en
de ini unes
«ca ego ies»
co esponen s,
p. ex. a «aí-
gua», « ege ació he bacia», «sol nu» i «al-
a
ca ego ía», a les
quals
s'assignen
unes
lle es
X,
1,
G,
e c.,
que
la
compu ado a
insc iu a
omplin
di e ses
a ees
del pa-
pe
segons la in o mació
ebuda
pe
les
sondes
mul iespec als.
En
un
aI e exemple de
mapeja
au o-
ma ic
s'ha
usa
la
sonda
d'escomb a
mul-
iespec al
amb
17
bandes
a
976
m.
que
dis ingeix
l~s
següen s ca ego ies supe-
io s:
-Vege a ció.
-A b es.
-Aigua.
-Sol nu.
-D'al es.
1
dins
de
« ege ació»
uns
ui
ipus
de
con eu
di e en s, deIs
que
pa la em
al següen
apa a .
Reco dem
que
semp e
que
es comen-
cen
es udis
d'aques
ipus,
s'han
de com-
i
pa a
les o og a ies
panc oma iques
o
en
e olució
en
el
emps.
Vegeu
C oney
W. F.
colo
de
les zones
di e en s,
degudamen
( 1967).
senyalades
a
l'b ea
es ,
amb
els «mapes» Aques
aspec e
de
l'e olució
en
el
eali zals
pe
compu ació.
De
la
compa·
emps
deIs
e enys
és
mol
impo an
en
ació
sis ema ica
dedui em
el
pe cen a ge
Ag onomia, i
g ades
a
la
pe cepció
e-
d'e o
comes
i,
pe
an ,
la
alidesa
de
mo a
es
po ,
en
un
momen
dona ,
de-
la
ecnica
mul iespec al
en
un
a ea
de·
e mina
a ea
deis
camps
semb a s
e minada.
(c .
LARS,
In o ma ion
No e
enca a
no
ge mina s.
102067, 1968 i
Anu a
e
al., 1970).
En
a ees
g ans
l'ús
deIs
senso s
ci·
a s,
anspo a s
pe
sa Hli s,
p ome
se
2.2.
Humi a!
del sul. D ena ges ega-
un
ins umen
mol
e ica<;
d'in o mació
dius
gene al
de
dis ibució
i
in en a i
de su-
pe ícies. Les o og a ies
p eses
des
de
:€s
un
aI e
aspec e
de
ipus
gene al,
l'ApoBo
IX
i l'ERTS-A del Valle
Impe-
que
c eiem
que
po
inclou e's
en
el
ni ell
ial
de
Cali o nia
han
ingu
una
mol
d'in o mació
ú il,
en
p incipi,
a les pI
a-
g an
di usió
en
e is es
cien í iques i
de
ni icacions a
lla g
e mini:
posada
en
di ulgació. 1 ins i
o
un
p o a,
en
la
de
egadiu, dessecació
de
zones
hid omo -
als colo ,
ap ecia
immedia amen
el di- es,
es ablimen
de
xa xes
de
d ena ge,
e en
o d e
i
g au
d'ap o i amen
deis
e ce e a.
camps
de
con eu
als
dos
cos a s
de
la
Hem
di
«en p incipÍ»,
ja
que
la
in-
on e a
U.S.A.-Mexic (Colwell, 1970, 72).
o mació
de
l'e olució
de
es a
híd ic
Aques a
isió
gene al
és
imp escindi-
en
el
emps,
po
se
mol
ú il
pe
a
p en-
ble
pe
als
p ojec es
de
posada
en
ega-
d e
decisions
a
cu
e mini
( g. pe io-
diu,
ja
que
no
o es
les
zones
de
e eny
dici a
i dosi
de
eg).
són
adeqüades
pe
a aixo. Les
ecniques
de
pe cepció
emo a
són
També
la
pe cepció
emo a
ens
se -
excepcionalmen e
aluoses
pe
eni
una
i a
pe
mapeja
les
zones
de
seca
deli-
adequada
in o mació
de
l'e olució
de
mi ades
de
les
de
egadiu.
l'es a
híd ic
del
sol
en
g an
s
a ees
o
en
El
g au
i
ipus
de
cobe u a
ege al
zones
de di ícil accés. Així
Pouque
(1970)
d'un
sol
po
a ia
segons
el
sis ema
diO:
explica
la
de ecció
p ecisa
deIs
can is
con eu
adop a .
