Disseny i construcció d'un cotxe teledirigit a escala 1:10

TREBALL FI DE GRAU
G au en Enginye ia d’Au omoció
DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’UN COTXE TELEDIRIGIT A
ESCALA 1:10
Memò ia i Annexos
Au o : Ike Falcó U echa
Di ec o : Jo di Vi es Cos a
Con oca ò ia: Gene 2025
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
ii
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
iii
RESUM
El eball consis i à en el disseny i la ab icació amb imp essió 3D d'un p o o ip de ehicle
a escala 1:10, comple amen uncional, u ili zan componen s elec ònics p opis dels
co xes eledi igi s d'aques a escala i amb la meno quan i a possible de peces o
elemen s come cials.
La imp essió 3D és una no a ecnologia ac ualmen en alça que pe me eali za
di e en s p o o ips, en se i ma e ials biodeg adables com a ma è ia p ime a i eduin
al màxim l’impac e mediambien al, i op imi za els p ocessos de ab icació.
Pe du a e me aques p ojec e, s’u ili za à el p og ama i de disseny CAD Ca ia V5 pe
al disseny de o es les peces i la imp esso a 3D C eali y Ende 3 P o amb la inali a de
pode po a a la eali a el p o o ip d’una mane a senzilla i econòmica. La inali a se à
la c eació d’un co xe adiocon ol pe un ús exclusi amen lúdic i no p o essional. Pe
an , el disseny i els componen s elec ònics es a an en oca s a aques ús.
En un p ojec e d’aques ipus, des que es plan eja una idea inicial ins a ob eni el esul a
inal, exis eixen mol s ac o s que poden e que el disseny inal sigui di e en de la idea
inicial. En conseqüència, la base d’aques p ojec e és anali za o s aques s ac o s pe
pode -los ana esolen a mesu a que s’a ança el p o o ip inal.
Una egada amb el p o o ip inal comple amen desen olupa , s’ha obse a pe i es
millo es que pod ien eni lloc en una u u a segona e sió d’aques co xe, p incipalmen
en els componen s elec ònics u ili za s.
A causa de les limi acions de la imp esso a 3D usada, s’ha obse a que a l’ho a
d’imp imi peces pe i es o amb ole àncies mol jus es és necessa i l’aplicació de
p ocessos de pos p oducció com el llima .
Finalmen , ambé s’ha obse a que el PLA (Poliàcid Làc ic), és a di , el ma e ial emp a
en el 95% de les peces imp eses, p esen a ce es limi acions a l’ho a de esis i impac es
o es o ços ele a s. To i això, s’ha decidi u ili za aques ma e ial pe p io i za la
educció de l’impac e mediambien al.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
i
RESUMEN
El abajo consis i á en el diseño y ab icación median e imp esión 3D de un p o o ipo
de ehículo a escala 1:10, comple amen e uncional, u ilizando componen es
elec ónicos p opios de los coches eledi igidos de es a escale a y con la meno can idad
posible de piezas o elemen os come ciales.
La imp esión 3D es una nue a ecnología ac ualmen e al alza que pe mi e ealiza
dis in os p o o ipos, u ilizando ma e iales biodeg adables como ma e ia p ima i
educiendo al máximo el impac o medioambien al, y op imiza los p ocesos de
ab icación.
Pa a lle a a cabo es e p oyec o, se u iliza á el so wa e de diseño CAD Ca ia V5 pa a
el diseño de odas las piezas y la imp eso a 3D C eali y Ende 3 P o con el in de pode
lle a a la ealidad el p o o ipo de una o ma sencilla y económica. La inalidad se á la
c eación de un coche adiocon ol pa a un uso exclusi amen e lúdico y no p o esional.
Po es e mo i o, el diseño y los componen es elec ónicos es a án en ocados pa a es e
uso.
En un p oyec o de es e ipo, desde que se plan ea una idea inicial has a ob ene el
esul ado inal, exis en muchos ac o es que pueden hace que el diseño inal sea
di e en e a la idea inicial. Po an o, la base de es e p oyec o es analiza odos es os
ac o es pa a pode i esol iéndolos a medida que se a anza el p o o ipo inal.
Una ez con el p o o ipo inal comple amen e desa ollado, se han obse ado pequeñas
mejo as que pod ían ene luga en una u u a segunda e sión de es e coche,
p incipalmen e en los componen es elec ónicos u ilizados.
Debido a las limi aciones de la imp eso a 3D u ilizada, se ha obse ado que a la ho a
de imp imi piezas pequeñas o con ole ancias muy jus as es necesa ia la aplicación de
p ocesos de pos p oducción como el limado.
Po úl imo, ambién se ha obse ado que el PLA (Poliácido Lác ico), es deci , el ma e ial
u ilizado en el 95% de las piezas imp esas, p esen a cie as limi aciones a la ho a de
esis i impac os o es ue zos ele ados. Sin emba go, se ha decidido u iliza es e ma e ial
pa a p io iza la educción del impac o medioambien al.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
ABSTRACT
This deg ee hesis will in ol e he design and manu ac u e, h ough 3D p in ing, o a ully
unc ional 1:10 scale p o o ype ehicle , using elec onic componen s ypical o emo e-
con olled ca s o his scale while minimizing he use o comme cial pa s o elemen s.
3D p in ing is an eme ging echnology ha enables he c ea ion o a ious p o o ypes
using biodeg adable ma e ials as aw ma e ial, he eby minimizing en i onmen al impac
and op imizing manu ac u ing p ocesses.
To ca y ou his p ojec , he CAD design so wa e Ca ia V5 will be used o design all he
pieces, and he C eali y Ende 3 P o 3D p in e will be employed o b ing he p o o ype
o li e in a simple and cos -e ec i e manne . The goal will be o c ea e a adio-con olled
ca o a pu ely ec ea ional, non-p o essional use; he e o e, he design and elec onic
componen s will be ailo ed o his pu pose.
In a p ojec o his ype, om he ini ial idea o he inal esul , many ac o s can lead o a
design ha di e s om he o iginal concep . Thus, he basis o his p ojec is o analyse
all hese ac o s and esol e hem p og essi ely as he inal p o o ype de elops.
Once he ully-de eloped inal p o o ype was comple ed, mino imp o emen s, wich
could be implemen ed in a u u e e sion o he ca , we e iden i ied; hese imp o emen s
mainly ela e o he elec onic componen s used.
Due o he limi a ions o he 3D p in e used, i was obse ed ha p in ing small pa s o
pa s wi h e y igh ole ances equi es pos -p oduc ion p ocesses such as iling.
Finally, i was also no ed ha PLA (Polylac ic Acid), he ma e ial which was used o 95%
o he p in ed pa s, has ce ain limi a ions ega ding esis ance o impac s o high s ess.
None heless, his ma e ial was chosen o p io i ize he educ ion o en i onmen al
impac .

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
i
AGRAÏMENTS
M’ag ada ia comença aques s ag aïmen s des acan el supo i la paciència de la me a
amília, que han es a el meu pun al du an o aques p océs, ja que sense el seu ànim
cons an , a iba a aques pun del g au hagués es a comple amen impossible.
El meu lloc de esidència ha es a semp e a Lleida i es udia a Man esa ha suposa un
g an es o ç pe pa dels meus pa es Inma i Juanjo. Pe aques mo iu, ag aeixo o el
que han e pe què pogués cu sa el g au d’enginye ia d’Au omoció a Man esa.
Seguidamen , m’ag ada ia ag ai al meu ge mà Asie pe l’ajuda i o ien ació que m’ha
b inda a l’ho a de eali za la p esen ació d’aques p ojec e.
Vull e , ambé, un ag aïmen especial al meu u o del TFG, el p o esso Jo di Vi es
Cos a, pe la se a dedicació en la di ecció d’aques p ojec e, la esolució dels dub es
que han ana so gin en la se a eali zació i pels consells que m’ha dona pe p epa a
la p esen ació o al. To això, mos an -se semp e mol p ope i disposa a dona -me un
cop de mà semp e que m’ha calgu .
D’al a banda, ambé m’ag ada ia ag ai a la me a pa ella Pila Gómez, amb la qual
con isc dià iamen , pe ajuda -me a compagina la ida labo al amb la eali zació
d’aques p ojec e.
Finalmen , ambé m’ag ada ia ag ai el supo que he ebu dels meus amics els quals
en o momen m’han anima a e un eball d’aques cai e.
Sense el supo i l’ajuda de o es aques es pe sones, eali za aques p ojec e s’hau ia
con e i en una asca mol pesada i di ícil, p àc icamen impossible i és pe això que ull
mos a els meus since s ag aïmen s a o aques g up de pe sones que han es a
semp e al meu cos a .
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
ii
ÍNDEX
RESUM ............................................................................................................................... iii
RESUMEN ........................................................................................................................... i
ABSTRACT ...........................................................................................................................
AGRAÏMENTS ..................................................................................................................... i
ÍNDEX FIGURES .................................................................................................................... x
ÍNDEX TAULES .................................................................................................................. xiii
ÍNDEX FÓRMULES .............................................................................................................. x
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 1
1.1 Mo i ació ............................................................................................................................. 1
1.2 Objec iu i abas .................................................................................................................... 1
2. ESTAT DE L’ART ................................................................................................................ 3
2.1 Co xes RC ............................................................................................................................. 3
2.1.1 His ò ia i e olució dels co xes RC ................................................................................. 3
2.1.2 Els o ígens del con ol emo : les bases ecnològiques ............................................... 3
2.2 So wa e CAD ...................................................................................................................... 5
2.2.1 Què són les ecnologies CAD? ...................................................................................... 5
2.2.2 His ò ia CAD ................................................................................................................. 6
2.2.3 L’elecció de CATIA V5 R21 ............................................................................................ 7
2.3 Imp essió 3D ........................................................................................................................ 8
2.3.1 O igen ........................................................................................................................... 8
2.3.2 Què és i com unciona la imp essió 3D? ...................................................................... 8
2.3.3 P os i con es en e s al es mè odes de ab icació .................................................... 9
2.3.4 Ca ac e ís iques ècniques de la imp essió 3D .......................................................... 10
3. FABRICACIÓ D’UN COTXE RC .......................................................................................... 12
3.1 Me odologia ...................................................................................................................... 12
3.1.1 Mesu es i elecció de l’escala del model ..................................................................... 12
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
iii
3.1.2 Me odologia del disseny 3D ....................................................................................... 13
3.1.3 Imp esso a u ili zada .................................................................................................. 15
3.1.3.1 Millo es imp esso a ............................................................................................. 16
3.1.4 Pa àme es d’imp essió u ili za s ............................................................................... 22
3.1.5 Elec ònica u ili zada .................................................................................................. 23
3.1.5.1 Ba e ia LiPo ......................................................................................................... 23
3.1.5.2 Mo o “b ushless” ............................................................................................... 24
3.1.5.3 Con olado ESC (Elec onic Speed Con ole ) .................................................... 25
3.1.5.4 Se omo o .......................................................................................................... 27
3.1.5.5 Recep o .............................................................................................................. 28
3.1.5.6 Emisso ................................................................................................................ 29
3.1.5.7 Gi oscopi ............................................................................................................. 31
3.1.6 Componen s come cials ............................................................................................. 32
3.1.6.1 Fixacions .............................................................................................................. 32
3.1.6.2 Rodamen s .......................................................................................................... 35
3.1.6.3 Volande es .......................................................................................................... 36
3.1.7 Ma e ials u ili za s en la imp essió 3D ....................................................................... 37
3.2 Disseny .............................................................................................................................. 41
3.2.1 Pla a o ma .................................................................................................................. 41
3.2.2 Sis ema de ansmissió ............................................................................................... 41
3.2.2.1 Càlcul eng ana ges .............................................................................................. 42
3.2.2.2 Veloci a màxima eò ica .................................................................................... 44
3.2.3 Sis ema de di ecció .................................................................................................... 45
3.2.4 Sis ema de suspensió ................................................................................................. 45
3.2.5 Pa a-xocs .................................................................................................................... 47
3.3 Imp essió del p o o ip ....................................................................................................... 47
3.4 Mun a ge i disseny inal .................................................................................................... 50
4. ANÀLISI IMPACTE MEDIAMBIENTAL ............................................................................... 53
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
ix
CONCLUSIONS ................................................................................................................... 56
COST DEL PROJECTE ........................................................................................................... 57
BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... 60
ANNEXOS .......................................................................................................................... 63
Rende s ................................................................................................................................... 63
Plànols ..................................................................................................................................... 66
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
1
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Mo i ació
A la ec a inal del g au en au omoció, ha a iba el momen de eali za el T eball de Fi
de G au (TFG), una opo uni a pe posa en p àc ica els coneixemen s adqui i s al lla g
d’aques s anys i ap o undi en un ema especí ic que despe i el nos e in e ès.
