La a a ia del Mon seny
D . Osca Fa e ons Vidal
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
Ab il 2025
La a a ia és un lico que es a bàsicamen
amb aigua den , nous e des i à ies desenes
d’he bes a omà iques. A Ca alunya és una
beguda diges i a, que es sol p end e desp és
de menja , esca, que é mol a i ada
sob e o a les coma ques no d-o ien als.
També podem oba “al es a a ies”
semblan s a la “ a a ia Ca alana” en llocs
medi e anis, com l’anomenada a a ia
Co sa, la a a ia Meno quina, la a a ia
A agonesa, i la F ancesa. I ambé al es
lico s basa s en he bes al País Basc i a
Galícia, i enca a més lluny ins als Es a s
Uni s i Aus àlia. Pe ò sols hi ha una a a ia
Ca alana, que é el dis in iu econegu
Denominació d'O igen (DO) en el ma c de la
Unió Eu opea.
O igen ca alà
A Ca alunya hi ha a is municipis que
ei indiquen l’o igen de la a a ia, i que
o gani zen i es especí iques d’aques a
ap eciada beguda, com la i a de Cen elles,
San a Coloma de Fa ne s, Gual a, Besalú....
To i que l’o igen d’aques lico és mol
an ic, una llegenda el si ua al Mon seny,
jus amen a oca el mones i de San Ma çal.
Al coll de San Ma çal, on e menegen els
bisba s de Vic, Gi ona i Te assa
(an igamen Ba celona) hi ha emplaçada la
Taula dels T es Bisbes, un conjun
monumen al que ememo a una llegenda
segons la qual els bisbes de les diòcesis de
Vic, Gi ona i Ba celona es eunien al seu
en o n pe esold e con lic es sense so i de
les se es espec i es ju isdiccions. Segons
aques a his ò ia, una egada els es bisbes,
desp és de signa un impo a aco d, a en
demana una beguda pe celeb a l’en esa, i
els monjos de San Ma çal po a en una
bo ella de a a ia, beguda que a ag ada
mol . Quan a en p egun a pel nom del
lico , i els monjos a en di que no en enia
de nom, a en pensa en posa -li a a ia, del
lla í “ a a ia ” (signa ), en hono de l’aco d
que acaba en de signa . Jacin Ve dague en
a esc iu e un pe i ela , i ula “Ra a ia”,
que es po llegi al llib e “To es les Ob es I”
en que, o i que no si ua l’encon e
especí icamen a San Ma çal, explica que es
oben es bisbes i, desp és de soluciona els
seus assump es, demanen una beguda:
“Quan, desp és d'en aona -ho bé,
es igue en en esos i hague en i ma
la compos a, demana en al masiai e
alguna cosa pe a e -se passa la
se . Ell, com a g an equisi , los
agué una ampla ampolla de a a ia,
que els se í en es go s de c is all
que els p esen à en una so acopa.
La beguda e a no a pe ells, i els
ag adà, com sol ag ada a o s los
qui la as en.
—Quina beguda és aqueixa an
bona? —li p egun a en—: com se
diu?
Osca Fa e ons Vidal A icle Re is a Bagan , p ima e a 2025 (nº72)
—És una beguda que nosal es nos
em - espongué el maso e .
—I no é nom? - eplica un dels
bisbes.
—Jo no n'hi sé cap — espongué el
pagès.
—Doncs, ja que ningú li ha dona
nom enca a, donem-l'hi nosal es —
digué el bisbe—. Quin li posa em? Si
en obéssem un que os com lo segell
del ac a que acabam de e , aqueix
e amen se ia el millo .
Los es senyo s bisbes pensa en una
mica ins que un d'ells se donà un
colp de mà al on dien : —Ra a
ia (queda i ma )
Amb l'ap o ació dels al es dos
bisbes, qui celeb a en l'acudi ,
aqueix lico ca alà, que és lo més
ca alà de o s, quedà ba eja amb un
nom lla í, i amb ell és conegu en
o es bandes.”
Ing edien s
Hi ha an es a a ies com ca alans. Hi ha qui
de ensa que la base ha de se semp e
aigua den (espe i de i), pe ò d’al es
a i men que és millo que la base sigui amb
anís (i aquí ambé hi ha di e ències en e els
que p e e eixen l’anís sec i els que diuen que
ha de se anís dolç). També di e eixen mol
les he bes que cal a egi pe la mace ació,
pe què hi ha au o s que en posen una desena,
i d’al es que a iben a la cinquan ena o més.
