Sentir per aprendre : arquitectura escolar

SENTIR PER APRENDRE
ARQUITECTURA ESCOLAR
AUTORIA
TUTORIA
DATA
TIPOLOGIA
INSTITUCIÓ
Ca lo a Tos Chela
Ma c Camallonga
Gene 2025
T eball de Fi de G au
Escola Tècnica Supe io d’A qui ec u a del Vallès (ETSAV - UPC)
Resum / Abs ac
Mo i ació
Objec ius i Me odologia
Ag aïmen s
In oducció a l’a qui ec u a mul isenso ial
I. L’a qui ec u a a a és dels sen i s
Con enido s senso ials
Vis a
_Villa Sa oye (1928-1931). Le Co busie
_Casa Fa nswo h (1945-1951). Mies an de Rohe
_Casa Es udio (1948). Luis Ba agán
_Ajun amen de Sayna salo (1950-1952). Al a Aal o
Tac e
_Villa Mai ea (1938). Al a Aal o
_Salk Ins i u e (1959-1965). Louis I. Kahn
_Capella No e Dame du Hau (1950-1955). Le Co busie
_Casa Ba lló (1904-1907). An oni Gaudí
Oïda
_Casa de la Cascada (1935-1939). F ank Lloyd W igh
_Los Clubes (1964-1959). Luis Ba agán
_Capilla de las Capuchinas (1953). Luis Ba agán
_Casa Ba lló (1904-1907). An oni Gaudí
Ol ac e
_Capella B ude Klaus (2001-2007). Pe e Zum ho
_Ja dins Zen del Temple Ryoanji
Gus
_Fundació Que ini S ampalia (1961-1963). Ca lo Sca pa
_Pa elló Alemany (1929). Mies an de Rohe & Lilly Reich
L’a qui ec u a com la suma dels cinc sen i s
II. A qui ec u a escola
Con ex his ò ic, polí ic i social
E olució his ò ica dels espais educa ius
Con enido s senso ials escola s
Anàlisi de casos:
_L’Escola del Bosc, Ba celona (1914)
_L’Escola del Ma , Ba celona (1921). Josep Goday
_L’Escola del Bosc del Guina dó, Ba celona (1923)
_Escola a l’ai e lliu e, Ams e dam (1926-1930). Jan Duike & Be na d Bij oe
_Escola a l’ai e lliu e, Su esnes (1932-1935). Eugène Beaudouin & Ma cel Lods
_Co ona School, Los Angeles (1935). Richa d Neu a
_Asilo San ’Elia, I àlia (1936). Giuseppe Te agni
_Eme son School, Los Angeles (1938). Richa d Neu a
6
8
10
12
14
18
22
24
26
27
28
29
30
32
33
34
35
36
38
39
40
41
42
44
45
46
48
49
50
56
58
60
70
72
73
74
75
77
78
80
82
84
86
88
90
92
94
95
99
101
104
106
110
116
126
_Munkegaa d School, Dinama ca (1951-1958). A ne Jacobsen
_Escola p imà ia a Nagele, Països Baixos (1957). Aldo an Eyck & H.P.D. an Ginkel
_Mon esso i School, Del (1960-1966). He man He zbe ge
_Escola Ga bí, Ba celona (1965). MBM
_Escola Thau, Ba celona (1972-1974). MBM
_Escola Cos a i Llobe a, Ba celona (1976-1979). MBM
_Apollo Schools, Ams e dam (1980-1983). He man He zbe ge
_Ins i u To edemba a (1993-1996). Josep Llinàs
_Lla d’in an s Els Colo s, Manlleu (2001-2004). RCR
_Lla d’in an s El Pe i Com e, Besalú (2010). RCR
_Escola Imagine Mon esso i, Pa e na (2019). G adolí & Sanz
III. Visió c í ica
Con ex + Sen i s + Escoles
Connexions
Bibliog a ia
TAULA DE CONTINGUTS
6 7
RESUM
Aques T eball de Fi de G au es udia el pape dels sen i s
en l’a qui ec u a, a a és de l’anàlisi sob e com la pe cep-
ció i l’expe iència senso ial de l’usua i in lueixen en la i èn-
cia de l’espai cons uï , posan especial èm asi dins l’àmbi
de l’a qui ec u a escola . Pa in de la p emissa que l’a qui-
ec u a con empo ània ha esde ingu excessi amen isual
i so in oblida la dimensió humana i pe cep i a, la in es iga-
ció ap o undeix en el concep e d’a qui ec u a mul isenso-
ial, anali zan com la is a, el ac e, l’oïda, l’ol ac e i el gus
poden in e eni en el disseny pe millo a la quali a de
ida, el benes a i l’ap enen a ge dels usua is.
La p ime a pa del eball, de o ma in oduc ò ia, se cen-
a en l’anàlisi d’a qui ec es i eò ics elle an s, que han
e lexiona i p ojec a espais des d’aques a pe spec i a
senso ial, amb exemples conc e s d’ob es i ex os de e-
e ència.
En una segona ase, el eball aplica aques en ocamen al
disseny dels espais escola s, anali zan l’e olució de les es-
coles al lla g de la his ò ia i es udian com l’a qui ec u a po
in lui en l’expe iència i l’ap enen a ge dels in an s. A pa i
de casos conc e s i del con ex d’Eu opa i Ca alunya, es e-
lexiona sob e l’ac ual endència en el disseny escola , so in
epe i i a i deshumani zada, i es plan egen al e na i es que
in eg in la pe cepció senso ial com a eix cen al del p o-
jec e a qui ec ònic. Aques es udi busca apo a una isió
c í ica sob e el model ac ual i posa en alo la necessi a
de dissenya espais educa ius que despe in els sen i s, o-
men in la elació en e la pe sona i l’en o n cons uï , i a a-
o eixin un ap enen a ge més comple , es imulan i humà.
_PARAULES CLAU
Senso ial, pe cepció, expe iència, usua i, escola,
ap enen a ge, espai
ABSTRACT
This Final Deg ee P ojec s udies he ole o he senses in
a chi ec u e h ough an analysis o how use s’ senso y pe -
cep ion and expe ience in luence hei engagemen wi h
buil spaces, wi h a pa icula ocus on school a chi ec u e.
S a ing om he p emise ha con empo a y a chi ec u e
has become o e ly isual, o en neglec ing he human and
pe cep ual dimension, he esea ch del es in o he concep
o mul isenso y a chi ec u e, explo ing how sigh , ouch,
hea ing, smell, and as e can be inco po a ed in o design
o enhance use s’ quali y o li e, well-being, and lea ning.
The i s pa o he p ojec , in an in oduc o y
manne , ocuses on he analysis o ele an a chi-
ec s and heo is s who ha e e lec ed on and de-
signed spaces om his senso y pe spec i e, wi h
conc e e examples o wo ks and e e ence ex s.
In he second phase, he p ojec applies his app oach
o he design o school spaces, analyzing he e olu ion o
schools h oughou his o y and s udying how a chi ec u e
can in luence child en’s expe ience and lea ning. Th ough
speci ic cases and he con ex o Eu ope and Ca alonia, i
e lec s on he cu en end in school design, o en e-
pe i i e and dehumanized, and p oposes al e na i es ha
in eg a e senso y pe cep ion as a cen al axis o he a chi-
ec u al p ojec . This s udy aims o p o ide a c i ical pe s-
pec i e on he cu en model and highligh he need o de-
sign educa ional spaces ha awaken he senses, os e he
ela ionship be ween indi iduals and he buil en i onmen ,
and p omo e a mo e comp ehensi e, s imula ing, and hu-
man lea ning expe ience.
_KEY WORDS
Senso y, pe cep ion, expe ience, use , school,
lea ning, space
8 9
MOTIVACIÓ
Desp és de cinc anys cu san la ca e a d’a qui ec u a i
ha en supe a o es les assigna u es del g au, he oba a
al a una e lexió p o unda sob e concep es i p ocessos de
disseny a qui ec ònics que in oluc in els sen i s i que posin
el ocus en la pe cepció i l’expe iència plena de l’usua i dins
d’un espai. Vi im en una època en què la salu i el benes a
de les pe sones són emes p io i a is, pe ò poques egades
s’abo da el pape essencial que po juga l’a qui ec u a en
aques con ex , o e in no es solucions i camins pe millo-
a la quali a de ida.
Sen o que, cada cop més, com a a qui ec es, es em obli-
dan la igu a humana com a ésse que iu i expe imen a
l’espai. So in , ens cen em en p ojec a ob es a qui ec ò-
niques imponen s, capaces de gene a p og ames i ac i i-
a s conc e es que omplen el emps ísic de l’usua i, pe ò
que poques egades aconsegueixen en iqui la se a expe-
iència senso ial i/o deixa una emp em a e e na en la se a
pe cepció. L’a qui ec u a d’a ui dia, so a la in luència dels
a enços ecnològics i les possibili a s in ini es de disseny,
endeix a con e i -se en un enomen isual, un objec e bell
pe se con empla , pe ò que a amen ansme o des-
pe a sensacions p o undes en l’usua i. La socie a ac ual,
àpida, can ian i incon o mis a, di icul a que l’a qui ec u a
es isqui des dels sen i s, allunyan -la d’una dimensió més
humana i pe cep i a.
Da an aques pano ama, conside o onamen al es udia el
cas de les escoles, i especialmen en el con ex de Ca a-
lunya, ja que és en els p ime s anys de ida on els humans
ens desen olupem, c eixem i expe imen em el món i l’a -
qui ec u a pe p ime a egada. L’escola ep esen a la p i-
me a a qui ec u a pública que com a humans pe cebem,
el lloc on el nen comença el seu camí cap a la madu esa i
on es o ma, en g an pa , pe acaba in eg an -se en una
socie a més àmplia. Em p egun o, com po l’a qui ec u a
uni l’in an amb l’espai cons uï i com es po dissenya un
en o n educa iu que a a o eixi aques a elació, allunyan -se
de p ojec es eds i bui s de signi ica , basa s únicamen en
c i e is numè ics o modulacions es anda i zades.
Si obse em les escoles cons uïdes al lla g dels da e s
anys, so in ens obem amb espais gai ebé idèn ics i e-
pe i ius, in luencia s pels ma eixos pa ons dis ibu ius i ob-
ian la elació en e l’espai i les emocions in ínseques de
l’usua i. L’expe iència humana de l’in an , així com la se a
pe cepció de l’espai i el món que l’en ol a, ha queda en
un segon pla. Aques e em po a a qües iona el model
dels espais d’ap enen a ge, conceben -los com a llocs on
els nens no només es elacionen, sinó que ambé desco-
b eixen i expe imen en no es sensacions i coneixemen s,
onamen als pe a la se a o mació u u a.
Així doncs, la me a mo i ació pe es udia l’a qui ec u a
mul isenso ial en els espais educa ius neix des de la olun a
d’o e i no es espos es més humanes a les escoles, posan
els sen i s i l’expe iència de l’in an en p ime pla. El eball
es p esen a com una c í ica i una c ida a eplan eja el dis-
seny dels espais educa ius, pe al de ecupe a la dimensió
senso ial i pe cep i a de l’a qui ec u a, on l’expe iència de
l’espai cons uï aga a el pape essencial de la o ma més
i a possible.

10 11
OBJECTIUS I METODOLOGIA
L’es udi sob e l’a qui ec u a mul isenso ial en els espais
educa ius es plan eja des de dos ni ells d’objec ius, con em-
plan -ne un de gene al i un especí ic, els quals o gani zen i
es uc u en el eball en es pa s cla amen di e enciades.
_OBJECTIU GENERAL / PRIMERA PART
L’objec iu gene al de la in es igació, que comp èn la p ime-
a pa del eball, és anali za el pape que juguen els sen-
i s en l’a qui ec u a i comp end e la elació de l’usua i amb
la pe cepció i l’expe iència senso ial dins l’espai cons uï .
En la p ime a pa , s’es udia l’a qui ec u a senso ial a a és
d’a qui ec es i ob es conc e es que explo en i po encien
els cinc sen i s, p ojec an espais que onen l’usua i i l’espai
dins una no a dimensió es imulan .
Què signi ica l’a qui ec u a mul isenso ial? No ho
és o a, en el ons?
Quin és el ol de l’usua i i quins ac o s in lueixen
en aques a expe iència?
En aques a secció, es posen en elleu igu es d’a qui ec es
i eò ics que han ingu un pape elle an dins l’àmbi de
l’a qui ec u a senso ial, o e in no es ies i models p ojec-
uals, com S e en Holl, Pe e Zum ho , Luis Ba agán, Al a
Aal o, Mies an de Rohe, Louis I. Kahn, F ank Lloyd W i-
gh , An oni Gaudí, Juhani Pallasmaa... complemen ades amb
l’anàlisi d’un ecull d’ob es de e e ència, com “Los ojos de
la Piel” de Juhani Pallasmaa, “A mosphe es” de Pe e Zum-
ho , “Ques ions o Pe cep ion” de S e en Holl, Juhani Pa-
llasmaa i Albe o Pé ez-Gómez, en e d’al es.
_OBJECTIU ESPECÍFIC / SEGONA PART
L’objec iu especí ic, que enllaça la segona pa del eball,
es ocali za en l’es udi de l’a qui ec u a senso ial aplicada
als cen es educa ius. S’anali za l’e olució de l’a qui ec u a
escola dels da e s anys a Eu opa i Ca alunya, així com
ideals i exemples d’ob es i a qui ec es elle an s que han
ingu un e ec e o una isió més enllà dins aques s espais.
Aques a secció no é com a objec iu assoli conclusions
conc e es sob e o a l’a qui ec u a escola en e mes ge-
ne als, sinó ob eni i o e i un ampli ecull d’in o mació i
exemples pe comp end e l’e olució de la pe cepció sen-
so ial en els espais educa ius i com aques a s’ha in eg a en
els p ocessos de disseny p ojec uals d’aques ipus d’a qui-
ec u es.
Com podem millo a la elació en e l’espai cons-
uï d’una escola i els alumnes mi jançan l’a -
qui ec u a, po encian la pe cepció senso ial dels
espais?
Quins aspec es cal eni en comp e pe p ojec a
espais educa ius que omen in les elacions, les in-
e accions i les expe iències dels alumnes?
Semp e que es pugui, s’in en a elaciona els concep es
anali za s a la p ime a pa del eball amb aques a sego-
na pa , ajudan al lec o a eu e i comp end e com els
elemen s i concep es senso ials de l’a qui ec u a s’in eg en
dins els espais educa ius.
_TERCERA PART
Finalmen , com a ancamen del eball, la e ce a pa de la
in es igació é com a p opòsi o e i una isió c í ica sob e
les endències escola s d’Eu opa i Ca alunya, plan ejan no-
es ies senso ials dins l’a qui ec u a escola , que po enciïn i
en iqueixin l’expe iència i l’ap enen a ge dels alumnes.
A a és de la jux aposició dels àmbi s es udia s en la p i-
me a i segona pa , es acen múl iples connexions que
ob en les po es cap a un nou en ocamen senso ial aplica
a l’àmbi de l’escola.
12 13
AGRAÏMENTS
En p ime lloc, ull ag ai l’es o ç i la dedicació al meu u o
del T eball de Fi de G au, Ma c Camallonga, ja que ha es a
mol p esen al lla g de o el eball. Les u o ies eali za-
des, cada dues se manes, pe eu e’n l’e olució i e co ec-
cions pun uals sob e la eina e a, han es a essencials pe a
la eali zació co ec a i cons an del p ojec e. Alho a, la dis-
ponibili a o a les sessions de u o ia, pe esold e dub es
o p opo ciona no es idees i di ec ius pe segui enda an ,
han es a clau i han demos a la o a implicació del u o
en e s el p ojec e.
En segon lloc, ag ai el ecolzamen incondicional de la
me a amília, ja que, o i no se expe s en el ema i en
l’a qui ec u a, han mos a la se a ajuda i el seu supo en
o momen , o e in -me possibles camins i solucions. El més
since ag aïmen al Lucas, el F ancesc, l’Alex i la E a.
Finalmen , ag ai a les amis a s més p ope es pe la se a
p esència al lla g d’aques a e apa i anima -me en o mo-
men a segui llui an pe aconsegui el millo esul a en
aques a ece ca.
14 15
És ce que o a l’a qui ec u a po se conside ada mul i-
senso ial, pa in de la base que aques a es iu i s’expe i-
men a a a és de la pe sona, qui pe cep l’espai mi jançan
els cinc sen i s: la is a, l’oïda, l’ol ac e, el ac e i, en meno
mesu a, el gus .
Alesho es, com po l’a qui ec u a en iqui la
pe cepció i l’expe iència de l’usua i po encian
els sen i s en la se a essència?
Aques eball no busca es udia l’a qui ec u a mul isenso-
ial com un concep e limi a a expe iències a i icials o e í-
me es, com a a ins al·lacions escenog à iques o mun a ges
a ís ics. L’objec iu és explo a com l’a qui ec u a po es-
de eni una expe iència p o unda i signi ica i a, on l’usua i
n’és el p incipal mo o i on es despe en pe cepcions in an-
gibles i e e nes, capaces d’e oca dimensions o sensacions
ex e nes que, a p io i, poden sembla inimaginables. Així,
es posa en elleu la impo ància de conside a l’a qui ec u-
a com un llengua ge senso ial que in lueix di ec amen en
les emocions, p ojec ada des de la conside ació de o s els
sen i s, més enllà de la sup emacia de la is a.
En l’ac uali a , endim a conside a la is a com el sen i
p incipal a l’ho a de pe ceb e l’a qui ec u a, ja que és el
més immedia i dominan en l’ésse humà. No obs an això,
no podem oblida la es a de sen i s, i ampoc igno a el pa-
pe de la memò ia i la imaginació, les quals poden unciona
com un sisè sen i capaç d’en iqui l’expe iència espacial
d’una ob a a qui ec ònica. Es ac a de iu e l’a qui ec u a
a a és de oca i aca icia les supe ícies dels ma e ials i de
sen i les ex u es a lo de pell, d’escol a el so o el silenci
que emana un espai, de desxi a les olo s pa icula s i la
agància d’un lloc, o ins i o d’assabo i els mu s, el e a
i els ma e ials que con o men l’ob a. Aques a ap oximació
holís ica ol ei indica el alo d’una a qui ec u a comple a
connec ada amb les pe cepcions humanes.
L’es udi s’endinsa en l’àmbi mul isenso ial de l’a qui ec u a,
des de la consciència que no hi ha una espos a única o ab-
solu a a les qües ions inicials que es plan egen. La pe cepció
senso ial és subjec i a i e oluciona cons an men ; no sen-
im igual que a 50 anys, pe ò ampoc ho em com ahi ni
ho a em com demà. Les pe cepcions es an condicionades
pe una in ini a de ac o s incon olables que so in des-
coneixem, pe ò és imp escindible econèixe -ne el pape
onamen al que hi juguen dins l’a qui ec u a.
El p ojec e p e én aça un eco egu his ò ic pe en en-
d e com els sen i s han in luï en l’a qui ec u a al lla g del
emps, iden i ican exemples conc e s que pe me in es a-
bli una me odologia i una ecep a de coneixemen s pe
p ojec a una a qui ec u a capaç de despe a expe ièn-
cies humanes p o undes.
INTRODUCCIÓ A L’ARQUITECTURA MULTISENSORIAL
16 17
SENTIR PER APRENDRE
ARQUITECTURA ESCOLAR
30 31
El ac e és el sen i que ens ap opa i ens pe me als humans
pe ceb e l’a ec e de les coses, ens connec a amb el emps
i la adició, i inclús és capaç de anspo a -nos a i ències
de gene acions passades. La nos a pell és capaç de llegi
la ex u a, el pes, la densi a i la empe a u a de o s els
elemen s que con o men la ma è ia, comp enen la na u-
alesa dels ma e ials. El ac e és un sen i onamen al que
al·ludeix l’ap opamen i la in imi a en e l’home i l’edi ici, és
el esponsable de elaciona les i ències emocionals més
in enses, i ho a g àcies al con ac e di ec e a a és de la pell,
de l’ésse i l’espai cons uï .
A l’eda con empo ània, els p ocessos indus ials i ecnolò-
gics han p o oca la pè dua de la ex u a i l’essència dels
ma e ials que con o men el nos e en o n, i l’a qui ec u a.
El de all deixa de se un a ibu elle an en l’espai cons-
uï , i el ac e ha queda cancel·la . En g an pa , aques
e é una causa di ec a en la isió del món ac ual a a és
d’ima ges gene ades pe l’o dinado , que esul en en una
escenog a ia incapaç de se palpada pe l’home. A di e èn-
cia de la is a, que ens allunya i ens sepa a de la eali a ,
el ac e, i la pell, ens connec en de la o ma més di ec a i
p ope a amb el que ens en ol a. El e de oca o palpa
una supe ície, sense la necessi a de eu e, ja ens pe me
imagina , comp end e i expe imen a les sensacions i la na-
u alesa d’un lloc. La pell, doncs, és un ò gan in el·ligen que
adueix les ex u es en sensacions i emocions.
