Agricultura i percepció remota

• I Ag icul u a 1 pe cepCIO emo a P o . D . J. BECH Labo a o i de Sois. E15cola Uni e si a ia d'Enginye ia Tecnica Ag ícola de Ba celona RESUMEN «Ag icul u a y pe cepción emo a" Se expone la aplicación de di e sas éc- nicas de pe cepción emo a a la Ag icul u a, enume ando di e sos ipos de senso es. En e los aspec os de ec ables se insis e en las «modalidades de supe icie» (bosques, p ados, campos de cul i o, suelo desnudo, e cé e a), humedad del suelo, iegos y d e- najes. Un impo an e apa ado se dediC'a a la iden i icación de cul i os, e aluación y dis ibución, p e isión de cosechas, con ol de su e olución, plani icación de la ecolec- ción, al e aciones i opa ológicas, con ol de he bicidas, de ección de ans o nos nu i· cionales, con ol del ipo de labo es ag íco- las y del abonado. Finaliza es a sín esis mo- nog á ica con la incidencia de la elede ección en me eo ología ag ícola, ganade ía, sil icul- u a, esiduos ag ícolas y polución de aguas. ABSTRACT Ag ícul u e and Remo e Sensing The a icle desc ibes he ag icul u al ap- plica ion o se e al emo e sensing echni- ques, lis ing di e en ypes o senso . Among he de ec able aspec s a en ion is d awn o « ypes o su ace» (woodland, g assland, a a- ble land, ba e g ound, e c.), soil humidi y, i iga ion and d ainage. An impo an pa deals wi h c ap iden i ica ion, di ibu ion El i me c eixen en els a an~os ec- nologics que implica un augmen de la p oduc i i a i una indub able millo a en el ni ell de ida de la socie a de consum po a apa ellada la p eponde ancia deIs sec o s secunda is i e cia is sob e els p i- 61 and assessmen , o ecas ing o yields, e o- lu ion con ol o he bicide ac ion, possible ceding dis unc ions, illage ope a ions and use o e ilize s. The monog aphíc syn he- sis ends wi h he ela ionship be ween e- mo e sensing and ag icul u al me eo ology, animal husband y, o es y and a n e use and wa e pollu ion. ma is, conc e amen sob e 1 'ag icul u a , que adicionalmen ha ia cons i ul la base del man enimen deIs pobles. La p obIema ica socio-economica del camp és complexa i subjec a a una adap- ació, a un nou s a us, men e s'e idencia un p og essiu ans assamen del món u- al cap al medí u ba. Així, eiem com queden colli es sense ecoHec a , pe escasse a en ma d'ob a, ase a la qual segueix l'abandó i la imp o- duc i i a de mol es e es. D'al a banda, pa adoxalmen , la socie- a de consum implica un augmen de la ida mi jana deIs ciu adans, en de ini i a una demog a ia c eixen . Reco dem que en els palsos subdesen olupa s, malg a que les condicions de ida són moI allu- nyades de les de la socie a de consum, el c eixemen de la població és enca a més g an. Po pa la -se d'una au en ica explo- sió demog a ica. El cas deIs palsos en ies de desen olupamen és in e medi. Realmen , da an d'una demog a ia c eixen ens obem en una ase « de e- cu sos min an s» (Col ell, R. N.,). En aques a si uació c í ica, quin pape in- d a l'ag icul u a? La « ella», la adicional ag icul u a de subsis encia, es a des inada a desapa- eixe . S'ha de po a a e me una eno- ació adical, un can i d'en ocamen de les ecniques, de les concepcions i de les p e isions. Una <<no a» ag icul u a s'ha d'ob i camí, pe segui p o ein d'alimen s na- u als a la Humani a . Se a la supe me- cani zada, la de la e i igació, la que p e egi i con oli cien í icamen la sani- a de les colli es, la que modi iqui les p opie a s dolen es deIs soIs amb con- dicionado s, e c., i que con oli sob e o l'ús d'he bicides, ungicides i plaguicides, pe e i a el de e io amen del medi am- bien . En de ini i a, se a una ag icul u a ecnologicamen mol a anc;ada, p esidi- da pe una plani icació on l'aspec e sO- cio-economic agi a l'uníson amb una isió ecologica de l'explo ació de ecu sos. En aques a no a pe spec i a, les ec- niques mode nes de la pe cepció emo a, complemen ades pel ac amen au oma- ic de dades ( elede ecció associada a In o ma ica = Telema ica), se an imp es- cindibles a la eno ada ag icul u a. 1. T CNIQUES DE PERCEPCIÓ REMOTA VTILS EN AGRICULTURA La pe cepció emo a, en sen i ampli, inclou quaIse ol p ocedimen de