Així,
es
po
plan a
en
es acionaIs
mol
acusa s
en
ce es
a ees
ile es,
en
ca allons,
dis ibució
en
qua-
de
la
e a.
A
l'acabamen
de
l'es iu
aus-
d e, a
l'a za ,
e c.D'al a
banda,
és
cIa
al
es
de ec a
una
au en ica
expansió
que
no
p opo ciona
una
ma eixa
cobe - deIs soIs
humi s,
apa ició
d'inundacions,
u a
una
inya
que
un
camp
de
bla
de
inc emen
en
zones
pan anoses,
e c.
Pe
mo o.
exemple
a
la
egió del
iu
Pa ana,
Pa-
Les
ima ges
o og a iques
o mul ies-
aguai.
pec als
se an
di e en s
ins
i
o
pe
En
la
o og a ia
panc oma ica
en
ge-
un
ma eix
con eu,
segons
la
dis ibució
ne al
apa eixen
en
ons
de
g is
ose a
de
la
plan ació.
Així, els
a ellane s
en
el
neg e
les
zones
humides
i
de
g is
cIa
a
Camp
de
Ta agona
poden
es a
plan a s
blanquinós
les
zones
a ides.
Les
zones
en
g ups,
ile es, e c.
Igualmen e
po
humides
an
en
l'emulsió
colo
com
en
di -se deIs
pome s
i
d'al es
ui e s.
Pe
als
colo
apa eixen
en
ons
oscos.
aixo
és
imp escindible
l'es udi
de alla
La locali zació i
delimi ació
de
zones
u'una
zona
es
pe
pode
in e p e a
a
humides
semiseques
o
a ides
és
mol
pos e io i
la
in o mació
de
g ans
a ees.
impo an
pe
a
l'ag onom,
pe que
així
Mi jan<;an les
ecniques
de
pe cepció
po
p e eu e
la
semb a
deIs
ipus
de
emo a
s'han
aconsegui
espec acula s
plan a,
a a ges,
e c.,
millo s
pe
a
cada
esul a s
en
l'elabo ació
apida
de
mapes
caso
d'u ili zació deis
camps
i
eu e
la
se a
Així
s'aixequen
mapes
de
l'es a
híd ic
65
()

del sol i ins i
o
mapes
especí ics
d'a ees
de sol
seco
Els
mapes
de «soIs secs»
són
mol
ú ils
pe
plani ica i
elabo a
p o·
jec es
d'i igació.
La
e mog a ia
s'ha
assaja
amb
bon
esul a .
(V. g.
en
Río
G ande;
ah;ada de
ol 160 m.).
L'emissió de
calo
pe
pa
del sol és
mol
supe io
si
es a
llau a
(més
supe -
ície)
que
si
es a
en
gua e
i aixo
po
de-
ec a ·se
en
les
co esponen s
e mog a-
ies
ob ingudes
pe
aplicació deIs ilms
d'in a oig.
Un
sol
llau a
o
essa ,
en
es a
sec
ens
dóna, pe! als colo ,
una
colo ació
cla a
(a
més
lluminosi a
en
la
ima ge,
co espon
una
més
g an
empe a u a).
Si el sol es
humi ,
en
als colo ens
dóna
un
o
osc i
ep esen a
una
més
g an
abso ció
de
l'in a oig
p oxim
(me-
no
albedo
in a oig). Les
e es
no
hu-
mides
donen
més
o a
e lec ancia.
Les
e es
de
seca o
no
explo ades
apa eixen
ne amen
més
«calides», és a
di ,
més
cIa es,
en
les e mog a ies a
causa
que
les
e es
incul es
p esen en
o es
empe a u es
de
adiació;
pel con·
a i,
els sois
i iga s
donen alo s baixm,
de
empe a u a
d'i adiació,
se'ns
mos-
en
més
« eds». Aixo
da e ,
doncs,
po
pend e's
com
un
símp oma
de
iquesa
ag ícola.
