Posat'hi fulles : Número 0, Maig 1997

posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles LA REVISTA DALT VOLTATGE QUE NO EDITA LA DELEGACIÓ DESTUDIANTS PER POR DE REPRESALIES NÚMERO 0 MAIG 1997 25 PTES de lliure elecció ELECCIONS A DIRECTOR MAL ROTLLO PLA 64VS94 Articles dopinió-I molt,molt més.. SEAGAL ÉS: EL RETORN ELS MILLORS I ELS PITJORS PROFESSORS DE LESCOLA: ENQUESTA EXPLOSIVA posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 EDITORIAL etseib La Divisió de Serveis no ha de compartir forçosament les opinions dels autors dels articles publicats. Això que tens a les mans no és una revista convencional. De fet no és ni una revista, ni un fulletó, ni un fanzine... és una BOMBA que es troba a punt de esclatar aquí dintre i que esperem que a la vista dels resultats, alguns professors optin per abandonar la docència i dedicar-se a la cria del llobarro salvatge. I això només és el principi. Esperem que us moli la idea i ens ajudeu a torturar periòdicament a algun d’ells. Per cert aquí pot col·laborar tothom... inclosos els professors. Així que si algú de vosaltres, “innocents víctimes” vol respondre, ja sap on és la bústia de queixes, que també serveix per recollir les vostres aportacions. Bé, i ara ja podem començar fotent la canya que ningú ( i ja sabem qui és ningú, veritat....) fot des de fa temps en aquesta Escola. I en aquesta edició, la sang i el fetge venen pel morbo de saber quin són per nosaltres, els pitjors profes de l’Escola i que ells sàpiguen que hi ha molts col·legues seus que no són uns inútils; Seagal és (el retonno del zerai... 190 n’ha posat, què bestia!!! ); explicació clara i concisa del “boníssim” servei de relacions amb l’estranger que tenim ( és una ironia, burro); reportatge gràfic sobre la doble vida d’un dels profes més estimats de l’Escola ( i més lent corregint, també!!!). Raconet cultural a la pagina 8 que només recomanem als iniciats en Kierkegard, Nietzsche i similars. Una reflexió sobre la qualitat docent del professorat i per acabar, un article catxondo d’opinions “carinyoses” pla nou, pla vell.... Però recordeu que el plat fort és el proper 29 de Maig:en que hi ha eleccions a Director. Després de 6 anys amb en Ferran Puerta, el futur pinta més aviat fosc, però si fins ara les coses no han anat prou bé, segons les lleis de Murphy, el proper octubre pot ser pitjor. Però no avançem esdeveniments... Esperem que la revista t’agradi. I sinó, doncs...posat-hi fulles. EDITA: Divisió de Serveis de Delegació d’Estudiants ETSEIB Tel. 401 6540 e-mail: [email protected] COORDINCOORDIN COORDINCOORDIN COORDINAA AA ACIÓ:CIÓ: CIÓ:CIÓ: CIÓ: Òscar García Moncayo REDRED REDRED REDAA AA ACCIÓ:CCIÓ: CCIÓ:CCIÓ: CCIÓ: Miquel Alabern Agustín Alemán Marcel Escursell JuanCris García Susana Ortiz DIBDIB DIBDIB DIBUIXANTS:UIXANTS: UIXANTS:UIXANTS: UIXANTS: Oscar García Jaume Sués COL·LABORACOL·LABORA COL·LABORACOL·LABORA COL·LABORACIONS:CIONS: CIONS:CIONS: CIONS: Inés Alomar Jaume Cabaní Xavier Pastó Sergi Grapes El Decente S.I. l’Acadèmia XXX SI VOLEU COL·LABORAR A LA REVISTA FEU-NOS ARRIBAR ELS VOSTRES ARTICLES EN UN DISQUET INDICANT-NOS LES VOSTRES DADES (NOM I TELÈFON) I UN PSEUDÒNIM EN CAS QUE NO VOLGUEU QUE ES PUBLIQUI EL VOSTRE NOM 2 posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 0 1020304050607080 BARTOMEU SIGAL É S MIQUEL BARCEL Ó JUAN RAMON PACHA ISABEL GARCIA PLANAS LLUIS PEREZ VIDAL JOAN MERCADER EUGENI VAL È NCIA ANTONI SOTO DOLORS MAGRET MARIA DEL BARRIO Els 10 pitjors de l’etseib segons els estudiants 3 ENQUESTA PROFESSORS A l’editorial us hem promès sang i aquí la teniu: Els 10 professors millors i els 10 pitjors de la carrera. Durant el Fòrum de març de 1996, se us va demanar a l’enquesta de Delegació que omplíssiu una butlleta amb el nom dels 3 professors que consideràveu més bons i els tres més dolents. Durant aquest any i tres mesos els resultats han estat