BIBLIOGRAFIA
La
Nouuelle Biologie, pe
JEAN
ROSTAND.
Fasquelle Edi eu s Pa ís,
1937.
Un llib e d 219 planes. Un al e llib e de Ros and.
1
enca a no eia
un any que n'ha ien so i dos
!
lsualmen desaconsellables. Si no
es de u a, Ros and se a d'aquells que se'ls an ulls de poll als di s de
les mans.
Val la pena dz pa la un xic del cas Ros and. Un dia -1'any
"
1928- es despenja amb un llib e i ula iiLes ch om~ssom~s a isans
de I'hé édi é e du sexeii, que en el mosaic dels llib es el men als
i
de di ulgació esul a un llib e mes e. Resul a di e i . Rzsul a in-
.
e essan . Resul a, din e del seu ipus, el millo . del millo . No podia
p e end e ésse un llib e de igo quan i a i a pe que des del i o1
ins a la p esen ació. s'acon en a a només en iídi ulgaciói~.
1
pe
di ulga -a zgim nosal es- Ros and hi é la mi encada. Ence ,
pedagogia, in e es, exac i ud, e c., o aixb .ho obeu al llib e
les
Ch omossomesi~.
La nos a desg acia és aques a: que des de I'any 1928, comp em
cada llib e de Ros and. Espe em oba el núme o
2
d'aquells c o-
mosomes. Inú il
!
Aquell Ros and s'ha pe du enmig d'un discu sos
sense p e encions, ni abas , ni conseqü&ncies,
El llib e d'a ui són unes quan es con e encies que ha dona I'au-
o . ecollides en o ma de Ilib e. Fa una in oducció on es queixa
ins al plo icó que a F anca no hi. hasi -la bande a gene ica amb els
colo s ame icana. Fa l'excepció
do
Cueno de la Facul a de Nancy
i
a co eu cegui a aca la ciencia o icial.
Es
cla que si un es mi a la
closca ossuda d'un E ienne Rabaud, pensa que é aó
;
enen
un Max A on, i un Vaudel, que és oblida pe Ros and, e c., els
quals, al cos a d'al es, són un bon exponen dels gene is es ance-
sos.
A
desg a de o , a i ma que F anca es oba un e $ de szgle
knda e ida zn ma e ia biolbgica.
El
p ime capí ol, el dedica
a
Thomas Hun Mo gan.
Es
ac a
d'una con e encia-homena ge a nb mo iu d'ha e -lo Nobel 'any
1933. No es limi a pas a homena ja l'au o . Fa ecomp e de la con-
ibució de Mo gan a la Gene ica. Cada oballa de Mo gan,
la
desc iu
ex ensamen . la jus i ica
i
l'enilaca amb ci a con inul a , de o ma
que o jun pod ia pasca pe un capí ol de gene ica, amb o ca co-
he encia.
E
del millo e del llib e.
A
nosal es és el capí ol que ens
ha ag ada més.
El scgon
capi al
es-on a l'enuncia : com es o ma en les es-
pecies i es? Toca de biaix la posició lama ckiana
i
na u almen diu
que no hi c eu. no al a ia més
!
S'emb anca amb la mu ació
i
ací és
on oba el nus de l'e o!ució. Cada especie é pe b o inicial una.
mu ació. Si no, que ho p egun ili
a
de V ies. Dc ini i amen assen a
la esi mu acionis a de I'e olució.
El e ce
capi al
diu (<He encia i can i». Ma i za la di e encia
en e un can i au en ic. de ini iu i una ecombinació c omosomica
que po dona un <<can i,, apa en , pi o que no és es able. Dis ingeix
les
~~eno a iacions~ (les quals adme semp e com a mu acions), de
les <isomo a iacions>i. A i ma ca ego icamen que I'any
1927
és una
i a en la his o ia de la Gene ica. La plan a
H.
J.
I / ülle , un d ls
caps de la gene ica so ie ica. Mülle demos i la impo ancia que
enen els ac o s ex e ns sob i les mu acions
i
pe an sob e el can i
i
a
jo io i sob e I'e olució. T ansc iu les expe iencies de Mülle e s
a nb aig
X
i amb adium, amb els quds exal a el
15,000
x
100
I'ac i-
i a del p océs mu acional.
A
con inuació desc iu la in luencia d'al-
es adiacions. d'e ec zs e mics, quimics (alcohol). e c.
El capí ol IV diu [(Gene ica i Medicina)). D'aques capí ol ald a
més no pa la -ne.
,
El capí ol V diu ((El pe llongamen de la ida pe la ece ca cien-
í ica),. Es ac a d'una con e encia esbó zada pe adio e1
21
d'ab il
del
1936.
Del que no hem de pa la és d'aques !