Des de pe i , m’ha apassiona el món de l’au omoció i dels mo o s. Aques a a acció em
a po a a cu sa un CFGS d’au omoció, pe ò sen ia que olia ana més enllà i ob eni
una isió ècnica més àmplia del sec o . És pe això que aig decidi inicia el g au en
Enginye ia d’Au omoció a la EPSEM.
Des del p ime quad imes e, aig descob i que la me a g an passió dins de l’au omoció
e a el disseny CAD, un àmbi en què he ana desen olupan -me i o man -me
con ínuamen ins a aconsegui eballa en una emp esa pun e a en aques sec o .
Aques a passió pel disseny em a condui a una al a inquie ud: la imp essió 3D. La
conside o l’eina ideal pe ans o ma en eali a qualse ol model CAD d’una mane a
econòmica i p ecisa. Així, aig adqui i una imp esso a 3D i aig comença a c ea
di e en s peces, millo an p og essi amen la quali a dels meus dissenys ins a assoli
esul a s p àc icamen p o essionals.
A a, p obablemen , a iba la decisió més impo an d’aques s úl ims anys: ia un ema
que sigui an a ac iu com ècnicamen in e essan pe al TFG. Quina millo mane a de
e -ho que uni aques es dues passions? Així, el ema escolli pe a aques p ojec e se à
el disseny CAD i la ab icació, amb imp essió 3D, d’un p o o ip de co xe RC a escala
1:10.
1.2 Objec iu i abas
L’objec iu p incipal d’aques eball és la ab icació d’un co xe RC comple amen
uncional u ili zan el meno nomb e de peces come cials i adap a el disseny CAD a una
imp esso a 3D FDM de gamma mi ja.
Respec e al disseny del model, s’ha decidi ab ica el model a una escala 1:10, ja que
és una escala mol comuna en el món del àdio con ol i é unes dimensions p ou g ans
pe pode ab ica o es les peces sense cap mena de p oblema. Cal ema ca que les
imp esso es 3D de gamma mi ja enen ce es limi acions que s’han de espec a a l’ho a
de modela . Pe aques a aó, o el disseny es à adap a pe pode imp imi -se d’una
mane a àcil i, alho a, emp an la meno quan i a de ma e ial pe edui els cos os de
ab icació.
Quan al model inal, aques TFG es basa p incipalmen en el modela ge CAD i la
ab icació d’un co xe RC uncional i és pe això que pe a la pa de l’elec ònica s’ha
decidi u ili za elemen s come cials que mun en al es ehicles d’aques a escala,
a egin -hi un nou ep e. Així, no es ac a an sols c ea un disseny àcil d’imp imi , sinó
ambé de què uncioni co ec amen i s’adap i a elemen s come cials com pod ien se el
mo o , el con olado , e c.
D’al a banda, ampoc es busca la ab icació en sè ie del model, ja que la imp essió 3D
és un mè ode de ab icació que eque eix mol es ho es i, pe an , no se ia iable p odui -

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
2
lo a g an escala ni u ili za el model en compe ició a causa de les limi acions mecàniques
dels ma e ials e s se i en el p océs de ab icació.
En de ini i a, l’objec iu p incipal és c ea un p o o ip comple amen uncional pe dona -
li un ús d’oci.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
3
2. ESTAT DE L’ART
2.1 Co xes RC
2.1.1 His ò ia i e olució dels co xes RC
Els co xes de adiocon ol (RC) han eco egu un lla g camí des dels seus inicis com
una cu iosi a ecnològica ins a con e i -se en un enomen global, amb un ampli en all
d'aplicacions que an des del joc ec ea iu ins a la compe ició se iosa. Aques a e olució
ha es a impulsada an pe les inno acions en elec ònica i ma e ials, com pe la
c ea i i a i dedicació dels a iciona s que han desen olupa aques a ecnologia al lla g
de les dècades.
2.1.2 Els o ígens del con ol emo : les bases ecnològiques
A inals del segle XIX, a so gi la idea de con ola objec es a dis ància u ili zan senyals
de àdio i és l’any 1898, quan Nikola Tesla a se el pione d’aques a idea p esen an un
aixell eledi igi al Madison Squa e Ga den de No a Yo k. Aques aixell con ola
mi jançan senyals de àdio es conside a el p ime pas cap al desen olupamen dels
ehicles eledi igi s, pe ò, o i això, els p ime s models de co xes RC no an apa èixe
ins mol s anys desp és. Es po a i ma que aques s inicis an es abli les bases pe al
que se ia una inno ació en el món del joc i la ecnologia de adiocon ol (PBS, 2024).
Figu a 1. Vaixell eledi igi Nikola Tesla (Fon : XOSYC)
Al ol an dels anys seixan a, quan els a enços en elec ònica an pe me e la su icien
minia u i zació dels componen s elec ònics pe a in eg a -los en ehicles de joguina,
an a iba al me ca els p ime s co xes de adiocon ol come cial. Aques s models
es a en alimen a s pe ba e ies i u ili za en mo o s elèc ics senzills amb un con ol mol
limi a sob e el mo imen . To i això, el públic a eb e mol bé aques a idea i és pe això
que la indús ia a eu e un g an po encial pe expandi -se i in e i en aques sec o , ja
que e a la p ime a egada que nens i adul s podien expe imen a l’expe iència de
condui un co xe de mane a emo a.
A mesu a que els co xes RC guanya en popula i a , els ab ican s an comença a
busca o mes de millo a el endimen dels models exis en s i és a la dècada dels
se an a quan an a iba dos a enços impo an s: la in oducció dels mo o s de
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
4
combus ió in e na, que pe me ien una majo eloci a i o e ien una expe iència més
ealis a g àcies als sons i les ib acions que aques s gene a en, i el desen olupamen
de sis emes de con ol p opo cional, que pe me ien una espos a més p ecisa en la
di ecció i accele ació. Aques s dos g ans a enços an ele a l'expe iència de conducció
i an ob i la po a a l'ús dels co xes RC en compe icions (Hobby Team, 2024).
Figu a 2. Co xe RC anys 70 (Fon : Pin e es )
La dècada dels ui an a a po a una explosió en la popula i a dels co xes RC, amb
una g an a ie a de models disponibles al me ca pe a di e en s ni ells d’habili a i
in e ès. Es an comença a p odui co xes especiali za s pe a di e en s ipus de
e enys, com els buggies pe a e enys acciden a s, els co xes de pis a pe a cu ses a
al a eloci a i els camions pe a maniob es d’es il lliu e. Els a enços en ma e ials, com
la ib a de ca boni i l’alumini, an pe me e ab ica co xes més lleuge s i du ado s.
Pa al·lelamen , les millo es en la ecnologia de ba e ies eca egables i mo o s elèc ics
an man eni i a la compe ència amb els models de combus ió, en -los més
accessibles pe a un públic jo e. Du an aques pe íode, es an es abli compe icions
o gani zades i clubs de co xes RC a o el món, en que aques a ac i i a passés de se
un joc a una disciplina espo i a.
Fins a l’ac uali a , els co xes de adiocon ol han con inua e olucionan , impulsa s pe
inno acions ecnològiques que han millo a la se a p ecisió, eloci a i segu e a . Una
de les inno acions més des acades ha es a l'adopció de la ecnologia de
adio eqüència de 2,4 GHz, que ha elimina les in e e ències en e disposi ius i ha
pe mès que múl iples usua is ope in en un ma eix espai sense p oblemes.
Figu a 3. Buggy 1/10 4Wd WlToys (Fon : Mundo Hobby)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
5
A més, les ba e ies de políme de li i (LiPo) han po a a una no a gene ació de ehicles
elèc ics amb un al endimen , majo capaci a de cà ega i un emps de uncionamen
mol supe io al de les ba e ies adicionals (Ka con ol, 2024).
També cal ema ca que s'han in oduï sis emes elec ònics com els con ols
d'es abili a , que ajuden a man eni el ehicle equilib a a al es eloci a s, i eleme ia en
emps eal, que pe me als pilo s p o essionals moni o a pa àme es com la eloci a , la
empe a u a del mo o i l’es a de la ba e ia en di ec e. Els models de compe ició ac uals
poden a iba a eloci a s mol al es, sen capaços d’assoli més de 100 km/h.
A ui dia, els co xes RC s’han con e i en mol més que una joguina. Han esde ingu
una passió pe a pe sones de o es les eda s i un espo amb compe icions
in e nacionals, com la “In e na ional Fede a ion o Model Au o Racing” (IFMAR), que
o gani za campiona s mundials. Aques a ac i i a omen a habili a s d’enginye ia,
disseny i mecànica, ja que mol s a iciona s modi iquen i pe sonali zen els seus co xes
pe millo a -ne el endimen , c ean ehicles únics i adap a s a les se es p e e ències.
Figu a 4. Compe ició IFMAR (Fon : YouTube)
2.2 So wa e CAD
2.2.1 Què són les ecnologies CAD?
Les ecnologies CAD (Disseny Assis i pe O dinado , pe les se es sigles en anglès
"Compu e -Aided Design") engloben un conjun d’eines in o mà iques que pe me en la
c eació, modi icació, anàlisi i op imi zació de dissenys digi als. Aques es eines s'han
con e i en essencials en camps com l’enginye ia, l’a qui ec u a, el disseny indus ial i
l’au omoció, ja que pe me en desen olupa p ojec es amb un ni ell de p ecisió i
complexi a que se ia di ícil d’assoli amb mè odes adicionals.
Els p og ames CAD o e eixen la c eació de ep esen acions isuals i de allades de
p oduc es en dues o es dimensions (2D i 3D), acili an als dissenyado s i enginye s el
desen olupamen de models de alla s que poden se manipula s, isuali za s i anali za s
des de di e en s pe spec i es. Aques a capaci a de simulació és especialmen ú il pe
de ec a p oblemes i e ajus os abans de ab ica ísicamen un p o o ip, es al ian
emps i ecu sos mone a is.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
6
En un p incipi, els p og ames CAD es limi a en a en o ns bidimensionals, que e en ú ils
p incipalmen pe c ea plànols, pe ò amb el emps, an apa èixe les aplicacions en 3D,
que pe me en modela o mes i es uc u es amb g an de all. Aques a enç ha e
possible que dissenyado s i enginye s puguin p e isuali za el compo amen ísic i
es uc u al dels seus dissenys en condicions eals, g àcies a la in eg ació amb al es
eines de simulació i anàlisi.
Una ca ac e ís ica impo an de les ecnologies CAD mode nes és la possibili a
d’in eg ació amb al es sis emes com el CAE (Compu e -Aided Enginee ing) i el CAM
(Compu e -Aided Manu ac u ing), que acili en el pas di ec e del disseny a la ab icació.
Això pe me una majo e iciència en el p océs de p oducció, ja que es poden gene a
ins uccions de ab icació au omà icamen , basades en el model CAD, pe a màquines
de con ol numè ic (CNC) o imp esso es 3D sense ha e de c ea an s p o o ips
(Dassaul Sys èmes, 2024).
2.2.2 His ò ia CAD
L’e olució del CAD es emun a als anys seixan a, quan an so gi els p ime s sis emes
udimen a is que s’han ana desen olupan pe o e i en l’ac uali a , eines po en s i
essencials pe a sec o s com l’au omoció, l’a qui ec u a, l’enginye ia i el disseny
indus ial.
Els p ime s sis emes CAD an apa èixe a p incipis dels anys seixan a, desen olupa s
inicialmen pe a ús mili a i pe a indús ies de g an p ecisió. Un dels p ime s p og ames
CAD a se el "Ske chpad", c ea pe I an Su he land el 1963, conside a el p ime
sis ema g à ic in e ac iu amb capaci a s de dibuix pe o dinado . Ske chpad a pe me e
als usua is dibuixa o mes senzilles di ec amen en una pan alla i es a con e i en la
base concep ual de u u s p og ames CAD, ja que in oduïa elemen s com la in e acció
amb el pun e i la modi icació de o mes di ec amen a la pan alla.
