Bibliografia

BIBLIOGRAFIA La Nouuelle Biologie, pe JEAN ROSTAND. Fasquelle Edi eu s Pa ís, 1937. Un llib e d 219 planes. Un al e llib e de Ros and. 1 enca a no eia un any que n'ha ien so i dos ! lsualmen desaconsellables. Si no es de u a, Ros and se a d'aquells que se'ls an ulls de poll als di s de les mans. Val la pena dz pa la un xic del cas Ros and. Un dia -1'any " 1928- es despenja amb un llib e i ula iiLes ch om~ssom~s a isans de I'hé édi é e du sexeii, que en el mosaic dels llib es el men als i de di ulgació esul a un llib e mes e. Resul a di e i . Rzsul a in- . e essan . Resul a, din e del seu ipus, el millo . del millo . No podia p e end e ésse un llib e de igo quan i a i a pe que des del i o1 ins a la p esen ació. s'acon en a a només en iídi ulgaciói~. 1 pe di ulga -a zgim nosal es- Ros and hi é la mi encada. Ence , pedagogia, in e es, exac i ud, e c., o aixb .ho obeu al llib e les Ch omossomesi~. La nos a desg acia és aques a: que des de I'any 1928, comp em cada llib e de Ros and. Espe em oba el núme o 2 d'aquells c o- mosomes. Inú il ! Aquell Ros and s'ha pe du enmig d'un discu sos sense p e encions, ni abas , ni conseqü&ncies, El llib e d'a ui són unes quan es con e encies que ha dona I'au- o . ecollides en o ma de Ilib e. Fa una in oducció on es queixa ins al plo icó que a F anca no hi. hasi -la bande a gene ica amb els colo s ame icana. Fa l'excepció do Cueno de la Facul a de Nancy i a co eu cegui a aca la ciencia o icial. Es cla que si un es mi a la closca ossuda d'un E ienne Rabaud, pensa que é aó ; enen un Max A on, i un Vaudel, que és oblida pe Ros and, e c., els quals, al cos a d'al es, són un bon exponen dels gene is es ance- sos. A desg a de o , a i ma que F anca es oba un e $ de szgle knda e ida zn ma e ia biolbgica. El p ime capí ol, el dedica a Thomas Hun Mo gan. Es ac a d'una con e encia-homena ge a nb mo iu d'ha e -lo Nobel 'any 1933. No es limi a pas a homena ja l'au o . Fa ecomp e de la con- ibució de Mo gan a la Gene ica. Cada oballa de Mo gan, la desc iu ex ensamen . la jus i ica i l'enilaca amb ci a con inul a , de o ma que o jun pod ia pasca pe un capí ol de gene ica, amb o ca co- he encia. E del millo e del llib e. A nosal es és el capí ol que ens ha ag ada més. El scgon capi al es-on a l'enuncia : com es o ma en les es- pecies i es? Toca de biaix la posició lama ckiana i na u almen diu que no hi c eu. no al a ia més ! S'emb anca amb la mu ació i ací és on oba el nus de l'e o!ució. Cada especie é pe b o inicial una. mu ació. Si no, que ho p egun ili a de V ies. Dc ini i amen assen a la esi mu acionis a de I'e olució. El e ce capi al diu (<He encia i can i». Ma i za la di e encia en e un can i au en ic. de ini iu i una ecombinació c omosomica que po dona un <<can i,, apa en , pi o que no és es able. Dis ingeix les ~~eno a iacions~ (les quals adme semp e com a mu acions), de les <isomo a iacions>i. A i ma ca ego icamen que I'any 1927 és una i a en la his o ia de la Gene ica. La plan a H. J. I / ülle , un d ls caps de la gene ica so ie ica. Mülle demos i la impo ancia que enen els ac o s ex e ns sob i les mu acions i pe an sob e el can i i a jo io i sob e I'e olució. T ansc iu les expe iencies de Mülle e s a nb aig X i amb adium, amb els quds exal a el 15,000 x 100 I'ac i- i a del p océs mu acional. A con inuació desc iu la in luencia d'al- es adiacions. d'e ec zs e mics, quimics (alcohol). e c. El capí ol IV diu [(Gene ica i Medicina)). D'aques capí ol ald a més no pa la -ne. , El capí ol V diu ((El pe llongamen de la ida pe la ece ca cien- í ica),. Es ac a d'una con e encia esbó zada pe adio e1 21 d'ab il del 1936. Del que no hem de pa la és d'aques ! El capi al VI és iiLhomme, ce ineonnu>i i és e a an del llib e del ma