El
capi al
VI és iiLhomme, ce ineonnu>i i és e a an del llib e
del ma eix í ol del p o :sso Alexis Ca e .
En
aques capi ol, hi juga
dos pape s. Un desc ip iu. on esumeix la in enció de Ca el. Es a
o ca
bé.
A nosal es, admi ado s del llib e de Ca el, ens sembla que
es podia e millo .
El
segon pape , el juga malamen . T ac a de
judica Ca el. El iudica
i
ol ec i ica els s-us pun s de mi a humans
escanyan -los en el e eny de I'especialis a. Na u almen ,
di1
gene ic.
A
aixo, no s'hi al.
La
discussi'ó d'aques pun enspo a ia mol lluny.
Des d'aquí ins a acaba , pa la. a nb mol poqu s planes, de
SECCIO BIBLIOGRAFICA
,551
Cha les Riche , Ray nond Rollina;
i
J.
H. Fab e. Del p ime , a nb
no iu de la se a no
;
del segon. a nb no iu del seu llib e iiLa ida
dels ep ilsii,
i
del e ce , amb mo iu d-1 ckn ena i de la Socie a
En o nol&gica de F anca.
A.
O.
i
A.
La
lu e con e la mo , pe
S.
META!-NIKOV. 240 planes. Coilecció
L'.A eni de la Science; núm.
4.
Ed. Gallima d.
1937,
Pa ís.
La collecció. de la iCi&ncia
de
l'esde enido n ha co nenca bé.
L'any
1936,
jus a un any, a so i el núme o
I
so a el í ol <<El emps
i
la
idaii. Allí ja es a accen ua I'ence de la ~o~lecció. Lecomp e
de Noüy, químico- ísic d'en e gadu a, ens ensenya la se a ap en
el e eny de la isiologia animal. Al cap d'un any n'han so i e.
més.
A
des aca el de nomas Hun Mo gan i ula iiEmb iologia i
Gzne ican.
Fins aci els que han is la Ilu n. Dels que es an en p e nsa, n'es-
pe;e n dos i npacieq nen .
El
de
R.
Ri oi e, iiLa Science des Ho -
monis,,.
i
el de
J.
Magiou-, <,Les adia ions de Gu wi ch>~.
El
llib e d'a ui és una monog a ia in e essan . Es ac a d'un llib e
hcil de Ilegi . Fe a base de capí ols cu s i sense en a ec es adis ic.
Dóna les esul an s expe i nen als i es a dige ible a o ho n. En co-
nenca es udia la ida, I'es uc u a
i
la
nu ició de I'in uso i pe que
sigui ben en enedo el capi ol i nmedia , en el qual a i ma que els
éese s uniceilula s són i nmo als. k'a u al nen , se np e que es posin en
condicions de nixi n con o . Aquí hi deixa eu e les se es apo a-
cions pe sonals. que són o es i aluoses.
A
con inuació ens pa la de
la im no ali a de les bac e ies
i
inciden almen pa la dels pa isi s
de les bac e iee ano nena s bac e io ags (expe iencia d'He olle), ni-
c oo ganis nes ie i íssi ns, que escapen de o con ol o panolep ic
di ec e. Ta nbé
a
bonic la iansc ipció d'un quad e en el qual s'ex-
p ssa la eloci a de ep oducció ceklula dels di e en s sucs ius, de
al mane a que si es conside a la biosje a com a suscep ible d'ésse
ocupada pe un sol o ganisme; i es deixa que la nu ició sigui su icien
i
la ep oducció a nb les condicions nés a o ables,. s'ob é els se-
güen s esui a s
:
Bac e ies
Mic obi del cole a
...
... ...
,
A l'en o n de 1.25 dies
Mic obi del i us
... ... ...
A
I'en o n de
1.8
dies
lnsec es
Mosca
.....................
A I'en om de 366 dies
Abella
......
:..
.........
A l'en o n de 392 dies
Peixos
A engada
..................
De
7
a
12 anys
Bacalli
..................
Més de
4
anys
Aus
Gallina
..................
De 15 a
18
anys
Ma níje s
.....................
Ra a
A
I'en o n de
8
anys
Po c sengla
............
:..
Més de 56 anys
Ele an
..................
Més de
1,000
anys
Segueix el p oblema de la immo ali a ,
i
abans de passa als
animals supe io s, es udia el pape de
la
ecundació com un meca-
nisme especial que condensa les ca ac e ís iques de mile s d'indi i.
dus en un nac oindiuidu que s'anomena especie. L'esp&cie e de-
e minada pe o es les ca ac e ís iques que po ame e la ecun-
dació.
