scieee Science in your language
[ca] (orig)

Desenvolupament d'un protocol de detecció de problemes visuals en pacients amb dany cerebral adquirit adreçat a professionals no optometristes

Author: Daghouri Rbiai, Aicha
Publisher: Universitat Politècnica de Catalunya
Year: 2025
Source: https://upcommons.upc.edu/bitstream/2117/427374/2/TFM%20Aicha%20Daghouri%20-%20Protocol%20DCA.pdf
MÁSTER UNIVERSITARIO EN OPTOMETRÍA Y CIENCIAS DE LA VISIÓN
TREBALL DE FI DE MÀSTER
Desen olupamen d'un p o ocol de de ecció de p oblemes
isuals en pacien s amb dany ce eb al adqui i ad eça a
p o essionals no op ome is es
AICHA DAGHOURI RBIAI
DIRECTOR: BERNAT SUNYER GRAU
CODIRECTORA: NÚRIA TOMÁS COROMINAS
DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA
GENER 2025
Índex
1. In oducció............................................................................................................................5
1.1 Jus i icació....................................................................................................................6
2. Objec ius.............................................................................................................................. 6
3. Ma c Teò ic...........................................................................................................................6
3.1. Dany Ce eb al T aumà ic (DCT)..................................................................................7
3.2. Dany Ce eb al No T aumà ic (no-DCT).......................................................................8
3.3. A ec acions isuals del DCA....................................................................................... 9
3.3.1. Agudesa isual...................................................................................................9
3.3.2. Acomodació........................................................................................................9
3.3.3. Camp isual......................................................................................................10
3.3.4. Oculomo ici a ................................................................................................. 10
3.4. Pe què és elle an a alua la isió en DCA?.......................................................... 11
3.5. Possibles ac amen s pe al DCA.............................................................................11
4. Me odologia........................................................................................................................12
4.1 C eació d'un o mula i................................................................................................ 12
4.2 P o es de c ib a ge.................................................................................................... 12
4.3 Valo ació inal del c ib a ge........................................................................................ 17
5. Sos enibili a i implicacions è iques....................................................................................18
6. T eballs u u s.....................................................................................................................19
7. Bibliog a ia......................................................................................................................... 19
ANNEX A - Fo mula i C ib a ge............................................................................................. 22
2
Resum (Ca alà)
Aques eball desen olupa un p o ocol de c ib a ge isual dissenya pe a p o essionals no
especiali za s en salu isual, amb l’objec iu d’iden i ica al e acions isuals en pacien s amb
dany ce eb al adqui i (DCA). Les al e acions isuals són eqüen s en aques s pacien s,
pe ò so in passen desape cebudes, a ec an la quali a de ida i la ecupe ació global. El
p o ocol inclou p o es senzilles i es uc u ades com l’a aluació de l’agudesa isual, els
mo imen s ocula s, la con e gència, el camp isual i els llums de Wo h, a aluades amb un
sis ema de pun uació pe acili a la de i ació a especialis es quan sigui necessa i. Els
esul a s es classi iquen en g aus d’al e ació isual que o ien en accions especí iques.
Aques sis ema p omou una de ecció e icien , millo an l’e iciència de les in e encions i
minimi zan l’impac e econòmic i social. També es ga an eix la sos enibili a i l’è ica en la
implemen ació del p o ocol.
Resumen (Cas ellano)
Es e abajo desa olla un p o ocolo de c ibado isual diseñado pa a p o esionales no
especializados en salud isual, con el obje i o de iden i ica al e aciones isuales en
pacien es con daño ce eb al adqui ido (DCA). Las al e aciones isuales son ecuen es en
es os pacien es, pe o a menudo pasan desape cibidas, a ec ando la calidad de ida y la
ecupe ación global. El p o ocolo incluye p uebas simples y es uc u adas como la
e aluación de la agudeza isual, los mo imien os ocula es, la con e gencia, el campo isual
y las luces de Wo h, e aluadas median e un sis ema de pun uación pa a acili a la
de i ación a especialis as cuando sea necesa io. Los esul ados se clasi ican en g ados de
al e ación isual que o ien an acciones especí icas. Es e sis ema p omue e una de ección
e icien e, mejo ando la e iciencia de las in e enciones y minimizando el impac o económico
y social. También se ga an iza la sos enibilidad y la é ica en la implemen ación del p o ocolo.
Summa y (English)
This s udy de elops a isual sc eening p o ocol designed o non-specialized p o essionals
o iden i y isual impai men s in pa ien s wi h acqui ed b ain inju y (ABI). Visual impai men s
a e common in hese pa ien s bu o en go unno iced, a ec ing hei quali y o li e and o e all
eco e y. The p o ocol includes simple, s uc u ed es s such as isual acui y assessmen ,
eye mo emen s, con e gence, isual ield con on a ion, and Wo h ligh s, e alua ed h ough
a sco ing sys em o acili a e e e al o specialis s when needed. Resul s a e classi ied in o
isual impai men deg ees guiding speci ic ac ions. This sys em p omo es e icien de ec ion,
imp o ing in e en ion e iciency and minimizing economic and social impac . Sus ainabili y
and e hical p inciples a e ensu ed du ing he p o ocol’s implemen a ion.
3
Glossa i de Te mes
● DCA: Dany ce eb al adqui i .
