Capí ol 5
RESULTATS I DISCUSSIÓ
En aques a esina s’ha elabo a una base de dades que ecull les dades de quali a
més signi ica i es dels p ojec es de eu li zació d’aigües esiduals de la Cos a B a a,
en el ma c d’un p ojec e que é pe objec iu de ini els “c i e is de quali a
mic obiològica pe la eu ili zació d’aigües i biosòlids”. Aques es udi el eali zen en
col·labo ació la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC), la Uni e si a de
Ba celona (UB) i el Consell Supe io d’In es igacions Cien í iques (CSIC). La base
de dades s’ha elabo a amb el p og ama Access de Mic oso i se eix pe
sis ema i za qualse ol p ojec e de eu ili zació d’aigües. Enca a que l’aplicació s’ha
eali za en els casos conc e s de la Cos a B a a i de la plan a de egene ació de
Ma a ó, és ex ensible a qualse ol al e p ojec e d’aques ipus.
L’es udi que ha mo i a l’elabo ació de la base de dades é l’objec iu de de ini els
c i e is de quali a mic obiològica necessa is pe a la ges ió de la eu li zació de
l’aigua. Una de les se es inali a s és igualmen l’elabo ació d’eines d’op imi zació de
la ges ió dels ecu sos, que han de se i an pe les emp eses de sanejamen com
pe l’adminis ació esponsable de la ges ió in eg ada dels ecu sos híd ics.
Conc e amen , un dels objec ius de l’es udi és ob eni una base de dades que
con ingui alo s de pa ògens i d’indicado s i que pe me i quan i ica els iscos lliga s
a l’ús de l’aigua gene ada.
Seguin aques es indicacions, així com o s els objec ius esmen a s al p ime capí ol
de la esina, s’ha du a e me l’elabo ació de la base de dades de allada a
con inuació.
5.1 Desc ipció de la Base de Dades
La base de dades (BDD) sob e la egene ació i la eu ili zació d’aigua es à
es uc u ada en di e ses aules elacionades en e elles on s’emmaga zema la
in o mació. S’han elabo a uns o mula is d’en ada de dades i uns al es de consul a
de esul a s, de ca a a la u ili zació de la BDD pe pa dels usua is ( an ges o s com
ope ado s). Igualmen , la BDD pe me l’edició d’in o mes que poden se imp esos,
així com la selecció de la in o mació desi jada, mi jançan la u ili zació de il es i
consul es.
5.1.1 Taules
Les di e en s aules que composen la BDD es an elacionades en e elles en unció
del ipus d’in o mació que con enen. La aula p incipal és la de P ojec es; es à
38 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
connec ada a o a la es a de aules, an de mane a di ec a com indi ec a, a a és
d’una al a aula.
Les aules on s’ha d’emmaga zema la in o mació dels p ojec es són les següen s (el
nom de la aula a la BDD apa eix en e pa èn esi):
1. P ojec es.
2. P ojec e – P ocessos (P oj_P ocessos).
3. P ojec e – Usos de l’aigua egene ada (P oj_Us).
4. Pun s de Con ol (Pun s_Con ol).
5. Cabals.
6. Anàlisis.
7. Valo s ob ingu s als anàlisis pe pa àme es (Pa ams_Valo s).
La aula de P ojec es (1) con é les dades pe manen s de cada un dels p ojec es,
dependen s segons una elació “1:1” amb el p opi p ojec e, o s els camps que la
composen enen in o mació única pe a un p ojec e dona ( igu a 5.1). En can i, les
aules de P ocessos (2), d’Usos (3) i de Pun s de Con ol (4) con enen la in o mació
de cada un dels p ojec es que és múl iple pe a un p ojec e dona ; la elació exis en
en e aques es aules i la de P ojec es és del ipus “1:n”. Aques es qua e p ime es
aules emmaga zemen la in o mació “es à ica” dels p ojec es, que no a ia en unció
del emps i no depèn de les campanyes de mos eig.
Les aules de Cabals (5), d’Anàlisis (6) i de Valo s (7) con enen la in o mació que es
moni o i za; cada una d’elles es à composada pe un camp da a que iden i ica els
alo s dels egis es. La aula de Cabal (5) depèn di ec amen de la aula P ojec es
segons una elació “1:n”, és a di , di e sos egis es de la aula Cabal depenen d’un
únic egis e de la aula P ojec es. La aula d’Anàlisis (6) depèn de la de Pun s de
Con ol (4) segons el ma eix ipus de elació i la de Valo s (7) es à igualmen
elacionada amb la de Pun s de Con ol (4) ( eu e la igu a 5.7).
Pe al a banda, la BDD con é les aules de de inició, que es ableixen les opcions a
ia en de e mina s camps de les al es aules; la in o mació és ixa i no depèn de
cap p ojec e en conc e . Aques es aules poden augmen a el seus egis es donan
d’al a els nous alo s, pe al de que s’inco po in a les opcions a ia dels camps
co esponen s. La llis a de les aules de de inició és la següen :
1. Municipis.
2. Emp eses.
3. Tipus de p océs de ac amen (Tipus_P oces).
4. Tipus d’ús de l’e luen (Tipus_Us).
5. Pa àme es.
6. Tipus de eglamen ació seguida (Tipus_Regl).
7. Analis es possibles (Tipus_Analis es).
La aula de Municipis omple la dada “municipi” de la aula P ojec es (1); la
d’Emp eses co espon a les dades dels camps ”ope ado ”, “emp esa cons uc o a” i
“p o eïdo s” d’aques a ma eixa aula. Les aules Tipus de P océs, Tipus d’Ús i
Analis es, omplen camps de les aules P ojec e–P ocessos (2), P ojec e–Ús (3) i
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 39
Anàlisis (6) espec i amen . El Tipus de Reglamen ació co espon a la dada
“ eglamen ació” de la aula P ojec es–Us (3). Finalmen , la aula de pa àme es
comple a la in o mació de la aula Valo s (7) jun amb la aula d’Anàlisis (6) ( eu e la
igu a 5.8). Les aules de P ojec e–P ocessos (2), de P ojec e–Ús (3) i d’Anàlisis (6)
es poden conside a aules pon en e la aula de P ojec es i les aules de de inició
co esponen s.
Els apa a s p esen a s a con inuació de allen el ipus d’in o mació emmaga zemada
a cada aula i les elacions exis en s en e elles.
5.1.2 A ibu s
To es les aules emmaga zemen in o mació dels p ojec es de eu ili zació que es po
di idi en e dades ixes o gene als i dades de moni o eig: analí iques i de cabals.
Dades gene als dels p ojec es
La in o mació es à es uc u ada pe p ojec es, de mane a que, a a és d’un camp
iden i ica iu (ID_P ojec e) es po accedi a o es les dades elacionades amb un
p ojec e conc e ( eu e la igu a 5.1). El llis a de les dades genè iques que
ca ac e i zen el p ojec e es p esen a a con inuació:
1. Iden i ica iu del p ojec e.
2. Nom del p ojec e.
3. En i a esponsable.
4. Municipi.
5. Any d’ins al·lació.
6. Capaci a (m3/d).
7. Supe ície ocupada (m2).
8. Esquema del ac amen .
Els cinc p ime s a ibu s iden i iquen i ubiquen el p ojec e. A con inuació, la capaci a
se eix pe alo a si el p ojec e enca a pod ia p odui un cabal d’aigua egene ada,
o si es oba al lími de les se es possibili a s. La supe ície es imada és ú il pe
ponde a el cos a egi d’ocupa un ce e eny, ja que aques po a iba a eni un
alo econòmic i ecològic mol conside able. L’esquema de ac amen és un c oquis
en o ma d’ima ge que es po eu e des de la p òpia BDD.
De la ma eixa mane a s’emmaga zema la in o mació suplemen à ia pe es ima -ne el
endimen i els bene icis ob ingu s pel p ojec e:
1. Mo i acions que an po a a la eu ili zació.
2. Emp esa explo ado a.
3. Emp esa cons uc o a.
4. Cos d’in e sió (Eu os).
5. Cos d’ope ació (Eu os/m3).
6. Consum ene gè ic (KWh/ m3).
7. P oducció de angs (Kg/ m3).
40 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
8. Bene icis ob ingu s.
9. Al es dades d’in e ès.
Les mo i acions del p ojec e se eixen pe o ien a a al es ins i ucions que es
poguessin oba amb si uacions simila s. El consum ene gè ic i la p oducció de
angs són ac o s que epe cu eixen en el cos global del p ojec e; l’al consum
ene gè ic pod ia e a da un p ojec e si no hi hagués on s d’ene gia p ou e icien s o
si po abili za l’aigua cos és mol menys. De la ma eixa mane a, una g an p oducció
de angs inco po a al p ojec e el cos ambien al del ac amen del esidu en si
ma eix.