A con inuació jus i ica la no dels o ganismes plu iceilula s com
un p océs d'adap ació
i
de pe eccionamen , ja que és e iden que
I'-sp&cie hi su guanyan si de an en an po subs i ui un exe ci d'in-
di idus ells i e oluciona s pe un de jo es iio s. La mo so a aques
pun de mi a és un p og és. El p ime g aó és passa de l'indi idu
(in e io )
a
I'especie, g acies
a
la ecundació.
El
eegon, pode eiii
semp e I'especie o mada d'elemen s jo es, o s, e oluciona s, com-
plexos, g icies a la eno ació somi ica, que no és al a cosa que la
mo . Pe aixo diu Me alniko que la mo no es p eken a en els ani-
mal~
unicellula s.
Es
ac a d'un mecanisme supe io , de di e encia-
ció, ob ingu pe ia de selecció, com una adap ació ú il a l'esp&cie
pe bé que sigui mol dolo osa pe a I'indi idu.
En un capí ol ben documen a pa la de la mo na u al
i
dub a
que mai s'escaigui als animals supe io s. Els agon s ex e io s so in
acaben una ida que enca a no ha esgo a les se es ese es na u als.
Ci a el cas de Thomas Pa que a mo i
a
l'eda de
152
anys i
9
mesoc
i enca a a ésse íc ima no de la mo na u al. sinó d'una malal ia
in es inal ocasionada pe un ip inopo ú. Així ma eix es udia la mo
SECClO BIBLIOGRAFICA
553
na u al de les plan es i acaba pe di que sipoden du a segles i se-
gles és e iden que la se a mo cal a ibui -la a causes ex e io s.
Més enda an es udia la du ada no mal dels animals. Diu quz és
di icil de so me e a una llei biol6gica. Aciba pe dona quad es
compa a ius de alo s mi janes.
Es udia ellesa, millo I'en ellimen , i s'es én en conside a-
cions Ila gues sob e les eones emp ades pe jus i ica l'e i ellimen
i la mo
dz
I'indi idu. Desp és ac a de la llui a con a I'e i ellimen
i la' moi , i o segui explica eleme i almen la immuni a .
i
d'una
mane a especial el pape que hi juga el sis ema ne iós,
Abans d'acaba posa el p oblema dels e lexos condicionals i
dels assaigs e c sob e ejo enimen .
1
al capi ol que p ecedeix les
conclusions. a'hi oba un ela cu iosissim dels aYogaii, escoles
SE-
cula s que en enen els subjec es a exe ci in lueniiia nlun & ia sob e
la ida ege a i a. Es mol in e zssan .
Annual Repo *,
1936.
Eas Malling Resea ch S a ion. Ken . Maig
1937.
Acabem de eb e. galan men o e en in e can i. el
24.'
eDo
,
-
anual d'aques a p es igiosa es ació d'expe imen ació uc icola. Con é
p ou ex eoses i in e essan s e e encies de les quan ioses ac i i a s
expe imen als, con inuació d'obee acions en p og és (és cia que la
na u alesa de I'objec e expe imen al eque eix obse acions de mol s
anys sumades, pe eu e'n deduccions onamen adec) d'enci de a
anys, algunes d'al es més ecen s, i d'al es no es del o .
L'índex classi ica les q'ües ions epo ades en Po nology, on es
dis ingeixen els emes sob e peus pe a ui e s i sob e humi a en
el con eu oi e
;
Liúpol, Me eo ologia ho ícola, Fisiologio, Bioquí-
mica, on es dis ingeixen emes ?ob e injeccions pe a diagnos ica
malu es pe de iciencia de mine als
i
pe a ac a -les, i injeccions
pe a ac a malu es de l'n d .4 dels desequilib is isiolAgics; Mi-
cologiu i Bac e iologia, En omologia, Insec icides
i
Fugicides, i Di-
uulgoció.
Massa a ia s els emes- ac a s i
ja
en I'o iginal mol ab euja s,
és
impossible de e -ne un ex ac e gene al. Pe ex ac a un qual-
se ol dels emes conc e s exposa s, egeu-ne el que segueix.
i<Expenmen s on Has ening he F ui ing o seedling Apples)>. En

aques , e'a iba desp és d'uns
15
anys d'obse acions, a les conclusions
següen s
:
Pe accele a I'en ada en uc i icació de pome es nascudes de
lla o s'ha demos a ' e icac l'ús de de e mina s peus nans. Aixo no é
co elació a nb el meno igo que la plan a ~ugui ha e adqui i , ja
que en aques es obse acions han ui a abans els que, enien de e -
mina s peus nans, a dzsg a de eni més igo que els a b es di ec es
de Ila o .
,
L'espo ga, en qualse ol de les o mes i i i ensi a c
aplicases.
ha
es a e a da a ia de la uc i icació.
Empel a les plan e es de lla o en a b es
ja
nadu s, no s'ha pas
mos a mol accele ado de la uc i icació.