Pe ò en can i, hi ha un ing edien que cal
posa semp e en una a a ia Ca alana, les
nous e des. I ambé és condició
imp escindible que la mace ació es igui una
qua an ena de dies a sol i se ena, abans de
eu e el lico de la ga a a. En o cas, les
he bes solen colli -se semp e a la p ima e a,
i la a a ia es p epa a al ol an de San Joan.
Nous e des ecollides a l’en o n del cami ma çale
(p ima e a 2024)
En aques a icle explica em els ing edien s
habi uals de e un li e de a a ia, al i com
es eia adicionalmen al Baix Mon seny, i
ambé com la em nosal es ac ualmen a
casa nos a a Vilad au, seguin les
indicacions o als que hem ecolli de la gen
g an del poble. Comencem pe l’ing edien
més àcil de oba : l’esba ze (Rubus
u icosus), que s’ensopega a eu, pe ò no es
posen les mo es sinó sols dos b o s end es i
pe i s. Al e ing edien és l’al àb ega
(Ocimum basilicum), que no es ecol·lec a
sil es e al Mon seny; al Baix Mon seny
solien comp a plançons i plan a -la en e
omaque es, nosal es a Vilad au no en
posem a la nos a a a ia. Una mica del ui
d’anís es ella (Pimpinella anisum),
nosal es quan em la base d’anís no el
Osca Fa e ons Vidal A icle Re is a Bagan , p ima e a 2025 (nº72)
posem. He ba Balone a (Pimpinella), es
posa a an igamen a la a a ia del Baix
Mon seny, nosal es no la coneixem, de
mane a que no la posem. És mol impo an
u ili za sols els ing edien s que coneixem
segu s. Boixe ola (A c os aphylos u a-u si)
ambé di a he ba pixado a, que es solia
ecolli al peu de les Agudes. Remengue ola
(Sa u eja Calamin ha), ambé anomenada
Bo iol o Calamen a. G ans de ca è,
ap oximadamen 3 g ans pe li e de a a ia,
a gus del p oduc o . Camamilla (Ma ica ia
chamamilla), cos a que es aci al Mon seny,
pe ò es po comp a a eu. Plan a ge
(Plan ago majo ) o he ba del cana i, un
pa ell de osse s. També a egim un pe i os
de canyella (Cinnamomum e um) que hem
comp a . Tomanyí (La andula s oechas) o
cap d’ase, que es ecull de o ma habi ual als
ma ges dels camins, amb la se a ípica lo
lila. Pimpinella (Po e ium sanguiso ba) o
enciam de ca alle ; u ili zada al Baix
Mon seny, pe ò a casa nos e no la posem.
He ba de la ped e a (He nia ia galb a) di a
cen eng ana, o ma g ane s du s com una
ped e a, i d’aquí li e el nom. Un g apade de
ci e es boscanes (p unus a ium). He ba
consol a (Sempe i um ec o um) ambé
di a he ba de oc o pine s, que es a a llocs
humi s. He ba desen eccione a, o i que
nosal es no la coneixem i pe això no la
ecol·lec em. Flo d’escaballosa (Knau ia
a ensis), que lo eix de colo osa , i se’n
posa mol poque . Espígol (La adula spica),
que es a a eu, pe ò se’n posa mol poc
pe què dona mol sabo . Fa igola (Thymus
ukga is), plan a ambé mol coneguda, i
ambé cal posa -ne poca. Fonoll
(Foeniculum ulga e) que es oba abundan
en les planes més soleies. He ba e ge a
(Anemone hepà ica), que es cull a llocs
obacs i escals, com la all de San a Fe.