Tal com indica De la Fuen e (2012, p.141) (19) g àcies a
les nos es expe iències àc ils, les o mes acolo ides que
p o enen dels nos es sen i s s’in e p e en com els objec-
es idimensionals que eiem. Al lla g de la nos a p ime a
e apa de desen olupamen com a pe sones, comp enem
l’exis ència de la e ce a dimensió a a és de l’ac e de pal-
pa , ens adonem que som capaços de pe ceb e el món i la
p o undi a sense la necessi a de eu e.
La elació amb l’au en ici a dels ma e ials, com la ugosi a
de la ped a, la calidesa de la us a, el ed del me all ( ig.7)
o la sua i a de l’a gila, ens eco da que l’a qui ec u a no és
només una ob a isual, sinó una expe iència es imulan pel
nos e cos i la nos a expe iència.
La dimensió àc il és c ucial pe l’a qui ec u a, ens
con ida a iu e-la, oca -la i sen i -la en o a la se a
essència. Recupe a aques a dimensió implica e-
cupe a l’a qui ec u a més p ope a i humana, ca-
paç d’in eg a i connec a l’usua i en la se a o a-
li a pe cep i a.
L’a qui ec u a con empo ània ha d’assumi el ep-
e de econèixe el alo del ac e pe edescob i la
in imi a i l’au en ici a de l’espai cons uï . Només
així es pod à o na a c ea una a qui ec u a que
ens acos i al món, que ens connec i amb la adició
i que ens o e eixi una expe iència plena i en iqui-
do a.
TACTE
(19) De la Fuen e, L. A. (2012).
A qui ec u a: El diseño de una ex-
pe iencia. Tesis doc o al, Uni e -
si a poli ècnica de Ca alunya.
UPCommons. h p://hdl.handle.
ne /10803/81930
No a. Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez, A. (2007). Ques ions o Pe cep-
ion: Phenomenology o A chi ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San
F ancisco) (2)
Ima ge de la pàgina 110
ig.7
Texas S e o House, cabine pull
(1992)
El pany: la obada en e l’home i
l’a qui ec u a

32 33
En con as amb l’ideal ocula cen is a de mol s a qui ec es
mode ns, l’a qui ec u a d’Al a Aal o des aca pe la se a
olun a d’e oca el sen i hàp ic en les se es ob es, do-
nan g an impo ància als ma e ials i les ex u es u ili zades.
La se a a qui ec u a, exp essionis a, a a o eix la plas ici a
muscula i econeix la condició humana dissenyan amb
o s els sen i s.
A la Villa Mai ea (1938) ( ig.8), l’a qui ec u a s’in eg a amb
l’en o n boscos a a és dels ma e ials, les o mes i les ex-
u es na u als - us a, ped a i maó-, c ean una expe iència
àc il imme si a, con e in -se en un e ugi càlid que només
es po en end e si es iu en pe sona.
En mol es de les se es ob es, sob e o en els encà ecs de
cases p i ades, Aal o in odueix un elemen de g an alo :
el pany. Es ac a d’un elemen àc il que, al com a i ma
l’au o , simboli za l’encon e en e l’ésse humà i l’a qui ec-
u a. “El i ado de la pue a es el ap e ón de manos de un
edi icio; puede se a ayen e y co és, o adus o y ag esi o” (Pa-
llasmaa, 2006, p.62) (1)
Més enllà de la pe cepció isual, Aal o plan eja un
ealisme senso ial basa en la pe cepció ísica i es-
pacial a a és del con ac e di ec e amb l’espai, en
ce ca d’una a mos e a d’in imi a i calidesa.
ig.8
Villa Mai ea (1938)
Al a Aal o
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
No a. Fu agawa, Y. (2009). Al a Aal o: Villa Mai ea. Noo ma kku, Finland,
1937-39. (Edi o ial ADA EDITA TOKYO CO) (8)
Ima ge de la pàgina 62-63
No a. Cu is, W., Fille , M., Moneo, R., Na a o, J. & Scully, V. (1997). AV
Monog a ías de A qui ec u a y Vi ienda nº44: Louis I. Kahn. (Edi o ial A qui-
ec u a Vi a) (9)
Ima ge de la pàgina 10
El Salk Ins i u e (1959-1965), de Louis I. Kahn, ap o un-
deix en l’expe iència àc il de l’a qui ec u a a a és de la
pu esa i l’essència dels ma e ials u ili za s en l’ob a. Les su-
pe ícies de o migó, enyides amb un colo la anda que
can ien amb la llum al lla g del dia, jun amen amb els sòls
de ma b e a e í ( ig.9), gene en una sensació àc il que
és pe cebuda a a és de la pell de l’espec ado .
“Al en a en el magní ico espacio ex e io del Salk Ins i u e (...)
sen í una i esis ible en ación de di igi me di ec amen e hacia
el mu o de ho migón y oca la sua idad a e ciopelada y la
empe a u a de su piel” (Pallasmaa, 2006, p.59) (1).
La pell pe cep la empe a u a, la sua i a i la ex u a de
l’espai, i con e eix les sensacions del lloc en expe ièn-
cies p o undes. L’expe iència senso ial de la pell connec a
l’usua i amb l’a qui ec u a i l’espai de la o ma més p imà ia
i p o unda.
Kahn de ineix el p ojec e des de la cu a ex ema de cada
de all i elemen de l’espai, on el o migó, la us a i el ma b e
a e í s’uneixen pe gene a una a mos e a senso ial que
inspi a c ea i i a en la ciència.
Sense la necessi a d’in odui elemen s ex e ns,
l’a qui ec u a es o na un con inu hàp ic, on la
o ça i la pu esa dels ma e ials despe en el desig
de la pe sona pe ole ap opa -se i oca la su-
pe ície.
ig.9
Salk Ins i u e (1959-1965)
Louis I. Kahn
Villa Mai ea (1938). Al a Aal o Salk Ins i u e (1959-1965). Louis I. Kahn
34 35
To i la endència de Le Co busie cap a una a qui ec u-
a basada en un en ocamen isual i cen ada en el pape
de l’ull, en els seus dibuixos i esbossos apa eixen elemen s
àc ils i ex u es p o inen s del alen a ís ic de la se a mà,
en que la se a a qui ec u a no es ans o mi pe comple
en un educ i isme senso ial.
A la Capella No e Dame du Hau (1950-1955), eiem
aques a combinació en e la pe cepció isual amb l’hàp ica,
on es gene a un joc de llum i omb es que es onen amb els
ma e ials i les ex u es de l’edi ici. Les pe i es i in enciona-
des obe u es sob e els densos mu s de o migó ( ig.10),
de o mes co bes i i egula s, gene en una a mos e a ín i-
ma de e lexió en l’espai in e io , que es col·loca en sin onia
en el lloc on es oba. Alho a, és a a és de la pell i els ma-
e ials u ili za s, que la capella anspo a l’espec ado cap
a o es emocions i pe cepcions, quedan ascina da an la
immensi a de l’ob a.
Els mu s de o migó, apa en men eds i abs ac-
es, p enen ida a a és del ac e g àcies a la u-
gosi a i la i egula i a del ma e ial, que l’espec a-
do pe cep des de la màxima sensuali a ma e ial
en sin onia amb l’en o n. A la capella, Le Co busie
aconsegueix anscendi una i ència pu amen i-
sual connec an l’usua i amb l’espai a a és de la
pell, que sen la solidesa i l’espi i uali a .
ig.10
Capella No e Dame du Hau
(1950-1955)
Le Co busie
No a. E lin, R.A. (1994). F ank Lloyd W igh and Le Co busie : The oman ic
legacy. (Edi o ial Manches e Uni e si y P ess) (10)
Ima ge de la pàgina 30
No a. Bassegoda, J., Sanma í, J. &
Gi al -Mi acle, D. (2012). Casa
Ba lló: Llum i colo /Luz y colo /Ligh
and colou . (Edi o ial T iangle Pos-
als, S.L.) (11)
Ima ge de la pàgina 117
A l’a qui ec u a con empo ània, les inno acions i el cons-
an ús de la ecnologia, han sepa a l’a qui ec e del e-
ball manual, que cada cop més es decan a pe la c eació
d’ima ges bidimensionals i el disseny a pa i de modula-
cions i eals o ima ges planes p oduïdes pe l’o dinado .
S’ha pe du la adició del disseny i la p ojecció d’ob es a -
qui ec òniques a a és de maque es i dibuixos e s a mà, i
els p ojec es es edueixen en seqüències d’ima ges planes
i buides pe cep ibles pe l’ull pe ò impalpables pe la mà.
An oni Gaudí, pe con a, ei indica la impo ància del cos
i la mà en el p océs c ea iu, apos an pe una a qui ec u a
que po enciï l’expe iència àc il a escala humana. La Casa
Ba lló (1904-1907) neix a pa i d’una maque a de guix
que Gaudí modela amb les se es p òpies mans, pe al de
ma e iali za i dissenya o s els espais i cada de all.
El p ojec e es eali za d’una o ma comple amen hàp ica i
des de l’expe iència manual de l’au o , que u ili za el p o-
pi cos pe p ojec a els espais de l’ob a. L’espec ado , en
isi a -la, és capaç de llegi la ex u a, el pes, la densi a i la
empe a u a de les supe ícies dels espais a a és de la pell,
despe an un desig i una connexió en e l’home i l’a qui-
ec u a. La casa es p esen a amb o mes sinuoses ( ig.11)
que eco den a la na u a i que la pell de l’espec ado con-
cep com si os un o ganisme iu, despe an el desig pe
oca i aca icia -la.
Gaudí ga an eix que la pe cepció hàp ica sigui ja expe i-
men ada des de l’ex e io , pe ò és en l’in e io que es e-
ela pe comple , on cada sala, cada elemen i cada ma e ial,
anspo a a una dimensió àc il di e en i imme si a, con-
cebu s de la ma eixa mane a que el cos humà i es ablin un
diàleg en e ambdós. Es ac a d’una a qui ec u a i a i amb
una unció dinàmica.
La Casa Ba lló és un cos o gànic i iu, que eco da
que l’a qui ec u a a més enllà de la pe spec i a
me amen isual, pe ansme e una expe iència
imme si a de plena connexió en e l’usua i i el món
que l’en ol a.
ig.11
De all de la açana de la Casa
Ba lló (1904-1907)
An oni Gaudí
Capella No e Dame du Hau (1950-1955). Le Co busie Casa Ba lló (1904-1907). An oni Gaudí
36 37
L’oïda ens pe me conceb e l’espai de o ma omnip esen
i en ol an . El so oll mesu a i comp èn l’escala de l’espai
cons uï a a és dels mo imen s i l’ha monia. Aques a
concepció de l’espai de o ma audi i a no és únicamen in-
o ma i a, sinó que p o oca es ímuls a l’usua i que el con-
nec en i l’in eg en amb l’en o n. Sen i pe me conceb e
l’a qui ec u a des de la se a unció essencial, des de l’espai,
el olum i la o ma. Tal com indica Pallasmaa (2006, p.52)
(1) el so mesu a l’espai i a que la se a escala sigui com-
p ensible.
A di e ència de la is a, que aïlla l’usua i i el connec a amb
l’espai d’una o ma mol més di ec e i ocali zada, el so habi-
a l’a qui ec u a i ens o e eix una pe cepció més p o unda
i imme si a de l’en o n. L’espai, o i es a comple amen
osc on la is a pe si sola és incapaç d’en end e’l, esde é
comp ensible g àcies als sons, que en e elen les dimen-
sions, l’escala i la ma e iali a . Dins aques a dimensió sen-
so ial audi i a, es despe a la imaginació i c ea ima ges en
la men de la pe sona, les quals gene en una expe iència
senso ial g a ada e e namen en la memò ia. L’home iu
l’expe iència d’un espai acús ic i és a a és dels sons que
pe cebem les dis àncies, ens a isen, in o men i despe en
el eco d en nosal es.
L’expe iència acús ica es onamen a en es a ibu s essen-
cials: l’escol a, que depèn de ac o s ísics, socials i cul u als;
l’espai cons uï , de e mina pe la o ma, el olum i el ma-
e ial; i l’e ec e espacial, és a di , la espos a sono a de l’espai
i com aques a a ec a la pe cepció de l’usua i. Alho a, l’e ec-
e que p odueix el so en les pe sones po mani es a -se de
es o mes di e en s: de o ma isiològica, on el so al e a
i mes co po als com la espi ació o la eqüència ca díaca;
de o ma psicològica, on el so in lueix di ec amen en les
nos es emocions; i inalmen , de mane a cogni i a, on els
sons ens ajuden a comp end e i in e p e a el que passa al
nos e ol an (Delia, 2021, p.31) (44). L’a qui ec u a, pe
an , no és mai acús icamen neu a, l’usua i s’in eg a en
l’en o n cons uï a a és de la p esència audi i a omnip e-
sen que l’en ol a, i con ibueix a la mane a en què pe ce-
bem i i im l’a qui ec u a.
L’expe iència audi i a més p imo dial en l’a qui ec u a
és la anquil·li a . Com indica Pallasmaa (2006, p.52) (1)
l’a qui ec u a és l’a del silenci pe i ica . El silenci no és
absència de so, sinó una p esència sub il que ens con ida a
cen a l’a enció en nosal es ma eixos i en el eco d més
essencial. En aques con ex , el silenci esde é una quali a
ecep i a, que cen a l’a enció l’expe iència de la pe sona,
anspo an -la a un eco d o momen essencial. L’absència
de so pe me e oca memò ies d’un emps passa , així com
a mos e es de con emplació i imaginació.
El pape de l’oïda juga un pape essencial en l’a -
qui ec u a, capaç de ansme e’ns es ímuls sen-
so ials que ens a elen ín eg amen amb l’en o n
de o ma omnip esen . Sen i i en end e l’espai a
a és d’es ímuls audi ius ob e les po es cap a un
uni e s imme siu, que on l’usua i i l’espai on es
oba. Sense la necessi a de pe ceb e isualmen
el lloc, podem a iba a dibuixa cada acó i cada
p esència de l’a qui ec u a i l’en o n.
El silenci, apa en men bui , es compon d’una àni-
ma ca egada de memò ia, imaginació i e lexió. La
pe sona és capaç de ia ja dins el seu se in e io
i descob i l’essència plena del seu se . Ba eja ,
doncs, els es ímuls audi ius amb el silenci, pe me
dibuixa una ob a a qui ec ònica comple a.
OÏDA
No a. L’a qui ec u a com l’a del silenci pe i ica . Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez, A. (2007). Ques ions o Pe -
cep ion: Phenomenology o A chi ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco) (2)
Ima ge de la pàgina 123
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
(44) Delia, B. (2021). A qui ec u as
a lo de piel. La expe iencia senso-
ial en espacios con empo áneos.
P ojec e, Uni e si a de Valladolid.
UVaDOC. h ps://u adoc.u a.es/
handle/10324/48919
ig.12
Cúpula del Pan eó
Bal haza Ko ab
38 39
Una ob a d’a qui ec u a ha de gene a indi isibles imp es-
sions, una expe iència senso ial comple a, una suma de la
p esència espi i ual i ma e ial. Si, a més, l’en o n hi apa eix
de o ma omnip esen , de o ma que l’espai cons uï i el
con ex es onguin en un o , s’a iba a l’èx asi de l’a qui-
ec u a.
“Quie o que i áis en la cascada, no que sólo la eáis, sino que
se con ie a en una pa e in eg al de ues as idas.” (W igh ,
1935, ase di a en eu al a pe l’au o en una eunió amb
el seu clien Kau mann)
A pa i d’aques a in encionali a , F ank Lloyd W igh dis-
senya i cons ueix la Casa de la cascada (1935-1939), un
habi a ge que enca amb els models del momen , i que es
elaciona de o ma di ec a amb l’espai que lueix en el seu
en o n.
Amb la decisió de si ua la casa jus sob e la cascada ( ig.13),
l’aigua deixa de se un elemen me amen isual pe con-
e i -se en sono . El so de l’aigua és omnip esen i pe ma-
nen , s’expandeix al lla g de o es les es ances de la casa,
in eg an l’espai in e io amb l’en o n na u al on es oba.
La connexió audi i a en e la casa i la cascada esde é es-
sencial pe sen i l’ha monia en e l’a qui ec u a i la na u a.
Aquí, l’oïda es con e eix en el p incipal incle amb l’en o n
na u al; el lux cons an del iu embolcalla l’usua i i el con-
nec a amb l’expe iència i a del lloc.
W igh aconsegueix una ha monia absolu a en e
l’a qui ec u a i la na u a, usionan l’a mos e a in-
e io i ex e io a a és de la connexió audi i a. La
casa es con e eix en un o ganisme iu i de diàleg
en e l’home i l’en o n a a és d’una expe iència
audi i a imme si a que dona ida a l’espai.
ig.13
Casa de la Cascada (1935-1939)
F ank Lloyd W igh
No a. B ooks, B. & Gossel, P.
(2004). F ank Lloyd W igh . (Edi o-
ial Taschen Ame ica Llc) (12)
Ima ge de la pàgina 52
Com a i ma Pallasmaa (2006, p.67) (1) quan l’espec ado
es oba da an una ob a a qui ec ònica, concep les sensa-
cions i les in encions del c eado , i inconscien men imi a
els elemen s que con o men l’ob a. És el que en enem pe
la capaci a mimè ica del cos, una in e acció cons an amb
l’ob a on l’usua i empa i za i expe imen a les ma eixes sen-
sacions. Los Clubes (1964-1969), de Luis Ba agán, des-
pe a aques a dimensió mimè ica a a és del so de l’aigua.
Més enllà del seu ca àc e o mal, l’aigua, omnip esen , é
un ol audi iu on el so ac ua com un il conduc o , acom-
panyan el eco egu de l’home i del ca all a a és de l’es-
pai. Ba agán c ea un diàleg en e l’a qui ec u a i l’usua i,
que li pe me guia el isi an des del g an mu osa ins
a la piscina on l’aigua cau en o ma de cascada ( ig.14) i se
subme geix el ca all. To el eco egu e oca una sensació
d’equilib i i mo imen cons an g àcies a la p esència omni-
p esen del so de l’aigua.
Els espais semblen a empo als i en epòs, induin
a un es a de con emplació i e lexió que usiona
l’home i l’espai. L’aigua és el connec o acús ic en-
e l’home i l’a qui ec u a, ep esen a el momen
on s’a iba a la màxima pleni ud de la o ma i el
con ac e més ín im.
ig.14
Los Clubes (1964-1969)
Luis Ba agán
Casa de la cascada (1935-1939). F ank Lloyd W igh Los Clubes (1964-1969). Luis Ba agán
No a. Noelle, L. (2018). Luis Ba agán: Sea ch and C ea i i y. (Edi o ial Cen-
e o Ame ican A chi ec u e and Design) (6)
Ima ge de la pàgina 191
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
40 41
Bellesa, inspi ació, emb uix, màgia, so ilegi.
Se eni a , silenci, in imi a , so p esa.
“El espacio que aza el oído en la oscu idad se con ie e
en una ca idad esculpida di ec amen e en el in e io de la
men e.” (Pallasmaa, 2006, p.51) (1)
La Capilla de las Capuchinas (1953), de Luis Ba agán, és la
p o a d’una a qui ec u a senso ial i un espai enomenolò-
gic que anscendeix el isual. La capella s’aïlla de l’ex e-
io , eliminan qualse ol in e e ència de l’espai u bani za
i con amina acús icamen , pe anca -se en un in e io de
p opie a s comple amen di e en s, on el silenci esde é el
p o agonis a. L’usua i s’endinsa a l’espai a a és d’un eco-
egu in ospec iu i d’imme sió, on el so esde é cada cop
més sub il i càlid. L’in e io ( ig.15), a a és del joc de llum
i omb es combina amb l’acús ica, inci a la e lexió i l’espi i-
uali a , despe an la imaginació de l’usua i.
L’ob a és un espai senso ial on l’usua i expe imen-
a sensacions úniques que no es poden eu e pe ò
sí sen i . El silenci c ea una a mos e a de calma,
se ena i ín ima, aïllada de l’ex e io , on el emps
s’a u a i l’a qui ec u a passa a se una ca i a més
en la men .
ig.15
Capilla de las Capuchinas (1953)
Luis Ba agán
“La a qui ec u a p esen a el d ama de a cons ucción silencia-
da en ma e ia, espacio y luz.”, “(...) la a qui ec u a es el a e
del silencio pe i icado.” (Pallasmaa, 2006, p.52) (1)
El silenci, pe cep iu, despe a la memò ia i el eco d a a-
és de l’a qui ec u a, on l’edi ici es con e eix en un museu
ple de i ències d’un emps passa . El silenci de l’a qui ec-
u a és ecep iu, cen a la nos a a enció sob e l’expe ièn-
cia. El emps i l’espai queden e e namen a apa s l’un amb
l’al e en els espais de silenci; es onen en una expe iència
p imà ia: el sen i del se .