guardats com si fossin els papers del Cesid, però volíem que compréssiu la revista i hem decidit publicar-los ara. L’enquesta va ser resposta per 415 estudiants. Van ser emesos un total de 1245 vots positius i 1189 negatius, cosa que demostra que en el fons tenim més ganes de valorar els millors que no de fuetejar als dolents. En total dels 400 professors que donen classes a l’Escola van rebre vots en un sentit o a l’altre 221. Prometem penjar al costat del bar els resultats complerts de l’enquesta amb els 221 professors quan s’hagi esgotat la tirada. (els impacients podeu venir a demanar les dades a Delegació). Toni Susin amb 79 vots, és el número ú, seguit molt d’aprop per Gonçal Fernàndez amb 73 positius i 2 negatius. Volem també destacar, a l’onzè lloc de la llista dels millors, a Rafael Ramírez a un vot del desè i a Josep Ferrer i Lluisa Jordi empatats en el dotzè lloc a 2 vots de distància. Cal dir que els professors que imparteixen classes a primer i segon tenen més facilitat per ser puntuats com a bons i com a dolents perquè els poden votar tots els estudiants, mentre que un professor de quart o cinquè ha de ser realment molt bó (o molt dolent) per poder sortir en aquest rànking. La columna tramada en fosc, indica vots negatius i en trama clara hi ha senyalats els positius. L’ordre dels 10 millors es fa restant dels vots positius els negatius. Així tot i que J. Tamarit té tants vots positius com L. Sainz (57) té 11 vots negatius, que el fan descendir en el rànking fins al 7è lloc. L’ordre dels 10 professors votats com a pitjors s’obté obviament, restant als negatius els positius (en cas d’existir). Els vots poden haver estat motivats per la valoració tant de la claredat explicativa, com la simpatia, l’interès, l’apatia, la mala llet, problemes personals amb un determinat professor, la desorganització de la seva assignatura o qui sap si les seves idees polítiques. Per a tots aquells als qui els resultats no els hi hagin estat favorables, només ens resta dir-los per tal d’animar-los que el valor estadístic d’aquesta enquesta és més aviat nul, la variança és desconeguda, la mitjana “ni se sabe” i la moda del Corte Inglès. Servei d’informació de DE DELEGACIÓ DESTUDIANTS 0 1020304050607080 XAVIER RAMIS JOAQUIM MARTELL NEUS CONSUL GUILLERMO LUSA JOSE LUIS TAMARIT FRANCESC PLANAS MIGUEL ANGEL BARJA LU Í S SAINZ GONÇAL FERN À NDEZ ANTONI SUS Í N El top ten de l’etseib segons els estudiants posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 4 ELECCIONS A DIRECTOR El proper 29 de maig hi ha eleccions per escollir el Director de l’Escola pels propers tres anys. Hi ha molts aspectes que determinen la gestió d’un Director i tot i que la gestió de Ferran Puerta ha tingut aspectes certament positius no entraré aquí a valorar-los, em centraré només en els aspectes acadèmics que són els que podran afectar més directament i de forma més negativa als estudiants. La persona que surti escollida haurà de conduir la finalització del procés de canvi de pla que han marcat els dos mandats de l’actual equip directiu. Aquesta no serà una tasca fàcil. Tot i que pugui semblar que el Pla 94 avança sense complicacions, això està lluny de ser veritat. Uns sistemes de matriculació mal dissenyats amb uns horaris demencials que obliguen a venir (fent un únic curs) cada matí i cada tarda. Unes intensificacions en les que no se li garanteix a un estudiant que tingui plaça a les assignatures que necessita fer el curs següent. Una Avaluació Curricular aplicada amb una alegria desmesurada que pot conduir al desprestigi del títol obtingut per estudiants a qui se’ls hi nega el dret a repetir assignatures on tenen notes de 2,5. Un reglament d’Avaluació de la Fase No Selectiva (aprovat amb els vots en contra dels estudiants) que converteix el seguiment del curs en un autèntic calvari. Un primer curs on aprova qui té més diners per fer 7 o 8 