Man eni a b e s de lla o en e inzs pe i es de al mane a que
el
sis ema adicula quedi e ingu de g ans desen o llamen s ha esul a
en lleuge a anc de uc i icació, compa a a nb els que enien el
sis ema, adicula lliu ~.
R.
S.
i
R.
Cóccidos de España, pe
JOAN
CÓMEZ-MENOR
I
ORTEGA,
Ins i u o de 'ln-
es igaciones ag onómicas. Mad id,
1937,
Ha ien apa egu publicacions monog a iqu s sob e algunes de les
especies de Cbccids que es oben a Espanya, degudes les unes a
au o s espanyols i les al es a au o s es ange s, eballs o s ells mol
in e esean s. Manca a, pe o, una ob a de conjun , en la qual es eco-
llissin el majo nomb e possible d'especies di les que es oben al
nos e ~aís
~.
L'ob a que a ui ci em, és un g an pas enda an e s el com-.
plimen dels desigs sen i s pe o s'els en oqblegs i p incipalmen pels
en omblegs ag ícoles, de eu e ecollides e" u i ma eix lloc la des-
c ipció d'un g an nomb e dels Cbccids que pa asi en les plan e~ de
la nos a e a,
i
on, mi jancan claus senzilles, poguessin a iba
a
di e mina els di e sos gene es
i
especies.
Cóccidos de Esapaña, cons a de
432
pagines, i con é
136
igu es,
nol es de les quals són o iginals. En la si a pa gene al, l'ob a
ac a de la mo ologia i biologia dels Coccids en gene al, de la se a
impo ancia ag ícola
i
indus ial. di la se a dis ibució geog a ica,
i
ambé de la ecollida, p epa ació i conse ació dels Coccids. En la
SECCI
O
BIBLIOGRAFICA
555
pa especial, s'hi oba una clau analí ica de les sub amilies de C6c-
cids d'Espanya, en la qual, pe e -la més senzilla i p ac ica, sois es
enzn p esen s els ca ic e s de les emelles. Es udia els ca ac e s ge-
ne al~ de cada sub amilia i a con inuació dóna la clau pe a la di e-
enciació dels gene es espanyols. Acompanyen a la desc ipció de
cada gene e i especie, no es bibliog a iques, noms ulga s, dis ibu-
ció geog i ica, pa isi s, e c.
F-l
eball po a algunes no es addicionals edac ades pe Josep
del Canizo Gómez, Enginye de I'Es ació d Fi opa ologia Ag ícola
de Mad id, el qual ha a es la e isió de I'o iginal i I'edició de I'oh a.
En i su n: una ob a que ens nanca a
i
que ha de epo a g ans
se eis' en el camp de En omologia
i
d'una mane a especial en el
de 1'En omologia. Ag ícola.
Ag essius químics,.pe
R. FEO
I
GARC~A. Se ie de ulga isació
cien í ica, núm.
l.
lns i u d'Es udis Valencians. Valencia,
1917.
Ens ha es a o e aques ulle ó de
32
pagines, de; qual olem
e un comen a i enc que només sigui pe sub a lla que es a esc i
en alencia. Aix6 ens ha so p es Cui em a di que ens ha so p es
ag adablemen , mol ag adablemen .
El con ingu és un esum disc e íssim dels p incipals compos os
emp a s com a ag essius químics. Una compilació e a pe al de
di ulga . Di ulga a qui? Aques és el pun lac del eball.
El
púLllic
a qui a d s ina necessi a al es coses. Necessi a. pe exemple:
1
.'
P ocedimen casoli pe a iden i ica la p esencia del gas.
2."
P ocedimen casola pe a des ia el ipus del gas.
3.'
P o ecció immedia a da an un p essump e gasa .
4.
P o ecció ul e io .
5.+
Desipe i ació, ac amen de obes, alimen s. e c.
Si aixo, si aques s na e.ixos capí ols l'au o els hagués esc i s amb la
ma eixa senzillesa amb que ha esc i aquell s planes. les nos es de-
e encies se ien mol més espec uoses.
Si olia so i un xic del p oblema químic del gas i olia embes i
1-S
p o eccions con a l'ag essiu, calia ence a un ema u ilíssim pe
al g an públic, com és a a la p ac ica de ca e es, els exe cicis de
espi ació a i icial, e c.
'
1
no és que ens sembli censu able alloque diu. Ens sembla des-
adipn
i
ens do1 pe que es em enamo a s del Ilengua ge. To el que
diu és ce , pe o a nbé
és
ce que el g an Públic no s'in e essa pe
les ó nules químiques, pels subs an ius
i
pe
la
se a de e minació.
Fem o s pe qu& su i un segon olum d'aques a ma eixa col-
lecció.
A.
O.
1
A,