Bibliografia

F. BOEUF, L'Amélio a ion des Plan es.-Encyclopédie Biologique, o- lum XIII, 543 pl. Ed. Leche alie , Pa ís, 1976. Lle a de les 10 p ime es planes que an d'in oducció, o a la p ime a pa és de biologia gene al. DE biologia gene al is a amb les ulle es d'un gene ic a. En la segona pa comenqa I'es udi de I'he encia. S'en e é mol a les conside acions eo iques. Es una mica massa a apel . De ons i de o ma, d'imp essió i de con ingu . Es udia amb g an minúcia les mu acions so a el pun de is a eo ic i expe imen al, A con inuació a I'es udi es adís ic de la gene ica. Biome ia i aplicacions d'aques a. Segueix la ouica d'a apei nen . Es da e s ca- pí ols d'aques a segona pa els dedica a E olució i Bases. biomo o- lagiques de la sis emi ica. En el e ce llib e s'en a a 50 del seu. L'au o s'hi passeja més acilmen . El lec o s'hi oba més na u al. Cene is a 'p ic ic, d'apli- cació, desc iu els me odes de millo amen . Ací a esu ecció aquel1 ma eix au o de la monog a ia sob e els bla s que l'any 1932 ens Iliu a a desp és de e isa a consciencia el medi a ick no dic. Desc iu. en capí ols sugges ius: Els me odes gene als de millo a- men , la selecció, l'au o ecundació, la ecundació c euada i la hib i- dació, la mul iplicació ege al amb o es les sz es modali a s (més o menys qene iques). A a ens de ind em un seqon en una lamen able con usió. El capí ol XII'I diu { Adap ació dels con eus al medi ísico- químic,i i en o elcapí ol no eu el nas la més pe i a uoció de ísico- yímica. Pa la d'in luencies ísiques ne es i d'in luencies químiques , igual anspa en s. Pe o, no su pe enlloc la ' ísi?:~-~uímica d'una mane a conc e a. La con usió és de dold e pe que a anca del ce ell de I'au o . El capí ol da e el dedica a icon ol dels esul a s i a assaigs . - compa a iusii. Mag e de bibliog a ia, ' . '. A. O. i A. MAURICE DUIIBÉRÉ, Les applica ions indus ielles du pH.--418 pl. Du. nod, Pa ís, 1935. Feia al a el llib e de De ibé é al mekca de Ilengiies Ila ines.. Es ac a d'un llib e eoiic i ben esumi , que comp en o es les aplica- cions de I'equilib i &cido:basic a la indús ia. En comenca dedica un capí ol a gene ali a s d'acidesa ionica. Explica les bas s onamen als de la dissociació elec olí ica, pH, ba - eses opalls, i en acaba dóna llis s de ba eges ipus a pH ix. Du an o el capí ol selecciona e e encies bibliog a iques abundan s, pe o, sob e o aixb. seleccionades. El segon capí ol el dedica a mesu es elec ome iques; es udia, els seus p incipis ma ema ics i elec ics: les piles de concen ació. el onamen de les piles de concen ació, e c.. e c. A nb p o' ussió excessi a de mod ls en desc iu uns quan s d'al es an es cases cons uc o es de po encibme es i ep odueix la ma xa d'una mesu a de pH. En el capí ol 111' es udia els elec odes. Conienca pe desc iu e mul i ud de o mes i models deIs el&c od s d'hid ogen. A con i- nuació explica com es p epa en i p ecisa el seu abas dins les ec- niques o dina ies. Així ma eix ho a pe l'elec ode de calomelans. quinhid ona i an imoni. A ema ca que no pa la de l'elec ode de id e. En el capí ol IV desc iu lec ecniques especials p a les insial- lacions de po encibme es i la mane a de posa -los en ma xa. Des- c iu el po encibme e de al ules i ambé el po encibme e egis a- do . Ací o na a sub a lla les pa