• Llib es
Es á Vd. de b oma, S . Feynman? (Richa d P. Feynman. Ed.
Alianza)
Richa d Phillips Feynman (1918-1988) ou gua dona amb el p emi
Nobel de Física el 1965 pels seus eballs onamen als sob e
elec odinàmica quàn ica. A banda d’un g an in es igado , Feynman a
se ambé un p o esso de p ime a. Pe exemple, si oleu eu e una
excel·len “demos ació” del eo ema de S okes, podeu consul a el
segon olum de les amoses Feynman Lec u es on Physics. A la p ime a pàgina hi
oba eu una o og a ia de l’au o : no pas a p op d’un o dinado , o al da e e d’una
aula de despa x o negligen men ecolza en una p es a ge ia ol ada de llib es, sinó
ocan el ambo a o a màquina. I això, po se , despe a à en osal es una pe i a
espu na de pe plexi a o de a ane ia, qui sap.
Doncs bé, si així us plau, podeu conèixe ida i mi acles d’aques singula pe sona ge
llegin la hila an biog a ia Es á Ud. de b oma, S . Feynman, ecopilada pe Ralph
Leigh on (coau o de les Lec u es i col·lega de pe cussió de Feynman). Descob i eu,
pe exemple, que la o og a ia del ambo és au èn ica: Feynman a pe cussió
p o essional en un balle con empo ani, amb una ba ucada b asilei a i un g up de
ock. I, si us endinseu en el llib e, pod eu con empla una auca amb mil i un e s de
la ida de Feynman. Les anècdo es se succeeixen a un i me epidan : a a ob e
caixes o es d’al a segu e a a Los Alamos, a a eballa en biologia pun a amb
Wa son (de la pa ella Wa son i C icks), o bé es e ela com a químic mol compe i iu
en una emp esa de pla eja de plàs ics o es ma ca uns dies a Las Vegas... Això és
una minúscula mos a de les a en u es in el·lec uals, i no an , que isqué aques
pe sona ge o iginal, d’una cu iosi a insaciable (i d’una apelle ia impa able).
Si Feynman us ha esul a simpà ic i amb aques llib e no n’heu ingu p ou, us plau à
sabe que n’hi ha una con inuació: ¿Qué e impo a lo que piensan los demás?
( ecopilada ambé pe Leigh on). I si a aques es alçades us heu con e i en ans de
Feynman, a la web hi ha ma e ial abundan ; en e al es coses hi oba eu la
con e ència del Nobel, que és, ecnicismes a pa , mol in e essan .
M. Dalmau
Planilàndia (E. A. Abbo . Ed. Lae es)
Les memò ies d’un quad a a Planilàndia, un uni e s plana habi a pe
o a mena de polígons, han esde ingu un clàssic de la ciència- icció des
que an apa èixe el 1884. La no el·la es à di idida en dues pa s ben
di e enciades: en la p ime a el quad a desc iu com és la socie a de
Planilàndia, on les je a quies socials depenen del nomb e de cos a s dels
polígons i en la qual les dones són només de dos cos a s, de e ,
segmen s. Hi ha qui eu en aques a pa del llib e una ina c í ica a la socie a
ic o iana egnan a l’Angla e a de inals del XIX seguin els cànons na u alis es de
l’època. La segona pa es à dedicada al ia ge a a és de les dimensions del S .
Quad a , les isi es a Pun ilàndia, Linilàndia i Espaciolàndia o espai de es
dimensions, acompanya pe una es e a. Desc i in algunes expe iències senzilles el
S . Quad a ens ep a a epensa el nomb e de dimensions de l’espai i la possibili a
d’imagina -nos al es si uacions que la iscuda pe l’expe iència quo idiana. De e ,
desa ia l’o gullosa es e a quan li demana pe la qua a dimensió!
Facul a de Ma emà iques i Es adís ica C. Pau Ga gallo, 5. - 08028 Ba celona Tel. 93 401 72 98 www- me.upc.es Núm. 18
Gene de 2003
E l F u l l d e l a F M E
És cu iós ema ca que aques llib e, que ha esde ingu de lec u a habi ual en e cien í ics, a
se esc i pe un mes e d’escola de llengua clàssica i uns anys abans que es desen olupessin la
eo ia de la ela i i a i la conseqüen assignació de la qua a dimensió (no espacial) al emps.
P. Malg a
• Els odamons de la FME
Fe ma i la Musa.
Pie e de Fe ma ou un d'aques s pe sona ges del segle XVII que,
sense dedica -se p o essionalmen a les ma emà iques, la se a
a ecció al con eu d'aques a ciència el conduí cap al descob imen
de mè odes i esul a s cabdals. A més, com bé sabem, deixà
enunciada una p oposició la demos ació de la qual ha desa ia ins
a ben poc no ables ma emà ics. Po se pe o això, i a ès que
p o essionalmen Fe ma e a conselle al Pa lamen de Toulouse,
l'escul o ancès del segle XIX Théophile Eugène Vic o Ba au, a
ole homena ja Fe ma mos an -li ísicamen “la inspi ació”,
pa aula de gène e emení.
Aques a és l’escul u a que podeu eu e a la o og a ia que
acompanya el ex i que s’exposa a la sala dels Il·lus es de
l'Ajun amen de Toulouse, una in e essan ciu a ancesa a
qua e-cen s quilòme es de Ba celona. Lla o s, una egada a
Toulouse, eu qua an a quilòme es més cap al no d-oes i
a iba eu a Beaumon -de-Lomagne, la ila on a néixe Fe ma .
ERG
• Con o è sia
Albe Eins ein (1879-1955): Go wü el nich .
S ephen Williams Hawking (1942- ): God no only plays dice. He also some imes h ows he
dice whe e hey canno be seen.
• Di e imen s
Els 41 memb es d’una sec a, excep e 2 amics, es an decidi s a suïcida -se col·lec i amen . Els
dos dissiden s no s’a e ien a exp essa públicamen el desaco d, no os cas que els al es
decidissin que ells dos comencessin a ob i camí cap a l’al e món. Un dissiden , pe ò, ha ia
es udia ma emà iques i a con ènce a la es a de la sec a que el p océs de liquidació s’ha ia
de e o denadamen , no de qualse ol mane a: Es posa ien en ce cle i, des d’una posició inicial,
s’ani ia ma an un de cada es pe o d e, ins que només en quedés un de iu, que s’hau ia de
suïcida . Accep a el mè ode, ell i el seu amic es an posa en dues posicions de o ma que, al
inal, només queda en ells dos ius. Quines e en aques es posicions?
En ieu les os es espos es a gumen ades abans del 31 de gene a [email p o ec ed] o bé pe
co eu in e n a El Full. FME. Edi ici U. Campus Sud.
P emi a la millo solució: un dels llib es essenya s en aques Full.
Solució del p oblema d’El Full de no emb e
Si apliquem la unció ac o ial 99 egades a 100, ob enim el nomb e A, i si ho em 100 egades a 99, ob enim el nomb e
B. Quin dels dos núme os és més g an?
La esolució és i ial enin en comp e que la unció ac o ial és c eixen .
Guanyado : Pila Mo eno (es udian de la LCTE)
P emi a la millo solució: el llib e essenya en El Full de no emb e.