Aques
c i e i
ambé
po
usa -se
pe
a
de ec a
zones
inundades,
ma esmes,
polde s,
pan ans
plens
de
110 s,
e c.,
ja
que
ens
dona an
alo s baixos d'i a-
diació.
La
posibili a
de
delimi a
i ins i
o
d'a alua
la
quan i a
d'aigua
que
hi
ha
en
una
zona,
immedia amen
des-
p és
de
plou e
o de
se
i igada
i de
nou
algunes
ho es
més
a d,
po
ajuda
apidamen
i e ica¡;men a
ca ac e i za
la
na u alesa
de
la
ex u a
i
es uc u a
del sol i el
g au
de d ena ge. Si
hi
ha
un
bon
d ena ge, a
la
segona « o o»
quasi
no
s'ap ecia a
«aigua».
En
cas
con a i,
els
símp omes
«d'aigua»
se an
mol
semblan s
als
ob ingu s
en
la p i-
me a
« o o»,
pe
pe sis encia
de
la
hu-
mi a .
Pe
compa ació
en e
e mog a ies
p eses
en
ols a
di e en s
ho es
del dia
hom
po
a iba
a deduccions in e es-
san s
espec e
a la
humi a ,
la
ex u a
i
el
d ena ge.
Com
més
g an
sigui I'oscil-
la ció
diü na
de
la
empe a u a,
és indici
que
el sol
és
més
seco
Un sol
que
s'asse-
qui
dlpidamen ,
po
se
ú il
so me e'l
a
egadiu. Pe!
con a i
un
mapa
que
in-
diqui
con ínues
condicions de
sa u ació
ens
po
po a
a
p ojec a
la
ins aHació
d'una
xa xa
de
d ena ges.
Les o os
en
colo i als colo
són
am-
bé
ú il
s
pe
a locali za
camps
que
in·
guin
ubs
de
d ena ge
i
pe me en
ca o..
g a ia ·los.
Es
coneixen exemples d'aixo
on
l'escala
u ili zada
ha
es a
1:40.000.
El
ada
la e al
SLAR dis ingeix
molí
bé
a ees
no
con eades
deIs
camps
de
con eu,
pe
les se es
o mes
geome i-
ques;
podem
sabe
apidamen
si
aques-
es
a ees
con eades
són
i igades
o co ·
es
ponen
a
cul ius
de seca
pe
la
de ecció
de la
adiació
in a oja,
o
es udian
les
e mog a ies.
3.
IDENTIFICACIÓ
D'ESPECIES CULTIVADES, AVALUACIÓ QUANTITATIVA 1
DISTRIBUCIó
DE
LES AREES A ELLES DESTINADES
U ili zan o os
en
blanc
i neg e,
hom
po
alo a
a
més
de
la
ama,
les di e-
en s
gammes
de
g isos
que
dona an
els
di e en s
ipus
de
con eus.
La
millo
epoca
de
l'any
pe
a
ob eni
les o og a íes, és
en e
la
lo ació i
la
uc i icació o
en
algunes especies al
momen
de
la
lo ació. A
la
p ima e a
66
a l'es iu, la ege ació
dóna
el
maxim
con as
de
ons.
En
el
cas
deis ce eals, l'obse ació
ha
de e -se
abans
de
la
colli a,
pe o
les
dades
a íen
amb
la
la i ud,
al i ud
i
condicions mic ocIima iques.
En
l'emulsió
panc oma ica,
la
ci ada,
a Suissa,
apa eix
en
un
o
osc, a p in-
cipis
de
juny
a l'al ipla i al juliol i agos a
les zones de
mun anya.
En
les o og a ies
en
colo , la ci ada
a p incipis
de
juny
a Cali o nia,
mos a
les ulles més
b unes
que el
bla
o l'o dí.
L'o di
p esen a
un
colo
dau a
peculia ,
men e
que
el
e d
del
bla
endeix a
pe sis i
més
emps
que el
de
la ci ada
i l'o di.
En
les o os obliqües, les panícules
de ci ada,
con as en
í amen
amb
les
espigues
b unes
del
bla .
