Formació Integral dels tècnics i continguts sociohumanístics

FORMACIÓ INTEGRAL DEL S TECNICS 1 CONTINGUTS SOCIOHUMANÍSTICS Climent Nadeu i José B. Mariño Professors del Departament de Teoría de Senyal i Comunieaeions (UPC) climent@ gps. tse. upe. es, eanton@ gps. tse. upe. es En aquest artiele volem expressar el nostre parer sobre el paper deIs continguts sociohumanístics i, en concret, de la responsabilitat social en la formació deIs estudiants universitaris tecnics. Tot i que aquest tipus de continguts haurien d'apareixer principalment de forma transversal en l'organització docent, també han d'existir assignatures situades específicament en l' ambit interdisciplinari. Com a concreció de les idees exposades, es presenten al final els continguts de l'assignatura Tecnologies de la Informació i Societat de l'ETSETB. 1. FORMA CIÓ INTEGRAL DELS TECNICS I CONEIXEMENTS SOCIOHUMANÍSTICS Formació integral és una expressió present avui a la nostra Universitat [1]. Com a concepte, és poc definit i respon a la voluntat de remarcar el reduccionisme deIs ensenyaments tecnics tal com estan plantejats. Als estudiants, quan entren a la UPC, els queda estroncada l'educació més amplia que rebien a l'ensenyament secundari i passen a un tipus de formació i d'interes per aprendre gairebé unidimensional s [2]. En l'etapa de la vida que passen estudiant a la UPC, la seva maduració intel·lectual i vital continua, pero no es veu prou acompanyada per una formació que els ajudi a desenvolupar-se com a persones. D'altra banda, els Hocs de treball que podran ocupar en sortir de la Universitat requereixen cada cop més una formació que consideri els valors, les actituds i els habits,junt amb el coneixement de l' ésser huma i del món. Si acceptem, doncs, la importancia de la formació integral del tecnic (enginyer o arquitecte), no té gaire sentit deixar que els estudiants s' espavilin pel seu compte per mitja d' acti vitats extraacademiques o extrauniversitaries, que poden ser certament valuoses per a la seva formació, pero que només segueixen els més motivats: cal també que la docencia la incorpori com a objectiu. En aquest escrit, no pretenem abordar laformació integral en tota la seva amplitud (no estem capacitats per a fer-ho). Ens restringirem als aspectes sociohumanístics de la docencia, plantejant-nos primerament quins continguts s 'han de considerar i de quina manera, i veient després el paper que hi pot jugar la responsabilitat social. 2. L' ÁMBIT DOCENT INTERDISCIPLINARI 1.Evidentment, sempre és bo que l' estudiant de titulacions tecniques cursi materies sociohumanístiques de caire general (sociologia, historia, filosofia, etc.). Tanmateix, creiem que és en l' ambit interdisciplinari que esta a cavall entre la tecnologia i les disciplines humanístiques i socials on s'han de situar principalment les activitats docents que apuntin cap a la formació integral. Mentre que els continguts sociohumanístiques de caire general no guarden relació directa amb el món tecnic i científic, l' espai interdisciplinari n' és unaextensió natural i en eH s'integren tecnologia i sociohumanitats. 2. Al nostre entendre, els continguts interdisciplinaris haurien d' apareixer en la docencia de forma transversal, és a dir, a cada as signatura i introduits per cada professor. Tanmateix, aquesta organització, que és optima des del punt de vista formatiu, presenta actualment dos tipus de dificultats: a) El professorat no esta prou sensibilitzat pel tema. Per a ser professors només se' ns ha demanat competencia científico-tecnologica i pedagogica (i no tant d'aquesta última). No cal que coneguemres ni ens interessem perres del que hi ha a l' entorn de la tecnologia. Es pot constatar Iacilment en la valoració del curriculum vitae als concursos o de la tasca realitzada en un quinquenni. 1 també en l' organització docent deIs estudis de doctorat, on els nous professors cursen les últimes assignatures amb que es trobaran.! b) Els continguts sociohumanístics no van associats de forma natural als coneixements tecnics. Ha d' existir una voluntat explícita de fer -los apareixer. És més Iacilintroduirlos en les assignatures terminals o que tracten de les aplicacions, pero també és possible, en cert grau, en les assignatures basiques: tractant la forma de generar-se els resultats científics o els productes tecnologics, veient-ne lRelacionat amb aixo, sembla poc congruent que en els estudis de doctorat, que s'orienten a la formació d'investigadors, els estudiants no es trobin amb cap materia que els porti a reflexionar sobre que és la recerca i el metode científic, ni sobre la tecnociencia i els aspectes socials i etics del seu desenvolupament. 2En el nostre camp d'especialitat podem posar com a exemple Norbert Wiener, un home que va saber interessar-se alhora per ciencia, tecnologia, interdisciplinarietat i etica (veure, p.ex., el seu llibre Cibernética, Tusquets Ed., 1985). 