Reco egu geològic i mine alògic pe les
coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a
He be s i Bolinxa
Josep Ma ia Ma a-Pe elló
And és Poco í Juan
Joaquim Sanz Balagué
Jaume Vilal ella
RODENO
REVISTA DE GEOLOGÍA ARAGONESA
n. 3
SEPTIEMBRE 2015
Como ci a el a ículo: Ma a Pe elló, Josep M. [e al.] Reco egu geològic i mine alògic pe les
coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i
Bolinxa. En: Rodeno [ e is a elec ónica]: e is a de geología a agonesa. Man esa: Museu de Geologia
Valen í Massachs, SEPTIEMBRE 2015. núm. 3. ISSNe: 1131-5393. DOI: … [Da a de consul a]
Disponible en: h p:// ...
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|2
RECORREGUT GEOLÒGIC I MINERALÒGIC PER LES COMARQUES DE
MATARRANYA I DELS PORTS: DES DE FONTDESPATLA A PENA-ROJA
DE TASTAVINS I A HERBERS I BOLINXA
Josep Ma ia Ma a-Pe elló
Museu de geologia Valen í Masachs, Escola Poli ècnica Supe io d’Enginye ia de Man esa
(EPSEM), Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya · Ba celonaTech (UPC), 08272 Man esa, Spain
And és Poco i Juan
Uni e sidad de Za agoza, Depa amen o de Ciencias de la Tie a ( DCT- UZ)
Joaquim Sanz Balagué
Depa amen d’Enginye ia Mine a i Recu sos Na u als (EMRN), Escola Poli ècnica Supe io
d’Enginye ia de Man esa (EPSEM), Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya · Ba celonaTech
(UPC), 08272 Man esa, Spain
Jaume Vilal ella Fa às.
Sociedad Española pa a la De ensa del Pa imonio Geológico y Mine o (SEDPGYM)
Palab as cla e: pa imonio mine o; pa imonio geológico
Resum
Reco egu eali za el 17 de no emb e de 2013. També en aques a ocasió, el eco egu del
p esen i ine a i disco e à pe una zona en la qual con lueixen es uni a s geològiques
ne amen di e enciades: la Dep essió Geològica de l´Eb e, la Se alada P eli o al Ca alana (del
Sis ema Medi e ani), i la Se alada Ibè ica.
Així, en el p ime am del eco egu , en e Fon despa la i Pena- oja de Tas a ins aques
oscil·la à en e les dues p ime es uni a s geològiques, e ec uan -se pa ades an en una com a
l’al a. Desp és, en e Pena- oja de Tas a ins i la i del eco egu (mol p op del Po de To e
Mi ó, el eco egu ecala à a les dues úl imes uni a s geològiques esmen ades, pe ò
especialmen la Se alada Ibè ica.
Pe d’al a banda, el eco egu de l´i ine a i, es eali za à pe dues coma ques: una d´elles de
la Regió de To osa, conc e amen pe la coma ca a agonesa del Ma a anya; i l´al a de la
Regió de Cas elló: la coma ca dels Po s. El eco egu comença à a la p ime a, pe inali za a
la segona.
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|3
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en al es eco egu s de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si
es disposa del emps su icien , poden e ec ua -se passan pe o es les pa ades i illoles. En
cas con a i, ecomanem p escindi de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També ecomanem de ce ca la in o mació més adien , sob e els ams a ecó e
mi jançan camins de e a, o de pis a. P ecisamen , en aques i ine a i, hi ha alguns
ajec es d’ap oximació cap a les mines, que hau em de e pe camins de e a en
i egula es a de conse ació.
Pe d’al a banda, ecomanem eni una cu a ex ema de la NATURA, e i an
qualse ol o ma d’ag essió sob e ella, o de e -n’hi un mal ús del que en o e eix la nos a
ma e Te a.
OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI
Els objec ius onamen als que es p e enen aconsegui en aques i ine a i, es poden
conc e a en els següen s aspec es gene als:
1.- Obse ació i desc ipció dels ma e ials e cia is (de l´Eocè i de l´Oligocè) de la
Dep essió Geològica de l´Eb e, que pe anyen majo i à iamen al G up Guadalope -
Cas ello e. Aques s ma e ials, els ani em oban a di e en s ind e s del p ime am del
eco egu , especialmen en e Fon despa la i Pena- oja de Tas a ins. Cal di bona pa
d’aques a zona, s’inclou din e del denomina A an -país, si ua al con ac e en e la
Dep essió Geològica de l´Eb e i la Se alada Ibè ica.
