11
La docència i la ece ca com
a uncions bàsiques de la uni-
e si a es an p o undamen
inculades al món de la in o -
mació. De e , les ac i i a s
uni e si à ies
es
poden eu e
com a mo imen s d'in o ma-
ció des ina s a c ea , ansme-
e i assimila aques a in o -
mació. En o s aques s p o-
cessos, les biblio eques són
un
elemen
es
a ègic pe què
acili en la comunicació cien-
í ica i an possible la ans-
missió de coneixemen s.
En aques sen i , la UPC a
emp end e, els da e s anys,
o
un
conjun d'ac uacions
des inades a millo a de ma-
ne a gene al i p o unda uns
se eis de biblio eques que
p esen a en mancances mol
impo an s. Una pa des aca-
da d'aques es eali zacions,
que an se possibles g àcies
a
un
bon eball d'equip i a la
il·lusió d'una comuni a , es
an e so a
el
ma c del p o-
g ama Leibniz, desen olupa
en e els anys
1991
i 1993, i
han es a alo ades mol posi-
i amen .
Tanma eix, hem de se cons-
cien s que l'aplicació de les
no es ecnologies modi ica
pe manen men
el
món de la
in o mació i que
el
olum de
coneixemen s cien í ico- èc-
nics s'inc emen a de mane a
accele ada. Apa eixen, a més,
o mes al e na i es de di usió
d'una in o mació que
ja
po
a iba di ec amen a l'usua i.
Pe això, la UPC ol e palès
l'impo an pape que enen
les biblio eques en la ans-
missió de la in o mació cien-
í ico- ècnica i des aca que
l'ap enen a ge sob e com ob-
elú -la, usa -la i p odui -la és
esse
nc
i
al
en
la
ida
i
la
o
-
mació uni e si à ies. La uni-
e si a po eni així
en
les
se es biblio eques
un
lloc on
ap end e a ap end e.
So a aques lema, p ecis
a-
men ,
el
de e de les biblio e-
ques de la UPC
un
lloc on
ap end e a ap end e, la nos a
uni e si a es uc u a à el pla
de u u de les biblio eques
pe
al
pe íode 1995-1999, que
se à conegu com el p og a-
ma Esche . Un pla que plan-
eja en e els seus objec ius
que o s els memb es de la
comuni a uni e si à ia obin
en les biblio eques ecu sos i
se eis que els pe me in usa -
Ie
s com a aules d'au o o ma-
ció.
Amb la posada en ma xa del
p og ama Esche , olem p o-
mou e una ac i ud ac i a en-
e els usua is de les nos es
biblio eques. Els memb es de
la comuni a s'han d'ap opa
al
s se eis biblio eca is amb
la ma eixa men ali a que
adop en en un labo a o i a
l'ho a de eali za una expe-
iència, conscien s semp e
que
hi
oba an unes in aes-
uc u es adien s pe du a e -
me la se a eina. Els esul a s
depend an de la se a ac i ud,
pe què, pe eu e el màxim
p o i dels ecu sos disponi-
bles, s'
ha
d'es a p epa a .
Es ac a ambé de omen a
la consciència que aques a
p epa ació és una pa in e-
g an de la o mació uni e -
si à ia dels nos es dies.
L'ob a de l' a is-
a g à ic
Co nelius
Esche , que di e-
en s especialis-
es conside en
una exp essió
g à ica de la
complexi a que
ca ac e i za la
socie a con em-
po ània, ha de
se i a la UPC
com a emblema
en aques eplan-
ejamen de la
impo ància es a ègica de la
in o mació i del pape de les
biblio eques com a en i a s
que acili en accedi -hi i ob-
eni -la.
Així doncs, la sensibili zació
pe l'ap o i amen de les pos-
sibili a s del sis ema biblio e-
ca i mundial, pe
l'augmen
de la quan i a d'in o mació
cien í ico- ècnica accessible
elemà icamen
i
pe
la
acili
·
a d'u ili za -la es cons i uei-
xen en objec ius de e minan s
del Se ei de Biblio eques de
la UPC pe als p ope s anys.
2
S'inicia
l'Enginye ia
en
Au omà ica
i
Elec ònica
Indus ial
a Te assa, pàg. 4
La FIB
lliu a
ac edi acions
a
la da e a
p omoció,
pàg. 5
El
ec o
pa icipa
a
Lond es
en la
p esen ació
de
Ba celona
Cen e
Uni e si a i, pàg. 5
Jo nades
ècniques
sob e
ulne abili a
cos ane a al
Del a del Llob ega , pàg. 6
Pasqual
Ma aga"
clausu a
a
l'ETSECCPB les I
Jo nades
In e nacionals"
Ce dà,
u bs
i
e i o i",
pàg. 7
"Una ines a a la
socie a
obe a"
mos a
les
possibili a s
de
la
comunicació
al cibe espai, pàg. 10
Iniciades les
ob es
a les
esidències
de
Ba celona
i Te assa, pàg.
11
1 F e b e
1~~5
C
a e
úd
I "'1;:
--
j e Ca d/u
Yc.
1
(}¿
:b60 Sd
nl u
,q
LlC,J .
"; ¡
•••
•••
•••
upe
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
La
upe
comp a amb
31
g ups de ece ca de quali a
T en a-un g ups d'in es igado s de la UPC
han
ebu
un
o al de 150
milions
de
pesse es
de
la CIRIT, en el ma c del Pla de ece ca de
Ca alunya, que p e én po encia els g ups de ece ca de quali a .
El
CEPBA, conjun amen amb el CESCA,
a
ob eni el 1993 una sub en-
ció
d'
1,110
MECU
de la Unió Eu opea com a cen e d'equipamen al-
amen quali ica .
La
UPC comp a amb un po encial in es igado , an humà com ma e ial,
que ha e que els seus cen es i equips de ece ca ossin econegu s pe
di e en s ins i ucions, que els han a o ga sub encions pe al de po encia
la asca que duen a e me.
Només del Pla de ece ca de Ca alunya de la CIRIT s'han ebu
150
mi-
lions de pesse es. El
desemb e
de ] 993
la
CIRIT
a
adjudica
81,5
MPTA a 12 g ups de ece ca de la UPC pe al de po encia la se a ac i-
i a in es igado a. Així ma eix, el da e no emb e a a o ga 68,5 MP-
TA més a al es 19 g ups, en el ma c del ma eix Pla.
La Poli ècnica ha ebu pe aques concep e un o al de
150
MPTA, dels
quals cada g up ha ebu en e 3 i
8.
D'al a banda, el CEPBA ha ebu ,
conjun amen amb el CESCA, 1,110 MECU de la UE, que els ha dis ingi
com a cen e d'equipamen al amen quali ica .
Reconeixemen ins i ucional a
la
in es igació
Els
31
g ups de quali a els di igei-
xen: Eugenio Oña e, del CIMNE;
Libe o
Coll-To osa,
del
Labo a o i de sis emes i p ocessos
èx ils
mecànics;
els
g ups
de
Ma eo Vale o, d'A qui ec u a de
Compu ado s,
i
ambé
el
d'Olga
Casals,
del ma eix
depa amen
;
Edua do Alonso, d'Enginye ia del
Te eny,
Mine a
i
Ca og à ica;
Jesús
Ca e a,
d'Enginye ia
del
Te eny,
Mine a
i
Ca og à ica;
Joan
Cabes any,
Joan
Figue as
i
Lluís
Cas añe ,
d'Enginye ia
Elec ònica;
Lluís
Puigjane ,
d'
Enginye ia
Química;
Nú ia
Cas ell,
Fèlix
Sal o
i
Fe nando
O ejas, de Llengua ges i Sis emes
In o mà ics;
Fe an
Lagua a,
d'
Op ica
i
Op ome ia;
Xa ie
Oli e , de Resis ència de Ma e ials
i
Es uc u es
a
l'Enginye ia,
i
Ra ael Pous, de Teo ia del Senyal
i Comunicacions.