assignatures en Acadèmia i un segon curs que ara ja té 470 matriculats quan n’havia de tenir 300. Però si en el Pla 94, on Direcció dedica els seus esforços, les coses van malament, és en el Pla Vell on la situació es realment crítica. Sembla que el Pla 64 no hagi existit mai i l’interès de l’actual equip en afrontar el problema i solucionar-lo ha estat mínim i sovint forçat per l’amenaça d’una mobilització dels estudiants que no es produia des de les vagues del 91. En aquesta Escola hi ha més estudiants matriculats d’assignatures de tercer de Pla Vell que de Pla Nou i tot i així a 3er 94 hi ha sis grups de classe i a 3r 64 no arriba ni a un grup. Aquesta situació no pot ser culpa, en cap cas dels estudiants. Quan en un Centre Universitari hi ha 450 matriculats d’una assignatura en extinció, si algú defensa amb les seves paraules o amb els seus actes, que aquestes persones són un residu d’estudiants que no han sabut aprovar en el temps previst no coneix allò que és assumir les pròpies responsabilitats. A partir del proper juny algú s’haurà de fer responsable de la gestió de l’Escola i haurà d’afrontar aquests problemes. Per això volem fer pública la posició oficial de DELEGACIÓ D’ESTUDIANTS que sota cap concepte no donarà suport a cap candidat o candidata a la Direcció de l’Escola, que no es comprometi a aportar solucions als problemes plantejats per anar corregint les deficiències del Pla 94 i que no garanteixi el repartiment dels recursos existents de forma justa per garantir un final digne dels estudiants de Pla 64. És a dir que el proper octubre hi hagi docència a 4rt de Pla Vell. En opinió dels estudiants, si no hi ha ningú que pugui comprometre’s a això, no hi ha ningú que mereixi ser Director d’aquesta Escola. Xavier Pastó i Rovira Coordinador de la Delegació d’Estudiants DELEGACIÓ DESTUDIANTS posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Associacions Esport ONG's Lleure Cultura Els sistemes d’avaluació de Pla Nou s’estan carregant les associacions de l’Escola i la vida universitària . 5 AVALUACIÓ CONTINUADA O EXAMINACIÓ CONTINUADA Entenem per avaluació continuada un sistema d’avaluació que permet als estudiants ser avaluats de la seva feina realitzada al llarg de tot el quadrimestre; és a dir, no ser avaluats exclusivament per l’examen final, ja que aquest no reflecteix sempre el treball i l’esforç que suposa una assignatura. Però aquesta no és la idea que han agafat els professors i l’han desvirtuat, hem passant a patir una examinació continuada i el que és pitjor, un volum diari de feina que no es pot assolir i que el que està aconseguint és una robotització de tots nosaltres, estudiants de pla nou. També entenem que aquesta avaluació, si bé pot ajudar en alguns casos, no sempre és d’aquesta manera. Pot arribar a penalitzar a aquelles persones que, encara que al final demostren els seus coneixements, no els han pogut assolir amb el ritme imposat pels departaments o pels professors. Per tant, creiem que hauria d’existir un sistema d’avaluació més flexible que garantís als estudiants, que assoleixen els coneixements a un ritme diferent de l’imposat, una nota que correspongués realment als coneixements que ha assolit al llarg del curs. Un sistema d’avaluació que ens permetés reservar el dret d’organitzar els nostres estudis en funció del nostres temps, de les nostres expectatives i de les nostres necessitats, sense haver d’anar al ritme imposat pels departaments o per la pròpia Escola. Que consti que no estem en contra de l’avaluació continuada, però veiem com els estudiants de pla nou van bojos per portar al dia set o vuit assignatures que, tenint en compte els horaris que hi ha, és més que una missió impossible. A la Delegació d’Estudiants estem buscant un sistema d’avaluació que ens permetés beneficiarnos de l’Avaluació continuada i no viure esclavitzats com ho estem fent ara.Aquest sistema