icula i a s de g an nomb e d'elec- odes emp a s pe a les mesu es p ac iques de pH. El capí ol Ve el dedica a indicado s. Es udia ex ensamen la eo ia dels indicado s. Desp és dóna les aules de i a ge segons els di e en s au o s i les di e en s collec- cions: Explica la sensibili a dels indicado s pe e -ne aplicació a 'la selecció que cal p ac ica .en I s analisis i nm& iques. A i o1 d'e- xemple, acaba el capí ol ensenyan com es p epa en alguns inbi- cado s. L'al e capí ol -VICel dedica a mesu es p ac iques e es amb indicado s (colo im~ ia) i no ega eja de all en e e i els més im- po an s: Walpol, Rhone, Hellige, Picha d, Wul , Guillépiie. Caillé, Ko da ski i colo ime es o oelec ics. En el capí ol VI]! ja ens desc iu la in luencia que é el pH sob e I'es a colloidai--i aci-ss udia l'elec o o esi, el pun iso i&c ic, els enomens osmb ics i o es les e e encies possibles a l'equilib i de Donnan. En el capí ol següen -VllIk- p og essa un xic més i es udia la in luencia que é el pH sob e els o ganismes pe i s. Repassa els mi- c oo ganismes i, en el e eny de la mic obiologia, desc iu la in luen- cia del pH sob z el medi de con eu, les ac i i a s enzima iques i les mesu es que es poden du a e me en aques capí ol de la Biologia. El capí ol IX' esumeix la in e enció del PH en els o ganismes supe io 's. La di icul a és insupe able. Sa u a desp és d'inicia els mecankmes d'equilib i ala sang i en algunes indicacions e es en o ina i eixi s. . Fo ca incomple , El capí ol X%a des ina a l'es udi .del pH de l'aigua des i'lada, les ai*es mine als, aigüe: indus ials, aigüzs esiduals, e c. Pe bé que en cada un d'aques s capi ols, en acaba a una in- dicació de la ecnica especial que cal segui o a egada que hom ulgui e el dosa ge, podem di que no coinenCa I'es udi p ac ic ins al capí ol Xl', el qual el dedica a la in luencia del pH sob e 1; ab i- cació de la ce esa. Rega eja el de all p ac ic i en capí ols succes- sius es udia aqu s aspec e eo ic de anca aplicació indus ial. Can- ia el ema pe a cada capí ol. Així el XIP, indús ies alimen a ies ( ini icació, inag e, cid a. alcohols, cacao, i a nines, conse es, e - e e a); el XIIl', indús ies del sucie ; el XIVe, indús ies de la lle i de la case'ina: el XV", coles i gela ines, el XVIL, pape s i cellulo- ses: el XVII'; indús ies ex ils i in b ies: el XV II*, adobe ies ; el XIXB, me allú gia, i el XX', ag icul u a. Val la pena que ens en e iniuem unixic en el capí ol XXe. Se- lecciona bones e e inciis. Es udia en p ime e me la eacció del sol i el pH idoni del endimen ag ícola segons el e eny i el con eu. Desp és e isa la in luencia que sob e el pH del sol é I'apo ació a i icial d'adobs segons la quali a i la quan i a , Fa pun i a pa pe desc iu e l'encalcina i anib lla gues conside acions u ilissimes dóna exemples d'alcalini zació de sbl pe aques p oc dimen . Es- udia les ba eges opalls dels con eus Iíquids i s'en e é a especi ica les ba eges nu i i es e np ades en isiolo&a expe imen al i la ma- ne a d'es abili za el seu pH. A con inuació dóna sengles quad es de classi icació dels sols se- gons el seu pH ; la majo pa de sbls són a icans de &es clima i- ques e e ides als eballs de F anc de Fe ie e. 386 ARXIUS Desp és e isa els sols o es als, els p a s i la in luencia del pH sob e la saba