També són g ups de quali a els de
Josep M. Baldasano, de l'ITEMA;
Joaquim
Casal,
del
CERTEC;
Josep A. Planell, de Ciències dels
Ma e ials i Enginye ia Me al·lú gi-
ca;
Ma c
Anglada,
de
Ciències
dels
Ma e ials
i
Enginye ia
Me al·lú gica;
An onio
Aguado,
d'Enginye ia
de
la
Cons ucció;
Joseba Que edo, d'Enginye ia de
Sis emes,
Au omà ica
i
In o mà ica
Indus ial;
Josep
Ama ,
d'Enginye ia
de
Sis emes
Au omà ica
i
In o mà ica
Indus ial;
Josep
A.
Canas,
d'Enginye ia del Te eny, Mine a i
Ca og à ica;
Agus ín
Sanchez-
A cilla, d'Enginye ia Hid àulica,
Ma í ima
i
Ambien al;
Josep
Dolz,
d'Enginye ia
Hid àulica,
Ma í ima
i
Ambien al;
José
A.
Subi ana,
de
la
Uni a
de
Tecnologies Químiques Especials,
d'Enginye ia
Química,
i
Albe
P a ,
d'Es adís ica
i
In es igació
Ope a i a.
Fo men
ambé
pa
els
g ups
d'
An oni
Gi ó,
de
Física
i
Enginye ia Nuclea ; Pe e B une ,
de
Llengua ges
i
Sis emes
In o mà ics;
Assensi
Oli a,
de
Màquines i Mo o s Tè mics; Lluís
Melús, de Ma emà ica Aplicada i
Telemà ica;
Fe an
Canal,
de
Teo ia
del
Senyal
Comunicacions;
Josep
A.
Rod íguez, de Teo ia del Senyal i
Comunicacions,
i
Miguel
A.
Lagunas,
de
Teo ia
del
Senyal
i
Comunicacions.
Les
biblio eques
de
les
uni e si a s ca alanes
c een
un
ca àleg au oma i za
comú
El
sis ema
es a à
ges iona
pe
un
o dinado
cen
al,
que
el
Comissiona
d'Uni e si a s i
Rece ca
de
la
Gene ali a
ins al·la à a
la
Uni e si a
Poli ècnica
de
Ca alunya
El ca àleg col·lec iu, consul-
able a pa i del segon i-
mes e
de
1995 des
de
qual-
se ol biblio eca uni e si à-
ia, dona à accés au o ma i-
za a 1.458.278 olums
De la mà de la in o mà ica i
les elecomunicacions,
la
e-
lla
ima ge
de l'in es igado
ullejan inacabables i xe s
s'ha
acaba . A pa i del se-
gon imes e
d'aques
any,
les biblio eques de les uni-
e si a s ca alanes
s'hau an
suma
de ini i amen
a la
endència mundial que, basa-
da
en la
coope ació
biblio-
ecà ia, onamen a
un
se ei
millo , més àpid i amb més
ma e ials. Es ac a, en de i-
ni i a, d
'o e
i
l'accés
a
un
únic
ca àleg
col·lec iu con-
sul able des
d'un
o dinado
cen al, dins d'
un
sis ema bi-
blio eca i mundial.
El
sis ema
d'in e connexió
ap o i a el e que o es les
uni e si a s ca alanes s'es i-
guin
au oma i zan
amb
el
ma eix sis ema in o mà ic.
El
nou ca àleg acili a à i mi-
llo a à la ece ca i la docèn-
cia que es eali za a les uni-
e si a s,
ja
que es endibili -
zen els es o ços a
l'
ho a de
locali za i ob eni ma e ial
bibliog à ic, i po a à bene i-
cis
ambé
a la
ma eixa
es-
uc u a
biblio ecà ia,
a ès
que pe me es al ia cos os.
Així,
el
ca àleg de les uni e -
si a s
ca alanes
acili a à
1.458.278 olums pe consul a
El
ca àleg col·lec iu que con o ma an les uni e si a s ca a-
lanes implica à, en un u u mol p ope , que qualse ol
usua i d'una biblio eca uni e si à ia ingui accés a
un
o-
lum de documen ació que es xi a
en
1.458.278 olums i
unes 66.933 e is e
s.
Aques s documen s es an enca a en ase d'au oma i zació
en algunes uni e si a
s
, men e que en d'al es, com és
el
cas de la UPC, o
el
ca àleg p opi de la uni e si a
ja
es à
o almen au oma i za
.
l'accés a les col·leccions bi-
bliog à iques de les
un
i e s
i-
a s ca alanes i ob i à l'accés
a les bases de dades en CD-
ROM ins al·lades a la xa xa.
En
un
u u p ope , la ame-
sa
dels
ma e ia
ls
ambé
es
eu à àmpliamen a a o ida
a
pa i
d'un
nou
ipus
de
p és ec in e biblio eca i pel
qua
l es
poden
demana
elec ònicamen
els
docu-
men s necessa is.
D
'a
l a banda, la biblio eca
pod à e la ca alogació
pe
còpia, cosa que ep esen a à
a més
un
impo an es al i de
ecu sos.
His ò ia
d'un
ca àleg
El
1990, les biblio eques de
la
UAB,
la
UPF
i la
UPC,
jun amen
amb
les
de
la
Dipu ació
de
Ba celona
,
compa ien el ma eix sis ema
come cial
d'au oma i zació
de
biblio eques:
el
VTLS.
Naixia, alesho es,
el
p ojec e
de c ea una xa xa au oma i -
zada de biblio eques uni e -
si à ies i especiali zades.
Un any desp és s'enca ega-
a a l'emp esa VTLS Inc. la
con ecció d'un p ojec e pe a
la c eació d'una xa xa que es
basa en
la
coope ació de les
uni e si a s pe in e connec-
a els seus sis emes biblio e-
ca is i en la c eació d
'u
na in-
aes uc u a
in o mà ica
compa ida.
La
in e connexió
en e
els
ca àlegs
que
compa ien
el
ma eix sis ema es a eali za
l'any 1993,
men e
que
a
se l
'a
ny
passa
que es an
es udia a ons les necessi a s
del p ojec e i es a posa a
pun
el
sis ema
pe al
que
s'ins al·lés
el
ca àleg col·lec-
iu a l'o dinado cen al.
Finalmen ,
el
Comi
ss
iona
d'Uni e si a s i Rece ca a
decidi
la
ins al·lació de l'o -
dinado cen al, que ges iona
el
nou
sis ema,
a
la
Uni e si a Poli ècnica.
El
3 Pla de o mació del PAS pe me à, pe p ime a egada,
la
eali zació d'es ades a ins i ucions i uni e si a s eu opees
Aques
mes de
eb e
s'ha
publica el 3 Pla de o ma-
ció
pe
al
PAS
de
la UPC,
que ecull les accions de o -
mació p e is es pe
al
s p o-
pe s qua e anys.
L'objec iu és aconse
gu
i que
la
o mació
sigui una
eina
més de ges ió a
le
s
di
e en s
uni a s de eball i que acili-
i, d'una banda, la consecució
de esul a s i, d'una al a,
el
ma eix desen olupamen de
les
pe sones.
En e
le
s se es no e a s
hi
ha
el disseny d'una o e a esp
e-
cí ica ad eçada a cob i els
in e essos de c eixeme
n
p o-
essional del PAS, que es ol
conjuga amb les necessi a s
de
o mació
inculades
als
llocs de eball.
El
Pla é en
comp e, pe p ime a egada,
la possibili a que
el
pe sonal
pugui eali za es ades i isi-
es a ins i ucions i uni e si-
a s eu opees, amb la p esen-
ació de p ojec es pe pa de
les uni a s es uc u als.
A
pa i
del
p ime
pla
de
o mació s'ha ana e olucio-
nan cap a una o e a o ma-
i a
es a ègi
ca
pe
a
la
uni-
e si a ,
que
s'es uc u a à,
en els p ope s anys, en ui
àmbi s:
o mació
pe
a la
unció de comandamen ; pe
a
la
unció
adminis a i a;
o mació en in o mà ica
(1
i
II); o mació pe a les à ees
uncionals; idiomes; o ma-
ció pe a
la
millo a de l'a en-
ció a l'usua i in e n i ex e n, i
o mació di igida a cob i els
in e essos
de
desen olupa-
men p o essional del PAS.
