posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
LA REVISTA DALT VOLTATGE QUE NO EDITA LA
DELEGACIÓ DESTUDIANTS PER POR DE REPRESALIES
NÚMERO 0 MAIG 1997 25 PTES de lliu e elecció
ELECCIONS A DIRECTOR
MAL ROTLLO PLA 64VS94
A icles dopinió-I mol ,mol més..
SEAGAL ÉS: EL RETORN
ELS MILLORS I ELS PITJORS
PROFESSORS DE LESCOLA:
ENQUESTA EXPLOSIVA
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
EDITORIAL
e seib
La Di isió de Se eis no ha de
compa i o çosamen les
opinions dels au o s dels
a icles publica s.
Això que ens a les mans no és una e is a con encional. De e no és ni una e is a, ni un ulle ó,
ni un anzine... és una BOMBA que es oba a pun de escla a aquí din e i que espe em que a la
is a dels esul a s, alguns p o esso s op in pe abandona la docència i dedica -se a la c ia del
lloba o sal a ge.
I això només és el p incipi. Espe em que us moli la idea i ens ajudeu a o u a pe iòdicamen a
algun d’ells. Pe ce aquí po col·labo a o hom... inclosos els p o esso s. Així que si algú de
osal es, “innocen s íc imes” ol espond e, ja sap on és la bús ia de queixes, que ambé se eix
pe ecolli les os es apo acions.
Bé, i a a ja podem comença o en la canya que ningú ( i ja sabem qui és ningú, e i a ....) o des
de a emps en aques a Escola. I en aques a edició, la sang i el e ge enen pel mo bo de sabe
quin són pe nosal es, els pi jo s p o es de l’Escola i que ells sàpiguen que hi ha mol s col·legues
seus que no són uns inú ils; Seagal és
(el e onno del ze ai... 190 n’ha posa ,
què bes ia!!! ); explicació cla a i concisa
del “boníssim” se ei de elacions amb
l’es ange que enim ( és una i onia,
bu o); epo a ge g à ic sob e la doble
ida d’un dels p o es més es ima s de
l’Escola ( i més len co egin , ambé!!!).
Racone cul u al a la pagina 8 que
només ecomanem als inicia s en
Kie kega d, Nie zsche i simila s. Una
e lexió sob e la quali a docen del
p o esso a i pe acaba , un a icle
ca xondo d’opinions “ca inyoses” pla
nou, pla ell....
Pe ò eco deu que el pla o és el
p ope 29 de Maig:en que hi ha
eleccions a Di ec o . Desp és de 6 anys
amb en Fe an Pue a, el u u pin a més
a ia osc, pe ò si ins a a les coses
no han ana p ou bé, segons les lleis
de Mu phy, el p ope oc ub e po se
pi jo . Pe ò no a ançem esde e-
nimen s...
Espe em que la e is a ’ag adi. I sinó,
doncs...posa -hi ulles.
EDITA:
Di isió de Se eis de
Delegació d’Es udian s
ETSEIB
Tel. 401 6540
e-mail: [email p o ec ed]
COORDINCOORDIN
COORDINCOORDIN
COORDINAA
AA
ACIÓ:CIÓ:
CIÓ:CIÓ:
CIÓ:
Òsca Ga cía Moncayo
REDRED
REDRED
REDAA
AA
ACCIÓ:CCIÓ:
CCIÓ:CCIÓ:
CCIÓ:
Miquel Alabe n
Agus ín Alemán
Ma cel Escu sell
JuanC is Ga cía
Susana O iz
DIBDIB
DIBDIB
DIBUIXANTS:UIXANTS:
UIXANTS:UIXANTS:
UIXANTS:
Osca Ga cía
Jaume Sués
COL·LABORACOL·LABORA
COL·LABORACOL·LABORA
COL·LABORACIONS:CIONS:
CIONS:CIONS:
CIONS:
Inés Aloma
Jaume Cabaní
Xa ie Pas ó
Se gi G apes
El Decen e
S.I.