d’avaluació es basa en una idea sorgida en el moment de la creació del Reglament per a l’Avaluació en la Fase no Selectiva presentat per uns delegats. La idea consisteix, a grans trets, en un sistema de doble avaluació: un basat en la qualificació de treballs pràctics conjuntament amb una avaluació continuada (de manera que s’estalviaria l’examen final en cas de superar aquesta avaluació); i l’altre, en cas de no assolir una nota igual o superior a cinc amb l’avaluació anterior, basat en la qualificació dels treballs pràctics i la nota d’un examen final. Un sistema d’avaluació d’aquest tipus ens permetria organitzar la carrera i compaginar-la amb altres coses que no siguin els estudis i que són tan importants com aquests. Inés Alomar Brutau Responsable Divisó Permanent DE DELEGACIÓ DESTUDIANTS posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 ETSEIB-UPC TITULACIÓ: PROJECTE DE PROFESSOR D’ENGINYERIA ASSIGNATURA: CÀLCUL DE MITJANES BEN FETES CÀREGA DOCENT: Crèdits teòrics: 3 (30 hores) Crèdits pràctics: 1.5 (15 hores) CURS: NO IMPORTA QUADRIMESTRE: El que sigui TIPUS: Culturilla PRE-REQUISISTS: Ser Incompetent a l’hora de fer mitjanes DEPARTAMENT D’ASSIGNACIÓ: 666 - Delegació d’Estudiants RESPONSABLE: Francesc Noserasmís Susdiretor PROFESSORS: Qualsevol Estudiant amb el Graduat Escolar OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA Degut a la complexitat del temari i a l’escàs interès d’aquells a qui va adreçada l’assignatura, només es pretén la comprensió de l’algorisme per calcular les mitjanes dels estudiants. Així la Delegació proporcionarà als alumnes a qui va adreçada l’assignatura l’algorisme resolt. BASES FONAMENTALS 1.-La mitjana aricmètica serà ponderada, és a dir, es calcularà la nota mitjana per crèdit. Justament al contrari de com s’ha fet fins ara. 2.- No es tindran en compte les assignatures de lliure elecció, ja que tant el temari com la seva tipologia s’escapen absolutament de la filosofia d’avaluació d’aquesta titulació. 3.-Totes les assignatures obligatòries, troncals i optatives es tindran presents alhora de calcular la mitjana, tant si estan aprovades, suspeses o l’estudiant no s’hi ha presentat. En el cas que una assignatura sigui qualificada de No Presentat la seva qualificació serà de zero. 6 POLíTICAMENT INCORRECTE Fa unes tres setmanes es va reunir la Comissió d’Intercanvis, Beques i Ajuts per decidir quins estudiants anirien a estudiar tercer i quart a l’estranger (doble titulació, programa Erasmus). La selecció de tots els candidats evidentment s’havia de fer per la mitjana aricmètica de les assignatures de primer curs i del primer quadrimestre de segon, ja que els únics estudiants que podien optar a aquest programa d’intercanvi eren els de segon. L’escàndol vingué amb el mètode aplicat per calcular les mitjanes Primerament el President de la Comissió va convocar una reunió per decidir els criteris de selecció amb només dos dies d’antelació. Evidentment dels cinc estudiants que són membres d’aquesta Comissió només un se’n va poder assabentar a temps. En aquesta reunió es va pactar que ni les assignatures suspeses ni els NO PRESENTATS contarien per fer la mitjana. És demencial que un estudiant amb tres NP i tres 7 pugui anar-se’n d’Erasmus i un estudiant amb tot aprovat amb 6 sigui considerat no apte. Segon punt, la mitjana es va calcular per assignatura i no per crèdit. S’ha de tenir molt poca lògica per no entendre que si la càrrega docent d’una assignatura és major o menor és perquè el temari és més extens, i per tant el seu pes hauria de ser proporcional al número de crèdits. Per rematar-ho es va tenir en compte les assignatures de lliure elecció. Aquest fet provoca que sigui exactament el mateix tenir un 10 a l’Encalç de la Balena (assignatura d’un crèdit de lliure elecció que podem cursar a la UPC) que un 10 a Càlcul I, de 7.5crèdits.No cal comentar l’evident