Un
pla lexible
El
pla de o mació es ca ac-
e i za pe o e i una p og a-
mació més lexible, que s'a-
dap i
a l
es
necessi a s
que
la
ins i ució gene i.
El 3 Pla de o mació p esen-
a
ambé una o e a d'ac i i-
a s o ma i es als campus de
o a de Ba celona. 3
4
Pano ama
S-inicia
I-Engin
ye
ia
en
Au omà ica i Elec ònica
Indus ial a
Te assa
El
í ol,
de
segon
cicle
i
homologa
pel
Minis
e i
d'Educació i
Ciència,
és
el
p ime
de
les
se es
ca ac e ís iques
que
s'impa eix a l'Es a
espanyol
Aques
mes
de
eb e ,
la
UPC
comença
a
impa i
la
i ulació
d'Enginye ia en Au omà ica i Elec ònica Indus ial a l'E.T.S. d'Enginye s
Indus ials de Te assa. Els es udis, de segon cicle i homologa s pel
Minis e i d'Educació i Ciència, ind an una cà ega lec i a de 150 c èdi s
(1.500 ho es) epa i s en qua e semes es consecu ius de 37,5 c èdi s
(375 ho es) cadascun, amb
el
p ojec e de i de ca e a inclòs.
Pod an accedi di ec amen a la no a enginye ia els es udian s que hagin
supe a
el
p ime cicle de la ca e a d'Enginye ia Indus ial o els que in-
guin
el í ol de
p ime
cicle
d'Eng
i
nye ia
Tècnica
en
Elec ònica
Indus ial,
com
ambé
els
enginye s
ècnics
en
Elec ici a
(secció
d'Elec ònica Indus ial del pla de 1972). Els es udian s amb el í ol
d'Enginye ia Tècnicla en Elec ici a o d'Enginye ia Tècnicla en Sis emes
Elec ònics hau an de cu sa uns complemen s de o mació especí ics
com els que han de cu sa els es udian s p o inen s d'al es i ulacions.
Un
àmbi
indus ial en p og és
L'au omà ica és una disciplina que pe me la subs i ució d'un ope ado
manual pe
un
d'a i icial
en
eali za un ce p océs de ans o mació,
men e que l'elec ònica
és
la ecnologia que a possible aques a subs i u-
ció emp an
un
conjun de componen s i de ci cui s que
li
són p opis.
L'obje
c
iu
d'aques a
i ulació
és
la
o
ma
c
ió
de
p o essional
s
que
puguin
aplica els seus coneixemen s
en
aques àmbi indus ial. De e , l'au omà-
ica i l'elec ònica indus ial o men pa insepa able dels ac uals p oces-
sos p oduc ius augmen an -ne
el
endimen , la p oducció i la compe i i i-
a , en que es man ingui
un
ni ell uni o me de quali a i que disminuei-
xin els cos os ene gè ics i humans.
La
UPC
p esen a
els
plans
d'es udis
als
p o esso s
de
secundà ia
P op
de
200
p o esso s
de
se-
cundà ia an assis i el 20 de ge-
ne
a la
jo nada
de
p esen ació
dels plans d'es udis de la UPC.
La
ice- ec o a
de
Coo dinació
d'Es udis, Mon se a Pons, a e-
b e els p o esso s i els a pa la de
les i ulacions p e is es pe
al
cu s
1995-96 i de les p incipals ca ac-
e ís iques de la e o ma docen
que es du a e me a la Uni e si a .
Més a d, el ice- ec o de Polí ica
Acadèmica, Lluís Jo e,
a
e una
exposició sob e dades gene als i
p ime s esul a s ob ingu s en el
endimen acadèmic i al es aspec-
es com la ase selec i a i algunes
expe iències pilo .
L'objec iu úl im d'aques a inicia i-
a és
que
els
p o esso s
de se-
cundà ia puguin o ien a als seus
alumnes sob e els e s di e en-
cials dels es udis uni e si a is i
que els nous es udian s a ibin a la
uni e si a amb o a la in o mació
sob e es udis, a aluacions i al es
aspec es acadèmics o almen nous
pe a ells.
El
Consell
Social
con oca
el
V
P emi
de
Ciència- icció
El Consell Social ha obe
la
con-
oca ò ia de la cinquena edició del
P emi UPC de Ciència- icció, el
e mini de p esen ació d'o iginals
del qual inali za el
12
de se em-
b e de 1995.
Les ob es, que poden es a esc i es
en
ca alà,
cas ellà,
anglès
o
ancès, s'han de p esen a pe du-
plica i mecanog a iades a doble
espai, i han de eni una ex ensió
d'en e 70 i 115 ulls de 30 línies
de 70 ca àc e s.
El ju a concedi à
un
p ime p emi
d'l.OOO.
OOO
de pesse es i,
si
ho
conside a adien , una menció es-
pecial de 250.000 pesse es.
Opcional
men
es
concedi à
una
menc
ió
especial
de 2
50
,
000
p
es
se-
es a la millo na ació p esen ada
pe
un
memb e de la UPC.
Els o iginals s'han de ame e
al
Consell Social (a . Diagonal, 649,
08028 Ba celona).
Julio
Fe moso
in o ma
des
de
la
Poli ècnica
sob e
el
p og ama
de
coope ació
educa i a
ALFA
El p esiden del comi è cien í ic del
p og ama
ALFA
(Amè ica
Lla ina
Fo mació Acadèmica), Julio Fe moso,
a p esidi
el
18
de gene una sessió
in o ma i a a la UPC, en p esència
del ec o , Jaume Pagès, i del di ec o
execu iu
del
Pa ona
Ca alà
P o
Eu opa, Casimi de Dalmau.
L'ALFA
es a
ap o a
el ma ç del
1994
en
el ma c de
la
coope ació pe
al
desen olupamen en e la UE i els
països d'Amè ica Lla ina. Aques p o-
g ama, del qual Fe moso
a
des aca
que "no són aju s a la R+D", é un
p essupos
de
40 milions d'ECUS i
espon
al
que
l'ex- ec o
de
la
Uni e si a de Salamanca a de ini
com "l'obsessió pe la o mació que
a
comp ome e els polí ics a Rio".
El p og ama, que dedica mol s dels
seus ecu sos a la mobili a , se cen a
en es camps d'ac uació: l'enginye ia,
la medicina i les ciències de la salu , i
les ciències socials.
El
ec o
pa
icipa
a
Lond es
en
la
p esen ac
ió
del
p ojec e
Ba celona
Ce
n e
Uni e si a i
El
ec o
de
la
Poli ècnica,
Jaume
Pagès, a pa icipa el
17
de gene
passa en la p esen ació del p ojec e
Ba celona Cen
e
Uni e si a i, que a
eni
lloc a la C
amb a
de
Come ç
Espanyola a Lond
es
i en el qual pa -
icipa a
la
UPC. A la obada, que e-
nia l'objec iu de p esen a les uni e -
si
a s
de
l'
à ea
me opoli ana
de
Ba celona en el ma c d'una se mana
dedicada a la p esen ació gene al de la
ciu a com al, an assis i -hi p o es-
so s i esponsa
bl
es
dels sis emes uni-
e si a i i p e-
un
i e si a i b i ànics.
Les exposicions an ac a de emes
mol di e sos com són l'o e a acadè-
núca, els se e
is
uni e si a is i
el
po-
encial de ece
c
a.
En el seu o n, el ec o de la UPC,
Jaume Pagè
s,
a e e i -se a les ela-
cions que man enen les uni e si a s
ca alanes amb el sec o p oduc iu i la
ans e ència de ecnologia que
es
ea-
li za des de la
in
s i ució.