● ABI: Acqui ed B ain Inju y
● INE: Ins i u Nacional d’Es adís ica
● DCT: Dany ce eb al aumà ic.
● TBI: T auma ic B ain Inju y (dany ce eb al aumà ic).
● mTBI: mild T auma ic B ain Inju y (dany ce eb al aumà ic lleu).
● no-DCT: Dany ce eb al no aumà ic.
● non-TBI: T auma ic B ain Inju y (dany ce eb al no aumà ic).
● SNC: Sis ema ne iós cen al.
● AV: Agudesa isual.
● PPC: Pun p ope de con e gència.
● ACV: Acciden ce eb o ascula .
● CV: Camp isual.
● TEPT: T as o n d’es ès pos aumà ic
● ETDRS: Ea ly T ea men Diabe ic Re inopa hy S udy (Es udi de T ac amen P ecoç de la
Re inopa ia Diabè ica)
● UD: Ull d e .
● UE: Ull esque a.
● NHC: Núme o d'His ò ia Clínica
Ag aïmen s
Vull exp essa el meu més since ag aïmen als p o esso s Nú ia Tomàs Co ominas i Be na
Sunye G au pel seu supo , guia i dedicació al lla g de l’elabo ació d’aques eball. La se a
expe iència, consells i paciència han es a onamen als pe assoli els objec ius d’aques
p ojec e.
G àcies pe ha e compa i els os es coneixemen s i pe la con iança diposi ada en mi
du an o aques p océs. La os a o ien ació ha es a clau pe dona o ma a aques eball i
ajuda -me a supe a els ep es que he oba pel camí. Us es a é semp e ag aïda pe o el
os e supo .
4
1. In oducció
El Dany Ce eb al Adqui i (DCA, o ABI pe les se es sigles en anglès, Acqui ed B ain Inju y)
a e e ència a qualse ol lesió ce eb al que ingui lloc desp és del naixemen , i no causada
pe as o ns congèni s, malal ies degene a i es ni lesions du an el pa . El ce ell, o i
es a p o egi pe capes de eixi , os i líquid ce alo aquidi, con inua sen ulne able a danys.
El DCA es p odueix de mane a sob ada o p og essi a a causa d’un esde enimen aumà ic
o un p océs pa ològic [1].
El DCA impac a signi ica i amen la salu i la quali a de ida dels pacien s, així com el
sis ema sani a i i econòmic. Un es udi a Euskadi i Na a a [2] a oba una p e alença del
0,7%, des acan la necessi a d’es a ègies de p e enció, diagnòs ic p ecoç i millo a de la
ehabili ació pe edui les se es conseqüències.
El e me engloba dues ca ego ies p incipals: el Dany Ce eb al T aumà ic (DCT o TBI, en
anglès T auma ic B ain Inju y) i el Dany Ce eb al No T aumà ic (no-DCT) [3].
Dels dos, el no aumà ic és majo i a i i ep esen a un 84% de la població espanyola l'any
2022 segons el FEDACE [Fig. 1].
Fig 1. FEDACE es adís ica causes DCA INE any 2022 [4]
El DCA p esen a una g an he e ogeneï a en les se es mani es acions i necessi a s
d’in e enció, eque in un en ocamen in e disciplina i pe millo a la quali a de ida i la
ehabili ació dels a ec a s. Les lesions al Sis ema Ne iós Cen al (SNC) poden a ec a
di e ses à ees dedicades al p ocessamen isual i al con ol oculomo o , esul an en
de ec es en la isió p imà ia (agudesa isual i camp isual) i al e acions en els mo imen s
ocula s, com di icul a s en e gència, mo imen s sacàdics i seguimen suau d’objec es [5].
5

1.1 Jus i icació
El DCA a ec a una pa signi ica i a de la població i é un g an impac e socioeconòmic, amb
epe cussions en la quali a de ida dels pacien s i les se es amílies.
En el con ex isual, el DCA po a ec a di e ses à ees del SNC, incidin en la isió i els
mo imen s ocula s, amb al e acions com la pè dua d’agudesa isual i camp isual, o dis uncions
en els mo imen s ocula s i pe cepció isual. Aques es al e acions poden in e e i en la
ehabili ació mo iu i cogni i a [5].
No obs an això, aques es dis uncions so in passen desape cebudes pels p o essionals no
especiali za s en salu isual e que enda e eix les in e encions clíniques necessà ies en
aques camp. Pe aques mo iu, és onamen al desen olupa p o ocols senzills i especí ics
pe a p o essionals no op ome is es que acili in la de ecció p ecoç de dis uncions isuals,
millo an la ehabili ació isual i, pe an , la quali a de ida i au onomia dels pacien s.
2. Objec ius
Gene al
Desen olupa un p o ocol, ad eça a p o essionals no especiali za s en salu isual, pe
iden i ica al e acions isuals en pacien s amb DCA.
Especí ics
1. Iden i ica símp omes eqüen s associa s amb el DCA.
2. Facili a la de i ació opo una a l’especialis a en isió amb un pla pilo en un cen e
hospi ala i.
3. Millo a la col·labo ació in e disciplinà ia.
3. Ma c Teò ic
El DCA a e e ència a qualse ol lesió que a ec a el ce ell desp és del naixemen i no es à
elacionada amb causes genè iques, degene a i es ni pe ina als. Les causes p incipals del
DCA es di ideixen en dues ca ego ies: aumà iques i no aumà iques. Les lesions
aumà iques inclouen els auma ismes c anioence àlics (DCT), men e que les causes no
aumà iques inclouen acciden s ce eb o ascula s (ic us), hipòxies, in eccions ce eb als i
umo s.