Du an els anys se an a, emp eses com Gene al Mo o s i Lockheed Ma in an
comença a desen olupa els p ime s sis emes CAD amb aplicacions p àc iques pe al
disseny d’au omòbils i a ions. Aques s sis emes inicials e en bidimensionals (2D) i
s’u ili za en pe c ea plànols ècnics, p incipalmen en les indús ies de l'enginye ia
mecànica i el disseny a qui ec ònic. Les eines CAD d’aquella època eque ien un
maquina i so is ica i ca , pe la qual cosa el seu ús es a a limi a a g ans co po acions.
Un exemple d’aques s p og ames pione s és el "DAC-1" (Design Augmen ed by
Compu e s), desen olupa pe Gene al Mo o s pe millo a el disseny d’au omòbils
(Au odesk, 2024).
Figu a 5. Ope a i u ili zan DAC-1 (Fon : Cal G an)

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
7
Als anys ui an a, el CAD a e un sal signi ica iu amb la in oducció de p og ames que
podien modela en es dimensions (3D). Un dels més in luen s a se Au oCAD, llança
pe Au odesk el 1982. Au oCAD a augmen a l’accés al CAD, ja que unciona a en
o dinado s pe sonals, eliminan la necessi a de maquina i exclusiu i en que el CAD os
accessible a emp eses pe i es i p o essionals au ònoms. Du an els anys ui an a, al es
p og ames, com CATIA de Dassaul Sys èmes, es an especiali za en el disseny 3D
pe a indús ies complexes com l’ae onàu ica, i això a pe me e c ea models de alla s
d'a ions i ehicles.
Els anys no an a an se una època de g an expansió en la uncionali a dels p og ames
CAD, amb la in oducció de uncions com la pa ame i zació i el modela ge sòlid, que
pe me ien als dissenyado s de ini elacions geomè iques en e elemen s del model.
Això a dona lloc a p og ames com P o/ENGINEER (a ui PTC C eo), que in oduïa la
pa ame i zació com a mane a de dissenya amb majo lexibili a . Al es p og ames,
com SolidWo ks, que es a llança a mi jans dels 90, an popula i za el modela ge sòlid
pe a una àmplia gamma d'usua is i aplicacions, g àcies a una in e ície àcil d'u ili za i
un cos assequible (Shap 3D, 2024).
En els da e s anys, les ecnologies CAD han e oluciona cap a en o ns i uals que
in eg en el disseny amb al es eines d’anàlisi i ab icació. A ui dia, p og ames com
Siemens NX i CATIA no només pe me en modela en 3D, sinó que ambé o e eixen
eines a ançades de simulació, com a a l’anàlisi d’es o ços, la simulació de
compo amen s ae odinàmics i è mics, i la in eg ació amb sis emes CAM (Manu ac u a
Assis ida pe O dinado ) pe agili za la p oducció.
A més, l’a ibada de pla a o mes de col·labo ació al nú ol, com Fusion 360 d’Au odesk,
ha e oluciona la mane a com es eballa amb el CAD. A a els equips de disseny poden
col·labo a en emps eal des de di e en s ubicacions, e isan i modi ican dissenys
conjun amen . Aques es no es uncionali a s acili en una majo lexibili a , cosa que
pe me que el disseny i l’enginye ia siguin p ocessos més àgils i col·labo a ius.
2.2.3 L’elecció de CATIA V5 R21
En el ma c d’aques eball de i de g au, la selecció del p og ama i de disseny idoni és
c ucial pe ga an i una expe iència de modela ge obus a i p ecisa que pe me i assoli
els objec ius del p ojec e. Desp és de alo a di e ses opcions, s’ha ia CATIA V5 R21
com l’eina p incipal pe du a e me el disseny del p o o ip de co xe de adiocon ol pe
di e ses aons ècniques i p àc iques.
CATIA V5 R21 és una e sió mol es able i àmpliamen u ili zada dins de l’enginye ia
au omo iu i l’ae onàu ica. Aques a e sió o e eix un conjun de uncionali a s que
s’adap en pe ec amen als equisi s d’aques p ojec e, especialmen pel que a al
modela ge pa amè ic i al disseny en es dimensions (3D). A més, CATIA és conegu
pel seu al endimen a l’ho a de ges iona models de g an complexi a , una capaci a
onamen al quan es eballa amb p ojec es amb mol s componen s, com és el cas d’un
ehicle de adiocon ol.
A més, CATIA V5 R21 o e eix àmplies opcions pe expo a models a o ma s que són
compa ibles amb imp esso es 3D. Com que aques p ojec e implica la ab icació del
p o o ip amb imp essió 3D, la compa ibili a amb o ma s com STL acili a la ansició del
model digi al a la p oducció ísica, pe me en així una in eg ació en e el disseny i la
ab icació.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
8
Finalmen , la selecció de CATIA V5 R21 ambé es basa en l’expe iència p è ia amb el
p og ama i du an la ca e a i la amilia i a amb el seu en o n de eball. Aques a e sió
p opo ciona un equilib i ideal en e po ència, es abili a i lexibili a , essen una eina de
con iança pe desen olupa un p ojec e comple i ambiciosamen de alla com aques .
2.3 Imp essió 3D
2.3.1 O igen
La his ò ia de la imp essió 3D es emun a al 1976, quan es a in en a la imp esso a
d'injecció de in a. Al lla g de les da e es dècades, hi ha hagu una g an a ie a
d'aplicacions de la ecnologia d'imp essió 3D que s'han desen olupa a a és de
di e ses indús ies.
La p ime a sol·lici ud de pa en pe a un disposi iu d'imp essió en 3 dimensions a eni
lloc al Japó, el 1981. P esen ada pel D . Hideo Kodama de l'Ins i u Municipal de Rece ca
Indus ial, a Nagoya, el seu p ojec e a se abandona a causa del p essupos limi a i
pe no aconsegui que els a icles publica s aixequessin p ou in e ès.
Alho a, a la dècada dels ui an a, un equip ancès d'enginye s, Alain Le Méhau é, Oli ie
de Wi e i Jean-Claude And é, es an in e essa pe la ecnologia de ab icació
mi jançan solidi icació de esines o osensibles cu ades amb llum UV.
El p ojec e a se p esen a al Cen e Nacional de Rece ca Cien í ica de F ança (CNRS),
pe ò inalmen no es a ap o a , degu , en e al es coses, a l'apa en manca d'à ees
d'aplicació. To i que a p esen a una sol·lici ud de pa en el 1984, la manca de ons els
a e abandona el p ojec e.
Pe ò no és ins a l’any 1984 que o a can ia desp és que Cha les Hull, el co undado
de 3D Sys ems, in en es l’es e eoli og a ia, un p océs d’imp essió que pe me que un
Objec e en 3D es c eï a pa i de dades digi als. Es a se i la ecnologia pe c ea un
model 3D a pa i d'una ima ge i pe me que els usua is p o in un disseny abans que
s'in e eixi en la ab icació del model de ini iu (Imp eso as3D, 2024).
2.3.2 Què és i com unciona la imp essió 3D?
Es coneix com a imp essió 3D al p océs de c eació d’objec es mi jançan la deposició
de capes de ma e ial os les unes sob e les al es i ècnicamen s’anomena com a
ab icació addi i a (AM), con à iamen als mè odes sos ac ius com pod ien se el
essa CNC.
Exis eixen dos ipus signi ica ius d’imp esso es 3D:
• Imp esso es 3D FDM (Fused Deposi ion Modeling)
Una imp esso a 3D FDM no és més que una màquina de con ol numè ic o mada pe
4 mo o s i un ex uso . 3 d’ells s’enca ega an de con ola cada un dels 3 eixos, x y i z
i l’úl im mo o s’enca ega à de e mou e el ilamen a a és de l’ex uso enca ega de
ond e el ma e ial. El seu uncionamen es basa en la deposició de mane a p ecisa de
ma e ial en capes successi es.
• Imp esso es 3D de o opolime i zació
Aques segon ipus d’imp esso es, són disposi ius que ab iquen objec es
idimensionals mi jançan la solidi icació selec i a d’una esina líquida o osensible,
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
9
u ili zan llum ul a iolada (UV) o una al a on de llum. Aques p océs es basa en la
o opolime i zació, una eacció química que ans o ma la esina líquida en ma e ial sòlid
quan s'exposa a la llum.
D’al a banda, aques ipus d’imp esso a eque eix un pos p ocessa de la peça inal mol
més ele a que en les imp esso es FDM, ja que la esina no su comple amen seca de
la màquina i eque eix un asseca ge pos e io a se imp ès.
El p ocedimen d’imp essió, en e mes gene als, és bas an senzill i semp e comença a
pa i d’un model 3D. Mi jançan un p og ama i especí ic, aques objec e 3D digi al es
alla en cen ena s de ines capes pe pos e io men expo a -lo en un o ma que la
imp esso a pugui llegi , que acos uma a se o ma g-code, un ipus d’a xiu on su en
o es les posicions on s’ha de diposi a ma e ial. Quan la imp esso a llegeix aques a xiu,
anali za cada capa i sap exac amen la quan i a i la ubicació exac a de o el ma e ial
que ha d’ex udi o solidi ica .
A simple is a, po sembla un p océs mol senzill, pe ò p o undi zan en aques món, es
po obse a la g an complexi a que suposa gene a g-codes amb els pa àme es
co ec es que millo s’adap in a la imp esso a, ja que exis eixen in ini a s d’aques s
pa àme es que podem con ola .
2.3.3 P os i con es en e s al es mè odes de ab icació
Quan es pa la de la imp essió 3D e e en a la c eació de peces, aques a o e eix un
nomb e conside able d'a an a ges, el més impo an dels quals és la capaci a de p odui
dissenys mol complexos que se ien impossibles de e d'una al a mane a.
Un al e a an a ge signi ica iu de la imp essió 3D és la eloci a . To i que la imp essió
3D d'un objec e po po a ho es o ins i o dies sence s, con inua sen mol més àpida
que els mè odes de p oducció habi uals, com a a l'emmo llamen pe injecció, ja que
s’elimina o s els p ocessos e e en s a la ab icació del mo lle i es b inda la possibili a
de c ea un sol model o p o o ip, cosa que u ili zan al es p ocessos com la injecció
plàs ica és p àc icamen impensable.
La c eació de p o o ips és un dels usos p o essionals més popula s de la imp essió 3D,
ja que es po e a la ma eixa emp esa amb poc o cap emps d'espe a, i les i e acions
del disseny es poden implemen a i imp imi en el momen .
Aques a ecnologia ambé o e eix mol es possibili a s de ma e ials d’imp essió en 3D.
To i això, la imp essió 3D ambé é les se es limi acions i hi ha aspec es en els quals
no po compe i en on de sis emes de ab icació adicionals. El p incipal incon enien
a què s’en on a és la igidesa de les peces ob ingudes, ja que al se capes diposi ades
una damun de l’al a, en aplica una o ça en el sen i d’aques es capes, és àcil e que
es sepa in i enca el model. To i que exis eixen mol s ipus de ma e ials amb què es
po imp imi , un al e g an desa an a ge és la empe a u a màxima que aques s poden
supo a , acos uman a ond e o s pe so a dels 100 ºC.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
10
2.3.4 Ca ac e ís iques ècniques de la imp essió 3D
Les ca ac e ís iques ècniques de la imp essió 3D FDM (Modela ge pe Dipòsi Fos) es
elacionen amb els pa àme es i uncions que de ineixen el p océs i el esul a inal de
les peces ab icades.
Abans d’enume a aques s p incipals pa àme es, es mos a una ima ge de allada dels
p incipals componen s d’una imp esso a FDM comuna.
Figu a 6. Pa s imp esso a Ende 3 P o (Fon : Google ima ges)
Una egada conegu s els p incipals componen s de la imp esso a, s’enume en di e en s
aspec es ècnics d’impo ància:
a) Ma e ials u ili za s
• Filamen s e moplàs ics: PLA, ABS, PETG, TPU ( lexible), nylon, polica bona
(PC), ma e ials compos os (amb ib a de ca boni, us a, me all, e c.).
• Diàme es comuns dels ilamen s: 1,75 mm i 2,85 mm.
b) Resolució d’imp essió
• Habi ualmen en e 0,05 mm (50 mic es) i 0,3 mm (300 mic es).
• Depèn del diàme e de la o e a i de les capaci a s de la imp esso a.
− Diàme e de la o e a: Gene almen , 0,4 mm, o i que es po ajus a pe
millo a la esolució o augmen a la eloci a .