eix í ol del p o :sso Alexis Ca e . En aques capi ol, hi juga dos pape s. Un desc ip iu. on esumeix la in enció de Ca el. Es a o ca bé. A nosal es, admi ado s del llib e de Ca el, ens sembla que es podia e millo . El segon pape , el juga malamen . T ac a de judica Ca el. El iudica i ol ec i ica els s-us pun s de mi a humans escanyan -los en el e eny de I'especialis a. Na u almen , di1 gene ic. A aixo, no s'hi al. La discussi'ó d'aques pun enspo a ia mol lluny. Des d'aquí ins a acaba , pa la. a nb mol poqu s planes, de SECCIO BIBLIOGRAFICA ,551 Cha les Riche , Ray nond Rollina; i J. H. Fab e. Del p ime , a nb no iu de la se a no ; del segon. a nb no iu del seu llib e iiLa ida dels ep ilsii, i del e ce , amb mo iu d-1 ckn ena i de la Socie a En o nol&gica de F anca. A. O. i A. La lu e con e la mo , pe S. META!-NIKOV. 240 planes. Coilecció L'.A eni de la Science; núm. 4. Ed. Gallima d. 1937, Pa ís. La collecció. de la iCi&ncia de l'esde enido n ha co nenca bé. L'any 1936, jus a un any, a so i el núme o I so a el í ol <<El emps i la idaii. Allí ja es a accen ua I'ence de la ~o~lecció. Lecomp e de Noüy, químico- ísic d'en e gadu a, ens ensenya la se a ap en el e eny de la isiologia animal. Al cap d'un any n'han so i e. més. A des aca el de nomas Hun Mo gan i ula iiEmb iologia i Gzne ican. Fins aci els que han is la Ilu n. Dels que es an en p e nsa, n'es- pe;e n dos i npacieq nen . El de R. Ri oi e, iiLa Science des Ho - monis,,. i el de J. Magiou-, <,Les adia ions de Gu wi ch>~. El llib e d'a ui és una monog a ia in e essan . Es ac a d'un llib e hcil de Ilegi . Fe a base de capí ols cu s i sense en a ec es adis ic. Dóna les esul an s expe i nen als i es a dige ible a o ho n. En co- nenca es udia la ida, I'es uc u a i la nu ició de I'in uso i pe que sigui ben en enedo el capi ol i nmedia , en el qual a i ma que els éese s uniceilula s són i nmo als. k'a u al nen , se np e que es posin en condicions de nixi n con o . Aquí hi deixa eu e les se es apo a- cions pe sonals. que són o es i aluoses. A con inuació ens pa la de la im no ali a de les bac e ies i inciden almen pa la dels pa isi s de les bac e iee ano nena s bac e io ags (expe iencia d'He olle), ni- c oo ganis nes ie i íssi ns, que escapen de o con ol o panolep ic di ec e. Ta nbé a bonic la iansc ipció d'un quad e en el qual s'ex- p ssa la eloci a de ep oducció ceklula dels di e en s sucs ius, de al mane a que si es conside a la biosje a com a suscep ible d'ésse ocupada pe un sol o ganisme; i es deixa que la nu ició sigui su icien i la ep oducció a nb les condicions nés a o ables,. s'ob é els se- güen s esui a s : Bac e ies Mic obi del cole a ... ... ... , A l'en o n de 1.25 dies Mic obi del i us ... ... ... A I'en o n de 1.8 dies lnsec es Mosca ..................... A I'en om de 366 dies Abella ...... :.. ......... A l'en o n de 392 dies Peixos A engada .................. De 7 a 12 anys Bacalli .................. Més de 4 anys Aus Gallina .................. De 15 a 18 anys Ma níje s ..................... Ra a A I'en o n de 8 anys Po c sengla ............ :.. Més de 56 anys Ele an .................. Més de 1,000 anys Segueix el p oblema de la immo ali a , i abans de passa als animals supe io s, es udia el pape de la ecundació com un meca- nisme especial que condensa les ca ac e ís iques de mile s d'indi i. dus en un nac oindiuidu que s'anomena especie. L'esp&cie e de- e minada pe o es les ca ac e ís iques que po ame e la ecun- dació. A con inuació jus i ica la no dels o ganismes plu iceilula s com un p océs d'adap ació i de pe eccionamen , ja que és e iden que I'-sp&cie hi su guanyan si de an en an po subs i ui un exe ci d'in- di idus ells i e oluciona s pe un de jo es iio s. La mo so a aques pun de mi a