El DCA ep esen a una de les p incipals causes de discapaci a a escala global. Segons un
es udi [6], la incidència mundial de l’ic us és de 12,2 milions de nous casos anuals. A
Espanya, ap oximadamen un 0,7% de la població con iu amb discapaci a s de i ades del
DCA, amb l’ic us ep esen an més del 80% dels casos.
6
Fig. 2 Mapa de o s els Ic us pe país [6]
L’impac e econòmic del DCA ambé és conside able. El cos associa a les lesions ce eb als
aumà iques als Es a s Uni s oscil·la en e 85.000 i 3 milions de dòla s pe pacien ,
depenen de la g a e a [7]. A Eu opa [8], es des aca que les despeses mèdiques di ec es i
la pè dua de p oduc i i a labo al cons i ueixen una cà ega impo an an pe al sis ema de
salu com pe a les amílies.
La ehabili ació de pacien s amb DCA so in passa pe al les a ec acions isuals, o i que
més del 60% de les pe sones amb DCA poden p esen a dis uncions isuals com pè dua
d’agudesa isual, de ec es en el camp isual, i al e acions oculomo o es com di icul a s en
mo imen s sacàdics i seguimen s ocula s [5]. Aques es al e acions no només impac en
nega i amen en la quali a de ida dels pacien s, sinó que ambé poden in e e i en al es
aspec es de la ehabili ació, com la ecupe ació mo iu i cogni i a [9].
La classi icació de DCA en e DCT i no-DCT és essencial pe en end e les di e ències en la
isiopa ologia, els símp omes i els ac amen s associa s amb cada ipus que s’exposen en
els següen s apa a s.
3.1. Dany Ce eb al T aumà ic (DCT)
El DCT es p odueix com a esul a d’un cop o un impac e al ce ell i po a ia des de
lesions lleus ins a g eus. El dany ce eb al aumà ic lleu (mTBI en anglès) ep esen a un
impo an p oblema de salu pública als Es a s Uni s i a eu del món [10].
Els pacien s amb DCT p esen en una sè ie de símp omes, com a a pè dua de consciència,
con usió, nàusees, ma ejos, ce alees o al a de coo dinació. [11].
7
En e les causes més comunes obem:
- Commoció ce eb al: cop o mo imen b usc del cap. P o oca símp omes com
con usió, nàusees i pè dua de consciència [12].
Segons un es udi eali za als Es a s Uni s el 2017, ap oximadamen el 19,5% dels
adolescen s (de 8è a 12è g au) an in o ma ha e pa i almenys una commoció
ce eb al, men e que el 5,5% en an eni més d’una al lla g de la se a ida [13].
Ho obem ambé en pacien s e e ans mili a s [14].
- F ac u es de c ani: impac e que supe a la esis ència de l’os. Enca a que no són
lesions ce eb als pe si ma eixes, més del 75% d’elles s’associen amb danys
ce eb als, com hemo àgies in ac anials [15].
- Hema omes epidu als o subdu als: acumulacions de sang dins del c ani a causa de
lesions [16].
- Lesió ce eb al pene an : es p odueix quan un objec e punxan o un auma g eu
pe o a el c ani i danya el eixi ce eb al [17].
3.2. Dany Ce eb al No T aumà ic (no-DCT)
El dany ce eb al no aumà ic (no-DCT) és una de les causes p incipals de discapaci a i
mo ali a a escala mundial [6]. A di e ència del DCT, el no-DCT no és causa pe un impac e
di ec e al c ani o al ce ell, sinó que és el esul a de causes in e nes, com a a al e acions
ascula s, in eccions, umo s o p ocessos degene a ius. Dins d’aques a ca ego ia, l’ic us és
una de les causes més eqüen s i elle an s.
Els símp omes més econegu s són la debili a unila e al (pè dua de o ça en un cos a del
cos) i les al e acions en el llengua ge (di icul a s pe pa la o en end e) [18].
Les causes p incipals inclouen:
- In eccions: Quan bac e is o al es pa ògens aconsegueixen en a a essan les
meninges i la ba e a hema oence àlica. Cada any es egis en ap oximadamen 1,2
milions de casos de meningi is mundialmen [19].
- Anòxia: Es p odueix quan el ce ell es queda comple amen sense oxigen, pe
exemple, en casos d'o egamen o in oxicació pe monòxid de ca boni. Aques a
manca d’oxigen p o oca un dany neu onal impo an i mo cel·lula , a ec an
g eumen el me abolisme ce eb al.
- Acciden ce eb o ascula (ACV) - Ic us: Un acciden ce eb o ascula , o ic us, es
p odueix quan mo en de sob e algunes cèl·lules ce eb als pe manca d'oxigen a
causa de l'obs ucció o up u a d'una a è ia al ce ell. Es di ideix en els ipus
p incipals: hemo àgic (10%), ombò ic (50%), embòlic (30%) i espasme ce eb al.
Cada ipus causa símp omes com debili a , en umimen , p oblemes isuals,
8
di icul a s pe pa la o deglu i , i can is en la coo dinació o l'es a d'ànim. L'espasme
ce eb al és el menys g eu i es ecupe a comple amen [20].