l’Acadèmia
XXX
SI VOLEU COL·LABORAR A LA REVISTA FEU-NOS ARRIBAR ELS
VOSTRES ARTICLES EN UN DISQUET INDICANT-NOS LES
VOSTRES DADES (NOM I TELÈFON) I UN PSEUDÒNIM EN CAS
QUE NO VOLGUEU QUE ES PUBLIQUI EL VOSTRE NOM
2
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
0 1020304050607080
BARTOMEU SIGAL
É
S
MIQUEL BARCEL
Ó
JUAN RAMON PACHA
ISABEL GARCIA PLANAS
LLUIS PEREZ VIDAL
JOAN MERCADER
EUGENI VAL
È
NCIA
ANTONI SOTO
DOLORS MAGRET
MARIA DEL BARRIO
Els 10 pi jo s de l’e seib segons els es udian s
3
ENQUESTA PROFESSORS
A l’edi o ial us hem p omès sang i aquí
la eniu: Els 10 p o esso s millo s i els
10 pi jo s de la ca e a.
Du an el Fò um de ma ç de 1996, se
us a demana a l’enques a de Delegació
que omplíssiu una bu lle a amb el nom
dels 3 p o esso s que conside à eu més bons i
els es més dolen s. Du an aques any i es
mesos els esul a s han es a gua da s com si
ossin els pape s del Cesid, pe ò olíem que
comp éssiu la e is a i hem decidi publica -los
a a.
L’enques a a se espos a pe 415 es udian s.
Van se emesos un o al de 1245 o s posi ius i
1189 nega ius, cosa que demos a que en el ons
enim més ganes de alo a els millo s que no
de ue eja als dolen s. En o al dels 400
p o esso s que donen classes a l’Escola an
eb e o s en un sen i o a l’al e 221. P ome em
penja al cos a del ba els esul a s comple s
de l’enques a amb els 221 p o esso s quan s’hagi
esgo a la i ada. (els impacien s podeu eni a
demana les dades a Delegació).
Toni Susin amb 79 o s, és el núme o ú, segui
mol d’ap op pe Gonçal Fe nàndez amb 73
posi ius i 2 nega ius. Volem ambé des aca , a
l’onzè lloc de la llis a dels millo s, a Ra ael
Ramí ez a un o del desè i a Josep Fe e i
Lluisa Jo di empa a s en el do zè lloc a 2 o s de
dis ància.
Cal di que els p o esso s que impa eixen
classes a p ime i segon enen més acili a pe
se pun ua s com a bons i com a dolen s pe què
els poden o a o s els es udian s, men e que
un p o esso de qua o cinquè ha de se
ealmen mol bó (o mol dolen ) pe pode so i
en aques ànking.
La columna amada en osc, indica o s nega ius
i en ama cla a hi ha senyala s els posi ius.
L’o d e dels 10 millo s es a es an dels o s
posi ius els nega ius. Així o i que J. Tama i é
an s o s posi ius com L. Sainz (57) é 11 o s
nega ius, que el an descendi en el ànking ins
al 7è lloc. L’o d e dels 10 p o esso s o a s com
a pi jo s s’ob é ob iamen , es an als nega ius
els posi ius (en cas d’exis i ).
Els o s poden ha e es a mo i a s pe la
alo ació an de la cla eda explica i a, com la
simpa ia, l’in e ès, l’apa ia, la mala lle , p oblemes
pe sonals amb un de e mina p o esso , la
deso gani zació de la se a assigna u a o qui sap
si les se es idees polí iques.
Pe a o s aquells als qui els esul a s no els hi
hagin es a a o ables, només ens es a di -los
pe al d’anima -los que el alo es adís ic
d’aques a enques a és més a ia nul, la a iança
és desconeguda, la mi jana “ni se sabe” i la
moda del Co e Inglès.