El camp de bene icis ob ingu s p e én e lec i o es aquelles millo es socials,
ambien als i ins i o econòmiques que no són quan i icables o de e minables
di ec amen .
Figu a 5.1. Taula gene al de P ojec es, en is a de “Disseny”, amb el conjun de camps que la
composen.
A més d’aques es dades, ambé s’emmaga zema el ipus de ac amen que ep
l’aigua esidual i l’ús que se’n a. Aques a in o mació s’emmaga zema en aules
di e en s que es elacionen amb la aula de P ojec es mi jançan el camp comú
ID_P ojec e. Cada una de les “sub aules” é els camps que s’indiquen a con inuació:
Taula de P ocessos de T ac amen ( igu a 5.2):
1. Iden i ica iu del p ojec e.
2. P océs.
3. Ca ac e ís iques del p océs.
4. Capaci a (m3/h).
5. P o eïdo .
Taula d’Usos de l’Aigua ( igu a 5.3):
1. Iden i ica iu del p ojec e.
2. Ús.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 41
3. No ma i a seguida.
4. Des í de l’e luen .
Figu a 5.2. Taula de p ocessos de ac amen en is a de “Disseny”.
La ca ac e i zació dels p ocessos de ac amen és necessà ia pe anali za
l’e iciència que p esen en i pe pode -los compa a en e di e en s plan es. Les
conclusions que se’n poden ex eu e ani an inculades a l’adequació de cada un
dels p ocessos al ni ell de ac amen necessa i pe dona a l’a luen una quali a
su icien .
Figu a 5.3. Taula d’usos de l’aigua egene ada en is a de “Disseny”.
La aula del Tipus d’ús de l’aigua pe me ex eu e esums i conclusions sob e el
conjun de les aplicacions de l’aigua egene ada que es donen a la zona. És
in e essan ponde a si a una plan a conc e a es poden a egi al es usos, així com
ambé si els p ojec es p ope s pod ien a end e aplicacions semblan s.
Dades de moni o eig
Els alo s dels pa àme es de quali a i dels cabals mesu a s a cada plan a
s’emmaga zemen a la BDD pe al de po a un con ol de la quali a de l’aigua
egene ada subminis ada pe cada p ojec e. La elació en e la aula de P ojec es i
la de Pun s de Con ol pe me , pe cada un dels p ojec es de la BDD, de ini di e sos
pun s de con ol, on es p enen les mos es que pos e io men són anali zades.
Aques s pun s an codi ica s amb es lle es co esponen s al p ojec e i un núme o
co ela iu; cada pun es ca ac e i za pel p océs de ac amen p e i, segons el lux de
l’aigua ( eu e igu a 5.4).
La igu a 5.5 mos a la aula de Pun s_Con ol (a la igu a 5.4 en is a “Disseny”)
amb les dades que s’hi emmaga zemen. La aula con é el camp iden i icado del
pun de con ol i el camp iden i icado del p ojec e al qual pe any; aques camp

42 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
se eix pe es abli la elació amb la aula p incipal. El camp del p océs con é el
ac amen an e io al pun de p esa de mos es, de inin així la ubicació exac a del
pun de con ol.
Figu a 5.4. Taula de pun s de con ol en is a de “Disseny”.
Pun s_Con ol
ID_PC
ID_P ojec e ID_p oces Obs
CPA1
001CPA T ac amen Secunda i
CPA2
001CPA Fil e de so a
CPA3
001CPA Desin ecció UV
CPA4
001CPA Desin ecció Clo
CPA5
001CPA Desin ecció Clo E luen secunda i clo a
di ec amen
EPB1
007EMB T ac amen Secunda i
EPB2
007EMB Sis ema d'Aiguamolls
Cons uï s Llacuna Sedimen ació
EPB3
007EMB Sis ema d'Aiguamolls
Cons uï s Llacuna A inamen
EPB4
007EMB Sis ema d'Aiguamolls
Cons uï s Dipòsi
EPB5
007EMB Sis ema d'Aiguamolls
Cons uï s Es any
LLO1
002LLM T ac amen Secunda i
LLO2
002LLM Desin ecció Clo
MAT1
013MAT T ac amen Secunda i
MAT2
013MAT Fil ació mul icapa
MAT3
013MAT Desin ecció UV
MAT4
013MAT Desin ecció UV+Hipoclo i
MAT5
013MAT Desin ecció Clo Sense UV
Figu a 5.5. Taula de pun s de con ol en la is a de “Full de dades”.
L’objec iu d’emmaga zema pa àme es simila s, pe ò en di e en s pun s de la plan a,
és pode e una alo ació dels endimen s de cada un dels p ocessos que
composen el ac amen . D’aques a mane a es po de e mina an la millo a global
de quali a del ac amen e cia i com la millo a pa cial de cada un dels p ocessos
pe sepa a .
Les dades de quali a s’emmaga zemen a la aula de Valo s, elacionada amb la
aula d’Anàlisis i la de Pa àme es, en o ma de esul a s numè ics. A la aula
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 43
d’Anàlisi es ecullen les ca ac e ís iques de les campanyes de mos es: els pun s on
s’han p es les mos es, la da a i el nom de l’analis a. A la aula de Pa àme es
queden en egis a s cada un dels pa àme es de quali a que s’han mesu a amb els
seus noms i les uni a s co esponen s.
Pe al a banda la aula de Cabals ( igu a 5.6) pe me emmaga zema els cabals
egis a s en di e en s da es, an d’en ada com de so ida de la plan a. La aula
mos a les a iacions es acionals i el cabal d’aigua que po apo a la plan a als
di e en s des ins. És igualmen una mesu a de l’e iciència hid àulica. Aques es dades
són mol ú ils a l’ho a de plani ica els ecu sos híd ics, ja que pe me conèixe si una
plan a es à eballan so a de la se a capaci a o bé unciona al lími de les se es
possibili a s.
Figu a 5.6. Taula de cabals en is a de “Disseny”.
5.1.3 Relacions en e aules
Les elacions en e les aules de ineixen la lògica de la BDD i acili en els p ocessos
de consul a de dades i els d’elabo ació de o mula is i d’in o mes. L’apa a dedica a
de ini les aules que con o men la BDD desc iu quin ipus de elacions hi ha en e
les di e en s aules exis en s. Aques apa a de alla la mane a com es elacionen
aques es aules en e si, mi jançan els g à ics explica ius que p opo ciona l’Access.
Cada en ada de la aula p incipal de P ojec es és un dels p ojec es de eu ili zació
d’aigua i s’iden i ica amb un codi únic: ID_P ojec e. Les aules de P ocessos de
ac amen , de Cabals, de Pun s de con ol i d’Usos es an elacionades amb aques a
aula p incipal a pa i del codi de p ojec e. Aques es aules elacionades con enen
un camp que co espon al codi del p ojec e, de mane a que cada un dels egis es
d’aques es aules queda uní ocamen elaciona amb un dels p ojec es.
La igu a 5.7 mos a les elacions exis en s en e aques es qua e aules i la aula
p incipal. Són elacions del ipus “1:n”, en que a cada p ojec e li co esponen
di e sos egis es de les aules elacionades.
A més d’aques es qua e elacions amb la aula p incipal de P ojec es, la BDD ambé
es à con o mada a pa i de les elacions amb les aules de de inició de camps. En
aques cas, la elació és del ipus “n:1”, ja que mol s p ojec es co esponen a un únic
egis e d’aques es aules. La elació s’es ableix igualmen a a és d’un camp comú
a les dues aules; és el cas de l’iden i ica iu co esponen a cada una de les aules de
de inició. La igu a 5.8 mos a aques es elacions, an pel cas de la aula p incipal de
44 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
P ojec es com pe les al es aules que con enen ambé camps dependen s de les
aules de de inició.
Figu a 5.7. Esquema de les elacions “1:n” de la aula de P ojec es.