Quan es p odueix una oclusió d’a è ies ce eb als, es p o oca un dany pe manen al
eixi ce eb al, men e que si hi ha una hemo àgia aques a causa danys cel·lula s i
ele ació de la p essió in ac anial [21].
La incidència d’acciden s ce eb o ascula s augmen a signi ica i amen amb l’eda
[22].
- Consum d’alcohol i d ogues: Són mol comuns en la socie a ac ual i enen e ec es
nega ius en el uncionamen ce eb al. Aques s e ec es inclouen danys cel·lula s
di ec es, al e acions en la dis ibució de nu ien s al ce ell i hipòxia [23].
- Neoplàsia: Les neoplàsies ce eb als, com els gliomes, són umo s que p o enen de
les cèl·lules de supo del ce ell i ep esen en en e el 78% i el 80% de o s els
umo s ce eb als malignes [24].
Els meningiomes són umo s p ima is comuns i, o i que poden se asimp omà ics,
poden causa símp omes gene als com nàusees i mal de cap. La se a p ognosi és
a o able, pe ò els umo s de majo g au poden eni un p onòs ic menys a o able
[25].
3.3. A ec acions isuals del DCA
El co ec e uncionamen dels sis emes isual i oculomo o depèn de múl iples es uc u es
del SNC, incloen -hi la ia e ino-genículo-co ical, el cò ex ex aes ia (lòbuls occipi al,
empo al i pa ie al) i à ees co icals esponsables del con ol ocula , com el camp isual
on al i pa ie al, així com nuclis del onc de l’encè al i els col·licles supe io s.
Les lesions ce eb als en pacien s amb DCA poden a ec a aques es à ees, p o ocan una
al a p e alença d’al e acions isuals i oculomo o es amb símp omes que a ien segons la
zona a ec ada.
3.3.1. Agudesa isual
L’agudesa isual po eu e’s a ec ada pe al e acions a la ia isual. En casos de dany
ce eb al aumà ic lleu, s’han desc i al es p e alences de miopia i insu iciència de
con e gència, amb empi jo amen de la isió [26]. Aques es al e acions poden in e e i
signi ica i amen en ac i i a s quo idianes, eque in de ecció i ac amen p ecoç.
3.3.2. Acomodació
Els pacien s amb auma isme c anioence àlic (TBI) poden desen olupa espasme
d’acomodació, mani es a pe espasmes del múscul cilia , es abisme con e gen o
miopa ia. Aques enomen po se causa pe dany a la egió occipi al o als ne is ocula s. El
TBI po p o oca pseudomiopia com a esul a de l’espasme acomoda iu.
9
Sis ema de quan i icació dels esul a s
● [0 pun s]: No mali a . El pacien man é una con e gència co ec a i eu l’objec e
simple ins a menys de 10 cm del nas.
● [0,5 pun s]: Lleuge a di icul a . El pacien pe cep diplopia en e 10 i 15 cm del nas.
● [1 pun ]: Di icul a mode ada. El pacien pe cep diplopia en e 15 i 20 cm del nas o
p esen a descoo dinació dels ulls abans de 15 cm.
● [1,5 pun s]: Di icul a g eu. El pacien pe cep diplopia a més de 20 cm del nas o
mos a incapaci a pe man eni la con e gència en qualse ol pun p ope .
Con on ació de Camp Visual [1,5 pun s]
Ma e ial necessa i
- Un llapis o un objec e pe i equi alen .
P ocedimen pas a pas
1. P epa ació del pacien
- Assegu eu- os que el pacien es à assegu còmodamen i amb el cap d e .
- Expliqueu-li la p o a: “Comp o a em la e a isió pe i è ica. Cob eix- e un ull i
mi a di ec amen cap a mi du an o el es .”
2. Posició inicial
- Col·loqueu- os di ec amen da an del pacien , a la ma eixa al u a i a una
dis ància ap oximada d’un me e.
- Assegu eu- os que el pacien ixa la mi ada al os e nas o a un pun ix en e
els dos.
3. A aluació del p ime ull
- Cob imen : Indiqueu al pacien que es cob eixi un ull (pe exemple, l’ull
esque e). U ili zeu una a ge a o demaneu-li que aci se i la se a mà.
- Inicieu del mo imen : Amb un objec e (com un llapis o una llum pe i a),
comenceu el mo imen des de la pe i è ia del camp isual del pacien .
- Comenceu pe una posició inicial supe io d e a, pe sob e de l’ho i zon al del
camp isual.- Mogueu l’objec e len amen cap al cen e del camp isual ins
que el pacien l’indiqui amb cla eda .
- Repe eix el mo imen des de di e en s posicions inicials:
- Supe io esque a.
- Supe io d e a.
- In e io d e a.
- In e io esque a.
- Ma cació: Quan el pacien indica que eu l’objec e, ano eu el pun en què l’ha
pe cebu .
4. Repe ició amb l’al e ull
- A a, demaneu al pacien que cob eixi l’al e ull (pe exemple, el d e ) i epe iu
el p ocedimen desc i an e io men .
16

Conside acions addicionals
- Assegu eu- os que el pacien no mou el cap du an la p o a; només els ulls han de
de ec a l’objec e.
- Si el pacien no eu l’objec e en una de e minada posició, epe iu el mo imen pe
con i ma l’al e ació.
