FORMACIÓ INTEGRAL DEL S TECNICS
1 CONTINGUTS SOCIOHUMANÍSTICS
Climen Nadeu i José
B.
Ma iño
P o esso s
del
Depa amen
de Teo ía de Senyal i Comunieaeions (UPC)
climen @ gps. se. upe. es, ean on@ gps. se. upe.
es
En aques a iele olem exp essa el nos e pa e
sob e el pape deIs con ingu s sociohumanís ics
i,
en
conc e , de la esponsabili a social en la o mació deIs
es udian s uni e si a is ecnics. To i que aques ipus de
con ingu s hau ien d'apa eixe p incipalmen de o ma
ans e sal en l'o gani zació docen , ambé han d'exis i
assigna u es
si uades
especí icamen
en
l'
ambi
in e disciplina i. Com a conc eció de les idees exposades,
es p esen en al inal els con ingu s de l'assigna u a
Tecnologies de la In o mació i Socie a de l'ETSETB.
1.
FORMA
CIÓ
INTEGRAL DELS
TECNICS I CONEIXEMENTS
SOCIOHUMANÍSTICS
Fo mació in eg al és una exp essió p esen a ui a la
nos a Uni e si a [1]. Com a concep e, és poc de ini i
espon a la olun a de ema ca el educcionisme deIs
ensenyamen s ecnics al com es an plan eja s. Als
es udian s, quan en en a la UPC, els queda es oncada
l'educació més amplia que ebien a l'ensenyamen
secunda i i passen a un ipus de o mació i d'in e es pe
ap end e gai ebé unidimensional s [2]. En l'e apa de la
ida que passen es udian a la UPC, la se a madu ació
in el·lec ual i i al con inua, pe o no es eu p ou
acompanyada
pe
una
o mació
que
els
ajudi
a
desen olupa -se com a pe sones. D'al a banda, els
Hocs
de eball que pod an ocupa en so i de la Uni e si a
eque eixen cada cop més una o mació que conside i els
alo s, les ac i uds i els habi s,jun amb el coneixemen de
l'
ésse huma i del món.
Si accep em, doncs, la impo ancia de la o mació
in eg al del ecnic (enginye o a qui ec e), no é gai e
sen i deixa que els es udian s s' espa ilin pel seu comp e
pe
mi ja
d'
ac i
i a s
ex aacademiques
o
ex auni e si a ies, que poden se ce amen aluoses pe
a la se a o mació, pe o que només segueixen els més
mo i a s: cal ambé que la docencia la inco po i com a
objec iu. En aques esc i , no p e enem abo da la o mació
in eg al en o a la se a ampli ud (no es em capaci a s pe
a e -ho). Ens es ingi em als aspec es sociohumanís ics
de la docencia, plan ejan -nos
p ime amen
quins
con ingu s s
'han
de conside a i de quina mane a, i eien
desp és el pape que hi po juga la esponsabili a social.
2.
L'
ÁMBIT DOCENT
INTERDISCIPLINARI
1.E iden men , semp e és bo que
l'
es udian de
i ulacions ecniques cu si ma e ies sociohumanís iques
de cai e gene al (sociologia, his o ia, iloso ia, e c.).
Tanma eix, c eiem que és en
l'
ambi in e disciplina i que
es a a ca all en e la ecnologia i les disciplines
humanís iques i socials on s'han de si ua p incipalmen
les ac i i a s docen s que apun in cap a la o mació in e-
g al. Men e que els con ingu s sociohumanís iques de
cai e gene al no gua den elació di ec a amb el món ecnic
i cien í ic,
l'
espai in e disciplina i n'
és
unaex ensió na u al
i en
eH
s'in eg en ecnologia i sociohumani a s.
2.
Al nos e en end e, els con ingu s in e disciplina is
hau ien d' apa eixe en la docencia de o ma ans e sal, és
a di , a cada as signa u a i in odui s pe cada p o esso .
Tanma eix, aques a o gani zació, que és op ima des del
pun de is a o ma iu, p esen a ac ualmen dos ipus de
di icul a s:
a) El p o esso a no es a p ou sensibili za pel ema.
Pe a se p o esso s només se'
ns
ha demana compe encia
cien í ico- ecnologica i pedagogica
(i
no an d'aques a
úl ima). No cal que coneguem es ni ens in e essem pe es
del que hi ha a
l'
en o n de la ecnologia. Es po cons a a
Iacilmen en la alo ació del cu iculum i ae als concu sos
o de la asca eali zada en un quinquenni. 1 ambé en
l'
o gani zació docen deIs es udis de doc o a , on els nous
p o esso s cu sen les úl imes assigna u es amb que es
oba an.!
b) Els con ingu s sociohumanís ics no an associa s
de o ma na u al als coneixemen s ecnics. Ha
d'
exis i una
olun a explíci a de e -los apa eixe .