Figu a 5.8. Esquema de les elacions “n:1” en e les aules o igen i les de de inició.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 45
Pe comple a l’esquema de les elacions exis en s a la base de dades, cal esmen a
les elacions exis en s en e les di e en s aules d’emmaga zema ge de les dades
analí iques. La elació en e els alo s analí ics i els p ojec es comença amb la
elació en e la aula P ojec es i la de Pun s de Con ol. Aques a da e a aula es à
connec ada amb la aula d’Anàlisis segons una elació de ipus “1:n”, ja que en un
pun de con ol es an di e sos anàlisis ( igu a 5.9). Pe una al a banda, la aula de
Pa àme es es elaciona amb la d’Anàlisis a pa i de la aula pon “Pa ams_Valo s”,
on s’emmaga zemen els esul a s numè ics. Aques a aula pon queda de inida pe
dues claus p incipals, de mane a que cada egis e queda uní ocamen de ini amb
una combinació semp e di e en en e els dos camps iden i icado s, el de l’anàlisi i el
del pa àme e.
Figu a 5.9. Relacions exis en s pe a l’emmaga zema ge de dades analí iques.
Les dades analí iques so in són ac ades pos e io men de mane a es adís ica i en
o ma de g à iques. Pe a e aques ac amen és necessa i expo a les dades a
al es p og ames, de mane a o denada i seleccionan la in o mació que es p ecisa
en cada cas. G àcies a aques a elació, la selecció d’un pun de con ol (ID_PC) i
d’un pa àme e de e mina (ID_Pa ame e) pe me ob eni els alo s
emmaga zema s a la aula pon . Aques s alo s es poden expo a en o ma de
aules pe a e -ne la alo ació que con ingui.
5.1.4 Fo mula is, in o mes i consul es
L’inici de la base de dades és un o mula i de ben inguda ( igu a 5.10) en el que s’hi
oba el í ol del p ojec e i les ins i ucions pa icipan s. L’accés al següen o mula i es
acili a a pa i del bo ó d’En ada. El o mula i que s’ob e a con inuació pe me
escolli en e les di e en s opcions dissenyades pe acili a als usua is l’accés a les
eines que o e eix la BDD.
El o mula i d’opcions ( igu a 5.11) mos a els di e en s bo ons disponibles pe
condui a l’usua i allà on desi ja. Les dues g ans opcions són la in oducció de dades
i la consul a de la in o mació exis en . La con igu ació d’aques s comandamen s
pe me selecciona un p ojec e conc e pe a eballa -hi di ec amen , o eu e les
dades de o el conjun de p ojec es emmaga zema s. El o mula i o e eix igualmen
la opció d’accedi a les is es p è ies dels in o mes. En da e lloc, a la pa d e a, es
mos en els bo ons que donen d’al a els egis es de les aules de de inició. Aques s
bo ons se eixen pe inco po a no es opcions als camps desplegables.
52 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
Pe exemple, el p ojec e de egene ació a Cas ell Pla ja d’A o és el p ime in oduï a
la BDD i es à insc i amb el codi: 001CPA.
La in o mació del o mula i gene al es à dis ibuïda en o ma de pes anyes ag upada
pe emà iques, i en o ma de sub o mula is pe les dades co esponen s a les aules
elacionades ( igu a 5.20). Aques a o gani zació pe me in odui i isuali za o es les
dades en un sol o mula i, simpli ican el ac amen de la in o mació.
Figu a 5.20. Fo mula i Gene al pe CPA: in oducció de Pun s de Con ol.
Tan en aques o mula i com a la es a, el cu so se eix pe en a a cada una de
les caselles pe al d’esc iu e o de modi ica la in o mació. El abulado del ecla
pe me igualmen ecó e els camps del o mula i. Les caselles que enen una
le xe a cap a all a la pa d e a co esponen als camps de múl iples opcions (són els
quad es combina s); en aques es caselles s’hi en en dades p ede e minades.
Els bo ons de la capçale a del o mula i pe me en passa d’un egis e a l’al e
seguin l’o d e p ede e mina dels p ojec es. El bo ó dels p ismà ics pe me busca
un egis e conc e si uan el cu so damun del camp amb el que es ulgui iden i ica
el egis e. Pe exemple, si uan el cu so damun del nom i pi jan aques bo ó s’ob e
un quad e de diàleg ( igu a 5.21) on es demana que s’esc igui el nom a busca . Si el
cu so se si ua en el camp “Any d’ins al·lació” el quad e de diàleg demana à un any
conc e . Amb aques comandamen es il en els egis es del o mula i seguin el
c i e i especi ica . Seguin l’exemple de la igu a 5.21, el o mula i il a eapa eixe ia
amb o s els p ojec es que haguessin es a ins al·la s l’any 1998.
Les dades analí iques s’in odueixen en o mula is des ina s a aques i; o i això, en
un p ojec e nou cal de ini p è iamen quins són els pun s de con ol on es p enen
les mos es, in oduin -los en el o mula i Gene al a la pes anya de Con ol de
Quali a . Aques a secció del o mula i con é igualmen un bo ó amb el que s’accedeix

Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 53
al o mula i de consul a dels esul a s analí ics del p ojec e en el que s’es igui
eballan .
Figu a 5.21. Quad e de diàleg pe busca egis es.
A més de les caselles de ex , de les caselles d’opcions i dels sub o mula is, el
o mula i Gene al con é ambé el camp d’Esquema de la Plan a, que es ac a d’un
camp d’ima ge ( igu a 5.30). Pe a in odui un nou c oquis, s’ha d’en a a la casella
co esponen i pi ja el bo ó d e del a olí, desp és ia la opció “Inse a obje o...” i
selecciona l’a xiu on es igui l’esquema; desp és d’això la ima ge queda inse ida a la
BDD.
En gene al, o a la in o mació e e en al p ojec e, que no co espongui a dades de
moni o eig, s’in odueix en aques o mula i Gene al. Se eix igualmen pe a
consul a i ac uali za la in o mació dels p ojec es ja in oduï s.
5.2.2 In odui dades analí iques
El p ocedimen a segui pe in odui esul a s analí ics consis eix en de ini l’anàlisi
eali za al o mula i Anàlisis de Quali a ( igu a 5.22), que s’ob e amb un bo ó del
o mula i d’Opcions. Un anàlisi es à ca ac e i za pels pa àme es següen s: el pun
de con ol, la da a del mos eig i l’analis a.
Cada campanya de mos es eque eix in odui an s anàlisis com combinacions
d’aques s es pa àme es exis eixin. És a di , la in oducció dels esul a s
co esponen s a un anàlisi amb un d’aques s a ibu s di e en s eque eix un nou
egis e a la aula ( igu es 5.23, 5.24 i 5.25).
Les igu es e lexen com el can i d’un dels ac o s que de ineixen l’anàlisi equi al a
un nou egis e en el o mula i. A la pa in e io d’aques es oba el comp ado de
egis es que indica quina posició ocupa el egis e que es mos a en pan alla i
quan s n’hi ha en o al. Les le xe es pe me en passa de egis e en egis e i eu e
com can ien els pa àme es de de inició dels anàlisis.
En cas que l’analis a sigui nou, cald à dona -lo d’al a p è iamen a la pan alla inicial
d’opcions. Si cal in odui dades analí iques pe a un nou pun de con ol, no anali za
54 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
ins lla o s, s’ha d’en a p è iamen a la pan alla de pun s de con ol del o mula i
gene al ( igu a 5.20).
Figu a 5.22. Fo mula i d’in oducció de Figu a 5.23. Can i d’analis a.
esul a s Analí ics.
Figu a 5.24. Can i de Pun de Con ol. Figu a 5.25. Can i de da a.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 55
Un cop in oduï la de inició de l’anàlisi es p ocedeix a esc iu e els esul a s numè ics
dels anàlisis eali za s. En p ime lloc, cal escolli cada un dels pa àme es que s’han
anali za i a con inuació esc iu e el seu alo ob ingu expe imen almen . Els
pa àme es ind an de e mina s pe la campanya d’anàlisis i sob e o pe l’analis a,
ja que so in un analis a de e mina s’especiali za en uns pa àme es en conc e . Pe
exemple, la mos a co esponen a un ma eix pun de con ol d’un dia en conc e é
dos anàlisis di e en s: el de la UPC i el de la UB, els p ime s anali zen o s els
indicado s ecals i els segons es imen la p esència de i us ( eu e igu es 5.22 i
5.23) . La in oducció dels alo s d’un pa àme e no anali za ins lla o s, que no
cons a pe an en e les opcions del camp, necessi a p è iamen dona d’al a el
pa àme e amb el bo ó co esponen del o mula i d’Opcions.
Les dades numè iques no enen di icul a s d’in oducció, pe ò cal eni en comp e la
uni a especi icada a la base de dades pe cada pa àme e conc e . S’han d’in odui
semp e amb la ma eixa uni a pe man eni la cohe ència de les dades i pode -les
es udia desp és.