• P ecisió dimensional: No malmen en e ±0,1 mm i ±0,2 mm.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
17
2- Placa con ol 4.2.7
Subs i ui la placa de con ol o iginal de la imp esso a pe una ac uali zada po po a
di e sos bene icis a l’ho a d’imp imi , ja que la placa és la esponsable de ges iona el
mo imen dels mo o s pas a pas, el capçal d’ex usió, la empe a u a i al es uncions de
la imp esso a.
• Placa 4.2.2: És el model més bàsic i es ànda d que e de àb ica en la g an
majo ia de les imp esso es Ende 3 p o.
• Placa 4.2.7: És una ac uali zació o icial de C eali y que o e eix millo es espec e
al model an e io incloen componen s més mode ns i uncionali a s a ançades.
En la aula 1 es mos en les p incipals di e ències en e aques s dos models en qües ió:
CARACTERÍSTICA
4.2.2
4.2.7
Di e s de mo o s
A4988 o HR4988
(so ollosos)
TMC2208/TMC2225
(silenciosos)
So oll de uncionamen
So ollós
Mol silenciós
Fi mwa e
Ma lin 1.x
Ma lin 2.x
Compa ibili a amb
ex ensions
Limi ada
Al a (Bl- ouch, senso de
ilamen ...)
Ges ió è mica
Bàsica
Millo ada
Ac uali zació
Es ànda d
Millo es de p ecisió i segu e a
Taula 1. Ca ac e ís iques placa ma e 4.2.2 i 4.2.7 Ende 3 p o (Fon : C eali y)
Figu a 11. Placa 4.2.7 Ende 3 p o (Fon : Google ima ges)
3- B aços es abili zado s
Els b aços es abili zado s són componen s addicionals que s’ins al·len pe e o ça i
es abili za l’es uc u a del ma c en o ma de “V” de la imp esso a connec an la pa
supe io de l’eix Z amb la base de la imp esso a mi jançan ba es d’alumini ígides.
L’objec iu p incipal d’aques a millo a és edui la ib ació i millo a la igidesa de

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
18
l’es uc u a, pun c ucial pe ob eni una majo p ecisió en les imp essions, especialmen
en eballa amb objec es al s o amb eloci a s ele ades.
4- Pan alla àc il
In e ície digi al que subs i ueix el con ol adicional amb bo ons i ode es u ili za s pe
ges iona la imp esso a, o e in una mane a més in uï i a i àpida d’in e ac ua amb la
imp esso a.
D’al a banda, aques ipus de pan alles ambé o e eixen al es opcions a ançades com
la isuali zació p è ia del model 3D, una con igu ació àpida dels pa àme es d’imp essió
i accés a i xe s emmaga zema s a a ge es SD o USB.
Figu a 13. Pan alla àc il Ende 3 p o (Fon p òpia)
5- Ani ellado au omà ic Bl-Touch
Un ani ellado au omà ic Bl- ouch és un senso de ni ell especialmen dissenya pe
ajus a au omà icamen el ni ell del lli d’imp essió. Funciona mesu an la dis ància en e
el capçal d’imp essió i la supe ície del lli , u ili zan un pin e àc il que a con ac e ísic
amb el lli .
Figu a 12. B aços es abili zado s Ende 3 p o (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
19
Aques senso pe me que la imp esso a ajus i de o ma au omà ica el mo imen de l’eix
Z du an la imp essió, compensan les i egula i a s o desni ells de la supe ície
d’imp essió eduin les imp essions allides pe mala adhesió o ni ella ge inco ec e en
es al ia mol emps i ma e ial.
Figu a 14. Bl-Touch Ende 3 p o (Fon p òpia)
6- Ex uso pe sonali za
Una al a de les millo es que he inco po a a la imp esso a és la subs i ució de l’ex uso
de sè ie pe un al e pe sonali za que millo a la e ige ació de la o e a i edueix el
pes. Cal des aca que aques ex uso es à comple amen imp ès amb la ma eixa
imp esso a.
Figu a 15. Ex uso cus om Ende 3 p o (Fon p òpia)
7- Tensado co e ja eix X
Componen dissenya pe ajus a la ensió de la co e ja que mou el capçal d’imp essió
al lla g de l’eix X. Aques ensado pe me ajus a àcilmen la ensió de la co e ja amb
una oda, assegu an que aques a ingui la ensió adequada pe al uncionamen òp im
de la imp esso a en o momen .
Figu a 16. Tensado co e ja X Ende 3 p o (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
20
8- Molles lli e o çades
Les molles de lli e o çades són una ac uali zació del sis ema d’ani ellamen del lli
d’imp essió c eada pe man eni -lo en una posició més es able i e i a que es desajus i
amb el emps.
Aques es molles e o çades acos umen a es a ab icades de ma e ials d’al a quali a i
enen una majo o ça de comp essió, cosa que ajuda a man eni el ni ell del lli més
emps i amb més es abili a .
Figu a 17. Molles lli e o çades Ende 3 p o (Fon p òpia)
9- Sis ema passado ilamen me àl·lic
Componen que es col·loca al lla g del eco egu del ilamen pe guia -lo de mane a
més suau i e icaç cap a l’ex uso o el capçal d’imp essió, subs i uin el passado o iginal
de plàs ic i augmen an la du abili a d’aques .
Aques s passado s són compa ibles amb més ipus de ilamen s, ja que pe me en
ajus a la ensió aplicada al il, indispensable pe imp imi amb ma e ials com el TPU i
e i a embossamen s.
Figu a 18. Passado ilamen me àl·lic Ende 3 p o (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
21
10- Tub Bowden d’al a esis ència è mica
És una millo a del ub que connec a l’ex uso amb el capçal d’imp essió o o e a. Aques
ipus de ubs es an ab ica s amb ma e ials de quali a supe io , gene almen de PTFE
(poli e a luo oe ilè) amb unes p opie a s millo ades de esis ència a empe a u es al es
i una icció eduïda.
Aques s ubs són capaços de supo a empe a u es de ins a 260-300 ºC sense
de o ma -se ni deg ada -se, en -los ideals pe a eballa amb una àmplia gamma de
ma e ials.
Figu a 19. Tub bowden al a esis ència è mica Ende 3 p o (Fon p òpia)
11- Modi icació posició on d’alimen ació
Modi icació de la posició o iginal la e al de la on d’alimen ació si uan -la a la pla a o ma
de la imp esso a millo an l’es abili a d’aques a i eduin ib acions. Aques a modi icació
és necessà ia pe ins al·la les ba es es abili zado es is es an e io men .
Figu a 20. Posició on d’alimen ació Ende 3 p o (Fon p òpia)
12- Cen ado s ba es oscades Z
Componen s que s’ins al·len pe alinea i es abili za les ba es oscades que mouen
l’eix Z, limi an les oscil·lacions o ib acions que poden a ec a de mane a nega i a a les
imp essions.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
22
Aques s cen ado s assegu en que les ba es oscades gi in alineades amb el seu eix,
eduin l’es ès i millo an la p ecisió del mo imen .
Figu a 21.Posició on d’alimen ació Ende 3 p o (Fon p òpia)
3.1.4 Pa àme es d’imp essió u ili za s
A con inuació, es mos a una aula amb els p incipals pa àme es u ili za s pe imp imi
el p o o ip, ema can que an sols s’han especi ica aquells de més impo ància, ja que
exis eixen una in ini a d’opcions p og amables. To i això, s’ha decidi ecolli una pe i a
mos a ( aula 2) d’aquells més ep esen a ius a l’ho a d’ob eni uns bons esul a s
d’imp essió.
PARÀMETRE
EXPLICACIÓ
VALOR
Veloci a d’imp essió
Veloci a a la qual es eali za la imp essió a ec an la
eloci a de a cimen , de pa e , supe io i in e io i de
desplaçamen .
50 mm/s
Tempe a u a ex uso
Tempe a u a a la qual l’ex uso s’es ableix pe ond e el
ma e ial.
200 ºC
Tempe a u a placa
d’imp essió
Tempe a u a de la placa d’imp essió que pe me que el
ma e ial ex uï omangui uni a la base.
40 ºC
Diàme e o e a
Diàme e pe on so i à el ilamen os. A meno diàme e
més quali a d’imp essió pe ò més emps d’imp essió.
0.2 mm
Al u a de capa
Al u a de capa en mm. Els alo s més al s p odueixen
imp essions més àpides i ice e sa. Pa àme e lliga
di ec amen al diàme e de la o e a.
0.12 mm
Ample de línia
Ample d’una única línia. Gene almen , l’ample de cada
línia s’hau ia de co espond e amb l’ample de la o e a,
o i això, edui lleuge amen aques alo po p odui
imp essions de més quali a .
0.24 mm
G osso pa e
G osso de les pa e s en di ecció ho i zon al. Aques alo
di idi pe l’ample de la línia de pa e de ineix el nomb e
de pa e s.
0.72 mm
Recomp e línies de
pa e
Nomb e de pa e s. En calcula -lo pel g uix de les pa e s,
aques alo s’a odoneix a un nomb e en e .
3
Capes supe io s
Nomb e de capes supe io s. Al calcula -lo pel g osso
supe io , aques alo s’a odoneix a un nomb e en e .
5
Capes in e io s
Nomb e de capes in e io s. Al calcula -lo pel g osso
in e io , aques alo s’a odoneix a un núme o en e .
5
Pe cen a ge
supe posició del o o
Ajus a la quan i a de supe posició en e les pa e s i els
ex ems de les línies cen als del a cimen .
10 %
Densi a de a cimen
Ajus a la densi a del a cimen de la imp essió.
30 % –
50 %

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
23
Pa ó de a cimen
Pa ó que segueix el ma e ial pe dins de la peça.
Depenen del pa ó u ili za es po aconsegui peces més
ígides u ili zan la meno quan i a de ma e ial.
Gi oide
Supo
Gene a es uc u es pe supo a peces del model amb
oladissos. Sense aques es es uc u es, les peces es
enca ien du an la imp essió.
5 %
Tipus d’adhe ència a
la placa d’imp essió
Opcions di e en s que ajuden a millo a an l’ex usió com
l’adhe ència a la placa d’imp essió.
“Falda”
Dis ancia de e acció
Re au el ilamen quan la o e a es mou sob e una à ea
no imp esa.
7.5 mm
Veloci a de e acció
Veloci a a la qual es p odueix el mo imen de e acció
de ma e ial.
35 mm/s
Sal en Z
Semp e que es eali za una e acció, l’ex uso puja una
ce a dis ància pe c ea una olgança en e la o e a i la
placa d’imp essió pe e i a que aques a impac i amb la
imp essió.
0.24 mm
Taula 2. Pa àme es imp essió u ili za s (Fon p òpia)
3.1.5 Elec ònica u ili zada
3.1.5.1 Ba e ia LiPo
Les ba e ies LiPo (políme de li i) són un ipus de ba e ies eca egables que u ili zen un
elec òli en o ma de políme geli ica en lloc d’un líquid. Aques a con igu ació pe me
que aques ipus de ba e ies siguin més lleuge es i es puguin ab ica en di e ses o mes
i mides, en -les ideals pe a disposi ius elec ònics po à ils, d ons, ehicles de
adiocon ol i al es aplicacions on el pes i l’espai són ac o s c í ics.
Aques ipus de ba e ies comp en amb uns de e mina s aspec es ècnics que a ien
segons la unció a desen olupa de la ba e ia essen els més impo an s:
• Ampe a ge
− Capaci a de la ba e ia exp essada en 𝑚𝐴ℎ i que indica quan a ene gia po
emmaga zema . Aques alo ajuda a de e mina l’au onomia de la ba e ia.
Si es consumeix menys ampe a ge, la ba e ia du a à més emps i ice e sa.
• Descà ega màxima
− Aques ipus de ba e ies comp en amb una assa de descà ega especi icada
com un alo 𝐶 (cons an de descà ega). Aques alo indica la quan i a
màxima de co en que la ba e ia po subminis a de o ma segu a sense
sob eescal a -se ni danya -se. Pe calcula l’ampe a ge màxim que po
subminis a la ba e ia es mul iplica la capaci a (en 𝐴) pel alo 𝐶.
• Cèl·lules de la ba e ia
− Aques nomb e a e e ència al nomb e de cèl·lules indi iduals que o men la
ba e ia. Cada cèl·lula és una uni a indi idual que gene a ol a ge i
emmaga zema ene gia. Aques es cèl·lules es poden connec a en sè ie, en
pa al·lel o en una combinació d’ambdues pe aconsegui di e en s ni ells de
ol a ge i capaci a .