És
més Iacilin odui -
los en les assigna u es e minals o que ac en de les
aplicacions, pe o ambé és possible, en ce g au, en les
assigna u es basiques: ac an la o ma de gene a -se els
esul a s cien í ics o els p oduc es ecnologics, eien -ne
lRelaciona amb aixo, sembla poc cong uen que en els es udis
de
doc o a , que s'o ien en a la o mació d'in es igado s, els
es udian s no es obin amb cap ma e ia que els po i a e lexiona sob e que és
la
ece ca i el me ode cien í ic, ni sob e la ecnociencia
i els aspec es socials i e ics del seu desen olupamen .
2En
el nos e camp d'especiali a podem posa com a exemple No be Wiene , un home que
a
sabe in e essa -se alho a
pe
ciencia,
ecnologia, in e disciplina ie a i e ica ( eu e, p.ex., el seu llib e Cibe né ica, Tusque s
Ed.,
1985).
26
BURAN
N°lO
DICIEMBRE 1997
els
mobils,
in e essan -se
pe
la
biog a ia
deIs
p o agonis es2, e c.
3. C eiem que és mol
necessana
l'
exis encia
d'
assigna u es si uades en aques inbi in e disciplina i.
Pe les di icul a s esmen ades de la ans e sali a , pe o
ambé pe que pe me en un en ocamen sis ema ic deIs
con ingu s i un eball cohe en i ampli de
l'
es udian , més
di ícil s d'ob eni si el ac amen deIs emes es deixa
només en mans
de
la
olun a
de
cada p o esso , sen se que
hi
hagi coo dinació.
Pe
a
l'
ensenyamen
d'
aques es assigna u es
in e disciplinanes s
'ha
de disposa de p o esso s p o inen s
de les ciencies social s o humanes, pe o deu se impo an
que hi pa icipin ambé p o esso s o al es col·labo ado s
que són p esen s amb el seu eball en
l'
especiali a
ecnologica co esponen . A nés
d'
apo a -hi un con ac e
di ec e amb la eali a , possibili en la conjunció de dues
pe spec i es complemen anes, cosa que -ben segu -
hade
signi ica
un
en iquimen
de
l'ac i i a
docen
in e disciplinana.
3. RESPONSABILITAT SOCIAL
DEL S TECNICS
1. La ecnica pe me a l'home es al ia ene gies en
l'
o d e de les necessi a s elemen als, o ans o man la
na u a cap a un objec iu que anomenem benes a o elici a
[3]. Aques a capaci a ans o mado a de la ecnica es eu
mol inc emen ada en el momen en que
la
ciencia li
se eix de supo eo ic pe p odui la ecnologia. Al
nos e emps, la ecnologia,
a nés
d'
esde eni més
complexa, ens ha pe mes gaudi
d'un
pode cada cop més
g an que a augmen a co esponen men la esponsabili a
[4].
L'ac i i a més p opia del ecnic és la o mulació i
eali zació de p ojec es de ans o mació que apun en a
objec ius pa icula s elaciona s amb el benes a , p ojec es
que inde ec iblemen p esen en una incidencia social i/o
mediambien al, posi i a o nega i a. No és
eH
sol qui
decideix els objec ius o inali a s, pe o po se que
con ibueixi a la se a de inició i, sigui com sigui, els ha
d'accep a pe a pa icipa -hi.
2. Pe aixo, el ecnic, a pa de se esponsable de la
se a
eina
da an
de
qui
l'hi
enca ega,
é
una
esponsabili a da an la socie a , una esponsabili a so-
cial.
1,
si bé és ce que cada ciu ada é un ce g au de
esponsabili a en
la
p oducció i
l'
ús
de
la
ecnologia,
aques a es eu més accen uada en el cas del ecnic pe
la
se a expe esai la se a pa icipació di ec a en els p ojec es
ecnologics.
Aques ipus de esponsabili a no és an soIs legal,
no és pu amen un deu e que se li imposa des de o a: el
ecnic se sen conce ni pe les epe cussions del p opi
eball. Pe aques a aó, la esponsabili a social é
conno acions e iques,
ja
que el ecnic espon deIs seus
ac es ambé da an
d'ell
ma eix.