EIs
p a s
de
sega es
poden
dis ingi
deIs
con eus
a a ge s
d'use da
o e ol,
ja
que
els
da e s
s6n
més
oscos i
en
la
se a ima ge gai ebé
no
s'ap ecia
la ex u a.
El
bla
de
mo o
i el abac, a
causa
de
la se a especial ex u a,
p esen en
un
aspec e es e eoscopic peculia , mol ú il
pe
a la se a iden i icació. Són isibles a
la
i
de
l'es iu'
i
a do .
EIs
camps
de
pa a es
poden
con on-
d e's
amb
els de emola xes,
pe o
el u-
lla ge
de
les
p ime es
no cob eix comple-
amen
el sol a p incipis
de
l'es iu i a
!a
a do
i deixa eu e les ile es, així es
dis ingeix
de
les segones.
Respec e als ui e s, són di ícils
de
di e encia
en e
ells els
pome s,
els pe-
e s
i els
ci e e s.
Enca a
més
di ícil
és
dis ingi els no-
gue s deIs cas anye s
pe
la se a pa icu-
la
mo ologia i
di e en
mane a
d'ésse
plan a s.
Les emulsions
en
colo i als colo ,
especialmen
aques a
da e a,
són
mol
ú ils
pe
a la 'in es igació d'especies cul-
i ades.
Pe
exemple
amb
ek ach ome
in-
a oig, en ol a
1.700
m.
d'al~ada,
el
bla
de
p ima e a
apa eix
e d
c om,
el d'hi-
e n e dbla enc i el
bla
du
e d
g o-
guenc.
La
ci ada,
e d
oli a i l'o di, g oc
e dós.
A o osín esi
més
in ensa
co espon,
en als colo ,
un
e mell
més
iu.
Pe
aixo, en gene al, els cul ius
i iga s
es
dis ingeixen deIs
de
seca.
En
la colo ació in lueixen,
pe
a
una
ma eixa especie,
l'eda
de
la
plan a
i
!'epoca
de
l'any
en
que
sigui o og a iada.
Així,
l'use da
jo e
p esen a
un
colo
67
e d
cIa i e mell
eula
en
als colo .
L'use da
ella,
e d
oc i e mell
g ana
en
als colo . EIs a e s jo es es dis in-
geixen deis ells,
en
l'emulsi6 colo pels
ons
e d
cIa i
e d
osc que
p esen en
espec i amen .
En
les pa cel-Ies expe imen als de
G ignon
(F an~a)
s'ha
is que
(C.
M.
Gi-
a d
1971)
l'associació use da-dac il en el
segon any
dóna
un
colo
més
in ens
que
les associacions
d'un
a
es
anys.
Aix6
e
con i ma
pe
les obse acions
de
e eny,
en
el
sen i
que
és
en
el segon
any
quán
aques a
assoCÍació
ob é
el
seu
op im
de-
sen olupamen .
Segons l'epoca
de
l'any que
es
p en-
guin les o og a ies
a ia an,
logicamen ,
l'aspec e, colo ació i
o
d'aques es. Aixo
és e iden
en
el's
caduci olis,
pe o
con·
c e amen
en els cul ius ho o u ícoles,
ambé
es donen les eqüencies enologi-
ques associades a la ge minació, el c eixe-
men ,
la
lo ació, la uc i icació, la ma-
du aci6,
la
ecoHecció, e c., e s
que
p o-
oquen els
co esponen s
can is d'aspec-
e
i colo ació en les o og a íes. Aques s
can is
de
colo s p e is os,
pe
exemple,
el
pas
de
e d
a
g oc
en
madu a
els ce-
eals,
es
egis en
pe ec amen
en
ima -
ges als
colo
i
poden
se
especialmen
ú il s
en
la
iden i icació
de
cul ius.
Pe
a
aixo es
p enen
o og a ies successi es
en
un
ce
in e al
de
emps.