La Casa Ba lló (1904-1907), d’An oni Gaudí, més enllà de
la se a açana icònica, l’in e io de la casa es mos a com un
espai de ecollida pe l’home que s’en on a a la ciu a , és
una mena de co a subma ina on ecolli -se i oba -se a si
ma eix en un espai ín im. La lla de oc ( ig.16) simboli za el
silenci pe i ica de la unió amilia , un espai ple de i ències
ín imes i càlides. T anspo a l’usua i a una al a època i c ea
una connexió p o unda en e el momen i l’espai. La casa
es con e eix en un museu del emps, on el so i el silenci
cap u en ins an s i celeb en la ida en o a la se a in imi a .
No hem d’en end e l’a qui ec u a de l’oïda només
en e mes del que sen im, sinó ambé del que l’a -
qui ec u a del lloc ens despe a de o ma indi ec a
a a és de l’absència de so, l’expe iència essencial
de l’ésse en quan a oba -se a sí ma eix imme s
en els seus pensamen s i la imaginació. Aques és
el pode del silenci.
ig.16
Lla de oc de la Casa Ba lló
(1904-1907)
An oni Gaudí
Capilla de las Capuchinas (1953). Luis Ba agán Casa Ba lló (1904-1907). An oni Gaudí
No a. Noelle, L. (2018). Luis Ba agán: Sea ch and C ea i i y. (Edi o ial Cen-
e o Ame ican A chi ec u e and Design) (6)
Ima ge de la pàgina 171
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
No a. Bassegoda, J., Sanma í, J. & Gi al -Mi acle, D. (2012). Casa Ba lló:
Llum i colo /Luz y colo /Ligh and colou . (Edi o ial T iangle Pos als, S.L.) (11)
Ima ge de la pàgina 42

42 43
Al lla g de la his ò ia i les di e ses cul u es del món, l’ol-
ac e ha ingu una in luència i un pape di e en en elació
amb l’a qui ec u a i la o ma de iu e de les pe sones. En
l’a qui ec u a islàmica, pe exemple, p edominen els ja -
dins i els pa is in e io s ca ega s d’in ensos a omes lo als,
que uneixen l’usua i amb la na u a i e oquen sensacions de
calma, con emplació i connexió espi i ual. En l’a qui ec u-
a o ien al, p edominen elemen s com l’encens i les lo s,
els quals s’u ili zen com a símbols de ene ació als emples,
e ocan una a mos e a sag ada que connec a els idels amb
la di ini a . Aques es cul u es, en e d’al es, econeixen
l’ol ac e com un elemen capaç d’en iqui l’expe iència es-
pacial i do a -la de signi ica emocional i espi i ual.
En l’a qui ec u a occiden al, en can i, s’ha oblida i apa a
el sen i de l’ol ac e, quedan buida en elació amb al pode
emocional i les possibili a s e oca i es de les olo s. Des del
Renaixemen , s’ha p io i za l’ús de la es a de sen i s, so-
b e o la is a i l’oïda, apa an p og essi amen l’ol ac e de
la se a expe iència espi i ual, i sepa an -lo del cos humà.
A ui dia, doncs, la socie a occiden al endeix a desap o i-
a i subes ima el pode i la dimensió que les olo s poden
o e i en un espai a qui ec ònic i la mane a en què poden
e -nos pe ceb e i expe imen a l’a qui ec u a.
L’ol ac e, a a és de les pa ícules a omà iques que pe -
cebem mi jançan la nos a ca i a nasal, ens p opo ciona
in o mació i es ímuls sob e l’en o n, des de l’ac i i a que
s’hi duu a e me, ins als ma e ials que componen l’espai o
la p esència de pe sones. Les olo s es poden classi ica en
dues ca ego ies: les olo s locali zades, p o inen s d’un ele-
men d’o igen conc e i locali za ; i les olo s ambien als, que
de ineixen l’a mos e a gene al d’un lloc o inclús la agància
ca ac e ís ica d’una ciu a . El con as en e les di e en s
olo s, siguin ocali zades o di uses, pe me a l’usua i conce-
b e un eco egu conc e , així com o gani za i en end e
l’espai.
L’ol ac e, ín imamen lliga al gus i d’una o ma simila al
silenci, é la capaci a única de anspo a -nos a llocs, mo-
men s i i ències del passa que queden oblidades en la
nos a memò ia e inal i emocional. L’olo d’una bo iga de
llaminadu es ens anspo a a la nos a in an esa; la agàn-
cia de la c ema sola ens a e iu e les acances d’es iu;
l’olo de la llenya c eman ens asllada al paisa ge de mun-
anya… Aques es expe iències ol ac i es queden g a ades
inconscien men en la nos a men i la memò ia, donan
una p o undi a emocional als espais i c ean incles únics
amb ells.
Pe an , quan pa lem de la pe cepció ol ac i a
dins l’a qui ec u a es em pa lan de:
Cul u a
Sensacions
Expe iència
Emoció
In o mació
Ma e ials
P esència
O ígen
Cal ei indica el sen i de l’ol ac e en l’ob a a qui-
ec ònica, no només pe o s els a ibu s i elemen s
que despe a dins la pe cepció espacial, sinó pe la
se a capaci a de anspo a -nos al passa i des-
pe a al màxim la nos a memò ia i i ències d’un
emps llunyà.
OLFACTE
A mos e a
F agància
Ciu a
Reco egu
O gani zació
Memò ia
Passa
P o undi a
No a. La agància de la ciu a . Holl,
S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion:
Phenomenology o A chi ec u e.
(Edi o ial William S ou Publishe s,
San F ancisco) (2)
Ima ge de la pàgina 130
ig.17
Aqua el·la de Fe a a, I àlia
S e en Holl
44 45
L’ol ac e, en a qui ec u a, lluny d’u ili za elemen s a i icials
o a egi s pe gene a una expe iència ol ac i a conc e a,
po e -se p esen de o ma e ocado a a a és de la ma e-
iali a i els p ocessos cons uc ius.
Pe e Zum ho , a la Capella B ude Klaus (2001-2007),
eballa amb el ma e ial de l’en o n pe imp egna l’ob a
amb una pode osa olo ca ac e ís ica. L’au o u ili za 112
oncs p oceden s del bosc p ope de Bad Müns e ei el
pe c ea un enco a de us a que aga i la o ma de la ca-
pella i sigui el mo lle on aboca à pos e io men el o migó.
El p océs culmina amb una ogue a a l’in e io de l’edi ici
du an es se manes, que e ela el nega iu de la ima ge
del bosc ( ig.18) i imp egna la capella de l’olo de us a
c emada. L’usua i ap ecia les emp em es de les b anques
ma cades sob e el o migó i la ugosi a de les pa e s in-
e io s, que jun amen amb l’olo a us a, culmina en una
expe iència e ocado a i emocional.
L’olo és l’elemen essencial de l’ob a, e e namen
a apada dins la capella, que jun amen amb la
ima ge dels oncs, la ugosi a de la ex u a in e-
io i l’a mos e a osca i in ospec i a, con ida l’es-
pec ado a subme gi -se en una expe iència senso-
ial única connec ada amb la na u a i els o ígens
del lloc. Així, la capella es con e eix en un espai
a empo al a ela a la his ò ia i la memò ia.
ig.18
Capella B ude Klaus (2001-2007)
Pe e Zum ho
ig.19
Ja dins Zen Temple Ryoanji
Moh Nishikawa
No a. Scheidegge & Spiess. (2014). Pe e Zum ho , 1998-2001. Buildings
and P ojec s, Volume 3. (Edi o ial SCHEIDEGGER) (13)
Ima ge de la pàgina 133
No a. Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez, A. (2007). Ques ions o Pe cep-
ion: Phenomenology o A chi ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San
F ancisco) (2)
Ima ge de la pàgina 126
(2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé-
ez-Gómez, A. (2007). Ques ions
o Pe cep ion: Phenomenology o A -
chi ec u e. (Edi o ial William S ou
Publishe s, San F ancisco).
Tal com e ela Holl (2007, p.126-127) (2) la isi a als Ja dins
Zen del Temple Ryoanji ( ig.19), a Kyo o, el an deixa im-
me s dins una expe iència senso ial ascinan . L’abs acció
del lloc, d’ex em minimalisme i o ogonalmen ho i zon al,
anscendeix en la cul u a, la his ò ia i els lími s del emps.
Les pa e s del emple que en ol en el ja dí són d’a gila bulli-
da, on la ex u a é un pa ó que eco da als nú ols pin a s
amb aqua el·la. La cobe a de us a, on el pas del emps ha
aixeca el g a i es poden sen i les a ugades c es es, així
com les pan alles de pape del emple, desp enen una olo
que anspo a als o ígens i l’an igui a de l’ob a. “Inside,
I emembe wonde ul smells om he eshly wo en a ami
ma s” (S e en Holl, 2007, p.126) (2).
Des aca l’expe iència can ian segons l’època de
l’any, com a ien els so olls, els colo s i les olo s
del emple. La connexió es acional espai-ma e ial
e ela una o ça i al ocul a, un p incipi de ida
il·lumina a a és de la enomenologia de l’a qui-
ec u a. A a és de la usió de ex u es, olo s i
sons, dins l’a qui ec u a de g a a, pape i us a,
el emple i el ja dí són un es imoni pe pe u de la
in ensi a poè ica que, mi jançan una composició
sub il i inspi ada, in oca una expe iència ascinan .
Capella B ude Klaus (2001-2007). Pe e Zum ho Ja dins Zen del Temple Ryoanji
46 47
El gus és, sens dub e, el sen i menys econegu i capaç
d’iden i ica -se en l’a qui ec u a. De o ma simila i mol lli-
ga a l’ol ac e, el gus é la capaci a pe cep i a d’emmaga -
zema eco ds en la nos a men , p o ocan emocions que
queden g a ades a la nos a memò ia. Enca a que puguem
pensa en el gus com un sen i exclusi amen associa a
l’alimen ació, la se a dimensió pe cep i a a mol més enllà:
es connec a amb la nos a memò ia senso ial a a és de la
iden i icació de ex u es, empe a u es i olo s que l’usua i
pe cep en l’en o n a a és dels al es sen i s - is a, ac-
e, ol ac e-, que acaben ans o man -se en una pe cepció
gus a i a sublimina . Aques sen i ens e o na als nos es
o ígens, quan la boca e a la p ime a eina pe comp end e
el món, i ens eco da que la elació humana amb l’espai és
ísica, ín ima i emocional.
El gus , a qui ec ònicamen pa lan , és el sen i menys pal-
pable i més di ícil de posa en ma è ia. Com a humans, po-
dem eu e i anali za un edi ici, aca icia o oca les pa e s,
sen i els sons i so olls de l’en o n, olo a l’a oma d’un es-
pai, pe ò no podem menja -nos un os de mu o un e a.
L’a qui ec u a, si bé no és li e almen menjable, po culmi-
na en una expe iència de pe cepció gus a i a a a és de
l’ús de ma e ials conc e s i aspec es com la empe a u a, la
ugosi a , la calidesa, la sensuali a o el colo de ce s ma-
e ials. Pe exemple, un ma e ial delica i poli po sugge i
una sua i a simila a la d’un ca amel, men e que una ex-
u a asp a po eco da l’a oma i el gus d’un pa acaba de
so i del o n. Aques enomen de ans e ència senso ial
es p odueix quan un sen i n’ac i a o n’es ila la pe cepció
d’un al e.
“Exis e una su il ans e encia en e las expe iencias ác iles y
las gus a i as. La is a ambién se ans ie e al gus o; cie os
colo es y de alles delicados e ocan sensaciones o ales. La len-
gua sien e subliminalmen e la supe icie de una pied a pulida
delicadamen e colo eada. Nues a expe iencia senso ial del
mundo se o igina en la sensación in e io de la boca, y el mun-
do iende a ol e a sus o ígenes o ales. El o igen más a caico
del espacio a qui ec ónico es á en la ca idad bucal.” (Pallas-
maa, 2006, p.60) (1)
Junichi o Tanizaki desc iu les quali a s espacials del gus i
la in e acció dels sen i s exempli ica en l’ac e d’ob i un
po de sopa, un i ual on o es les sensacions, l’admi ació, el
desig, la inquie ud, el apo , l’olo , els colo s… es despe en
en ha monia ins el momen en què a iben a la boca de la
pe sona. De la ma eixa mane a, un espai a qui ec ònic ha
de p esen a -se da an l’usua i seguin aques a p og essió
senso ial, aconseguin una expe iència plena i ín imamen
connec ada amb el cos. (Pallasmaa, 2006, p.60) (1)
El sen i del gus en l’a qui ec u a no l’hem d’en en-
d e com una expe iència li e al, sinó com una me-
à o a de pe cepció senso ial. La ex u a, la empe-
a u a i la sensuali a de ma e ials e oquen eco ds
p imi ius i espos es senso ials o als, que eco den
la dimensió humana i o gànica de l’a qui ec u a,
culminan en i ències ca nals i emocionals.
El gus és capaç de anspo a -nos als o ígens
d’un eco d que queda a oblida a la memò ia,
cada de all ma e ial i senso ial es ans o ma en
un con ac e ín im que la llengua pe cep com un
sabo o una i ència amilia . És un sen i que, o i
se el menys li e al a qui ec ònicamen pa lan , po
e oca -nos les emocions més p o undes.
GUST
No a. Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez, A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi ec u e. (Edi-
o ial William S ou Publishe s, San F ancisco) (2)
Ima ge de la pàgina 36
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
ig.20
The Lo e s, 1928
René Mag i e
48 49
“Me gus a ía zampa me es e Ve ona poqui o a poqui o.”
- John Ruskin (Pallasmaa, 2006, p.60) (1)
Un a qui ec e a des aca pel ac amen dels ma e ials en
les se es ob es, els quals susci en expe iències gus a i es a
l’usua i, és el cas de Ca lo Sca pa. A la Fundació Que ini
S ampalia (1961-1963), Sca pa ans o ma el ma b e poli
en un elemen senso ial de p ime o d e. Les supe ícies
de ma b e ( ig.21) pe ec amen llises, les onali a s càlides,
l’a enció al de all i els can ells delicadamen alla s, es pe -
ceben a a és de la llengua com una espos a gus a i a
sub il. La llengua, de o ma sublimina , pe cep la esco del
ma b e, la supe ície delicada i suau.
Així com la is a po in lui en el gus a a és dels
colo s i els de alls, els ma e ials de l’a qui ec u a,
com el ma b e o la us a, despe en en nosal es
una expe iència gai ebé o al. Sca pa, amb la se a
a enció al de all i els ma e ials sensuals, pe ec a-
men llisos i amb onali a s càlides, c ea espais que
con e eixen l’a qui ec u a en una expe iència sen-
so ial i d’emocions, on el gus esde é una me à o a
d’una pe cepció més ín ima i ca nal.
ig.21
Fundació Que ini S ampalia
(1961-1963)
Ca lo Sca pa
ig.22
Pa elló Alemany (1929)
Mies an de Rohe & Lilly Reich
No a. Dal Co, F. & Te assan, P. (2006). Ca lo Sca pa. La Fondazione Que ini
S ampalia a Venezia. (Edi o ial Elec a) (14)
Ima ge de la pàgina 104
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de
la piel: la a qui ec u a y los sen idos.
(Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.). No a. Ima ge p òpia
El ma b e, amb les se es supe ícies pe ec amen llises i
polides, amb els can ells delicadamen alla s, i la in ini ud
de o mes que pe me posa en escena en una ob a a -
qui ec ònica, el an segu amen el ma e ial que més gene a
expe iències i sensacions o als a l’home.
Al Pa elló Alemany de Ba celona (1929), Mies i Reich
con e eixen l’edi ici en una exposició on l’usua i s’endinsa
cap a una no a dimensió de anquil·li a i admi ació. Les
supe ícies de ma b e a e í ( ig.22) - a e í omà, ma -
b e e d dels Alps, ma b e e d de G ècia i ònix dau a de
l’A las-, in encionadamen col·locades en l’espai, di igeixen
els mo imen s i la mi ada del isi an , que es pe d enmig
d’aques labe in de ma e iali a .
Aques a expe iència e ela ins a quin pun un
ma e ial po es imula els sen i s de mane a an
pode osa i e ocado a, ins i o el sen i del gus ,
con e in -se en un elemen o gànic i i al dins l’a -
qui ec u a.
Fundació Que ini S ampalia (1961-1963). Ca lo Sca pa Pa elló Alemany (1929). Mies an de Rohe & Lilly Reich
62 63
que impulsen aques s nous co en s escola s.
Les escoles del pe íode p esen en can is o mals cap a un
ca àc e monumen al que p en impo ància en el con ex .
Es consoliden com un ipus a qui ec ònic plenamen in e-
g a en el paisa ge u bà ma ca pe l’ho i zon ali a , on la
açana p incipal, màssica i ancada, amaga a la pa pos e io
les aules, que queden o ien ades al pa i a a és de aça-
nes més lleuge es pe a a o i les condicions d’il·luminació
i en ilació. L’escola es consolida com un ipus a qui ec ònic
accep a socialmen , que busca la uncionali a i l’e icàcia,
inco po an espais poli alen s, ma e ials assequibles i línies
senzilles.
D’al a banda, les escoles assumeixen un pape clau dins
l’u banisme de l’època, uncionan com a llocs d’in e can i i
cohesió comuni à ia dins el c eixemen de zones d’habi a -
ges uni amilia s. L’escola adop a el pape de la “no a esglé-
sia”, un nou espai de obada i ap enen a ge que es basa i
e o ça els ideals socials i educa ius mode ns. Un exemple
des aca d’aques a a qui ec u a escola és el conjun d’es-
coles de Hil e sum (Països Baixos), dissenyades pe W.M.
Dudok, com l’Escola de Boschd i (1921) ( ig.27 i 28), l’Es-
cola de Me els aa (1928) i l’Escola de Jan an de Hey-
dens aa (1930). (He zbe ge , 2008, p.11) (15)
A Ca alunya, la Segona República impulsa p og ames
d’educació laics i mode ns, adop an endències eu opees
que p omouen la igual a i el p og és social. Un exemple
ep esen a iu és l’Escola del Bosc ( ig.26), que, o i ha e -se
unda el 1914, du an aques pe íode c eix i es desen o-
lupa pe adap a -se a les no es endències pedagògiques.
1930.
Des aca l’apa ició de no es co en s educa i es que
enen un e ec e en l’a qui ec u a escola . És el cas dels co-
en s higienis es i l’Escola Ac i a. Suposen un pun d’in-
lexió a l’ho a de conceb e els espais educa ius, on p en
especial impo ància la salu , el benes a i la in e acció dels
in an s amb l’en o n.
Da an la p eocupan si uació de salu de les pe sones, que
pa eixen de malal ies espi a ò ies i pulmona s, ag euja
pels espais anca s i les condicions insalub es de les esco-
les, els co en s higienis es so geixen com un nou model
a qui ec ònic escola basa en el benes a i la salu dels
alumnes, posan el ocus en la en ilació i la il·luminació dels
espais. Pe aconsegui -ho, s’in odueixen nous elemen s de
màxima anspa ència amb l’ex e io i els mínims elemen s
màssics opacs que puguin acumula b u ícia o impedeixin
les condicions mínimes quan a la cu a dels espais. Rebu -
gen el model pedagògic adicional, basa en l’ensenyança
magis al, i apos en pe un model capaç de e o na als
nens la il·lusió i l’admi ació dins els espais d’ap enen a ge
i al lla g de la se a e apa educa i a. S’apos a pe un model
de pedagogia ilosò ica, d’obse ació i expe imen ació, que
concep l’a qui ec u a escola com un o ganisme iu i capaç
de gene a un nou ap enen a ge.
Exemples des aca s de l’època que segueixen el model pe-
dagògic dels co en s higienis es són l’Escola a l’Ai e Lliu e
d’Ams e dam, cons uïda en e els anys 1926 i 1930 pels
a qui ec es Jan Duike i Be na d Bij oe , i l’École de plein
ai de Su esnes, cons uïda en e els anys 1932 i 1935 pe
Eugène Beaudouin i Ma cel Lods ( ig.29).
Dins el con ex polí ic de p eocupació pe la salu i el be-
nes a de les pe sones dins els espais d’ap enen a ge, apa-
eix un nou model d’Escola Ac i a. De la ma eixa mane a,
apos a pe models pedagògics d’expe imen ació amb l’en-
o n i l’espai a qui ec ònic, ebu jan els mè odes magis als
adicionals. Els espais es dissenyen pe què els alumnes
ap enguin jugan i descob in , amb aules lexibles que o-
men en la c ea i i a i la col·labo ació.
