ARXlUS de I'Esc. Sup. d'Ag cul u a. Ba celona.
Any
1993194.
Núm.
15.
Pag.
17
-
pag.
31
1
QUANTIFICACIO DE LA SENESCENCIA RETARDADA
AL BLAT DE MORO
I
Escola Supe io d' Ag icul u a de Ba celona. U gell
187.08036
Ba celona.
2
Escuela Supe io de Ingenie os Ag onomos de Valencia. Camino de Ve a.
46022
Valencia.
Key
wo ds: delayed senescence, o age
maize, s ay g een.
Abs ac : Quan i ica ion o delayed lea
senescence in maize.
An easy c i e ion o quan i y
delayed senescence (s ay g een)
di e ences be ween geno ypes o maize
is sea ched o , he numbe o d y lea es
exp essed as a unc ion o he
accumula ed hea uni s since lowe ing
da e being he measu ed ai . The
p ocess, desc ibed as he pe cen age o
d y lea es a each momen , shows a
sigmoid ajec o y wi h wo ema kable
aspec s:
1)
The momen whe e he plan
inc eases he d ying o lea es in an
impo an way (PCRSF), and
2)
he a e
o lea d ying since ha poin .
As he ma hema ical desc ip ion and
la e compa ison o he sigmoid cu es
is complex, a loga i hmic ans o ma ion
was in ended o make easy he
compa ison o ajec o ies. E en hen, he
slope o he s aigh line and he in e cep
wi h he y axis do no desc ibe
sa is ac o ily he s ay g een deg ee.
Accep ing ha he compa ison o he
whole p ocess is oo complex, i is
p oposed o cha ac e ize he geno ypes
in a poin o he cu e ( o exemple
50%
o d y lea es) e y co ela ed wi h he
mos in e es ing pa o he cu e om
he ag onomyc poin o iew
.
Accu-
mula ed Hea Uni s om pollen shedding
un ill
50%
d y lea es, di ided by he
Accumula ed Hea Uni s om plan ing
o pollen shedding, is conside ed o be a
good index o compa e geno ypes,
e en hough i hey a e o di e en
ma u i y a ing. This index should be
specially use ul o cha ac e ize maize
in ended o o age use.
Ouan i icacib de la senescencia e a dada al bla de
mo a
ARXIUS
de I'Esc.
SUD
d'Ag icul u a Ba celona
Resum:
Es busca un c i e i senzill pe a
quan i ica nume icamen les di e encies
en e geno ips de bla de mo o pel que
a a la pe sis encia e da o senescencia
e a dada. S'adop a com a ca ac e a
mesu a I'apa ició de ulles seques en
unció de la in eg al e mica acumulada
des de la lo ació. El p océs, exp essa
en pe cen a ge de ulles seques a cada
niomen , esul a eni una ajec o ia
sigmoidal amb dos e s ca ac e ís ics:
1)
el Pun de Can i de Ri me de la
Senescencia Folia o momen en el qual
la plan a comenqa a p esen a ulles se-
ques de mane a impo an (PCRSF), i
2)
la eloci a a la qual an apa eixen ulles
seques una egada assoli aques pun .
Ja que la desc ipció ma ema ica i
pos e io compa ació de les ajec b ies
signioidals és complexa, s'assaja una
ans o mació loga í imica pe a acili a
la compa ació. To i aixi el penden i
I'o denada a l'o igen de la ec a esul an
de la ans o mació, no desc iuen
sa is ac b iamen el g au de pe sis encia
e da. Vis que l'en oc de la compa ació
simul ania de la o ali a del p océs e-
sul a massa complexe, es p oposa
ca ac e i za els geno ips pe un momen
de la ajec b ia (pe exemple
50%
de
ulles seques) que esul a mol
co elaciona amb el que succeeix du an
la pa del p océs que é més in e es des
d'un pun de is a ag onomic. Així
s'es ableix I'índex In eg al Te mica Acu-
mulada desde la lo ació ins el
50%
de
ulles seques ln eg al Te mica Acumu-
lada desde la semb a ins I'an esi, que
pe me compa a geno ips ins i o de
di e en s cicles, i d'ús especialmen
adequa quan es ac a de ca ac e i za
bla s de mo o a a ge s.
