Quantificació de la senescència retardada al blat de moro

ARXlUS de I'Esc. Sup. d'Ag cul u a. Ba celona. Any 1993194. Núm. 15. Pag. 17 - pag. 31 1 QUANTIFICACIO DE LA SENESCENCIA RETARDADA AL BLAT DE MORO I Escola Supe io d' Ag icul u a de Ba celona. U gell 187.08036 Ba celona. 2 Escuela Supe io de Ingenie os Ag onomos de Valencia. Camino de Ve a. 46022 Valencia. Key wo ds: delayed senescence, o age maize, s ay g een. Abs ac : Quan i ica ion o delayed lea senescence in maize. An easy c i e ion o quan i y delayed senescence (s ay g een) di e ences be ween geno ypes o maize is sea ched o , he numbe o d y lea es exp essed as a unc ion o he accumula ed hea uni s since lowe ing da e being he measu ed ai . The p ocess, desc ibed as he pe cen age o d y lea es a each momen , shows a sigmoid ajec o y wi h wo ema kable aspec s: 1) The momen whe e he plan inc eases he d ying o lea es in an impo an way (PCRSF), and 2) he a e o lea d ying since ha poin . As he ma hema ical desc ip ion and la e compa ison o he sigmoid cu es is complex, a loga i hmic ans o ma ion was in ended o make easy he compa ison o ajec o ies. E en hen, he slope o he s aigh line and he in e cep wi h he y axis do no desc ibe sa is ac o ily he s ay g een deg ee. Accep ing ha he compa ison o he whole p ocess is oo complex, i is p oposed o cha ac e ize he geno ypes in a poin o he cu e ( o exemple 50% o d y lea es) e y co ela ed wi h he mos in e es ing pa o he cu e om he ag onomyc poin o iew . Accu- mula ed Hea Uni s om pollen shedding un ill 50% d y lea es, di ided by he Accumula ed Hea Uni s om plan ing o pollen shedding, is conside ed o be a good index o compa e geno ypes, e en hough i hey a e o di e en ma u i y a ing. This index should be specially use ul o cha ac e ize maize in ended o o age use. Ouan i icacib de la senescencia e a dada al bla de mo a ARXIUS de I'Esc. SUD d'Ag icul u a Ba celona Resum: Es busca un c i e i senzill pe a quan i ica nume icamen les di e encies en e geno ips de bla de mo o pel que a a la pe sis encia e da o senescencia e a dada. S'adop a com a ca ac e a mesu a I'apa ició de ulles seques en unció de la in eg al e mica acumulada des de la lo ació. El p océs, exp essa en pe cen a ge de ulles seques a cada niomen , esul a eni una ajec o ia sigmoidal amb dos e s ca ac e ís ics: 1) el Pun de Can i de Ri me de la Senescencia Folia o momen en el qual la plan a comenqa a p esen a ulles se- ques de mane a impo an (PCRSF), i 2) la eloci a a la qual an apa eixen ulles seques una egada assoli aques pun . Ja que la desc ipció ma ema ica i pos e io compa ació de les ajec b ies signioidals és complexa, s'assaja una ans o mació loga í imica pe a acili a la compa ació. To i aixi el penden i I'o denada a l'o igen de la ec a esul an de la ans o mació, no desc iuen sa is ac b iamen el g au de pe sis encia e da. Vis que l'en oc de la compa ació simul ania de la o ali a del p océs e- sul a massa complexe, es p oposa ca ac e i za els geno ips pe un momen de la ajec b ia (pe exemple 50% de ulles seques) que esul a mol co elaciona amb el que succeeix du an la pa del p océs que é més in e es des d'un pun de is a ag onomic. Així s'es ableix I'índex In eg al Te mica Acu- mulada desde la lo ació ins el 50% de ulles seques ln eg al Te mica Acumu- lada desde la semb a ins I'an esi, que pe me compa a geno ips ins i o de di e en s cicles, i d'ús especialmen adequa quan es ac a de ca ac e i za bla s de mo o a a ge s. Du an el p océs de millo a del bla ela iu d'aques s can is en I'inc emen de de mo o que .ha po a ins als híb ids la p oducció pe o p obablemen o s hi ac uals s'han p odui di e sos can is que han in lui . a ec en a la posició de les ulles ( ulles e ec es e sus ho i zon als), la e iciencia La pe sis encia e da de la plan a o osin e ica, la senescencia de la ulla. (s ay g een) o senescencia e a dada de el pe iode d'acumulació de ma e ia seca la ul la S' ha elaciona amb un en el g a, e c. No se sap del ce el pes alla gamen del pe iode du an el qual la l ARXIUS de I'Esc. Sup. d'Ag icul u a. Ba celona L Bosch. A .M.Ve dij, M. Mas. E. Sanchez. F. Casaíias. A. Al ni all. F. Nuez 9 plan a o osin e i za i acumula o osin e i za s dins del g a, pe an com un a an a ge de ca a a la p oducció pe a un ma eix cicle a lo ació (Ve de io e al., 1989). També s'ha indica que la pe sis encia e da, independenmen de la se a in luencia a o able sob e la N p oducció, és a an a josa quan el bla de mo o es con ea pe a a a ge ja que la diges ibili a del ma e ial es man é es a- ble du an nés emps donan un majo ma ge de maniob a pe a eali za la colli a (Bosch e al., 1989). 