Sis ema de quan i icació dels esul a s
● [0 pun s]: Camp isual comple amen no mal, sense pè dua apa en en cap zona.
● [0,5 pun s]: Pè dua lleu en zones conc e es, pe ò el pacien de ec a l’objec e en la
majo ia de les posicions.
● [1 pun ]: Zones de pè dua e iden s en una o més à ees del camp isual (pe
exemple, quad an anòpsia).
● [1,5 pun s]: Al e acions g eus com hemianòpsia comple a, pè dua monocula o
pè dua di usa i signi ica i a en di e ses zones.
Llums de Wo h [1,5 pun s]
Ma e ial necessa i
- Disposi iu de llums de Wo h.
- Ulle es e mell- e d pe al pacien .
P ocedimen pas a pas
1. Feu la p o a en un en o n amb baixa il·luminació pe a a o i la pe cepció dels llums.
Col·loqueu el disposi iu a una dis ància de 40 cm del pacien .
2. Poseu les ulle es e mell- e d al pacien , assegu an que el il e e mell es igui a
l’ull d e i el e d a l’esque a.
3. Expliqueu al pacien en què consis eix la p o a.
4. Ac i eu el disposi iu i demana al pacien que comp i les llums que pe cep.
Sis ema de quan i icació dels esul a s
● [0 pun s]: 4 llums pe cebudes ( isió binocula no mal).
● [0,5 pun s]: Sup essió in e mi en . A egades eu 4 llums i a egades 2 o 3.
● [1 pun ]: Sup essió lleu. 3 o 2 llums pe cebudes.
● [1,5 pun s]: Al e ació g eu, com isió doble (5 llums) o cap llum pe cebuda.
4.3 Valo ació inal del c ib a ge
El sis ema de pun uació pe me classi ica els pacien s en di e en s ca ego ies segons el
g au d’al e ació isual iden i ica du an el c ib a ge. To i això, és impo an eni en comp e
que els esul a s s’han d’in e p e a en el seu con ex clínic, ja que aques a és una p o a
pilo que enca a necessi a se alidada i ajus ada en la p àc ica. Així ma eix, si la pun uació
gene al és bona, pe ò es de ec en al e acions especí iques en p o es c í iques (com, pe
17
exemple, la p esència de isió doble), el esul a inal ha de se conside a al e a , i s’ha de
p io i za la de i ació a un especialis a.
1. Pun uació de 0 a 0,9 pun s (No mali a ):
- In e p e ació: No hi ha signes de dis unció isual.
- Acció: No és necessa i de i a . Recomaneu mesu es p e en i es i moni o eu
pe si so geixen símp omes nous.
2. Pun uació de 1 a 6,4 pun s (Al e ació lleu):
- In e p e ació: No hi ha signes cla s de dis unció isual signi ica i a. Qualse ol
al e ació de ec ada és mínima i po se moni o ada sense necessi a de
de i ació immedia a.
- Acció: Es ecomana demana una isi a de con ol amb un op ome is a a i
de desca a possibles a ec acions que no s’hagin de ec a al c ib a ge.
3. Pun uació de 6,5 a 12,4 pun s (Al e ació mode ada):
- In e p e ació: Algunes al e acions isuals que poden a ec a la quali a de
ida del pacien , pe ò no són c í iques. Es necessi a una a aluació pe
con i ma la causa de les al e acions.
- Acció: Recomaneu una de i ació p og amada a un op ome is a pe a alua
en p o undi a i ac a les anomalies de ec ades.
4. Pun uació de 12,5 a 19,5 pun s (Al e ació signi ica i a):
- In e p e ació: Resul a s que indiquen al e acions isuals impo an s que
poden es a elacionades amb la lesió ce eb al o al es p oblemes sis èmics.
Aques es anomalies poden eni un impac e signi ica iu en la ida quo idiana
del pacien .
- Acció: Recomaneu una de i ació immedia a a un op ome is a o o almòleg, i
si es conside a opo ú, una consul a amb un neu òleg.
5. Sos enibili a i implicacions è iques
Aques p ojec e busca millo a la quali a de ida dels pacien s mi jançan la de ecció p ecoç
de p oblemes isuals, acili an in e encions àpides i e icaces que edueixen complicacions
i millo en el benes a gene al.
A més, p omou la sos enibili a eduin la despesa econòmica i ene gè ica associada al
ac amen , amb menys isi es mèdiques i ús de ecu sos públics. En la eali zació d’aques
eball ambé s’han p io i za eunions en línia pe minimi za l’impac e ambien al.
Finalmen , el p ojec e segueix p incipis è ics, ga an in a enció equi a i a, p i aci a i
anspa ència, i omen an l’ús esponsable dels ecu sos sani a is.
18
6. T eballs u u s
Els eballs u u s consis i an en la alidació i ajus amen del p o ocol p oposa mi jançan la
se a aplicació p àc ica. Aques p o ocol se à p o a pe op ome is es a l’Ins i u Gu mann
Hospi al de Neu o ehabili ació, amb l’objec iu de comp o a la se a e icàcia i a ina els
aspec es ècnics i pun uacions. Aques p océs pe me à iden i ica possibles millo es i
adap a -lo a les necessi a s conc e es dels pacien s, assegu an així la se a aplicabili a en
con ex os clínics eals.