cap a- ció d'in o mació d'un objec e a dis ancia, és a di , sense en a en con ac e di ec e amb ell. Els cons i bas one s de la e ina o l'emulsió sensible d'una peHícula o og a- ica cons i ueixen els exemples més imme- dia s d'elemen s pe cep o s a dis ancia. En gene al, els elemen s de pe cepció o senso s són capac;os de cap a ene gia elec omagne ica que eme en o di onen selec i amen els di e sos objec es. EIs senso s que així ac uen, la majo ía deIs expe imen a s ins a a, eben el nom de passius, en e els que des aquen els di- e sos ipus d'emulsions o og a iques en banda senzilla i múl iple, sondes d'es- comb a , came es de TV. i adiome es. EIs senso s ac ius, onamen almen el ada , han es a poc explo a s ins al mo- men en ag icul u a. L'SLAR (Side Look 62 Ai bo ne ada ) é escassa esolució d'i- ma ge a conseqüencia de la longi ud d'ona a la qual eballa. EIs elemen s po ado s deIs scnso s són mol a ia s: A) Ambi e es e: -L'home po ado de came a o og a- ica, TV., adiome e, e c. en el camp, hi- e nacle o labo a o i. -Vehicles amb pla a o mes ele ades Talaies ixes. B) Ambi ae i: -Helicop e . -A ió (des de l'a ione a a l'a ió U-2). -Globus. C) Ambi espacial: Coe . Sa eHi . - Es ació o bi al. F'enómens a de ec a a an a ges de la -Que poden dona una isió global pe cepció emo a ( o o sa eJ:li ) d'una zona mol ex ensa o de di ícil accés. A la o og a ia ae ia con encional, que comp en l'espec e isible o quasi- isible -380 a 1.000 m.-, en banda única, s'ha d'a egi al es ecniques, com són les ones op ico-meci:miques que cap en des de l'ul- a iole a ins a l'in a oig i l'ús de mi- c oones, en les bandes d'un miHíme e a un me e, així com el egis e simul ani de di e ses ene gies espec als en espec- es múl iples o mul ibanda, ja sigui en peHícules o en cin es magne íques que ac ades ens dona an desen olupamen s bidimensionals. Aques es úl imes ecni- ques cons i ueixen un pas mol impo an en els es udis quan i a ius, com ho demos en els eballs pe exemple del LARS (Labo a o y o Ag icul u al Re- mo e Sensing), Uni e si a de Pu due, In- diana. Ja hem indica que la pe cepció emo- a és possible dona que els objec es i ésse s ege als i animal s eme en o di o- nen adiacions elec omagne iques de di- e en s ipus, la esul an de la qual és ípica de la na u alesa, o ma, es uc u- a i empe a u a d'aques s, de la sensibi- li a deIs de ec o s, de la més g an o meno abso ció a mos e ica i de les in- e accions complexes del medí. De e , la in o mació és una unció de la esul an complexa d'in e accions en e ma e ia (es uc u a, o ma, a ea o olum) i ene gia ( adiació). EIs a an a ges de l'ús de la pe cepció emo a en Ag icul u a, adiquen en: -Donen una in o mació apida, de mane a que podem p end e immedia es decisíons pe modi ica condicions, ac- amen s, e c. - La pe cepció emo a, a més d'eco- nomi za mol de emps, es al ia ene gia i eball de con ol sob e el e eny. Pe me con ola i segui l'e o- lució de p ocessos o enomens al lla g del emps (la o og a ía pe sa el- li es po epe i a b eus in e als de emps). De o a mane a, els eballs i con ol de e eny no s'exc1ouen del o , en es- pecial a les ases inicials on es p ocedeix a con as a el signi ica i alidesa de les dades cap ades pe senso s emo s. Aques- a ase és especialmen delicada quan s'u- ili za in o ma ció co esponen a zones no isibles de l'espec e. En o s els casos, pe a in e p e a la in o mació cal coneixe pe ec amen els objec es i enomens a de ec a . Pe a aixo es eali zen assaigs de pe cepció e- mo a en zones es (pa ceHes es ) mol de alladamen es udiades i con olades, pe ex.: assaigs d'adoba , d'es a híd ic, de igo , e c. Una egada conegu el sig- ni ica exac e d'una se ie de o og a ies, bandes mul iespec als, e mog ames, e c., ob ingudes en zones es , amb les degu- des p ecaucions, ja pod an ex apola -se a a ees inexplo ades. 2. ASPECTES DETECTABLES Es poden dis ingi , en un p incipi, dos ni ells d'in o mació: 1: In o mació pe plani icacions a lla g e mini. Ex. In en- a i de ecu sos, plans d'o denació de cul ius, concen ació pa ceHa ia, e c. 2. n In o mació co en , usada amb ins de con ol i a aIuació a cu e mini. Ex. Es- a híd ic deIs cul ius, apa ició de malaI- 63 ies, calcul de a ea semb ada de al o al g amínia, e c. Segons l'o d e p oposa , exposem a con inuació els aspec es gene als, ú ils gene almen a plani icacions a lla g e - mini, e e ides onamen almen a moda- li a s de supe ície (2,1) i humi a del sol, d ena ges i egadius (2,2). 