Pe o
mol
so in
passa
que
aques s
espe a s
can is de colo
d'un
de e mina
con eu
no
segueixen
semp e
la ma eixa
ajec o ia
a
causa
de ac o s que
la
in-
e e eixen,
com
la
i egula i a
deIs e-
balls ag ícoles (en l'espai i
en
el emps),
la
humi a
del sol, a egimen de e ili -
zan s, d'he bicides, e c. 1 així,
amb
aques
mo iu,
s'ha
dona
el cas
de
egis a
pe
un
ma eix
cul iu
di e en s colo s i
ambé
el
cas
con a i;
un
ma eix
colo
pe
a
di e en s cul ius.
En
l'use da
enim
un
exemple ípic d'aixo. A
causa
del
sis ema
de sega pe iodica a
la
qual
se
la some ,
s'han
en egis a
en als
colo
ins a sis
ons
di e en s
de
e mell, des del
osa
cIa ins al e mell
in ens
(Johnson
e
al. 1969).
SuplemenHl iamen
poden
dona -se
a iacions anomales de colo
en
p eses
succesi es com a conseqüencies de causes
ecniques
com
són
el
con ol
de
quali a
de les peHícules, a iacions
en
el
emps
c.'exposició i
p oblemes
de e ela .
L'es uc u a
de la plan a, ma olI o
a b e,
ambé
in lueix
sob e
la
e lec an-
cia,
en
especial el g uix de les
b anques.
Així, a
més
g an
exube ancia
de
les b an-
ques,
amb
una
omb a
més
pode osa, co -
es
pon
una
més
g an
acusada
e lec an-
cia;
'pe
aques a
aó
un
nogue
é
una
e-
lec ancia
més
g an
que
un
pla an
i
aqucs
a la egada, la
é
més
g an
que
un
pi.
To es
aques es
di e encies es
posa an
de
mani es
en
mesu a
les adiacions in-
a oges.
L'alo:;ada
de
p esa
de
les o os és
un
ac o
ambé
a
eni
en
comp e:
a baixa
al u a
s'aconsegueix
un
millo
con as
de
ma isos,
a
causa
del g uix
més
pe i
de
la
capa
de
pa ícules
de
pols
en
SU$-
pensió
a
l'a mos e a.
Les escales
més
eqüen men
usades
en
o oin e p e ació
ag onomica
són
les
de 1 :5000
al:
15000,
enca a
que
ambé
es
coneixen
es udis
inclosos
en
una
gam-
ma
més
amplia
des
de
1 :200 a 1 :25000.
Sembla
que
la dis inció lími deIs
a b es
ui e s
és cap als 1 :7000.
No
obs an
aixo
en
la
pc ccpció
e-
mo a
usan
globus o sa eHi s
s'imposen
escales
bas an
més
pe í es.
V.
g.
les
o os de l'ERTS-l
sob e
el Valle
Impe ial
p eses
a
570
milles (equi alen a
uns
1.017
Km.) d'al9ada,
amb
unes
escales de
l'o d e
de 1 :400.000.
Desp és
de
la
iden i icació
manual
o
au oma ica
d'especies es a el
mapeja
amb
la
dis ibució
d'aques es.
Aixo p es-
suposa
un
eball
p e i
d'iden i icació
d'espedes
en
di e en s
epoques
de
any
i
en
di e en s
ci cums ancies,
en
pa ee!-
les es ,
de
les
quals
hom
ob é
successi es
o og a ies o
bandes
mul iespec als,
amb
les
quals
s'ha
a iba
a con ecciona au-
les de
nomencla u es
de
cul ius.
En
aques-
es
juguen
di e en s
ac o s
com
són
d
10,
la
ex u a,
model
mesu a,
e c., i
que
n
causa
de
la
baixa
esoludó
de
la
ima gc
68
p esa
pe
sa eHi s es
pe d
la
majo
pa .
En
o
cas, el
ac o
colo pe sis eix.
Pe
aixo
s'ha
conside a
imp escindi-
ble
aconsegui
una
aula
o codi
de
colo s
de
les especies cul i ades
on
es
ixin els
lími s
de
colo
pe
les a iacions
d'eda ,
humi a
del sol,
eball
ag ícoles, e c.
S'han
e
es udis
d'aques
ipus
amb
colo i als colo ,
en
ols a baixa al9ada
i
en
senso s
des de sa Hli s.