3. Si els es udian s de i ulacions ecniques són
subjec es de esponsabili a social és
en
p ime e me
pe que pa icipen de la esponsabili a en e s el p esen i
el u u que enen com a ciu adans, pe o enca a amb més
aó pe que
s'
es an o man pe a esde eni ecnics. Segons
la nos a mane a de eu e, con é que la noció de
esponsabili a social es igui p esen en o a la docencia,
pe que en les i ulacions ecniques és un ni jamol adequa
pe a du a e me el que
s'
anomena educació en els alo s
[5].
D'
una banda, la esponsabili a social ac ua
d'
agen
mo i ado
d'
in e es en
l'
ambi in e disci plina i abans
esmen a . De
l'
al a,
la
esponsabili a social ambé po i
ha de se objec e de o mació en ella ma eixa. Si bé és ce
que no es po susci a amb la pu a ans nissió de con ingu s,
pe que pe any a
l'
ambi de les opinions o p e e encies,
l'
ensenyamen po a ina la consciencia deIs impac es
socials de la ecnologia i po ajuda a desen olupa un
pensamen c í ic sob e el pape del ecnic a la socie a [6].
D'al a banda, segons la nos a opinió, se ia bo que els
p o esso s éssim pa ícips als es udian s del nos e p opi
sen i de esponsabili a social.
4.
L'ASSIGNATURA TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ I SOCIETAT (TIS)
1.
L'assigna u a TIS de 6 c ec i s, que hem pogu
expe imen a du an dos quad imes es de p ima e a
consecu ius3, ol espond e al que hem di sua a sob e
la
in e disciplina ie a i la esponsabili a social.
Va
ad e~ada
als es udian s de
l'
ETSETB i pe aixo p en les ecnologies
de la in o mació i les comunicacions com a objec e. Com
que la majo ia deIs es udian s que
s'hi
ma iculen no han
passa pe cap al a assigna u ad' aques es ca ac e ís iques,
el en all
d'
objec ius és mol ampli, així com el de emes,
que an des del concep e de ecnociencia ins a
l'
e ica
p o essional.
A TIS
hi
col· labo en de o ma pun ual (amb c1asses,
con e encies i, sob e o , di ecció de eballs) d'al es
p o esso s de di e sos depa amen s, especialmen deIs
associa s a l'ETSETB4•
En
conseqüencia, gai ebé cap de
nosal es no és expe en
l'
ambi sociohumanís ic i an soIs
compa im una ce a sensibili a pe les epe cussions
socials de les ecnologies en les que exe cim la nos a
p o essió.
3Un
quad imes e com a op a i a i l'al e com a lliu e elecció
pe
a es udian s
de
l'ETSETB.
4El
da e cu s (1996-97) é em 10 p o esso s
de
la UPC més dues pe sones ex e nes .
• RAMAS DE ESTUDIANTES DEL
IEEE
27
II
lil
2.
En
les ma e ies ecniques
ja
cu sades, els
es udian s han desen olupa una o a capaci a e lexi a
i c í ica. Nosal es old íem que a TIS aques a capaci a
s' o ien és ambé cap als aspec es socials i e ics amb que
es oba an en la se a u u a asca p o essional. No
p e enem, doncs, en absolu , adoc ina
l'
es udian , pe o
ampoc olem e i a o al nen
l'
opinió sob e les qües ions
p oblemil iques. Coma i maPila Fibla, «aques ainhibició
es a en con adicció amb el con ingu e ic de la p o essió
docen i, sob e o , és a i iciosa ... » [5, p. 101].
3.
En
les assigna u es ecniques es con empla la
ecnociencia (ciencia i ecnologia) des de dins
d'ella
ma eixa. Pe aixo, al comen amen de
l'
as signa u a TIS es
p e én que
l'
es udian eixampli la se a isió, si uan
la
ecnociencia en el con ex on es p odueix i s'u ili za.
Desp és de eali za un acos amen his o ic a la ecnica i la
ecnologia,
id'
obse a el ipus de coneixemen p opi de
la ciencia, es a una sis ema i zació de la mú ua imb icació
en e ecnociencia i socie a . Fins a aques pun , la
esponsabili a social ha ac ua an soIs de p incipi
mo i ado del eball que ens p oposa em en
l'
assigna u a.
En passa a con inuació a deba e la noció de p og és i a
ac a el ema de
l'
a aluació i el con ol social del
desen olupamen ecnologic, hi apa eix
ja
cla amen el
món deIs alo s, el qual es ol e explíci pe pa deIs
p o esso s.