2.1. Modali a s de supe ície La po ada a e me d'un in en a i de ecu sos cons i ueix una de les p ime es ases de l'o denació e i o ial. Amb la o og a ia ae ía s'han pogu delimi a zones o es als, p a s, camps de con eu, sois nus, aigua i aI es «uni a s» com ca e e es, edi icis, e c. En la p ospecció i ca og a ia de soL~, la o oin e p e ació cons i ueix una p ac- ica co en des de a mol s d'anys. A més deis mapes basics eda ologics, ag onomics, e c., s'han e mapes apli- ca s, d'u ili zació del sol, usos ag ícoles, ipus de pa ceHamen i d'al es. Es po in es iga en zones de ege a- ció, la densi a de cobe u a i la ho no- genei' a de les supe ícies (Pe ie i Cha - ie , 1972). En les a ees de soIs nus, llau a s o en gua e , es poden ap ecia , pe eled~ ecció, di e en s p opie a s del me di eda- ic, al com l'es a d'humi a , la empe- a u a, la ex u a, l'es uc u a i iquesa en ma e ia o ganica, a més del g au d'e- osió d'un sol. Les p opie a s ísiques i químiques de- ec ades pe pe cepció emo a (penden , ex u a, humi a ) pe me en la p epa a- ció de mapes d'ap i uds de e eny de g an se ei en les plani icacions egionals. Un deIs exemples ecen s de l'ús de la pe cepció emo a en la p ospecció eda o- ag onomica el enim en la de ecció i ca og a ia de soIs salins, ins i o des de sa eHi s. Així, al Valle Impe ial de Cali o nia, ap o i an la missió de l'Apol- lo IX, es an di e encia mol bé, en e d'al es uni a s, eIs camps de emola xes suc e es í les planícies salines. La elede ecció no ens in o ma an soIs de l'exis Emcia de sois salins, sinó que en,> ajuda a p e eu e, en zones de posada en egadiu, possibIes p ocessos de saIini za- ció, pe manca de d ena ge o al es cau- ses lligades a la na u a deIs sois. No insis i em en aques s aspec es, ja que s'han desen olupa en un aI e e- baH (Eda ología y Pe cepción emo a. J. Bech, 1975). Amb l'aju de la pe cepció emo a am- bé s'ap ecien els aspec es isiog a ics ge- ne als, especialmen els e e i s a la xa:'- xa hid og a ica o de d ena ge, així com geomo ologics i li ologics: glacis, e - asses lu ials o ma ines, zones mun a- nyenques, deI aiques, dep essions in e- io s, ma esmes, e c. El colo als és mol ú il pe locali - za zones d'esco imen , ja que el blau de l'aigua con as a i amen amb el mo- a o e d del e eny. La majo ia deIs aspec es ci a s es é- nen es udian des de a anys pe les ec- niques classiques de o oin e p e ació: o og a ia ae ia panc oma ica (blanc i ne- g e co en ). Així, pe exemple, C. M. Gi- a d (1971) en un es udi d'una landa hú- .ida, :i;l. 80 km. de Pa ís, dis ingeix cinc uní a s de inides segons els ca ac e s se- güen s: penden , g au d'humi a del sol, p esencia o absencia d'a b es i desen a- lupamen de la ege ació. Da e amen , a la o oin e p e ació con encional s'ha d'a egi les ecniques mul iespec als i el ada . Les ecniques de mapeja mul iespec- al au oma ic es basen en de ini unes «ca ego ies» co esponen s, p. ex. a «aí- gua», « ege ació he bacia», «sol nu» i «al- a ca ego ía», a les quals s'assignen unes lle es X, 1, G, e c., que la compu ado a insc iu a omplin di e ses a ees del pa- pe segons la in o mació ebuda pe les sondes mul iespec als. En un aI e exemple de mapeja au o- ma ic s'ha usa la sonda d'escomb a mul- iespec al amb 17 bandes a 976 m. que dis ingeix l~s següen s ca ego ies supe- io s: -Vege a ció. -A b es. -Aigua. -Sol nu. -D'al es. 1 dins de « ege ació» uns ui ipus de con eu di e en s, deIs que pa la em al següen apa a . Reco dem que semp e que es comen- cen es udis d'aques ipus, s'han de com- i pa a les o og a ies panc oma iques o en e olució en el emps. Vegeu C oney W. F. colo de les zones di e en s, degudamen ( 1967). senyalades a l'b ea es , amb els «mapes» Aques aspec e de l'e olució en el eali zals pe compu ació. De la compa· emps deIs e