Gines a (Spa ium junceum) que es oba a
p a s secs, b olles i màquies; es posa una
mica de la se a lo . G amònica (Cynodon
dac ylon), ambé di a g ama o he ba del mal
es any, lo eix de colo g oc, i és mol
abundan . Un pa ell de alle s de pell de
llimona (Ci us limonum) i un pa ell de
lo e es. Lli i de San An oni (Li ium
candidum) o lli i blanc, que es oba a en
o es els ja dins de les cases de pagès, i a
egades s’ha ana escampan . Llo e (Lau us
nobilis), es po oba de mane a e és ega
pe ò ambé en mol s ja dins mon senyencs;
una ulla pe li e. Flo de magnòlia
(Magnolia SP) que oba em als ja dins de
les cases es iuejan s. Flo de mag ane
(Punica g ana um), ambé als ja dins. Flo
de mal a (Mal a sil es is), es o qua e, de
colo osada. Mal í (Al haea o icinalis) o
mal a blanca, en llocs escals i humi s.
Ma duix (O iganum majo ana) que es oba
semp e da an de les cases de pagès, mol
di ícil de o ma boscana. Ma ialluïsa
(Aloysia ci iodo a) que es po en elluca en
ja dins de cases o en masies. Ta ongina o
Melissa (Melisa o icinalis), que oba em a
les o es de ie es. Men a (men a Pipe i a),
que es a a les zones humides, i ambé és
mol abundan als ja dins de les masies i
cases d’es iueig; en posa em poca. Mill de
sol (Li hospe mum o icinale), que a
Vilad au no en posem. Nou moscada
(My is ica ag ans) espècie lleuge amen
pican i dolça que comp a em i a egi em un
mica. O enga (O iganum ulga is) que
podem aconsegui en els llocs de secà del
Mon seny. Poliol (Men ha pulegium)
eqüen en zones humides i p ope es a les
ie es. Flo de la po a de ca all (Tussilago
a a a), que es de colo g og, i se’n posa un
osse pe i . Flo de epunxó (Campanula
apunculus), que un segle en e e es plan a a
com a ho alissa. Romaní (Rosma inus
o icinalis) que es a a eu, amb les se es
lo s liles. Flo de osa (Rosa canina) que no
sol al a en cap ja dí mon senyenc. Salsa de
Osca Fa e ons Vidal A icle Re is a Bagan , p ima e a 2025 (nº72)
pas o o se poll (Thymus se pyllum), que e a
mol u ili zada pels pas o s pe posa en els
seus menja s, i d’aquí li e el nom. Sàl ia
(Sal ia o icinalis), de ulles e des i o es i
olo ag adable. He ba de San Joan
(Hype icum pe o a um), de lo s
g oguenques. Flo de saüque (Sambucus
nig a), de la que en algunes cases an igues
es eia i o espe i de i. Dos alle s de pell
de a onja i la lo del a onge (Ci us
au an icum). Til·le (Tilia spp.) de ulles
e des i lo s olo oses. T adicionalmen
ambé s’hi a egia he ba de San Segimon
(Saxig a a auy edana), de pe i es lo s
blanques, pe ò com que és una plan a
endèmica del Mon seny, i es à p o egida,
a ui ja no la ecollim.
He ba de San Segimon lo ida a la p ima e a, en un es de Vilad au.
A més de les an e io s he bes, a casa nos a
a Vilad au, quan em a a ia ambé a egim
l'espe nallac, ambé di camamilla g oga
(San olina chamaecypa issus), el lligabosc o
xuclamel (Lonice a implexa), l’he ba de
San Jo di (Cen an hus ube ), del que les
se es ulles es consumeixen ambé en
amanida, i clau, espècie a omà ica o iginà ia
de l’Àsia.
I inalmen l’ing edien p incipal, que
eco dem són les nous e des. Les nogue es
(Juglans egia) poden se a b es sil es es o
con ea s. Al Mon seny abunden, i ambé
solem oba -ne alguna nogue a da an de
quasi cada masia. Les nous es cullen al juny,
quan enca a són e des. Es posen dos o es
pe li e, i es enquen i es piquen abans de
a egi -les a la ga a a amb l’anís i o es les
he bes.
Ra a ia casolna e a pe nosal es a Vilad au (es iu
2024).
Bibliog a ia
Ga cia-Pey, En ic. (1999). La a a ia.
Monog a ies del Mon seny 14, p. 179-200.
Ga cia-Pey, En ic. (1996). Gualba: ecull
onomàs ic i adicional. Edi a ajun amen de
Gualba.
Pahlow, Mann ied. (1995). El g an lib o de
la plan a medicinales. Edi o ial E e es .