7. Bibliog a ia
1. Goldman, L., Siddiqui, E. M., Khan, A., Jahan, S., Rehman, M. U., Mehan, S., Sha ma, R., Budkin, S., Kuma , S. N., Sahu, A.,
Kuma , M., & Vaibha , K. (2022). Unde s anding Acqui ed B ain Inju y: A Re iew. Biomedicines, 10(9), 2167.
h ps://doi.o g/10.3390/biomedicines10092167
2. Ma , J., A ospide, A., Begi is ain, J. M., La añaga, I., Elosegui, E., & Oli a-Mo eno, J. (2011). The impac o acqui ed b ain
damage in e ms o epidemiology, economics and loss in quali y o li e. BMC Neu ology, 11, 46.
h ps://link.sp inge .com/con en /pd /10.1186/1471-2377-11-46.pd
3. B uns, J., J . and Hause , W.A. (2003), The Epidemiology o T auma ic B ain Inju y: A Re iew. Epilepsia, 44: 2-10.
h ps://doi.o g/10.1046/j.1528-1157.44.s10.3.x
4. FEDACE. (2022). El Daño Ce eb al Adqui ido en ci as. Fede ación Española de Daño Ce eb al.
h ps:// edace.o g/ci as_dano_ce eb al#:~: ex =De%20acue do%20con%20da os%20de,pe sonas%20con%20Da%C3%B1o%20
Ce eb al%20Adqui ido
5. A ms ong RA. Visual p oblems associa ed wi h auma ic b ain inju y. Clin Exp Op om. 2018 No ;101(6):716-726. doi:
10.1111/cxo.12670. Epub 2018 Feb 28. PMID: 29488253. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /29488253/
6. Feigin, V. L., Vos, T., Nichols, E., e al. (2021). Global, egional, and na ional bu den o s oke and i s isk ac o s, 1990–2019: a
sys ema ic analysis o he Global Bu den o Disease S udy 2019. The Lance Neu ology, 20(10), 795–820.
h ps://www. helance .com/jou nals/laneu /a icle/PIIS1474-4422(21)00252-0/ ull ex
7. Humph eys, I., Wood, R. L., Phillips, C. J., e al. (2013). The cos s o auma ic b ain inju y: a li e a u e e iew.
ClinicoEconomics and Ou comes Resea ch, 5, 281–287.
h ps://www.do ep ess.com/ he-cos s-o - auma ic-b ain-inju y-a-li e a u e- e iew-pee - e iewed- ull ex -a icle-CEOR
8. Ma, V. Y., Chan, L., Ca u he s, K. J. (2014). Incidence, p e alence, cos s, and impac on disabili y o common condi ions
equi ing ehabili a ion in he Uni ed S a es: s oke, spinal co d inju y, auma ic b ain inju y, mul iple scle osis, os eoa h i is,
heuma oid a h i is, limb loss, and back pain. A chi es o Physical Medicine and Rehabili a ion, 95(5), 986–995.
h ps://www.a chi es-pm .o g/a icle/S0003-9993(14)00031-8/ ull ex
9. Rowe, F. J., Hanna, K., E ans, J. R., e al. (2019). In e en ions o eye mo emen diso de s due o acqui ed b ain inju y.
Coch ane Da abase o Sys ema ic Re iews, 11, CD011290. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /29505103/
10. Kenne h J. Ciu eda, Diana P. Ludlam, Na een K. Yada , P ee hi Thiaga ajan, T auma ic B ain Inju y: Visual Consequences,
Diagnosis, and T ea men , Ad ances in Oph halmology and Op ome y, Volume 1, Issue 1, 2016,
Pages 307-333. h ps://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/S2452176016000147
11. F ase F, Ma suzawa Y, Lee YSC, Minen M. Beha io al T ea men s o Pos -T auma ic Headache. Cu Pain Headache Rep.
2017 May;21(5):22. doi: 10.1007/s11916-017-0624-x. PMID: 28283812. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /28283812/
12. The Molecula Pa hophysiology o Concussi e B ain Inju y – an Upda e, Ba khouda ian, Ga ni e al.
Physical Medicine and Rehabili a ion Clinics, Volume 27, Issue 2, 373 - 393
h ps://www.pm . heclinics.com/a icle/S1047-9651(16)00004-8/abs ac
13. Veliz P, McCabe SE, Eckne JT, Schulenbe g JE. P e alence o Concussion Among US Adolescen s and Co ela ed Fac o s.
JAMA. 2017;318(12):1180–1182. doi:10.1001/jama.2017.9087 h ps://jamane wo k.com/jou nals/jama/ ulla icle/2654803
19
14. F ancesca C. Fo enbaugh, Jenni e A. Gus a son, Jenni e R. Fonda, Ca he ine B. Fo ie , William P. Milbe g, Regina E.
McGlinchey, Blas mild auma ic b ain inju y is associa ed wi h inc eased myopia and ch onic con e gence insufficiency, Vision
Resea ch, Volume 186, 2021, Pages 1-12. h ps://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/S0042698921000808#b0320
15. Tenny S, Tho ell W. In ac anial Hemo hage. In: S a Pea ls. S a Pea ls Publishing, T easu e Island (FL); 2023. PMID:
29262016. h ps://eu opepmc.o g/a icle/nbk/nbk470242
16. Wilkes, S., McCo mack, E., Kenney, K., S ephens, B., Passo, R., Ha bu g, L., Sil e man, E., Moo e, C., Bogoslo sky, T., Pham, D.,
& Diaz-A as ia, R. (2018). E olu ion o auma ic pa enchymal in ac anial hema omas (ICHs): Compa ison o hema oma and
edema componen s. F on ie s in Neu ology, 9, 527.