dels ege als. El capí ol XXIP a des ina a la signi icació del pH en les indús- ies quimiques (ma e ies colo an s, p oduc es a maceu ics. pe ums, e ce e a) i el XXII' es udia di e ses aplicacions del pH a ma e ies plks iques, cau xú, explosius, in es. mine als, us a, be ums, ce a- mica, olis, calc, cimen , sahons, e c. Aques Ilib e, en acaba , ens dóna una so p esa que no es po espe a del í ol. P ime , pi que demés de les aplicacions indus ials del pH, hi obem aplicacions. biologiques i ag ícoles. Des~ és, pe - que en un apendix es udia el po encial d'bxido- educció ( H) no so- lamen so a el pun de mi a eo ic, ans enca a aplica a la biologia. isiologia, bac e iologia, als e men s, a les aplicacions químiques, a l'adobe ia i in o e ia, a la des iMe ia i ce esi ia, a I'ag icul u a i el con ol de la lle . Cons i qui un esum án comple de H no so- in eja. Di íem que és únic. Na u al nen que és nol b eu, b e ís- sim, pe o, pe con a, e compensa pe una bibliog a ia abundan que po o ien a qui desi gi consul a . eballs o iginals. Digni d'elogi la sis ema i zació i I'o d e de la llis a bibliog k ica posada al inal del Ilib e. A. O. i A. M. A. I~EYNAUD-BEAUVFXJE, Le Milieu e la Vie en com nun des Plan- es.-Encyclopédie Biologique, ol. XIV, Edi . P. L che alie , pag. 237, Pa ís, 1936. Aques llib e és un esum -mol ben e , ce amen - de Fi o- sociologia. 1 més conc e amen enca a, és un esum dels pun s de ns a magis als del ~ o esso B aun-Bl;inque , dc Mon ~elle . L'au o con essa que sen una admi ació pe aques a Escola, admi ació que s'ende ina des de la ~ ime a lana i que pe al a banda ens sembla jus íssima En el p imi capí ol explica I'abas de la Fi oso~iolo~ia Sense menysp ea el ecollec o sis ema ic, li diu que desp és de la sis e- mk ica eda comenca I'au en ica biologia Recolli i classi ica és una in oducció indispensable a la Biologia, pe o no és la ma eixa Biologia Així ence a-un capi al on dóna egles p ac iques pe a es udia la ege ació so a el pun de is a lo ís ic. No de ca a a I'he ba i, sinó a la i osociologia. El qui p ecisamen no skpiga sis e na ica, no SECCIO B BLIOGRAFICA 387 au i gai e p o i dels seus exemples i dels seus consells. Un bo a- nic dels nos es s'hi po delec a . A con inuació, i en capí ol a pa , desc iu el me ode d'es udi i osociol~gic de la ege ació. Ací s'en e é més. De ineix l'associa- ció, base onamen al de la i osociologiá, 'i' ens desc iu la se a im- po ancia. Esquem s, exemples, aplicacions. S'hi ende ina que és la se a p incipal inali a . . I En un nou capí ol, cu , mol cu . es udia el me ode es adís ic i desp és a un esum dels ca ac e s es a ics de l'associació. El capí ol VQa de esul a u ilissim, pe als que han ap es p e- cisamen la classi icació sis emi ica amb p o i : Els quz no siguin bo inics,no hi ap end an g an cosa. En acaba aques capí ol dóna una abundan bibliog a ia, sense descuida , quan hi escau, l'o ien a: ció dels nos es. au o s. En un segon llib e i ula ~iCinecologia>, e isa suminamen o les elacions del's ac o s del medi amb les associacions. Desp és d'es u- dia el medi kn sen i a npli es udia els seus ac o s classi ica s en dos g ups. Fac o s ísics i ac o s bio ics. En e els p ime s desc iu els eda ics i els opog i ics i en e els eda ics el Clima ( empe a u a, , Ilum, ai