Els casos conc e s en que el esul a de l’anàlisi dóna un alo pe so a dels lími s de
de ecció demanen una conside ació especial. En un ull de càlcul, pe in odui
aques es dades s’esc iu ia algun ca àc e amb signi ica p opi, pe exemple “n.d.” o
bé “<1”. Pe con a, el camp “ alo ” de la base de dades només pe me l’en ada de
dades numè iques i pe an aques es exp essions no es pod ien gua da . A més,
esul a s com aques s no pe me en un anàlisi es adís ic a pos e io i, ja que no són
alo s numè ics amb els que es pugui ope a . Pe o es aques es aons, és
necessa i u ili za una al a ècnica pe emmaga zema un alo que signi iqui “no
de ec able” i que desp és es pugui adui pe un al e alo numè ic que pe me i el
càlcul. Aques a ècnica consis eix en in odui el alo del lími de de ecció pe ò en
nega iu, de mane a que la dada no es po con ond e amb un esul a analí ic
(semp e posi iu) i el núme o ep esen a el alo màxim que po dona la mos a pe
aques pa àme e conc e . Al ma eix emps, aques a ècnica pe me eali za els
càlculs pos e io s que es desi gin, an sols p enen alo s absolu s.
5.2.3 Consul a la in o mació
Una al a p es ació de la BDD és la de consul a de la in o mació emmaga zemada.
El o mula i d’Opcions inicial con é bo ons de consul a an pel conjun de p ojec es i
pels seus esul a s analí ics, com pe un p ojec e en conc e escolli en una casella
de con ol.
El o mula i pe a consul a la in o mació Gene al dels p ojec es és el ma eix que el
d’in oducció de dades, amb la pa icula i a que les dades no es poden edi a .
D’aques a mane a, o es les caselles d’in o mació in oduïda poden se consul ables.
Pe eali za ece ques es disposa del comandamen en o ma d’un bo ó amb
p ismà ics.
Pe al a banda, les dades es poden consul a i imp imi en els in o mes dissenya s
amb aques objec iu. Pe exemple, l’in o me de la i xa esum pe cada un dels
p ojec es de alla la in o mació més elle an del o mula i gene al.
56 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
5.2.4 Ex eu e esul a s
Una egada ecopilada i consul ada la in o mació de la quali a de l’aigua con é e -
ne un anàlisi compa a iu més p o und. Amb aques objec iu, s’han de ia les dades
que han de se es udiades amb de all a pa i del o mula i on es consul a la
in o mació. L’anàlisi de les dades es a pe pa àme es i pe plan es de ac amen en
conc e , i pe an els llis a s s’han de simpli ica ins a ob eni la in o mació p ecisa
que es ulgui ep esen a g à icamen .
Els llis a s p oduï s pe la BDD enen com a a ibu s: l’iden i icado de l’anàlisi, el pun
de con ol on es a p end e la mos a, la da a en que es a eali za , el nom del
pa àme e anali za i el alo numè ic ob ingu . Els es udis g à ics es poden e a
pa i de la dis ibució es adís ica de les dades ob ingudes pe cada un dels pun s de
con ol; es po igualmen es ima l’e olució d’aques es dades pels di e en s
p ocessos del ac amen . In e essa eu e, pe a una plan a donada, l’e olució d’un
de e mina pa àme e des de que en a l’a luen ins que su l’e luen d’aigua
egene ada.
El p océs de l’anàlisi g à ic i es adís ic a pa i de les dades analí iques de la BDD
comença pe escolli el p ojec e objec e d’es udi, els pa àme es a a alua i les
campanyes ep esen a i es. S’han de des ia les dades que in e essin pe a un
p ojec e conc e ; així doncs, s’expo a à una única aula pe cada pun de con ol i
pe cada pa àme e a es udia . L’anàlisi g à ic de les dades es eali za amb un g à ic
de p obabili a on es ep esen en els alo s ob ingu s segons els di e en s dies del
mos eig. La bonda de l’ajus de la ec a als pun s expe imen als de e mina la
semblança de la eqüència acumulada dels alo s a una dis ibució No mal o
Logno mal. La ep esen ació dels alo s ob ingu s a o s els pun s de con ol de la
plan a en els ma eixos eixos, ajus an una ec a pe cada pun , pe me obse a
l’e olució del pa àme e a a és dels di e en s p ocessos de ac amen . L’apa a
5.4 mos a un exemple d’un anàlisi g à ic de les dades ecopilades.
Els il es disponibles al o mula i de esul a s analí ics pe me en e ec ua les
seleccions necessà ies d’en e el conjun de o es les dades del p ojec e. El il e s’ha
de eali za seleccionan el pun de con ol, les da es que comp enen les campanyes
eali zades i el pa àme e analí ic a es udia . Pe exemple, pe es udia l’e olució de
l’indicado “Esche ichia coli” a la plan a de ac amen d’Empu iab a a pe la
campanya eali zada a l’ab il de 2003, en p ime lloc s’ob e el o mula i de Resul a s
Analí ics. Desp és s’apliquen els il es pe a cada pun de con ol, especi ican la
da a i el pa àme e adequa s. La mane a d’aplica els il es es à explicada a les
ins uccions ( igu a 5.18) inse ides a la BDD.
La igu a 5.26 co espon al o mula i de dades analí iques ecopilades pel p ojec e
d’Empu iab a a. Pe selecciona la in o mació desi jada s’aplica un il e pe o mula i
( igu a 5.27) amb la dada “EMB1” pel Pun de Con ol, les da es “En e #22/04/03# y
#28/04/03#” que són les co esponen s a la campanya de l’ab il, i el pa àme e
“Esche ichia coli”. La igu a 5.28 mos a el esul a ob ingu desp és de eali za
aques il e; el o mula i és el ma eix, pe ò a a només hi ha les cinc dades
desi jades.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 57
Figu a 5.26. Conjun dels esul a s analí ics Figu a 5.27. Fil e pe o mula i.
pe Empu iab a a.
Figu a 5.28. Resul a del il a .
A iba a aques pun en el p océs de ia les dades necessà ies, només s’ha de
p éme el bo ó d’expo a a l’Excel, i les dades queden al i com es mos en a la aula
de la igu a 5.29.
Figu a 5.29. Resul a de l’expo ació a l’Excel, seguin l’exemple exposa ,
dels esul a s expe imen als de la BDD.
Pe eali za l’anàlisi comple de les dades del pa àme e “Esche ichia coli” s’ha de
p ocedi de la ma eixa mane a can ian el pun de con ol (desp és de l’EMB1, els
pun s EMB2, EMB3 i EMB4). Així, l’es udi g à ic pod ia inclou e el conjun de dades
ID_P ojec e ID_Analisi ID_PC Da a ID_Pa ame e Valo
Empu iab a a
18
EPB1
22/04/2003
Esche ichia Coli
21000
Empu iab a a 23 EPB1 23/04/2003 Esche ichia Coli 15000
Empu iab a a 28 EPB1 24/04/2003 Esche ichia Coli 22000
Empu iab a a 33 EPB1 25/04/2003 Esche ichia Coli 9000
Empu iab a a
13
EPB1
28/04/2003
Esche ichia Coli
55000

58 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
ob ingudes pels di e en s pun s on s’han p es mos es, pe me en així a alua com
e oluciona el pa àme e du an el ac amen de l’aigua i quina quali a s’ob é, en e
al es conclusions.
5.3 Con ingu s de la Base de Dades
5.3.1 Dades ecopilades
L’aplicació conc e a de la base de dades s’ha eali za amb els p ojec es de
eu ili zació d’aigües esiduals que s’explo en ac ualmen a la Cos a B a a. El llis a
d’aques s p ojec es es p esen a a la aula 5.1. La in o mació s’ha ecopila a pa i
dels anua is exis en s i g àcies a les comunicacions del Conso ci de la Cos a B a a,
en i a esponsable de la ges ió d’aques conjun de p ojec es.
Taula 5.1: Llis a dels p ojec es emmaga zema s a la BDD de eu ili zació d’aigües.