h ps://www. on ie sin.o g/jou nals/neu ology/a icles/10.3389/ neu .2018.00527/ ull
17. Enca nacion-Rami ez Manuel de Jesus, Aquino AA, Cas illo REB, Melo-Guzmán G, López-Vujno ic D, Blas A, Acos a-Ga cés
R, Be nés-Rod íguez M, Gue a RM, Ayala-A cip es e A, Nu mukhame o R, E e IE. Su gical managemen o a pene a ing d ill bi
inju y o he skull base. Su g Neu ol In . 2022 Feb 11;13:49 h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /35242415/
18. Lecou u ie J, Mu agh MJ, Thomson RG, Fo d GA, Whi e M, Eccles M, Rodge s H. Response o symp oms o s oke in he
UK: a sys ema ic e iew. BMC Heal h Se Res. 2010 Jun 8;10:157. doi: 10.1186/1472-6963-10-157. PMID: 20529351; PMCID:
PMC2911429. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /20529351/
19. Mohammed, I., Iliyasu, G., & Habib, A. G. (2017). Eme gence and con ol o epidemic meningococcal meningi is in
sub-Saha an A ica. Pa hogens and Global Heal h, 111(1), 1–6.
h ps://www. and online.com/doi/abs/10.1080/20477724.2016.1274068
20. Susanna Dowie, Ce eb o ascula acciden (CVA: s oke), Edi o (s): Susanna Dowie, Acupunc u e, Chu chill Li ings one,
2009, Pages T20-T21. h ps://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/B9780443068676500295
21. Moza a ian, Da iush, Benjamin, E. J., Go, A. S., A ne , D. K., Blaha, M. J., Cushman, M., Das, S. R., … & Ame ican Hea
Associa ion S a is ics Commi ee and S oke S a is ics Subcommi ee. (2016). Hea disease and s oke s a is ics—2016
upda e: A epo om he Ame ican Hea Associa ion. Ci cula ion, 133(4).
h ps://www.ahajou nals.o g/doi/ ull/10.1161/CIR.0000000000000350
22. O biagele B, Nguyen-Huynh MN. S oke epidemiology: ad ancing ou unde s anding o disease mechanism and he apy.
Neu o he apeu ics. 2011 Jul;8(3):319-29. doi: 10.1007/s13311-011-0053-1. PMID: 21691873;
h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /21691873/
23. Flo es-Medina Y, Rod íguez-Agudelo Y, Be nal-He nández J, C uz-Fuen es CS. Cogni i e impai men in he co-occu ence o
alcohol dependence and majo dep ession: neu opsychological assessmen and e en - ela ed po en ials analyses. Heliyon.
2022 Jul 9;8(7):e09899. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /35874061/
24. Sey ied, T.N., Mukhe jee, P. Ta ge ing ene gy me abolism in b ain cance : e iew and hypo hesis. Nu Me ab (Lond) 2, 30
(2005). h ps://doi.o g/10.1186/1743-7075-2-30
25. Wa s, J., Box, G., Gal in, A. e al. Magne ic esonance imaging o meningiomas: a pic o ial e iew. Insigh s Imaging 5,
113–122 (2014). h ps://doi.o g/10.1007/s13244-013-0302-4
26. F ancesca C. Fo enbaugh, Jenni e A. Gus a son, Jenni e R. Fonda, Ca he ine B. Fo ie , William P. Milbe g, Regina E.
McGlinchey, Blas mild auma ic b ain inju y is associa ed wi h inc eased myopia and ch onic con e gence insufficiency, Vision
Resea ch, Volume 186, 2021, Pages 1-12, ISSN 0042-6989, h ps://doi.o g/10.1016/j. is es.2021.04.004
27. S. Mi one s, M. Shu upo a, A. Ka elin, Reading skill in child en who su i ed ce ebella umo s: eye mo emen s and
cogni i e unc ions, In e na ional Jou nal o Psychophysiology, Volume 188, Supplemen , 2023, Pages 133-134, ISSN
0167-8760, h ps://doi.o g/10.1016/j.ijpsycho.2023.05.340
28. I win B. Sucho , Nee a Kapoo , Kenne h J. Ciu eda, Daniella Ru ne , Es he Han, Shoshana C aig,
The equency o occu ence, ypes, and cha ac e is ics o isual field de ec s in acqui ed b ain inju y: A e ospec i e analysis,
Op ome y - Jou nal o he Ame ican Op ome ic Associa ion, Volume 79, Issue 5,
2008, Pages 259-265, ISSN 1529-1839, h ps://doi.o g/10.1016/j.op m.2007.10.012
29. Jia Liu, Ka h yn A. Volz, Visual hallucina ion as p esen ing symp om o acu e pa ie o-occipi al ce eb o ascula acciden ,
The Ame ican Jou nal o Eme gency Medicine, Volume 57, 2022, Pages 237.e1-237.e3, ISSN 0735-6757,
h ps://doi.o g/10.1016/j.ajem.2022.04.040
20
30. K ohel GB, K is an RW, Simon JW, Ba ows NA. Pos auma ic con e gence insufficiency. Ann Oph halmol. 1986
Ma ;18(3):101-2, 104. PMID: 3963678. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /3963678/
31. Cohen M, G oswasse Z, Ba chadski R, Appel A. Con e gence insufficiency in b ain-inju ed pa ien s. B ain Inj. 1989
Ap -Jun;3(2):187-91. doi: 10.3109/02699058909004551. PMID: 2471568. h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /2471568/
32. Thiaga ajan, P., Ciu eda, K. J., & Ludlam, D. P. (2011). Ve gence dys unc ion in mild auma ic b ain inju y (mTBI): A e iew.