Du an el p océs de millo a del bla ela iu d'aques s can is en I'inc emen de
de mo o que .ha po a ins als híb ids la p oducció pe o p obablemen o s hi
ac uals s'han p odui di e sos can is que han in lui .
a ec en a la posició de les ulles ( ulles
e ec es e sus ho i zon als), la e iciencia La pe sis encia e da de la plan a
o osin e ica, la senescencia de la ulla. (s ay g een) o senescencia e a dada de
el pe iode d'acumulació de ma e ia seca la ul la
S'
ha elaciona amb un
en el g a, e c. No se sap del ce el pes alla gamen del pe iode du an el qual la
l
ARXIUS
de I'Esc. Sup. d'Ag icul u a. Ba celona
L
Bosch.
A
.M.Ve dij, M. Mas. E. Sanchez.
F.
Casaíias. A. Al ni all.
F.
Nuez
9
plan a o osin e i za i acumula
o osin e i za s dins del g a, pe an com
un a an a ge de ca a a la p oducció pe a
un ma eix cicle a lo ació (Ve de io e
al., 1989). També s'ha indica que la
pe sis encia e da, independenmen de la
se a in luencia a o able sob e la
N
p oducció, és a an a josa quan el bla de
mo o es con ea pe a a a ge ja que la
diges ibili a del ma e ial es man é es a-
ble du an nés emps donan un majo
ma ge de maniob a pe a eali za la
colli a (Bosch e al., 1989).
1
l
Es ce que al camp s'ap ecien
di e encies en e geno ips pel que a a la
pe sis encia e da, pe o s'ha discu i
ambé si aques a di e enciació isual é
un o nés o igens. De e , la pe sis encia
e da po ésse deguda, en e d'al es
causes, a una majo esis encia a les
malal ies, a una majo longe i a de
l'apa ell o osin e ic, o a la in luencia de
gens majo s com el de ec a pe
Gen ine a e al., (1986). Sigui quina si-
gui la se a causa da e a, ac ualmen es a
accep a que el ca ac e pe sis encia e da
és ap eciable, que es a de e mina
genk icamen i, a més, que es ac a d'una
ca ac e ís ica a o able especialmen en
els bla s de mo o a a ge s. Aixó a que
les cases come cials incloguin en la
desc ipció dels seus híb ids una alo ació
del ca ac e .
Jus amen aquí comencen els
p oblemes, ja que passa d'una alo ació
isual a una alo ació nés objec i a es
di icil i, de momen , no s'ha imposa cap
mesu a pa icula pe de ini el g au de
pe sis encia e da o senescencia e a da-
da. Gen ine a e al., (1986) u ili zen la
concen ació de clo o il.les pe a mesu-
a el ca ac e , men e que Bosch e al.
(1989) i Bosch e al., (1990) u ili zen el
nomb e de ulles seques i de ijes mo es
jun amen amb el
%
de ma e ia seca de
la pa ege a i a de la plan a, sien el
p ime ca ac e I'únic e icac. Les cases
come cials no donen cap quan i icació
nume ica de les se es ap eciacions, amb
la qual cosa esul a en alguns casos que
la p essump a pe sis encia e da no és es
nés que
un
cicle nés lla g, ja que l'espiga
é un
%
d'humi a nés al que els
es imonis (se ien geno ips que a igual a
de cicle a lo ació madu a ien nés
len amen ).
La u ili zació de me odes desc ip ius
del ipus e olució en unció del emps (o
in eg al e mica) de la concen ació de
clo o il.la, ulles seques, e c. p esen a la
di icul a de la se a exp essió. En e ec e,
pe de ini la pe sis encia e da d'un
de e mina geno ip cal examina la se a
g a ica d'e olució de concen ació de
clo o il.la, nomb e de ulles seques, e c.