Ramon
Pla:
"L'adminis ació
a o ga à
els
e
c
u sos
en
unció
dels
p ojec es
que
p esen in
les
uni e si a s
"
El di ec o gene al d'Uni e si a s de la Gene ali a , Ramon Pla, i el ge en de la
Poli ècnica, F ancesc Solà, an pa icipa el
18
de gene en
un
deba o gani za
pe l'associació UnC i i ula "Finançamen de la uni e si a ", en el qual
es
an
ac a alguns dels emes més canden s pel que a a l'a
ss
ignac
ió
i dis ibució de
ecu sos a les uni e si a s ca alanes
i,
conc e amen , a la
UPc.
Du an l'ac e, que
a
mode a el ca ed à ic Albe Co ominas, el di ec o gene al
es a e e i a l'escàs augmen del 0,9% dels p essupos os assigna s a les uni e -
si a s i
a
mani es a que la xi a es compensa amb al es ons addicionals.
Ramon Pla
a
pa la ambé del nou Pla plu ianual d'in e sions, p e is pe als
p ope s sis anys, del qual a explica que es basa à en e
ls
p ojec es p esen a s
pe les
un
i e si a s, pe ò que l'Adminis ació dona à els
e
cu sos d'aco d amb l'a-
p o ació dels p ojec es. El ge en
a
di que és necessa i can ia -ne
el
model de
inançamen i comença a eni en comp e elemen s com són l'expe imen abili a
de les ca e es,
el
g au d'ocupabili a , la necessi a d'amo i za
el
pa imoni de
què es disposa i la dispe sió dels cen es, en e d'al es. Solà a di ambé que cal
que
es
comenci a "p emia " les uni e si a s que aconsegueixen ecu sos ex e ns.
La
FIB
lliu a
ac edi acions
a
la
se a
da e a
p omoció
P op de 200 es udian s de la FIE de la
p omoció del cu s 1992-93 an eb e
el
27
de gene les ac edi acions de la
Facul a en
un
ac e p esidi pel ec o ,
Jaume Pagès, i pel degà del cen e,
Pe e Bo ella. A més, el cien í ic ale-
many Gün e Koch
a
o e i una con-
e ència sob e l'Eu opean So wa e
Ins i u e (ESI), o ganisme dependen
de la UE, del qual és p esiden , i que
ag upa di e ses indús ies eu opees
pe
dona
supo
en
l'aplicació
de
so wa e.
To a
la
in o
m
ació
sob e
l'ETSETB
pe
mi jà
d'INTERNET
Qualse ol
del
s usua is connec a s a la
xa xa INTERNET po accedi des del
mes de gene a o a la in o mació so-
b e l'ETSETB pe mi jà del se ido
WWW. Així, es po conèixe l'e olu-
ció del cen e d
es
de la se a undació,
els plans d'es ud
is
que impa eix, els
ho a is de les classes i el calenda i
d'exàmens del cu
s.
Des d'INTERNET es po ob eni am-
bé una desc ipció dels labo a o is do-
cen s, llocs de eball, equipamen s i
ambé sob e els di e sos p og ames
d'in e can i en què pa icipa l'escola.
Els con enis de coope ació educa i a
i la ece ca
qu
e
es
a als depa amen s,
com ambé
el
s
e
lè ons del p o esso-
a , són al es in o macions a les quals
es po accedi en ca alà, cas ellà i, ben
a ia , en anglès.
Pe connec a -s'
hi
, només cal disposa
d'un PC i un mòdem, eni
pe mís
d'accés a un se ido connec a a la
xa xa INTERNET i ecleja :
h p://ci el.up
c.
es/e se
b.
Les
Jo nades
de
Po es
Obe es
a
la
Poli ècnica
Miquel Ba celó
Ca ed à ic
de
la
Facul a d'In o mà ica
de Ba celona
A o s ens hau ia ag ada sabe
quelcom més dels es udis uni e -
si a is que olíem comença .
Escolli
cane a
no
és una decisió
àcil. Fins i o , que
jo
eco di, de-
cidi
en ç:
el ba xille de lle es i
el de ciències
ja
em ou un pas di-
ícil. Tinc en ès que, amb més op-
cions,
el
jo en d'a a enca a ho é
més di ícil...
Pe ò, a iba s a la Uni e si a , el
en all de possibili a s és enca a
més ample i o a in o mació és
bona pe ajuda a p end e una de-
cisió ancamen impo an .
C ec que pode escol a
(i
ambé
in e oga )
un
p o esso i, mol
més impo an ,
un
alumne que es-
igui seguin els es udis, és un ele-
men quasi imp escindible pe e
una bona ia, semp e i que
hi
ha-
gi
la mínima hon adesa i hones e-
da en les p esen acions que, lògi-
camen , han de se ealis es i han
de de ugi el iom alisme.
Pe ò les Jo nades de Po es
Obe es són ambé ú ils pe als
p o esso s. Si os possible (ja sé
que no ho és), se ia bo que
un
g an nomb e de p o esso s de
la
Poli ècnica ingués la possibili a
d'en on a -se amb les p egun es
(no pas del o innocen s) d'a-
quells que olen es udia a la nos-
a Uni e si a , i ambé amb els
comen a is que an als seus u u s
companys aquells que
ja
es udien
a la uni e si a . L'expe iència d'un
pa ell d'anys in e enin en aques-
es jo nades m'ho ha demos a ai-
xÍ.
So in la dinàmica in e na
(i
un
xic ancada) de la ida uni e si à-
ia ens po e oblida la eali a
social i les expec a i es eals d'a-
quells que són, en ce a mane a,
els nos es "clien s p e e en s".
Escol a les p eocupacions del jo-
en que ol es udia a
la Uni e si a Poli ècnica de
Ca alunya sob e el con ingu i el
sen i dels es udis, sob e les pe s-
pec i es p o essionals (ells saben
que no o es s'esgo en en
la
eali -
zació d'una ca e a acadèmica
..
.),
i,
en de ini i a, sob e el "pe què
de o plega ", és
un
bon exe cici
d'humili a in el·lec ual que eco-
mana ia a o hom. En qualse ol
cas, les Jo nades de Po es
Obe es, lle a de l'imp escindible
e nís de "mà que ing" en una
època de compe i i i a uni e -
si à ia, són de g an impo ància i
he de di que m'hau ia ag ada po-
de assis i -hi quan
jo
e a més jo-
e. Pe ò lla o s no en eien. 5

6
Nexus
Jo nades
Tècniques
sob e
Vulne abili a Cos ane a
al
Del a del Llob ega
El
dia 24 de gene an eni lloc a
la
UPC les p ime es Jo nades
Tècniques sob e Vulne abili a Cos ane a al Del a del Llob ega , o ga-
ni zades pel Cen e In e nacional d'In es igació de Recu sos
Cos ane s, que an aplega els esponsables de les di e en s pa s impli-
cades en el Pla del del a del Llob ega
El 24 de gene an eni lloc
al
campus no d les Jo nades Tècniques so-
b e Vulne abili a Cos ane a
al
Del a del
Llob ega
, p omogudes pel
Cen e In e nacional
d'In e
s igació dels Recu sos Cos ane s (CIIRC),
que an aplega les pa s implicades en
el
Pla del del a del Llob ega ,
des ina a millo a les in aes uc u es d'aquella à ea i ecupe a el del a
des del pun de is a mediambien al.
D
'aq
ues a mane a es p e enia e possible l'in e can i d'opinions sob e la
p oblemà ica e e en a ]' impac e ambien al exis en
al
Pla del a, com
ambé pode alo a les mesu es necessà ies que cal adop a pe
al
desen-
olupamen sos enible de la zona cos ane
a.
Les di e en s in e encions que
hi
a ha e
al
lla g de
la
jo nada an e
palesa
la
necessi a de oba -hi solucions " o es", que in eg in les di e-
en s
eali a s
del
del a,
an
econòm
i
ques
com
ambien als.
D'aques a
ma
-
ne a es an p oposa espos es poc ag essi es als e ec es que p odui à la
des iació del iu Llob ega i l'ampliació del po de Ba celona. Així, pe
al
de compensa l'e osió que pa i an les pla ges que es an
al
sud d'aques-
a ampliació, s'op a a pe la egene ació del li o al amb apo acions de
so a, men e s'es udien els e ec es no p e is os i la se a solució.
El
CERTEC
pa icipa
en
un
p og ama
d'in o mació
sob e
isc
ecnològic
El
Cen e
d'Es udis
de
Risc
Tecnològic
(CERTEC)
del
Depa amen
d'Enginye ia
Química ha signa
un
con eni amb
el
Depa amen
de
Go e nació
(Ge ència de P o ecció Ci il) de la
Gene a
li a
de
Ca alunya
,
mi -
jançan
el
qual
pa icipa
en
el
P og ama
d'in o mació
sob e
el
isc ecnològic
al
Baix Llob ega .
L'objec iu del p og ama és dona a
la població de 10 municipis la in-
o mació necessà ia sob e l'e en-
ual isc que po implica la p oxi-
mi a de la indús ia química i so-
b e les mesu es que cal p end e en
cas d'eme gència.
El
CERTEC ha pa icipa en l'ela-
bo ació de la documen ació ècni-
ca i du à a e me les sessions in-
o ma i es als di e sos col·lec ius
( ècnics, escoles, associacions de
eïns, e c).
El
p og ama
és una
expe iència
pione a a ni ell in e nacional que
espon als equisi s de
la
mode na
legislació sob e iscs majo s.
La
UPC
aculll'Eu oCOLT'95,
un
cong és
sob e
eo ia
de
l'ap enen a ge
a i icial
Del
13
allS
de ma ç ind à lloc a
la UPC
el
segon cong és eu opeu
Eu oCOLT'95, sob e eo ia de l'a-
p enen a ge compu acional, o ga-
ni za
pel
Depa amen
de
Llegua ges i Sis emes In o mà ics.
Reuni à a Ba celona els p incipals
expe s
in e nacionals
en
aques
camp i comp a à amb la p esència
de
Ray
Solomono ,
d'Oxb idge
Resea ch;
Jo ma
Ris
sane
n,
de
IBM Almadén, i Angus McIn y e,
de la Uni e si a d'Ox o d, com a
ponen s in i a s.
L'Eu oCOL
T'95
es à
pa ocina
pe
l'Eu opean
Associa ion
o
Theo e ical Compu e Science, pe
la
Unió
Eu opea
,
mi jançam
el
p og ama
ESPRIT,
pe
la
In e na ional
Fede a ion
o
In o ma ion
P ocessing
i
pe
la
Uni e si a
Poli ècnica
·
de
Ca alunya.
Un
llib e
d'es il
elabo a
a
l'ETSAV
de ini à
la
quali a
dels
habi a ges
de
p omoció
pública
A an del
con eni
que
es a
signa
l'
11
de gene passa , i en el e mini de
sis mesos,
un
g up d'in es igado s de
la
secció
de
Tecnologia
del
Depa amen
de
Cons uccions
A qui ec òniques
T
clou à
un llib e
d'es il de la cons ucció en
el
qual es
de ini à la quali a cons uc i a, a pa -
i de la elació quali a /p eu, que u i-
li za an en les se es di e en s p omo-
cions
es
emp eses
públiques:
Habi a ges
Municipals
de
Sabadell
(VIMUSA), P omocions Municipals
de San
Cuga
del Vallès
(PROMU-
SA)
i
l'Ins i u
Me opoli à
de
P omoció del Sòl i Ges ió Pa imonial
(IMPSOL).
El olum inclou à solucions ecnolò-
giques desen olupades a pa i de la
in o mació apo ada pe les emp eses
del am de la cons ucció i ambé e-
mes ela ius a no ma i es, selecció de
ma e ials,
elació
de
sis emes
cons-
uc ius,
demanda
de
p es acions
al
sis ema
ecnològic
i
e e ències
di-
mensionals.
Qua e ipus de cons ucció
L'equip
de
l'ETSAV
sis ema i za à
les
especi icacions
que
cal
eni
en
comp e pe a qua e ipus de cons uc-
ció: les p omocions de ègim especial
i els habi a ges de p omoció pública
con inguda, els de ègim gene al, els
de lliu e p eu axa i les
i
endes de
llogue .
El
eball, que es lliu a à en
un
so -
wa e
pe
acili a l'en ada de no es
in o macions, es conc e a en aspec es
ela ius a ma e ials, componen s i sis-
emes ecnològics que a ec en la cons-
ucció de l'edi ici.
La
UPC
es ud
ia
els
sis emes
de
comunicació
mòbil
que
ope a an
a
pa i
del
2005
Un
equip
d'in es igado s
del
Depa amen
de
Teo ia
del Senyal i
Comunicacio
ns es udia els
sis emes
de comunicacions que ope a an a pa -
i de la p ime
a
dècada del p ope se-
gle. Aques s sis emes, anomena s de
e ce a gene ació, són els que pe me-
an que la g an pa de la població ac-
cedeixi a les comunicacions pe sonals
mul imèdia.
Els nous sis emes de comunicació es
ca ac e i za
an a més pel seu
abas
massiu i la se a
capaci a
po ado a
d'in o mació, pe la se a lexibili a .
Cada usua i pod à escolli , com en
un
se ei a
la
ca a, quins se eis ol in-
eg a en el seu e minal.
Amb
el
disseny dels sis emes de e -
ce a
gene ac
ió ambé
s'in en a
in e-
g a la in aes uc u a que es a se i
ac ualmen a 70 països pe
al
sis ema
GSM, ambé anomena de segona ge-
ne ació.
JOULE-
THERMIE
Objec ius
Disseny
i
demos ació
de ecnologies més se-
gu es,
ne es i
e icaces
pe a l'ob enció d'ene -
gia, com ambé la p o-
moció
i
di usió
de les
inno acions
ecnològi-
ques en ma è ia ene gè-
ica.
ÀREA
2:
Ús
acional
de l'ene gia (212 ME-
CU: 94
pe a
R+D i 118
Re
a demos ació).
AREA
3: Ene gies e-
no ables (350
MECU:
220
pe
a
R+D
i
134
Re
a demos ació).
AREA 4: Combus ibles
òssils (220 MECU: 39
pe
a R
+0
i I
81
pe
a
demos ació
).
ÀREA
5:
Di usió
de
ecnologies
ene gè i-
ques (24 MECU).
p
e
al
p og ama
JOU-
LE-
THERMIE
són les
següen s:
-Pe a p ojec es R+D:
15 de desemb e de 1994
i IS
de
se emb e
de
1996.
-
Pe
a p ojec es de de-
mos ació:
15 de desemb e de 1994
i 15
de
se emb e
de
1995, 1996 i 1997
À ees
d'in es igació
Les à ees ècniques co-
be es pel P og ama d'e-
ne gies
no
nuclea s i les
quan i a s assignades a
cadascuna
d'elles
són
l~s
següen s;
AREA
I: In es igació
ene gè ica, desen olu-
pamen , demos ació i
es a ègia
de
di usió
(58 MECU).
Con oca ò ies
p e is es
La
Comissió
publica
con oca ò
ies
de
p o-
jec es
en
el
Dia i
O icial
de
les
Comuni a s
Eu opees
(DOC E) en da es de e -
minades. Les p e is es
-
Pe
a ac i i a s d'es í-
mul a les pe i es i mi ja-
nes emp eses:
una única con oca ò ia
co
n ínuamen
obe a
de
s
de
desemb e
de
19
94.
-Pe a mesu es
de
su-
po i acompanyamen .
Accions conce ades:
un
a con oca ò ia con í-
n
uamen
obe a
des de
desemb e de 1994.
El
u u
de
les
comunicacions
mòbils:
la
ece ca
a
la
Poli ècnica
Ramón Agus í
Depa amen de Teo ia del Senyal i
Comunicacions
En els da e s anys, els se eis de
comunicacions mòbils, sens dub e
impulsa s pels de ele onia mòbil
au omà ica (TMA), han ep esen-
a el segmen de més àpid c eixe-
men del sec o de les elecomuni-
cacions. Malg a això, es po di
que
el
g au de coneixemen pe
pa del g an públic de les possibi-
li a s que els se eis mòbils poden
o e i és enca a ela i amen baix
i,
ins i o , no es à exemp d'un
ce g au de desconce .