Se ei d’in o mació de DE
DELEGACIÓ DESTUDIANTS
0 1020304050607080
XAVIER RAMIS
JOAQUIM MARTELL
NEUS CONSUL
GUILLERMO LUSA
JOSE LUIS TAMARIT
FRANCESC PLANAS
MIGUEL ANGEL BARJA
LU
Í
S SAINZ
GONÇAL FERN
À
NDEZ
ANTONI SUS
Í
N
El op en de l’e seib segons els es udian s
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
4
ELECCIONS A DIRECTOR
El p ope 29 de maig hi ha
eleccions pe escolli el Di ec o
de l’Escola pels p ope s es anys.
Hi ha mol s aspec es que
de e minen la ges ió d’un Di ec o
i o i que la ges ió de Fe an
Pue a ha ingu aspec es
ce amen posi ius no en a é aquí a alo a -los,
em cen a é només en els aspec es acadèmics
que són els que pod an a ec a més di ec amen
i de o ma més nega i a als es udian s. La
pe sona que su i escollida hau à de condui la
inali zació del p océs de can i de pla que han
ma ca els dos manda s de l’ac ual equip di ec iu.
Aques a no se à una asca àcil. To i que pugui
sembla que el Pla 94 a ança sense
complicacions, això es à lluny de se e i a .
Uns sis emes de ma iculació mal dissenya s amb
uns ho a is demencials que obliguen a eni ( en
un únic cu s) cada ma í i cada a da.
Unes in ensi icacions en les que no se li ga an eix
a un es udian que ingui plaça a les assigna u es
que necessi a e el cu s següen .
Una A aluació Cu icula aplicada amb una
aleg ia desmesu ada que po condui al
desp es igi del í ol ob ingu pe es udian s a qui
se’ls hi nega el d e a epe i assigna u es on
enen no es de 2,5.
Un eglamen d’A aluació de la Fase No Selec i a
(ap o a amb els o s en con a dels es udian s)
que con e eix el seguimen del cu s en un
au èn ic cal a i.
Un p ime cu s on ap o a qui é més dine s pe
e 7 o 8 assigna u es en Acadèmia i un segon
cu s que a a ja é 470 ma icula s quan n’ha ia
de eni 300.
Pe ò si en el Pla 94, on Di ecció dedica els seus
es o ços, les coses an malamen , és en el Pla
Vell on la si uació es ealmen c í ica. Sembla que
el Pla 64 no hagi exis i mai i l’in e ès de l’ac ual
equip en a on a el p oblema i soluciona -lo ha
es a mínim i so in o ça pe l’amenaça d’una
mobili zació dels es udian s que no es p oduia
des de les agues del 91.
En aques a Escola hi ha més es udian s
ma icula s d’assigna u es de e ce de Pla Vell
que de Pla Nou i o i així a 3e 94 hi ha sis g ups
de classe i a 3 64 no a iba ni a un g up. Aques a
si uació no po se culpa, en cap cas dels
es udian s. Quan en un Cen e Uni e si a i hi ha
450 ma icula s d’una assigna u a en ex inció, si
algú de ensa amb les se es pa aules o amb els
seus ac es, que aques es pe sones són un esidu
d’es udian s que no han sabu ap o a en el
emps p e is no coneix allò que és assumi les
p òpies esponsabili a s.
A pa i del p ope juny algú s’hau à de e
esponsable de la ges ió de l’Escola i hau à
d’a on a aques s p oblemes. Pe això olem e
pública la posició o icial de DELEGACIÓ
D’ESTUDIANTS que so a cap concep e no
dona à supo a cap candida o candida a a la
Di ecció de l’Escola, que no es comp ome i a
apo a solucions als p oblemes plan eja s pe
ana co egin les de iciències del Pla 94 i que no
ga an eixi el epa imen dels ecu sos exis en s
de o ma jus a pe ga an i un inal digne dels
es udian s de Pla 64. És a di que el p ope
oc ub e hi hagi docència a 4 de Pla Vell.
En opinió dels es udian s, si no hi ha ningú que
pugui comp ome e’s a això, no hi ha ningú que
me eixi se Di ec o d’aques a Escola.
Xa ie Pas ó i Ro i a
Coo dinado de la Delegació d’Es udian s
DELEGACIÓ DESTUDIANTS
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Associacions
Espo
ONG's
Lleu e
Cul u a
Els sis emes d’a aluació de Pla Nou
s’es an ca egan les associacions de
l’Escola i la ida uni e si à ia .