Un exemple
d'aques s
codis el
enim
en
l'esHmda d Land Use Code
(Johnson
e
al. 1969), on
juguen
a
més
del colo ,
modali a s
de
cul iu
(amplada
i disposició
de
les ile es, e c.),
ac o s
clima ics
i
al es
de ísics
indi ec es
i de
ipus
an-
opic.
És
de
ipus
decimal i
s'ha
con eccio-
na
amb
cinc ni elIs de
xi es:
l!
ni ell: Recu sos i
p oduccions
(8).
2."
ni ell:
Ag icul u a
u al
(81).
3.' nl ell: Ca ego ia
p ima ia
de
camps
de
cul iu
(811).
4.
ni ell: Cul iu
de
ce eals (8111).
5.~
ni ell: Cul iu
de
segol (81111).
Com a i ma
Johnson
e
al. (1969), aBo
in e essan
d'aques
codi
je a quic
és
que
pe me
l'equi ocació
en
un
cul iu
especí ic sense
a isca
l'exac i ud
del
sis ema
en
un
ni eU
supe io .
Així
l'e o
de
classi ica
bla
(81118)
com
a segol
(81111) no
a ec a
a
l'
exac i
ud
de
la
clas-
s i icació
de
ce eals (8111).
En
e!
ol
de
l'ApoBo
IX
es
a
aconse-
gui
una
esoludó
de
80
m. i
a
a iba
al
e ce
ni ell (811).
Els ni ells
4.
i
5.
b es
an
aconsegui
amb
l'aju
de
ols
con endonals,
com-
plemen a is
de
la
missió ApoHo IX. Van
pe me e
unes
mol
in e essan s
ex apo-
lacions
en
a ees
conc e es
de les o os
ob ingudes
pel sa eHi .
Fins i o ,
com
exposen
Anu a
e
al.
(1970), a
més
de
les
«c~asses»
com
bla
,
emola xa
suc e a,
so go i
use da
es
an
dis ingi
di e ses subclasses, és a di ,
un
sise ni ell. Aixo s'aconsegueix pel p o-
cedimen
de
la
mic odensi ome ia
i se-
pa ació
de colo s
de
ilms i
bandcs
mul i-
cspec als
ob ingudes,
con e in
les den-
si a s
en
impulsos
elec ics,
egis a s
en
bandes
magne iques, és a di , con e -
in
les dades d'analbgiques
en
digi als
(p og ama
LARSIIS),
amb
egis es
i
pos e io
explo ació d'Ín o mació
en
o -
ma
d'his og ames,
de
ca ac e s
al abe ics
o
d'al e
ipus,
on
es
man inguin
pe ec-
amen
el
sis ema
de
coo denades
de les
pa ceHes. De
o a
mane a,
pel
momen ,
aques s
codis
només
enen
una
alidesa
més
o menys local.
Així s'aconsegueix,
en
sín esi, el ma-
peja
au oma ic
de cul ius. Aixb
pe me ,
dones,
no
soIs
la
iden i icació de cuI ius
sinó la se a
dis ibució
i a aluació de
les
a ees
a ells dedica s.
D'aques a
mane a
es
poden
p epa a
mapes
ema ics,
ins i
o
pe
cada
ipus
de
con eu,
inyes,
bla
de
mo o,
bla ,
so go, e c.
Un
aspec e
aplica
pa icula
d'aques-
es
ecniques
de
pe cepció
emo a
de
con eus, el cons i ueixen
la
de ecció i
con ol
d'a ees
cul i ades de
plan es
p o-
duc o es
d'es upe aen s
(cascall,
canem
india,
a b e
de la coca, e c.).
Poden
se
de
g an
aju
als
o ganismes
in e nacio-
nals
enca ega s
del
con ol
i
ep essió
del a ic nlegal de
na cb ics,
en
especial
si es
é
en
comp e
com
són
d'inaccessibles
mol es
de les zones
adicionalmen
p o-
duc o es
d'aques es
( egions llunyanes
d'O ien
Llunya i P bxim, Ame ica Cen-
al
i del
Sud,
e c.).
4.
