F.
BOEUF,
L'Amélio a ion des Plan es.-Encyclopédie Biologique, o-
lum XIII,
543
pl. Ed. Leche alie , Pa ís,
1976.
Lle a de les
10
p ime es planes que an d'in oducció, o a la
p ime a pa és de biologia gene al. DE biologia gene al is a amb
les ulle es d'un gene ic a.
En la segona pa comenqa I'es udi de I'he encia. S'en e é mol
a
les conside acions eo iques.
Es
una mica massa a apel . De ons i
de o ma, d'imp essió i de con ingu . Es udia amb g an minúcia les
mu acions so a el pun de is a eo ic i expe imen al,
A con inuació a I'es udi es adís ic de la gene ica. Biome ia i
aplicacions d'aques a. Segueix la ouica d'a apei nen . Es da e s ca-
pí ols d'aques a segona pa els dedica a E olució i Bases. biomo o-
lagiques de la sis emi ica.
En el e ce llib e s'en a a 50 del seu. L'au o s'hi passeja més
acilmen . El lec o s'hi oba més na u al. Cene is a 'p ic ic, d'apli-
cació, desc iu els me odes de millo amen . Ací a esu ecció aquel1
ma eix au o de la monog a ia sob e els bla s que l'any
1932
ens
Iliu a a desp és de e isa a consciencia el medi a ick no dic.
Desc iu. en capí ols sugges ius:
Els
me odes gene als de millo a-
men , la selecció, l'au o ecundació, la ecundació c euada i la hib i-
dació, la mul iplicació ege al amb o es les sz es modali a s (més o
menys qene iques). A a ens de ind em un seqon en una lamen able
con usió. El capí ol
XII'I
diu { Adap ació dels con eus al medi ísico-
químic,i i en o elcapí ol no eu el nas la més pe i a uoció de ísico-
yímica. Pa la d'in luencies ísiques ne es i d'in luencies químiques
,
igual anspa en s. Pe o, no su pe enlloc la ' ísi?:~-~uímica d'una
mane a conc e a. La con usió és de dold e pe que a anca del ce ell
de I'au o .
El
capí ol da e el dedica a icon ol dels esul a s i a assaigs
.
-
compa a iusii.
Mag e de bibliog a ia,
'
.
'.
A.
O.
i
A.
MAURICE
DUIIBÉRÉ, Les applica ions indus ielles
du
pH.--418
pl.
Du.
nod, Pa ís, 1935.
Feia al a el llib e de De ibé é al mekca de Ilengiies Ila ines.. Es
ac a d'un llib e eoiic i ben esumi , que comp en o es les aplica-
cions de I'equilib i &cido:basic a la indús ia.
En comenca dedica un capí ol a gene ali a s d'acidesa ionica.
Explica les bas s onamen als de la dissociació elec olí ica, pH, ba -
eses opalls,
i
en acaba dóna llis s de ba eges ipus a pH ix.
Du an o el capí ol selecciona e e encies bibliog a iques abundan s,
pe o, sob e o aixb. seleccionades.
El segon capí ol el dedica a mesu es elec ome iques; es udia,
els seus p incipis ma ema ics i elec ics: les piles de concen ació.
el onamen de les piles de concen ació, e c.. e c. A nb p o' ussió
excessi a de mod ls en desc iu uns quan s d'al es an es cases
cons uc o es de po encibme es i ep odueix la ma xa d'una mesu a
de pH.
En el capí ol
111'
es udia els elec odes. Conienca pe desc iu e
mul i ud de o mes i models deIs el&c od s d'hid ogen. A con i-
nuació explica com es p epa en
i
p ecisa el seu abas dins les ec-
niques o dina ies. Així ma eix ho a pe l'elec ode de calomelans.
quinhid ona i an imoni. A ema ca que no pa la de l'elec ode de
id e.
En el capí ol IV desc iu lec ecniques especials p a les insial-
lacions de po encibme es
i
la mane a de posa -los en ma xa. Des-
c iu el po encibme e de al ules i ambé el po encibme e egis a-
do . Ací o na a sub a lla les pa icula i a s de g an nomb e d'elec-
odes emp a s pe a les mesu es p ac iques de pH.