5
AVALUACIÓ CONTINUADA O
EXAMINACIÓ CONTINUADA
En enem pe a aluació con inuada un sis ema
d’a aluació que pe me als es udian s se
a alua s de la se a eina eali zada al lla g de o
el quad imes e; és a di , no se a alua s
exclusi amen pe l’examen inal, ja que aques
no e lec eix semp e el eball i l’es o ç que suposa
una assigna u a.
Pe ò aques a no és la idea que han aga a els
p o esso s i l’han des i ua , hem passan a pa i
una examinació con inuada i el que és pi jo , un
olum dia i de eina que no es po assoli i que el
que es à aconseguin és una obo i zació de o s
nosal es, es udian s de pla nou.
També en enem que aques a a aluació, si bé po
ajuda en alguns casos, no semp e és d’aques a
mane a. Po a iba a penali za a aquelles
pe sones que, enca a que al inal demos en els
seus coneixemen s, no els han pogu assoli amb
el i me imposa pels depa amen s o pels
p o esso s.
Pe an , c eiem que hau ia d’exis i un sis ema
d’a aluació més lexible que ga an ís als
es udian s, que assoleixen els coneixemen s a
un i me di e en de l’imposa , una no a que
co espongués ealmen als coneixemen s que
ha assoli al lla g del cu s. Un sis ema d’a aluació
que ens pe me és ese a el d e d’o gani za
els nos es es udis en unció del nos es emps,
de les nos es expec a i es i de les nos es
necessi a s, sense ha e d’ana al i me imposa
pels depa amen s o pe la p òpia Escola.
Que cons i que no es em en con a de l’a aluació
con inuada, pe ò eiem com els es udian s de pla
nou an bojos pe po a al dia se o ui
assigna u es que, enin en comp e els ho a is
que hi ha, és més que una missió impossible.
A la Delegació d’Es udian s es em buscan un
sis ema d’a aluació que ens pe me és bene icia -
nos de l’A aluació con inuada i no iu e
escla i za s com ho es em en a a.Aques
sis ema d’a aluació es basa en una idea so gida
en el momen de la c eació del Reglamen pe a
l’A aluació en la Fase no Selec i a p esen a pe
uns delega s. La idea consis eix, a g ans e s,
en un sis ema de doble a aluació: un basa en la
quali icació de eballs p àc ics conjun amen amb
una a aluació con inuada (de mane a que
s’es al ia ia l’examen inal en cas de supe a
aques a a aluació); i l’al e, en cas de no assoli
una no a igual o supe io a cinc amb l’a aluació
an e io , basa en la quali icació dels eballs
p àc ics i la no a d’un examen inal.
Un sis ema d’a aluació d’aques ipus ens
pe me ia o gani za la ca e a i compagina -la
amb al es coses que no siguin els es udis i que
són an impo an s com aques s.
Inés Aloma B u au
Responsable Di isó Pe manen DE
DELEGACIÓ DESTUDIANTS

posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
ETSEIB-UPC
TITULACIÓ: PROJECTE DE PROFESSOR D’ENGINYERIA
ASSIGNATURA: CÀLCUL DE MITJANES BEN FETES
CÀREGA DOCENT: C èdi s eò ics: 3 (30 ho es)
C èdi s p àc ics: 1.5 (15 ho es)
CURS: NO IMPORTA QUADRIMESTRE: El que sigui
TIPUS: Cul u illa
PRE-REQUISISTS: Se Incompe en a l’ho a de e mi janes
DEPARTAMENT D’ASSIGNACIÓ: 666
- Delegació d’Es udian s
RESPONSABLE: F ancesc Nose asmís Susdi e o
PROFESSORS: Qualse ol Es udian amb el G adua Escola
OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA
Degu a la complexi a del ema i i a l’escàs in e ès d’aquells a qui a ad eçada l’assigna u a,
només es p e én la comp ensió de l’algo isme pe calcula les mi janes dels es udian s. Així la Delegació
p opo ciona à als alumnes a qui a ad eçada l’assigna u a l’algo isme esol .
