Full de la FME

• Llibres Está Vd. de broma, Sr. Feynman? (Richard P. Feynman. Ed. Alianza) Richard Phillips Feynman (1918-1988) fou guardonat amb el premi Nobel de Física el 1965 pels seus treballs fonamentals sobre electrodinàmica quàntica. A banda d’un gran investigador, Feynman va ser també un professor de primera. Per exemple, si voleu veure una excel·lent “demostració” del teorema de Stokes, podeu consultar el segon volum de les famoses Feynman Lectures on Physics. A la primera pàgina hi trobareu una fotografia de l’autor: no pas a prop d’un ordinador, o al darrere d’una taula de despatx o negligentment recolzat en una prestatgeria folrada de llibres, sinó tocant el tambor a tota màquina. I això, potser, despertarà en vosaltres una petita espurna de perplexitat o de tafaneria, qui sap. Doncs bé, si així us plau, podeu conèixer vida i miracles d’aquest singular personatge llegint la hilarant biografia Está Ud. de broma, Sr. Feynman, recopilada per Ralph Leighton (coautor de les Lectures i col·lega de percussió de Feynman). Descobrireu, per exemple, que la fotografia del tambor és autèntica: Feynman fa percussió professional en un ballet contemporani, amb una batucada brasileira i un grup de rock. I, si us endinseu en el llibre, podreu contemplar una auca amb mil i un fets de la vida de Feynman. Les anècdotes se succeeixen a un ritme trepidant: ara obre caixes fortes d’alta seguretat a Los Alamos, ara treballa en biologia punta amb Watson (de la parella Watson i Cricks), o bé es revela com a químic molt competitiu en una empresa de platejat de plàstics o es marca uns dies a Las Vegas... Això és una minúscula mostra de les aventures intel·lectuals, i no tant, que visqué aquest personatge original, d’una curiositat insaciable (i d’una trapelleria imparable). Si Feynman us ha resultat simpàtic i amb aquest llibre no n’heu tingut prou, us plaurà saber que n’hi ha una continuació: ¿Qué te importa lo que piensan los demás? (recopilada també per Leighton). I si a aquestes alçades us heu convertit en fans de Feynman, a la web hi ha material abundant; entre altres coses hi trobareu la conferència del Nobel, que és, tecnicismes a part, molt interessant. M. Dalmau Planilàndia (E. A. Abbott. Ed. Laertes) Les memòries d’un quadrat a Planilàndia, un univers planar habitat per tota mena de polígons, han esdevingut un clàssic de la ciència-ficció des que van aparèixer el 1884. La novel·la està dividida en dues parts ben diferenciades: en la primera el quadrat descriu com és la societat de Planilàndia, on les jerarquies socials depenen del nombre de costats dels polígons i en la qual les dones són només de dos costats, de fet, segments. Hi ha qui veu en aquesta part del llibre una fina crítica a la societat victoriana regnant a l’Anglaterra de finals del XIX seguint els cànons naturalistes de l’època. La segona part està dedicada al viatge a través de les dimensions del Sr. Quadrat, les visites a Puntilàndia, Linilàndia i Espaciolàndia o espai de tres dimensions, acompanyat per una esfera. Descrivint algunes experiències senzilles el Sr. Quadrat ens repta a repensar el nombre de dimensions de l’espai i la possibilitat d’imaginar-nos altres situacions que la viscuda per l’experiència quotidiana. De fet, desafia l’orgullosa esfera quan li demana per la quarta dimensió! Facultat de Matemàtiques i Estadística C. Pau Gargallo, 5. - 08028 Barcelona Tel. 93 401 72 98 www-fme.upc.es Núm. 18 Gener de 2003 E l F u l l d e l a F M E És curiós remarcar que aquest llibre, que ha esdevingut de lectura habitual entre científics, va ser escrit per un mestre d’escola de llengua clàssica i uns anys abans que es desenvolupessin la teoria de la relativitat i la conseqüent assignació de la quarta dimensió (no espacial) al temps. P. Malgrat • Els rodamons de la FME Fermat i la Musa. Pierre de Fermat fou un d'aquests personatges del segle XVII que, sense dedicar-se professionalment a les matemàtiques, la seva afecció al conreu d'aquesta ciència el conduí cap al descobriment de mètodes i resultats cabdals. A més, com bé sabem, deixà enunciada una proposició la demostració de la qual ha desafiat fins fa ben poc notables matemàtics. Potser per tot això, i atès que professionalment Fermat era conseller al Parlament de Toulouse, l'escultor francès del segle XIX Théophile Eugène Victor Barrau, va voler homenatjar Fermat mostrant-li físicament “la inspiració”, paraula de gènere femení. Aquesta és l’escultura que podeu veure a la fotografia que acompanya el text i que s’exposa a la sala dels Il·lustres de l'Ajuntament de Toulouse, una interessant ciutat francesa a quatre-cents quilòmetres de Barcelona. Llavors, una vegada a Toulouse, feu quaranta quilòmetres més cap al nord-oest i arribareu a Beaumont-de-Lomagne, la vila on va néixer Fermat. ERG • Controvèrsia Albert Einstein (1879-1955): Gott würfelt nicht. Stephen Williams Hawking (1942- ): God not only plays dice. He also sometimes throws the dice where they cannot be seen. • Divertiments Els 41 membres d’una secta, excepte 2 amics, estan decidits a suïcidar-se col·lectivament. Els dos dissidents no s’atrevien a expressar públicament el desacord, no fos cas que els altres decidissin que ells dos comencessin a obrir camí cap a l’altre món. Un dissident, però, havia estudiat matemàtiques i va convèncer a la resta de la secta que el procés de liquidació s’havia de fer ordenadament, no de qualsevol manera: Es posarien en cercle i, des d’una posició inicial, s’aniria matant un de cada tres per ordre, fins que només en quedés un de viu, que s’hauria de suïcidar. Acceptat el mètode, ell i el seu amic es van posar en dues posicions de forma que, al final, només quedaven ells dos vius. Quines eren aquestes posicions? Envieu les vostres respostes argumentades abans del 31 de gener a [email protected] o bé per correu intern a El Full. FME. Edifici U. Campus Sud. Premi a la millor solució: un dels llibres ressenyats en aquest Full. Solució del problema d’El Full de novembre Si apliquem la funció factorial 99 vegades a 100, obtenim el nombre A, i si ho fem 100 vegades a 99, obtenim el nombre B. Quin dels dos números és més gran? La resolució és trivial tenint en compte que la funció factorial és creixent. Guanyador: Pilar Moreno (estudiant de la LCTE) Premi a la millor solució: el llibre ressenyat en El Full de novembre.