El capí ol Ve el dedica a indicado s.
Es udia ex ensamen la eo ia dels indicado s. Desp és dóna les
aules de i a ge segons els di e en s au o s i les di e en s collec-
cions: Explica la sensibili a dels indicado s pe e -ne aplicació
a
'la
selecció que cal p ac ica .en I s analisis i nm& iques. A i o1 d'e-
xemple, acaba el capí ol ensenyan com es p epa en alguns inbi-
cado s.
L'al e capí ol -VICel dedica a mesu es p ac iques e es amb
indicado s (colo im~ ia) i no ega eja de all en e e i els més
im-
po an s: Walpol, Rhone, Hellige, Picha d, Wul , Guillépiie. Caillé,
Ko da ski i colo ime es o oelec ics.
En el capí ol VI]! ja ens desc iu la in luencia que é el pH sob e
I'es a colloidai--i aci-ss udia l'elec o o esi, el pun iso i&c ic, els
enomens osmb ics i o es les e e encies possibles a l'equilib i de
Donnan.
En
el capí ol següen -VllIk- p og essa un xic més i es udia la
in luencia que é el pH sob e els o ganismes pe i s. Repassa els mi-
c oo ganismes
i,
en el e eny de la mic obiologia, desc iu la in luen-
cia del pH sob z el medi de con eu, les ac i i a s enzima iques i les
mesu es que es poden du a e me en aques capí ol de la Biologia.
El capí ol
IX'
esumeix la in e enció del
PH
en els o ganismes
supe io 's. La di icul a
és
insupe able. Sa u a desp és d'inicia els
mecankmes d'equilib i ala sang i en algunes indicacions e es en
o ina i eixi s.
.
Fo ca incomple ,
El
capí ol X%a des ina a l'es udi .del pH de l'aigua des i'lada,
les ai*es mine als, aigüe: indus ials, aigüzs esiduals, e c.
Pe bé que en cada un d'aques s capi ols, en acaba a una in-
dicació de la ecnica especial que cal segui o a egada que hom
ulgui e el dosa ge, podem di que no coinenCa I'es udi p ac ic ins
al capí ol Xl', el qual el dedica a la in luencia del pH sob e
1;
ab i-
cació de la ce esa. Rega eja el de all p ac ic i en capí ols succes-
sius es udia aqu s aspec e eo ic de anca aplicació indus ial. Can-
ia el ema pe a cada capí ol. Així el
XIP,
indús ies alimen a ies
( ini icació, inag e, cid a. alcohols, cacao, i a nines, conse es,
e -
e e a);
el
XIIl',
indús ies del sucie
;
el
XIVe,
indús ies de la lle
i de la case'ina: el XV", coles i gela ines, el XVIL, pape s
i
cellulo-
ses: el XVII'; indús ies ex ils i in b ies: el XV II*, adobe ies
;
el
XIXB, me allú gia, i el
XX',
ag icul u a.
Val la pena que ens en e iniuem unixic en el capí ol
XXe.
Se-
lecciona bones e e inciis. Es udia en p ime e me la eacció del sol
i
el pH idoni del endimen ag ícola segons el e eny i el con eu.
Desp és e isa la in luencia que sob e el pH del sol é I'apo ació
a i icial d'adobs segons la quali a i la quan i a , Fa pun i a pa
pe desc iu e l'encalcina
i
anib lla gues conside acions u ilissimes
dóna exemples d'alcalini zació de sbl pe aques p oc dimen . Es-
udia les ba eges opalls dels con eus Iíquids i s'en e é a especi ica
les ba eges nu i i es e np ades en isiolo&a expe imen al i la ma-
ne a d'es abili za el seu pH.
A
con inuació dóna sengles quad es de classi icació dels sols se-
gons el seu pH
;
la majo pa de sbls són a icans
de &es clima i-
ques e e ides als eballs de F anc de Fe ie e.
386
ARXIUS
Desp és e isa els sols o es als, els p a s i la in luencia del pH
sob e la saba dels ege als.