BASES FONAMENTALS
1.-La mi jana a icmè ica se à ponde ada, és a di , es calcula à la no a mi jana pe c èdi .
Jus amen al con a i de com s’ha e ins a a.
2.- No es ind an en comp e les assigna u es de lliu e elecció, ja que an el ema i com la se a
ipologia s’escapen absolu amen de la iloso ia d’a aluació d’aques a i ulació.
3.-To es les assigna u es obliga ò ies, oncals i op a i es es ind an p esen s alho a de calcula
la mi jana, an si es an ap o ades, suspeses o l’es udian no s’hi ha p esen a . En el cas que una assigna u a
sigui quali icada de No P esen a la se a quali icació se à de ze o.
6
POLíTICAMENT INCORRECTE
Fa unes es se manes es a
euni la Comissió d’In e -
can is, Beques i Aju s pe
decidi quins es udian s ani ien
a es udia e ce i qua a
l’es ange (doble i ulació, p og ama E asmus).
La selecció de o s els candida s e iden men
s’ha ia de e pe la mi jana a icmè ica de les
assigna u es de p ime cu s i del p ime
quad imes e de segon, ja que els únics
es udian s que podien op a a aques p og ama
d’in e can i e en els de segon. L’escàndol ingué
amb el mè ode aplica pe calcula les mi janes
P ime amen el P esiden de la Comissió a
con oca una eunió pe decidi els c i e is de
selecció amb només dos dies d’an elació.
E iden men dels cinc es udian s que són
memb es d’aques a Comissió
només un se’n a pode
assaben a a emps. En
aques a eunió es a pac a
que ni les assigna u es
suspeses ni els NO
PRESENTATS con a ien pe
e la mi jana. És demencial
que un es udian amb es NP
i es 7 pugui ana -se’n
d’E asmus i un es udian amb
o ap o a amb 6 sigui
conside a no ap e.
Segon pun , la mi jana es a
calcula pe assigna u a i no
pe c èdi . S’ha de eni mol
poca lògica pe no en end e
que si la cà ega docen d’una
assigna u a és majo o meno
és pe què el ema i és més
ex ens, i pe an el seu pes
hau ia de se p opo cional al
núme o de c èdi s.
Pe ema a -ho es a eni en
comp e les assigna u es de
lliu e elecció. Aques e
p o oca que sigui exac amen
el ma eix eni un 10 a l’Encalç
de la Balena (assigna u a d’un
c èdi de lliu e elecció que podem cu sa a la
UPC) que un 10 a Càlcul I, de 7.5c èdi s.No cal
comen a l’e iden di e ència de di icul a en e
amdues assigna u es.
L’excusa del p esiden pe o aques
escàndol ou que l’algo isme pe calcula les
mi janes no es a a e , i que e a mol a eina
calcula -les (a mà) pe c èdi .
Finalmen ambé old íem di que pe no
omen a a o i ismes i malen esos com a dos
anys, és indispensable que els c i e is de selecció
siguin públics pe o hom a l’oc ub e i que no en
eguin p o i es udian s amb ce s con ac es poc
cla s i incles massa e iden s.
Comissió Execu i a
Delegació Es udian s
DELEGACIÓ DESTUDIANTS
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
7
STEVEN SEASTEVEN SEA
STEVEN SEASTEVEN SEA
STEVEN SEAGAL ÉSGAL ÉS
GAL ÉSGAL ÉS
GAL ÉS
¿Sabéis que enemos un « amoso»
p o eso que es un g an an de
S e en Seagal? Pues sí, y es e
cu ioso pe sonajillo no es o o que
cie o p o eso de Calo .
Quiza os p egun éis como nos
hemos en e ado... Pues es ácil.
Cualquie a de oso os pod ía
habe se dado cuen a. Si os pa áis a pensa lo e éis
que su ayec o ia académica sigue casi exac amen e
las películas de aquél. Y pa a que lo eáis, ahí a la
lis a comen ada (espe o que alguien haya is o alguna,
po que si no, no ais a pilla ni una...)