1 l Es ce que al camp s'ap ecien di e encies en e geno ips pel que a a la pe sis encia e da, pe o s'ha discu i ambé si aques a di e enciació isual é un o nés o igens. De e , la pe sis encia e da po ésse deguda, en e d'al es causes, a una majo esis encia a les malal ies, a una majo longe i a de l'apa ell o osin e ic, o a la in luencia de gens majo s com el de ec a pe Gen ine a e al., (1986). Sigui quina si- gui la se a causa da e a, ac ualmen es a accep a que el ca ac e pe sis encia e da és ap eciable, que es a de e mina genk icamen i, a més, que es ac a d'una ca ac e ís ica a o able especialmen en els bla s de mo o a a ge s. Aixó a que les cases come cials incloguin en la desc ipció dels seus híb ids una alo ació del ca ac e . Jus amen aquí comencen els p oblemes, ja que passa d'una alo ació isual a una alo ació nés objec i a es di icil i, de momen , no s'ha imposa cap mesu a pa icula pe de ini el g au de pe sis encia e da o senescencia e a da- da. Gen ine a e al., (1986) u ili zen la concen ació de clo o il.les pe a mesu- a el ca ac e , men e que Bosch e al. (1989) i Bosch e al., (1990) u ili zen el nomb e de ulles seques i de ijes mo es jun amen amb el % de ma e ia seca de la pa ege a i a de la plan a, sien el p ime ca ac e I'únic e icac. Les cases come cials no donen cap quan i icació nume ica de les se es ap eciacions, amb la qual cosa esul a en alguns casos que la p essump a pe sis encia e da no és es nés que un cicle nés lla g, ja que l'espiga é un % d'humi a nés al que els es imonis (se ien geno ips que a igual a de cicle a lo ació madu a ien nés len amen ). La u ili zació de me odes desc ip ius del ipus e olució en unció del emps (o in eg al e mica) de la concen ació de clo o il.la, ulles seques, e c. p esen a la di icul a de la se a exp essió. En e ec e, pe de ini la pe sis encia e da d'un de e mina geno ip cal examina la se a g a ica d'e olució de concen ació de clo o il.la, nomb e de ulles seques, e c. Donada aques a si uació, el nos e p oposi amb aques eball és in en a 20 Ouan icaci6 de la senesc&nc!a e a dada al bla de mo o ARXIUS de I'Esc Sup d'Ag cui u a Ba celona busca un index senzill pe a de ini el o e issin la in o mació e e en a aques ca ac e pe sis encia e da que pe me i ca ac e d'una mane a comuna. C eiem compa a amb acili a di e en s geno ips a nbé que el maneig d'un índex d'aques al menys dins d'un ma eix cicle a ipus impulsa ia els es udis sob e les lo ació. D'aques a mane a es pod ia anels i les conseqüencies ag onbmiques sol.lici a a les cases come cials que del ca ic e . L'expe imen es a eali za a To ebonica (Valles Occiden al, Ba ce- lona) en egim de egadiu. Es an assa ja 58 hib ids come cials de cicles de inadu ació comp esos en e 300 i 800 FAO, ep esen a s pe solcs sense epe ició a una densi a de 83.300 plan- esilla. Es an con ola el nomb e de dies a lo ació masculina (50% de plan es del geno ip eme en pol.len) i el nomb e de ulles seques (pe geno ip) en in e als de 7 dies (des de l'apa ició de ulles se- ques ins el inal del cicle biolbgic). El emps s'exp essa en unció de l'in eg al e mica calculada pel me ode no dame ici NOAA (Felch e al., 1972). Pe la discussió dels esul a s ob ingu s es classi iquen els híb ids en 8 gmps de p ecoci a s es able es a pa i del dia de lo ació (Taula l), in en an esmo ei I'e ec e dels cicles di e en s sob e la senescencia dels geno ips. El nomb e de geno ips pe g up a ia de 4 a 14. En ep esen a sob e absises la in e- g al l mica, i sob e o denades el % de ulles seques acumulades (n), ob enim la ca ac e i zació del compo amen s ay- g een pe cada hib id com una co ba sigmoidal (Figu a 1). Aques a co ba desc iu la dina nica de senescencia de les plan es pe me en conl ixe : 1) amb qui- ARXIUS de I'Esc Sup d'Ag cullu a Ba celona Ouanii icaci6 de la senescencia e a dada al bla de mo o 2 1 Taula 1 .