diferència de dificultat entre amdues assignatures. L’excusa del president per tot aquest escàndol fou que l’algorisme per calcular les mitjanes no estava fet, i que era molta feina calcular-les (a mà) per crèdit. Finalment també voldríem dir que per no fomentar favoritismes i malentesos com fa dos anys, és indispensable que els criteris de selecció siguin públics per tothom a l’octubre i que no en treguin profit estudiants amb certs contactes poc clars i vincles massa evidents. Comissió Executiva Delegació Estudiants DELEGACIÓ DESTUDIANTS posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 7 STEVEN SEASTEVEN SEA STEVEN SEASTEVEN SEA STEVEN SEAGAL ÉSGAL ÉS GAL ÉSGAL ÉS GAL ÉS ¿Sabéis que tenemos un «famoso» profesor que es un gran fan de Steven Seagal? Pues sí, y este curioso personajillo no es otro que cierto profesor de Calor. Quiza os preguntéis como nos hemos enterado... Pues es fácil. Cualquiera de vosotros podría haberse dado cuenta. Si os paráis a pensarlo veréis que su trayectoria académica sigue casi exactamente las películas de aquél. Y para que lo veáis, ahí va la lista comentada (espero que alguien haya visto alguna, porque si no, no vais a pillar ni una...) Nico, por encima de la ley Y el también: suspendía a quien le daba la gana y en cantidades industriales. Difícil de aprobar Algo que todos nosotros hemos sufrido en nuestras carnes, SNIFF... Buscando justicia ...Y un grupo de osados sealzaron en cruel revuelta, y se quejaron y lucharon, y sus lamentos fueron tantos que llegaron a oídos de nuestro padre, Puerta, que desde el paraíso de ordenación fijo sus ojos en ellos. Y los recibió y atendió sus quejas. Y ese día se rompió el último sello, y el fin de todo los aprobados conocidos había de llegar. APOCALETSEIB 2, 12-15 Señalado por la muerte Después del párrafo anterior está claro: que le apretaron las tuercas vamos... En tierra peligrosa Cuidadínnn, que te vas a la puta calle... JE,JE Decisión crítica Que iba a hacer nuestro antihéroe, seguir los dictados de su corazón y enfosar generación tras generación todo el que rellenaba un examen , o dejarse abrazar por el lado oscuro de la curricular, y aprobar algún matadillo... Alerta máxima Como no, se quedó con la primera...UPC’s absolute record of non-passed student. Vamos que se folló a más gente que nadie... Es que la fiera volvía a rugir... Alerta máxima 2 Quien dijo que segundas partes nunca fueron buenas: 150 suspendidos entre 0 y 1 en el último examen, 15 aprobados de 450. Quizá la versión shareware que tenemos de Seagal no pueda hacer un nudo marinero con nuestras articulaciones, pero que vamos, dejarnos hechos polvo puede. Y si no, preguntadle a alguien en qué estado se sale de un examen de calor.Es que es una fiera. Como veis no hay lugar a dudas. Es él. Es el genuino y único: Steven Seagal és!! XXX DE VIDRES, SOSTRES IDE VIDRES, SOSTRES I DE VIDRES, SOSTRES IDE VIDRES, SOSTRES I DE VIDRES, SOSTRES I RECURSOS BEN INVERRECURSOS BEN INVER RECURSOS BEN INVERRECURSOS BEN INVER RECURSOS BEN INVERTITSTITS TITSTITS TITS Els que porteu més d’un any a l’Escola, probablement sabreu que aparcar la moto al parking és com jugar a la Ruleta Russa. Sinó es un vidre de 5 metres quadrats de l’edifici H que decideix suïcidar-se, és el sostre de l’edifici que té el mal costum de desprendre’s en el moment més inoportú. Això decidí la col·locació fa uns anys, d’una atractiva i elegant xarxa a la zona coberta del parking que si bé no aturava els vidres suïcides, si que contenia el sostre mort. Evidentment morir partit pel mig és molt més simpàtic que fer-ho per quedar-te el cervell enfonsat fins el nas). No sé si sabeu que aquest estiu, després de molts anys d’insistir-hi, l’Escola es va gastar un bon grapat de bitllets en habilitar l’espai entre la peixera i el passadís de fotocòpies per tal que tots hi poguéssim sortir a prendre la fresca; detall que cal