e, en .i p ecipi acions) i el Cubs a um (sol i aigua). En e els ac o s biohcs es udia successi amen la in luencia ecíp oca dels ege als i la in luencia de I'home i dels animals. En capí ol a pa a una aConclusió» en la qual esumeix una classi icació de Raunkiae . Abans jui i ica la impossibili a d'es abli una claksi icació segons o es les condicions del medi, ja que els ac- o ~ i Ilu s in e eaccions són innomb ables. Pe aixo p en com a exemple la de Rauukiae , la qual es conho a de classi ica les o - mes biolb&ques en elació a un ac o impo an del medi. Dis ingeix 6 giups. En al ec llib es successius, i a a sí que b e íssimamen , es udia ' ' <<Singen& ica,i, <Cinc onologia>i i sCincologia)~. Mol esumi . Masca esumi . Sob e o pe a qui no es igui ben in o ma d'aques a b anca impo an íssima de la Biologia. A. O. 1 A. P. CRISTOL. Chi nie L?iologique:-Masson Edi .. Pa ís. 1936. 61)8 pl. .% Ací enim un bon Ilib e. Un llib e ú il. Sob e o de ca a a la i~iopa olo~ia La casa Masson ens enia acos uma s a les -s edi- cions d'una Bioquímica insupe able la qual a abandona I'any 1929, pe aspis de l'au o . Ens e e im al P écis de Biochimien de Lam- bling, el qual enca a a ui no ha es a supe a pe cap més au o en cap al a Ilengua. A ema ca la quali a del llib e d'oppenheime a Alemanya, de Ma hews a Ame ica, cadascun amb la se a especial esomia. El ma eix Rondoni a I alia ... pe o, Lambling e a més bio- ldgic, enia un llengua ge més icil; e a una eballa. Da e a de Lambling es a di ícil p eszn a una Bioquímica. C is ol no ha p e ks supe a Lambling. Ni emula -lo. Ha i a pe un al e camí. Es menys bioldgic i és més medic. So a aques pun de is a és digne de e -ne un elogi. Es un llib e eeixi . El que és més o iginal del llib - és l'exposició. La ecnica d'ex- posa . En comenca cada capí ol hi posa un esum d'ai es geome- i ics. Un quad e g os, compa imen s, quad e s pe i s i o plega un esum de o el capí ol. La ísico-química és mag a. La bioquímica es i ica es i mol millo . 1 de més bona quali a enca a la bioquímica dinimica. La pa millo del llib e és la con inuació de la bioquimica cap a la i~i~~a ologia. Es eu que C is ol és un in es igado au en ic d'aques camp. 1 no és pas que aci una ahió en ossudida dels seus eballs pe sonals. Els menciona com un inciden quan el olum d'es- de enimen s pe sonals ho equeieix així. Posem pe exemple una omissió que és p ou eloqüen . En ac a dels polipep ids no men- ciona els seus eballs sob e in oxicació gene al i polipep idknia o i quc són p ou conegudes les se es expe iencies en aques sen i . Al cos a d'aques a simpa ia pe la isiopa ologia, que es posa de elleu en o el llib e, no abandona els emes de iciologia pu a. 1 sob e o é mal a cu a de posa -los al dia. V~geu el capí ol de con acció muscula o millo enca a de bioquímica de la con acció. Mol esquema ic: De egades, massa. Pe o, semp e a p o i de la cla eda . No hi posa o ien a ió bibliog i ica. En é p ou ci an au o ; quan li e a omb. A. O. i A. Ba e y B ooding, pe MILTON H. A~N~.