El capí ol XXIP a des ina a la signi icació del
pH
en les indús-
ies quimiques (ma e ies colo an s, p oduc es a maceu ics. pe ums,
e ce e a) i el XXII' es udia di e ses aplicacions del pH a ma e ies
plks iques, cau xú, explosius, in es. mine als, us a, be ums, ce a-
mica, olis, calc, cimen , sahons, e c.
Aques Ilib e, en acaba , ens dóna una so p esa que no es po
espe a del í ol. P ime , pi que demés de les aplicacions indus ials
del pH, hi obem aplicacions. biologiques i ag ícoles. Des~ és, pe -
que en un apendix es udia el po encial d'bxido- educció ( H) no so-
lamen so a el pun de mi a eo ic, ans enca a aplica a la biologia.
isiologia, bac e iologia, als e men s, a les aplicacions químiques, a
l'adobe ia i in o e ia, a la des iMe ia i ce esi ia, a I'ag icul u a
i
el con ol de la lle . Cons i qui un esum án comple de H no so-
in eja. Di íem que
és
únic. Na u al nen que és nol b eu, b e ís-
sim, pe o, pe con a, e compensa pe una bibliog a ia abundan
que po o ien a qui desi gi consul a . eballs o iginals.
Digni d'elogi la sis ema i zació i I'o d e de la llis a bibliog k ica
posada al inal del Ilib e. A.
O.
i
A.
M.
A. I~EYNAUD-BEAUVFXJE, Le Milieu e
la
Vie en com nun des Plan-
es.-Encyclopédie Biologique, ol. XIV, Edi .
P.
L che alie ,
pag.
237,
Pa ís,
1936.
Aques llib e és un esum -mol ben e , ce amen - de Fi o-
sociologia.
1
més conc e amen enca a,
és
un esum dels pun s de
ns a magis als del ~ o esso B aun-Bl;inque , dc Mon ~elle . L'au o
con essa que sen una admi ació pe aques a Escola, admi ació que
s'ende ina des de la ~ ime a
lana
i que pe al a banda ens sembla
jus íssima
En el p imi capí ol explica I'abas de la Fi oso~iolo~ia Sense
menysp ea el ecollec o sis ema ic, li diu que desp és de la sis e-
mk ica eda comenca I'au en ica biologia Recolli i classi ica és
una in oducció indispensable a la Biologia, pe o no és la ma eixa
Biologia
Així ence a-un
capi al
on dóna egles p ac iques pe a es udia
la ege ació so a el pun de is a lo ís ic. No de ca a a I'he ba i,
sinó a la i osociologia. El qui p ecisamen no skpiga sis e na ica, no
SECCIO B BLIOGRAFICA
387
au i gai e p o i dels seus exemples i dels seus consells. Un bo a-
nic dels nos es s'hi po delec a .
A
con inuació, i en capí ol a pa , desc iu el me ode d'es udi
i osociol~gic de la ege ació. Ací s'en e é més. De ineix l'associa-
ció, base onamen al de la i osociologiá,
'i'
ens desc iu la se a im-
po ancia. Esquem s, exemples, aplicacions. S'hi ende ina que és
la se a p incipal inali a .
.
I
En
un nou capí ol, cu , mol cu . es udia el me ode es adís ic
i desp és a un esum dels ca ac e s es a ics de l'associació.
El
capí ol VQa de esul a u ilissim, pe als que han ap es p e-
cisamen la classi icació sis emi ica amb p o i : Els quz no siguin
bo inics,no hi ap end an g an cosa. En acaba aques capí ol dóna
una abundan bibliog a ia, sense descuida , quan hi escau, l'o ien a:
ció dels nos es. au o s.
En un segon llib e i ula ~iCinecologia>, e isa suminamen o les
elacions del's ac o s del medi amb les associacions. Desp és d'es u-
dia el medi kn sen i a npli es udia els seus ac o s classi ica s en
dos g ups. Fac o s ísics i ac o s bio ics. En e els p ime s desc iu
els eda ics i els opog i ics i en e els eda ics el Clima ( empe a u a,
,
Ilum, ai e, en .i p ecipi acions) i el Cubs a um (sol i aigua). En e
els ac o s biohcs es udia successi amen la in luencia ecíp oca dels
ege als i la in luencia de I'home i dels animals.