és un p og és. El p ime g aó és passa de l'indi idu (in e io ) a I'especie, g acies a la ecundació. El eegon, pode eiii semp e I'especie o mada d'elemen s jo es, o s, e oluciona s, com- plexos, g icies a la eno ació somi ica, que no és al a cosa que la mo . Pe aixo diu Me alniko que la mo no es p eken a en els ani- mal~ unicellula s. Es ac a d'un mecanisme supe io , de di e encia- ció, ob ingu pe ia de selecció, com una adap ació ú il a l'esp&cie pe bé que sigui mol dolo osa pe a I'indi idu. En un capí ol ben documen a pa la de la mo na u al i dub a que mai s'escaigui als animals supe io s. Els agon s ex e io s so in acaben una ida que enca a no ha esgo a les se es ese es na u als. Ci a el cas de Thomas Pa que a mo i a l'eda de 152 anys i 9 mesoc i enca a a ésse íc ima no de la mo na u al. sinó d'una malal ia in es inal ocasionada pe un ip inopo ú. Així ma eix es udia la mo SECClO BIBLIOGRAFICA 553 na u al de les plan es i acaba pe di que sipoden du a segles i se- gles és e iden que la se a mo cal a ibui -la a causes ex e io s. Més enda an es udia la du ada no mal dels animals. Diu quz és di icil de so me e a una llei biol6gica. Aciba pe dona quad es compa a ius de alo s mi janes. Es udia ellesa, millo I'en ellimen , i s'es én en conside a- cions Ila gues sob e les eones emp ades pe jus i ica l'e i ellimen i la mo dz I'indi idu. Desp és ac a de la llui a con a I'e i ellimen i la' moi , i o segui explica eleme i almen la immuni a . i d'una mane a especial el pape que hi juga el sis ema ne iós, Abans d'acaba posa el p oblema dels e lexos condicionals i dels assaigs e c sob e ejo enimen . 1 al capi ol que p ecedeix les conclusions. a'hi oba un ela cu iosissim dels aYogaii, escoles SE- cula s que en enen els subjec es a exe ci in lueniiia nlun & ia sob e la ida ege a i a. Es mol in e zssan . Annual Repo *, 1936. Eas Malling Resea ch S a ion. Ken . Maig 1937. Acabem de eb e. galan men o e en in e can i. el 24.' eDo , - anual d'aques a p es igiosa es ació d'expe imen ació uc icola. Con é p ou ex eoses i in e essan s e e encies de les quan ioses ac i i a s expe imen als, con inuació d'obee acions en p og és (és cia que la na u alesa de I'objec e expe imen al eque eix obse acions de mol s anys sumades, pe eu e'n deduccions onamen adec) d'enci de a anys, algunes d'al es més ecen s, i d'al es no es del o . L'índex classi ica les q'ües ions epo ades en Po nology, on es dis ingeixen els emes sob e peus pe a ui e s i sob e humi a en el con eu oi e ; Liúpol, Me eo ologia ho ícola, Fisiologio, Bioquí- mica, on es dis ingeixen emes ?ob e injeccions pe a diagnos ica malu es pe de iciencia de mine als i pe a ac a -les, i injeccions pe a ac a malu es de l'n d .4 dels desequilib is isiolAgics; Mi- cologiu i Bac e iologia, En omologia, Insec icides i Fugicides, i Di- uulgoció. Massa a ia s els emes- ac a s i ja en I'o iginal mol ab euja s, és impossible de e -ne un ex ac e gene al. Pe ex ac a un qual- se ol dels emes conc e s exposa s, egeu-ne el que segueix. i<Expenmen s on Has ening he F ui ing o seedling Apples)>. En aques , e'a iba desp és d'uns 15 anys d'obse acions, a les conclusions següen s : Pe accele a I'en ada en uc i icació de pome es nascudes de lla o s'ha demos a ' e icac l'ús de de e mina s peus nans. Aixo no é co elació a nb el meno igo que la plan a ~ugui ha e adqui i , ja que en aques es obse acions han ui a abans els que, enien de e - mina s peus nans, a dzsg a de eni més igo que els a b es di ec es de Ila o . , L'espo ga, en qualse ol de les o mes i i i ensi a c aplicases. ha es a e a da a ia de la uc i icació. Empel a les plan e es de lla o en a b es ja nadu s, no s'ha pas mos a mol accele ado de la uc i icació. Man eni a b e s de lla o en e inzs pe i es