− Cada una d’aques es cèl·lules é un ol a ge nominal de 3.7𝑉, signi ican que
en unció del nomb e de cèl·lules connec ades, el ol a ge o al de la ba e ia
augmen a à. El ol a ge màxim quan es comple a la cà ega és de 4.2𝑉 i 3.0𝑉
quan es à comple amen desca egada (sob epassa aques s alo s pod ia
ocasiona g eus danys a la ba e ia i ins i o isc d’incendi)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
24
Ca ac e ís iques ècniques de la ba e ia u ili zada ( aula 3):
CARACTERÍSTICA
VALOR
Ampe a ge
2200 𝑚𝐴ℎ
Nomb e de cèl·lules
2𝑆
Vol a ge
7.4𝑉
Tassa de descà ega
40𝐶
Taula 3. Ca ac e ís iques ècniques ba e ia u ili zada (Fon p òpia)
Figu a 22. Ba e ia Lipo 2200mAh 2S 7.4V 40C (Fon p òpia)
Coneixen aques s alo s, es po calcula la descà ega màxima que la ba e ia po
p opo ciona mul iplican la assa de descà ega 𝐶 pe la capaci a de la ba e ia
𝐶𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡 al com mos a l’Eq.(1).
𝐷𝑒𝑠𝑐à𝑟𝑟𝑒𝑔𝑎 𝑚à𝑥𝑖𝑚𝑎 = 𝐶 ∙ 𝐶𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡 (𝐴𝑚𝑝𝑒𝑟𝑠) Eq. (1)
𝐷𝑒𝑠𝑐à𝑟𝑟𝑒𝑔𝑎 𝑚à𝑥𝑖𝑚𝑎 = 40𝐶 ∙2.2𝐴 = 88𝐴
Pe an , aques a ba e ia és capaç de subminis a de o ma segu a ins a 88𝐴 sense
cap mena de isc. Aques alo a di ec amen lliga al con olado i al mo o .
3.1.5.2 Mo o “b ushless”
Tipus de mo o sense les escomb e es adicionals que p esen en els mo o s de co en
con inu con encionals. En comp es d’u ili za escomb e es pe ansme e co en al
o o , aques ipus de mo o s usen componen s elec ònics a ança s pe con ola el lux
d’ene gia, en -los més e icien s, silenciosos i iables eduin els man enimen s, eduin
ambé la gene ació de calo i pe me en aconsegui eloci a s i p ecisions més ele ades.
Igual que en els mo o s DC, els seus p incipals componen s són:
− Ro o : pa mòbil del mo o , que inclou iman s pe manen s. Aques és l’elemen
que gi a pe gene a mo imen .
− Es a o : pa ixa, o mada pe en o llamen del il e o de cou e (bobines) que
c een camps magnè ics can ian s quan se subminis a co en .
La ca ac e ís ica més elle an d’aques ipus de mo o pe en end e el seu uncionamen
són els anomena s 𝐾𝑉, que indiquen el nomb e de e olucions pe minu (𝑅𝑃𝑀) que el
mo o po assoli pe cada ol aplica . A un nomb e més ele a de 𝐾𝑉, s’aconsegui an
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
25
eloci a s majo s, pe ò a un nomb e més pe i , s’aconsegui à un pa majo , pe an , és
i al ia bé aques pa àme e.
Ca ac e ís iques ècniques del mo o u ili za ( aula 4):
CARACTERÍSTICA
VALOR
KV (RPM x ol )
5200𝐾𝑉
Taula 4. Ca ac e ís iques ècniques mo o b ushless u ili za (Fon p òpia)
Figu a 23. Mo o b ushless 5200KV (Fon p òpia)
Amb aques a ca ac e ís ica es po calcula les e olucions màximes a les quals pod à
a iba el mo o u ili za en aques p ojec e mul iplican les e olucions pe ol 𝐾𝑉 pel
ol a ge aplica 𝑉, al com es mos a en l’Eq.(2).
𝑅𝑃𝑀 = 𝐾𝑉 ∙𝑉𝑜𝑙𝑡𝑎𝑡𝑔𝑒 Eq. (2)
𝑅𝑃𝑀 = 5200∙7.4𝑉 = 38.480 𝑅𝑃𝑀
Com es po obse a , el alo de 𝑅𝑃𝑀 és exage adamen g an pe a l’aplicació
necessà ia. Pe an , se à es ic amen necessa i c ea un eng ana ge educ o pe al
d’assegu a que o s els elemen s de la di ecció aguan a an els es o ços so mesos.
D’al a banda, cal acla i que des del con olado o emisso es pe me limi a aques a
eloci a a mode de pe cen a ge i, en conseqüència, aques alo no és el alo eal al
qual el mo o unciona à una egada mun a en el p o o ip.
3.1.5.3 Con olado ESC (Elec onic Speed Con ole )
Disposi iu elec ònic que s’u ili za pe ges iona el uncionamen del mo o b ushless. És
un componen essencial a l’ho a de con ola un co xe de adiocon ol, ja que
s’enca ega d’aspec es com la eloci a , di ecció i ins i o el e mo o . Aques s
componen s són del ipus i àsics, amb es cables de co en en se i senso s pe
de e mina la posició del o o .
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
26
Com a p incipals uncions dels con olado s ESC es oben:
• Con ol de eloci a
Regula la eloci a del mo o ajus an la po ència que li subminis a modulan el co en
que a iba al mo o amb ècniques com el PWM (modulació pe amplada de pols).
• Con ol de la di ecció
Pe me can ia el sen i de o ació del mo o , en -ho especialmen ú il en ehicles
elèc ics que eque eixin mo imen s cap enda an i cap enda e e.
• Sinc oni zació amb mo o s b ushless
Com els mo o s b ushless no enen escomb e es pe can ia la pola i a del camp
magnè ic del o o , l’ESC s’enca ega d’aques a asca u ili zan un sis ema elec ònic
a ança pe seqüencia les bobines ( ases) de l’es a o co ec amen .
• P o ecció del sis ema
Aques ipus de con olado s inco po en sis emes de p o ecció con a el
sob eescal amen , all au omà ic si la ba e ia cau pe so a d’un ce ol a ge i limi ació
de co en pe e i a sob ecà egues.
• F enada ac i a
L’ESC pe me en ena mo o s ac i amen pe man eni el con ol del ehicle adiocon ol
en si uacions com pod ia se un descens o maniob es b usques millo an el con ol i la
p ecisió del ehicle.
L’ESC u ili za en aques p ojec e és del ipus p og amable, és a di , pe me ajus a
pa àme es com la espos a de l’accele ado , el e, la di ecció i la eloci a màxima, en
del p o o ip, un model mol més pe sonali zable i adap able als di e en s ipus de
si uacions donades.
Ca ac e ís iques ècniques de l’ESC usa ( aula 5):
CARACTERÍSTICA
VALOR
Co en màxima
120𝐴
Vol a ge supo a
2𝑆−4𝑆
BEC ou pu
5𝑉/3𝐴
Taula 5. Ca ac e ís iques ècniques ESC u ili za (Fon p òpia)
Figu a 24. Con olado ESC 120A (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
33
Ca gol amb cap M3 x12mm
Ca gol de cap g uixu
de 3mm, de mè ica M3
amb una lla gada de
12mm de colo neg e
Femella M3
Femella de mè ica 3
colo s neg e i blanc
Taula 10. Fixacions u ili zades en el p ojec e (Fon p òpia)
U ili zan els elemen s de ixació an e io s, s’han usa di e sos mè odes d’unió pe
assegu a un co ec e assembla ge i dona -li la màxima igidesa al p o o ip inal.
• Unions ca gol emella
o Femella in oduïda en anu a
La o ma d’unió més u ili zada en o el p o o ip, que consis eix a in odui
la emella dins d’una anu a en la qual queda comple amen bloquejada i
pe me ca gola el ca gol pe la pa de so a ob enin una unió o a,
du ado a i desmun able pe possibles u u es modi icacions o
eemplaçamen s de peces encades.
Figu a 34. Femella in oduïda en anu a (Fon p òpia)
o Femella encunyada dins la peça
Tipus d’unió simila a l’an e io , pe ò en aques cas, les emelles, en lloc
de col·loca -se dins d’una anu a, s’encunya la o ma exac a de la emella
a la peça i s’in odueix dins d’aques o a quedan comple amen
Figu a 32. Ca gol amb cap
M3x12mm (Fon p òpia)
Figu a 33.Femella M3 (Fon
p òpia)

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
34
bloquejada. Mè ode u ili za quan la peça a uni no é p ou espesso pe
in odui una anu a en ell.
Figu a 35. Femella encunyada dins la peça (Fon p òpia)
o Ca gol di ec e a peça
En aques ipus d’unions s’elimina comple amen la emella i el ca gol es
ca gola di ec amen a la peça. S’ob enen unions més ebles, pe ò
pe me en c ea ò ules i in odui ca gols en llocs on la ipologia del
disseny a impossible in odui una emella.
• Unions adhesi ades
Un al e mè ode d’uni dues peces di e en s és u ili za un componen adhesiu.
Es poden e se i di e en s ipus de pagamen s, o i que en el cas d’aques
p ojec e, s’ha decidi u ili za cola bicomponen pe assegu a una unió o a i que
no es desenganxa à amb la u ili zació. Aques ipus d’unions són mol o es o i
que el desa an a ge amb la que comp en en on dels al es mè odes d’unió és
que no és possible el seu desmun a ge.
Aques ipus d’unions s’han e se i únicamen en les llan es, pe uni els adis
al cos cilínd ic de la llan a amb l’objec iu de edui els supo s necessa is pe a la
se a imp essió i, pe an , edui cos os de p oducció.
Figu a 36. Ca gol di ec e a peça en la boixa (Fon
p òpia)
Figu a 37. Ca gol di ec e a peça se omo o (Fon
p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
35
• Unions anu ades
Consis eix a dissenya una o ma que encaixa amb una al a pe al d’assegu a
el mun a ge dels dos componen s en el lloc adien , e o çan alho a la unió que
s’ob é u ili zan únicamen ca gols i emelles. Aques ipus d’unió s’ha e se i
pe uni la pla a o ma p incipal del p o o ip.
3.1.6.2 Rodamen s
Els odamen s són componen s mecànics dissenya s pe edui el egamen en e dues
peces en mo imen ela iu, gene almen una en o ació i l’al a en epòs o en mo imen s
lineals. Pe an , un componen indispensable pe l’elabo ació del p o o ip, ja que si no
els eixos de les odes acaba ien solda s pe culpa de la empe a u a que p odui ia el
odamen en e eix i supo s deixan el ehicle comple amen inse ible.
S’ha decidi u ili za una mesu a de odamen s habi ual en co xes d’escala 1:10 adap an
el disseny a aques s elemen s pe acili a la se a comp a.
En la ima ge 39 es po obse a com es mesu en les dimensions dels odamen s i
seguidamen , en la aula 11 es mos a el ipus i mesu es dels odamen s e s se i en
el p ojec e.
ID x OD x W
Figu a 39. Nomencla u a mesu es odamen s (Fon : Google ima ges)
Figu a 38. Unió anu ada (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
36
TIPUS
IMATGE
Rodamen de boles 12x18x4
Rodamen de boles 8x12x3.5
Taula 11. Rodamen s u ili za s en el p ojec e (Fon p òpia)
3.1.6.3 Volande es
Les olande es són elemen s ci cula s de la ma eixa mè ica que els ca gols, que
s’u ili zen pe dis ibui la o ça que el ca gol aplica a la peça una egada ca gola pe al
d’assegu a la in eg i a dels componen s que aques es à subjec an .
TIPUS
DESCRIPCIÓ
IMATGE
Volande a M3
Volande a pe mè ica 3
pe al de dis ibui l’à ea
d’acció a de e mina s
ca gols
Taula 12. Volande es u ili zades en el p ojec e (Fon p òpia)
Figu a 40. Rodamen de boles 12x18x4
(Fon p òpia)
Figu a 41. Rodamen de boles
8x12x3.5 (Fon p òpia)
Figu a 42. Volande a M3
(Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
37
3.1.7 Ma e ials u ili za s en la imp essió 3D
En el món de la imp essió 3D s’u ili zen una g an a ie a de ma e ials en unció de la
imp esso a u ili zada, el ipus de p ojec e, així com les p opie a s eque ides. Aques s
ma e ials poden se plàs ics, ce àmiques o compos os o i que en aques p ojec e, se
cen a à en els plàs ics, ja que són els que han es a usa s pe elabo a el co xe RC.