Exemples d’escoles que segueixen aques model dins
l’època són la Co ona School (Los Angeles), cons uïda
l’any 1935 pe Richa d Neu a; l’Asilo San ’Elia (Como),
cons uïda l’any 1936 pe Giuseppe Te agni i la Eme son
School (Los Angeles), cons uïda l’any 1938 pe Richa d
Neu a ( ig.30).
ig.27
Escola Boschd i , Hil es um
(1921)
ig.28
Plan a de l’Escola Boschd i ig.29
Secció de l’Escola a l’ai e lliu e de
Su esnes (1932-1935)
ig.30
Dibuix de la Eme son School
(1938)
Richa d Neu a
ig.26 Veu e pàgina 61
(15) He zbe ge , H. (2008). Spa-
ce and Lea ning: Lessons in A chi ec-
u e 3. (Edi o ial 010 Publishe s,
Ro e dam).
No a. ig.27 i 28. He zbe ge , H.
(2008). Space and Lea ning: Lessons
in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Pu-
blishe s, Ro e dam) (15)
Ima ges de la pàgina 11
No a. Hidden A chi ec u e. (n.d.).
Co ona School. Recupe a de h -
ps://hiddena chi ec u e.ne /co o-
na-school/ (24)
No a. He zbe ge , H. (2008). Spa-
ce and Lea ning: Lessons in A chi ec-
u e 3. (Edi o ial 010 Publishe s,
Ro e dam) (15)
Ima ge de la pàgina 18

64 65
1940-1960.
El pe íode es à ma ca pe episodis bèl·lics
i polí ics que impac en sob e Eu opa i Espanya: la Segona
Gue a Mundial (1939-1945) deixa Eu opa de as ada, es-
pecialmen en l’àmbi d’in aes uc u es; la Gue a F eda
(1947-1991) gene a ensions en e els blocs capi alis a i
comunis a. Aques es dues dècades, doncs, es ca ac e i zen
pe un p océs massiu de econs ucció, p io i zan edi icis
senzills i uncionals que compleixin les necessi a s bàsiques
de la població. De o ma pa al·lela, la dic adu a de F ancis-
co F anco a Espanya (1939-1975) imposa una polí ica edu-
ca i a cen ali zada i au o i à ia, on l’educació es con e eix
en una eina pe inculca els alo s del ègim.
En el camp de l’a qui ec u a escola , la g eu necessi-
a de econs ucció desp és dels episodis i conseqüències
de la gue a, es duu a e me des d’un en ocamen uncio-
nalis a i senzillesa, d’edi icis econòmics i massi ica s, que
manquen de quali a s a qui ec òniques i senso ials. Malg a
això, de o ma pa al·lela, du an la dècada dels cinquan a
comencen a apa èixe no es escoles als països del no d
d’Eu opa, que apos en pe un model de eno ació pedagò-
gica, ebu jan els mè odes adicionals.
Exemples des aca s d’aques pe íode són la Mon esso i
School de Del (1944-1947) ( ig.31), que inco po a els
p incipis pedagògics de Ma ia Mon esso i; la Munkegaa d
School a Dinama ca (1951-1958), dissenyada pe A ne Jac-
obsen, que connec a uncionali a i espai ex e io ; i l’Esco-
la de p imà ia a Nagele, Països Baixos (1957), d’Aldo an
Eyck, que p oposa espais lexibles i c ea ius. L’a qui ec u a,
cada cop més, es concep com una eina pe omen a l’ap e-
nen a ge i el desen olupamen dels alumnes.
A Espanya, i Ca alunya, so a la dic adu a anquis a, les
escoles segueixen els alo s au o i a is del ègim, amb dis-
senys ígids i uni o mes. Les escoles es con e eixen en un
ins umen clau de di ulgació i inculcació dels alo s del è-
gim, passen a se una eina de con ol social i de ansmissió
ideològica. Aques a si uació con as a amb les millo es ob-
se ades als països del no d d’Eu opa, on s’apos a pe una
no a a qui ec u a pe millo a l’expe iència i el benes a
dels in an s.
1960-1980.
Des aca l’apa ició de mo imen s socials i e-
no ació pedagògica dels espais escola s. A Eu opa, els anys
seixan a engloben mo imen s socials com el Maig del 68,
que eclama una socie a iguali à ia i democ à ica, l’auge
del mo imen eminis a i les cons an s llui es pe ecupe a
d e s ci ils. Aques a onada de ei indicacions i mo imen s
es combina amb l’expansió de l’es a del benes a a Eu opa,
que apos a pe in e sions i millo es en nomb osos àmbi s
de la socie a . A Espanya, l’any 1975 acaba la dic adu a an-
quis a i s’inicia el p océs de ansició cap a la democ àcia, en
ce ca d’es abili zació i desen olupamen del país desp és
dels anys de dic adu a.
En aques con ex , a l’a qui ec u a escola es co-
mencen a in eg a concep es més lexibles i democ à ics,
in luï s pe mo imen s pedagògics al e na ius. S’apos a pe
dissenys més humans i en con ac e amb els espais ex e io s
pe al joc, així com escoles p e ab icades pe a end e l’aug-
men demog à ic. Figu es com Hans Scha oun i He man
He zbe ge esde enen claus en aques can i de pa adig-
ma. Ambdós a qui ec es es p eocupen pe l’escola com un
mecanisme en e indi idu i socie a , on es po enciï la elació
en e l’espai a qui ec ònic i l’ap enen a ge, allunyan -se de
c i e is i models uncionalis es. Plan egen un model d’escola
que simula la lla , on els nens, en el seu p ime con ac e
amb la ia pública, assumeixen l’es uc u a je à quica i o -
mal simila a la socie a i l’en o n u bà.
L’Escola a Da ms ad , de Hans Scha oun ( ig.32), o i que-
da -se en ase de p ojec e, exempli ica cla amen aques s
ideals. Es ac a d’un cas hipo è ic que dissenya l’escola com
una pe i a ciu a democ à ica. Les aules, concebudes com
‘la casa’, s’ag upen a una banda, men e que a l’al e obem
els espais adminis a ius i d’accés, ‘el ba i’. Les aules es con-
igu en pe angs d’eda , de mane a que l’espai e oluciona
segons el desen olupamen i l’e olució na u al dels alum-
nes. Scha oun busca, pe sob e de o , es abli el uncio-
namen de la ciu a dins l’espai escola , ga an in als in an s
la àcil adap ació al món en el seu p océs d’ap enen a ge.
ig.31
Escola Mon esso i, Del
(1944-1947)
ig.32
Plan a de la Da ms ad School
No a. He zbe ge , H. (2005).
Lessons o S uden s in A chi ec u e.
(Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam) (4)
Ima ge de la pàgina 32
No a. Sen ie i, C. & Ve dejo, E.
(2017). Las escuelas de Hans Scha-
oun e sus la escuela inlandesa
en Saunalah i. P ojec e, Uni e -
si a de Se illa. C ea i e Com-
mons. h ps://doi.o g/10.12795/
ppa2017i17.05 (20)
Ima ge de la pàgina 74
66 67
Pe al a banda, un al e exemple d’a qui ec u a escola
que segueix aques s ideals és el cas de l’Escola Mon esso i,
Del (1960-1981) ( ig.31), de He man He zbe ge , on
aplica el mè ode de Ma ia Mon esso i pe p oposa una
no a espos a pedagògica basada en l’expe iència i el be-
nes a dels alumnes, pe al que l’escola passi a sen i -se
casa se a.
A Ca alunya, els a qui ec es MBM, o ma s pe O iol
Bohigas, Da id Mackay i Josep Ma ia Ma o ell, llui en pe la
implan ació d’una educació lliu e i amb alo s com la soli-
da i a , llibe a democ à ica i sen imen de ca alani a , que
supe i els emps del passa i ecupe i els mè odes pedagò-
gics de Ca alunya p e is a la dic adu a. El mè ode que p o-
posen espon a les in luències del Mè ode Mon esso i, les
Escoles a l’Ai e Lliu e, i l’Escola No a, basa s en una educa-
ció lliu e i amb alo s com la solida i a i llibe a . Es ac a
d’una p opos a adical pe al d’implemen a a Ca alunya
nous alo s pedagògics a l’a qui ec u a escola , posan pe
sob e el benes a , l’expe iència i l’ap enen a ge dels in an s.
En e les se es a qui ec u es escola s més emblemà iques
es oben l’Escola Ga bí a Ba celona (1965), l’Escola Thau
(1972-1974) ( ig.33) i l’Escola Cos a i Llobe a (1976-1979).
1980-2000.
El pe íode es à ma ca pe can is polí ics,
econòmics i socials a escala global: la caiguda del Mu de
Be lín l’any 1989 i el inal de la Gue a F eda (1945-1989),
que dona pas a la ans o mació de les elacions in e na-
cionals i l’expansió del capi alisme; la consolidació de la
Unió Eu opea l’any 1993, que omen a la in eg ació polí ica
i econòmica d’Eu opa; i la ans o mació ecnològica que
ans o ma àpidamen la socie a , amb inno acions digi als
i no es o mes de comunicació i eball que enen un im-
pac e en l’educació.
L’a qui ec u a escola es ca ac e i za pe la in eg a-
ció de ecnologia i el disseny pensa pe espais amb o -
dinado s i ecu sos mul imèdia, so in seguin p incipis de
uncionali a .
Alho a, es pa a més a enció a la sos enibili a i l’en o n u-
al, amb majo cu a pels ma e ials na u als i eciclables, així
com la in eg ació dels espais educa ius en con ac e di ec-
e amb la na u a. La sensibili a pel medi ma ca l’inici d’un
nou pa adigma cap a una a qui ec u a sos enible que ani à
guanyan pes en les següen s dècades.
A Ca alunya, a an de la democ a i zació i la descen-
ali zació del sis ema, les e o mes educa i es impulsen
escoles públiques més accessibles pe a la població, pe ò
amb dissenys so in uncionals i poc inno ado s. Aques e
espon a la necessi a d’a end e el c eixemen demog à ic i
la p essió econòmica del momen .
200-ac uali a .
El con ex polí ic i social s’ha is a ec-
a pe esde enimen s impo an s. En p ime lloc, la c isi
econòmica del 2008 ha ingu una epe cussió nega i a so-
b e les in e sions públiques, incloen -hi les des inades a la
cons ucció i els espais educa ius. En segon lloc, l’eme gèn-
cia climà ica i les apos es pe la sos enibili a han esde ingu
una de les g ans p eocupacions de la socie a , ins au an
no es polí iques i o mes de e esponsables amb el medi
ambien i l’en o n na u al. En e ce lloc, i més ecen men ,
la pandèmia de la COVID-19 ha ans o ma la pe cepció
dels espais educa ius, apos an pe nous espais més obe s i
en con ac e amb l’espai ex e io . Això ha p o oca un can i
adical en la pe cepció, el disseny i les necessi a s de l’a -
qui ec u a escola pe adap a -se als can is d’aques a no a
època.
L’a qui ec u a escola , dins aques con ex , es basa
en un disseny ocali za en el benes a emocional i ísic dels
in an s, on inclús a egades poden apa èixe elemen s de
pe cepció senso ial que en iqueixen aques es expe ièn-
cies. Els dissenys no només omen en l’ap enen a ge c ea iu
i dinàmic, sinó que ambé apos a pe ma e ials sos enibles i
ecnologies passi es, mol s cops con olades pels ma eixos
usua is de l’escola.
ig.33
Escola Thau, Ba celona
(1972-1974)
ig.31 Veu e pàgina 64
No a. He zbe ge , H. (2005).
Lessons o S uden s in A chi ec u e.
(Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam) (4)
Ima ge de la pàgina 209
68 69
En un con ex d’u gència pe comba e el can i climà ic i
les condicions clima ològiques, la na u ali zació dels espais
de lleu e és cada cop més isible dins les e o mes i millo-
es aplicades als espais escola s. To i que es duu a e me
o a els espais i les aules de docència, les zones ex e io s
de l’escola, el ‘pa i’, es eplan egen pe al d’in eg a -los
dins un nou p ojec e educa iu de comuni a . Aques a idea,
so gida a pa i dels anys 2019-2020 dins el ma c eu opeu
pe al de con e i els pa is en e ugis climà ics, esde e-
nen un espai capaç d’acolli ac i i a s d’oci i c ea i es dels
in an s, pe ò ambé de docència. El pa i es con e eix en
un elemen onamen al del p ojec e pedagògic, que passa
a inco po a la na u a i el e d pe in eg a l’ap enen a ge i
les elacions en e els alumnes i la comuni a .
A Ca alunya, obem exemples d’a qui ec u es escola s
que apliquen dissenys inno ado s amb l’ús de colo s, o -
mes i ma e ials pe gene a espais i expe iències ascinan s
als in an s. En ob es de RCR, pe exemple, obem aques-
a elació dinàmica i empà ica en e espai i pe sona, on es
c een ambien s que commouen els nens. Alguns exemples
des acables dins l’àmbi d’a qui ec u a escola són la Lla
d’in an s Els Colo s a Manlleu (2001-2004) ( ig.34) i la Lla
d’in an s El Pe i Com e a Besalú (2005-2006).
ig.34
Lla d’in an s Els Colo s, Manlleu
(2001-2004)
ig.35
P opos a ans o mació pa i de
l’Escola in an il Sabina, Mad id
(2021)
ig.36
Pa i de l’Escola Els
Encan s, Ba celona (2013-2015)
No a. RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s Els Colo s, Manlleu. Recupe a
de h ps://www. c a qui ec es.es/p ojec s/lla -din an s-els-colo s-man-
lleu-ba celona/ (25)
No a. Ajun amen de Ba celona.
(28 de juliol de 2014). En ma xa
les ob es de l’Escola dels Encan s.
Recupe a de h ps://ajun amen .
ba celona.ca /glo ies/en-ma xa-
les-ob es-de-lescola-dels-encan s/
(27)
No a. El Globus Ve mell. (n.d.). Escola in an il Sabina. Recupe a de h ps://
elglobus e mell.o g/se eis/espais-educaius/escola-in an il-sabina/ (26)
Dins l’àmbi de na u ali zació i ans o mació dels pa is i els
espais ex e io s de l’escola, des aca l’a qui ec u a escola
dels a qui ec es El Globus Ve mell. La na u ali zació dels
espais de lleu e de les escoles, on la g an majo ia es com-
ponen pe supe ícies planes i homogènies de o migó, es
con e eixen en un nou espai d’ap enen a ge en ol a de
na u a, capaç d’albe ga ambé aules a l’ai e lliu e p o egi-
des de les condicions a mos è iques.
Dins l’ampli en all de p ojec es dels a qui ec es, podem
des aca casos com la ans o mació del pa i de l’Escola
San Ignasi (2020) l’Escola La Fon (2020) de Man esa, o
l’Escola in an il Sabina (2021) ( ig.35) a Mad id.
L’Escola dels Encan s (2013-2015) ( ig.36), de l’a qui ec e
Roge Méndez Badias (AMB) i si ua dins l’en o n de ans-
o mació u bana de la plaça de les Glò ies de Ba celona, és
ambé un p ojec e pedagògic que es ableix un diàleg en e
l’escola i l’ap enen a ge dels in an s. Els espais s’op imi zen
al màxim i apa eixen connexions di ec es en e l’in e io
i l’ex e io , on aques es a in oduin dins l’edi ici. El bui
cen al que connec a les aules i els espais obe s es imulen
els eco egu s i la obada en e els alumnes al lla g del
seu ap enen a ge i a a és d’expe iències ambien als di e-
en s. La ma e iali a i la na u a són elemen s essencials que
in e ac uen de o ma di ec a amb els alumnes en la se a
o mació es udian il.
70 71
1900 2020
1907
1ª Escola Mon esso i, Roma
19601920 1940 1980 2000
1914
Escola del Bosc, Ba celona
1921
Escola del Ma , Ba celona
1923
Escola del Bosc del Guina dó, Ba celona
1926
Escola a l'Ai e Lliu e, Ams e dam
1932
Escola a l'Ai e Lliu e, Su esnes
1935
Co ona Schools, LA
1936
Asilo San 'Elia, Como
1938
Eme son School, LA
1951
Munkegaa d School, Copenhagen
1957
Escola a Nagele, Nagele
1960
Mon esso i School, Del
1965
Escola Ga bí, Ba celona
1972
Escola Thau, Ba celona
1976
Escola Cos a i Llobe a, Ba celona
1980
Apollo Schools, Ams e dam
1993
Ins i u To edemba a, To edemba a
2001
Lla d'in an s Els Colo s, Manlleu
2010
Lla d'in an s El Pe i Com e, Besalú
2019
Imagine Mon esso i, Pa e na
NacionalIn e nacional
1967-69
Escola San Jo di, Pineda de Ma
2007-2007
Escola Lluís Vi es
2020
Escola San Ignasi, Man esa
2020
Escola La Fon , Man esa
2021
Escola La Sabina, Mad id
2013
Escola Els Encan s, Ba celona
ig.37
Con enido s senso ials escola s
Elabo ació p òpia
72 73
L’Escola del Bosc (1914)
L’Escola del Bosc, inaugu ada el 8 de maig de 1914 i ubicada
en una an iga o e de Mon juïc ( ig.38), a se la p ime a
escola municipal de Ba celona i la p ime a de les anome-
nades “escoles a l’ai e lliu e”, pione a en la eno ació e-
apèu ica i pedagògica. Els mes es aplica en els p incipis
pedagògics de l’Escola No a. A di e ència dels mè odes de
l’escola adicional, basa s en la eclusió dels alumnes dins
les aules, el pape au o i a i dels mes es i l’ap enen a ge
memo ís ic, l’Escola del Bosc p io i za les classes a l’ai e lliu-
e, en con ac e amb la na u a, i basan -se en un ap enen a -
ge expe imen al, on els alumnes enen un pape in e ac iu.
L’escola omen a una inicia i a inculada al mo imen higie-
nis a de les open-ai school o école de plein ai , les quals ja
unciona en a la es a d’Eu opa. En aques a ipologia d’es-
coles, es p io i za les aules a l’ai e lliu e ( ig.39 i 26), di ec-
amen en con ac e amb la na u a i l’ex e io , pe al de
omen a un en o n més saludable pels in an s, sob e o en
un momen d’auge de les malal ies espi a ò ies. L’èxi de
l’Escola del Bosc a p opicia la cons ucció d’al es cen es
simila s a la ciu a de Ba celona, impulsa s pe l’Ajun amen
i la Mancomuni a , com l’Escola del Ma (1921) i l’Escola del
Bosc de Guina dó (1923).
Malau adamen , amb l’a ibada del anquisme s’elimina el
model d’escoles a l’ai e lliu e pe imposa els mè odes edu-
ca ius del ègim. En conseqüència, mol es escoles an ha e
de anca , i la o e La ibal on se si ua a l’Escola del Bosc a
se ende ocada.
No a. ig.38, 39 i 26. His ò ies
de Ba celona. (13 de se em-
b e de 2020). L’Escola del Bosc,
un col·le a l’ai e lliu e. Recupe a
de h ps://his o iesdebcn.com/
escola-del-bosc/? ela ed_pos _
om=895 (23)
No a. ig.40, 42 i 43. His ò ies de
Ba celona. (2 d’agos de 2021).
L’escola a la pla ja que an des-
ui les bombes. Recupe a de
h ps://his o iesdebcn.com/esco-
la-del-ma / (28)
No a. TipusG à ics. (2022). C òni-
ca: El dia i de l’Escola Ga bí de Pe e
Ve gés. (Edi o ial TipusG à ics)
(16)
(16) TipusG à ics. (2022). C ònica:
El dia i de l’Escola Ga bí de Pe e Ve -
gés. (Edi o ial TipusG à ics).
L’Escola del Ma (1921). Josep Goday
“La Escuela, en su pensa , hace , i i , iene que choca con el
deplo able espec áculo inci il de la calle, con la ida aná quica
del hoga , con la Ciudad sin ciuadanía y con la pob ísima y
limi ada men alidad de nues o homb e en gene al.” (Ve gés,
2022, p.4) (16)
L’Escola del Ma , ob a de Josep Goday inaugu ada l’any
1921 i si uada a la pla ja dels pescado s de la Ba celone a,
ou una ins i ució pione a, no només pe la se a ubicació,
sinó ambé pel seu mè ode pedagògic. L’escola a se ui
de la polí ica higienis a impulsada pe l’Ajun amen de Ba -
celona a p incipis del segle XX, amb l’objec iu de millo a
la salu dels in an s més ulne ables de la ciu a . Da an les
p ecà ies condicions higièniques del momen i la inaccessi-
bili a de les amílies pe accedi a la pla ja, l’Escola del Ma
es p esen a com un emei que combina la docència amb
els banys, l’espo i els jocs a la so a ( ig.40). L’aigua i el sol
s’u ili zen com una e àpia pe comba e les malal ies de
l’època, sob e o espi a ò ies ( ig.41 i 42).