agrair. Així es va canviar tot el sostre mort de guix i canyes (materials típics d’un temps passat i caduc) per unes magnífiques plaques d’una aliatge d’alumini (que combinen modernitat i funcionalitat). L’alumini però, fidel a l’esperit del nostre edifici va decidir continuar amb la tradició de despendre’s a veure si enganxava algun despistat a sota. L’empresa constructora va venir a arreglar el sostre i ara, ningú no podrà prendre mal al jardí. Pel que fa als motoristes ja porten casc i si el vidre li caigues al damunt a algú a la Sala d’estudis sempre podrem dir que es culpa del corrent d’aire. Sergi Grapes COL·LABORACIONS posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 8 ESCEPTICISMO ESTÉRIL No pido una lucha enfermiza e incansable por ciertos ideales; no pido ni tan siquiera que una minoría los tenga... La relación que cada uno tenga con su conciencia no es objeto de mis quejas; así que no abogaré por ideales ecologistas (demasiado novedosos), humanitarios, religiosos o políticos (que, para bien o para mal, según el caso y el criterio de cada uno, parecen haber caído en la obsolescencia), porque cada cual es cada cual, y no es mi tarea hacer de pionera en estos temas. Mi queja es mucho más pragmática que todo eso; creo que si de algo sirvió matricularme en esta facultad (aunque algunos prefieren llamarla «escuela», y no es para menos, porque se nos trata más a menudo de lo deseado como a escolares) fue enseñarme a ser más práctica de lo que era y a despedirme paulatinamente de la utopías. Pues eso, me limito a hacer notar el excesivo escepticismo para con temas mucho más simplistas que los mencionados (véase docencia reducida, notas en lo que pretendía ser un examen práctico de cálculo numérico, o el plan nuevo en general). Y, aquí, una gran mayoría (en la que me incluyo, por supuesto) nos limitamos a convivir con indignación que parte de esta, o toda en general nos produce, y a asimilarla con cara de resignación. No sí si es inherente a los/as estudiantes de ingeniería ser conformista, o si el ya escaso espíritu de letras con el que ingresamos en primero se va oxidando progresivamente. El caos es que aquí no se mueve ni Dios (y no quisiera ser irreverente), ni por el 0.7, ni por un factor de  MÁS DE LO MISMO Estic absolutament decebut amb el comportament de la majoria dels meus companys d’Industrials davant la poca sensibilitat envers les anomenades “lletres”. M’explicaré, ara fa uns dies que em van passar un escrit boníssim . Jo l’anava ensenyant als meus companys, però ells, només llegien la primera frase i deien: “va, quin “palo” “. Jo senzillament “flipava”. Com es podien perdre l’oportunitat de llegir aquella meravella. Sóc conscient que tots els que estem dins d’aquesta carrera som de la branca de ciències, però em fa fàstic i al mateix temps pena, veure com la gent desprecia les coses relacionades amb les lletres. Si ens limitem a “enriquir-nos culturalment “ a base d’integrals, límits, CIR’s o intensitats, no m’estranya que les converses que tenim siguin un 60 % de dones i sexe (o homes i sexe en el cas de les dones), en un 10 % de futbol i un 10 % de televisió. Amb això no vull dir que al bar s’hagi de parlar sobre Freud o Popper, però crec que seria interessant que algun dia es poguessin sentir al bar converses sobre algun llibre o sobre història o sobre pintura. Tot això pot sonar una mica “cursi”, però hem de ser conscients que perdem moltes hores (i tantes hores!) fent transformades quilomètriques o integrals de quatre pàgines, i si no hi ha cap assignatura que ens obligui a estudiar la història de Catalunya, doncs ens l’haurem de llegir durant el nostre temps d’oci. Amb això vull dir que aquí ningú ens obliga per exemple a llegir (estic convençut que la mitja és de menys de mig llibre per any) i que si no ho fem pel nostre compte no valem res com a persones, perquè no estarem prou