- Valo s de les a iables elacionades amb el cicle i la senescencia e a da- da, pe a els híb ids assaja s. Values o he ai s ela ed wi h ea lyness and delayed lea senescense in he s udied hyb ids. Híb id dies a ITA. cicle G~P Penden a ITA, lo . a ibui ec a ec a Sab ina DK-498 De ek RX-58 DK-222 P-355 1 Ma engo Dema Si ena A-664 G-4408 Po o Pamela AE-7020 XL-72AA Leno AD-534 G anada Mincio I ana Logos AD-640 Vinicio C oma PS-734 PS-7 1 P isma 22 L Bosch. A.M.Ve dij, M Mas, E. Sanchez. F. Casacas. A. Al n8 ali. F Nuez ARXIUS de I'Esc SUD. d'Ag icu1 u a. Ba celona AE-707 XL-32A Daka Flamingo Pola is Alino o Pianosa (3-444 1 AE-750 PX-74 Fu u o DK4F Alios Saga Max AE-703 (3-4727 D acma M-770 Coma o Mol o Radian X L-32AA Amanda Bianca Nep is XL-72 Lo ena (3-20597 A-650 ITA.:ln eg al Te mica Acumulada ins an esi. ITA,%:ln eg al Te mica Acumulada des de I'an esi ins 50% ulles seques a ec a:O denada en I'o igen. de les ec es de eg essió. ARXIUS de I'Esc Su , d'Ag icul u a Ba celona Ouan i !caci6 de la senesc8ncia e a dada al bla de mo o 23 Figu a 1 .- Co bes sig noidals dels di e en s hib ids ag upa s segons la lo ació masculina. abcises: i (in eg al e mica des de la lo ació masculina). o denades: n (% de ulles seques acumulades) Sig noid cu es in he di e en hyb ids g ouped acco ding days o pollen shedding. x axis: i (accu nula ed hea uni s ill pollen shedding). y axis: n (accumula ed % o d y lea es). 24 ARXiiJS de I'Esc Sup. d'Ag icul u a. Ba celona L. Bosch. A.M.Ve du. M Mas. E. Sanchez, F. Casa ias. A. Al ni all. F. Nuez ARXIUS de I'Esc SUP d'Ag cul u a Ba celona ciuan i icaciá de la seneschncia e a dada al bla de mo o 25 na eloci a es p odueix la senescencia olia , 2) en quin pun o amb quina in e- g al e mica ap oximada el geno ip comenca a p esen a ulles seques de mane a impo an , obein a un can i en el i me de la senescencia isiologica. Un híb id mol s ay-g een eque i ia majo magni u d'in eg al e mica pe a iba al Pun de Can i de Ri me de la Senescencia Folia (PCRSF) i/o p esen a ia una me- no eloci a d'apa ició de no es ulles seques. Pe il.lus a aixó a la Figu a 2 es con as en dos híb ids del g up 8 amb di e en s es a egies de senescencia. Com es po obse a l'híb id G20597 p esen- a e a d en la senescencia olia en compa ació amb l'híb id XL 72 que es compo a com a no s ay-g een. En aques cas les di e encies a ec en an al PCRSF com al i me pos e io de dessecació. Una alo ació subjec i a dins dels di e en s g ups que hem es able (Figu- a 1) ens pe ne e classi icacions del ca ac e s ay-g een pa al.leles a la de l'exemple an e io . Així com a s ay-g een pod iem des aca Sab ina i Ma engo (G up l), Si ena (G up 2), Pamela (G up 3), Pianosa (G up 5), DK-4F (G up 6)' D acma, Radian i Mol o (G up 7), i G- 20597 (G up 8), men e que Dema (G up 1)' G-4408 (G up 2), PS 734 (G up 4), Flamingo i G-4441 (G up 5), AE-750 (G up 6), AE703 i XL-32AA (G up 8), se ien no s ay-g een. Ha de queda ben cla pe o que el ca ac e s ay-g een 1 ' hem mesu a pe compa ació (el ac em en aques a ap oximació simplemen com una mesu a d'o d e). Així, en el G up 3, Pamela és més s ay-g een que la es a, pe o no sabem si els al es ho són mol poc ( o s no s ay-g een), o si enen o s alo s mi jans i el que passa és que pe qües ió de mos eig no n'hi ha cap de ealmen poc s ay-g een en el g up. Es pod ia assaja una classi icació nume ica global de les ajec o ies, pe o les co bes sigmoidals, mol desc ip i es, no pe me en u ili za un me ode es adís ic senzill pe compa a el compo amen de cada híb id i oba la signi icació de les di e encies que pugui ha e -hi en e ells. Si in en em e una eg essió lineal sob e la sigmoidal el coe icien de de e minació és baix i s'uni o mi zen les di e encies en e co bes, amb la qual cosa pe dem in o mació sob e la dinamica de senescencia. Pe p opicia una compa ació de ajec o ies globals que agi més enlla de e una simple o denació, hem assaja la ans o mació de la a iable % de ulles seques acumulades (n), en una al a (m), mi janqan la següen unció loga í imica: m= -ln[(100-n)/n] El nú ol de pun s que ob enim en e- p esen a m a les o denades i man enin