L’Escola del Ma , un e e en pe a la eno ació pedagògi-
ca, e a una escola mix a sense llib es de ex ni exàmens,
que ugia dels mè odes i assigna u es con encionals, pe
omen a ac i i a s més in e ac i es, sob e o a l’ai e lliu e.
L’objec iu p incipal e a la o mació de ciu adans, pe la qual
cosa els ma eixos alumnes ges iona en els di e en s espais i
l’o gani zació del cen e. L’escola e a com una pe i a epú-
blica go e nada pels in an s del cen e.
En plena Gue a Ci il, el gene del 1938, l’Escola a se
bomba dejada i des uïda pe l’a iació eixis a i aliana, que-
dan a asada pel oc. To i això, el cen e queda ecolli en
un documen al e pels ma eixos exalumnes: “Han bomba -
deja una escola”, inspi a en el í ol de l’a icle “Han quema-
do una escuela!” de Gab iel Ga cía Ma o o ( ig.43).
ig.38
To e La ibal, Ba celona
ig.39
Rosa Sensa i les alumnes de
l’Escola del Bosc
ig.43
Po ada de l’a icle de Gab iel
Ga cía Ma o o
La Vangua dia, 12/01/1938
ig.40
Ho a i de l’Escola del Ma
ig.41
Banys al ma , ac i i a s a l’aigua a
l’Escola del Ma
ig.42
Migdiada al sol a l’Escola del Ma
ig.26 Classe a l’ai e lliu e a
l’Escola del Bosc
ANÀLISI DE CASOS

74 75
Escola a l’ai e lliu e, Ams e dam (1926-1930)
Jan Duike & Be na d Bij oe
L’escola a l’ai e lliu e d’Ams e dam, de Duike i Bij oe, neix
des d’aspi acions higièniques pe aconsegui una socie a
més saludable i comba e les malal ies espi a ò ies de la
població. To i es a pensada pe si ua -se en un en o n
u al, l’escola es oba en un sola u bà a causa de à ies
dispu es en e el clien i l’ajun amen .
L’edi ici, concebu com una e àpia, albe ga aules in e io s i
ex e io s il·luminades amb amplis ines als pe ap o i a al
màxim la adiació sola i el con ac e amb l’ai e pu . Les aules
disposen de e asses p o egides del en i la pluja, que pe -
me en l’ac i i a docen al lla g de o s els mesos de l’any.
En els seus sis emes cons uc ius, obem p eceden s i in-
luències d’al es a qui ec es. La combinació de g ans plans
blancs i amplis id es amb les lloses en oladís con e eixen
l’escola en un p eceden de l’a qui ec u a blanca de Richa d
Meie . L’ex ensa e assa de la plan a supe io es conside a
una in luència del gimnàs del Colegio Ma a illas de Mad id,
d’Alejand o de la So a. La plan a de l’edi ici en o ma de
quad ícula de 3x3 me es segueix els p incipis modula s de
Le Co busie ( ig.47). Els equisi s d’higiene, la llum sola i
la connexió amb l’ex e io segueixen els models del Mo i-
men Mode n Holandès, Nieuwe Bouwen, de minimi zació
de la cons ucció.
L’Escola del Bosc del Guina dó (1923)
Mol a p op del Pa c del Guina dó, s’inaugu a una al a
escola del bosc, en un dels pa ellons cons uï s pe Adol
Flo ensa. S’implan en els p incipis pedagògics del Mè ode
Dec oly, el qual concedeix una g an impo ància a les ac i-
i a s a l’ai e lliu e i l’educació es è ica, el dibuix, la música,
la dansa i l’espo , pe ò ambé els mè odes Mon esso i i
Jacques Dalc oze.
El Mè ode Dec oly p epa a el nen pe a la ida social del
momen , coneixedo de la se a p òpia pe sonali a -cons-
ciència del jo, les se es necessi a s, aspi acions, inali a s i
ideals- així com el medi na u al i humà en què iu, del qual
depèn i on ha d’ac ua cons an men . El mè ode s’es udia
segons dos ac o s clau: l’acció del mi jà sob e l’indi idu, i la
eacció de l’indi idu sob e el mi jà.
To i els impulsos i l’es o ç pe implemen a nous models
pedagògics a l’època, allunya s del model adicional i in-
cloen l’ac i i a expe imen al i in e ac i a dels alumnes a
l’escola, la dic adu a de P imo de Ri e a a acaba amb l’Es-
cola del Bosc, con e in -la en una de les da e es escoles a
l’ai e lliu e de Ba celona.
ig.46
Ac i i a s a l’ai e lliu e a l’Escola
del Bosc
ig.44
Classe de pin u a a l’ai e lliu e a
l’Escola del Bosc
ig.47
Dibuix o iginal
Duike g oep de Del
ig.48
Façana no d de l’Escola a l’ai e
lliu e d’Ams e dam
ig.45
Classe a l’ai e lliu e a l’Escola del
Bosc
No a. His ò ies de Ba celona. (13 de se emb e de 2020). L’Escola del
Bosc, un col·le a l’ai e lliu e. Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/esco-
la-del-bosc/? ela ed_pos _ om=895 (23)
No a. ig.44 i 45. Escola Pa c del
Guina dó. (n.d.). Una mica d’his-
ò ia. Recupe a de h ps://ago a.
x ec.ca /escolapa cdelguina do/
lescola/una-mica-dhis o ia/ (29)
No a. Ro h, A. (1950). The New Schoolhouse/Das neue Schulhaus/La Nou e-
lle École. (Edi o ial Gi sbe ge Zü ich) (18)
No a. Bak, P. & Del , D. (1982).
J.Duike , bouwkundig ingenieu . (Edi-
o ial De Sleg e) (17)
76 77
Les aules, quad ades, es con o men pe es pa e s de id e
i una pa e opaca, en la que es col·loca la pissa a i la po a
d’en ada. L’accés des del ca e mos a la màxima ans-
pa ència i isibili a en e in e io i ex e io .
No obs an la o a in encionali a de connec a els
alumnes el màxim possible amb l’en o n i l’espai
ex e io , els nens enca a es mos en descon en s
pe la al a de con ac e di ec e amb aques . Sí que
és ce que a cada plan a i pe cada aula hi ha
connexió amb una e assa ex e io cobe a, que
pe me l’es ada dels nens a o a, amplia l’espai
docen cap a l’ai e lliu e, i la màxima isibili a de
l’en o n. To i això, aques s espais manquen del
con ac e ísic di ec e i eal, és a di , o queda en
la me a connexió isual de l’ex e io . A més, o i
que l’escola ha ia es a pensada pe col·loca -se en
un en o n u al i e d, en ol a de na u a, s’acaba
si uan en un en o n u bà. Aques a al a de na u-
alesa a p op de l’escola i el e que l’espai ex e io
adjacen de la plan a baixa -el pa i- ampoc inco -
po i elemen s na u als, són un mo iu que insa is à
els nens en la se a expe iència dins l’escola.
No podem nega que l’Escola a l’Ai e Lliu e d’Am-
s e dam és un dels p ime s g ans cen es educa ius
que mos a una in enció de eno ació dels mè o-
des pedagògics, donan impo ància a l’expe ièn-
cia dels alumnes i el seu ap enen a ge, el màxim
en con ac e amb la na u a i l’espai ex e io . Pe ò,
o i aques a o a in encionali a , enca a al a un
lla g camí pe a iba a una a qui ec u a escola
que plan egi i aconsegueixi no es ies pe a ob eni
esul a s sa is ac o is pe la i ència dels alumnes.
Escola a l’ai e lliu e, Su esnes (1932-1935)
Eugène Beaudouin & Ma cel Lods
L’escola a l’ai e lliu e de Su esnes, ob a de Eugène Beau-
douin i Ma cel Lods, a se un nou es ablimen educa iu
pe e on a la c eixen ube culosi, des acan pe la se a
a qui ec u a, l’a enció sob e la higiene i els i mes escola s
dels alumnes. En un con ex de desen olupamen higienis a
in e nacional, les p ime es escoles d’aques ipus an so gi
a Alemanya, Suïssa i F ança en e els anys 1904 i 1906.
L’escola segueix el lema “Mens sana in co po e sano”, pe al
de dona espos a a les conseqüències de salu p o ocades
pe la indus iali zació i la u bani zació, així com comba e
les malal ies in an ils del momen . Fomen a un ambien sa,
en ila i assolella , o e in un nou model d’es uc u a pe
l’ap enen a ge dels nens en un en o n saludable. Les au-
les, pensades pe aconsegui la màxima il·luminació na u al
i p o egides de les condicions a mos è iques, esul en en
g ans sales id iades que es onen pe comple amb l’espai
ex e io de l’en o n ( ig.50).
L’escola es o ma pe un edi ici p incipal, de dues plan es
i en o ma d’a c, connec a a ui pa ellons des ina s a les
aules, odeja s pe un pa c na u al i uni s en e si pe gale-
ies. Les e asses dels pa ellons s’u ili zen com un solà ium,
possibili an als p o esso s eali za la classe al ja dí o a la
cobe a, en unció de la llum del sol ( ig.51). Cada pa elló,
en o ma de cub, es con o ma pe es pa e s de id e que
s’ob en com un aco dió. Da an la ins al·lació, s’ins al·la un
globus e aqui ( ig.52), de 5 me es de diàme e, u ili za a
les classes de geog a ia, on el elleu dels con inen s pe em-
ia als es udian s ma e iali za i palpa a a és del ac e les
di e en s al i uds de la Te a.
El sen i del ac e, o i no inco po a -se in ínseca-
men en l’a qui ec u a de l’espai cons uï , s’in o-
dueix en el mè ode pedagògic pe dona espos a
a no es ies d’expe iència i ap enen a ge a a és
del con ac e amb el ma e ial.
ig.49
Façana sud de l’Escola a l’ai e lliu e
d’Ams e dam
ig.50
Aula de l’Escola a l’ai e lliu e de
Su esnes
ig.51
Classe al sol i a l’ai e lliu e
ig.52
Globus e aqui a l’accés de l’escola
E ocació al ac e
No a. He zbe ge , H. (2005).
Lessons o S uden s in A chi ec u e.
(Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam) (4)
Ima ge de la pàgina 246
No a. ig.50, 51 i 52. He zbe ge ,
H. (2008). Space and Lea ning:
Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial
010 Publishe s, Ro e dam) (15)
Ima ges del llib e:
- ig. 50 i 51, pàgina 18
- ig. 52, pàgina 19
78 79
Co ona School (1935). Richa d Neu a
“La escuela es el luga donde oímos habla de hechos nue os
pa a noso os, donde nos di e imos, o jamos nues a men-
alidad, nues os pun os de is a y nues as ac i udes socia-
les… Podemos dis u a de ag adables ape u as a espacios
ex e io es e des o su i con las esquinas a as e incon oladas
de ás de un mobilia io ap e ado… y miles de o os elemen os
de ca ác e psicológico. Aún no se ha hecho ningún cálculo con
base empí ica sob e la magni ud y las cualidades p ecisas de
odo es e conjun o de in luencias ambien ales, pe o a eces, en
nues os sueños, nos pe siguen y o u an ecu en es imp e-
siones in an iles c eadas po ellas hace mucho iempo, cuan-
do descub imos los p ime os miedos y u imos las p ime as
aleg ías.” - Richa d Neu a. (Bolaño e al., 2017, p.39) (43)
La Co ona School, de Richa d Neu a, neix amb la inali a
de dona espos a a no es o mes educa i es basades en
els p incipis d’higiene i lexibili a del mo imen mode n.
L’escola espon a les necessi a s ísiques, psicològiques i
emocionals dels in an s, posan especial èm asi a ga an i les
òp imes condicions lumíniques, acús iques i de en ilació a
les aules. Segons l’au o , ga an i un ambien un espai amb
aques es condicions és essencial pe man eni la i ali a i
l’a enció an dels alumnes com dels mes es.
L’escola es p ojec a des de la necessi a dels in an s pe
e on a les aules con encionals, ancades i opaques. Les
aules, o ien ades a es -oes , s’ob en pe comple cap als
ja dins indi iduals pe me en es end e la classe cap a l’ex-
e io i duplica l’espai, que omen a un ap enen a ge més
dinàmic i na u al. Els nens es disposen en o ma de semice -
cle de dins cap a o a ( ig.53), di uminan els lími s i em a i -
zan la connexió in e io -ex e io en con ac e di ec e amb
la na u alesa. L’espi al de cadi es es on amb l’a b e del ja dí,
donan impo ància a la na u a dins el model pedagògic.
La Co ona School és un p ojec e pione que in eg a els
mè odes educa ius inno ado s eu opeus, com el mè ode
Mon esso i, i es basa en un ap enen a ge ac iu que dona
plena llibe a als alumnes pe ma ca el seu p opi i me i
explo a els seus in e essos indi iduals. El mes e aga a el
ol de guia, que acompanya els es udian s en el seu p océs
d’ap enen a ge i desen olupamen , sense imposa un camí
ix. Això s’aconsegueix g àcies a la lexibili a de les aules,
amb p ou llibe a i mobili a pe pe me e di e en s con i-
gu acions segons les necessi a s del momen .
No a. Hidden A chi ec u e. (n.d.). Co ona School. Recupe a de h ps://hiddena chi ec u e.ne /co ona-school/ (24)
(43) Bolaño, G., Dema ia, M. & To-
ledo, A. (2017). Tesis: ESCUELA YA!.
Lib o ol.1. P ojec e inal. h ps://is-
suu.com/a aceli oledo acca/docs/
escuela_ya_lib o_ ol1
No a. ig.54 i 55. Hidden A chi ec-
u e. (n.d.). Co ona School. Recupe-
a de h ps://hiddena chi ec u e.
ne /co ona-school/ (24)
ig.53
Collage de la Co ona School
Richa d Neu a
ig.55
Plan a de la Co ona School
ig.54
Dibuix de la Co ona School
Richa d Neu a
80 81
Asilo San ’Elia (1936). Giuseppe Te agni
El p ojec e de l’Asilo San ’Elia dona o ma a les aspi acions
d’aconsegui la màxima insolació i anspa ència a l’in e io
de l’escola. Les aules s’a iculen al ol an d’un pa i cen al
on la p esència de la na u a po encia la anspa ència de
l’espai i el joc del ple i el bui dels mu s, c ean una elació
signi ica i a en e l’in e io i l’ex e io .
To i l’es uc u a acionalis a i o gani zada en o ma de qua-
d ícula, Te agni do a el p ojec e d’una o a plas ici a , que
pe me els desplaçamen s i el dinamisme de les pe sones
a a és de l’edi ici. L’au o juga semp e amb els ma eixos
elemen s, pe ò de o ma di e en : el ple i el bui dels mu s,
la anspa ència i l’opaci a , l’in e io i l’ex e io , el na u al i
l’a i icial, i ins i o l’o d e i la plas ici a . El esul a mos a
un conjun de no mes es able es, pe ò que pe me en la
llibe a de mo imen s.
El ja dí juga un pape d’au èn ica poesia, que pe me el can-
i de gus os i exigències, i es basa en unes poques di ec ius:
ho i zon ali a , dinamisme, compene ació in e io -ex e-
io , lexibili a i màxima anspa ència. L’edi ici cons a de
g ans espais obe s, olums ní ids, onali a s cla es i de alls
p opo ciona s pe ò asimè ics. En un sol pla de dimensions,
la pan alla es des incula de l’escla i ud es à ica pe in e-
g a -se amb l’en o n a a és d’una abs acció o gànica. És
una a qui ec u a o al, on o con lueix a la o mació d’una
ima ge en mo imen , gene an una a qui ec u a de ges os
ius i de la ida quo idiana.
L’au o juga amb les llums i les omb es pe al d’uni la
composició en un únic i me iu, i on la supe ície id iada
dels mu s ( ig.56) des aca pe sob e el e a comple amen
opac. Inunda l’espai amb incomp ables ib acions de llum
i colo , que es combinen amb el colo blau del cel i l’e ec-
e del id e i els mi alls. Elimina els passadissos oscos i les
habi acions is es, pe c ea un únic ambien de plae i de
sín esi pe sonal en e a qui ec u a i na u ali a .
És in e essan el joc i la pe spec i a isual que l’au-
o aconsegueix en l’ob a. A a és de les supe í-
cies id iades, la inco po ació dels mi alls, les g ans
alçades, les p opo cions, i la usió c omà ica en e
l’edi ici, el cel i la na u a ex e io , l’usua i es oba
en un ascinan món isual dins l’escola.
To i l’apa en o gani zació ígida de l’espai, l’Asilo
San ’Elia es compon pe espais dinàmics que es
connec en di ec amen amb el ja dí.
La geome ia o mal, l’apa ença blanca, els plans
bidimensionals i la acionali a de l’ob a, eco den a
l’ob a de la Villa Sa oye, de Le Co busie .
ig.57
Ja dí, is a ex e io de l’Asilo
San ’Elia
ig.56
Aula, in e io de l’Asilo San ’Elia
No a. A quine. (27 de se emb e de 2013). Ejemplos ejempla es: Asilo
San ’Elia. Recupe a de h ps://a quine.com/ejemplos-ejempla es-asi-
lo-san elia/ (30)
No a. A quine. (27 de se emb e de 2013). Ejemplos ejempla es: Asilo
San ’Elia. Recupe a de h ps://a quine.com/ejemplos-ejempla es-asi-
lo-san elia/ (30)
94 95
Escola Cos a i Llobe a (1976-1979). MBM
L’Escola Cos a i Llobe a, undada pels pedagogs Pe e Da -
de Vidal i Pau López Cas ello e, jun amen amb l’empen a
d’un g up de mes es i uni e si a is de la gene ació de pos -
gue a, neix amb la olun a d’exe ci una educació lliu e,
solidà ia i democ à ica que ecupe i la pedagogia eno a-
do a ca alana i supe i els mè odes con encionals del ègim.
L’escola, com l’Escola Thau, s’o gani za a a és d’una ana-
logia u bana que segueix el model de ciu a , on els es
edi icis independen s es col·loquen al ol an de la plaça
comuni à ia cen al.
De o ma simila a l’Escola Thau, elemen s des-
acables de l’escola són les zones des inades a la
ci culació i la comunicació en e els di e en s es-
pais de l’escola, si uades al pla de açana, isibles
i anspa en s des de l’ex e io . L’espai ex e io de
pa i, a ès el o penden del e eny, ambé s’exe-
cu a amb una escalina a en o ma de g ades.
Un al e elemen in e essan és la ma e iali a , en
sin onia amb la na u a, que connec a l’usua i amb
l’espai i el elaciona de o ma di ec a amb l’en o n,
con idan el sen i hàp ic en l’expe iència educa i-
a. La na u a del pa i de l’escola ( ig.77), o almen
en con ac e amb l’edi ici, pe me la ansició luida
i cons an en e in e io i ex e io , en iquin la pe -
cepció dels usua is.
Des del pun de is a isual, l’escola p esen a un
o con as en e in e io i ex e io , en e un es-
pai més osc i imme siu po encia pel joc de llum i
omb es, i l’apa ença blanca i llisa de les açanes de
o migó. El conjun ambé in odueix o mes aco-
lo ides que es supe posen en e els olums ( ig.76).
Apollo Schools (1980-1983).
He man He zbe ge
El conjun escola de les Escoles Apollo ( ig.78), si ua en
una àmplia zona e da, s’inspi a en un disseny de ila que
l’in eg a amb els habi a ges uni amilia s de l’en o n, con-
ceben l’in e io de l’escola com una g an casa. El p incipi
es uc u al bàsic de les dues escoles es desen olupa en les
in e seccions cons uc i es, on cada una d’elles o e eix so-
lucions possibles des de la se a a iació. Me a ò icamen , és
com si es ac és de la conjugació d’un e b, que inalmen
o ma una g amà ica. La cons ucció es concep com el p in-
cipi o gani zado de l’a qui ec u a.
Tal com indica He man He zbe ge (2005, p.143) (4), el
p incipi es uc u al de cada conjun escola es po de ini
en 20 pun s classi ica s segons la se a in e p e ació, com
són in e io -ex e io , esquele pe l’acumulació de ma e-
ials, no mal-sob edimensiona , bigues c euades… To els
elemen s s’uneixen g àcies al seu pa en iu amilia , conside-
a s ja en el momen de disseny p ojec ual i la implicació
que ind à cada elemen en el conjun .
“In an a chi ec u al s yle each elemen has i s ixed ask, and
allows i sel o be combined wi h o he s acco ding o speci ic
ules. In his sense an a chi ec u al s yle hus ep esen s a so
o o mal language by means o which you can exp ess some
hings and no o he s, in he sense ha each elemen and each
combina ion o elemen s ine i ably e e s o a ce ain ixed me-
aning he eby lea ing li le o no oom o in e p e a ion. Bu in
addi ion, and his has mo e a eaching consequences, he e-
chnical limi a ions o he ‘cons uc ion ki ’ de e mine i s spa ial
po en ial.” (He zbe ge , 2005, p.144) (4).