de al mane a que el sis ema adicula quedi e ingu de g ans desen o llamen s ha esul a en lleuge a anc de uc i icació, compa a a nb els que enien el sis ema, adicula lliu ~. R. S. i R. Cóccidos de España, pe JOAN CÓMEZ-MENOR I ORTEGA, Ins i u o de 'ln- es igaciones ag onómicas. Mad id, 1937, Ha ien apa egu publicacions monog a iqu s sob e algunes de les especies de Cbccids que es oben a Espanya, degudes les unes a au o s espanyols i les al es a au o s es ange s, eballs o s ells mol in e esean s. Manca a, pe o, una ob a de conjun , en la qual es eco- llissin el majo nomb e possible d'especies di les que es oben al nos e ~aís ~. L'ob a que a ui ci em, és un g an pas enda an e s el com-. plimen dels desigs sen i s pe o s'els en oqblegs i p incipalmen pels en omblegs ag ícoles, de eu e ecollides e" u i ma eix lloc la des- c ipció d'un g an nomb e dels Cbccids que pa asi en les plan e~ de la nos a e a, i on, mi jancan claus senzilles, poguessin a iba a di e mina els di e sos gene es i especies. Cóccidos de Esapaña, cons a de 432 pagines, i con é 136 igu es, nol es de les quals són o iginals. En la si a pa gene al, l'ob a ac a de la mo ologia i biologia dels Coccids en gene al, de la se a impo ancia ag ícola i indus ial. di la se a dis ibució geog a ica, i ambé de la ecollida, p epa ació i conse ació dels Coccids. En la SECCI O BIBLIOGRAFICA 555 pa especial, s'hi oba una clau analí ica de les sub amilies de C6c- cids d'Espanya, en la qual, pe e -la més senzilla i p ac ica, sois es enzn p esen s els ca ic e s de les emelles. Es udia els ca ac e s ge- ne al~ de cada sub amilia i a con inuació dóna la clau pe a la di e- enciació dels gene es espanyols. Acompanyen a la desc ipció de cada gene e i especie, no es bibliog a iques, noms ulga s, dis ibu- ció geog i ica, pa isi s, e c. F-l eball po a algunes no es addicionals edac ades pe Josep del Canizo Gómez, Enginye de I'Es ació d Fi opa ologia Ag ícola de Mad id, el qual ha a es la e isió de I'o iginal i I'edició de I'oh a. En i su n: una ob a que ens nanca a i que ha de epo a g ans se eis' en el camp de En omologia i d'una mane a especial en el de 1'En omologia. Ag ícola. Ag essius químics,.pe R. FEO I GARC~A. Se ie de ulga isació cien í ica, núm. l. lns i u d'Es udis Valencians. Valencia, 1917. Ens ha es a o e aques ulle ó de 32 pagines, de; qual olem e un comen a i enc que només sigui pe sub a lla que es a esc i en alencia. Aix6 ens ha so p es Cui em a di que ens ha so p es ag adablemen , mol ag adablemen . El con ingu és un esum disc e íssim dels p incipals compos os emp a s com a ag essius químics. Una compilació e a pe al de di ulga . Di ulga a qui? Aques és el pun lac del eball. El púLllic a qui a d s ina necessi a al es coses. Necessi a. pe exemple: 1 .' P ocedimen casoli pe a iden i ica la p esencia del gas. 2." P ocedimen casola pe a des ia el ipus del gas. 3.' P o ecció immedia a da an un p essump e gasa . 4. P o ecció ul e io . 5.+ Desipe i ació, ac amen de obes, alimen s. e c. Si aixo, si aques s na e.ixos capí ols l'au o els hagués esc i s amb la ma eixa senzillesa amb que ha esc i aquell s planes. les nos es de- e encies se ien mol més espec uoses. Si olia so i un xic del p oblema químic del gas i olia embes i 1-S p o eccions con a l'ag essiu, calia ence a un ema u ilíssim pe al g an públic, com és a a la p ac ica de ca e es, els exe cicis de espi ació a i icial, e c. ' 1 no és que ens sembli censu able alloque diu. Ens sembla des- adipn i ens do1 pe que es em enamo a s del Ilengua ge. To el que diu és ce , pe o a nbé és ce que el g an Públic no s'in e essa pe les ó nules químiques, pels subs an ius i pe la se a de e minació. Fem o s pe qu& su i un segon olum d'aques a ma eixa col- lecció. A. O. 1 A,