-O ange Jndd Publishing C. New-Yo k, 1935. Quan el polle n-ix i c eix en plena jungla, la na u alesa 1i aci- li a o el que necessi a pe a la se a no mal c eixen a. L'home. I$i ol can ia les condicions de ida d'aques s animals i indus iali za el seu c 'eixemen , si ol obliga quz p odueixin en menys de es SECCIO BIBLIOGRAFICA 389 mesos el que abans eien ense ,o ui , només ho aconsegui a es udian ' la o ma de p opo ciona -los els elemen s nu i ius imp escindibl s a I'es o c que se'ls demana, en un es a ben dige ible, i especialmeni sense que en manqui cap, és a di , es ablin ' un egim alimen a ; ex ain ensiu. Aques i me accele a podem nugmen a -lo. si uan els animals en un medi que euneixi les op imes condicions de empe a u a, d'es- pai ( o ali a i i ela iu), en ilació, humi a , e c.. Aques es condicions les obem eunides en el sis ema de c ia anomena en iBa e iesii. Un. .deis més an ics especialis es en aques mode n sis ema de c ia és el p o esso Mikon H. A nd , de T en on, que, n el ac a que sua a ha eedi a i amb un Iexic senzill, es udia les di e sis mo- dali a s dSaques nou sis ema de c ia. P ime amen ens dóna una b u essenya dels di e en s ipus de ba e ies que ens o e eixen le; cases cons uc o es i seguidamen les condicions que deuen uni els edi icis on s'ins allen les ba e ies, a nb de alls sob e la illuminació, I'ai eig i la supe ície d'aques s edi- icis. Descnu ambé A nd les condicions op imes de emp a u a i humi a i 1á o ma de eni -hi una pe ec a eglamen ació. La pa b oma ologica hi és ac ada bas an ex ensamen i d'una mane a p ac ica, amb un b eu es udi de la in luencia dels ac o s complemen a is de I'alimen ació en ia c eixenca i igo osi a deis polle s. Llib e esc i pe als a icul o s indus ials i ecomanable ali nos- es a icul o s, "oi més pe que sob e aques nou p ocedimen indus- ial de c ia no hi ha una bibliog a ia gai e ex ensa. Publicacions de ?Ob a Ag ícola de la Caixa de Pensions pe a la Vellesa i d'Es o1o s.-Ba celona, 1936. l." Se Ilicons d'Ag icul u a explicades en el Cu se dona a la Casa Ag ícola de To oella de Mon g í (30-XII-1935 a 8-1-1936). J. Llo e : Comen a is a I'ag icul u a empo danesa. Ac uacions de I'Ob a Ag ícola.-R. Sala: Q ien acions pe a la uc icul u a a I'Empo da. -F. X. Puig: Obse acions sob e oli icul u a. 2." La zona ag ícola de San a Coloma d Que al , pe Josep Llo e i Mon - os i Josep M.* Clo e i Vila.-Acciden s i malu es dels ce eals a la Sega a, pe Ramon Ba dia i Ba dia. L'Oh a Ag ícola de la Caixa de Pensions pe a la Vellesa i d'Es- ' al is de Ba celona, el di ec o de la'qual és el nos e coliabo ado Josep Llo e i Mon - os, ha p ei la lloable inicia i a de publica un esum de les con e encies ag ícoles que o gani za a les di e en s 'co- ma ques ca alanes. Així el eco d de les ensenyances po ésse pe - du able pe als pagesos que s'hi in e essa en i el; ui s que en é eien c ue en pod ien eu e no els poden ugi de la mi. A pa que amb aques es publicacions I'Ob a Ag ícola es a ex ensi a en un adi inol majo de la nos a e a. En el p ime ulle ó, Josep Llo e i Mon - os. empo danes, eo- i za sob e I'ag icnl u a de la se a coma ca, que el1 coneix i es ima an , amb l'a any de e -la p og essa . Veu. els de ec es que é i apun a el emei que cald i aplica en ma e ia de e ili zació i de a ie a s con eades, i pe alo a els p oduc es del e eny. Pa ia del maquinisme a 1'Empo di i demos a els a an a ges que é, pe o am- bé que po con e i -se allí en un pe ill pe a la endabili a de l'ag i- cul u a. Es udia I'ampli ud de les emp sesag íco1es i es decan a pe la pa