Els es íbuls mos en una o gani zació ipus am i ea e
( ig.79 i 80), que augmen en el con ac e isual i les si ua-
cions acús iques espon ànies, com els nens assegu s al lla g
de les escales o la ci culació en e les aules, i connec en o s
els ni ells del conjun escola , con idan -los a in e ac ua
en e ells. Cada aula es con e eix en un elemen aïlla dels
eïns, i és en l’espai in e medi comuni a i que els alumnes
disposen de més possibili a s i encon es espon anis.
ig.76
Vis a des de l’ex e io
ig.78
Axonome ia, Apollo Schools
ig.79
In e io , es íbul
Espai docen
ig.80
In e io , es íbul
Ac e públic
ig.77
Espai ex e io , na u a
No a. Ins i u Escola Cos a i Llo-
be a. (n.d.). Ins i u Escola. Cos a i
Llobe a. Recupe a de h ps://cos-
aillobe a.ca /ins i u -escola/#his-
o ia (37)
No a. MBM A qui ec es. (n.d.).
Escola Cos a i Llobe a. 2003-2008.
Recupe a de h ps://www.mb-
ma qui ec es.ca /p oyec os_de a-
lle.php?id_p oyec o=76&id_sub_
ca ego ia=4 (36)
No a. ig.78, 79 i 80. He zbe ge ,
H. (2005). Lessons o S uden s in
A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publi-
she s, Ro e dam) (4)
Ima ges del llib e:
- ig.78, pàgina 143
- ig.79 i 80, pàgina 215

96 97
Aques espai cen al, dissenya ins cada una de les se es
can onades, p esen a alho a subespais de meno dimensió i
més acollido s, on es poden du a e me ac i i a s de ca àc-
e més p i a i in usiu, pe ò sense abandona ni deixa de
o ma pa de l’espai ( ig.81). Al lla g de o l’in e io de
l’escola, es man é la isibili a en e o s els acons que apa-
eixen, de o ma que els alumnes semp e es an elaciona s
en e si i amb l’a qui ec u a.
“Wha e e an a chi ec does o delibe a ely lea es undone -
he way he conce ns himsel wi h enclosing o opening - he
always in luences, in en ionally o no , he mos elemen a y
o ms o social ela ions. And e en i social ela ions depend
only o a limi ed ex en on en i onmen al ac o s, ha is s ill
su icien eason o aim consciously a an o ganiza ion o space
ha enables e e yone o con on he o he on an equal oo ing.
Igno ing his po en ial o a chi ec u e amoun s in he end o less
eedom o he inhabi an s. Howe e , he a e sion shown by
many a chi ec s o sociological and psychological app oaches is
in a sense unde s andable. Fo he e we a e, su ounded by he
ailu es o a pas pe iod, wi h i s social u opias such as ‘spa-
ces o social in e ac ion’ and o he oman ic, useless (a any
a e ne e used) no ions in en ed by a chi ec s who belie ed
hey could simply p edic he beha iou o people. A chi ec s
in gene al ha e a p edilec ion o heo e ical simpli ica ions.
A unemen o psychologically and socially inescapable ac o s
was ne e a p ime conce n in a chi ec u e. Ca e ully calcula ed
dimensions, a co ec a icula ion and he igh p opo ion o
openness and seclusion a e he s a ing-poin s o he shi in
a en ion o he ‘habi able space be ween hings’. Social a chi-
ec u e does no exis , bu ha does no mean ha we can
e e a o d o igno e he implica ions o how people ela e o
each o he , and how hey eac in di e en si ua ions.
The me e choice be ween a doo opening ou wa ds o inwa ds
is in i sel an indica ion o his inescapable esponsibili y - o
he di ec ion in which he doo opens will decide whe he
e e y hing ha goes on in he oom can be seen in one glance
upon en e ing, o whe he hose inside he oom ha e he ime
o p epa e hemsel es o you en ance.
Admi edly we ha e only alked abou de ails up o now, bu
he e a e so in ini ely many de ails in e e y building ha migh
well all oge he be jus as impo an as he g and ges u e o
he a chi ec u e in i s en i e y. Fo us a building is he sum o all
hose small ges u es which, like he housands o muscles in a
balle dance ’s body, oge he c ea e a uni ied whole. I is his
g and o al o decisions, p o ided hey a e aken wi h p ope
conside a ion and due ca e, ha can esul in a uly welcoming
a chi ec u e.” (He zbe ge , 2005, p.214) (4).
En pocs exemples d’a qui ec u es escola s eiem
un espai de es íbul an imp essionan com aques
( ig.82). No només pe la se a dis ibució i la o ma
com es desen olupa en l’in e io del complexe, sinó
ambé pe la se a ma e iali a i il·luminació.
Pe una banda, o i que l’espai de es íbul és un
‘bui ’ si ua al cen e de l’escola, pod ia conside-
a -se com l’espai més ‘ple’ de o s els que la con-
o men. Un lloc ple de elacions, de mo imen s, de
is es, acons i possibili a s, on o es jun es uncio-
nen com el co bombejado del conjun . Un espai
que, g àcies al joc de dobles alçades, balcons i pla-
a o mes, inclús els acons amaga s i ín ims, c ea
un labe in in ini de possibili a s i a mos e es.
ig.81
In e io , subespai de eball
ig.82
In e io , es íbul
Je a quia i isuals
No a. He zbe ge , H. (2005).
Lessons o S uden s in A chi ec u e.
(Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam) (4)
Ima ge de la pàgina 32
(4) He zbe ge , H. (2005). Les-
sons o S uden s in A chi ec u e.
(Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
No a. He zbe ge , H. (2005). Lessons o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial
010 Publishe s, Ro e dam) (4)
Ima ge de la pàgina 214
98 99
Pe al a banda, la ma e iali a juga un pape mol
impo an . La us a, càlida i acollido a, es col·lo-
ca en elemen s singula s, com les escales/g ades
de la pa més baixa, els bancs, les ba anes, o
el mobilia i. Els blocs de o migó, d’un o càlid i
amable, aga a la majo ia de les supe ícies. És el
ma eix ma e ial que u ili za en els alumnes a l’Es-
cola Mon esso i de Del pe cons ui els mu s de
l’espai ec ea iu ex e io . Finalmen , la unió en e
aques s dos ma e ials, es eali za a a és de su-
pe ícies de o migó llises, que acili en la ci culació
de les pe sones sense en ebancs o sob eso in s.
La inco po ació de la llum na u al augmen a la in-
ensi a en els espais de majo concu ència i la dis-
minueix en els espais i acons més pe i s i ín ims,
unin o l’espai en una expe iència única i commo-
edo a que can ia la pe cepció i els es ímuls isuals
al lla g del eco egu .
L’escola es mos a com un con enido senso ial
en ella ma eixa, una a qui ec u a i a que ans-
me emocions als alumnes al lla g del seu ap e-
nen a ge: el eco egu imme siu i el joc de llum i
omb es - que eco den a Ba agán-; la combinació
de ma e iali a amb supe ícies de us a i o migó,
do an -les de empe a u es i ugosi a s di e ses; el
despe a dels es ímuls audi ius g àcies a l’espai de
es íbul on s’in eg en di e en s ac i i a s; o inclús
les supe ícies llises de o migó pe ec amen poli-
des i ac ades, que inci en al ac e (o ins i o al
gus ) -que eiem a Ca lo Sca pa- ( ig.83 i 84).
Ins i u To edemba a (1993-1996)
Josep Llinàs
L’Ins i u To edemba a, de l’a qui ec e Josep Llinàs Ca -
mona, se si ua en un pe i u ó al lími de To edemba a,
amb is a a o es di eccions: el ma o el paisa ge suaumen
ondula del camp de Ta agona.
L’edi ici combina les o mes acionalis es de l’a qui ec u a
mode na, pe ò espec an la adició medi e ània. Des aca
pe l’ho i zon ali a i les o mes egula s, amb la olun a
d’es abli un diàleg en e l’edi ici i l’a qui ec u a de la zona.
L’ins i u é un disseny d’au onomia i iden i icació, que si-
mula un mode n cas ell blanc de o mes cúbiques ( ig.85).
L’elemen clau del p ojec e és el bui in e io que o gani -
za l’espai i imi a les quali a s del clima a agonès a a és
de la c eació d’un mic oclima i unes condicions ambien als
con olades al de all ( ig.86). Aques espai in e io , a banda
d’inco po a condicions a o ables de l’espai ex e io -llu-
minosi a , empe a u a, ege ació, assolellamen -, pe me
elaciona o s els espais de l’escola i con e i -se en un eix
de ci culació i dis ibució.
La inco po ació de la na u a i el mic oclima a a-
gonès a l’espai in e io de l’escola es mos a com
una opo uni a pe als alumnes de elaciona -se
amb els elemen s ‘ex e io s’ del con ex , i alho a
en iqui el seu p océs d’ap enen a ge a a és de
la na u a.
La p opos a de Josep Llinàs una no a possibili a
d’inco po a l’espai ex e io dins l’edi ici, sense la
necessi a d’ob i -lo di ec amen cap aques . En
l’espai cen al, al co de l’escola, in odueix un mi-
c oclima que imi a les condicions a mos è iques de
Ta agona, c ean un nou espai in e io on els alum-
nes de l’escola es poden sen i com si es obessin a
l’ex e io , sense la necessi a ísica de se -hi.
ig.83
Espai ex e io , ma e iali a
E ocació al ac e ig.85
Vis a ex e io de l’Ins i u
Cas ell
ig.84
Espai ex e io , ma e iali a
E ocació al gus
No a. ig.83 i 84. He zbe ge ,
H. (2005). Lessons o S uden s in
A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publi-
she s, Ro e dam) (4)
Ima ge del llib e:
- ig.83, pàgina 187
- ig.84, pàgina 188
No a. La Casa de la A qui ec u a.
(n.d.). Ins i u o de Enseñanza Secun-
da ia en To edemba a. Recupe a
de h ps://lacasadelaa qui ec u a.
es/ ecu so/ins i u o-de-ensean-
za-secunda ia-en- o edemba a/
14c188b4-a8d -4bda-a337-9b244
241965c (38)
ig.86 Veu e pàgina 100
100 101
L’ins i u ga an eix la isibili a al lla g de o l’espai
cen al i els di e en s eco egu s que s’o iginen a
pa i d’aques . D’aques a mane a, es man é la e-
lació - isual i ísica- en e la ege ació inco po ada
i l’usua i.
El paisa ge i el clima de Ta agona passen a in e-
io i za -se inconscien men pe l’alumne que ex-
pe imen a i eco e l’espai, ja sigui a a és de la
elació isual i ísica di ec a amb la ege ació, o a
g àcies als es ímuls ol ac ius i audi ius que aques a
gene a amb la se a p esència.
Finalmen , és in e essan el con as gene a pe
l’au o quan a l’apa ença de l’escola. Tan a l’in e-
io com a l’ex e io , l’edi ici es compon pe g ans
supe ícies ec angula s de colo comple amen
blanc, que se supe posen i gene en el olum inal.
En can i, dins aques uni e s cla , apa en men pla
i uni o me, s’inco po a l’elemen de la na u a, i a,
e da i o amen es imulan . Visualmen , l’edi ici
po eco da a l’es è ica blanca i o mal de Le Co -
busie .
Lla d’in an s Els Colo s (2001-2004). RCR
La lla d’in an s neix amb l’objec iu de acili a l’o ien ació
i la ubicació dels in an s en les se es p ime es e apes edu-
ca i es, concebu com un ap enen a ge essencial sob e les
quali a s de l’espai i la se a u u a au onomia i segu e a . La
in encionali a del p ojec e espon al ca àc e obe i luid
de la ma e iali zació dels lími s de l’espai, que con ibueix
a una expe iència de elacions en e els in an s i l’en o n
cons uï . L’objec iu és inco po a la pe spec i a del nen i
la se a capaci a de conceb e el món a a és del joc i les
a iacions c omà iques.
L’edi ici aga a o ma a pa i d’un joc in an il de peces de
us a ( ig.87), de mida i colo di e en , que es jux aposen
i supe posen pe acaba o man la disposició inal dels
olums i els espais. El conjun es compon pe un o al de
ui p ismes, enyi s amb di e en s colo s, que con inuen
iden i ican -se com au ònoms dins la o ali a . La pe cepció
dels nens en aques espai, desplega en una única alçada i
des d’un pun de is a in e io al de l’adul , culmina en la
iden i icació de di e en s pe spec i es que amplien o dismi-
nueixen les ela i es dimensions.
La lla d’in an s plan eja l’ap enen a ge i l’expe iència dels
més menu s des de l’au onomia i la segu e a d’ap eciació
dels espais, millo an la se a capaci a d’o ien ació i ubicació.
El ma eix in an és el esponsable de descob i els espais a
a és dels lími s di usos i obe s dels p ismes. Alho a, la
supe ície en e p ismes s’omple amb g a a, so a o goma
pe al de gene a aques sen imen de cu iosi a i desig de
se palpa i epi ja -la.
La Lla d’in an s Els Colo s és una ob a a qui ec ònica de
ca àc e apa en men complex i di ós, que, a a és del joc
de anspa ència i opaci a , els colo s ( ig.88) i el eco egu
en e espais, aconsegueix despe a en els més pe i s una
pe cepció de elacions espacials que es imula la se a expe-
iència i el seu ap enen a ge.
ig.86
Espai in e io , es íbul
Mic oclima a agonès
No a. Edu Manage . (n.d.). Ins i u To edemba a - To edemba a, Ta agona.
Recupe a de h ps://edumanage .es/ins i u - o edemba a/ (39)
ig.87
Dibuix/esquema de la Lla d’in an s
Els Colo s
ig.88
Vis a in e io
Reco egu s c omà ics
No a. RCR A qui ec es. (n.d.). Lla
d’in an s Els Colo s, Manlleu. Recu-
pe a de h ps://www. c a qui ec-
es.es/p ojec s/lla -din an s-els-co-
lo s-manlleu-ba celona/ (25)
No a. A chDaily. (9 d’agos de
2012). Gua de ia ‘Els Colo s’ / RCR
A qui ec es. Recupe a de h ps://
www.a chdaily.cl/cl/02-279342/
gua de ia-els-colo s- c -a qui ec-
es (40)
102 103
La lla d’in an s Els Colo s de RCR, a Manlleu, és
un dels p ime s p ojec es educa ius on eiem cla-
amen la inco po ació del colo com un elemen
senso ial o gani zado de l’espai. Com eiem a la
p ime a pa del eball, en p ojec es de Luis Ba-
agán -Casa Es udio o Los Clubes-, l’ús de colo s
b illan s sob e les supe ícies gene a expe iències
pe cep i es in enses en l’usua i. En aques cas, els
in an s de 0 a 3 anys, en la se a p ime a e apa
i al i educa i a, es euen es imula s pe les supe -
ícies id iades enyides de colo , i es an esponsa-
bles sob e ells ma eixos de guia -se en l’espai.
Jun amen amb els lími s di usos i els e lexos, es
euen imme sos dins un uni e s que els despe a
la cu iosi a i la imaginació. Com eiem en els p o-
jec es de Ba agán, l’usua i es mou en una seqüèn-
cia d’espais di e en s segons la llum i el colo , on
cada un els despe a una emoció i una imaginació
di e en . Aques e , quan s’aplica en les p ime es
e apes de l’in an , és enca a més elle an i é una
eacció més o a i di ec a sob e la pe sona, ja que
es oba en un momen de desen olupamen dels
sen i s i la se a e apa d’ap enen a ge.
No obs an això, la lla d’in an s Els Colo s a p o-
oca e ec es nega ius en els nens a causa de les
al es empe a u es a les quals s’a iba a a les au-
les i els espais in e io s. To i la olun a senso ial
i e oca i a que els a qui ec es plan egen a l’ob a,
les supe ícies id iades, enyides d’in ensos colo s,
no ga an eixen el con o è mic dels in an s en l’in-
e io .
La qües ió, doncs, ecau en econèixe i en end e
les limi acions i les possibili a s de cada una de les
pa s -emocional i de con o - pe al de gene a
una ob a plenamen sa is ac ò ia i in usi a en o-
es les se es condicions. Els usua is iuen i han de
iu e l’a qui ec u a, en o s els seus sen i s i espec-
an la se a condició humana.
ig.89
Vis a des de l’espai obe cen al
Lla d’in an s Els Colo s
No a. RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s Els Colo s, Manlleu. Recupe a de h ps://www. c a qui ec es.es/p o-
jec s/lla -din an s-els-colo s-manlleu-ba celona/ (25)
104 105
Lla d’in an s El Pe i Com e (2010). RCR
La Lla d’in an s El Pe i Com e es concep com un a qui-
ec ònic a c de San Ma í enmig de les cons uccions me-
die als de Besalú. Fusiona amb la na u a i el paisa ge de
l’en o n, la lla d’in an s e ela un p ojec e de poesia isual
que albe ga la ‘casa’ dels nens, on poden esgua da -se, ju-
ga , ap end e i p o egi -se.
Els ubs e icals que ecob eixen la o ali a de l’edi ici
( ig.90) li a o guen el ca àc e an dis in iu i essencial al
p ojec e. Aques s combinen di e en s diàme es i colo s,
alho a que pe me en l’expe imen ació i el joc dels nens,
capaços de essegui i gi a amb les se es p òpies mans o-
es les supe ícies. La sepa ació en e els ubs i el ma e ial
anspa en d’alguns d’ells il en la llum na u al cap a l’in e-
io de l’edi ici, gene an un ascinan e lex en opa amb
les supe ícies i la penomb a dels espais.
La dis ibució de l’escola elimina els passadissos, les can o-
nades ocul es i els espais mo s, ga an in la connexió amb
l’ex e io a o es les es ances, di ec e o isual. L’in e io es
con e eix en un uni e s d’il·lusió i an asia, pe ec e pe
despe a les emocions dels alumnes, pe ò ambé dels p o-
esso s.
D’una o ma simila a la Lla d’in an s Els Colo s,
el p ojec e inco po a els colo s -en aques cas en
o ma de ubs cilínd ics- com un elemen pe des-
pe a la imaginació i la c ea i i a dels nens. Els
cilind es il en la llum sola i gene en un joc de
e lexos de colo s al e a del pa i cen al. A l’in e-
io , en can i, els cilind es mos en la ima ge d’un
bosc de bambú. Els ubs no només uncionen com
a elemen s isuals a ac ius, sinó ambé com a
elemen s mòbils i manipulables que pe me en el
gi sob e si ma eixos. Els nens, doncs, es oben
imme sos dins un uni e s de colo s, con idan -los a
expe imen a -lo i palpa la se a supe ície.
Pel que a al sen i de la is a, l’ús dels b illan s
colo s al lla g dels ubs que essegueixen el pe íme-
e de l’edi ici, es imula l’ull de l’in an i despe a
el desig del joc i la c ea i i a . Els eco egu s, els
e lexos i el joc de llum als espais in e io s guien els
nens a descob i cada acó de l’escola, es imulan
la se a c ea i i a i la imaginació dins l’a c de San
Ma í.
Pel que a al sen i del ac e, la manipulació dels
cilind es e icals, així com les omb es que gene en
sob e els espais in e io s i ex e io s, eco da a la
ima ge d’un bosc. L’espai in e io de l’escola, doncs,
és en aï pe la na u a d’una o ma me a ò ica i
cap i ado a.
La in oducció dels es ímuls c omà ics eco da a
l’ob a de Ba agán; el eco egu isual can ian a
a és dels e lexos i omb es, així com la o ma i la
ma e iali a dels ubs e icals que simulen la ima -
ge del bosc, po a a l’a qui ec u a d’Al a Aal o.
ig.90
Vis a des de l’espai obe cen al
Lla d’in an s El Pe i Com e
ig.91
Vis a aè ia de la Lla d’in an s El
Pe i Com e
No a. RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s El Pe i Com e, Besalú. Recupe a de h ps://www. c a qui ec es.es/
p ojec s/lla -din an s-el-pe i -com e-besalu-gi ona/ (41)
No a. RCR A qui ec es. (n.d.).
Lla d’in an s El Pe i Com e, Be-
salú. Recupe a de h ps://www.
c a qui ec es.es/p ojec s/lla -din-
an s-el-pe i -com e-besalu-gi o-
na/ (41)

106 107
Escola Imagine Mon esso i (2019)
G adolí & Sanz
L’Escola Imagine Mon esso i, si uada al lími de Val e na, a
València, es desen olupa com un o ganisme iu, on cada
cèl·lula de l’in e io aga a una o ma i unes condicions de-
e minades segons les se es necessi a s. A pa i del mè o-
de pedagògic Mon esso i, l’escola es p esen a com un nou
model educa iu basa en l’expe iència i la in e acció dels
alumnes amb la p òpia a qui ec u a pe al d’a a o i el seu
ap enen a ge.