EIs pun s an e io s es conc e en en les ecnologies
de lain o mació. S'anali zen les causes i el p océs del seu
desen olupamen ,
assenyalan
els
can is
que
pa al·lelamen
s'han
p oduH en la socie a que les ha
gene a .
S'
explo en les aons que pe me en conjec u a un
pode ans o mado sense equi alen en ecnologies
p eceden s, quin s són els aspec es posi ius
d'
aques a
ans o mació i quin s els pe ills. Finalmen , es deba sob e
In e ne , com a p oduc e ípic
d'
aques es ecnologies i
exponen de la socie a de la in o mació.
L'
úl im ema de
l'
as
signa u a és més especí icamen
e ic i la esponsabili a social
n'és
el concep e cen al. El
ac amen s'en oca cap a l'exe cici esponsable de la
p o essió, es p esen en codis deon ologics i es deba sob e
casos eals de con lic es e ics elaciona s amb el nos e
ambi p o essional.
4. Pe acompli els objec ius de l'assigna u a,
s'ha
hagu de desen olupa una me odologia que p opicié s
la
pa icipació ac i a deIs es udian s
[7]5
~
Així, men e que
només la mei a de les ho es s'esme cen en classes
exposi i es i en algunes con e encies d'expe s ex e ns a
l'
as signa u a, que an seguides de col.loqui,
l'
al a mei a
es dedica p incipalmen a semina is de deba en e els
es udian s i a alle s de eball (wo kshops) on es p esen-
en, pe andes i amb ajuda de pos e s, els eballs
in e disciplina is eali za s.
5. CONCLUSIONS
A mesu a que
s'
inc emen a el pode i la complexi a
de la ecnologia es a més palesa la esponsabili a del
ecnic da an de la socie a .
La
p oli e ació en els da e s
anys de deba s e ics i de codis deon ologics que an
e e encia a aques a esponsabili a
n'
és una bona mos a.
El nos e pa e és que el p o esso ha de conside a , en la
se a p opia
as
signa u a, els aspec es no es ic amen ecnics
o cien í ics del desen olupamen ecnologic i, en conc e ,
la esponsabili a social del ecnic, en més o menys g au
depenen de
la
ma e ia que impa eixi. I que l' es udian ha
d'in e essa -se pe aques s aspec es, conscien que, a nés
d'en iqui -Io pe sonalmen , o men pa de
la
se a
p epa ació p o essional.
D'
al a banda, han
d'
exis i
assigna u es especí iques de ca ac e in e disciplina i,
com les que han pogu en a en els cu icula deIs es udian s
g acies a la e o ma deIs plans d'es udis. De momen , hi
han e
l'
en ada an soIs pe la ia secunda ia de la lliu e
elecció o de
l'
op a i i a , pe o, si hi e lexionem sense
pos u es p eses, po se a iba em a la conclusió que cal
disposa els mi jans pe que hi en in ambé pe la ia
p incipal de
l'
obliga o ie a .
REFERENCIES
[1]
UPC: quali a al se ei de la socie a , Documen
Claus e Gene al de 27 de eb e de 1995.
[2]
M.
BARCELÓ,
C.
NADEU,
«Fo mació in eg al deIs
ecnics del u u », Cul u a, Gene 1994, p.40-41.
[3]
J.
ORTEGA
y
GASSET,
Medi ación de la écnica,
Re is a de Occiden e en Alianza Edi ., 1996.
[4]
H.
JONAS,
El p incipio de esponsabilidad, Edi .
He de , 1995.
[5]
P.
FIBLA,
Educació i alo s. El pa imoni e ic de la
mode ni a , Eumo Edi o ial, 1995.
[6]
M.
GALLARDO,
«Responsabilidad social y educa-
ción», comunicació p esen ada a la sessió Fo mació in e-
g al deIs ecnics del u u , Cong és In e nacional sob e
Tecnologia, Desen olupamen Sos enible i Desequilib is,
UPC-ETSETIT, Te assa,Des.1995.
[7]
J.
B.
MARIÑO,
C.
NADEU,
«Me odología pa a
p opicia la pa icipación de los es udian es en asigna u as
sociohumanís icas», Comunicació p esen ada a les
J o nades sob e la Re o ma deIs Plans d'Es udis, UPC, 22-
23
d'Oc ub ede 1997 (h p://www.upc.esl e o ma)
5Aques a me odologia obliga a adme e un nomb e
edui"
d'es udian s: 30.
28
BURAN
N°lO
DICIEMBRE
1997