Codi Nom
001CPA Cas ell pla ja d'A o
002LLM Llo e de Ma
003BEG Begu
004PAL Pals
005TOM Tossa de Ma
006BLA Blanes
007EMB Empu iab a a
008ROS Roses
009POR Po bou
010COL Cole a
011PSE Po de la Sel a
012CAD Cadaqués
013MAT Ma a ó
Les plan es de ac amen e cia i de la Cos a B a a inclouen múl iples p ocessos de
ac amen s d’aigües. Els nous p ojec es de la zona No d de la Cos a B a a -Roses,
Po bou, Cole a, Po de la Sel a i Cadaqués- enen o s el ma eix ipus de
ac amen : coagulació- loculació, il ació mul icapa i desin ecció UV més
pos clo ació amb hipoclo i . Aques és el sis ema de ac amen més comú a les
plan es de egene ació a la Cos a B a a. La coagulació- loculació ambé o ma pa
del e cia i de Blanes i del de Ma a ó. La il ació mul icapa comple a el ac amen de
Blanes, men e que a Cas ell - Pla ja d’A o i a Tossa de Ma la il ació es eali za
amb un il e monocapa de so a. La desin ecció pe llum UV és un p océs comú en
el conjun de p ojec es, es à p esen en 8 dels 12 e cia is exis en s (incloen la
plan a de Ma a ó). En gene al, an si l’a luen és ac a amb llum UV com si no,
l’aigua es desin ec a amb clo abans de so i de la plan a.
Pe al a banda, el sis ema de ac amen na u al aplica a l’e luen secunda i de
l’EDAR d’Empu ib a a pe abas a l’es any del Co ale del Pa c Na u al dels
Aiguamolls de l’Empo dà (PNAE), consis eix en un sis ema d’aiguamolls cons uï s
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 59
(SAC) i és un e cia i exempla , an com a ac amen na u al com pe la de millo a
ambien al que ep esen a a la zones lu ial i cos e a p ope es.
Les quan i a s més impo an s d’aigua egene ada p oduïda a la egió s’u ili zen en
aplicacions pe la millo a de la quali a ambien al i pe al eg ag ícola i de camps de
gol . Aques s úl ims anys, amb la implan ació dels e cia is de la zona no d, s’han
desen olupa igualmen els usos u bans no po ables, pe a la ne eja de ca e s, de
co xes o de con enido s, en e al es, i pe ús dels bombe s municipals.
A pa d’aques es in o macions gene als dels p ojec es de la Cos a B a a, a la BDD
s’han inclòs dades més de allades dels p ojec es inclosos a l’ ”Es udi de quali a
mic obiològica pe a la eu ili zació d’aigües i biosòlids” en el qual s’emma ca la
c eació de la BDD. Aques s p ojec es són el de Cas ell Pla ja d’A o, el
d’Empu iab a a, el de Llo e de Ma i el de Ma a ó, que no es à ges iona pel CCB,
pe ò és una plan a pilo que ambé s’ha moni o i za pe l’es udi.
L’annex 2 p esen a un esum de la in o mació ecopilada pels p ojec es en o ma de
o mula i ex e de la BDD.
5.3.2 Millo es en la ges ió
La base de dades elabo ada p esen a l’es uc u a necessà ia pe a emmaga zema
an les dades de con ol dels p ojec es com les dades de quali a ob ingudes du an
el seu seguimen . A pa i d’un moni o eig acu a de les plan es de ac amen que
con ingui la base de dades es pod an ex eu e espos es àpides sob e la quali a de
l’aigua, en o ma s digi als i ambé en o ma s pape . Així doncs, la ges ió dels
p ojec es de egene ació i de eu ili zació mi jançan una base de dades p esen a
a an a ges en quan a la disponibili a de la in o mació i la apidesa de la espos a.
Conc e amen , es pod à disposa de la in o mació de les plan es de la Cos a B a a
de mane a mol més àcil que ac ualmen , ja que a a les dades gene als dels
p ojec es es an dispe ses en i xe s pe sonals o s’han d’ana a busca a les p òpies
plan es de ac amen . Tenin en comp e la quan i a d’ac o s que eballen en
aques es plan es de egene ació, ges o s, ope ado i in es igado s cien í ics i
ècnics, la BDD o e eix la acili a de compa i la in o mació i pe me op imi za
aques sis ema de ges ió. Els p ojec es de egene ació de la Cos a B a a so in són
on s d’in o mació pe a la in es igació cien í ica i la inno ació ècnica elacionada
amb la eu ili zació d’aigües. Els p ocessos de ecopilació d’in o mació i de
di ulgació de les no e a s ècniques pod an se op imi za s amb la u ili zació de la
BDD.
El seguimen dels p ocessos pe assegu a un subminis amen amb aigua de
quali a es po eali za de mane a òp ima enin o es les dades emmaga zemades al
ma eix lloc. Fins a a, el aspàs d’in o mació a més di ícil el coneixemen de alla
dels p ocessos de ac amen , degu a que les dades es an dis ibuïdes a di e en s
llocs i les me odologies són poc uni o mes.
La base de dades s’hau à de conec a a In e ne o a una In ane pe a que o s els
ope ado s que l’hagin d’u ili za la puguin ob i des de qualse ol o dinado .
60 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
D’aques a mane a el seguimen de la plan a i els es udis que se’n ulguin eali za es
pod an e de mane a emo a amb dades ac uali zades.
Igualmen , la compa ibili a de la BDD amb els Sis emes d’In o mació Geog à ica
(GIS) a ecomanable un desen olupamen del sis ema de ges ió de p ojec es que
inco po i aques a no a ècnica. La ges ió i plani icació dels ecu sos híd ics en
gene al po millo a mol si, a més de ges iona la in o mació amb una BDD, es a
amb un sis ema que inco po i elemen s de e e ència en l’espai, com els que o e eix
un GIS.
5.4 Exemple d’un Anàlisi G à ic
5.4.1 In oducció al p ojec e
Aques apa a mos a un es udi g à ic dels pa àme es anali za s i emmaga zema s
a la BDD. L’objec iu de l’es udi és comp o a el uncionamen de l’ex acció de
esul a s i alho a e un p ime anàlisis de les dades ecollides. El p ojec e ia és el
de Cas ell Pla ja d’A o, l’e luen del qual s’u ili za pe ega el Gol d’A o, el Gol
Cos a B a a i les zones aja dinades del cen e d’esba jo Hapimag. La cons ucció
d’aques sis ema e cia i da a del 1998 i a se el p ime p ojec e de egene ació
d’aigua de la Cos a B a a. La se a capaci a de ac amen és de 600 m
3/dia
ac ualmen .
Les ins al·lacions es an composades pe un il e de so a monocapa de lli polsa ,
una desin ecció pe llum UV, amb un equip de mi ja p essió amb 8 làmpades, i una
desin ecció amb hipoclo i .
Figu a 5.30. Esquema del ac amen e cia i de Cas ell Pla ja d’A o.
A l’esquema de la igu a 5.30 s’obse en els qua e pun s de con ol es able s a la
plan a, on es p enen les mos es de l’aigua pe anali za . El p ime co espon a
l’e luen secunda i, el segon es à si ua desp és del il e de so a i els dos úl ims a la
so ida de la desin ecció, desp és de la llum UV i de la clo ació espec i amen .
FILTRES DE
SORRA
DESINFECCIÓ
MITJANÇANT LLUM
ULTRAVIOLETA
DESINFECCIÓN
MITJANÇANT
CLORACIÓ
SORTIDA
D’AIGUA
REGENERADA
EDAR de Cas ell –Pla ja d’A o
EFLUENT
DECANTACIÓ
SECUNDÀRIA
CPA1 CPA2 CPA3 CPA4
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 61
5.4.2 Campanyes de mos es
Les dades anali zades co esponen a es campanyes de mos eig sis emà ic
eali zades l’any 2003: la p ime a del 30 de ma ç al 4 d’ab il, la segona del 16 al 20
de juny, i la e ce a del 4 al 8 de no emb e.
Als g à ics s’han ep esen a els següen s pa àme es analí ics:
1) coli o mes o als, coli o mes ecals, Esche ichia coli i es ep ococos ecals,
com a indicado s bac e ians,
2) coli ags somà ics, com a indicado s í ics, i
3) e bolesa.
Les bac è ies coli o mes són ac ualmen les més u ili zades com a indicado s de
con aminació ecal. Els coli o mes o als es an o ma s pe bac è ies d’o igen ecal,
pe ò ambé pe al es ipus de bac è ies, i pe aques mo iu no són una p o a
de ini i a de con aminació ecal. A més, els coli o mes o als són capaços de
mul iplica -se a l’aigua i això no els a se uns bons indicado s. Els coli o mes ecals
denominen aquells coli o mes que són d’o igen ecal; enen una capaci a mol més
pe i a de mul iplica -se a l’aigua. L’Esche ichia coli, és el g up més nomb ós i
ep esen a iu dels coli o mes ecals. A més, és l’únic g up de mic oo ganismes
indicado s que po con eni a ie a s pa ògens. També és un bon indicado pe la
se a du ada en un medi aquà ic.