ce'lació en els llocs de egadiu, pe o no com I'ac ual, dispe sa, sinó a base de concen acions pa ce lla ies com les de Suyssa, pe exemple. Finalmen diu que I'e olnció de l'ag icul u a d'&a coma - ca no és una asca indi idual, sinó social i es a al. To és di amb un o dSapassionamen que a eiades el a sem- bla di agado . Ramon Sala, pel'que diu en el ulle ó, ens ha sembla el e o- luciona i de la incipien uc icul u a empo daoesa. Diu que el ui e és un con eu senyo , que ol mol a e a, mol a aigua i inol adob. Conc e a quines a ie a s poden e -se a I'Empo di, i a e1lui les a ie a s pollini zado es. Pa la de la iia de I'a b e que s'ha de plan- a i de la ecnica de plan ació. Compa a el ui e a a 'un con eu ho ícola pel que a e e encia a adobs. Dóna de alls p eciosos sob e espo ga. 1 inalmen a -u e la impo incia que é la colli a al pun de la ui a, la conse ació, el ia ge i I'embala ge. El esum de Ra- mon Sala, els nic icul o s de I'Empo di l'han d'assabo i com mel- melada. F. X. Puig i Mi ó, cons a a que o i ésse un con eu -el de I'oli e a- poc impo an , ald ia la pena que os més acu a : cu es cul u als, espo ga, adobs, colli a, malu es, o és alo a en aques esnm. La zona ag ícola de San a Coloma de Que al , eball e en col- labo ació pe Josep Llo e i Mon - os i Josep M.' Clo e i Vila, és un eball pe ec e, modellic. S'hi eu la ma eixa comp ensió dels p o- blemes de la coma ca que ja cons a i em en icomen a is a I'ag ,i- cul u a empo danesa)), pe o sense apassionamen que en e boleixi el o concep e. Qui ulguicon&ixe l'aspec e economic de l'ag icul u a d'a- ques a zona sega enca pe o ca hau i de ecó e amb p e e encia a aques a monog a ia. Acciden s i malu es dels ce~eals a la Sega a, de Ramon Ba dia i Ba dia, és una monog a ia que els pagesos sega encs ag ai an que s'hagi publica , pe que d'una mane a concisa els dóna la pau a se- gu a pe a comba e els lagells de lee p incipals p oduccions ege als de la coma ca. In e essan íssim. cob e o , l'es udi de I'a abassa dels bla s i o dis. Ambdues publicacions són pulc amen esc i es, edi ades i illus- ades. Si l'una és bona l'al a enca a més. PAUL REISS, Cou s de Physique Bio1ogique.-Vol. 11 : Ac ion des agen s physiques su les o ganismes. Fascicle 11: L'ac ion biolo- gique des ayons y e 2 .-265 Vigo , F. Pa ís, 1935. En ence a el comen a i d'aques Ilib e cald i que el si uem. Es ac a d'un llib e amb p ou esomia pe que el desc iguem pe si sol, és que a més és una po ció d'un.conjun que quan s'hagi com- ple o se a o gull de la Biologia. A G asbu g, un dels oga s cien í ics més des aca s d'Eu opa, F ed Vles ha c ea una Escola que passeja deixebles pe a eu del món. L'any 1926, a a en a deu de jus os, el cap d'aques a Escola a conceb e una ob a majes uosa de Física biologica amb sis apa a s i cada apa a amb di e en s olums. . , La his o ia densíssima del p o esso Vles eia espe a un g an acon eixemen . Al cap d'un any so ia el p ime olum iiL'Osmose~), el qual cons i uIa la p ime a pa de Iá químico- ísica in eg ada pe al es es olums. Aquell llib e e a cia . E a onamen al. A ui enca a, indispensable. No es po di que es igui en elli deu anys, pe que en so i s'ha ia a anga in anys a o es les publicacions del emps. En aques ma eix apa a hi manca en publica es olums més, i ula s successi amen :