La aó és l'apa ició de mol s
es ànda ds i se eis que són ope a-
ius ac ualmen , o que es an p e-
is os pe a
un
u u immedia , els
camps de delimi ació dels quals no
semp e es an ben de ini s.
El desen olupamen espec acula
que
s'espe a
del me ca de les co-
municacions mòbils, i que es à im-
pulsa onamen almen pe l' o e -
a, se à possible pe la conjunció
d'una
sè ie de ac o s, en e els
quals des aquen: els a enços ec-
nològics, els aco ds en e els paï-
sos eu opeus en ma è ia d'es an-
da di zació i la libe ali zació del
me ca en el ma c de la UE.
La concessió ecen en el nos e
país
d'una
llicència a un segon
ope ado pe dona
un
se ei pú-
blic de
TMA
a pa i de l'es àn-
da d digi al GSM, ep esen a sens
dub e una i a impo an a ni ell
ecnològic i ambé en la ca e a
cap a la libe ali zació del se ei.
Amb la in oducció del GSM, em-
ma ca dins del que es coneix com
a segona gene ació de les comuni-
cacions mòbils, es a inicia la u i-
li zació del e minal mòbil ambé
pe a al es se eis di e en s dels
de la con e sa ocal,
un
e en el
qual s'ha e poca incidència.
En eali a això
no
és es més que
un
p ime pas cap a la comunica-
ció mul imèdia, usual en els sis e-
mes u u s de la e ce a gene ació,
que es p e euen
d'ús
massiu, i la
in oducció dels quals es à p e is-
pe al pe íode 2005-2010.
Es en g an mesu a en aques s sis-
emes de segona i e ce a gene a-
ció on es desen olupa l'ac i i a
ac ual de la ece ca en comunica-
cions mòbils en els di e en s cen-
es de R+D
i,
en
pa icula , en el
g up de Comunicacions Radio del
Depa amen de Teo ia del Senyal
i Comunicacions, on la in es iga-
ció es po a a e me pe mi jà de
dos p ojec es inança s pe emp e-
ses nacionals, dos p ojec es RACE
i
un
al e pe
al
qual apo a ecu -
sos la CICYT. 7
8
Depa amen dlExp essió
G à ica A qui ec ònica I
Exp essió G à ica A qui ec ònica I és
un
depa amen
que
é encoma-
nada la docèncica i la ece ca en
el
s àmbi s de l'exp essió g à ica a -
qui ec ònica a
l'ETSAB
i
l'ETSA
V.
La
se a inali a
és
es imula i de-
sen olupa la cu iosi a i l'in e ès
pe
la ece ca i l'expe imen ació
amb
o mes
i colo s, la capaci a de disc iminació i d'obse ació isual i la
capaci a d'u ili za concep es igo osam
en
onamen a s com
a eines d'anàlisi
El Depa amen ol aconsegui ambé el econeixemen del
a
lo de la
ins i ució en els ma eixos e mes que els concep es; dona e e ències,
exemples i p ocedimen s d'anàlisi sis emà ica pe mi jà de ècniques g à-
iques, es imula i p opo ciona ècniques de comunicació isual i de co-
municació g à ica àlides, an com a ins umen de egis e, com de de-
sen olupamen de les p òpies idees, com de comunicació.
Comp a amb es seccions a l'E.T.
S.
d'A qui ec u a de Ba celona i una a
l'E.T.S.
d'A qui ec u a
del Vallès,
man é
elacions amb
ECAADE
(Educa ion Compu e Aided A chi ec u al Design Eu opean), EAAE
(Eu opean Associa ion o A chi ec u al Educa ion), AED (Associació
Eu opea del Dibuix) i FEDEG (Fede ació Espanyola de Depa amen s
d'Exp essió G à ica A qui ec ònica).
Té signa s di e sos con enis, en e e
ls
quals des aquen els e s amb el
Col·legi d'A qui ec es de Ca alunya pe a l'elabo ació de bases g à iques i
de ges ió documen al en CAD; l'aco d amb la Dipu ació de Ba celona pe
a l'a aluació de l'imp
ac
e
isual de di e ses ob es públiques a di e en s
municipis, i l'aco d que
a
signa amb l'Ajun amen de Ba celona pe a la
eali zació de di e sos eballs a les Rambles de Ba celona, el Poble
Espanyol, el Po al de l'Àngel i
la
Rambla de Ca alunya. La uni a es uc-
u al ha pa icipa ambé a la campanya "Ba celona, posa' guapa" i en la
millo a de l'Eixample.
Dins els con enis amb emp eses, cal des aca el desen olupa amb San a
& Cole Ediciones de Diseño, pe a la publicació de monog a ies de di e -
sos a qui ec es, i el signa amb la Fundació Caixa de Ca alunya, ad eça a
la es i ució o og amè ica de l'edi ici de la Ped e a, d'An oni Gaudí.
Pel que a
al
e ce cicle, impa eix di e sos p og ames de doc o a i de
pos g au i màs e .
Així ma eix, el Depa amen edi a la e is a EGA,
un
ò um de deba i
d'exp essió d'àmbi in e nacional.
His ò ia
dels sis emes de
ep e-
sen ació g à ica a
l'a qui ec u a.
Relacions que al lla g de la his ò-
ia es p odueixen en e l'a qui ec-
u a i la se a ep esen ació g à ica.
Els p ocessos
g à ics
en
elació
amb
l'a qui ec u a
concebuda
o
execu ada. Relacions i in luències
mú ues en e els p ocessos g à ics
de disseny i l'a qui ec u a, des dels
o ígens
ins a les
ècniques
ac-
uals, inclosa la o og ame ia.
Pedagogia de l'exp essió g à ica
a qui ec ònica.
P ocessos
pe-
dagògics en l'ensenyamen del di-
buix i l'a qui ec u a.
Disseny
i
a qui ec u a.
Cen e
d'Es udis de Disseny, pe a la do-
cumen ació a pa i dels a xius de
la
pos gue a,
de
bibliog a ia
,
p ospecció
indus ial,
edició
de
monog a ies i objec es de disseny
d'aques pe íode de emps.
La
pe cepció
en
el p océs de ge-
ne ació
de
la ima ge g à ica
a -
qui ec ònica.
No es ècniques i
me odologies pedagògiques i o -
ma i es a pa i de p ocessos de
pe cepció de la ima ge en unció
del g au de media i zació acional
conscien del egis e i la se a e-
lació amb l'a qui ec u a de i ada
del mo imen modem.
Teo ies
dels
colo s
i
ècniques
g à iques aplicades a
l'a qui ec-
u a
i el disseny. Anàlisi c í ica
de
les
disponibili a s
ma e ials
adequades a l'exp essió g à ica a -
qui ec ònica. Fonamen s i pe i-
nença dels p incipis gene als i dels
models axonòmics u ili za s a la
eo ia de colo s.
Modela ge de sòlids i geome ia
de la
ep esen ació
a qui ec òni-
ca.
Geome ia
de
modela ge
de
sòlids. Anàlisi de supe ícies en
elemen s a qui ec ònics i elabo a-
ció de maque es i uals. Es udi
c í ic de les apo acions ope a i es
i pe cep i es dels sis emes de e-
p esen ació pe mi jans adicio-
nals i in o mà ics.
Rep esen ac
ió
g à ica a qui-
ec ònica
assis ida
pe
o dina-
do .
Desen olupamen de so wa-
e
pe
a
a qui ec es,
an en les
aplicacions 2D com
en
les de 3D.
Un
acciden a la plan a d'oxidació
humida causa la mo a un
eballado de
la
Poli ècnica
Un
acciden oco egu el
25
de gene a
la plan a de ac amen d'aigües esi-
dual
s d'
al a
cà ega
o gànica
de
l'ITEMA
,
ins al.lada
a l'
emp esa
Resinas
Sin é icas
SA
(RESISA)
, a
causa la mo
al
eballado de la UPC
Manuel Peña Sal a ie a.