enys és mol impo an en ació sis ema ica dedui em el pe cen a ge Ag onomia, i g ades a la pe cepció e- d'e o comes i, pe an , la alidesa de mo a es po , en un momen dona , de- la ecnica mul iespec al en un a ea de· e mina a ea deis camps semb a s e minada. (c . LARS, In o ma ion No e enca a no ge mina s. 102067, 1968 i Anu a e al., 1970). En a ees g ans l'ús deIs senso s ci· a s, anspo a s pe sa Hli s, p ome se 2.2. Humi a! del sul. D ena ges ega- un ins umen mol e ica<; d'in o mació dius gene al de dis ibució i in en a i de su- pe ícies. Les o og a ies p eses des de :€s un aI e aspec e de ipus gene al, l'ApoBo IX i l'ERTS-A del Valle Impe- que c eiem que po inclou e's en el ni ell ial de Cali o nia han ingu una mol d'in o mació ú il, en p incipi, a les pI a- g an di usió en e is es cien í iques i de ni icacions a lla g e mini: posada en di ulgació. 1 ins i o un p o a, en la de egadiu, dessecació de zones hid omo - als colo , ap ecia immedia amen el di- es, es ablimen de xa xes de d ena ge, e en o d e i g au d'ap o i amen deis e ce e a. camps de con eu als dos cos a s de la Hem di «en p incipÍ», ja que la in- on e a U.S.A.-Mexic (Colwell, 1970, 72). o mació de l'e olució de es a híd ic Aques a isió gene al és imp escindi- en el emps, po se mol ú il pe a p en- ble pe als p ojec es de posada en ega- d e decisions a cu e mini ( g. pe io- diu, ja que no o es les zones de e eny dici a i dosi de eg). són adeqüades pe a aixo. Les ecniques de pe cepció emo a són També la pe cepció emo a ens se - excepcionalmen e aluoses pe eni una i a pe mapeja les zones de seca deli- adequada in o mació de l'e olució de mi ades de les de egadiu. l'es a híd ic del sol en g an s a ees o en El g au i ipus de cobe u a ege al zones de di ícil accés. Així Pouque (1970) d'un sol po a ia segons el sis ema diO: explica la de ecció p ecisa deIs can is con eu adop a . Així, es po plan a en es acionaIs mol acusa s en ce es a ees ile es, en ca allons, dis ibució en qua- de la e a. A l'acabamen de l'es iu aus- d e, a l'a za , e c.D'al a banda, és cIa al es de ec a una au en ica expansió que no p opo ciona una ma eixa cobe - deIs soIs humi s, apa ició d'inundacions, u a una inya que un camp de bla de inc emen en zones pan anoses, e c. Pe mo o. exemple a la egió del iu Pa ana, Pa- Les ima ges o og a iques o mul ies- aguai. pec als se an di e en s ins i o pe En la o og a ia panc oma ica en ge- un ma eix con eu, segons la dis ibució ne al apa eixen en ons de g is ose a de la plan ació. Així, els a ellane s en el neg e les zones humides i de g is cIa a Camp de Ta agona poden es a plan a s blanquinós les zones a ides. Les zones en g ups, ile es, e c. Igualmen e po humides an en l'emulsió colo com en di -se deIs pome s i d'al es ui e s. Pe als colo apa eixen en ons oscos. aixo és imp escindible l'es udi de alla La locali zació i delimi ació de zones u'una zona es pe pode in e p e a a humides semiseques o a ides és mol pos e io i la in o mació de g ans a ees. impo an pe a l'ag onom, pe que així Mi jan<;an les ecniques de pe cepció po p e eu e la semb a deIs ipus de emo a s'han aconsegui espec acula s plan a, a a ges, e c., millo s pe a cada esul a s en l'elabo ació apida de mapes caso d'u ili zació deis camps i eu e la se a Així s'aixequen mapes de l'es a híd ic 65 () del sol i ins i o mapes especí ics d'a ees de sol seco Els mapes de «soIs secs» són mol ú ils pe plani ica i elabo a p o· jec es d'i igació. La e mog a ia s'ha assaja amb bon esul a . (V. g. en Río G ande; ah;ada de ol 160 m.). L'emissió de calo pe pa del sol és mol supe io si es a llau a (més supe - ície) que si es a en gua e i aixo po de- ec a ·se en les co esponen s e mog a- ies ob ingudes pe aplicació deIs ilms d'in a oig. Un sol llau a o essa , en es a sec ens dóna, pe! als colo , una colo ació cla a (a més lluminosi a en la ima ge, co espon una més g an empe a u a). Si el sol es humi , en als colo ens dóna un o osc i ep esen a una més g an abso ció de l'in a oig p oxim (me- no albedo in a oig). Les e es no hu- mides donen més o a e lec ancia. Les e es de seca o no explo ades apa eixen ne amen més «calides», és a di , més cIa es, en les e mog a ies a causa que les e es incul es p esen en o es empe a u es de adiació; pel con· a i, els sois i iga s donen alo s baixm, de empe a u a d'i adiació, se'ns mos- en més « eds». Aixo da e , doncs, po pend e's com un símp oma de iquesa ag ícola. Aques c i e i ambé po usa -se pe a de ec a zones inundades, ma esmes, polde s, pan ans plens de 110 s, e c., ja que ens dona an alo s baixos d'i a- diació. La posibili a de delimi a i ins i o d'a alua la quan i a d'aigua que hi ha en una zona, immedia amen des- p és de plou e o de se i igada i de nou algunes ho es més a d, po ajuda apidamen i e ica¡;men a ca ac e i za la na u alesa de la ex u a i es uc u a del sol i el g au de d ena ge. Si hi ha un bon d ena ge, a la segona « o o» quasi no s'ap ecia a «aigua». En cas con a i, els símp omes «d'aigua» se an mol semblan s als ob ingu s en la p i- me a « o o», pe pe sis encia de la hu- mi a . Pe compa ació en e e mog a ies p eses en ols a di e en s ho es del dia hom po a iba a deduccions in e es- san s espec e a la humi a , la ex u a i el d ena ge. Com més g an sigui I'oscil- la ció diü na de la empe a u a, és indici que el sol és més seco Un sol que s'asse- qui dlpidamen , po se ú il so me e'l a egadiu. Pe! con a i un mapa que in- diqui con ínues condicions de sa u ació ens po po a a p ojec a la ins aHació d'una xa xa de d ena ges. Les o os en colo i als colo són am- bé ú il s pe a locali za camps que in· guin ubs de d ena ge i pe me en ca o.. g a ia ·los. Es coneixen exemples d'aixo on l'escala u ili zada ha es a 1:40.000. El ada la e al SLAR dis ingeix molí bé a ees no con eades deIs camps de con eu, pe les se es o mes geome i- ques; podem sabe apidamen si aques- es a ees con eades són i igades o co · es ponen a cul ius de seca pe la de ecció de la adiació in a oja, o es udian les e mog a ies. 3. IDENTIFICACIÓ D'ESPECIES CULTIVADES, AVALUACIÓ QUANTITATIVA 1 DISTRIBUCIó DE LES AREES A ELLES DESTINADES U ili zan o os en blanc i neg e, hom po alo a a més de la ama, les di e- en s gammes de g isos que dona an els di e en s ipus de con eus. La millo epoca de l'any pe a ob eni les o og a íes, és en e la lo ació i la uc i icació o en algunes especies al momen de la lo ació. A la p ima e a 66 a l'es iu, la ege ació dóna el maxim con as de ons. En el cas deis ce eals, l'obse ació ha de e -se abans de la colli a, pe o les dades a íen amb la la i ud, al i ud i condicions mic ocIima iques. En l'emulsió panc oma ica, la ci ada, a Suissa, apa eix en un o osc, a p in- cipis de juny a l'al ipla i al juliol i agos a les zones de mun anya. En les o og a ies en colo , la ci ada a p incipis de juny a Cali o nia, mos a les ulles més b unes que el bla o l'o dí. L'o di p esen a un colo dau a peculia , men e que el e d del bla endeix a pe sis i més emps que el de la ci ada i l'o di. En les o os obliqües, les panícules de ci ada, con as en í amen amb les espigues b unes del bla . EIs p a s de sega es poden dis ingi deIs con eus a a ge s d'use da o e ol, ja que els da e s s6n més oscos i en la se a ima ge gai ebé no s'ap ecia la ex u a. El bla de mo o i el abac, a causa de la se a especial ex u a, p esen en un aspec e es e eoscopic peculia , mol ú il pe a la se a iden i icació. Són isibles a la i de l'es iu' i a do . EIs camps de pa a es poden con on- d e's amb els de emola xes, pe o el u- lla ge de les p ime es no cob eix comple- amen el sol a p incipis de l'es iu i a !a a do i deixa eu e les ile es, així es dis ingeix de les segones. Respec e als ui e s, són di ícils de di e encia en e ells els pome s, els pe- e s i els ci e e s. Enca a més di ícil és dis ingi els no- gue s deIs cas anye s pe la se a pa icu- la mo ologia i di e en mane a d'ésse plan a s. Les emulsions en colo i als colo , especialmen aques a da e a, són mol ú ils pe a la 'in es igació d'especies cul- i ades. Pe exemple amb ek ach ome in- a oig, en ol a 1.700 m. d'al~ada, el bla de p ima e a apa eix e d c om, el d'hi- e n e dbla enc i el bla du e d g o- guenc. La ci ada, e d oli a i l'o di, g oc e dós. A o osín esi més in ensa co espon, en als colo , un e mell més iu. Pe aixo, en gene al, els cul ius i iga s es dis ingeixen deIs de seca. En la colo ació in lueixen, pe a una ma eixa especie, l'eda de la plan a i !'epoca de l'any en que sigui o og a iada. Així, l'use da jo e p esen a un colo 67 e d cIa i e mell eula en als colo . L'use da ella, e d oc i e mell g ana en als colo . EIs a e s jo es es dis in- geixen deis ells, en l'emulsi6 colo pels ons e d cIa i e d osc que p esen en espec i amen . En les pa cel-Ies expe imen als de G ignon (F an~a) s'ha is que (C. M. Gi- a d 1971) l'associació use da-dac il en el segon any dóna un colo més in ens que les associacions d'un a es anys. Aix6 e con i ma pe les obse acions de e eny, en el sen i que és en el segon any quán aques a assoCÍació ob é el seu op im de- sen olupamen . Segons l'epoca de l'any que es p en- guin les o og a ies a ia an, logicamen , l'aspec e, colo ació i o d'aques es. Aixo és e iden en el's caduci olis, pe o con· c e amen en els cul ius ho o u ícoles, ambé es donen les eqüencies enologi- ques associades a la ge minació, el c eixe- men , la lo ació, la uc i icació, la ma- du aci6, la ecoHecció, e c., e s que p o- oquen els co esponen s can is d'aspec- e i colo ació en les o og a íes. Aques s can is de colo s p e is os, pe exemple, el pas de e d a g oc en madu a els ce- eals, es egis en pe ec amen en ima - ges als colo i poden se especialmen ú il s en la iden i icació de cul ius. Pe a aixo es p enen o og a ies successi es en un ce in e al de emps. Pe o mol so in passa que aques s espe a s can is de colo d'un de e mina con eu no segueixen semp e la ma eixa ajec o ia a causa de ac o s que la in- e e eixen, com la i egula i a deIs e- balls ag ícoles (en l'espai i en el emps), la humi a del sol, a egimen de e ili - zan s, d'he bicides, e c. 1 així, amb aques mo iu, s'ha dona el cas de egis a pe un ma eix cul iu di e en s colo s i ambé el cas con a i; un ma eix colo pe a di e en s cul ius. En l'use da enim un exemple ípic d'aixo. A causa del sis ema de sega pe iodica a la qual se la some , s'han en egis a en als colo ins a sis ons di e en s de e mell, des del osa cIa ins al e mell in ens (Johnson e al. 1969). SuplemenHl iamen poden dona -se a iacions anomales de colo en p eses succesi es com a conseqüencies de causes ecniques com són el con ol de quali a de les peHícules, a iacions en el emps c.'exposició i p oblemes de e ela . L'es uc u a de la plan a, ma olI o a b e, ambé in lueix sob e la e lec an- cia, en especial el g uix de les b anques. Així, a més g an exube ancia de les b an- ques, amb una omb a més pode osa, co - es pon una més g an acusada e lec an- cia; 'pe aques a aó un nogue é una e- lec ancia més g an que un pla an i aqucs a la egada, la é més g an que un pi. To es aques es di e encies es posa an de mani es en mesu a les adiacions in- a oges. L'alo:;ada de p esa de les o os és un ac o ambé a eni en comp e: a baixa al u a s'aconsegueix un millo con as de ma isos, a causa del g uix més pe i de la capa de pa ícules de pols en SU$- pensió a l'a mos e a. Les escales més eqüen men usades en o oin e p e ació ag onomica són les de 1 :5000 al: 15000, enca a que ambé es coneixen es udis inclosos en una gam- ma més amplia des de 1 :200 a 1 :25000. Sembla que la dis inció lími deIs a b es ui e s és cap als 1 :7000. No obs an aixo en la pc ccpció e- mo a usan globus o sa eHi s s'imposen escales bas an més pe í es. V. g. les o os de l'ERTS-l sob e el Valle Impe ial p eses a 570 milles (equi alen a uns 1.017 Km.) d'al9ada, amb unes escales de l'o d e de 1 :400.000. Desp és de la iden i icació manual o au oma ica d'especies es a el mapeja amb la dis ibució d'aques es. Aixo p es- suposa un eball p e i d'iden i icació d'espedes en di e en s epoques de any i en di e en s ci cums ancies, en pa ee!