En capí ol a pa a una aConclusió» en la qual esumeix una
classi icació de Raunkiae . Abans jui i ica la impossibili a d'es abli
una claksi icació segons o es les condicions del medi, ja que els ac-
o ~ i Ilu s in e eaccions són innomb ables. Pe aixo p en com a
exemple la de Rauukiae , la qual es conho a de classi ica les o -
mes biolb&ques en elació a un ac o impo an del medi. Dis ingeix
6 giups.
En al ec llib es successius,
i
a a sí que b e íssimamen , es udia
'
'
<<Singen& ica,i, <Cinc onologia>i
i
sCincologia)~.
Mol esumi . Masca esumi . Sob e o pe a qui no es igui ben
in o ma d'aques a b anca impo an íssima de la Biologia.
A.
O.
1
A.
P.
CRISTOL.
Chi nie L?iologique:-Masson Edi .. Pa ís. 1936.
61)8
pl.
.%
Ací enim un bon Ilib e. Un llib e ú il. Sob e o de ca a a la
i~iopa olo~ia
La casa Masson ens enia acos uma s a les -s edi-
cions d'una Bioquímica insupe able la qual a abandona I'any 1929,

pe aspis de l'au o . Ens e e im al P écis de Biochimien de Lam-
bling, el qual enca a a ui no ha es a supe a pe cap més au o en
cap al a Ilengua.
A
ema ca la quali a del llib e d'oppenheime a
Alemanya, de Ma hews a Ame ica, cadascun amb la se a especial
esomia. El ma eix Rondoni a I alia
...
pe o, Lambling e a més bio-
ldgic, enia un llengua ge més icil; e a una
eballa.
Da e a de
Lambling es a di ícil p eszn a una Bioquímica. C is ol no ha p e ks
supe a Lambling. Ni emula -lo. Ha i a pe un al e camí. Es menys
bioldgic i
és
més medic. So a aques pun de is a és digne de e -ne
un elogi.
Es
un llib e eeixi .
El
que és més o iginal del llib - és l'exposició. La ecnica d'ex-
posa . En comenca cada capí ol hi posa un esum d'ai es geome-
i ics. Un quad e g os, compa imen s, quad e s pe i s i o plega un
esum de o el capí ol. La ísico-química és mag a. La bioquímica
es i ica es i mol millo .
1
de més bona quali a enca a la bioquímica
dinimica. La pa millo del llib e és la con inuació de la bioquimica
cap a la i~i~~a ologia. Es eu que C is ol és un in es igado au en ic
d'aques camp.
1
no
és
pas que aci una ahió en ossudida dels seus
eballs pe sonals. Els menciona com un inciden quan el olum d'es-
de enimen s pe sonals ho equeieix així. Posem pe exemple una
omissió que és p ou eloqüen . En ac a dels polipep ids no men-
ciona els seus eballs sob e in oxicació gene al i polipep idknia o i
quc són p ou conegudes les se es expe iencies en aques sen i .
Al cos a d'aques a simpa ia pe la isiopa ologia, que es posa
de elleu en o el llib e, no abandona els emes de iciologia pu a.
1
sob e o é mal a cu a de posa -los al dia. V~geu el capí ol de
con acció muscula o millo enca a de bioquímica de la con acció.
Mol esquema ic: De egades, massa. Pe o, semp e a p o i de la
cla eda .
No
hi posa o ien a ió bibliog i ica. En
é
p ou ci an au o ; quan
li e a omb.
A.
O.
i
A.
Ba e y B ooding, pe
MILTON
H.
A~N~.-O ange Jndd Publishing
C.
New-Yo k,
1935.
Quan el polle n-ix i c eix en plena jungla, la na u alesa 1i aci-
li a o el que necessi a pe a la se a no mal c eixen a. L'home. I$i
ol can ia les condicions de ida d'aques s animals
i
indus iali za
el seu c 'eixemen , si ol obliga quz p odueixin en menys de es
SECCIO BIBLIOGRAFICA
389
mesos el que abans eien ense ,o ui , només ho aconsegui a es udian
'
la o ma de p opo ciona -los els elemen s nu i ius imp escindibl s a
I'es o c que se'ls demana, en un es a ben dige ible, i especialmeni
sense que en manqui cap, és a di , es ablin ' un egim alimen a ;
ex ain ensiu.