Donada aques a si uació, el nos e
p oposi amb aques eball és in en a
20
Ouan icaci6 de la senesc&nc!a e a dada al bla de mo o ARXIUS de I'Esc Sup d'Ag cui u a Ba celona
busca un index senzill pe a de ini el o e issin la in o mació e e en a aques
ca ac e pe sis encia e da que pe me i ca ac e d'una mane a comuna. C eiem
compa a amb acili a di e en s geno ips a nbé que el maneig d'un índex d'aques
al menys dins d'un ma eix cicle a ipus impulsa ia els es udis sob e les
lo ació. D'aques a mane a es pod ia anels i les conseqüencies ag onbmiques
sol.lici a a les cases come cials que del ca ic e .
L'expe imen es a eali za a
To ebonica (Valles Occiden al, Ba ce-
lona) en egim de egadiu. Es an assa ja
58
hib ids come cials de cicles de
inadu ació comp esos en e 300 i 800
FAO, ep esen a s pe solcs sense
epe ició a una densi a de 83.300 plan-
esilla.
Es an con ola el nomb e de dies a
lo ació masculina
(50%
de plan es del
geno ip eme en pol.len)
i
el nomb e de
ulles seques (pe geno ip) en in e als
de 7 dies (des de l'apa ició de ulles se-
ques ins el inal del cicle biolbgic). El
emps s'exp essa en unció de l'in eg al
e mica calculada pel me ode
no dame ici NOAA (Felch e al., 1972).
Pe la discussió dels esul a s
ob ingu s es classi iquen els híb ids en
8
gmps de p ecoci a s es able es a pa i
del dia de lo ació (Taula
l),
in en an
esmo ei I'e ec e dels cicles di e en s
sob e la senescencia dels geno ips. El
nomb e de geno ips pe g up a ia de 4 a
14.
En ep esen a sob e absises la in e-
g al l mica, i sob e o denades el
%
de
ulles seques acumulades (n), ob enim la
ca ac e i zació del compo amen s ay-
g een pe cada hib id com una co ba
sigmoidal (Figu a
1).
Aques a co ba
desc iu la dina nica de senescencia de les
plan es pe me en conl ixe :
1)
amb
qui-
ARXIUS de I'Esc Sup d'Ag cullu a Ba celona Ouanii icaci6 de la senescencia e a dada
al
bla de mo o
2
1
Taula
1
.-
Valo s de les a iables elacionades amb el cicle
i
la senescencia e a da-
da, pe a els híb ids assaja s.
Values o he ai s ela ed wi h ea lyness and delayed lea senescense in he s udied
hyb ids.
Híb id dies a ITA. cicle
G~P
Penden a
ITA,
lo . a ibui ec a ec a
Sab ina
DK-498
De ek
RX-58
DK-222
P-355
1
Ma engo
Dema
Si ena
A-664
G-4408
Po o
Pamela
AE-7020
XL-72AA
Leno
AD-534
G anada
Mincio
I ana
Logos
AD-640
Vinicio
C oma
PS-734
PS-7
1
P isma

22
L
Bosch. A.M.Ve dij,
M
Mas,
E.
Sanchez.
F.
Casacas. A. Al n8 ali.
F
Nuez ARXIUS de I'Esc SUD. d'Ag icu1 u a. Ba celona
AE-707
XL-32A
Daka
Flamingo
Pola is
Alino o
Pianosa
(3-444
1
AE-750
PX-74
Fu u o
DK4F
Alios
Saga
Max
AE-703
(3-4727
D acma
M-770
Coma o
Mol o
Radian
X L-32AA
Amanda
Bianca
Nep is
XL-72
Lo ena
(3-20597
A-650
ITA.:ln eg al Te mica Acumulada ins an esi.
ITA,%:ln eg al Te mica Acumulada des de I'an esi ins
50%
ulles seques
a ec a:O denada en I'o igen. de les ec es de eg essió.