2.- Obse ació i desc ipció dels ma e ials mesozoics (del T iàsic, del Ju assic i del
C e àcic), que cons i ueixen la Se alada P eli o al i el Sis ema Ibè ic, a la se a Zona
d´Enllaç. Aques s ma e ials els oba em a di e en s ind e s del eco egu de l´i ine a i,
especialmen en e Pena- oja de Tas a ins i el inal del eco egu .
3.- Obse ació de les es uc u es locals d’aques s ma e ials, al lla g del eco egu
de l´i ine a i, i de les elacions exis en s en e les es uni a s geològiques acabades
d’esmen a , i en especial: isió de les es uc u es de la Zona d´Enllàç.
4.- Obse ació i econeixemen de di e en s mine ali zacions si uades a di e en s
ind e s del eco egu de l´i ine a i, (pe ò semp e din e de la Zona d´Enllaç), com les
o macions i an igues explo acions bauxi í e es de Fondespa la, que oba em eblin
ca i a s d´o igen kà s ic en e les calcà ies mesozoiques del Ju àssic.
5.- Obse ació de les an igues explo acions mine es elacionades amb les
mine ali zacions an e io s. Al espec e, cal di que o es elles es oben ac ualmen
a u ades.
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|4
6.- Obse ació de les emp em es de la da e a iada del iu Tas a ins, p op de la
població de Pena- oja.
7.- Obse ació de les o macions kà s iques dels ol an s d´He be s, amb di e en s
dolines i poljès.
8.- Obse ació i anàlisi dels impac es p oduï s sob e el Medi Na u al (i sob e el
Medi Ambien ), an pe les explo acions mine es an e io s, com pe al es ac i i a s
humanes.
9.- Obse ació dels di e en s ind e s elaciona s amb el Pa imoni Geològic i
Mine , que oba em al lla g del eco egu .
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que a al eco egu del p esen i ine a i, exis eixen di e en s an eceden s
bibliog à ics mol p ope s, ob a d’un dels au o s del p esen i ine a i. Es ac a de MATA-
PERELLÓ (1996a, 1996b, 1997, 1989, 2000, 2006a i 2006b); i ambé de MATA-
PERELLÓ i MONTANÉ GARCÍA (2003).
Pel que a a la desc ipció de les mine ali zacions, cal e esmen d’al es eballs del
ma eix au o : MATA-PERELLÓ (1991), ela iu al conjun de les mine ali zacions
ca alanes en gene al; i MATA-PERELLÓ (1992), ela ius a l´in en a i mine alògic de la
coma ca del Ma a anya.
I, inalmen , pel que a a l’es uc u a geològica de la zona pe la qual disco e
l´i ine a i, a em esmen dels eballs de: GUIMERÀ e al i (1982) i de RIBA e al i
(1976). També, i din e d’aques apa a , ambé a em esmen de di e sos eballs de
l´IGME (1972 i 1976). To s ells són ela ius a di e sos ulls geològics co esponen s als
ind e s pe on passa à el eco egu de l´i ine a i.
To s aques s eballs e e encia s, i d’al es, igu en esmen a s pe o d e al abè ic a
l’apa a dedica a la BIBLIOGRAFIA.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El eco egu de l´i ine a i comença à din e de la coma ca del Ma a anya, a la
població, de Fondespa la, des d´on es di igi à cap a Pena- oja de Tas a ins. En aques
am s´e ec ua an di e ses a u ades, semp e din e de la coma ca del Ma a anya.
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|5
Desp és, el eco egu es di igi à cap a He be s, pene an a la coma ca dels Po s,
pe al d´ana inalmen cap a Bolinxa, p op d´He bese . En aques am es a an di e ses
a u ades més.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
Com de cos um, es uc u a em el eco egu de l´i ine a i en una sè ie de
PARADES, que o segui ani em eien . En cadascuna d´aques es a u ades a em un b eu
comen a i (geològic o mine alògic, segons s’escaigui).
Cada una d´aques es pa ades ind à un núme o, i un opònim ep esen a iu. Pe
d´al a banda, s´indica à el nom del poble més p ope , el municipi al qual pe any l´ind e , i
la coma ca on es oba si ua . Pe d´al a banda, ambé indica em en cada cas, i en e
pa èn esi, el ull opog à ic on es oba l´a u ada.