Les causes d'aques g eu acciden enca-
a es desconeixen. Un g up de ècnics
es udia à en les p ope es se manes pe -
què es a
p odui
la
de lag ació
a la
plan a, la qual eia dos anys que uncio-
na a i es a a
con olada
amb ígides
mesu es de segu e a .
La uni a , desen olupada pe l'Ins i u
de Tecnologia i Modeli zació Ambien al
(ITEMA), u ili za
un
p océs d'oxidació
humida amb aplicacions a les indús ies
químiques, à maco-químiques i ag oa-
limen à ies.
L'ETSAB o gani za la mos a La
o ma u bana a Ca alunya al
Col.legi d'Apa ellado s
El
19
de gene es a inaugu a la mos a
La o ma u bana a Ca alunya, amb el
comissa
ia de Jos
ep
Mun añola
, ca-
ed à ic de p ojec es de l'ETSAB, i o -
gani zada
pe
l'
equip
de
ece ca
d'His ò ia U bana de la ma eixa
es
cola.
La mos a, ins al·lada a la sala d'exposi-
cions del Col·legi d'Apa ellado s ins
al
p ope 16 de eb e , s'a icula en es
seccions: T aces ca alanes en l'a qui ec-
u a del paisa ge de Cali ò nia (1769-
1821),
La
di e si a del món medie al
en el e i o i ca alà i His ò ia i p ojec e
del e i o i d'Empú ies.
Dins el p og ama de o mació pe a la
unció docen del p o esso a uni e si a-
i
pe al cu s 1994-95, el Vice- ec o a
de
Polí i
ca
Acadèmic
a i l'Ins i u de
Ciències de
l'Educació
o gani
zen el
cu s següen :
Educació
de
la eu
-Conèixe
el
pape de la eu a la comu-
nicació
-Ins umen
-Causes de les
di
s onies
-Pau es pe a
un
a u ili zació co ec a de
la eu
-Exe cicis
-Fac o s de l'en o n que in lueixen en la
eu
P o esso s: Ma ga i a Rou a Llau adó,
ps
icòloga logopeda, i Me cedes Velasco
Za zuelo, me ge
o
nia a.
Calenda i i ho a i:
14,
16
i
21
de ma ç
de 1995. De
16
a 19.30 ho e
s.
Lloc: Ins i u de Ciènci
es
de l'Educació.
Les places són limi ades i ind an p io i-
a
els
insc i
s a
la
llis
a
d'espe a
de
la
p ime a edició d'aques semina i. Així
ma eix,
hi
hau à una e ce a edició els
dies 13,
15
i 20 de juny.
Pe a més in o mació
us
heu de di igi
al elè on 401 60 66.
L'Escola de Camins a aculli les
I Jo nades I
n
e nacionals
Ce dà U bs i Te i o i
Del
16
al 18 de gene an eni lloc a la
UPC
l
es
I
Jo
nades
In e nacionals
Ce dà:
U bs i
Te i o i
, que an
se
inaugu
ades pel
conselle
de Polí ica
Te i o i
al i Ob es Públiques,
Jaume
Roma, i que a clausu a l'alcalde de
Ba celona,
Pa
squal Ma agall. S'hi a
pa la
del m
a
c
de
la
p oducció
de
Ce dà, de la se a eo ia u banís ica i de
l'ac uali a de la se a ob a.
CE
RD
À -
(11111
Les jo nades es a en pa ocinades pel
Col·legi d
'E
nginye s de Cami
ns
, Canals
i Po s, amb la col·labo ació de l'ET-
SECCPB i del Depa amen de Polí ica
Te i o ial i Ob es Públiques.
S'ha obe la con oca ò ia del
p emi
Tec
hnal de l'EUPB
El
dia
17
de gene es a ob i la con o-
ca ò ia
del
con
cu s
-
semin
a i
del
2n
P emi Technal d'A qui ec u a, que pa-
ocina l'emp esa Technal Ibé ica i o ga-
ni za l'Escola Uni e si à ia Poli ècnica
de Ba celona.
L'objec
e del concu s,
di igi
a es u-
dian s de
l'
EUPB,
és
escolli
el
p ojec e
més adien pe a la eno ació de les i-
d ie es
d'
accés al es íbul i la mampa a
de Sec e a ia, com ambé la ins al·lació
d'una id ie a al es íbul de l'escola.
Technal a o ga à un p ime p emi do a
amb 300.000 pesse es i dos accèssi s de
100.000 pesse es.
La
UPC
ep
42
9 milions d'un
p og ama conjun CIRIT/CICYT
La CIRIT i la CICYT, coo dinades en
un p og ama d'aju s pe a
in
aes uc u-
a, han a o ga 429
MPT
A a la
UP
C.
L'inici d'una polí ica de complemen a-
ie a dels aju s compo a à a la UPC e-
b
e
320
MPTA
de
la
CICYT
i 109
MPT A de la CIRIT. D'aques a xi a,
170 MPT A han es a pe al CEPBA, q
ue
in
c emen a à el seu po encial en supe -
compu ació; 75
MPT
A es dedica an a
amplia la xa xa
de
ib a òp ica i
20
MPT
A es des ina an a la c eació del
Cen e
de C
omun
i
cac
ions de
Banda
Ampla. La col.labo ació en e la CIRIT
i la CICYT,
s'
ha po a a e me amb la
coo dinació de la
UPc.
Analisis
es uc u al
de las
in e accio
-
nes
pu ina
-
pu ina
en
DNA de secuen-
cia
d(GxA)n.
Ado ación Hue as Ruz,
d'Enginye ia Química. Di igida pe
F.
Azo ín.
Co osió
en
p ocessos
de
ac amen
de
esidus
sòlids
u bans.
Domin
go
Cucu ull
Desc
a
ega
,
de
l'ETSEIB.
Di igida pe
L.
Bilu bina.
Xa xes de
pe mu acions
i díg a s aco-
lo i s:
anàlisi
i
disseny.
Ma g
a
ida
Espona Donés, de Ma emà ica Aplicada
i Telemà ica. Di igida pe
O.
Se a.
El diseño
ambien al
en
la
a qui ec u a
u ís ica
emplazada
en
el
ambi o
cos-
e o
calido
húmedo.
Sil ia
A
ias
O ozco,
de
Cons uccions
A qui ec òniques. Di igida pe
R.
Se a.
Es udio
geomé ico
de
pa ejas
di e-
enciales
de
ma ices. M. Isabel Ga cía
Plan
as, de
Ma emà ica
Aplicada
III.
Di igida pe J. Fe e i
F.
Pue a.
VLSI
a chi ec u es
o
e olu i e neu-
al
models. Joan
M.
Mo eno A os egui,
del
Depa amen
d'Enginye ia
Elec ònica. Di igida pe
1.
Cabes any.
Comunicaciones
mó iles
pe sonales:
ca ac e ización
del
canal
y es udio de
écnicas de ansmisión.
A.
Valdo inos
Ba daji
,
de
Te
o ia
del
Senyal
i
Comunicacion
s.
Di igida
pe
F. J.
Casade all.
Ca ac e i zació
del lux
en e
cilind es
concèn ics
mi jançan
el
p ocessa-
men
digi al
d'ima ges
. Daniel C espo
A iaga, de Física Aplicada. Di igida pe
F.
Ma qués.
Analisis del
compo amien o
del suelo
adian e
po
cable eléc ico
en
la cale-
acción
de
los edi icios
indus ial
es.
Mo
n se a
Sa
nchez
Rome o
,
d'
Enginye ia de la Cons ucció. Di igida
pe
P.
Ala ed a.
P opagación
subc Í ica
de
g ie as
bajo
ca gas
cíclicas, cons an es y mo o óni-
cas
en
la
Y
-TZP.
Jo
ge
A
lcala
Cab elles, de
Ci
ència dels
Ma
e ials i
Enginye ia Me al·lú gica. Di igida pe
Ma c Anglad
a.
De e minación
a
u oma ica
de
la
geo-
me
Ía
de
la
s o maciones
hid
ogeoló-
gic
as.