26 BURAN N°lO DICIEMBRE 1997 els mobils, interessant-se per la biografia deIs protagonistes2, etc. 3. Creiem que és molt necessana l' existencia d' assignatures situades en aquest ffinbit interdisciplinari. Per les dificultats esmentades de la transversalitat, pero també perque permeten un enfocament sistematic deIs continguts i un treball coherent i ampli de l' estudiant, més difícil s d'obtenir si el tractament deIs temes es deixa només en mans de la voluntat de cada professor, sen se que hi hagi coordinació. Per a l' ensenyament d' aquestes assignatures interdisciplinanes s 'ha de disposarde professors provinents de les ciencies social s o humanes, pero deu ser important que hi participin també professors o altres col·laboradors que són presents amb el seu treball en l' especialitat tecnologica corresponent. Arnés d' aportar-hi un contacte directe amb la realitat, possibiliten la conjunció de dues perspectives complementanes, cosa que -ben segurhade significar un enriquiment de l'activitat docent interdisciplinana. 3. RESPONSABILITAT SOCIAL DEL S TECNICS 1. La tecnica permet a l'home estalviar energies en l' ordre de les necessitats elementals, tot transformant la natura cap a un objectiu que anomenem benestar o felicitat [3]. Aquesta capacitat transformadora de la tecnica es veu molt incrementada en el moment en que la ciencia li serveix de suport teoric per produir la tecnologia. Al nostre temps, la tecnologia, arnés d' esdevenir més complexa, ens ha permes gaudir d'un poder cada cop més gran que fa augmentar corresponentment laresponsabilitat [4]. L'activitat més propia del tecnic és la formulació i realització de projectes de transformació que apunten a objectius particulars relacionats amb el benestar, projectes que indefectiblement presenten una incidencia social i/o mediambiental, positiva o negativa. No és eH sol qui decideix els objectius o finalitats, pero pot ser que contribueixi a la seva definició i, sigui com sigui, els ha d'acceptar per a participar-hi. 2. Per aixo, el tecnic, a part de ser responsable de la seva feina davant de qui l'hi encarrega, té una responsabilitat davant la societat, una responsabilitat social. 1, si bé és cert que cada ciutada té un cert grau de responsabilitat en la producció i l' ús de la tecnologia, aquesta es veu més accentuada en el cas del tecnic per la seva expertesai la seva participació directa en els projectes tecnologics. Aquest tipus de responsabilitat no és tan soIs legal, no és purament un deure que se li imposa des de fora: el tecnic se sent concernit per les repercussions del propi treball. Per aquesta raó, la responsabilitat social té connotacions etiques, ja que el tecnic respon deIs seus actes també davant d'ell mateix. 3. Si els estudiants de titulacions tecniques són subjectes de responsabilitat social és en primer terme perque participen de la responsabilitat envers el present i el futur que tenen com a ciutadans, pero encara amb més raó perque s' estan formant per a esdevenirtecnics. Segons la nostra manera de veure, convé que la noció de responsabilitat social estigui present en tota la docencia, perque en les titulacions tecniques és un rnitjamolt adequat per a dur a terme el que s' anomena educació en els valors [5]. D' una banda, la responsabilitat social actua d' agent motivador d' interes en l' ambit interdisci plinari abans esmentat. De l' altra, la responsabilitat social també pot i ha de ser objecte de formació en ella mateixa. Si bé és cert que no es pot suscitar amb la pura transrnissió de continguts, perque pertany a l' ambit de les opinions o preferencies, l' ensenyament pot afinar la consciencia deIs impactes socials de la tecnologia i pot ajudar a desenvolupar un pensament crític sobre el paper del tecnic a la societat [6]. D'altra banda, segons la nostra opinió, seria bo que els professors féssim partícips als estudiants del nostre propi sentit de responsabilitat social. 4. L'ASSIGNATURA TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I SOCIETAT (TIS) 1. L'assignatura TIS de 6 crectits, que hem pogut experimentar durant dos quadrimestres de primavera consecutius3, vol respondre al que hem dit suara sobre la interdisciplinarietati laresponsabilitat social. Va adre~ada als estudiants de l' ETSETB i per aixo pren les tecnologies de la informació i les comunicacions com a objecte. Com que la majoria deIs estudiants que s'hi matriculen no han passat per cap altra assignaturad' aquestes característiques, el ventall d' objectius és molt ampli, així com el de temes, que van des del concepte de tecnociencia fins a l' etica professional. A TIS hi col· laboren de forma puntual (amb c1asses, conferencies i, sobretot, direcció de treballs) d'altres professors de diversos departaments, especialment deIs associats a l'ETSETB4• En conseqüencia, gairebé cap de nosaltres no és expert en l' ambit sociohumanístic i tan soIs compartim una certa sensibilitat per les repercussions socials de les tecnologies en les que exercim la nostra professió. 3Un quadrimestre com a optativa i l'altre com a lliure elecció per a estudiants de l'ETSETB. 