Nico, po encima de la ley Y el ambién: sus-
pendía a quien le daba la gana y en can idades
indus iales.
Di ícil de ap oba Algo que odos noso os hemos
su ido en nues as ca nes, SNIFF...
Buscando jus icia ...Y un g upo de osados sealza on
en c uel e uel a, y se queja on y lucha on, y sus
lamen os ue on an os que llega on a oídos de nues o
pad e, Pue a, que desde el pa aíso de o denación
ijo sus ojos en ellos. Y los ecibió y a endió sus quejas.
Y ese día se ompió el úl imo sello, y el in de odo los
ap obados conocidos había de llega .
APOCALETSEIB 2, 12-15
Señalado po la mue e Después del pá a o an e io
es á cla o: que le ap e a on las ue cas amos...
En ie a pelig osa Cuidadínnn, que e as a la pu a
calle... JE,JE
Decisión c í ica Que iba a hace nues o an ihé oe,
segui los dic ados de su co azón y en osa gene ación
as gene ación odo el que ellenaba un examen , o
deja se ab aza po el lado oscu o de la cu icula , y
ap oba algún ma adillo...
Ale a máxima Como no, se quedó con la
p ime a...UPC’s absolu e eco d o non-passed
s uden . Vamos que se olló a más gen e que nadie...
Es que la ie a ol ía a ugi ...
Ale a máxima 2 Quien dijo que segundas pa es
nunca ue on buenas: 150 suspendidos en e 0 y 1 en
el úl imo examen, 15 ap obados de 450.
Quizá la e sión sha ewa e que enemos de Seagal
no pueda hace un nudo ma ine o con nues as
a iculaciones, pe o que amos, deja nos hechos pol o
puede. Y si no, p egun adle a alguien en qué es ado
se sale de un examen de calo .Es que es una ie a.
Como eis no hay luga a dudas. Es él. Es el genuino
y único: S e en Seagal és!!
XXX
DE VIDRES, SOSTRES IDE VIDRES, SOSTRES I
DE VIDRES, SOSTRES IDE VIDRES, SOSTRES I
DE VIDRES, SOSTRES I
RECURSOS BEN INVERRECURSOS BEN INVER
RECURSOS BEN INVERRECURSOS BEN INVER
RECURSOS BEN INVERTITSTITS
TITSTITS
TITS
Els que po eu més d’un any a l’Escola, p obablemen
sab eu que apa ca la mo o al pa king és com juga a
la Rule a Russa. Sinó es un id e de 5 me es quad a s
de l’edi ici H que decideix suïcida -se, és el sos e de
l’edi ici que é el mal cos um de desp end e’s en el
momen més inopo ú.
Això decidí la col·locació a uns anys, d’una a ac i a i
elegan xa xa a la zona cobe a del pa king que si bé
no a u a a els id es suïcides, si que con enia el sos e
mo . E iden men mo i pa i pel mig és mol més
simpà ic que e -ho pe queda - e el ce ell en onsa
ins el nas).
No sé si sabeu que aques es iu, desp és de mol s
anys d’insis i -hi, l’Escola es a gas a un bon g apa
de bi lle s en habili a l’espai en e la peixe a i el
passadís de o ocòpies pe al que o s hi poguéssim
so i a p end e la esca; de all que cal ag ai . Així es
a can ia o el sos e mo de guix i canyes (ma e ials
ípics d’un emps passa i caduc) pe unes magní iques
plaques d’una alia ge d’alumini (que combinen
mode ni a i uncionali a ). L’alumini pe ò, idel a
l’espe i del nos e edi ici a decidi con inua amb la
adició de despend e’s a eu e si enganxa a algun
despis a a so a.
L’emp esa cons uc o a a eni a a egla el sos e i
a a, ningú no pod à p end e mal al ja dí. Pel que a
als mo o is es ja po en casc i si el id e li caigues al
damun a algú a la Sala d’es udis semp e pod em di
que es culpa del co en d’ai e.