Els es ep ococs ecals són un g up de bac è ies que es de e minen pe
complemen a els coli o mes, no malmen es p esen en en meno quan i a que
aques s. Els es ep ococs es oben majo i à iamen a les exc e es animals, men e
que els humans exc e en de mane a més abundan els coli o mes ecals. Així doncs,
se sol u ili za la elació en e es ep ococos ecals i coli o mes ecals pe dedui la
on de con aminació d’un aigua (Salcedo, 2003).
La quali a eque ida pe l’ús de l’aigua egene ada es à de inida pe la no ma i a de
l’ACA pe a la eu ili zació d’e luen s ac a s (Annex 1). Els c i e is de quali a
es able s en aques a no ma i a es an es ipula s pe di e ses ca ego ies d’aigua
segons l’aplicació que ingui. En el cas de Cas ell-Pla ja d’A o, l’e luen és de “ ipus
B”, co esponen al eg de camps de gol i de zones e des, en e d’al es. Els
pa àme es de quali a limin an s són els següen s:
- Ous Nemà odes < 1 ou/l
- Esche ichia coli < 200 u c/100 ml
- Sòlids Suspensió < 20 mg/l
- Te bolesa < 5 NTU
- 6 < pH < 9
- Conduc i i a Elèc ica < 3.000 µS/cm
En el cas conc e d’usos o se eis pel eg de caps de gol i zones e des s’inclouen
al es pa àme es especí ics, elaciona s amb els elemen s aça.
68 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
Figu a 5.32b. F eqüència acumulada de la p esència de Coli o mes Fecals, campanya del juny 2003.
(Els pun s damun de l’eix F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel mè ode
emp a , < 1u c/100 ml.)
Figu a 5.32c. F eqüència acumulada de la p esència de Coli o mes Fecals, campanya del no emb e
2003. (Els pun s damun de l’eix F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel mè ode
emp a , < 1u c/100 ml.)

Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 69
Figu a 5.32d. F eqüència acumulada de la p esència de Coli o mes Fecals, conjun de les es
campanyes. (Els pun s damun de l’eix F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel
mè ode emp a , < 1u c/100 ml).
Els ajus s de les ec es als pun s expe imen als pe aques al e pa àme e són més
bons pe les dues da e es campanyes que pe la p ime a. El esul a de la
desin ecció amb clo de la p ime a campanya p esen a la majo dispe sió. A la
segona i a la e ce a campanya, l’ajus desp és de la desin ecció amb llum UV és bo
i la ec a é un penden bas an ho i zon al. Aques a ca ac e ís ica deno a que la
desin ecció amb llum UV és un p océs que o e eix un esul a es able en condicions
de uncionamen cons an s. L’anàlisi conjun de les es campanyes mos a una g an
dispe sió de dades desp és de les desin eccions, especialmen desp és de la
clo ació. Es cons a a que l’anàlisi a pa i d’una sola campanya de mos es no dóna
uns esul a s imila s, i que la desin ecció amb clo ha d’augmen a la se a iabili a .
5.4.6 Esche ichia coli
El compo amen de l’indicado bac e ià Esche ichia coli ( igu es 5.33) és mol simila
al compo amen dels coli o mes ecals. To es les obse acions eali zades pe
aques segon indicado poden se aplicables a l’Esche ichia coli. En aques cas, les
concen acions de so ida de la llum UV són lleuge amen in e io s a les
concen acions de coli o mes ecals pe o es les campanyes, enca a que la
di e ència és p àc icamen impe cep ible.
70 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
Figu a 5.33a. F eqüència acumulada de la p esència d’Esche ichia Coli, campanya de l’ab il 2003.
(Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel mè ode
emp a , < 1u c/100 ml.)
Figu a 5.33b. F eqüència acumulada de la p esència d’Esche ichia Coli, campanya del juny 2003. (Els
pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel mè ode
emp a , < 1u c/100 ml.)
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 71
Figu a 5.33c. F eqüència acumulada de la p esència d’Esche ichia Coli, campanya del no emb e
2003. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel
mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
Figu a 5.33d. F eqüència acumulada de la p esència d’Esche ichia Coli, conjun de les es
campanyes. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no
de ec ables pel mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
72 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
La no ma i a aplicable a aques a aigua egene ada indica que no s’han de supe a
els 200 u c/100 ml de l’Esche ichia coli (2,3 ulog/100 ml). Els esul a s ob ingu s a
l’e luen de la desin ecció amb llum UV compleixen la no ma i a a dues de les es
campanyes; o s els alo s ob ingu s a la segona són enca a massa ele a s (en e
1400 i 4700 u c/100ml). La desin ecció amb clo co egeix aques a si uació inac i an
les bac è ies Esche ichia coli pe so a dels lími s de ec ables. L’aigua egene ada
e luen é uns alo s pe so a del ni ell de ec able, an a la segona com a la e ce a
campanya. La g à ica conjun a pe a les es campanyes mos a com o s els alo s
desp és de la clo ació i el pe cen il 65% desp és de la desin ecció amb llum UV es à
pe so a dels 200 u c/100 ml.
Les concen acions ob ingudes pe als di e en s indicado s bac e ians mos en
algunes di e ències. Els ni ells de so ida pels coli o mes ecals i pels Esche ichia
coli a iben a si ua -se pe so a del lími de ec able. En can i, el g up dels coli o mes
o als, que engloba als al es dos, no a iba a ni ells de concen ació an baixos,
man enin -se quasi semp e pe sob e de 1 u c/100 ml amb alo s que supe en les 2
ulog/100 ml a les dues p ime es campanyes en un 50% i no a iben a 1 ulog/100 ml
a la e ce a. El g up dels coli o mes o als es a o ma pe bac è ies que no són
exclusi amen d’o igen ecal; aques s al es coli o mes a ien augmen a la
concen ació dels o als a la so ida del ac amen , sense que ealmen hi hagi
p esència de con aminació ecal pe cep ible.
Els alo s de les concen acions ob ingu s pe als indicado s coli o mes ecals i
Esche ichia coli són su icien men semblan s com pe què no s’ap eciï di e ència
en e ells en aques ac amen . La g à ica de la igu a 5.34 mos a la co elació en e
els alo s ob ingu s pe aques s dos indicado s. La ec a ajus ada es à lleuge amen
pe so a de l’equi alència, deno an que els alo s d’EC es si uen jus pe so a dels
CF. Aques a di e ència no a iba a les 0,2 ulog/100 ml. Als esul a s numè ics ja
s’obse a com els alo s de l’Esche ichia coli són in e io s als coli o mes ecals,
especialmen a la so ida de la plan a, enca a que la di e ència és poc pe cep ible.
Aques e conco da amb la de inició dels Esche ichia coli com a g up majo i a i de
coli o mes indicado s de con aminació ecal Els alo s si ua s a la pa d e a i
supe io de la g à ica co esponen a l’a luen de la egene ació, els esul a s són
supe io s a les 4 ulog/100 ml pe als dos indicado s. S’obse a cla amen com la
desin ecció a disminui aques s alo s pe so a de les 2 ulog/100 ml enca a que
obem esul a s de la desin ecció amb llum UV en e 3 i 4 ulog/100 ml. La co elació
és lleuge amen més acu ada pels esul a s d’abans de la desin ecció que pels de
desp és. El penden de la ec a ajus ada és p àc icamen de 45º indican que el
compo amen dels dos indicado s és pe ec amen assimilable, i són inac i a s amb
la ma eixa p opo ció en els di e en s p ocessos als que se so me en.
L’ajus de les ec es als esul a s ob ingu s pe les di e en s mos es p esen a, en
gene al, les ma eixes ca ac e ís iques que pels coli o mes ecals.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 73
Figu a 5.34. Valo s ob ingu s de la concen ació dels indicado s bac e ians:
coli o mes ecals i Esche ichia coli, p opo ció en e ells.