PREVISIÓ
DE
COLLITES
El
con ol
emo
de l'e olució deIs
con eus, així
com
el
mapeja
au oma ic
d'especies i la
consegüen
a aluació de
l'a ea
des inada
a
cadascuna,
suposa
una
aluosa in o níació
pe
les
impo an s
conseqüencies
de
ipus
aplica
que
poden
dedui -se,
als
com
el cens global
de
co-
lli es, p e isió de les ma eixes, e olució
en el
emps
de les
modali a s
de
cul iu
d'un país, e c.
D'aques s
aspec es
aplica s
en
des a-
quem
els
següen s:
a)
Con ol de l'e olució deis con eus
Es
po
exe ci
el
con ol
comen¡;an
ja
pel
d'una
ge minació
co ec a
de la
qual
podem
ce ciona -nos
obse an ,
pe
exemple
en
als colo , la
dis ibució
uni-
o me de la
onali a
ogenca. Aixb es
deu a
que
la
o ali a
de les lla o s
han
ge mina sense
cap
asbals.
Pel
con a i,
si
pe
qualse ol
causa
algunes lla o s
no
han
ge mina ,
deixa-
an
«bui s» de sol
nu
en e
la ege ació,
cosa que es
adueix,
ambé
en
als co-
lo ,
en
un
pun eja
cIa
en
el
conjun
ogenc de
la
pe ceHa.
Segueix el
con ol
de
la
ase
de
c eixe-
69
men ,
en
la
qual
s'ap ecia
el igo de
la
plan a
(a
més
o osín esi,
colo
e mell
iu
més
in ensa,
al F. C.),
amb
la
quan-
i a
de ulla ge i les se es
especiali a s
ca ac e ís iques
de
sani a
isiologica
(concen ació
de cIo o iHes,
ca o ens,
u -
gencia, e c.), de les quals
ens
ocupa em
especialmen
en
un
al e
apa a .
1
amb
la
lo ació s'inicia
una
ase de-
cisi a
pe
a
p e eu e
la
u u a
coIli a. La
impo ancia
de la lo aCÍó,
jun
amb
la
quan i a
de ulles, és, doncs,
un
índex
signi ica iu
en
la
p ospec i a de
la
co-
lli a.
La
uc i icació i la se a
da e a
ase,
la
madu ació
deIs ui s,
cons i ueixen
la culminació del cicle ag ícola
de
la ma-
jo ía
deis
cul ius
(en
o s
els u ícoles,
pe o
en
mol
pocs d'ho ícoles i a a -
ge es,
en
els
quals
in e essa
l'apa ell
e-
ge a iu).
b)
Plani icacíó dels eballs de ecolecció
El
con ol
de l'e olució deIs con eus.
ens
dóna
una
in o mació p eco9 quali-
a i a
i
quan i a i a
sob e
la
madu esa
de les colli es, que ens
o ien a a
en
dos
aspec es
mol
impo an s:
1)
aspec e
c o-
BIENCHLEY,
G.
H. (1968). Ae ial pho og aphy
in
ag icul u e, a
..
Ou l. Ag ic.», 258-265.
COLWELL,
R.
N.
(1970):
En
ase de ecu sos
menguan es,
la
ie a 4esde el espacio, a
«Ce es» (F.A.O.), ol. n." 3,
40-46.
CoLWELL,
R.
N. (1972): Space pl O og apl1y
aids ag icul u al planníng, a «Cali o nia
Ag icul u e», 326 (9), 8-13.
CRONEY,
W. F.
(Janua y
1967):
Some
Vege-
a i e
and
soil aspec: s in he use
o
e -
ical Kodak.
Ek ach ome
MS Ae o
g aphic
pho og aphy,
scale 1:20,00. Mon oe Coun y,
New
Yo k.
FRAZEE,
C.
J.;
MYERS,
V.
L,i
WBSTIN,
F. C.:
Rema e
Sensing o de ec ion
o
soil lí-
mi a ion in Ag icul u al A eas
1,2.
Remo e
Sensing
lns i u e
and
Plan
Science de-
pa o
Sou h
Dako a
S a e
Uni e si y B oo-
king,
Sou h
Dako a. P oc. Se en h.
ln .