Ja i
e
H
e e
d
ia
Dí
az,
de
l'ETSECCPB. Di ig
id
a pe J. Ca e a.
Fe
nòmens
d'o
xidació-co osió
en
ehi-
cles i
eq
uips de
ec
ollida i
anspo
de
esi
du
s s
òlid
s
u bans.
Xa ie
Tous
Lla e ia, de
l'
ETSEIB. Di igida pe
L.
Bilu bina.
Mon
i o ización no in asi a del des pla-
zamien
o de 1uidos
co po ales
me-
di
an e
i
mp
edancia
eléc ica
. Albe o
Lozano Nie o, d'Enginye ia Elec ònica.
Di igida pe
R.
Pallàs. 9
COROMINAS i SUBIAS, Albe
DALMAU GARCÍA,
M.
Rosa
DOLZ, RIPOLLÉS,) osep
DOMENECH i BLAZQUEZ, Ma ga i a
EGUSQUlZA ESTEVEZ, Edua do
ESCUQERO ROYO, Miguel
FERNANDEZ GIMENO, Jo di
FERNA.NDEZ LÓPEZ, José An onio
FIGUERAS PÀMlES, Joan
FOCHS i AL V AREZ, Ca les
FORNONS GARCIA, Josep M.
GARCÍA HARO, Juan
GINÉs GIBERT, Mon se a
GONZA.LEZ LÓPEZ, Se gio
HUERT A CEREZUELA, An onio
HUMET CODERCH, Lluís
JACAS MORAL, Juan
LÓPEZ PIT
A,
And és
MANAU ESTEVE, Joan
MARIÑO ACEBAL, José B.
MARQyÉS CALVO,
M.
Soledad
MARTI i ARIS, Ca les
MARTÍNEZ PARRA, Con ado
MARTÍNEZ PÉREZ, Albe o
MATA
PERE~LÓ
,
Josep M.
MAURESO SANCHEZ, Mon se a
MECA ACOST
A,
Beni o
MONTOTO GA YETE, Amadeu
MUÑOZ GRACIA, M. Pila
NOVELL ENRECH, Mon se a
OLIVÉ GATELL, Àngel
PALLAS ARENY, Ramon
PAÑELLA BRUSTENGA, F ancesc
PÉREZ VIDAL, Lluís
PLA GISBERT, Albe
PLADELLOJlliNS MALLOFRÉ, Josep
POCH PARES, Agus í
PONS CASACUBERTA, Josep M ..
PUIG PLA, Ca les
REDONDO DOMÍNGUEZ, E nes
ROSELL AMIGÓ, Joan Ramon
RUIZ BOQUÉ, Sil ia
SABATER ANDREU, Juan Ca los
SAGARRA TRÍAS, Fe an
SALES PORTA, Ton
SASTRE SASTRE, Ramon
TORRES
IÑALS,
Jo di
V ALERO CORTES, Vale o
VICENTE RODRIGO, Jesús
VILLÀ MILLARUELO, Rica d
Ins i u s
CARRIÓN FITÉ, F ancisco
J.
PAS unciona i
CASTILLO GARRIDO, Dolo es
FIGUEREDO AGUlLERA,
M.
José
GORGORI RAMON, Concepció
MARTÍNEZ TRUJILLO, Dídac
MARTÍNEZ VILOR, Ca me
MURILLO i BARRANCO, Ca me
PÉREZ MIGUEL, Ped o
PINEDA COLOMÉ, Gemma
QUIÑONES RUÍZ, José
M.
ROYO PORTA, Rosa M.
VILALTA ORTIZ, Isabel
VILLARES MALLO, Pu i icación
PAS labo al
ALFÉREZ BUENO, Jesús
ARIMANY CASTELLÀ, Jo di
BOSCH q)ROM_INA, Miguel
CALDERON PENUELA, F ancisca
CASAMAJÓ PUJOL, F ancesc
CLEMENTE ESCUIN, An onio
COST1j.N LUCEA, Joaquín
FERNANDEZ PIQUERAS, Isabel
GUARDlA LAO, An onio
MERINO POSA, Flo en ino
MUNTÓ ALBERTOS, El i a
OJEDA MARTÍN, Jesús
PÉREZ V A.ZQUEZ, Julia
PUIG BARAT
A,
Mon se a
ROYO PORTA, Josep
TORRIENTE AZPIROZ, Miguel
A.
Es udia
n
s
ALAMANY LÓPEZ, Miquel
ALONSO i MORGUI, Rubén
ALONSO RIBOT, Lo e o
ARAUNABEÑA COB O, Fede ico
ARRIBAS TUTUSAUS, Ca les
O gani zac
ió
d'Emp
e
ses
Física Aplicada
Eng. Hid àulica, Ma í ima i Ambien al
Ma emà ica Aplicada III
Mecànica de Fluids
Ma emà ica Aplicada i Telemà ica
O gani zació d'Emp eses
Exp ess
ió
G à ica a l'Enginye
ia
Eng. Elec ònica
P ojec es A qui ec ònics
Resis ència de Ma e ials i Es uc u es a l'Eng.
Ma emà ica
Ap
licada i Telemà ica
P ojec es d'E
ng
inye ia
Exp essió G à ica i A qui ec ònica
II
Ma emà ica Aplicada III
Eng. Elèc ica
Es uc u es a l'A qui ec u a
In as
u
c u a del T anspo i del Te i o i
Ciència i Eng. Nàu iques
Teo ia del Senyal i Comunicacions
Op ica i Op ome ia
P ojec es A qui ec ònics
Llengua ges i Sis emes In o mà ics
Exp essió G à ica A qui ec ònica I
Eng. Mine
a
i Recu sos Na u als
Ma emà ica Aplicada
li
Exp essió G à ica A qui ec ònica
li
Física i En
g.
Nuclea
Es adís ica i In es igació Ope a i a
Física i Eng. Nuclea
Exp essió G à ica a l'Enginye ia
Eng. Elec ònica
Ma emà ica Aplicada I
Llengua ges i Sis emes In o mà ics
çons uccio
ns
A qui ec òniques I
Op ica i Op ome ia
Física i
En
g.
Nuclea
Eng. Tèx il i Pape e a
Ma emà ica Aplicada I
Exp essió G à ica A qui ec ònica l
Cons uccions A qui ec òniques l
Teo ia del Senyal i Comunicacions
Composició A qui ec ònica
U banisme i O denació del Te i o i
Llengua ges i Sis emes In o mà ics
Cons uccions A qui ec òniques l
A qui ec u a de Compu ado s
A qui ec u a de Compu ado s
Eng. Elec ònica
Eng. Sis emes, Au omà ica i In o mà ica Ind.
Enginye ia Tèx il i Pape e a
ETSEIB
ETSAB
ETSECCPB
EUPM
ETSEIB
ETS ETB
EUPB
ETSElB
ETSElB
ETSAV
ETSEIB
ETS ETB
ETSEIB
EUPB
ETSECCPB
ETSEIT
ETSAB
ETSECCPB
FNB
ETSETB
EUOOT
ETSAB
ETSEIB
ETSAV
EUPM
FIB
EUPB
EUPVG
FIB
ETSEIB
EUPVG
ETS ETB
EUPB
ETSEIB
ETSAB
EUOOT
ETSEIB
ETSEIT
ETSEIB
ETSAB
EUPB
ETS ETB
ETSAV
ETSAB
FIB
ETSAV
FIB
FIB
EU PM
FIB
INTEXTER
EUOOT
Se eis cen als
ETSEIB
FNB
IC
FIB
Se eis cen als
To e Gi ona
FNB
Se eis cen als
Se eis cen als
ETSECCPB
FIB
Se eis cen als
Se eis cen als
ETSEIB
To e Gi ona
ETSEIT
Se eis cen als
Se eis cen als
ETSAV
ETSEIT
Se eis cen als
Se eis cen als
Se eis cen als
To e Gi ona
Se eis cen als
Se eis cen als
ETSEIT
FIB
ETS
AB
EUPVG
ETSAV