En la aula 13 es ecullen els p incipals ma e ials plàs ics e se i en el món de la
imp essió 3D.
TIPUS
ORIGEN
PROPIETATS
APLICACIONS
PLA (Àcid
Polilàc ic)
Biològic (Bla
de mo o,
canya de
suc e).
✓ Fàcil d’imp imi .
✓ Biodeg adable i més
sos enible.
✓ F agili a mode ada i
baixa esis ència a la
calo .
P o o ips i models
deco a ius sense
una al a demanda
mecànica.
ABS (Ac iloni il
Bu adiè Es i è)
De i a del
pe oli.
✓ Al a esis ència
mecànica i è mica.
✓ Reque eix una base
cale ac able i un en o n
de empe a u a mol
con ola pe e i a
de o macions a l’ho a
d’imp imi .
Recipien s, supo s
i p o o ips
mecànics.
PETG (Polie ilè
Te e ala amb
Glicol)
De i a del
pe oli.
✓ Bona esis ència
mecànica i química.
✓ Resis en a l’aigua i als
impac es.
✓ Més àcil d’imp imi que
l’ABS.
Recipien s, supo s
i p o o ips
mecànics.
TPU (Poliu e à
Te moplàs ic)
De i a del
pe oli.
✓ Flexible i elàs ic.
✓ Al a esis ència a
l’ab asió.
Peces elàs iques,
ca casses i odes o
neumà ics
Taula 13. P incipals ma e ials imp essió 3D (Fon : Fo mlabs)
En aques cas, pe imp imi els p o o ips d’aques p ojec e s’ha u ili za an PLA, com
TPU pe les aons següen s:
El PLA és un ma e ial inno ado que combina la acili a d’imp essió amb la sos enibili a .
El seu o igen eno able i la se a biodeg adabili a el con e eixen en una al e na i a
més espec uosa amb el medi ambien que qualse ol de les al es opcions. To i les
se es limi acions en esis ència mecànica, du an el disseny del co xe RC s’ha p ocu a
c ea peces amb o mes capaces de supo a o s els es o ços als quals es a an
so mesos.
D’al a banda, s’ha decidi u ili za TPU pe al disseny dels elemen s de la suspensió i
pa a-xocs pe al de edui al màxim l’ús de componen s come cials i, alho a, dona -li al
ehicle un millo compo amen dinàmic.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
38
Aques ipus de ma e ials es classi iquen pe la se a lexibili a segons l’escala de du esa
Sho e, sis ema de mesu a u ili za pe de e mina la du es o lexibili a d’un ma e ial,
especialmen en ma e ials com elas òme s, plàs ics i gomes. La du esa Sho e es
mesu a u ili zan un disposi iu anomena du òme e, que p essiona una agulla o pun
sob e la supe ície del ma e ial. La esis ència a aques a p essió de e mina el alo
Sho e en una escala del 0 al 100.
Ma e ials u ili za s en el p o o ip:
• Elegoo àpid PLA +
El p incipal ma e ial ia pe imp imi el p o o ip inal del co xe RC ha es a del ipus PLA+
de la ma ca Elegoo, un ipus PLA més esis en que la g an majo ia pe així ob eni els
bene icis de la àcil imp essió d’aques ipus de ma e ial amb unes bones p es acions
mecàniques capaces de supo a o s els es o ços a qué es a à so mès. D’al a banda,
aques ma e ial é un cos majo i, pe aques mo iu, s’ha ese a exclusi amen pe
imp imi peces p è iamen es ejades pe al p o o ip inal.
En la aula 14 es ecullen les p opie a s més des acades d’aques ma e ial
subminis ades pel ab ican :
PROPIETAT
VALOR
Densi a
1,20𝑔/𝑐𝑚3
Resis ència a l’impac e
3,85𝑘𝑗/𝑚2
Tempe a u a d’imp essió
200−230º𝐶
Índex de usió
8.2 𝑔/10𝑚𝑖𝑛
Tempe a u a de o mació è mica
53º𝐶 (0,45𝑀𝑃𝑎)
Tempe a u a base d’imp essió
40−60º𝐶
Resis ència de acció
≥60𝑀𝑃𝑎
Ven ilado
100%
Veloci a d’imp essió
30−600𝑚𝑚/𝑠
Figu a 43. Taula du esa Sho e (Google ima ges)

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
39
Alla gamen al encamen (x-y)
19%
Longi ud de línia
(1,75𝑚𝑚) 330−335𝑚
Pla a o ma ecomanada
𝑃𝐸𝐼/𝑉𝑖𝑑𝑟𝑒/𝐹𝑖𝑏𝑟𝑎 𝑑𝑒 𝑣𝑖𝑑𝑟𝑒
Fo ça de lexió
80𝑀𝑃𝑎
Du esa Rockwell
88
Mòdul de lexió
2680𝑀𝑃𝑎
Taula 14. Ca ac e ís iques ècniques PLA+ Elegoo (Fon : Elegoo)
• PLA g oc luo i g is (llan es)
Pe a la imp essió de les llan es, s’ha decidi u ili za un PLA de colo di e en de la es a
del p o o ip (g oc luo i g is), amb la inali a que es di e enciï més i alho a dona -li un
oc més ealis a al co xe. El PLA u ili za co espon a un PLA més bàsic que l’an e io
PLA+, pe ò amb unes p es acions capaces de supo a els es o ços als quals es a an
so mesos.
En la aula 15 es ecullen les p opie a s més des acades d’aques s ma e ials
subminis ades pel ab ican :
PROPIETAT
VALOR
Densi a
1,24𝑔/𝑐𝑚3
Resis ència a l’impac e
2𝑘𝑗/𝑚2
Tempe a u a d’imp essió
190−210º𝐶
Índex de usió
6𝑔/10𝑚𝑖𝑛
Tempe a u a de o mació è mica
50º𝐶 (0,45𝑀𝑃𝑎)
Tempe a u a base d’imp essió
20−50º𝐶
Resis ència de acció
≥50𝑀𝑃𝑎
Ven ilado
100%
Veloci a d’imp essió
30−50𝑚𝑚/𝑠
Alla gamen al encamen (x-y)
7%
Longi ud de línia
(1,75𝑚𝑚) 330−335𝑚
Pla a o ma ecomanada
𝑃𝐸𝐼/𝑉𝑖𝑑𝑟𝑒/𝐹𝑖𝑏𝑟𝑎 𝑑𝑒 𝑣𝑖𝑑𝑟𝑒
Fo ça de lexió
65𝑀𝑃𝑎
Du esa Rockwell
80
Mòdul de lexió
2500𝑀𝑃𝑎
Taula 15. Ca ac e ís iques ècniques PLA g oc luo i g is (Fon : Filamen 2P in )
• PLA blau (P o o ip 1)
Reali za un p ojec e d’aques ipus eque eix e mol es p o es pe ajus a ole àncies,
p o a di e en s o mes i dissenys pe aconsegui el que millo s’adap i així com eali za
epe ides ei e acions en el disseny. Pe aques mo iu, s’ha decidi u ili za un ipus de
PLA de ma ca blanca, més ba a que els an e io s, pe du a e me o es aques es p o es
i aconsegui edui al mínim el p eu del p ojec e.
Dona que aques PLA és de ma ca blanca, el ab ican no subminis a cap aula de
p opie a s ni p es acions. To i això, com s’ha ese a la se a u ili zació pe imp imi
peces de p o a, no eni les p es acions no suposa cap incon enien , ja que els
componen s imp esos amb aques plàs ic no s’u ili za an pe al p o o ip inal i, pe an ,
no es a an so mesos a cap es o ç.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
40
• GEEETECH TPU ha dness 95A
Com s’ha pogu eu e an e io men , el TPU és un ipus de ma e ial pe imp essió 3D
lexible que s’ha u ili za pe imp imi els elemen s de la suspensió i el pa a-xocs on al.
En aques cas el ma e ial usa ha es a de la ma ca Geee ech amb una du esa ha dness
de 95A pe al de acili a la imp essió de o s els componen s lexibles, ja que quan més
lexible és el ma e ial, més complica és d’imp imi a causa de la se a al a mal·leabili a .
En la aula 16 es ecullen les p opie a s més des acades d’aques ma e ial
subminis ades pel ab ican :
PROPIETAT
VALOR
Mòdul de acció:
26,0 𝑀𝑃𝑎
Resis ència a la acció a la de o mació:
8,6 𝑀𝑃𝑎
Resis ència a la acció a la up u a:
39,0 𝑀𝑃𝑎
Alla gamen a la de o mació:
55,0%
Alla gamen a la up u a:
580,0%
Resis ència a la lexió:
4,3 𝑀𝑃𝑎
Mòdul de lexió:
78,7 𝑀𝑃𝑎
Resis ència a l'impac e Izod amb en alla
(a 23 °C):
34,4 𝑘𝐽/𝑚²
Du esa:
95 (𝑆ℎ𝑜𝑟𝑒 𝐴)
Taula 16. Ca ac e ís iques ècniques TPU g oc luo Geee ech (Fon : Geee ech)
• 3DFILS TPU 60D (neumà ics)
Pe imp imi els neumà ics s’ha op a pe u ili za un TPU de colo neg e de la
econeguda ma ca 3DFils pe al de dona -li un majo ealisme al model. En aques cas,
la du esa iada ha es a de 60D, ja que és un alo que pe me à una àcil imp essió,
així com un uncionamen adien pe imp imi neumà ics uncionals.
En la aula 17 es ecullen les p opie a s més des acades d’aques ma e ial
subminis ades pel ab ican :
PROPIETAT
VALOR
Mòdul de acció:
25,0 𝑀𝑃𝑎
Resis ència a la acció a la up u a:
40,0 𝑀𝑃𝑎
Alla gamen a la up u a:
500,0%
Resis ència a la lexió:
4 𝑀𝑃𝑎
Mòdul de lexió:
70 𝑀𝑃𝑎
Du esa:
95 (𝑆ℎ𝑜𝑟𝑒 𝐴)
Taula 17. Ca ac e ís iques ècniques TPU neg e 3DFILS (Fon : 3DFILS)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
41
3.2 Disseny
3.2.1 Pla a o ma
La pla a o ma és la base sob e la qual es mun a à o a la es a d’elemen s. Pe aques
mo iu, ha de eni una supe ície p ou g an pe pode inco po a -hi o s els elemen s
elec ònics i mecànics.
Donades a les limi acions de les dimensions d’imp essió, aques a ha es a dissenyada
amb dues pa s di e en s, que pos e io men s’uni an en se i dues pa e s que li
dona an la igidesa necessà ia pe supo a o s els es o ços als quals es a à so mès.
A la pa pos e io es po obse a com s’han de ini una sè ie de o a s o canals que
se i an més enda an pe allo ja els ca gols del sis ema de ansmissió.
La o ma d’aques a pla a o ma s’ha dissenya seguin les o mes comunes dels co xes
RC d’escala 1:10. Conc e amen , basan -se en el model anomena an e io men
“Tamiya TT-01/TT-02”.
Figu a 44. Pla a o ma co xe adiocon ol (Fon p òpia)
3.2.2 Sis ema de ansmissió
El sis ema de ansmissió cons a d’un eix sob e el qual es mun a la co ona, dues pa e s
que supo en l’eix i una pla a o ma auxilia que supo a aques es dues pa e s. To s
aques s componen s s’uneixen a la base p incipal mi jançan dues unions lexibles, cosa
que pe me en que o el sis ema de ansmissió es pugui mou e independen men de la
base p incipal i així unciona com a suspensió.
Figu a 45. Sis ema ansmissió co xe adiocon ol (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
42
3.2.2.1 Càlcul eng ana ges
Un dels g ans ep es d’aques p ojec e ha es a dissenya un sis ema que ansme i el
mo imen de o ació del mo o a l’eix de les odes pos e io s. Desp és d’es udia
di e en s ipus d’eng ana ges, s’ha decidi u ili za eng ana ges de ipus helicoidals
dobles, ja que d’aques a mane a s’assegu a que una egada es iguin eng ana s la
co ona amb el pinyó, aques s no se sepa a an i no pe d an el con ac e en cap momen ,
ga an in un co ec e uncionamen i e i an possibles danys ocasiona s pe un
desplaçamen dels eng ana ges.