Se gi G apes
COL·LABORACIONS
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
8
ESCEPTICISMO ESTÉRIL
No pido una lucha en e miza e incansable
po cie os ideales; no pido ni an siquie a
que una mino ía los enga... La elación
que cada uno enga con su conciencia
no es obje o de mis quejas; así que no
aboga é po ideales ecologis as (demasiado
no edosos), humani a ios, eligiosos o polí icos (que,
pa a bien o pa a mal, según el caso y el c i e io de
cada uno, pa ecen habe caído en la obsolescencia),
po que cada cual es cada cual, y no es mi a ea
hace de pione a en es os emas.
Mi queja es mucho más p agmá ica que odo eso;
c eo que si de algo si ió ma icula me en es a
acul ad (aunque algunos p e ie en llama la
«escuela», y no es pa a menos, po que se nos a a
más a menudo de lo deseado como a escola es)
ue enseña me a se más p ác ica de lo que e a y a
despedi me paula inamen e de la u opías.
Pues eso, me limi o a hace no a el excesi o
escep icismo pa a con emas mucho más simplis as
que los mencionados ( éase docencia educida, no as
en lo que p e endía se un examen p ác ico de cálculo
numé ico, o el plan nue o en gene al). Y, aquí, una
g an mayo ía (en la que me incluyo, po supues o)
nos limi amos a con i i con indignación que pa e de
es a, o oda en gene al nos p oduce, y a asimila la
con ca a de esignación. No sí si es inhe en e a los/as
es udian es de ingenie ía se con o mis a, o si el ya
escaso espí i u de le as con el que ing esamos en
p ime o se a oxidando p og esi amen e. El caos es
que aquí no se mue e ni Dios (y no quisie a se
i e e en e), ni po el 0.7, ni po un ac o de
 MÁS DE LO MISMO
Es ic absolu amen decebu amb el compo amen
de la majo ia dels meus companys d’Indus ials
da an la poca sensibili a en e s les anomenades
“lle es”. M’explica é, a a a uns dies que em an
passa un esc i boníssim . Jo l’ana a ensenyan
als meus companys, pe ò ells, només llegien la
p ime a ase i deien: “ a, quin “palo” “. Jo
senzillamen “ lipa a”. Com es podien pe d e
l’opo uni a de llegi aquella me a ella. Sóc
conscien que o s els que es em dins d’aques a
ca e a som de la b anca de ciències, pe ò em a
às ic i al ma eix emps pena, eu e com la gen
desp ecia les coses elacionades amb les lle es.
Si ens limi em a “en iqui -nos cul u almen “ a base
d’in eg als, lími s, CIR’s o in ensi a s, no m’es anya
que les con e ses que enim siguin un 60 % de
dones i sexe (o homes i sexe en el cas de les
dones), en un 10 % de u bol i un 10 % de ele isió.
Amb això no ull di que al ba s’hagi de pa la
sob e F eud o Poppe , pe ò c ec que se ia
in e essan que algun dia es poguessin sen i al
ba con e ses sob e algun llib e o sob e his ò ia o
sob e pin u a. To això po sona una mica “cu si”,
pe ò hem de se conscien s que pe dem mol es
ho es (i an es ho es!) en ans o mades
quilomè iques o in eg als de qua e pàgines, i si
no hi ha cap assigna u a que ens obligui a es udia
la his ò ia de Ca alunya, doncs ens l’hau em de
llegi du an el nos e emps d’oci. Amb això ull
di que aquí ningú ens obliga pe exemple a llegi
(es ic con ençu que la mi ja és de menys de mig
llib e pe any) i que si no ho em pel nos e comp e
no alem es com a pe sones, pe què no es a em
p ou o ma s cul u almen . Això sí, d’aquí uns
quan s anys, o s cob a em més o menys “pas a”,
pe ò no sab em pe exemple que a passa el
1714. Pe ce el ill de pu a a se Felip IV o Felip
V?