5.4.7 Es ep ococs ecals
Els es ep ococs ecals, ep esen a s a les igu es 5.35, es compo en de mane a
mol simila als an e io s bac e is. La concen ació d’en ada és in e io a la dels
al es bac e is i p esen a alo s mol simila s a les es campanyes de mos eig, amb
pe cen il 50% alo s de 3,5, 4,2 i 3,8 ulog/100 ml pe cada una de les campanyes
espec i amen . Igual que pels al es pa àme es, la educció du an la il ació és
mol pe i a (segons el g à ic conjun és d’unes 0,2 ulog/100 ml). Es po obse a
ambé el meno endimen de la desin ecció amb llum UV a la segona campanya
amb una inac i ació de 1,6 ulog/100 ml, men e que a les al es dues és de 2,5
ulog/100 ml. La desin ecció amb clo po a la concen ació de l’indicado pe so a del
lími de de ecció an a la segona com a la e ce a campanya; men e que la clo ació
no é cap e ec e inac i ado de la concen ació d’aques indicado a la p ime a
campanya.
En gene al, l’ajus de les ec es pe l’indicado es ep ococs ecals és més acu a i
amb un penden més ho i zon al abans de la desin ecció. Pe la p ime a campanya,
la ec a amb penden més pe i es dóna desp és de la il ació, on obem que els
esul a s s’homogeneï zen des de l’en ada al e cia i. A la segona campanya l’ajus
de desp és de la desin ecció amb llum UV p esen a un penden mol ho i zon al. En
aques cas, o i que el endimen és in e io a les al es dues campanyes, la
cons ància del ac amen és més g an. El g à ic co esponen a les es campanyes
conjun amen mos a unes ec es ben ajus ades abans i desp és de la il ació, pe ò

74 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
amb penden s signi ica ius, amb uns alo s que oscil·len en e 3 i 4,5 ulog/100 ml.
Els ajus os desp és de la desin ecció no són gai e acu a s i els penden s poc
accep ables. Els esul a s de l’e luen de la desin ecció amb llum UV es si uen en e
les 0 i 3,6 ulog/100 ml, en aques cas la iabili a és poc adequada i es co obo a la
necessi a de di e ses campanyes de mos eig pe a ob eni esul a s ep esen a ius
Figu a 5.35a. F eqüència acumulada de la p esència d’Es ep ococos Fecals, campanya de l’ab il
2003. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel
mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
La igu a 5.36 mos a el esul a de la compa ació en e aques indicado i els
coli o mes ecals (CF). La línia de endència es si ua pe so a de la iden i a indican ,
com s’obse a als esul a s, que la concen ació d’es ep ococos ecals (EF) és
in e io . En gene al, la co elació és més acu ada a l’inici del ac amen de
egene ació, aques am co espon als alo s més al s. L’ajus exis en pe so a de
les 2,5 ulog/100 ml no és gai e adequa , els alo s endeixen a se enca a més
g ans, en p opo ció, pels CF que pels EF, enca a que la ec a sembla que edueixi
les di e ències amb la ec a iden i a . El penden de la ec a de la p opo ció en e
log(EF) i log(CF) és d’un 85%, indican que en gene al els CF disminui ien més àpid
que els EF. Pe al a banda, la elació CF/EF>4 indica una e idència de que l’o igen
de la con aminació mic obiològica de l’aigua esidual és més humà que animal. En
aques cas, a l’en ada del e cia i la di e ència en e el log(CF) i el log(EF) és de 1,1
ulog/100 ml. Es dedueix que l’aigua esidual ac ada és sob e o d’o igen humà.
Aques a dada conco da amb el e que l’aigua que alimen a el ac amen de
egene ació p o é d’una EDAR que ep aigües d’una zona eminen men esidencial.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 75
Figu a 5.35b. F eqüència acumulada de la p esència d’Es ep ococos Fecals, campanya del juny
2003. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no de ec ables pel
mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
Figu a 5.35c. F eqüència acumulada de la p esència d’Es ep ococos Fecals, campanya del
no emb e 2003. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no
de ec ables pel mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
76 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
Figu a 5.35d. F eqüència acumulada de la p esència d’Es ep ococos Fecals, conjun de les es
campanyes. (Els pun s damun de l’eix de la F(x) co esponen a esul a s no
de ec ables pel mè ode emp a , < 1u c/100 ml.)
.
Figu a 5.36. Valo s ob ingu s de la concen ació dels indicado s bac e ians:
coli o mes ecals i es ep ococs ecals, p opo ció en e ells.
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 77
Els alo s d’en ada dels es ep ococos ecals són in e io s als alo s dels indicado s
coli o mes ecals i Esche ichia coli, la di e ència no a iba a 1 ulog/100 ml. To i això,
la p opo ció en e els alo s ob ingu s a cada un dels pun s de con ol és mol
semblan pels es indicado s. El ac amen edueix de la ma eixa mane a els
bac e is indicado s en cada un dels p ocessos.
5.4.8 Coli ags somà ics
Les dades ecollides pels coli ags somà ics co esponen només a les campanyes de
l’ab il i del juny del 2003 ( igu es 5.37). En p ime lloc, s’obse a com la il ació é un
e ec e mol lleu sob e l’indicado í ic, amb una disminució de la concen ació enca a
més pe i a que en el cas dels indicado s bac e ians (<0,2 ulog/100 ml). La g à ica de
les dues campanyes conjun es mos a com els alo s desp és de la il ació es an
pe so a dels de l’a luen , pe ò amb una di e ència impe cep ible. Igualmen , el
penden de la ec a desp és de la il ació és més p onuncia que abans, indican que
els esul a s són menys iables.
Figu a 5.37a. F eqüència acumulada de Coli agos Somà ics, campanya de l’ab il 2003.
Pe al a banda, la desin ecció amb llum UV a disminui conside ablemen la
concen ació de coli ags somà ics. La educció de la concen ació és de 3 ulog/100
ml a la p ime a campanya i de 2,5 ulog/100 ml a la segona. Aques s alo s són
supe io s als ob ingu s amb els coli o mes i es ep ococos, on a amen es supe a a
la educció de 2,5 ulog/100 ml en cap d’ells du an la desin ecció amb llum UV. El
endimen en aques p océs del ac amen ambé és in e io a la segona campanya,
quan la quali a de l’aigua d’en ada és més dolen a i la concen ació inicial de
84 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
Les g à iques mos en aques s esul a s pe cada un dels indicado s, CS i EC, i pe
cada un dels p ocessos de desin ecció (la igu a 5.40a co espon a la desin ecció
amb llum UV en e el CPA2 i el CPA3, i la igu a 5.40b co espon a la pos e io
desin ecció amb clo , en e el CPA3 i el CPA4).
Figu a 5.40a. Inac i ació dels coli ags somà ics (CS) i dels Esche ichia coli (EC) du an la desin ecció
amb llum UV en unció de la e bolesa p esen a la mos a abans del p océs.
Figu a 5.40b. Inac i ació dels coli ags somà ics (CS) i dels Esche ichia coli (EC) du an la desin ecció
amb clo en unció de la e bolesa p esen a la mos a abans del p océs.

Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 85
En el cas de la desin ecció amb llum UV, la g à ica mos a com la inac i ació dels
coli ags somà ics es à semp e pe sob e de la inac i ació de l’Esche ichia coli,
aques a p opie a és independen de la e bolesa. Les ec es ajus ades enen una
endència dec eixen , al i com es podia espe a ; quan els alo s de e bolesa són
més g ans les inac i acions són més pe i es. To i això els ajus os obse a s no són
p ou adequa s, pe què els pun s es an mol dispe sos. En el cas de la desin ecció
amb clo ( igu a 5.40b), l’ajus de la ec a és inaccep able, del que es dedueix que la
e bolesa no ind ia e ec es sob e la inac i ació p oduïda pe la desin ecció amb clo .
Aques da e g à ic mos a ambé que els alo s d’inac i ació pe l’Esche ichia coli
són més ele a s que els alo s pels coli ags somà ics.
Pe al a banda, la no ma i a aplicable a l’aigua de ipus B eque eix no supe a els 5
UNT. To s els esul a s ob ingu s es an pe so a d’aques lími desp és de la il ació
i, pe p àc icamen o es les mos es, són ambé in e io s abans d’aques p océs de
ac amen . El alo lími de la e bolesa aplicable a l’aigua “ ipus A” és de 2 UNT (els
usos associa s són la ecà ega d’aqüí e s pe injecció i pe pe colació); els esul a s
ob ingu s desp és de que l’aigua passés pel il e de so a ambé compleixen
aques a limi ació, a excepció dels esul a s co esponen s a la segona campanya
desp és de la clo ació, que ja s’ha comen a que pod ien se e onis.