Figu a 46. Pinyó i co ona co xe adiocon ol (Fon p òpia)
A l’ho a de dissenya els eng ana ges, s’ha ingu en comp e an les limi acions de la
imp esso a, com la elació de educció que s’ha d’aconsegui .
Pe ob eni una elació de educció, la co ona ha de se majo que el pinyó. Pe an ,
pa in de les dimensions màximes que po eni la co ona pe no causa in e e ències
amb la es a d’elemen s i la dis ància ap oximada que es disposa en e pinyó i co ona,
s’han dissenya aques s dos componen s.
Dades inicials:
Diàme e ex e io màxim de la co ona: 𝐷𝑒,𝑐𝑜𝑟𝑜𝑛𝑎 =40𝑚𝑚
Dis ància ap oximada en e eixos: 𝑎 ≈ 26𝑚𝑚
Mòdul ( alo u ili za pe eng ana ges d’aques a ipologia): 𝑚 = 1𝑚𝑚
Càlculs eò ics:
VARIABLE
FÓRMULA
PINYÓ
CORONA
UNITATS
Modul (𝑀) =
𝑀
1
1
mm
Nomb e de Den s (𝑍) =
𝑍
17
40
den s
Angle d’helicoidali a (α) =
α
20
20
°
Mòdul apa en (𝑀𝑎) =
𝑀𝑟𝐶𝑜𝑠𝛼
⁄ Eq. (3)
1,06
1,06
mm
Diàme e p imi iu (𝐷𝑝) =
𝑀∙𝑍 Eq. (4)
17
40
mm
Diàme e ex e io (𝐷𝑒) =
𝐷𝑝+(2∙𝑀𝑟) Eq. (5)
19
42
mm
Al u a de la den (𝐻) =
2,167∙𝑀𝑟 Eq. (6)
2,17
2,17
mm
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
49
Ho es o als d'imp essió p o o 1
77,23
HORES
G ams ma e ial u ili za p o o 1
268
GRAMS
Peces imp eses p o o 1
37
PECES
Taula 21. Recomp e o al ho es d’imp essió, g ams ma e ial u ili za i peces imp eses p o o ip 1 (Fon
p òpia)
PROTOTIP 2
PEÇA (PROTO 2)
HORES
PES (g)
QUANTITAT
FARCIMENT (%)
Base 1
12,5
40
1
30
Base 2
16
48
1
30
Pa e
5
27
2
20
Base ansmissió
2,25
11
1
20
Fixacions lexible
0,5
1,5
4
20
Pa e ansmissió l
2,82
8
1
20
Pa e ansmissió
2,83
8
2
20
Eix
5,25
12
1
50
Re o ç
0,78
2
1
50
Pinyó
1
3
1
50
Co ona
3,07
6
1
50
B aç di ecció
0,27
1,5
2
30
Accesso i se o
0,6
2
1
20
Boixes
1,67
6
4
30
Eix da an e
0,73
1
4
50
Pa a-xocs
5,53
29
1
10
Flexible
0,43
4
2
100
Suspensió on
in e io
1,65
16
1
100
Neumà ic
3
26
4
20
Supo pa a-xocs
1
2
2
30
Suspensió on
supe io
0,62
6
2
100
Caixa di ecció
9,68
25
2
30
Topall eix on al
0,12
0,5
4
100
Radis llan a 2
4
40
4
50
Taula 22. Ho es, pes, quan i a i emplenamen peces imp eses p o o ip 2 (Fon p òpia)
Ajus se o
0,83
2
2
5
Pa e s
6,25
20
2
5
B aç di ecció
0,25
3
2
5
Eix on al
0,9
2
2
5
Topall eix on al
0,08
1
2
5
Llan a 1
3,5
15
1
5
Base 1
10
30
1
5
Taula 20. Ho es, pes, quan i a i emplenamen peces imp eses p o o ip 1 (Fon p òpia)

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
50
Ho es o als d'imp essió p o o 2
141,19
HORES
G ams ma e ial u ili za p o o 2
660
GRAMS
Peces imp eses p o o 2
53
PEÇES
Taula 23. Recomp e o al ho es d’imp essió, g ams ma e ial u ili za i peces imp eses p o o ip 2 (Fon
p òpia)
Amb els dos p o o ips comple amen imp esos, es a el ecomp e o al d’ho es
d’imp essió d’aques p ojec e ob enin :
Ho es o als d'imp essió
218,42
HORES
G ams ma e ial u ili za
928
GRAMS
Peces imp eses
90
PEÇES
Taula 24. Recomp e o al ho es d’imp essió, g ams ma e ial u ili za i peces imp eses p o o ip 1 i 2 (Fon
p òpia)
3.4 Mun a ge i disseny inal
Una egada amb el p o o ip inal comple amen imp ès, es p ocedeix al mun a ge del
co xe RC, p océs que es a à di idi en qua e pa s, les quals se an mun a ge de la
pla a o ma, de la ansmissió, del sis ema de di ecció i assembla ge inal.
Pe mun a el model sence és necessà ia una sè ie d’elemen s els quals es nume en
en la llis a 25:
COMPONENT
QUANTITAT
Ca gol pla M3x8mm
46
Ca gol pla M3x12mm
12
Femella M3
34
Volande a M3
24
Rodamen boles 12x18x4
2
Rodamen boles 8x12x3.5
4
Taula 25. Componen s necessa is pe al mun a ge del co xe RC (Fon p òpia)
P ime amen , es p ocedeix a ajun a les dues peces que o men el e a del p o o ip i
s’uneixen pe mi jà de les dues pa e s. En aques p océs s’u ili zen 12 ca gols M3x8mm
i 12 emelles.
Figu a 55. Pla a o ma co xe RC (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
51
Una egada amb la pla a o ma mun ada, es p ocedeix amb el mun a ge del sis ema de
ansmissió. Pel mun a ge d’aques componen es necessi a 10 ca gols M3x8mm, 2
ca gols M3x12mm, 8 emelles M3, 4 olande es M3 i 2 odamen s de boles 12x18x4 i el
mo o b ushless.
P ime amen , es mun a an les ale es g ogues (suspensió TPU) a la base del sis ema de
ansmissió i seguidamen , s’hi acollen les pa e s la e als p è iamen amb els odamen s
mun a s i incloen l’eix. Finalmen , es mun a el mo o i s’hi eng eixen els odamen s en
se i g eix de silicona incolo pe a ga an i un uncionamen suau i edui les iccions
que es puguin gene a .
Figu a 56. Sis ema ansmissió co xe RC (Fon p òpia)
El següen pas és mun a o el sis ema de di ecció, que inclou an el sis ema de
suspensió on al com les boixes o manegues. Pe al mun a ge d’aques subsis ema
comple es necessi a 16 ca gols M3x8mm, 8 olande es M3, 4 odamen s de boles
8x12x3.5 i el se omo o .
Figu a 57. Sis ema de di ecció i suspensió on al co xe RC (Fon p òpia)
Una egada amb el sis ema de di ecció comple , se li acolla el pa a-xocs on al. Pe
aques pas es necessi a 4 ca gols M3x8mm, 2 ca gols M3x12mm, 4 olande es i 2
emelles.
Figu a 58. Sis ema de di ecció + pa a-xocs co xe RC (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
52
Seguidamen , s’uneixen o s aques s subsis emes a la pla a o ma gene al i es mun en
les qua e odes. Pe e -ho, es necessi a 8 ca gols M3x12mm, 4 ca gols M3x8mm, 12
emelles M3 i 8 olande es.
Figu a 59. Pla a o ma amb o s els subsis emes del co xe RC, se omo o i mo o b ushless (Fon p òpia)
Finalmen , ja es poden ins al·la els sis emes elec ònics es an s com són el con olado
ESC, el ecep o i el gi oscopi. Pe e -ho, s’u ili za cin a adhesi a de doble ca a, ja que
pe me una bona subjecció sense necessi a de o ada més la pla a o ma amb el is de
debili a -la. Pe subjec a la ba e ia es a se i cin a “ elc o” que pe me la subjecció i el
àcil desmun a ge pe ca ega -la.
To s els componen s elec ònics s’han si ua es a ègicamen pe al d’equilib a
co ec amen el pes al lla g de o a la pla a o ma pe ob eni una conducció millo i més
uni o me en o es les condicions.
Figu a 60. Co xe RC comple (Fon p òpia)
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
53
4. ANÀLISI IMPACTE MEDIAMBIENTAL
En els da e s anys, la p eocupació pel medi ambien , així com la de edui els ac o s
con aminan s, ha ana p enen un pape cada egada més ep esen a iu an en el món
indus ial com en l’acadèmic. Aques apa a é com a objec iu p incipal anali za i
quan i ica la epe cussió mediambien al lligada al desen olupamen del p ojec e
p oposa , a aluan an els aspec es posi ius com els nega ius.
El p ime ac o a eni en comp e pe eali za l’anàlisi de l’impac e mediambien al és el
consum d’ene gia, ja que du an o el p océs s’han u ili za ecu sos elèc ics connec a s
a la xa xa, com l’o dinado , la llum i la imp esso a 3D.
Un al e ac o impo an és la p oducció de disposi ius, ja que pe pode dissenya i
ab ica el p o o ip de co xe adiocon ol es necessi a la ab icació d’un o dinado amb
una bona a ge a g à ica pe a pode eali za o s els dissenys amb el p og ama i
pe inen . La ab icació d’aques s disposi ius o componen s elec ònics compo en un
impac e ambien al que ses en des de l’ex acció dels ecu sos na u als ins al p océs de
ab icació de o s els componen s.
Pe eali za els p o o ips p esen a s conjun amen amb el p ojec e ha es a necessa i
u ili za an PLA com TPU, pe això ambé se à un ac o impo an a eni en comp e
pe eali za l’anàlisi. Cal des aca que el PLA (Àcid Polilàc ic) és econegu pe se un
bioplàs ic biodeg adable de i a de on s eno ables com el midó de bla de mo o o la
canya de suc e, eduin signi ica i amen l’impac e ambien al en compa ació amb al es
plàs ics de i a s del pe oli, ja que es deg ada en condicions indus ials de compos a ge.
No obs an això, l’al e ma e ial emp a en la imp essió dels p o o ips ha es a el TPU
(Poliu e à Te moplàs ic), el qual p esen a uns majo s desa iamen s mediambien als, pel
e que és un de i a del pe oli i é una meno biodeg adabili a . Pe aques mo iu, pe
minimi za l’impac e causa pe aques ipus de ma e ial és onamen al e un bon
ecicla ge i op imi za -ne l’ús, eduin al màxim el nomb e de peces imp eses en aques
ma e ial.
Addicionalmen , ambé exis eixen els esidus elec ònics dels componen s emp a s en
el p o o ip inal com són el mo o b ushless, el se omo o , el gi oscopi, el ecep o ,
l’emisso , el con olado ESC i sob e o la ba e ia LiPo. És pe aques mo iu que e una
co ec a ges ió dels esidus un cop hagi inali za la se a ida ú il p en un pape mol
signi ica iu en la conse ació del medi ambien .
Pe inali za , cal eni en comp e els desplaçamen s que ha suposa e les u o ies de
seguimen amb el u o del TFG degu a que s’han gene a emissions de CO2 en el
p océs. Pe calcula la pe jada de ca boni p o ocada pe aques s desplaçamen s es
p ocedeix amb el càlcul de la ó mula 18:
𝑘𝑔 𝐶𝑂2= 2,3𝑘𝑔𝐶𝑂2
𝑙·(220 𝑘𝑚·5,6 𝑙
100𝑘𝑚) = 𝟐𝟖,𝟑𝟑 𝒌𝒈𝑪𝑶𝟐 Eq. (18)
Els alo s emp a s en aques a ó mula su en dels kilòme es o al eco egu s des de
l’habi a ge de l’es udian (Lleida), ins a la UPC EPSEM (Man esa) que han es a un o al
de 220km, el consum mi jà del ehicle u ili za (5,6 𝑙
100𝑘𝑚) i inalmen , l’equi alen en kg
de 𝐶𝑂2 a un li e de gasolina (2,3𝑘𝑔𝐶𝑂2
𝑙).