Finalmen , cal di que el eco egu de l´i ine a i s´inclou à din e dels següen s
ulls, del "Mapa Topog á ico Nacional", eali za s a l´escala 1:50.000 pe l´"Ins i u o
Geog á ico y Ca as al": 520 (di de Pena- oja de Tas a ins) i 521 (anomena de Besei .).
Així doncs, la elació de pa ades o denades, que composen aques i ine a i geològic
i mine alògic, és el següen :
PARADA 1. ERMITA DE SANT MIQUEL, ( e me de Fondespa la, coma ca
del Ma a anya). ( ull 520).
El eco egu de l´i ine a i el comença em pe les immediacions del poble de
Fondespa la. Pe a iba -hi, ens cald à c eua el poble, pe al d´aga a el camí que a cap
a l’e mi a de San Miquel. Ens cald à a iba ins un eplà si ua abans d’un pe i pon .
Aquí, a uns 1 Km del poble, a em la p ime a a u ada.
To aques eco egu , des de que hem e o na a la ca e e a, ins a l´ind e de
l´a u ada, s´hau à e en e els ma e ials oligocènics del G up Guadalope – Cas ello e, que
són els que apa eixen a l´ind e de l´a u ada, ja que ens hau em es a desplaçan pe la
Dep essió Geològica de l´Eb e, on ens obem a a si ua s.
Aquí podem obse a una in lexió amb la e gència de les es uc u es de la Zona
d´Enllaç, es passa d’una di ecció ENE-OSO, a una al a ESE-ONO és a di ; de di eccions
de ipus ca alà a al es d’ibè ics.
PARADA 2. PONT SOBRE EL RIU TASTAVINS, ( e me municipal de
Penya- oja de Tas a ins, coma ca del Ma a anya). (Full 520).
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|6
Des de la pa ada an e io , cal ana cap a Pena- oja de Tas a ins / Peña oya de
Tas a ins. En a iba -hi, cald à supe a el poble, pe al de pa a a les immediacions del
pon sob e el iu Tas a ins, a la ca e e a que condueix cap a He be s. Així, hau em
e ec ua un eco egu p ope als 7´5 Km, des de la pa ada an e io .
FOTOGRAFIA 1. PARADA 2
En p ime e me el Pon Medie al (amb es “ulls”)
i al da e a el pon nou (amb un sol “ull”)
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|7
FOTOGRAFIA 2. PARADA 2
La b ossa acumulada da e a del pon nou
FOTOGRAFIA 3. PARADA 2
Un al e aspec e del pon nou
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|8
To aques eco egu , l’hau em e ec ua en e els a lo amen s dels ma e ials
oligocènics, de ca àc e eminen men de í ic, els quals pe anyen a Complex de Mon - oig,
Aigua i a i Alco isa. To s aques s ma e ials pe anyen a la Zona de l´A an -país, de la
Dep essió Geològica de l’Eb e.
En aques l’ind e on e ec uem la p esen pa ada, i mi an cap al Sud, es po eu e
l’enca alcamen dels ma e ials mesozoics del Sis ema Ibè ic, sob e els ma e ials e cia is
que a lo en pels ind e s on a a som.
En aques ind e , es poden eu e els desas es ocasiona s pe la da e a iada del iu
Tas a ins,. Aques a iada a des ossa el pon medie al, que es a a si ua aigües a all
d´un pon ac ual mal dissenya , amb un “ull” mol pe i . To a la b ossa de la iada, el a
ob u a , ien so i l´aigua a p essió a enca el pon ell, de es ”ulls”. Cal di , que
aques a si uació de isc, a a es a a pun de inxa el p ope Mones i . FOTOGRAFIES 1,
2 i 3.
PARADA 3. VOLTANTS DELS MAS DE CAPOLLETA, BARRANC
D´ESCRESOLA, ( e me municipal de Penya- oja de Tas a ins, coma ca
del Ma a anya). ( ull 520)
Des de la pa ada an e io , cal con inua cap a He be s. To i així, en a iba a les
immediacions del Mas de Capolle a, on al ba anc d’Esc esola, cald à e la p esen
a u ada, desp és de ecó e uns 2 Km, des de la pa ada an e io .