El p ojec e posa especial impo ància a la connexió en e
l’in e io i l’ex e io , po encia pe la na u a i el paisa ge
de l’en o n ( ig.92). L’en ada a l’escola es eali za des del
ba anc i no des de la ciu a , el qual passa a se un elemen
essencial dins el p ojec e, na u al i e eb ado , supe an
la isió adicional de se un elemen pe illós i nega iu. En
èpoques de o es pluges, el ba anc s’omple d’aigua i es
con e eix en un pe i ie ol que co e pel cos a de l’esco-
la, in oduin nous es ímuls senso ials.
La ansició des de l’accés és g adual i di usa, el eco egu
ins a l’en ada no es mos a com el con encional, on o-
bem una anca i els nens passen a a és d’ella. El ma eix
bosc i la na u alesa de l’en o n gene en el camí d’en ada
des de l’ex e io del ecin e ( ig.93), que a poc a poc s’en-
dinsa a l’escola i guia als nens ins a l’in e io de l’edi ici,
deixan en e e la ciu a i la u bani zació.
La o ali a de les aules s’o ien en al ba anc i el bosc de
pins, i a o es les es ances in e io s de l’escola es ga an eix
la isibili a cap a l’ex e io na u al ( ig.94). No exis eix la
pissa a o la aula del p o esso , o es les aules són acce-
dides lliu emen pe l’alumne segons les se es necessi a s i
inquie uds. Es dis ibueixen en 5 à ees: senso ial, ida p àc i-
ca, llengua ge, ma emà ica i es udis cul u als. L’escala humana
de l’alumne es pe cep a a és d’un a c d’al u a eduïda que
c ea un bui en el mu , i que alho a ens assenyala l’en ada
cap a cada una de les aules.
Cada una disposa d’una e assa cobe a, un pe i am i ea-
e, una on i un a b e de ulla caduca, o e in la possibili a
d’ob i les aules a l’ex e io ( ig.95). L’a b e es con e eix
en un company més, que a ia segons l’època de l’any a o -
gan -li a l’espai un ca àc e i una es è ica di e en . Els pa is
i les e asses man enen els elemen s na u als p opis de la
ege ació - oncs, a els, b anques- pe al de no ans o -
ma -se en espais asèp ics o a i icials. L’objec iu és que els
alumnes es elacionin amb la na u a i no pas cons ui un
deco a de colo e d.
Les aules, disposades en o ma de en all, es elacionen i
connec en en e si a a és d’un espai que no é només
una unció de pas, sinó que s’eixampla i edueix pe con-
e i -se en un espai de eunió, eball i joc. To s els espais
de l’escola s’omplen de acons dissenya s únicamen pels
nens, d’escala eduïda, com al ells, espais so a les escales o
so a les ines es a an de e a. Aques s espais, di ícilmen
accessibles pels adul s a causa de la se a alçada, es mos en
com un san ua i de la in an esa, el e ugi dels nens.
Pel que a a la ma e iali a del p ojec e, s’han u ili za ma-
e ials ecològics com el ang cui -en els mu s de cà ega,
les ol es i els pa imen s-; i la us a -en els elemen s es-
uc u als, la cobe a i els ancamen s in e io s i ex e io s-.
El o migó només s’usa en la cimen ació, i l’ace en pila s
singula s i ba anes. En el p ojec e, no hi ha as e de alsos
sos es o ol es, o queda a la is a, des elan cada ex u a
i cada de ec e dels ma e ials. Les ins al·lacions es an is es
( ig.96), i el seu eco egu es po segui al lla g de o l’edi-
ici, en enen com unciona i se subjec a o . L’edi ici en si
ma eix és el p ime ma e ial didàc ic de l’escola.
ig.92
Ubicació, en o n
Escola Imagine Mon esso i
ig.94
Vis a in e io , aula
Connexió amb ex e io
ig.95
Vis a in e io , aula
Pa i
ig.96
Vis a in e io
Zona de pas
ig.93
En ada a l’escola des del bosc
No a. ig.92 i 93. A chDaily. (13 de
eb e de 2024). Escuela Imagine
Mon esso i / G adolí & Sanz. Recu-
pe a de h ps://www.a chdaily.cl/
cl/974952/escuela-imagine-mon-
esso i-g adoli-and-sanz?ad_me-
dium=galle y (42)
No a. ig.94, 95 i 96. A chDaily.
(13 de eb e de 2024). Escue-
la Imagine Mon esso i / G adolí &
Sanz. Recupe a de h ps://www.
a chdaily.cl/cl/974952/escuela-ima-
gine-mon esso i-g adoli-and-san-
z?ad_medium=galle y (42)
108 109
Ens obem da an un p ojec e ascinan i inno a-
do quan a una a qui ec u a escola que conside a
els sen i s i l’expe iència dels alumnes al lla g de la
se a e apa educa i a. La se a dis ibució en plan a
( ig.97) i en secció ( ig.98), la elació amb l’espai ex-
e io i la ma e iali a u ili zada, esponen a mol s
dels aspec es es udia s en la p ime a pa d’aques
eball. El conjun aconsegueix, amb èxi , esde eni
un espai educa iu que a més enllà dels sis emes
con encionals i adicionals, in oduin una no a es-
uc u a i je a quia o gànica, a iació en alçades
pe c ea di e en s a mos e es, connexió pe ma-
nen amb la na u a i l’espai ex e io , ma e iali a
e oca i a del sen i hàp ic on la pell pe cep cada
ex u a i i egula i a ... L’edi ici es p esen a com el
mo o d’aques a expe iència, un o ganisme iu en
plena sin onia amb les pe sones i l’en o n, capaç
de despe a i ències senso ials que es imulen
l’ap enen a ge dels alumnes.
La elació amb l’ex e io i la connexió di ec a amb
la na u a, o inclús el so de l’aigua quan cau pel
ba anc, poden eco da a la Casa de la Cascada
de F ank Lloyd W igh . La na u a, omnip esen , pe-
ne a a l’in e io de l’escola i es mos a com una
ex ensió d’aques a, que pe me asllada i amplia
les classes i els mè odes de docència. El cons an
can i de la na u a al lla g de les èpoques de l’any,
compo a, conseqüen men , la a iació ísica i apa-
en de les ac i i a s de l’escola, ambdues en plena
sin onia.
La dis ibució en plan a i secció possibili a la c ea-
ció d’espais i o mes que s’adap en a l’escala de
l’alumne, connec an plenamen la pe sona i l’es-
pai cons uï . Les a iacions en alçada, la il·lumi-
nació i les o mes sinuoses que an apa eixen al
lla g del eco egu , do en el p ojec e d’una a mos-
e a can ian adap able a cada pe sona i si uació.
L’alumne sen seu l’espai i és capaç de descob i
o s els acons de l’escola.
La ma e iali a imi a els colo s e osos i c us de la
na u a i l’espai ex e io que en ol a l’edi ici, con-
nec an -lo i di uminan -lo pe al d’es abli la ela-
ció més di ec a possible en e ambdós. La us a i
el ang cui , a banda de eballa bé è micamen ,
són ma e ials acollido s que ga an eixen el benes-
a i l’acomodamen de la pe sona. Con iden els
alumnes a oca les se es i egula i a s, la se a
ex u a i sen i a a és de la se a pell o es les
supe ícies que l’en ol en. Els nens s’assen en i e-
ballen sob e les di e en s supe ícies, i inclús quan
ho an a l’espai ex e io , els ma e ials es di uminen
i s’es enen cap a les e asses.
ig.97
Plan a de l’escola
ig.98
Seccions de l’escola
ig.99
Espais, ma e iali a , de alls
ig.100
Connexió in e io -ex e io
Na u a
No a. ig.97 i 98. A chDaily. (13 de
eb e de 2024). Escuela Imagine
Mon esso i / G adolí & Sanz. Recu-
pe a de h ps://www.a chdaily.cl/
cl/974952/escuela-imagine-mon-
esso i-g adoli-and-sanz?ad_me-
dium=galle y (42)
No a. ig.99 i 100. A chDaily. (13 de eb e de 2024). Escuela Imagine Mon-
esso i / G adolí & Sanz. Recupe a de h ps://www.a chdaily.cl/cl/974952/
escuela-imagine-mon esso i-g adoli-and-sanz?ad_medium=galle y (42)
110 111
1900 2020
1907
1ª Escola Mon esso i, Roma
19601920 1940 1980 2000
1914
Escola del Bosc, Ba celona
1921
Escola del Ma , Ba celona
1923
Escola del Bosc del Guina dó, Ba celona
1926
Escola a l'Ai e Lliu e, Ams e dam
1932
Escola a l'Ai e Lliu e, Su esnes
1935
Co ona Schools, LA
1936
Asilo San 'Elia, Como
1938
Eme son School, LA
1951
Munkegaa d School, Copenhagen
1957
Escola a Nagele, Nagele
1960
Mon esso i School, Del
1965
Escola Ga bí, Ba celona
1972
Escola Thau, Ba celona
1976
Escola Cos a i Llobe a, Ba celona
1980
Apollo Schools, Ams e dam
1993
Ins i u To edemba a, To edemba a
2001
Lla d'in an s Els Colo s, Manlleu
2010
Lla d'in an s El Pe i Com e, Besalú
2019
Imagine Mon esso i, Pa e na
1914-1918
P ime a Gue a Mundial
1923-1930
P imo de Ri e a
1931-1939
Segona República
1936-1939
Gue a Ci il
1939-1945
2ª Gue a Mundial
1939-1975
F ancisco F anco
1993
Consolidació Unió Eu opea
1989
Caiguda mu de Be lin
2008
C isi econòmica
2020
Pandèmia COVID-19
1959-1965
Salk Ins i u e
1950-1955
No e Dame du Hau
1904-1907
Casa Ba lló
1964-1969
Los Clubes
2001-2007
Capella B ude Klaus
1945-1951
Casa Fa nswo h
1948
Casa Es udio
1935-1939
Casa Cascada
1953
Capilla Capuchinas
1961-1963
Que ini S ampalia
1947-1991
Gue a F eda
1928-1931
Villa Sa oye
1938
Villa Mai ea
- Indus iali zació
- Mig ació cap a les ciu a s i
c eixemen demog à ic
- Condicions de ida insalub es
- Rígid i uni o me
- Mo imen higienis a
- Mon esso i
- Open ai schools
- Pe íode d'en egue es
- C isi econòmica
- Ascens del eixisme
(I àlia i Alemanya)
- Ca àc e monumen al
- "No a església"
- Anys 30:
- Co en s higienis es
- Escola Ac i a
- Eu opa de as ada
- Recons ucció i uncionalisme
pos gue a
- Tensions en e països
- Espanya: ca àc e ígid del ègim
- No d Eu opa: eno ació
pedagògica
- Mo imen s socials
- Eu opa: Es a del benes a
- Espanya: democ àcia (1975)
- Reno ació pedagògica:
- Ca alunya
- Hans Scha oun
- He man He zbe ge
- T ans o mació ecnològica
- Expansió del capi alisme global
- Tecnologia
- Sos enibili a i medi ambien
- Ca alunya: e o mes educa i es
- Eme gència climà ica
- Apos es pe sos enibili a
- Poca in e sió pública
- Benes a emocional i ísic
- Ma e ials sos enibles
- Tecnologies passi es
- Adap ació a no es
o mes de iu e
Con ex his ò ic A qui ec u a escola
1950-1952
Ajun amen de Sayna salo
NacionalIn e nacional
Ja dins zen
Temple Ryoanji
Alhamb a
de G anada
- Na u ali zació
1990-1996
Te mes de Vals
2007
Museum Kolumba
2005
Les Cols Pa ellons
1988
Sain Benedic Chapel
2018
Secula Re ea
2011
Se pen ine Galle y
2006
Sun Slice House
2004
Bodegues Bell-lloc
1988
Casa Vicenç
2015-2023
Museu del Ba oc de Ca alunya
1967-69
Escola San Jo di, Pineda de Ma
1976-1978
Casa Rognoni
1968
Casa Fasquelle
1966-1968
Habi a ges Via Augus a-B usi-San Elies
1988-1990
Casa Jo i-Mise achs
2007-2007
Escola Lluís Vi es
2001-2003
C ema o i del Cemen i i de Reus
1973
Casa Bo ill
2020
Escola San Ignasi, Man esa
2020
Escola La Fon , Man esa
2021
Escola La Sabina, Mad id
2013
Escola Els Encan s, Ba celona
1929
Pa elló Alemany Ba celona
ig.101
Con ex + Sen i s + Escoles
Elabo ació p òpia
112 113
A a és de la jux aposició de les capes d’anàlisi del eball:
con enido s senso ials
con ex his ò ic, polí ic i social
espais educa ius
s’o e eix una isió c í ica edac ada en aques a e ce a i úl-
ima pa . Aques a, no p e én se única i e ade a, ja que
ambé hi é pes una pa subjec i a pe sonal adqui ida al
lla g de la in es igació, pe ò sí p e én posa en alo o l’es-
udi eali za pe al que no quedi en una me a ece ca so-
b e els di e en s àmbi s. A a és de la usió dels diag ames,
s’o e eix un nou en ocamen i una isió c í ica pe en end e
la elació en e o s els elemen s.
El diag ama ( ig.101) s’o gani za a a és d’un eix c onològic
que di ideix el ull en dues pa s. L’eix o gani za els da e s
cen anys en pe íodes que an cada in anys, ja que cada un
d’ells espon a un con ex polí ic, his ò ic i social d’Eu opa,
i conseqüen men d’Espanya i Ca alunya. A la pa cen al
si uada pe so a l’eix, es de ineixen els concep es més elle-
an s de cada con ex , men e que la pa que queda pe
sob e l’eix, de ineix l’a qui ec u a escola de cada pe íode.
Alho a, com a b anques del onc e eb ado , c eixen de
o ma o denada i c onològica els esde enimen s impo -
an s i les a qui ec u es a des aca dins l’àmbi senso ial.
To es elles queden dis ibuïdes de mane a que en la pa
supe io es oben les ubicades dins el con ex d’Espanya
i Ca alunya, men e que en la pa in e io , les de la es a
d’Eu opa o pun ualmen a escala in e nacional o a el con-
inen . D’aques a mane a, o i la jux aposició dels múl iples
i di e en s concep es, el mapa es a comp ensible a simple
is a pe pode o gani za i si ua cada un dels elemen s,
sigui a ni ell empo al, his ò ic o si uacional.
III. VISIÓ CRÍTICA
A pa i del diag ama ( ig.101), el p ime que des aca és
la di e ència e olu i a de l’a qui ec u a en l’àmbi nacio-
nal -Espanya i Ca alunya- i en l’àmbi eu opeu. A Eu opa,
l’apa ició d’a qui ec u es escola s i exemples d’ob es que
inco po en els sen i s apa eix de o ma mol més con i-
nuada i cons an ; no exis eix cap bui o cap pe íode on es
deixen de eu e aques es inno acions a qui ec òniques.
A Espanya i Ca alunya, en can i, la Gue a Ci il i els è-
gims dic a o ials gene en un pe íode ‘ an asma’ en e els
anys en a i els anys se an a, on s’inculquen els alo s del
ègim i es ep imeix qualse ol in en adical que s’oposi a
aques . Això p o oca un enda e imen del país espec e a
la es a d’Eu opa, la qual a ança en no es p opos es i ob es
d’a qui ec u es escola s, que a poc a poc inno en i in o-
dueixen elemen s senso ials de ca àc e signi ica iu, com la
inco po ació de la na u a, la impo ància en la elació en e
in e io i ex e io , l’apa ició de classes a l’ai e lliu e, o l’ap e-
nen a ge dels alumnes basa en l’expe iència i el con ac e
amb l’espai cons uï de l’escola. Aques es ideologies, que
esponen a la in luència del mè ode Mon esso i, les open-
ai -schools i els mo imen s higienis es, són una in luència
pels pos e io s espais educa ius que so geixen a Ca alunya
a pa i dels anys se an a un cop inali za el pe íode del
ègim. A pa i d’aques momen , ecupe ada de la gue a
i la dic adu a anquis a, Ca alunya ep èn les p opos es a-
dicals i inno ado es dins el model pedagògic, inco po an
els sen i s i mè odes d’ap enen a ge dinàmic en e l’alumne
i l’a qui ec u a.
A pa i dels anys se an a, el diag ama ( ig.101) e ela mol-
es d’aques es p opos es d’a qui ec u a escola i al es
ipologies d’ob es a eu de Ca alunya. Les in luències eu-
opees, l’apa ició de igu es com Scha oun i He zbe ge ,
i la c eixen eno ació ecnològica i econòmica del país,
accele en el p océs i els in en s de ecupe a els ideals pe-
dagògics del passa , com l’Escola del Bosc (1914), l’Escola
del Ma (1921) i l’Escola del Bosc de Guina dó (1923). A
poc a poc, la igu a de l’alumne i la se a elació amb l’espai,
sob e o ex e io i na u al, a guanyan impo ància en les
no es p opos es educa i es, que con inua an e olucionan
ins el dia d’a ui.
ig.101 Veu e pàgines 110-111
126 127
_LLIBRES, ARTICLES I REVISTES
(1) Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de la piel: la a qui ec u a y los
sen idos. (Edi o ial GG (Gus a o Gili), Ed.).
(2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez, A. (2007). Ques-
ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi ec u e. (Edi o ial
William S ou Publishe s, San F ancisco).
(3) Zum ho , P. (2006). A mosphe es: A chi ec u al En i on-
men s. Su ounding Objec s. (Edi o ial Bi khause ; P in ing).
(4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o S uden s in A chi ec-
u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e dam).
(5) Blase , W. (1999). Mies an de Rohe: Fa nswo h House,
Weekend House / Wochenendhaus. (Edi o ial Bi khäuse ).
(6) Noelle, L. (2018). Luis Ba agán: Sea ch and C ea i i y.
(Edi o ial Cen e o Ame ican A chi ec u e and Design).
(7) Capi el, A., Fe nández-Galiano, L., Isasi, J. & Pallasmaa,
J. (1997). AV Monog a ías nº66: Al a Aal o. (Edi o ial A qui-
ec u a Vi a).
(8) Fu agawa, Y. (2009). Al a Aal o: Villa Mai ea. Noo ma -
kku, Finland, 1937-39. (Edi o ial ADA EDITA TOKYO CO).
(9) Cu is, W., Fille , M., Moneo, R., Na a o, J. & Scully, V.
(1997). AV Monog a ías de A qui ec u a y Vi ienda nº44: Louis
I. Kahn. (Edi o ial A qui ec u a Vi a).
(10) E lin, R.A. (1994). F ank Lloyd W igh and Le Co busie :
The oman ic legacy. (Edi o ial Manches e Uni e si y P ess).
(11) Bassegoda, J., Sanma í, J. & Gi al -Mi acle, D. (2012).
Casa Ba lló: Llum i colo /Luz y colo /Ligh and colou . (Edi o ial
T iangle Pos als, S.L.).
(12) B ooks, B. & Gossel, P. (2004). F ank Lloyd W igh . (Edi-
o ial Taschen Ame ica Llc).
BIBLIOGRAFIA
(13) Scheidegge & Spiess. (2014). Pe e Zum ho , 1998-
2001. Buildings and P ojec s, Volume 3. (Edi o ial SCHEIDE-
GGER).
(14) Dal Co, F. & Te assan, P. (2006). Ca lo Sca pa. La Fon-
dazione Que ini S ampalia a Venezia. (Edi o ial Elec a).
(15) He zbe ge , H. (2008). Space and Lea ning: Lessons in
A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e dam).
(16) TipusG à ics. (2022). C ònica: El dia i de l’Escola Ga bí
de Pe e Ve gés. (Edi o ial TipusG à ics).
(17) Bak, P. & Del , D. (1982). J.Duike , bouwkundig inge-
nieu . (Edi o ial De Sleg e).
(18) Ro h, A. (1950). The New Schoolhouse/Das neue Schul-
haus/La Nou elle École. (Edi o ial Gi sbe ge Zü ich).