Miquel Alabe n
co ección. Y al ez se ía aconsejable echa la is a
a ás y obse a los mo imien os de los es udian es
de le as, en idiablemen e bohemios, y ap ende .
Que no hace al a es udia la eo ía del conocimien o
de Kan ni las angua dias usas pa a queja se de
ez en cuando. ¿No?
S.I
.
No a de la Redacció: Respec e a si això és una
Facul a o una Escola olem acla i que a l’Ac onim
ETSEIB, la p ime a E ol di , e iden men Facul a .
COL·LABORACIONS
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ullesposa -hi ulles
posa -hi ulles
MAIG 97
9
col·labo acions
QUÈ PASSA AMB ELS
PROFESSORS?
La quali a de la docència és un g an p oblema pe
a la Uni e si a . Si la Uni e si a os una emp esa hi
hau ia mol s dels p o esso s ( eballado s) que no
hau ien eno a con ac e o que hau ien es a
acomiada s. Resul a pe ò, que la Uni e si a no és una
emp esa sinó que és una ens es a al i els seus
eballado s són unciona is. El més g eu no és això
sinó que els pode s de ges ió i de con ol emanen
dels ma eixos eballado s, és a di , els p o esso s
( eballado s) són els que dic en les egles i els que
les apliquen. Això és un sis ema ideal en un món on la
gen os solidà ia, al uis a i socialmen esponsable.
El p oblema és que no es em inse i s en un món
d’aques es ca ac e ís iques i les pe e sions del
sis ema són cons an s.
La Uni e si a ha de dona un se ei de quali a a la
socie a , els pa àme es que la socie a ma ca o
segons els que es egeix són, mol es ic es i se e s.
La in es igació, les ases selec i es, les no ma i es
de pe manència... són mol du es; pe què no ho és
l’a aluació docen ? Doncs bé, al meu pa e , a cap
di ec o o a cap ec o no li ag ada sanciona al
col·lec iu que li ha de dona el supo ; en e d’al es
coses pe què no els ha dona el supo pe a e això.
La ípica ase de ”cà ega docen i asca
in es igado a” dels p o esso s es à assumida en la
pa més p o unda dels nos es docen s. Els
es udian s in en em que l’a aluació docen es aci
amb igo i que s’apliquin els eglamen s, en les
comissions opem amb decla acions de bones
in encions que ens so p enen i que de ben segu no
oba em en el món emp esa ial.
Aquí a l’Escola d’Enginye ia Indus ial de Ba celona
hem ingu di e sos casos de p o esso s que no an
la eina, pe la que són paga s, co ec amen (?). La
Comissió d’A aluació Acadèmica és el lloc on s’han
de ac a o s aques s p oblemes. L’úl im ple, al qual
aig assis i com a memb e elec e, a ha e -hi una
in e enció del Di ec o de l’Escola el S . Fe an Pue a
on s’a i ma a que é em capda an e s a la Poli ècnica
pel què a a l’a aluació docen i de Depa amen s. De
què se eix eni uns eglamen s “ an a ança s” si
alho a d’aplica -los o de e -los se i ens quedem cu s
ins i o en casos an lag an s com el del S . Sigalés?
Acabo de e e e ència a un p o esso pe ò és e iden
que si el p oblema de la docència es limi és a un cas
aïlla no es a ia esc i in aques a icle, el p oblema
és global i enca a que aques cas s’hagi aga a com a
bande a (s’ha de di que s’ho me eix), de casos de
p o esso s dolen s n’hi ha mol s i si no s’hi oba solució
la Uni e si a acaba à sen un cemen i i o desguàs
pe p o essionals no capaci a s pel lliu e me ca de
eball.
Com deia abans els es udian s enim poca cosa a e ,
són els p o esso s, la se a consciència la que ha de
e -los p end e la de e minació de pa icipa dignamen
d’una Uni e si a , d’una socie a on el eball i les
esponsabili a s ens acin se dignes de la con iança
que l’Es a diposi a en nosal es. P o esso s es à a
les os es mans.
Jaume Cabaní i Massip
Coo dinado
del BEI-UPC