En aques eco egu , hau em oba inicialmen els ma e ials e cia is esmen a s a
la pa ada an e io , els del Complex de Mon - oig, Aigua i a i Alco isa. També hau em
oba a lo amen s més lu í ics, els quals pe anyen al G up del Ma a anya-Cas ello e.
To i així, una mica més amun del Mas de Capolle a, hau em oba
l’enca alcamen dels ma e ials mesozoics del Sis ema Ibè ic (els quals es oben més al
Sud d’on a a som) pe sob e dels ma e ials e cia is an e io s.
PARADA 4. VOLTANTS DELS MAS DEL SOBIRÀ, ( e me municipal de
Pena- oja de as a ins, coma ca del Ma a anya). ( ull 520).
Desp és de e l’a u ada an e io , cal e un b eu eco egu de menys de 1 Km, pe
al d’a iba a l’ind e de la no a a u ada. Aques lloc es oba si ua a la o a de la
ca e e a.
En aques eco egu hem oba els ma e ials esmen a s a la pa ada an e io . To
i així, en aques ind e podem obse a com els ma e ials mesozoics es oben
in ensamen eplega s. Aques plegamen és en g an pa apa en . Ens obem en el on
ma eix d’un enca alcamen i els ma e ials que enim en on es an e icals. Conside an
RODENO. Re is a de geología a agonesa
Rodenol.2015 n.3 | Reco egu geològic i mine alògic pe les coma ques de Ma a anya i dels Po s: des de
Fon despa la a Pena-Roja de Tas a ins i a He be s i Bolinxa
|9
aques a posició geomè ica de les capes i el e de que es an pa cialmen e osionades
pod em ex eu e conclusions sob e les de o macions de de all d’aques a lo amen .
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL BARÓ, CARRETERA A
HERBERS, ( e mes municipals de Penya- oja de Tas a ins i d’He be s,
coma ques del Ma a anya i dels Po s). (Full 520).
Des de la pa ada an e io , cal con inua cap al p ope poble d’He be s. Poc abans
d’a iba -hi, a menys de 1 Km, pe les immediacions del Molí del Ba ó, cald à e la
p esen a u ada, desp és de e un eco egu de p op de 2´5 Km, des de la pa ada an e io .
En aques eco egu , des de la pa ada an e io , hem con inua oban els ma e ials
mesozoics esmen a s an e io men (del Ju àssic i del C e aci), els quals o men pa de la
Se alada Ibè ica, o i que són enca a mol p ope s a la denominada Zona d’Enllaç, de la
qual ja n’hem pa la a les pa ades an e io s.
Pe d’al a banda, en aques eco egu , a menys de 1 Km, abans d’a iba a
He be s, es po eu e un sinclinal, o mi an cap a l’esque a del iu:
PARADA 6. SORTIDA DEL POBLE D’HERBERS – CAMÍ DE
L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL SAGAR, ( e me municipal
d’He be s, coma ca dels Po s). (Full 520).
Des de la pa ada an e io cal e un b eu eco egu ins a la so ida del poble
d’He be s, on a em la p esen a u ada, desp és de ecó e quasi 1 Km des de les
immediacions del Molí del Ba ó. To i així, el millo ind e pe e l’a u ada és a menys de
0´5 Km del poble, aga an el camí que es di igeix cap a l’E mi a de la Ma e de Deu del
Saga , a lle an del poble.
En conjun , en bona pa d’aques eco egu , s’han ana allan els ma e ials
c e àcics, eminen men de ca àc e calca i. I des d’aques ind e , es po gaudi d’una bona
obse ació de Sinclinal de l’e mi a de la Ma e de Deu del Saga . Aques , es oba dibuixa
en e els a lo amen s dels ma e ials del C e aci.
També, i mi an cap al SE, es eu un plec omba , en e els a lo amen s dels
ma e ials del C e aci. Pe al a banda, en aques ind e on ens obem a a si ua s po eu e’s
com el ba anc que baixa de l’e mi a de la Ma e de Deu del Saga , ha ap o i a l’a esa del
sinclinal pe a desc iu e el seu cu s.
P ecisamen , en aques ind e es po eu e com en a essa una capa de calcà ies
ha dona lloc a una pe i a cascada i a un go g, de g an bellesa. També, des d´aques lloc, es
po eu e una in e essan plana d´o igen kà s ic. FOTOGRAFIA 4.