- les es , de les quals hom ob é successi es o og a ies o bandes mul iespec als, amb les quals s'ha a iba a con ecciona au- les de nomencla u es de cul ius. En aques- es juguen di e en s ac o s com són d 10, la ex u a, model mesu a, e c., i que n causa de la baixa esoludó de la ima gc 68 p esa pe sa eHi s es pe d la majo pa . En o cas, el ac o colo pe sis eix. Pe aixo s'ha conside a imp escindi- ble aconsegui una aula o codi de colo s de les especies cul i ades on es ixin els lími s de colo pe les a iacions d'eda , humi a del sol, eball ag ícoles, e c. S'han e es udis d'aques ipus amb colo i als colo , en ols a baixa al9ada i en senso s des de sa Hli s. Un exemple d'aques s codis el enim en l'esHmda d Land Use Code (Johnson e al. 1969), on juguen a més del colo , modali a s de cul iu (amplada i disposició de les ile es, e c.), ac o s clima ics i al es de ísics indi ec es i de ipus an- opic. És de ipus decimal i s'ha con eccio- na amb cinc ni elIs de xi es: l! ni ell: Recu sos i p oduccions (8). 2." ni ell: Ag icul u a u al (81). 3.' nl ell: Ca ego ia p ima ia de camps de cul iu (811). 4. ni ell: Cul iu de ce eals (8111). 5.~ ni ell: Cul iu de segol (81111). Com a i ma Johnson e al. (1969), aBo in e essan d'aques codi je a quic és que pe me l'equi ocació en un cul iu especí ic sense a isca l'exac i ud del sis ema en un ni eU supe io . Així l'e o de classi ica bla (81118) com a segol (81111) no a ec a a l' exac i ud de la clas- s i icació de ce eals (8111). En e! ol de l'ApoBo IX es a aconse- gui una esoludó de 80 m. i a a iba al e ce ni ell (811). Els ni ells 4. i 5. b es an aconsegui amb l'aju de ols con endonals, com- plemen a is de la missió ApoHo IX. Van pe me e unes mol in e essan s ex apo- lacions en a ees conc e es de les o os ob ingudes pel sa eHi . Fins i o , com exposen Anu a e al. (1970), a més de les «c~asses» com bla , emola xa suc e a, so go i use da es an dis ingi di e ses subclasses, és a di , un sise ni ell. Aixo s'aconsegueix pel p o- cedimen de la mic odensi ome ia i se- pa ació de colo s de ilms i bandcs mul i- cspec als ob ingudes, con e in les den- si a s en impulsos elec ics, egis a s en bandes magne iques, és a di , con e - in les dades d'analbgiques en digi als (p og ama LARSIIS), amb egis es i pos e io explo ació d'Ín o mació en o - ma d'his og ames, de ca ac e s al abe ics o d'al e ipus, on es man inguin pe ec- amen el sis ema de coo denades de les pa ceHes. De o a mane a, pel momen , aques s codis només enen una alidesa més o menys local. Així s'aconsegueix, en sín esi, el ma- peja au oma ic de cul ius. Aixb pe me , dones, no soIs la iden i icació de cuI ius sinó la se a dis ibució i a aluació de les a ees a ells dedica s. D'aques a mane a es poden p epa a mapes ema ics, ins i o pe cada ipus de con eu, inyes, bla de mo o, bla , so go, e c. Un aspec e aplica pa icula d'aques- es ecniques de pe cepció emo a de con eus, el cons i ueixen la de ecció i con ol d'a ees cul i ades de plan es p o- duc o es d'es upe aen s (cascall, canem india, a b e de la coca, e c.). Poden se de g an aju als o ganismes in e nacio- nals enca ega s del con ol i ep essió del a ic nlegal de na cb ics, en especial si es é en comp e com són d'inaccessibles mol es de les zones adicionalmen p o- duc o es d'aques es ( egions llunyanes d'O ien Llunya i P bxim, Ame ica Cen- al i del Sud, e c.). 4. PREVISIÓ DE COLLITES El con ol emo de l'e olució deIs con eus, així com el mapeja au oma ic d'especies i la consegüen a aluació de l'a ea des inada a cadascuna, suposa una aluosa in o níació pe les impo an s conseqüencies de ipus aplica que poden dedui -se, als com el cens global de co- lli es, p e isió de les ma eixes, e olució en el emps de les modali a s de cul iu d'un país, e c. D'aques s aspec es aplica s en des a- quem els següen s: a) Con ol de l'e olució deis con eus Es po exe ci el con ol comen¡;an ja pel d'una ge minació co ec a de la qual podem ce ciona -nos obse an , pe exemple en als colo , la dis ibució uni- o me de la onali a ogenca. Aixb es deu a que la o ali a de les lla o s han ge mina sense cap asbals. Pel con a i, si pe qualse ol causa algunes lla o s no han ge mina , deixa- an «bui s» de sol nu en e la ege ació, cosa que es adueix, ambé en als co- lo , en un pun eja cIa en el conjun ogenc de la pe ceHa. Segueix el con ol de la ase de c eixe- 69 men , en la qual s'ap ecia el igo de la plan a (a més o osín esi, colo e mell iu més in ensa, al F. C.), amb la quan- i a de ulla ge i les se es especiali a s ca ac e ís iques de sani a isiologica (concen ació de cIo o iHes, ca o ens, u - gencia, e c.), de les quals ens ocupa em especialmen en un al e apa a . 