4El darrer curs (1996-97) érem 10 professors de la UPC més dues persones externes . • RAMAS DE ESTUDIANTES DEL IEEE 27 II lil 2. En les materies tecniques ja cursades, els estudiants han desenvolupat una forta capacitat reflexiva i crítica. Nosaltres voldríem que a TIS aquesta capacitat s' orientés també cap als aspectes socials i etics amb que es trobaran en la seva futura tasca professional. No pretenem, doncs, en absolut, adoctrinar l' estudiant, pero tampoc volem evitar totalrnent l' opinió sobre les qüestions problemiltiques. ComafirmaPilar Fibla, «aquestainhibició esta en contradicció amb el contingut etic de la professió docent i, sobretot, és artificiosa ... » [5, p. 101]. 3. En les assignatures tecniques es contempla la tecnociencia (ciencia i tecnologia) des de dins d'ella mateixa. Per aixo, al comenvament de l' as signatura TIS es pretén que l' estudiant eixampli la seva visió, situant la tecnociencia en el context on es produeix i s'utilitza. Després de realitzar un acostament historic a la tecnica i la tecnologia, id' observar el tipus de coneixement propi de la ciencia, es fa una sistematització de la mútua imbricació entre tecnociencia i societat. Fins a aquest punt, la responsabilitat social ha actuat tan soIs de principi motivador del treball que ens proposavem en l' assignatura. En passar a continuació a debatre la noció de progrés i a tractar el tema de l' avaluació i el control social del desenvolupament tecnologic, hi apareix ja clarament el món deIs valors, el qual es vol fer explícit per part deIs professors. EIs punts anteriors es concreten en les tecnologies de lainformació. S'analitzen les causes i el procés del seu desenvolupament, assenyalant els canvis que paral·lelament s'han produH en la societat que les ha generat. S' exploren les raons que permeten conjecturarun poder transformador sense equivalent en tecnologies precedents, quin s són els aspectes positius d' aquesta transformació i quin s els perills. Finalment, es debat sobre Internet, com a producte típic d' aquestes tecnologies i exponent de la societat de la informació. L' últim tema de l' as signatura és més específicament etic i la responsabilitat social n'és el concepte central. El tractament s'enfoca cap a l'exercici responsable de la professió, es presenten codis deontologics i es debat sobre casos reals de conflictes etics relacionats amb el nostre ambit professional. 4. Per acomplir els objectius de l'assignatura, s'ha hagut de desenvolupar una metodologia que propicié s la participació activa deIs estudiants [7]5 ~ Així, mentre que només la meitat de les hores s'esmercen en classes expositives i en algunes conferencies d'experts externs a l' as signatura, que van seguides de col.loqui, l' altra meitat es dedica principalment a seminaris de debat entre els estudiants i a tallers de treball (workshops) on es presenten, per tandes i amb ajuda de posters, els treballs interdisciplinaris realitzats. 5. CONCLUSIONS A mesura que s' incrementa el poder i la complexitat de la tecnologia es fa més palesa la responsabilitat del tecnic davant de la societat. La proliferació en els darrers anys de debats etics i de codis deontologics que fan referencia a aquesta responsabilitat n' és una bona mostra. El nostre parer és que el professor ha de considerar, en la seva propia as signatura, els aspectes no estrictament tecnics o científics del desenvolupament tecnologic i, en concret, la responsabilitat social del tecnic, en més o menys grau depenent de la materia que imparteixi. I que l' estudiant ha d'interessar-se per aquests aspectes, conscient que, arnés d'enriquir-Io personalment, formen part de la seva preparació professional. D' altra banda, han d' existir assignatures específiques de caracter interdisciplinari, com les que han pogut entrar en els curricula deIs estudiants gracies a la reforma deIs plans d'estudis. De moment, hi han fet l' entrada tan soIs per la via secundaria de la lliure elecció o de l' optativitat, pero, si hi reflexionem sense postures preses, potser arribarem a la conclusió que cal disposar els mitjans perque hi entrin també per la via principal de l' obligatorietat. REFERENCIES [1] UPC: qualitat al servei de la societat, Document Claustre General de 27 de febrer de 1995. [2] M. BARCELÓ, C. NADEU, «Formació integral deIs tecnics delfutur», Cultura, Gener 1994, p.40-41. [3] J. ORTEGA y GASSET, Meditación de la técnica, Revista de Occidente en Alianza Edit., 1996. [4] H. JONAS, El principio de responsabilidad, Edit. Herder, 1995. [5] P. FIBLA, Educació i valors. El patrimoni etic de la modernitat, Eumo Editorial, 1995. [6] M. GALLARDO, «Responsabilidad social y educación», comunicació presentada a la sessió Formació integral deIs tecnics del futur, Congrés Internacional sobre Tecnologia, Desenvolupament Sostenible i Desequilibris, UPC-ETSETIT, Terrassa,Des.1995. [7] J. B. MARIÑO, C. NADEU, «Metodología para propiciar la participación de los estudiantes en asignaturas sociohumanísticas», Comunicació presentada a les J ornades sobre la Reforma deIs Plans d'Estudis, UPC, 2223 d'Octubrede 1997 (http://www.upc.eslreforma) 5Aquesta metodologia obliga a admetre un nombre redui"t d'estudiants: 30. 28 BURAN N°lO DICIEMBRE 1997