ARXIUS de I'Esc
Su ,
d'Ag icul u a Ba celona Ouan i !caci6 de la senesc8ncia e a dada al bla de mo o
23
Figu a
1
.-
Co bes sig noidals dels di e en s hib ids ag upa s segons la lo ació masculina.
abcises: i (in eg al e mica des de la lo ació masculina).
o denades: n
(%
de ulles seques acumulades)
Sig noid cu es in he di e en hyb ids g ouped acco ding days o pollen shedding.
x axis: i (accu nula ed hea uni s ill pollen shedding).
y axis: n (accumula ed
%
o d y lea es).
24
ARXiiJS
de
I'Esc Sup. d'Ag icul u a. Ba celona
L.
Bosch. A.M.Ve du.
M
Mas.
E.
Sanchez, F. Casa ias.
A.
Al ni all.
F.
Nuez
ARXIUS de I'Esc SUP d'Ag cul u a Ba celona ciuan i icaciá de la seneschncia e a dada al bla de mo o
25
na eloci a es p odueix la senescencia
olia , 2) en quin pun o amb quina in e-
g al e mica ap oximada el geno ip
comenca a p esen a ulles seques de
mane a impo an , obein a un can i en
el i me de la senescencia isiologica. Un
híb id mol s ay-g een eque i ia majo
magni u d'in eg al e mica pe a iba al
Pun de Can i de Ri me de la Senescencia
Folia (PCRSF) i/o p esen a ia una me-
no eloci a d'apa ició de no es ulles
seques. Pe il.lus a aixó a la Figu a 2 es
con as en dos híb ids del g up 8 amb
di e en s es a egies de senescencia. Com
es po obse a l'híb id G20597 p esen-
a e a d en la senescencia olia en
compa ació amb l'híb id XL 72 que es
compo a com a no s ay-g een. En aques
cas les di e encies a ec en an al PCRSF
com al i me pos e io de dessecació.
Una alo ació subjec i a dins dels
di e en s g ups que hem es able (Figu-
a 1) ens pe ne e classi icacions del
ca ac e s ay-g een pa al.leles a la de
l'exemple an e io . Així com a s ay-g een
pod iem des aca Sab ina i Ma engo
(G up l), Si ena (G up 2), Pamela (G up
3), Pianosa (G up 5), DK-4F (G up 6)'
D acma, Radian i Mol o (G up 7), i G-
20597 (G up 8), men e que Dema (G up
1)' G-4408 (G up 2), PS 734 (G up 4),
Flamingo i G-4441 (G up
5),
AE-750
(G up 6), AE703 i XL-32AA (G up 8),
se ien no s ay-g een. Ha de queda ben
cla pe o que el ca ac e s ay-g een
1
'
hem
mesu a pe compa ació (el ac em en
aques a ap oximació simplemen com
una mesu a d'o d e). Així, en el G up 3,
Pamela és més s ay-g een que la es a,
pe o no sabem si els al es ho són mol
poc ( o s no s ay-g een), o si enen o s
alo s mi jans i el que passa és que pe
qües ió de mos eig no n'hi ha cap de
ealmen poc s ay-g een en el g up.
Es pod ia assaja una classi icació
nume ica global de les ajec o ies, pe o
les co bes sigmoidals, mol desc ip i es,
no pe me en u ili za un me ode
es adís ic senzill pe compa a el
compo amen de cada híb id i oba la
signi icació de les di e encies que pugui
ha e -hi en e ells. Si in en em e una
eg essió lineal sob e la sigmoidal el
coe icien de de e minació és baix i
s'uni o mi zen les di e encies en e
co bes, amb la qual cosa pe dem
in o mació sob e la dinamica de
senescencia.
Pe p opicia una compa ació de
ajec o ies globals que agi més enlla de
e una simple o denació, hem assaja la
ans o mació de la a iable
%
de ulles
seques acumulades (n), en una al a (m),
mi janqan la següen unció loga í imica:
m= -ln[(100-n)/n]
El nú ol de pun s que ob enim en e-
p esen a
m
a les o denades i man enin