1 amb la lo ació s'inicia una ase de- cisi a pe a p e eu e la u u a coIli a. La impo ancia de la lo aCÍó, jun amb la quan i a de ulles, és, doncs, un índex signi ica iu en la p ospec i a de la co- lli a. La uc i icació i la se a da e a ase, la madu ació deIs ui s, cons i ueixen la culminació del cicle ag ícola de la ma- jo ía deis cul ius (en o s els u ícoles, pe o en mol pocs d'ho ícoles i a a - ge es, en els quals in e essa l'apa ell e- ge a iu). b) Plani icacíó dels eballs de ecolecció El con ol de l'e olució deIs con eus. ens dóna una in o mació p eco9 quali- a i a i quan i a i a sob e la madu esa de les colli es, que ens o ien a a en dos aspec es mol impo an s: 1) aspec e c o- BIENCHLEY, G. H. (1968). Ae ial pho og aphy in ag icul u e, a .. Ou l. Ag ic.», 258-265. COLWELL, R. N. (1970): En ase de ecu sos menguan es, la ie a 4esde el espacio, a «Ce es» (F.A.O.), ol. n." 3, 40-46. CoLWELL, R. N. (1972): Space pl O og apl1y aids ag icul u al planníng, a «Cali o nia Ag icul u e», 326 (9), 8-13. CRONEY, W. F. (Janua y 1967): Some Vege- a i e and soil aspec: s in he use o e - ical Kodak. Ek ach ome MS Ae o g aphic pho og aphy, scale 1:20,00. Mon oe Coun y, New Yo k. FRAZEE, C. J.; MYERS, V. L,i WBSTIN, F. C.: Rema e Sensing o de ec ion o soil lí- mi a ion in Ag icul u al A eas 1,2. Remo e Sensing lns i u e and Plan Science de- pa o Sou h Dako a S a e Uni e si y B oo- king, Sou h Dako a. P oc. Se en h. ln . Remo e Sensing o En i . Ann A bo , Michigan. GlRARD; M. C.: E. ude des sols e des a~ons cul u elles su les pa celles expe imen a- les de G ignon. Docum. di . in e na. E. N. S. A. G ignon. G RARD, M. C.: In e p é a ion de quelques ac eu s pédologiques. A pa i de pho o- g aphies aé iennes, en ela ion a ec di - é en es saisons e di é en es émuI ions. GIRARD, M. C. (971): Con ibu ion de la Pho og aphie Aé ienne a la Comp éhen- sion de l'Ecologie Ag icole. Académie d'A- g icuI u e de F ance, 12 Mai 1971, .702-711. GlRARD, M. C., e C. M.: P ésen a ion de l' enseignemen de la pho o. In e p é a- ion dans le cad e de ecole Na ionale Supé ieu e Ag onomique de G ignon, e de la p épa a ion du doc o a de oi- sieme cycle de Pédologie, en So bo ne. (599-605). Documen . di uso in e na. G i- gnon. JOHNSON, C. W., e al. (1969): A sys em o egional ag icul ll al land using maps es- 76 ed agail1s small scale Apollo 9 Colo in- a ed PllO og aplzy o he Impe ial Va- lley (Cali o nia). ln e ageney Repo Usgs- 183. Uni ed S a es. Depa amen o In e- io Geological Su ey. HOFFER, R. M. (1967): In e p e a íon o Re- mo e Mul íspec al Image y o Ag icul- u al C ops. Repo o he Labo a o y o Ag icul u al emo e. sensing, ol. 1, Pu due Uni . Ag icul u al Expe imen S a ion, Resea ch Bulle in n." 381, La a- ye e, Indiana, 36 pp. PERRIBR, A., e CHARTIER, P. (1971): Su ei- llance des zones de g ande cul u e pa é- lédé ec ion. Remo e Sensing o Ea h e- sou ees. Con e enees a Pa is. Cen e Na- ional d'E udes Spa ials. REMOTE MULTISPECTRAL SBNSING IN AGRICULTU- RE. (1967): Repo o he Lab. o Ag ic. Remo . Sens. Vol. 2. Pu due Uni .Re- sea ch Bulle in n.O 832, La aye e, India- na, 75 pp. REMOTE MULTISPECTRAL SENSING IN AGRICULTU- RE. (1968): Repo o he Lab. o Ag ie. Remo . Sens. Vol. 3. Pu due Uni . Re- sea eh Bulle in n'<' 844, La aye e, In. diana. REMOTE MULTISPECTRAL SENSING IN AGRICULTU- RE. (1970): Repo o he Lab. o Ag ic. Remo . Sens. Vol. 4. Pu due Uni . Re· sea ch Bulle in n.O 873, La aye e, In- . diana. SILUA, L. e al. (1971). Ex ended Wa eleng h Field Spec o adiome y, pages 1509-1517. S INCLAIR , T. R., e al. (1971). Re lec ance &- In e nal s llc u e o lea es om se e al C ops du ing a g owing season. Rep in ed om Ag on. Jou . Vol. 63, pages 864-868. STONER, E. R., e HORVATH, E. (1971): Ti e e ec 01 oul u al P ac ices on mul ispec- I al esponse I om su ace :;oil. P oe. Se- en h Ind. Synp. Remo e sensing o En- i o (2109-2113). Ann A bo , Michigan.