_TREBALLS FINALS D’ESTUDIS
(19) De la Fuen e, L. A. (2012). A qui ec u a: El diseño de una
expe iencia. Tesis doc o al, Uni e si a poli ècnica de Ca a-
lunya. UPCommons. h p://hdl.handle.ne /10803/81930
(20) Sen ie i, C. & Ve dejo, E. (2017). Las escuelas de Hans
Scha oun e sus la escuela inlandesa en Saunalah i. P ojec-
e, Uni e si a de Se illa. C ea i e Commons. h ps://doi.
o g/10.12795/ppa2017i17.05
(43) Bolaño, G., Dema ia, M. & Toledo, A. (2017). Tesis:
ESCUELA YA!. Lib o ol.1. P ojec e inal. h ps://issuu.com/
a aceli oledo acca/docs/escuela_ya_lib o_ ol1
(44) Delia, B. (2021). A qui ec u as a lo de piel. La expe ien-
cia senso ial en espacios con empo áneos. P ojec e, Uni e -
si a de Valladolid. UVaDOC. h ps://u adoc.u a.es/hand-
le/10324/48919

128 129
_WEBGRAFIA
(21) Associa ion Mon esso i In e na ionale. (29 de e-
b e de 2020). On This Day, 29 Feb ua y 1912. Recupe a
de h ps://a chi es.mon esso i-ami.o g/news/day-29- e-
b ua y-1912
(22) Minis è e de l’Éduca ion na ionale, de l’enseignemen
supé ieu e de la Jeunesse. (n.d.). École de plein ai de Su-
esnes. Recupe a de h ps://ba iscolai e.educa ion.gou . /
ecole-de-plein-ai -de-su esnes-240449
(23) His ò ies de Ba celona. (13 de se emb e de 2020).
L’Escola del Bosc, un col·le a l’ai e lliu e. Recupe a de h -
ps://his o iesdebcn.com/escola-del-bosc/? ela ed_pos _
om=895
(24) Hidden A chi ec u e. (n.d.). Co ona School. Recupe a
de h ps://hiddena chi ec u e.ne /co ona-school/
(25) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s Els Colo s, Man-
lleu. Recupe a de h ps://www. c a qui ec es.es/p ojec s/
lla -din an s-els-colo s-manlleu-ba celona/
(26) El Globus Ve mell. (n.d.). Escola in an il Sabina. Recupe-
a de h ps://elglobus e mell.o g/se eis/espais-educaius/
escola-in an il-sabina/
(27) Ajun amen de Ba celona. (28 de juliol de 2014). En
ma xa les ob es de l’Escola dels Encan s. Recupe a de h -
ps://ajun amen .ba celona.ca /glo ies/en-ma xa-les-ob es-
de-lescola-dels-encan s/
(28) His ò ies de Ba celona. (2 d’agos de 2021). L’escola a
la pla ja que an des ui les bombes. Recupe a de h ps://
his o iesdebcn.com/escola-del-ma /
(29) Escola Pa c del Guina dó. (n.d.). Una mica d’his ò ia.
Recupe a de h ps://ago a.x ec.ca /escolapa cdelguina do/
lescola/una-mica-dhis o ia/
(30) A quine. (27 de se emb e de 2013). Ejemplos ejempla-
es: Asilo San ’Elia. Recupe a de h ps://a quine.com/ejem-
plos-ejempla es-asilo-san elia/
(31) A ne Jacobsen. (n.d.). Munkegaa d School. Recupe a
de h ps://a nejacobsen.com/wo ks/munkegaa d-school/
(32) CIRCARQ. (9 de eb e de 2015). Munkegaa d School,
“a escuela de Jacobsen”. 1951-1958. Recupe a de h ps://ci -
ca q.wo dp ess.com/2015/02/09/munkega d-school-la-es-
cuela-de-jacobsen-1951-1958/
(33) DOCOMOMO_Ibé ico. (n.d.). Escola Ga bí. Recupe-
a de h ps://docomomoibe ico.com/edi icios/escola-ga -
bi/
(34) MBM A qui ec es. (n.d.). Escola Ga bí. Recupe a
de h ps://www.mbma qui ec es.ca /p oyec os_de alle.
php?id_p oyec o=42&id_sub_ca ego ia=5
(35) Ga bí Pe e Ve gés. (20 de desemb e de 2022). Escola
Ga bí Pe e Ve gés Esplugues: Ou al niu. Recupe a de h ps://
escolesga bi.ca /esplugues/josep-bohigas-ou-al-niu/
(36) MBM A qui ec es. (n.d.). Escola Cos a i Llobe a. 2003-
2008. Recupe a de h ps://www.mbma qui ec es.ca /p o-
yec os_de alle.php?id_p oyec o=76&id_sub_ca ego ia=4
(37) Ins i u Escola Cos a i Llobe a. (n.d.). Ins i u Escola.
Cos a i Llobe a. Recupe a de h ps://cos aillobe a.ca /ins i-
u -escola/#his o ia
(38) La Casa de la A qui ec u a. (n.d.). Ins i u o de Ense-
ñanza Secunda ia en To edemba a. Recupe a de h ps://la-
casadelaa qui ec u a.es/ ecu so/ins i u o-de-enseanza-se-
cunda ia-en- o edemba a/14c188b4-a8d -4bda-a337-9
b244241965c
131130
(39) Edu Manage . (n.d.). Ins i u To edemba a - To edem-
ba a, Ta agona. Recupe a de h ps://edumanage .es/ins i-
u - o edemba a/
(40) A chDaily. (9 d’agos de 2012). Gua de ia ‘Els Colo s’
/ RCR A qui ec es. Recupe a de h ps://www.a chdaily.cl/
cl/02-279342/gua de ia-els-colo s- c -a qui ec es
(41) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s El Pe i Com e,
Besalú. Recupe a de h ps://www. c a qui ec es.es/p o-
jec s/lla -din an s-el-pe i -com e-besalu-gi ona/
(42) A chDaily. (13 de eb e de 2024). Escuela Imagine
Mon esso i / G adolí & Sanz. Recupe a de h ps://www.
a chdaily.cl/cl/974952/escuela-imagine-mon esso i-g ado-
li-and-sanz?ad_medium=galle y
_FIGURES
ig.1, pàg.22-23. Elabo ació p òpia
ig.2, pàg.25. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.3, pàg.26. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o S u-
den s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e dam).
ig.4, pàg.27. e : (5) Blase , W. (1999). Mies an de Rohe:
Fa nswo h House, Weekend House / Wochenendhaus. (Edi-
o ial Bi khäuse ).
ig.5, pàg.28. e : (6) Noelle, L. (2018). Luis Ba agán: Sea ch
and C ea i i y. (Edi o ial Cen e o Ame ican A chi ec u e
and Design).
ig.6, pàg.29. e : (7) Capi el, A., Fe nández-Galiano, L., Isasi,
J. & Pallasmaa, J. (1997). AV Monog a ías nº66: Al a Aal o.
(Edi o ial A qui ec u a Vi a).
ig.7, pàg.31. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.8, pàg.32. e : (8) Fu agawa, Y. (2009). Al a Aal o: Villa
Mai ea. Noo ma kku, Finland, 1937-39. (Edi o ial ADA EDI-
TA TOKYO CO).
ig.9, pàg.33. e : (9) Cu is, W., Fille , M., Moneo, R., Na-
a o, J. & Scully, V. (1997). AV Monog a ías de A qui ec u a
y Vi ienda nº44: Louis I. Kahn. (Edi o ial A qui ec u a Vi a).
ig.10, pàg.34. e : (10) E lin, R.A. (1994). F ank Lloyd W igh
and Le Co busie : The oman ic legacy. (Edi o ial Manches e
Uni e si y P ess).
ig.11, pàg.35. e : (11) Bassegoda, J., Sanma í, J. & Gi-
al -Mi acle, D. (2012). Casa Ba lló: Llum i colo /Luz y colo /
Ligh and colou . (Edi o ial T iangle Pos als, S.L.).
ig.12, pàg.37. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.13, pàg.38. e : (12) B ooks, B. & Gossel, P. (2004). F ank
Lloyd W igh . (Edi o ial Taschen Ame ica Llc).
ig.14, pàg.39. e : (6) Noelle, L. (2018). Luis Ba agán:
Sea ch and C ea i i y. (Edi o ial Cen e o Ame ican A chi-
ec u e and Design).
ig.15, pàg.40. e : (6) Noelle, L. (2018). Luis Ba agán:
Sea ch and C ea i i y. (Edi o ial Cen e o Ame ican A chi-
ec u e and Design).
ig.16, pàg.41. e : (11) Bassegoda, J., Sanma í, J. & Gi-
al -Mi acle, D. (2012). Casa Ba lló: Llum i colo /Luz y colo /
Ligh and colou . (Edi o ial T iangle Pos als, S.L.).
ig17, pàg.43. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.18, pàg.44. e : (13) Scheidegge & Spiess. (2014). Pe e
Zum ho , 1998-2001. Buildings and P ojec s, Volume 3. (Edi-
o ial SCHEIDEGGER).
ig.19, pàg.45. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.20, pàg.47. e : (2) Holl, S., Pallasmaa, J. & Pé ez-Gómez,
A. (2007). Ques ions o Pe cep ion: Phenomenology o A chi-
ec u e. (Edi o ial William S ou Publishe s, San F ancisco).
ig.21, pàg.48. e : (14) Dal Co, F. & Te assan, P. (2006).
Ca lo Sca pa. La Fondazione Que ini S ampalia a Venezia.
(Edi o ial Elec a).
ig.22, pàg.49. Ima ge p òpia
ig.23, pàg.58-59. Elabo ació p òpia
ig.24, pàg.60. e : (21) Associa ion Mon esso i In e na-
ionale. (29 de eb e de 2020). On This Day, 29 Feb ua y
1912. Recupe a de h ps://a chi es.mon esso i-ami.o g/
news/day-29- eb ua y-1912
ig.25, pàg.61. e : (22) Minis è e de l’Éduca ion na ionale,
de l’enseignemen supé ieu e de la Jeunesse. (n.d.). École
de plein ai de Su esnes. Recupe a de h ps://ba iscolai e.
educa ion.gou . /ecole-de-plein-ai -de-su esnes-240449
ig.26, pàg.61 i 72. e : (23) His ò ies de Ba celona. (13 de
se emb e de 2020). L’Escola del Bosc, un col·le a l’ai e lliu e.
Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/escola-del-bos-
c/? ela ed_pos _ om=895
ig.27 i 28, pàg.62. e : (15) He zbe ge , H. (2008). Space
and Lea ning: Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Publi-
she s, Ro e dam).
ig.29, pàg.63. e : (15) He zbe ge , H. (2008). Space and
Lea ning: Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Publishe s,
Ro e dam).
ig.30, pàg.63 i 83. e : (24) Hidden A chi ec u e. (n.d.).
Co ona School. Recupe a de h ps://hiddena chi ec u e.ne /
co ona-school/
ig.31, pàg.64. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o
S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
ig.32, pàg.65. e : (20) Sen ie i, C. & Ve dejo, E. (2017).
Las escuelas de Hans Scha oun e sus la escuela inlandesa en
Saunalah i. P ojec e, Uni e si a de Se illa. C ea i e Com-
mons. h ps://doi.o g/10.12795/ppa2017i17.05
ig.33, pàg.66 i 93. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons
o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro -
e dam).
ig.34, pàg.68. e : (25) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in an s
Els Colo s, Manlleu. Recupe a de h ps://www. c a qui ec-
es.es/p ojec s/lla -din an s-els-colo s-manlleu-ba celona/
ig.35, pàg.69. e : (26) El Globus Ve mell. (n.d.). Escola in-
an il Sabina. Recupe a de h ps://elglobus e mell.o g/se -
eis/espais-educaius/escola-in an il-sabina/
ig.36, pàg.69. e : (27) Ajun amen de Ba celona. (28 de
juliol de 2014). En ma xa les ob es de l’Escola dels Encan s.
Recupe a de h ps://ajun amen .ba celona.ca /glo ies/en-
ma xa-les-ob es-de-lescola-dels-encan s/
ig.37, pàg.70-71. Elabo ació p òpia
ig.38 i 39, pàg.72. e : (23) His ò ies de Ba celona. (13 de
se emb e de 2020). L’Escola del Bosc, un col·le a l’ai e lliu e.
Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/escola-del-bos-
c/? ela ed_pos _ om=895
ig.40, pàg.73. e : (28) His ò ies de Ba celona. (2 d’agos
de 2021). L’escola a la pla ja que an des ui les bombes.
Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/escola-del-ma /
ig.41, pàg.73. e : (16) TipusG à ics. (2022). C ònica: El dia i
de l’Escola Ga bí de Pe e Ve gés. (Edi o ial TipusG à ics).
ig.42 i 43, pàg.73. e : (28) His ò ies de Ba celona. (2
d’agos de 2021). L’escola a la pla ja que an des ui les
bombes. Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/esco-
la-del-ma /
ig.44 i 45, pàg.74. e : (29) Escola Pa c del Guina dó. (n.d.).
Una mica d’his ò ia. Recupe a de h ps://ago a.x ec.ca /es-
colapa cdelguina do/lescola/una-mica-dhis o ia/
ig.46, pàg.74. e : (23) His ò ies de Ba celona. (13 de se-
emb e de 2020). L’Escola del Bosc, un col·le a l’ai e lliu e.
Recupe a de h ps://his o iesdebcn.com/escola-del-bos-
c/? ela ed_pos _ om=895
ig.47, pàg.75. e : (17) Bak, P. & Del , D. (1982). J.Duike ,
bouwkundig ingenieu . (Edi o ial De Sleg e).
ig.48, pàg.75. (18) Ro h, A. (1950). The New Schoolhouse/
Das neue Schulhaus/La Nou elle École. (Edi o ial Gi sbe ge
Zü ich).
ig.49, pàg.76. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o
S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
ig.50, 51 i 52, pàg.77. e : (15) He zbe ge , H. (2008).
Space and Lea ning: Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010
Publishe s, Ro e dam).
ig.53, pàg.78. e : (24) Hidden A chi ec u e. (n.d.). Co ona
School. Recupe a de h ps://hiddena chi ec u e.ne /co o-
na-school/
ig.54 i 55, pàg.79. e : (24) Hidden A chi ec u e. (n.d.).
Co ona School. Recupe a de h ps://hiddena chi ec u e.ne /
co ona-school/
ig.56, pàg.80. e : (30) A quine. (27 de se emb e de 2013).
Ejemplos ejempla es: Asilo San ’Elia. Recupe a de h ps://a -
quine.com/ejemplos-ejempla es-asilo-san elia/
132 133
135134
ig.57, pàg.81. e : (30) A quine. (27 de se emb e de 2013).
Ejemplos ejempla es: Asilo San ’Elia. Recupe a de h ps://a -
quine.com/ejemplos-ejempla es-asilo-san elia/
ig.58 i 59, pàg.84. e : (31) A ne Jacobsen. (n.d.). Munke-
gaa d School. Recupe a de h ps://a nejacobsen.com/wo -
ks/munkegaa d-school/
ig.60, pàg.84. e : (32) CIRCARQ. (9 de eb e de 2015).
Munkegaa d School, “a escuela de Jacobsen”. 1951-1958.
Recupe a de h ps://ci ca q.wo dp ess.com/2015/02/09/
munkega d-school-la-escuela-de-jacobsen-1951-1958/
ig.61 i 63, pàg.85. e : (32) CIRCARQ. (9 de eb e de 2015).
Munkegaa d School, “a escuela de Jacobsen”. 1951-1958.
Recupe a de h ps://ci ca q.wo dp ess.com/2015/02/09/
munkega d-school-la-escuela-de-jacobsen-1951-1958/
ig.62 i 64, pàg.85. e : (7) Capi el, A., Fe nández-Galiano,
L., Isasi, J. & Pallasmaa, J. (1997). AV Monog a ías nº66: Al a
Aal o. (Edi o ial A qui ec u a Vi a).
ig.65 i 66, pàg.86. e : (15) He zbe ge , H. (2008). Space
and Lea ning: Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Publi-
she s, Ro e dam).
ig.67, pàg.87. e : (15) He zbe ge , H. (2008). Space and
Lea ning: Lessons in A chi ec u e 3. (Edi o ial 010 Publishe s,
Ro e dam).
ig.68 i 69, pàg.88. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons
o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro -
e dam).
ig.70, pàg.89. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o
S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
ig.71, pàg.90. e : (33) DOCOMOMO_Ibé ico. (n.d.). Es-
cola Ga bí. Recupe a de h ps://docomomoibe ico.com/
edi icios/escola-ga bi/
ig.72, pàg.90. e : (34) MBM A qui ec es. (n.d.). Escola Ga -
bí. Recupe a de h ps://www.mbma qui ec es.ca /p oyec-
os_de alle.php?id_p oyec o=42&id_sub_ca ego ia=5
ig.73, pàg.91. e : (35) Ga bí Pe e Ve gés. (20 de desem-
b e de 2022). Escola Ga bí Pe e Ve gés Esplugues: Ou al niu.
Recupe a de h ps://escolesga bi.ca /esplugues/josep-bo-
higas-ou-al-niu/
ig.74 i 75, pàg.93. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons
o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro -
e dam).
ig.76, pàg.94. e : (36) MBM A qui ec es. (n.d.). Escola Cos-
a i Llobe a. 2003-2008. Recupe a de h ps://www.mbma -
qui ec es.ca /p oyec os_de alle.php?id_p oyec o=76&id_
sub_ca ego ia=4
ig.77, pàg.94. e : (37) Ins i u Escola Cos a i Llobe a. (n.d.).
Ins i u Escola. Cos a i Llobe a. Recupe a de h ps://cos aillo-
be a.ca /ins i u -escola/#his o ia
ig.78, 79 i 80, pàg.95. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Les-
sons o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s,
Ro e dam).
ig.81, pàg.96. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o
S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
ig.82, pàg.97. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons o
S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro e -
dam).
ig.83 i 84, pàg.98. e : (4) He zbe ge , H. (2005). Lessons
o S uden s in A chi ec u e. (Edi o ial 010 Publishe s, Ro -
e dam).
ig.85, pàg.99. e : (38) La Casa de la A qui ec u a. (n.d.).
Ins i u o de Enseñanza Secunda ia en To edemba a. Recu-
pe a de h ps://lacasadelaa qui ec u a.es/ ecu so/ins i u-
o-de-enseanza-secunda ia-en- o edemba a/14c188b4-
a8d -4bda-a337-9b244241965c
ig.86, pàg.100. e : (39) Edu Manage . (n.d.). Ins i u To e-
demba a - To edemba a, Ta agona. Recupe a de h ps://
edumanage .es/ins i u - o edemba a/
ig.87, pàg.101. e : (40) A chDaily. (9 d’agos de 2012).
Gua de ia ‘Els Colo s’ / RCR A qui ec es. Recupe a de h ps://
www.a chdaily.cl/cl/02-279342/gua de ia-els-colo s- c -a -
qui ec es
ig.88, pàg.101. e : (25) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in-
an s Els Colo s, Manlleu. Recupe a de h ps://www. c a -
qui ec es.es/p ojec s/lla -din an s-els-colo s-manlleu-ba -
celona/
ig.89, pàg.103. e : (25) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in-
an s Els Colo s, Manlleu. Recupe a de h ps://www. c a -
qui ec es.es/p ojec s/lla -din an s-els-colo s-manlleu-ba -
celona/
136 137
ig.90, pàg.104. e : (41) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in-
an s El Pe i Com e, Besalú. Recupe a de h ps://www.
c a qui ec es.es/p ojec s/lla -din an s-el-pe i -com e-be-
salu-gi ona/
ig.91, pàg.105. e : (41) RCR A qui ec es. (n.d.). Lla d’in-
an s El Pe i Com e, Besalú. Recupe a de h ps://www.
c a qui ec es.es/p ojec s/lla -din an s-el-pe i -com e-be-
salu-gi ona/
ig.92 i 93, pàg.106. e : (42) A chDaily. (13 de eb e de
2024). Escuela Imagine Mon esso i / G adolí & Sanz. Recu-
pe a de h ps://www.a chdaily.cl/cl/974952/escuela-imagi-
ne-mon esso i-g adoli-and-sanz?ad_medium=galle y
ig.94, 95 i 96, pàg.107. e : (42) A chDaily. (13 de eb e
de 2024). Escuela Imagine Mon esso i / G adolí & Sanz. Re-
cupe a de h ps://www.a chdaily.cl/cl/974952/escuela-ima-
gine-mon esso i-g adoli-and-sanz?ad_medium=galle y
ig.97 i 98, pàg.108. e : (42) A chDaily. (13 de eb e de
2024). Escuela Imagine Mon esso i / G adolí & Sanz. Recu-
pe a de h ps://www.a chdaily.cl/cl/974952/escuela-imagi-
ne-mon esso i-g adoli-and-sanz?ad_medium=galle y
ig.99 i 100, pàg.109. e : (42) A chDaily. (13 de eb e de
2024). Escuela Imagine Mon esso i / G adolí & Sanz. Recu-
pe a de h ps://www.a chdaily.cl/cl/974952/escuela-imagi-
ne-mon esso i-g adoli-and-sanz?ad_medium=galle y
ig.101, pàg.110-111. Elabo ació p òpia
ig.102, pàg.116-117. Elabo ació p òpia

CARLOTA TOST CHELA T eball de Fi de G au
ETSAV. Gene 2025