Aques i me accele a podem nugmen a -lo. si uan els animals
en un medi que euneixi les op imes condicions de empe a u a, d'es-
pai ( o ali a i i ela iu), en ilació, humi a , e c.. Aques es condicions
les obem eunides en el sis ema de c ia anomena en iBa e iesii.
Un.
.deis
més an ics especialis es en aques mode n sis ema de
c ia
és
el p o esso Mikon
H.
A nd , de T en on, que, n el ac a
que sua a ha eedi a i amb un Iexic senzill, es udia les di e sis mo-
dali a s dSaques nou sis ema de c ia.
P ime amen ens dóna una b u essenya dels di e en s ipus de
ba e ies que ens o e eixen le; cases cons uc o es i seguidamen les
condicions que deuen uni els edi icis on s'ins allen les ba e ies,
a nb de alls sob e la illuminació, I'ai eig i la supe ície d'aques s edi-
icis. Descnu ambé A nd les condicions op imes de emp a u a
i humi a i 1á o ma de eni -hi una pe ec a eglamen ació.
La pa b oma ologica hi
és
ac ada bas an ex ensamen i d'una
mane a p ac ica, amb un b eu es udi de la in luencia dels ac o s
complemen a is de I'alimen ació en ia c eixenca i igo osi a deis
polle s.
Llib e esc i pe als a icul o s indus ials i ecomanable ali nos-
es a icul o s, "oi més pe que sob e aques nou p ocedimen indus-
ial de c ia no hi ha una bibliog a ia gai e ex ensa.
Publicacions de ?Ob a Ag ícola de la Caixa de Pensions pe a la
Vellesa i d'Es o1o s.-Ba celona, 1936.
l."
Se Ilicons d'Ag icul u a explicades en el Cu se dona a la
Casa Ag ícola de To oella de Mon g í (30-XII-1935 a 8-1-1936).
J.
Llo e
:
Comen a is a I'ag icul u a empo danesa. Ac uacions de I'Ob a
Ag ícola.-R. Sala: Q ien acions pe a la uc icul u a a I'Empo da.
-F.
X. Puig: Obse acions sob e oli icul u a.
2."
La zona ag ícola de San a Coloma d Que al , pe Josep
Llo e i Mon - os
i
Josep
M.*
Clo e i Vila.-Acciden s i malu es dels
ce eals a la Sega a, pe Ramon Ba dia
i
Ba dia.
L'Oh a Ag ícola de la Caixa de Pensions pe a la Vellesa i d'Es-
'
al is de Ba celona, el di ec o de la'qual
és
el nos e coliabo ado
Josep Llo e i Mon - os, ha p ei la lloable inicia i a de publica un
esum de les con e encies ag ícoles que o gani za a les di e en s 'co-
ma ques ca alanes. Així el eco d de les ensenyances po ésse pe -
du able pe als pagesos que s'hi in e essa en i el; ui s que en é eien
c ue en pod ien eu e no els poden ugi de la mi.
A
pa que amb
aques es publicacions I'Ob a Ag ícola es a ex ensi a en un adi
inol majo de la nos a e a.
En el p ime ulle ó, Josep Llo e i Mon - os. empo danes, eo-
i za sob e I'ag icnl u a de la se a coma ca, que el1 coneix i es ima
an , amb l'a any de e -la p og essa . Veu. els de ec es que é i
apun a el emei que cald i aplica en ma e ia de e ili zació i de
a ie a s con eades, i pe alo a els p oduc es del e eny. Pa ia del
maquinisme a 1'Empo di
i
demos a els a an a ges que é, pe o am-
bé que po con e i -se allí en un pe ill pe a la endabili a de l'ag i-
cul u a. Es udia I'ampli ud de les emp sesag íco1es i es decan a pe
la pa ce'lació en els llocs de egadiu, pe o no com I'ac ual, dispe sa,
sinó a base de concen acions pa ce lla ies com les de Suyssa, pe
exemple. Finalmen diu que I'e olnció de l'ag icul u a d'&a coma -
ca no és una asca indi idual, sinó social i es a al.