Remo e
Sensing
o
En i . Ann A bo ,
Michigan.
GlRARD;
M.
C.: E. ude des sols
e
des
a~ons
cul u elles
su
les pa celles expe imen a-
les de G ignon. Docum. di .
in e na.
E.
N.
S.
A.
G ignon.
G RARD,
M.
C.: In e p é a ion de quelques
ac eu s pédologiques. A
pa i
de pho o-
g aphies
aé iennes,
en
ela ion
a ec di -
é en es
saisons
e
di é en es
émuI ions.
GIRARD,
M.
C.
(971):
Con ibu ion de
la
Pho og aphie Aé ienne a la Comp éhen-
sion de l'Ecologie Ag icole. Académie d'A-
g icuI u e
de
F ance,
12
Mai
1971,
.702-711.
GlRARD,
M.
C.,
e
C.
M.: P ésen a ion de
l'
enseignemen de
la
pho o.
In e p é a-
ion
dans
le
cad e
de
ecole
Na ionale
Supé ieu e
Ag onomique de G ignon,
e
de
la
p épa a ion
du
doc o a
de oi-
sieme
cycle de Pédologie,
en
So bo
ne.
(599-605). Documen . di uso
in e na.
G i-
gnon.
JOHNSON,
C.
W.,
e
al. (1969): A
sys em
o
egional ag icul ll al land using maps es-
76
ed agail1s small scale Apollo 9 Colo
in-
a ed PllO og aplzy
o
he Impe ial
Va-
lley (Cali o nia).
ln e ageney
Repo
Usgs-
183.
Uni ed
S a
es.
Depa amen
o
In e-
io
Geological Su ey.
HOFFER,
R.
M. (1967): In e p e a íon
o
Re-
mo e
Mul íspec al Image y
o
Ag icul-
u al C ops.
Repo
o
he
Labo a o y
o
Ag icul u al
emo
e.
sensing, ol.
1,
Pu due
Uni .
Ag icul u al
Expe imen
S a ion,
Resea ch
Bulle in
n." 381, La a-
ye e,
Indiana,
36
pp.
PERRIBR,
A.,
e
CHARTIER,
P. (1971): Su ei-
llance des zones de g ande cul u e pa é-
lédé ec ion.
Remo e
Sensing
o
Ea h
e-
sou ees. Con e enees a
Pa is.
Cen e
Na-
ional
d'E udes
Spa ials.
REMOTE
MULTISPECTRAL
SBNSING
IN
AGRICULTU-
RE. (1967):
Repo
o
he
Lab.
o
Ag ic.
Remo . Sens. Vol.
2.
Pu due
Uni .Re-
sea ch
Bulle in
n.O
832, La aye e, India-
na, 75
pp.
REMOTE
MULTISPECTRAL
SENSING
IN
AGRICULTU-
RE.
(1968):
Repo
o
he
Lab.
o
Ag ie.
Remo . Sens. Vol. 3.
Pu due
Uni . Re-
sea eh
Bulle in
n'<'
844,
La aye e,
In.
diana.
REMOTE
MULTISPECTRAL
SENSING
IN
AGRICULTU-
RE.
(1970):
Repo
o
he
Lab.
o
Ag ic.
Remo . Sens. Vol.
4.
Pu due
Uni . Re·
sea ch
Bulle in
n.O
873, La aye e, In-
. diana.
SILUA,
L.
e
al. (1971). Ex ended Wa eleng h
Field Spec o adiome y, pages 1509-1517.
S
INCLAIR
, T. R.,
e
al. (1971). Re lec ance
&-
In e nal s llc u e
o
lea es om se e al
C ops du ing a g owing season.
Rep in ed
om
Ag on.
Jou .
Vol. 63,
pages
864-868.
STONER,
E.
R.,
e
HORVATH,
E.
(1971): Ti e
e ec
01
oul u al P ac ices on mul ispec-
I al esponse I om su ace
:;oil.
P oe. Se-
en h
Ind.
Synp.
Remo e
sensing
o
En-
i o
(2109-2113). Ann A bo , Michigan.