formats culturalment. Això sí, d’aquí uns quants anys, tots cobrarem més o menys “pasta”, però no sabrem per exemple que va passar el 1714. Per cert el fill de puta va ser Felip IV o Felip V? Miquel Alabern corrección. Y tal vez sería aconsejable echar la vista atrás y observar los movimientos de los estudiantes de letras, envidiablemente bohemios, y aprender. Que no hace falta estudiar la teoría del conocimiento de Kant ni las vanguardias rusas para quejarse de vez en cuando. ¿No? S.I . Nota de la Redacció: Respecte a si això és una Facultat o una Escola volem aclarir que a l’Acronim ETSEIB, la primera E vol dir, evidentment Facultat. COL·LABORACIONS posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fullesposat-hi fulles posat-hi fulles MAIG 97 9 col·laboracions QUÈ PASSA AMB ELS PROFESSORS? La qualitat de la docència és un gran problema per a la Universitat. Si la Universitat fos una empresa hi hauria molts dels professors (treballadors) que no haurien renovat contracte o que haurien estat acomiadats. Resulta però, que la Universitat no és una empresa sinó que és una ens estatal i els seus treballadors són funcionaris. El més greu no és això sinó que els poders de gestió i de control emanen dels mateixos treballadors, és a dir, els professors (treballadors) són els que dicten les regles i els que les apliquen. Això és un sistema ideal en un món on la gent fos solidària, altruista i socialment responsable. El problema és que no estem inserits en un món d’aquestes característiques i les perversions del sistema són constants. La Universitat ha de donar un servei de qualitat a la societat, els paràmetres que la societat marca o segons els que es regeix són, molt estrictes i severs. La investigació, les fases selectives, les normatives de permanència... són molt dures; perquè no ho és l’avaluació docent? Doncs bé, al meu parer, a cap director o a cap rector no li agrada sancionar al col·lectiu que li ha de donar el suport; entre d’altres coses perquè no els ha donat el suport per a fer això. La típica frase de ”càrrega docent i tasca investigadora” dels professors està assumida en la part més profunda dels nostres docents. Els estudiants intentem que l’avaluació docent es faci amb rigor i que s’apliquin els reglaments, en les comissions topem amb declaracions de bones intencions que ens sorprenen i que de ben segur no trobarem en el món empresarial. Aquí a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona hem tingut diversos casos de professors que no fan la feina, per la que són pagats, correctament (?). La Comissió d’Avaluació Acadèmica és el lloc on s’han de tractar tots aquests problemes. L’últim ple, al qual vaig assistir com a membre electe, va haver-hi una intervenció del Director de l’Escola el Sr. Ferran Puerta on s’afirmava que érem capdavanters a la Politècnica pel què fa a l’avaluació docent i de Departaments. De què serveix tenir uns reglaments “tan avançats” si alhora d’aplicar-los o de fer-los servir ens quedem curts fins i tot en casos tant flagrants com el del Sr. Sigalés? Acabo de fer referència a un professor però és evident que si el problema de la docència es limités a un cas aïllat no estaria escrivint aquest article, el problema és global i encara que aquest cas s’hagi agafat com a bandera (s’ha de dir que s’ho mereix), de casos de professors dolents n’hi ha molts i si no s’hi troba solució la Universitat acabarà sent un cementiri o desguàs per professionals no capacitats pel lliure mercat de treball. Com deia abans els estudiants tenim poca cosa a fer, són els professors, la seva consciència la que ha de fer-los prendre la determinació de participar dignament d’una Universitat, d’una societat on el treball i les responsabilitats ens facin ser dignes de la confiança que l’Estat diposita en nosaltres. Professors està a les vostres mans. Jaume Cabaní i Massip Coordinado r del BEI-UPC