Oph halmic and Physiological Op ics, 31(5), 456–468.
h ps://axonmedical ech.com/wp-con en /uploads/2021/07/Oph halmic-Physiological-Op ics-Ve gence-dys unc ion-in-mild- a
uma ic-b ain-inju y.pd
33. Padula, W. V. (2012). Neu o- isual p ocessing ehabili a ion: An in e disciplina y app oach. Op ome ic Ex ension P og am
Founda ion. h ps://openlib a y.o g/books/OL25067509M/Neu o- isual_p ocessing_ ehabili a ion
34. Tex book o T auma ic B ain Inju y, Kappo
h ps://na medlib.uz/ m/?si emap/file/9-DcFD0Q& iew=Neu o auma/Tex book%20o %20T auma ic%20B ain%20Inju y%20Jon
a han%20M.%20Sil e %2C%20Thomas%20W.%20McAllis e .pd
35. de Sain AM, Pellikaan LWM, an Voskuilen J, Migdis M, Somme s-Spijke man MPJ, Visse -Meily JMA, Huenges Waje IMC.
Senso y hype sensi i i y a e acqui ed b ain inju y: he pa ien pe spec i e. Disabil Rehabil. 2024 Aug;46(16):3586-3593. doi:
10.1080/09638288.2023.2251401. Epub 2023 Aug 30. PMID: 37649314.
h ps://pubmed.ncbi.nlm.nih.go /37649314/
36. Good ich, G. L., Ma insen, G. L., Flyg, H. M., Ki by, J., Ga e , D. W., & Tyle , C. W. (2014). Visual unc ion, auma ic b ain
inju y, and pos auma ic s ess diso de . Jou nal o Rehabili a ion Resea ch and De elopmen , 51(4), 547-558.
h ps://doi.o g/10.1682/j d.2013.02.0049
37. Monica C o i, Sa ah Genoe, No a Ben I zhak, Lisa Mailleux, Els O ibus, The ela ion be ween neu oimaging and isual
impai men in child en and adolescen s wi h ce eb al palsy: A sys ema ic e iew, B ain and De elopmen , Volume 46, Issue 2,
2024, Pages 75-92, ISSN 0387-7604, h ps://doi.o g/10.1016/j.b ainde .2023.11.002
38. Kenne h J. Ciu eda, Diana P. Ludlam, Na een K. Yada , P ee hi Thiaga ajan, T auma ic B ain Inju y: Visual Consequences,
Diagnosis, and T ea men , Ad ances in Oph halmology and Op ome y, Volume 1, Issue 1, 2016, Pages 307-333, ISSN
2452-1760, ISBN 9780323509190, h ps://doi.o g/10.1016/j.yaoo.2016.03.013
39. Jonas K is o e Lindelø , Timo L. K amme, K is ine Røme Thomsen, Rikke O e gaa d, Mo en O e gaa d,
Hypnosis o acqui ed b ain inju y: Fou pa ien cases and fi e es able p edic ions, New Ideas in Psychology, Volume 71, 2023,
101046, ISSN 0732-118X, h ps://doi.o g/10.1016/j.newideapsych.2023.101046
21

ANNEX A - Fo mula i C ib a ge
Nom i Cognoms
Eda
Da a i lloc d'es udi
NHC
Anamnesi
Quin ipus de dany ce eb al é?
( ipus i lloc de la lesió)
Quan ha oco egu ?
( ansi iu o c ònic)
Quina medicació p en ac ualmen ?
(alguns à macs a ec en la isió)
Qües iona i
(Pun ua cada p egun a del 0 al 10, essen 0 un no i 10 el màxim) [0 a 1p pe qües ió]
Té di icul a pe du a e me les asques del
dia a dia?
Té algun p oblema amb l’o ien ació i la
mobili a ? Es colpeja amb objec es?
Té a iga isual? Mig anyes, ma eig, dolo
als ulls… (con o isual)
Ha no a si eu doble, li passa so in i en
di e en s si uacions?
Té di icul a en ac i i a s dià ies? (condui ,
llegi , espo s…)
No a que li cos a en oca objec es de
p op? Mòbil, llib e… (acomodació)
Re e eix sensibili a a la llum? ( o o òbia)
Li cos a segui els objec es en mo imen ?
Resul a s de les p o es de c ib a ge
Agudesa
Visual
(UD | UE)
Lluny [2p màx]
Con on ació
de Camp Visual
[1,5p]
Con e gència
[1,5p]
P op [2p màx]
Mo imen s
Ocula s
Seguimen s [1,5p]
Llums de Wo h
[1,5p]
Fixació [1,5p]
Pun uació o al [0 a 19,5p]
22