5.4.10 Conclusions de l’anàlisi g à ic
El compo amen dels di e en s indicado s bac e ians du an el ac amen e cia i de
Cas ell Pla ja d’A o p esen a ce es simili uds. En p ime lloc, les concen acions a
l’aigua a luen són bas an cons an s du an els dies de mos eig; a la segona
campanya les concen acions són una mica supe io s a les al es dues, amb unes
di e ències d’en e 0,5 i 1,5 ulog/100 ml. Un cop passada la il ació, la concen ació
d’indicado s ecals disminueix una mica, amb una inac i ació semp e in e io a les
0,5 ulog/100 ml. To i això, és cla amen pe cep ible que una pa d’aques s
mic oo ganismes queda e ingu al il e de so a, segu amen adhe i s a les
pa ícules de la ma è ia en suspensió.
La desin ecció amb llum UV é un bon uncionamen du an les campanyes 1 i 3, on
p esen a una inac i ació en o n de les 2,5 ulog/100 ml, que no és an ele a com
s’espe a ia d’un p océs com aques (3-4 ulog/100 ml), pe ò dóna una quali a p ou
bona a l’a luen . En can i, la inac i ació obse ada du an la segona campanya és
més pe i a, amb alo s en e 1,5 i 1,8 ulog/100 ml. La disminució del endimen de la
desin ecció amb llum UV du an la campanya del juny es podia explica a pa i de
les dades de ansmi ància mesu ades. La il ació monocapa amb so a é una
escassa in luència sob e la ansmi ància, la màxima a iació és d’ 1%. Pe al a
banda, hi ha al es ac o s que a ec en a l’e iciència de la llum UV, com poden se
l’augmen de cabal d’en ada i un inc emen de mic oo ganismes a l’e luen .
Aques es condicions ambé es donen majo i à iamen a la segona campanya, quan
ha comença la empo ada de calo i la població es acional de la zona es comença a
inc emen a , c eixen així els ni ells de con aminació o gànica de les aigües
esiduals.
La inac i ació dels di e en s indicado s bac e ians pe la desin ecció amb clo és
igualmen simila . Les inac i acions obse ades du an la segona i la e ce a
86 Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals
campanya es si uen en o n les 2,5-3,5 ulog/100 ml, men e que du an la p ime a
campanya les concen acions d’aques s mic oo ganismes a l’a luen p àc icamen no
a ien. Els ni ells de quali a assoli s pe la desin ecció amb llum UV du an la
campanya d’ab il e en ja bas an bons com pe se els de l’e luen inal del e cia i,
en gene al no se supe a en les 2 ulog/100 ml (2,5 ulog/100 ml pels coli o mes
o als).
La esina eali zada du an l’es iu del 2002 en aques a ma eixa plan a (Vicen, 2002)
des aca a la necessi a d’u ili za la clo ació com a complemen a la llum UV pe
assoli els ni ells de quali a eque i s. En aquell cas, la desin ecció amb llum UV no
a iba a o a sola a compli la no ma i a. Els mos eigs eali za s du an el 2003 i
anali za s en aques es udi mos en que aques a si uació només es dóna a la segona
campanya, la del mes de juny, on ampoc s’assoli ien els ni ells de quali a
mic obiològica eque i s si no es clo és l’a luen de la desin ecció amb llum UV.
Con à iamen , els esul a s ob ingu s a les al es dues campanyes són sa is ac o is
ja que els ni ells assoli s desp és de la desin ecció amb llum UV ja compleixen la
no ma i a (<2 ulog/100 ml). En aques cas, al com s’ha p e is , la clo ació passa a
eni un pape de man enimen d’un esidual pe què els mic oo ganismes no es
desen olupin du an l’emmaga zema ge i dis ibució de l’aigua egene ada.
L’indicado í ic anali za p esen a una espos a di e en a la dels indicado s
bac e ians da an dels p ocessos de desin ecció. La p ime a di e ència obse ada és
l’e ec e insigni ican de la il ació sob e la concen ació d’aques s mic oo ganismes.
Enca a que les g à iques mos en una ce a disminució, aques a és an pe i a que
no pe me a i ma que hi hagi ealmen una educció signi ica i a de l’indicado í ic.
La desin ecció amb llum UV p esen a un meno endimen du an la segona
campanya, al i com s’ha de ec a pels indicado s bac e ians. En aques cas la
inac i ació obse ada a iba a les 2 ulog/100 ml, més g an que pels al es indicado s,
pe ò bas an més pe i a que la inac i ació a la p ime a campanya que és de 3,5
ulog/100 ml.
La desin ecció amb clo é un e ec e poc signi ica iu sob e l’indicado í ic: la
inac i ació p oduïda no es po ap ecia a la p ime a campanya pe què l’e luen no
de ia se clo a i a la segona campanya la inac i ació és només de 0,5 ulog. Pe
an , els esul a s ob ingu s pe me en conclou e que la desin ecció amb llum UV és
més e icien en on als mic oo ganismes í ics que la desin ecció amb clo . La
desin ecció amb llum UV, a més de no gene a subp oduc es pe illosos pe la salu
pública, p esen a enca a aques a al a a an a ja sob e la clo ació.
Els esul a s ob ingu s pe als di e en s mic oo ganismes a ien en unció de les
campanyes de mos eig. Els g à ics co esponen s a les dades de les es
campanyes conjun amen mos en unes a iacions que poden a iba a oscil·la 3,5
ulog/100 ml desp és de les desin eccions. To i això, con é eali za l’es udi conjun
pe a de e mina com són les endències d’inac i ació pels di e en s
mic oo ganismes indicado s en gene al, siguin quines siguin les condicions
d’explo ació. La aula 5.3 ecull els endimen s mi jans ob ingu s pe al conjun de
mos es anali zades du an les es campanyes de mos eig. Els endimen s
d’inac i ació du an la il ació són mol pe i s pe als qua e indicado s; com es
coneixia, l’e ec e d’aques p océs sob e la con aminació mic obiològica és mol
Base de dades pe a p ojec es de eu ili zació d’aigües esiduals 87
limi a . Els endimen s d’inac i ació més ele a s són els de la desin ecció amb clo
dels indicado s bac e ians. En e aques s, el meno endimen en egis a és el
co esponen als coli o mes o als; els esul a s indiquen que els bac e is que no
co esponen al g up dels ecals se ien més esis en s a la desin ecció amb clo .
Taula 5.3. Resum dels endimen s mi jans ob ingu s (en %) pe cada un dels pa àme es
es udia s a cada p océs del ac amen , i en el conjun del ac amen de
egene ació.
El esum dels endimen s mos a igualmen com la desin ecció amb clo é un e ec e
mol lleu pe l’indicado í ic, men e que la desin ecció amb llum UV eali za la majo
pa de la inac i ació d’aques indicado , amb un 55% de endimen quan el o al és
de 64%. En gene al, du an o el p océs de egene ació, els coli ags somà ics són
més esis en s que els indicado s bac e ians, ja que el endimen o al a iba al 64%
men e que pels al es es si ua en e 77 i 94%. Els es ep ococs ecals p esen en el
majo endimen d’inac i ació, es des aca que la desin ecció amb llum UV és més
e icien pe aques indicado bac e ià que pe la es a.
La e bolesa no es po anali za conjun amen ja que els alo s ob ingu s a la p ime a
campanya es an o s pe so a dels alo s de les al es, la a iabili a és massa g an.
Els esul a s de la aula 5.3 mos en que només la il ació é un e ec e di ec e sob e
aques pa àme e.
L’anàlisi de alla dels endimen s de la il ació no es po eali za pe al a de
esul a s compa ables de la concen ació de MES. La educció de ec ada a la
ansmi ància és an pe i a que no jus i ica ia pe si sola la il ació de l’e luen . En
can i, la educció obse ada pe la e bolesa és la necessà ia pe e assoli a l’aigua
egene ada uns ni ells més baixos dels que eque eix l’a luen més exigen , el de
“ ipus A” amb un lími de 2 UNT.
En gene al, els alo s de e bolesa ob ingu s p esen en una g an a iabili a , els
ajus os no són gai e acu a s i hi ha mol a dependència de l’e luen secunda i. Enca a
que l’e luen amb una g an e bolesa p esen a més di icul a s pe se desin ec a amb
llum UV, no es po de e mina una elació di ec a en e la e bolesa i la desin ecció
amb llum UV.
Pa àme es
Fil ació
Desin ecció UV
Desin ecció clo
To al
7
35
35
77
6
45
37
88
5
49
36
90
4
60
30
94
6
55
3
64
Te bolesa
39
2,4
<0
41
Coli ags Somà ics
Coli o mes To als
Es ep ococs Fecals
Coli o mes Fecals
Esche ichia Coli