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
54
D’al a banda, els o dinado s enen un consum elèc ic que gene a emissions a causa
de la po ència consumida que en el cas de l’o dinado usa , equi al e 150 W. Un
o dinado consumeix un equi alen en e 52 i 234 g ams de 𝐶𝑂2 pe ho a
(TheCi cula Lab, 2016) conside an una po ència d’en e 80 i 360 W. pe an es
p ocedeix amb el càlcul de la ó mula 19:
𝑔𝐶𝑂2
ℎ=360𝑊−150𝑊
360𝑊−80𝑊=236𝑔𝐶𝑂2
ℎ−𝑥𝑔𝐶𝑂2
ℎ
236𝑔𝐶𝑂2
ℎ−52𝑔𝐶𝑂2
ℎ=98𝑔𝐶𝑂2
ℎ Eq. (19)
Amb el consum de 𝑔𝐶𝑂2
ℎ de l’o dinado u ili za calcula , cal con e i aques es uni a s en
𝑘𝑔 𝐶𝑂2 enin en comp e que el o al d’ho es que aques ha es a en uncionamen han
se de 600h. Aques es ho es supe en les assignades pe c èdi , ja que el TFG
d’Au omoció co espon a 12 ECTS i cada 1 ECTS co espon a 25 ho es de eball,
donan un o al de 300. Això ha es a degu a la g an cà ega de eina que ha suposa
e el disseny del p o o ip, així com l’elabo ació de o s els plànols i documen ació
necessà ia pe p esen a .
𝑘𝑔 𝐶𝑂2=98𝑔𝐶𝑂2
ℎ·600ℎ·1𝑘𝑔
1000𝑔=𝟓𝟖,𝟖 𝒌𝒈𝑪𝑶𝟐 Eq. (20)
En úl im lloc, pe pode quan i ica l’impac e mediambien al o al del p ojec e cal calcula la
quan i a d’elec ici a consumida du an el p océs d’imp essió 3D pe així, pos e io men ,
ob eni els 𝑘𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑂2 equi alen s.
El consum mi jà de la imp esso a C eali y Ende 3 P o és de 0,25𝑘𝑊ℎ (segons el ab ican ).
𝐸𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚𝑖𝑑𝑎 = 𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚𝑖𝑑𝑎 ·ℎ𝑓𝑢𝑛𝑐𝑖𝑜𝑛𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 Eq. (21)
On ℎ𝑓𝑢𝑛𝑐𝑖𝑜𝑛𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 =218,42 com s’ha pogu es udia an e io men en la aula 24.
𝐸𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚𝑖𝑑𝑎 = 0,25·218,42 =54,605 𝑘𝑊ℎ
Du an la eali zació de o es les imp essions d’aques p ojec e s’ha consumi un o al de
54,605 𝑘𝑊ℎ d’ene gia elèc ica.
L’úl im ac o d’emissió de l’ene gia elèc ica publica pe la Genca co espon:
𝑓𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟𝐶𝑂22022 =270𝑔𝐶𝑂2
𝑘𝑊ℎ·1𝑘𝑔
1000𝑔

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
55
Pe an , aplican la ó mula 22, es po calcula els 𝑘𝑔𝐶𝑂2 gene a s en o el p océs
d’imp essió du a e me al lla g de o el p ojec e:
𝐸𝑚𝑖𝑠𝑖𝑜𝑛𝑠𝐶𝑂2𝑡𝑜𝑡 = 𝐸𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚𝑖𝑑𝑎 ·𝑓𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟𝐶𝑂22022 Eq. (22)
𝐸𝑚𝑖𝑠𝑖𝑜𝑛𝑠𝐶𝑂2𝑡𝑜𝑡 =54,605·270·1
1000 =𝟏𝟒,𝟕𝟒 𝒌𝒈𝑪𝑶𝟐
Una egada ob ingu s o s aques s alo s, en la aula 26 es a el ecomp e o al de
l’impac e mediambien al que ha suposa l’elabo ació del p ojec e:
Ho es
in e ides
(h)
Kilòme es
(km)
Consum
(L/100km)
gCO2/h
gCO2/kWh
kg CO2
gasolina
Consum
o al
(kgCO2)
Po à il
600
-
-
98
-
-
58,8
Desplaçamen
-
220
5,6
-
2,3
28,33
Imp esso a
218,42
-
-
-
270
-
14,74
TOTAL
101,87
Taula 26. Càlcul de kgCO2 o als del p ojec e (Fon p òpia)
El alo o al de l’impac e mediambien al d’aques p ojec e co espon a la suma de les
ó mules 18, 20 i 22, donan un esul a de 𝟏𝟎𝟏,𝟖𝟕 𝒌𝒈𝑪𝑶𝟐.
A alua i edui l’impac e mediambien al d’un p ojec e d’aques ipus no és només una
esponsabili a è ica, sinó una opo uni a pe millo a l’e iciència i la sos enibili a del
disseny. Pe aques mo iu, en aques eball s’han emp a ma e ials biodeg adables i
s’han du a e me p ocessos de ab icació op imi za s.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
56
CONCLUSIONS
L’elabo ació d’aques p ojec e ha pe mès expe imen a de p ime a mà el p océs comple
de disseny i ab icació d’un co xe RC a escala 1:10, u ili zan no es ecnologies com la
imp essió 3D. G àcies a l’ús del disseny assis i amb o dinado (CAD), conc e amen al
p og ama CATIA V5, s’ha pogu passa d’una idea inicial a un p o o ip comple amen
uncional, demos an , doncs, la iabili a ècnica d’un p ojec e d’aques a ipologia a
ni ell no p o essional.
Un dels p incipals objec ius d’aques eball e a dissenya i c ea un co xe RC u ili zan
el meno nomb e possible de peces come cials. Una egada amb el p o o ip uncionan ,
es po conclou e que s’ha assoli sa is ac ò iamen aques objec iu. Tan sols s’han usa
ca gols i emelles pe ob eni unions o es i du ado es pe me en un desmun a ge de
o s els componen s pe u u es millo es o epa acions de peces malmeses. D’al a
banda, ambé s’han e se i odamen s pe ga an i un co ec e uncionamen dels
eixos de les odes, componen s sense els quals és comple amen in iable ob eni un
co ec e uncionamen . Finalmen , s’han u ili za o s els componen s elec ònics pe al
d’aconsegui que el co xe uncioni.
Al lla g de l’elabo ació del p ojec e, s’han ana iden i ican di e sos pun s o aspec es de
millo a pe conside a -se en u u s p ojec es, especialmen en l’àmbi de l’elec ònica i
els sis emes de ansmissió. En aques cas, el mo o b ushless u ili za pe mou e les
odes és un mo o el qual po ob eni eloci a s ex emadamen al es (38000 pm), pe ò,
d’al a banda, comp a amb un pa mol eduï , cosa que a ec a nega i amen el
uncionamen del ehicle en si uacions de pujades de desni ell o a ossega pes. Pe
aques mo iu, una u u a millo a se ia la d’inco po a un mo o del qual es puguin
ap o i a o es les se es p es acions i no aci al a limi a la se a eloci a . Una al a
possible modi icació o millo a se ia la de subs i ui an els eng ana ges com els eixos
imp esos amb PLA pe al es mecani za s en ma e ial me àl·lic, pe a ob eni eloci a s
de uncionamen més ele ades sense pa i isc de up u a.
D’al a banda, ambé s’ha pogu obse a com l’aplicació de p ocessos de
pos p oducció, com el llima de supe ícies, és imp escindible en de e minades
si uacions pe al de ga an i unions pe ec es amb ole àncies ben ajus ades.
Finalmen , elabo a aques TFG ha es a una opo uni a pe posa en p àc ica els
coneixemen s adqui i s du an el g au, incloen -hi concep es de mecànica, elec ònica i
disseny al ma eix emps que s’ha e una isió c í ica i esolu i a da an els di e en s
incon enien s que han ana so gin du an el p océs de ab icació eal. Així, aques
p ojec e no s’ha limi a a ep esen a un èxi acadèmic, sinó que ambé ha esul a se
una expe iència en iquido a pe al desen olupamen pe sonal i p o essional en oca al
món del disseny 3D.
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
57
COST DEL PROJECTE
Pe elabo a un cos o al de alla del p ojec e és necessa i eni en comp e di e sos
aspec es, ja que el p eu inal es à de e mina pe mol s ac o s, com són els ma e ials
d’imp essió, els componen s o el so wa e i ha dwa e u ili za s.
P ime amen , és necessa i anali za els cos os d’enginye ia i, pe e -ho, s’ha consul a
les aules sala ials en el BOE núm. 179, de 27 de juliol de 2022, pàgines 107437 a
107500 (Real Dec e o-ley 13/2022), es ipula que el sou d’un enginye se si ua en 35
eu os l’ho a.
COST ENGINYERIA
DESCRIPCIÓ
HORES (h)
€/h
TOTAL (€)
Disseny
250
35
8.750
Redacció p ojec e
230
35
7.350
Mun a ge p o o ip
20
35
1.750
Plànols
100
35
3.500
TOTAL
21.350
Taula 27. Cos enginye ia del p ojec e (Fon p òpia)
Com es po obse a en la aula 25, el cos e e i a aspec es d’enginye ia (sala is), el
o al co espon a 21.350 €.
Pe con inua elabo an el p essupos o al, es é en comp e el p eu dels equips u ili za s
així com o s els componen s necessa is en la ab icació del p o o ip.
COST SOFTWARE, EQUIP, COMPONENTS I MATERIAL
COMPONENT
TIPUS
PREU (€)
O dinado
Equip
2.000
Ca ia 5 R21
So wa e
20.000
Ul imake Cu a
So wa e
G a uï
Mic oso o ice
So wa e
105
Ba e ia Se c 2200mAh
Componen
30,59
Mo o D oyuke 5200KV
Componen
22,4
ESC M-H 120A
Componen
14,75
Se omo o MG996R
Componen
5,58
Emisso + ecep o Flysky FS-IA6
Componen
59,84
Gi oscopi RB
Componen
19,99
Ca gol pla M3x8mm
Componen
2,89
Ca gol pla M3x12mm
Componen
2,32
Ca gol cap g uixu M3x8mm
Componen
3,27
Ca gol cap g uixu M3x12mm
Componen
4,13
Femelles M3
Componen
3,4
Rodamen boles 12x18x4
Componen
3,55
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
58
Rodamen boles 8x12x3.5
Componen
4,09
PLA + Elegoo àpic
Ma e ial
24,99
PLA ma ca blanca
Ma e ial
14,99
TPU Geee ech 95A
Ma e ial
19,61
TPU 3DFILS 60D
Ma e ial
24,99
Imp esso a C eali y Ende 3 p o
Equip
199,99
Dobles eixos Z
Equip
16,61
Placa con ol 4.2.7
Equip
34,99
B aços es abili zado s
Equip
13,12
Pan alla àc il
Equip
35,82
Ani ellado Bl-Touch
Equip
29,16
Tensado co e ja X
Equip
5,05
Molles lli e o çades
Equip
3,61
Passado ilamen me àl·lic
Equip
6,97
Tub Bowden al a esis ència
Equip
2,78
Cen ado s ba es oscades
Equip
4,23
TOTAL
22.719
Taula 28. Cos ma e ials, equip i componen s (Fon p òpia)
El cos o al del p og ama i, equip u ili za amb les se es millo es, o s els componen s
emp a s en l’elabo ació del p ojec e i els ma e ials d’imp essió 3D ha es a de 22.719 €.
Finalmen , és necessa i ambé calcula el cos gene a pel consum d’elec ici a de la
imp esso a 3D.
CONSUM ENERGIA
Nº PLANO
PEÇA
HORES (h)
CONSUM (kWh)
1
Base 1
22,5
5,625
2
Base 2
26
6,5
3
Pa e L
11,25
2,8125
3
Pa e R
11,25
2,8125
4
Base ansmissió
4,75
1,1875
5
Fixacions lexible
2
0,5
6
Suspensió pos e io
8,86
2,215
7
Pa e ansmissió L
5,82
1,455
8
Pa e ansmissió R
13,66
3,415
9
Eix
7,25
1,8125
10
Re o ç
1,98
0,495
11
Pinyó
1,9
0,475
12
Co ona
9,07
2,2675
13
B aç di ecció L
0,52
0,13
13
B aç di ecció R
0,52
0,13
14
Accesso i se o mo o
2,26
0,565
15
Boixa R
4,84
1,21
15
Boixa L
4,84
1,21
Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
65
Figu a 66. Rende llan a + neumà ic (Fon p òpia)
Figu a 67. Rende pla a o ma (Fon p òpia)

Disseny i ab icació d’un co xe eledi igi a escala 1:10
66
Plànols