To és di amb un o dSapassionamen que a eiades el a sem-
bla di agado
.
Ramon Sala, pel'que diu en el ulle ó, ens ha sembla el e o-
luciona i de la incipien uc icul u a empo daoesa. Diu que el ui e
és
un con eu senyo , que ol mol a e a, mol a aigua i inol adob.
Conc e a quines a ie a s poden e -se a I'Empo di,
i
a e1lui les
a ie a s pollini zado es. Pa la de la iia de I'a b e que s'ha de plan-
a i de la ecnica de plan ació. Compa a el ui e a a 'un con eu
ho ícola pel que a e e encia a adobs. Dóna de alls p eciosos sob e
espo ga.
1
inalmen a -u e la impo incia que é la colli a
al
pun
de la ui a, la conse ació, el ia ge i I'embala ge.
El
esum de Ra-
mon Sala, els nic icul o s de I'Empo di l'han d'assabo i com mel-
melada.
F.
X.
Puig i Mi ó, cons a a que o i ésse un con eu
-el
de
I'oli e a- poc impo an , ald ia la pena que os més acu a : cu es
cul u als, espo ga, adobs, colli a, malu es, o és alo a en aques
esnm.
La zona ag ícola de San a Coloma de Que al , eball e en col-
labo ació pe Josep Llo e i Mon - os
i
Josep
M.'
Clo e i Vila, és un
eball pe ec e, modellic. S'hi eu la ma eixa comp ensió dels p o-
blemes de la coma ca que ja cons a i em en icomen a is a I'ag ,i-
cul u a empo danesa)), pe o sense apassionamen que en e boleixi el
o
concep e. Qui ulguicon&ixe l'aspec e economic de l'ag icul u a d'a-
ques a zona sega enca pe o ca hau i de ecó e amb p e e encia
a aques a monog a ia.
Acciden s
i
malu es dels ce~eals a la Sega a,
de
Ramon Ba dia
i Ba dia, és una monog a ia que els pagesos sega encs ag ai an que
s'hagi publica , pe que d'una mane a concisa els dóna la pau a se-
gu a pe a comba e els lagells de lee p incipals p oduccions ege als
de la coma ca. In e essan íssim. cob e o , l'es udi de I'a abassa dels
bla s i o dis.
Ambdues publicacions són pulc amen esc i es, edi ades i illus-
ades. Si l'una
és
bona l'al a enca a més.
PAUL
REISS,
Cou s de Physique Bio1ogique.-Vol.
11
:
Ac ion des
agen s physiques su les o ganismes. Fascicle
11:
L'ac ion biolo-
gique des ayons
y
e
2
.-265
Vigo ,
F.
Pa ís,
1935.
En ence a el comen a i d'aques Ilib e cald i que el si uem. Es
ac a d'un llib e amb p ou esomia pe que el desc iguem pe si sol,
és que a més
és
una po ció d'un.conjun que quan s'hagi com-
ple o se a o gull de la Biologia.
A G asbu g, un dels oga s cien í ics més des aca s d'Eu opa,
F ed Vles ha c ea una Escola que passeja deixebles pe a eu del
món.
L'any
1926,
a a en a deu de jus os, el cap d'aques a Escola a
conceb e una ob a majes uosa de Física biologica amb sis apa a s i
cada apa a amb di e en s olums.
.
,
La his o ia densíssima del p o esso Vles eia espe a un g an
acon eixemen . Al cap d'un any so ia el p ime olum iiL'Osmose~),
el qual cons i uIa la p ime a pa de
Iá
químico- ísica in eg ada pe
al es es olums. Aquell llib e e a cia . E a onamen al. A ui enca a,
indispensable. No es po di que es igui en elli deu anys, pe que
en so i s'ha ia a anga in anys a o es les publicacions del emps.
En aques ma eix apa a hi manca en publica es olums més,
i ula s successi amen
: