Disseny i implementació d’un sistema de control de l’estoc i del procés de fabricació

T eball de Fi de G au
G au en Enginye ia en Tecnologies Indus ials
Disseny i implemen ació d’un sis ema de
con ol de l’es oc i del p océs de ab icació
MEMÒRIA
Au o /a: Al edo Osuna de Domingo
Di ec o /a: A mando Lalmolda de la Hija
Ponen : Anna Llopa Fon
Con oca ò ia: Gene 2025
Escola Tècnica Supe io
d’Enginye ia Indus ial de Ba celona
Pàg. 2 Memò ia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 3
Resum
El p esen p ojec e é la inali a d’implemen a un sis ema de ges ió d'es oc i p océs de
ab icació a l'emp esa Mecano iga; la qual es dedica a la ehabili ació de bigues en mal
es a , a ec ades pe pa ologies com l'aluminosi o la ca bona ació, mi jançan un sis ema
únic basa en es uc u es d’ace pe a la se a subs i ució uncional. D’aques a mane a,
s’e i a ha e d’in e i en l’edi ici i es soluciona la p oblemà ica.
L'objec iu p incipal és dissenya i implemen a un sis ema digi al que pe me i ges iona de
mane a més e icien l'es oc i el p océs de ab icació. Mi jançan un es udi inicial del
uncionamen de l’emp esa, s’iden i iquen mancances en la ecopilació i seguimen
in o mà ic de l’es oc exis en i dels p ocessos eali za s a àb ica, p o ocan ine iciències
en accions com la plani icació de comandes o la so ida de p oduc e. Pe aques mo iu,
s’es ableixen uns objec ius, i s’anali zen les necessi a s pe millo a -ho. Es p oposen les
uncions que ha de eali za el nou sis ema i les ca ac e ís iques eque ides pe pa de
l’equip. Un cop es able es, es dissenyen un segui de p opos es, amb la in e enció d’una
emp esa d’in o mà ica ex e na, pe ma e iali za p ojec e i op imi za el p ocessos en
qües ió.
En conc e , el p ojec e es desen olupa en les següen s ases:
- Iden i icació de les necessi a s pe al con ol de l’es oc i el p océs de ab icació
- Disseny de p opos es pe amplia el p og ama de ges ió
- Coo dinació amb l’equip pe ajus a les p opos es
- Seguimen i comunicació du an el p océs de p og amació amb l’emp esa
enca egada de la ges ió de pla a o ma in e na de l’emp esa (Mecanoges )
- Fo mació de l’equip de l’emp esa
- Implemen ació del nou sis ema
- Anàlisi de esul a s
La implemen ació de la solució s’inicia amb la comp o ació del bon uncionamen de les
ampliacions p oposades a la pla a o ma Mecanoges , iden i ican e ades. Pos e io men ,
es p oposen millo es abans d’en a en el uncionamen inal i, es ecomp a l’es oc de cada
es ació de p oducció. Finali zan amb les o macions adien s al pe sonal de l’emp esa.
Es conclou anali zan els esul a s ob ingu s: la educció de emps i cos os associa s al
p océs de con ol d’es oc i p océs de ab icació. S’es ima un guanya del 60% en emps
in e i en la se a ges ió, donan un es al i de 520,18 € se manals. Op imi zacions que
inclouen ope acions com el p océs de comp a de ma è ies p ime es, la p epa ació de
comandes o la so ida de p oduc e. Aques es p opo cionen una majo capaci a de espos a
da an la al a de emps i l’al a demanda, eduin e os i augmen a l’e iciència; donan un
uncionamen més e icaç, ac uali za i digi ali za a Mecano iga. Es anca el p esen
documen amb l’es udi de sos enibili a i comp omís del p ojec e amb la socie a .
Pàg. 4 Memò ia
Resumen
El p esen e p oyec o iene la inalidad de implemen a un sis ema de ges ión de s ock y
p oceso de ab icación en la emp esa Mecano iga, la cual se dedica a la ehabili ación de
igas en mal es ado, a ec adas po pa ologías como la aluminosis o la ca bona ación,
median e un sis ema único basado en es uc u as de ace o pa a su sus i ución uncional.
De es e modo, se e i a ene que in e eni en el edi icio y se soluciona el p oblema.
El obje i o p incipal es diseña e implemen a un sis ema digi al que pe mi a ges iona de
mane a más e icien e el s ock y el p oceso de ab icación. A a és de un es udio inicial del
uncionamien o de la emp esa, se iden i ican ca encias en la ecopilación y seguimien o
in o má ico del s ock exis en e y de los p ocesos ealizados en áb ica, lo que p o oca
ine iciencias en acciones como la plani icación de pedidos o la salida de p oduc o. Po es e
mo i o, se es ablecen unos obje i os y se analizan las necesidades pa a mejo a lo. Se
p oponen las unciones que debe ealiza el nue o sis ema y las ca ac e ís icas eque idas
po el equipo. Una ez es ablecidas, se diseñan una se ie de p opues as, con la
in e ención de una emp esa de in o má ica ex e na, pa a ma e ializa el p oyec o y
op imiza los p ocesos en cues ión.
En conc e o, el p oyec o se desa olla en las siguien es ases:
- Iden i icación de las necesidades pa a el con ol del s ock y ab icación
- Diseño de p opues as pa a amplia el p og ama de ges ión
- Coo dinación con el equipo pa a ajus a las p opues as
- Seguimien o y comunicación du an e el p oceso de p og amación con la emp esa
enca gada de la ges ión de la pla a o ma in e na de la emp esa (Mecanoges )
- Fo mación del equipo de la emp esa
- Implemen ación del nue o sis ema
- Análisis de esul ados
La implemen ación de la solución comienza con la comp obación del buen uncionamien o
de las ampliaciones p opues as a la pla a o ma Mecanoges , iden i icando e o es.
Pos e io men e, se p oponen mejo as an es de su uncionamien o inal y se ecuen a el
s ock de cada es ación de p oducción, inalizando con la o mación adecuada al pe sonal.
Se concluye analizando los esul ados ob enidos: la educción de iempo y cos es
asociados pa a el con ol de s ock y p ocesos de ab icación. Se es ima una ganancia del
60% en el iempo pa a su ges ión, p opo cionando un aho o de 520,18 € semanales.
Op imización que incluye ope aciones como la comp a de ma e ias p imas o la salida de
p oduc o, ganando en capacidad de espues a an e la al a de iempo y la al a demanda,
educiendo e o es y aumen ando la e iciencia; p opo cionando un uncionamien o más
e icaz, ac ualizado y digi alizado a Mecano iga. El p esen e documen o cie a con el
es udio de sos enibilidad y comp omiso del p oyec o con la sociedad.
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 5
Abs ac
The p esen p ojec aims o implemen a s ock managemen and manu ac u ing p ocess
sys em a he company Mecano iga, which specializes in he ehabili a ion o damaged
beams a ec ed by issues such as aluminosis o ca bona ion, using a unique sys em based
on s eel s uc u es o hei unc ional eplacemen . In his way, in e en ion in he building
is a oided, and he p oblem is esol ed.
The main objec i e is o design and implemen a digi al sys em ha allows o mo e e icien
managemen o s ock and he manu ac u ing p ocess. Th ough an ini ial s udy o he
company's ope a ions, de iciencies a e iden i ied in he collec ion and digi al acking o he
exis ing s ock and he p ocesses ca ied ou in he ac o y, causing ine iciencies in ac ions
such as o de planning o p oduc dispa ch. Fo his eason, objec i es a e es ablished, and
he needs o imp o emen a e analyzed. The unc ions ha he new sys em mus pe o m
and he equi emen s needed by he eam a e p oposed. Once es ablished, a se ies o
p oposals a e designed, wi h he in ol emen o an ex e nal IT company, o ma e ialize he
p ojec and op imize he p ocesses in ques ion.
Speci ically, he p ojec is de eloped in he ollowing phases:
- Iden i ica ion o needs o s ock con ol and manu ac u ing p ocess
- Design o p oposals o expand he managemen p og am
- Coo dina ion wi h he eam o adjus he p oposals
- Moni o ing and communica ion du ing he p og amming p ocess wi h he company
in cha ge o managing he company’s in e nal pla o m (Mecanoges )
- T aining o he company s a
- Implemen a ion o he new Sys em
- Analysis o esul s
The implemen a ion o he solu ion begins wi h e i ying he co ec unc ioning o he
p oposed ex ensions o he Mecanoges pla o m, iden i ying e o s. Subsequen ly,
imp o emen s a e p oposed be o e en e ing he inal phase, and he s ock o each
p oduc ion s a ion is ecoun ed, inishing wi h he app op ia e aining o he company s a .
The p ojec concludes by analyzing he esul s ob ained: he educ ion o ime and cos s
associa ed wi h he s ock con ol and manu ac u ing p ocess. A 60% gain in ime in es ed
in i s managemen is es ima ed, esul ing in a weekly sa ing o €520.18. Op imiza ions
include ope a ions such as aw ma e ial pu chasing, o de p epa a ion, p oduc dispa ch,
e c., gaining esponse capaci y in he ace o ime cons ain s and high demand, educing
e o s, and inc easing e iciency; p o iding Mecano iga wi h a mo e e ec i e, upda ed, and
digi ized ope a ion. The documen closes wi h a s udy o he p ojec ’s sus ainabili y and i s
commi men o socie y.

Pàg. 6 Memò ia
Con ingu
RESUM ____________________________________________________ 3
RESUMEN _________________________________________________ 4
ABSTRACT _________________________________________________ 5
CONTINGUT ________________________________________________ 6
LLISTAT DE FIGURES ________________________________________ 9
LLISTAT DE TAULES _______________________________________ 14
1. PREFACI ______________________________________________ 15
2. INTRODUCCIÓ _________________________________________ 16
2.1. Mo i ació .................................................................................................... 16
2.2. Abas del eball ......................................................................................... 17
2.3. Reque imen s p e is .................................................................................. 18
2.4. Objec ius del eball ................................................................................... 18
3. ENTORN ______________________________________________ 20
3.1. In oducció a l’emp esa Mecano iga ......................................................... 20
3.1.1. Aluminosi ......................................................................................................... 20
3.1.2. Ca bona ació ................................................................................................... 21
3.2. P oduc e: Mecano iga ............................................................................... 23
3.3. Pla a o ma Mecanoges . ............................................................................ 27
4. ESTOC _______________________________________________ 30
4.1.1. Tipus d’es oc ................................................................................................... 32
4.1.2. Con ol de p oduc es ...................................................................................... 32
4.1.3. Impo ància d’una bona plani icació d’es oc .................................................. 33
5. ANÀLISI DEL SISTEMA D’ESTOC I FABRICACIÓ EN LA SITUACIÓ
INICIAL _______________________________________________ 35
5.1. P océs de ab icació .................................................................................. 35
5.2. Ges ió de l’es oc ........................................................................................ 39
5.2.1. Comanda de xapa .......................................................................................... 39
5.2.2. O d es de ab icació i so ida d’es oc ............................................................. 40
5.2.3. Con ol del p océs de zinca ........................................................................... 41
5.2.4. Rup u a d’es oc ............................................................................................... 42
5.3. Quan i icació i conclusions ........................................................................ 43
6. PROPOSTES DE MILLORA, FUNCIONS I PROTOTIPS ________ 46
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 7
6.1. Comp a de xapa ........................................................................................ 47
6.2. P océs de ab icació .................................................................................. 52
6.2.1. Talle : Punxona i plega ................................................................................. 52
6.2.1.1. Punxona ........................................................................................ 55
6.2.1.2. Plega ............................................................................................. 56
6.2.2. Zinca ............................................................................................................... 57
6.3. So ida de p oduc e ................................................................................... 61
6.4. Con ol d’es oc ........................................................................................... 62
6.5. P opos es no aplicades ............................................................................. 64
6.6. Resul a espe a ......................................................................................... 64
7. PROCÉS DE PROGRAMACIÓ ____________________________ 67
8. RESULTAT DE LA PROGRAMACIÓ: AMPLIACIONS DE LA
PLATAFORMA DE GESTIÓ _______________________________ 68
8.1. In oducció dels models de xapa i ges ió dels p oduc es ......................... 69
8.2. Comp a de xapa ........................................................................................ 70
8.3. P océs de ab icació .................................................................................. 73
8.3.1. P océs Punxona i plega ................................................................................ 73
8.3.1.1. Punxona ........................................................................................ 74
8.3.1.2. Plega ............................................................................................. 75
8.3.2. P océs de zincado ......................................................................................... 75
8.3.3. Con ol d’o d es d’elabo ació.......................................................................... 77
8.4. So ida de p oduc e ................................................................................... 77
8.5. Con ol d’es oc ........................................................................................... 78
9. IMPLEMENTACIÓ A L’EMPRESA __________________________ 80
9.1. Passos p e is............................................................................................. 80
9.2. Comp o ació del uncionamen ................................................................. 82
9.3. In en a i i inco po ació de la es a de l’equip ............................................ 84
9.4. P opos es de millo a .................................................................................. 86
9.5. Rec i icacions i millo es inals .................................................................... 86
10. RESULTATS ___________________________________________ 89
11. PLANIFICACIÓ _________________________________________ 93
12. ESTUDI ECONÒMIC ____________________________________ 94
12.1. P essupos del p ojec e ............................................................................. 94
12.2. Cos de la implemen ació .......................................................................... 95
12.3. Quan i icació de esul a s i es al i econòmic ............................................ 96
Pàg. 8 Memò ia
13. ESTUDI AMBIENTAL ____________________________________ 98
14. ESTUDI SOCIAL I D’IGUALTAT DE GÈNERE _______________ 100
15. CONCLUSIONS _______________________________________ 102
16. AGRAÏMENTS ________________________________________ 104
17. BIBLIOGRAFIA _______________________________________ 105
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 9
Llis a de igu es
Figu a 1: Can i d'es uc u a del cimen aluminós - Fon : 'P ocesos pa ológicos del
ho migón' [2] ......................................................................................................................... 20
Figu a 2: Bigues a ec ades pe aluminosi - Fon : Mecano iga .......................................... 21
Figu a 3: Can i d'es uc u a del cimen en ca bona a - Fon : Ca bona ación en el ho migón
[3] .......................................................................................................................................... 22
Figu a 4: Co osió de l'a ma - Fon : '¿Qué es la ca bona ación del ho migón?' .............. 22
Figu a 5: Bigues le xades – Fon : p òpia ........................................................................... 23
Figu a 6: DIT Mecano iga - Fon : Mecano iga................................................................... 24
Figu a 7: Sis ema MVH i MVV – Fon : Mecano iga ........................................................... 24
Figu a 8: Mun a ge sis ema MVV - Fon : Mecano iga ....................................................... 25
Figu a 9: Mun a ge sis ema MVH - Fon : Mecano iga ....................................................... 25
Figu a 10: Fo a ipus colis – Fon : p òpia ........................................................................... 26
Figu a 11: Ki s amb una ma eixa peça - Fon : Mecano iga ............................................... 26
Figu a 12: Ki s pe a una ma eixa longi ud - Fon : Mecano iga ......................................... 27
Figu a 13: Capçale a Mecanoges - Fon : Mecanoges ..................................................... 27
Figu a 14:Càlculs Mecanoges - Fon : Mecanoges ........................................................... 28
Figu a 15: Pan alla de c eació d'alba ans - Fon : Mecanoges .......................................... 29
Figu a 16: Desplegable 'Man enimien o' Mecanoges - Fon : p òpia ................................. 29
Figu a 17: Diag ama de Gan - Fon : p òpia ...................................................................... 31
Figu a 18: Tipus d'es oc - Fon : ‘9 es a egias pa a educi el exceso de s ock’, [6] ........ 32
Figu a 19: Codi de ba es - Fon : Wikipedia [17] ................................................................ 33
Figu a 20: QR - Fon : Wikipedia [18] ................................................................................... 33
Figu a 21: P océs de ab icació inicial - Fon : p òpia......................................................... 35
Figu a 22: Zona es oc de xapa - Fon : p òpia ..................................................................... 36
Pàg. 16 Memò ia
2. In oducció
2.1. Mo i ació
To i ap opa -me a Mecano iga in e essa pel sec o de la cons ucció i ehabili ació
d’edi icis; pe eali za aques p ojec e enia un objec iu cla : que os ú il a l’emp esa i que
donés un esul a on jo hagués pa icipa de mane a ac i a.
És pe això que el p ojec e d’ins au a un sis ema de con ol d’es oc i ab icació em a c ida
an l’a enció. El meu pape es à pensa pe se una de les pe sones (so a supe isió i aju )
que més emps dediqui a aques p ojec e; i s’espe a ob eni un g an impac e en el
uncionamen de l’emp esa, deixa egis e in o mà ic dels p ocessos, de l’es oc,
au oma i zan i millo an uncions, e c.
La con iança de l’emp esa en dona -me ma ge és una g an mo i ació, poden in es iga ,
p oposa i dissenya o el que c egui con enien . Així, posa en comú amb la es a de
l’equip i eu e conclusions, escol an els seus pun s de is a i p enen no a de les se es
apo acions.
Un al e aspec e d’in e ès és la comunicació amb una emp esa d’in o mà ica. D’aques a
mane a, pode ap end e la o ma de comunicació en e emp eses, i conèixe quines són
les pau es a dona que necessi a un equip de p og amació i el ni ell d’ajuda que
p opo cionen. A més de se o oïdes en elació a les p opos es que aques s donin i el seu
pun de is a du de l’expe iència que enen.
T ac an -se el ema sob e es oc, cal indaga i ob eni coneixemen sob e aques àmbi més
enllà del que s’ha ap ès du an el g au; e que semp e és posi iu, amplian la me a
o mació.
Pode es a an a p op pe p opo ciona aques es no es eines i eu e el can i al qual
s’espe a a iba és o un ep e del qual inc mol es ganes de eu e la se a e olució pun a
pun ins al seu esul a . No hi ha es com es a en l’abans i desp és d’una implemen ació
com aques a. Mo i a i amb ganes de eballa al màxim pe a iba al inal dins del emps
que p opo ciona el p esen p ojec e.
Enca a que aques p ojec e es dediqui a la implemen ació d’un sis ema de con ol d’es oc
i del p océs de ab icació, el eball a l’emp esa de l’au o es basa en p ojec es de
ehabili ació en el món de la cons ucció. Això implica seu seguimen i es udi, a iban a
eali za càlculs, ana a ob es pe ap end e la eina que es a i anali za el eball de la
Mecano iga. Pe an , mo i a ap end e, a més de la idea que enia inicial sob e la
cons ucció, ambé amplia el coneixemen sob e el con ol d’es oc, implemen an el

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 17
sis ema que es é com a ep e.
2.2. Abas del eball
El p ojec e consis eix en l’anàlisi, disseny, implemen ació i a aluació d’un nou sis ema de
ges ió d’es oc i p océs de ab icació digi ali za a l’emp esa Mecano iga. L’abas del
p ojec e inclou:
- Es udi de la si uació ac ual
- Iden i icació de les necessi a s i uncions que es eque eixen.
- Posades en comú i p esa de decisions amb l’equip de Mecano iga.
- Comunicació i ansmissió d’in o mació amb l’emp esa in o mà ica que modi iquen
i implemen a an el p oduc e
- C eació d’esquemes
- Re isió del uncionamen dels p o o ips
- Iden i icació d’e ades
- Comp o ació el bon uncionamen de les eines implemen ades
- Fo mació del pe sonal pe ap end e a u ili za els nous ecu sos i el p océs a segui
- Recomp e de o l’es oc del què es disposa i in oducció a la pla a o ma
- Comp o ació del uncionamen de la solució dissenyada
- Iden i ica millo es si os necessa i
El p océs és lla g, pe ò es p e én a iba a o s els pun s comen a s dins d'aques p ojec e.
D'aques a mane a es pod ia e un seguimen de o a l'e olució i a iba al p oduc e inal
que an es p emedi a.
D’al a banda, aques p ojec e no é la inali a d’in e eni en els següen s pun s:
- No p e én modi ica ni el momen ni els olums de comp a
- No con empla can i de p o eïdo s
- No con empla du a e me la p og amació dels p oduc es a implemen a
- No modi ica à les p io i a s de àb ica
- No p e én modi ica el p océs de ab icació
- No modi ica à les uncions del pe sonal de l’emp esa, només a egi à a les pe sones
co esponen s les ac i i a s pe inen s
- No p e én modi ica l’in en a i del qual es disposa
- No p e én modi ica la maquinà ia
- No con empla modi ica els olums d’es oc amb els que es eballa
Pàg. 18 Memò ia
2.3. Reque imen s p e is
Abans de posa en ma xa el p ojec e o dona o d es de modi icacions als p og amado s,
s'ha de eni un segui de documen ació i coneixemen p e i pe se el més ence a
possible.
Pe comença , a causa de la ecen inco po ació de l’au o a l'emp esa, és essencial eni
coneixemen sob e a què es dedica i el p oduc e que es en. És necessa i pe pode posa
en con ex i en end e el uncionamen , i és cla , de les peces que ab iquen jun amen amb
la necessi a que hi ha de cada ascona.
To segui , es udia i en end e els p ocessos que es duen a e me dins i o a de àb ica, pe
anali za les es acions on s'emmaga zema ma e ial i eu e la dinàmica que es po a pe
pos e io men plasma el necessa i en el p ojec e.
Una al a anàlisi mol impo an és el del uncionamen de l'o icina. Com es eballa, les
accions que es an i els passos que segueixen. Especialmen de ca a a aques p ojec e,
els pu s més impo an a es udia són:
- L’ús de la pla a o ma in e na que u ili zen, anomenada Mecanoges , pe eu e les
uncions que é i la me odologia que segueix (ja que se à aquí on s’implemen a à
o a la pa in o mà ica)
- Com es ges iona la comp a de ma è ia p imà ia, la decisió dels olums i els
pe íodes de comanda
- El con ol que es duu a e me del p oduc e du an el p océs de p oducció
- Com es dona so ida a l’es oc: qui i com es con ola
- Seguimen i con ol de l’es oc que es é
Vis o el que é a eu e amb l'emp esa, ambé és essencial in es iga i ecol·lec a
in o mació sob e els passos que s'han segui pe mode ni za els con ols d'es oc i
p ocessos de ab icació i les opcions exis en s que se segueixen a ui dia, pe inclou e el
màxim d'idees i a iba al millo esul a possible.
2.4. Objec ius del eball
L'objec iu p incipal és dissenya i implemen a un sis ema de con ol d'es oc i p océs de
ab icació. Amb aques a millo a, es p e én a iba als següen s pun s:
- Iden i ica mancances en el con ol d’es oc ac ual
- Enume a les uncions que es eque eixen
- Anali za la iabili a de les millo es a implemen a
- Aconsegui digi ali za la açabili a del p oduc e
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 19
- Deixa cons ància i digi ali za els p ocessos de ab icació
- Op imi za el p océs de comp a de xapa (ma è ia p ime a), eduin el emps i eball
que eque eix
- Ob eni un ecomp e exhaus iu au oma i za sob e l’es oc de o p oduc e en cada
es ació de eball
- Op imi za la so ida egulada de ma e ial, acili an el p océs i eduin el emps que
eque eix p e i a aques p ojec e
- Redui el emps eque i pe comp o a l’es oc exis en
- Redui el emps eque i pe a la ges ió de p oduc e i p esa d’o d es de ab icació
- Op imi za p ocessos de p epa ació de comandes i en iamen de p oduc e a zinca
- Au oma i za la c eació d’alba ans en en ia a zinca p oduc e
- Facili a la consul a dels alba ans d’a ibada de ma è ia a àb ica
- Assegu a el bon uncionamen i oda ge del p oduc e que s’implemen à
Pe an , aques p ojec e no només p e én aconsegui un con ol adequa de l’es oc i el
p océs de ab icació; sinó que p oposa op imi za múl iples asques del uncionamen an
a àb ica com a l’o icina.
Pàg. 20 Memò ia
3. En o n
3.1. In oducció a l’emp esa Mecano iga
Mecano ia és una emp esa pione a i líde en la epa ació de pa ologies es uc u als en
o ja com l’aluminosi o la ca bona ació; implemen an i ab ican una me odologia exclusi a
de e o ços de bigues.
So geix als anys 90 del segle passa a an de l’en onsamen d’un edi ici al Tu ó de la Pei a
(Ba celona) degu al mal uncionamen del cimen aluminós. Aques p oblema ha es a en
les úl imes dècades de g an elle ància, en necessà ia l’apa ició de solucions a la
p oblemà ica.
L’emp esa o e eix un inno ado sis ema que és capaç de comba e el mal uncionamen
de les bigues de mane a àpida i e icaç amb l'addició de les se es es uc u es,
con o mades pe xapes d'ace , sense la necessi a de can ia les bigues (un p océs mol
més cos os i complica ).
A con inuació, es p esen a una in oducció eò ica sob e les p oblemà iques esmen ades
pe con ex uali za la se a causa:
3.1.1. Aluminosi
En e els anys 1950 i 1977, a se no able l'ús de l'anomena cimen aluminós. Un ma e ial
o ma pe calcà ia i bauxi a que en el seu momen sembla a idíl·lic, g àcies a les bones
p opie a s que mos a a; com la g an eloci a de desen olupa esis ència o el supo a
ale es empe a u es. Pe ò en aquell momen el que no se sabia és que les se es p opie a s
es eien pe judicades amb el emps en en a en con ac e aques ma e ial amb humi a . En
aques p océs passa d'una composició alúmina (Al2O3) i cal (CaO) a ACH10 (un cop
hid a a ), es uc u a hexagonal que és ines able i es ans o ma en C3AH (cúbica) que
edueix el olum dels id es i augmen an la se a po osi a , p o ocan la pè dua de
p opie a s del o migó i en més ulne able l'a ma de l'es uc u a da an agen s ex e ns.
Aques can i d’es uc u a es ep esen a amb la següen igu a:
Figu a 1: Can i d'es uc u a del cimen aluminós - Fon :
'P ocesos pa ológicos del ho migón' [2]
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 21
Aques e és el que ha p o oca al lla g dels anys el p oblema de 'l'aluminosi'. Degu a la
pè dua de esis ència de les bigues compos es pe aques ma e ial, eque in el seu can i
o e o ç. És in e essan ema ca que no semp e és necessa i la se a subs i ució o e o ç,
ja que aques can i d'es uc u a només es dona si el ma e ial en a en con ac e amb
humi a , com a a a la abos, cuines, zones cos e es, e c. Al amen , el cimen con inua
eballan a ple endimen sense necessi a de can ia -ho, pe ò sí eni -ho con ola i
e isa -lo. En la següen ima ge s’ap ecia aques p oblema de mane a elle an : [1][2]
3.1.2. Ca bona ació
En condicions no mals, el o migó é la ca ac e ís ica de se alcalí, és a di , eni pH al (al
ol an de 12-13). Això o e eix a les a madu es de l'es uc u a p o ecció espec e al medi
ex e n con a la co osió, ja que l'ambien alcalí o ma una capa p o ec o a (òxid passi an )
al ol an de l'ace .
Pe ò igual que en el p océs de l'aluminosi, en en a el o migó en con ac e amb humi a
(sigui pe al a condensació o medi aquos), aques modi ica la se a es uc u a donan
hid òxid de calci {Ca(OH)₂}; en el cas del cimen 'Pó land', el més comú, la combinació
dels g ups pu s de silica s (SC2 i SC3) i d'alumina s (AC3 i FAC4) amb aigua, p odueix
l'hid òxid de calci. Un cop això, el CO₂ de l'a mos e a en a en con ac e amb el cimen , no
sols a la pa supe icial, sinó ambé a l'in e io a a és dels po us. Això p o oca que el
diòxid de ca boni eaccioni amb l'hid òxid de calci, donan ca bona de càlcic. [5]
Aques a no a es uc u a can ia signi ica i amen la basici a del o migó, passan a eni
un alo de pH al ol an de 8 o 9. Aques can i és mol signi ica iu, com que es pe d la
ca ac e ís ica de se alcalí desapa eix la p o ecció de l'a ma , quedan exposa a se l'ace
co ompu . El p océs esmen a es mos a en el següen diag ama:
Figu a 2: Bigues a ec ades pe aluminosi - Fon : Mecano iga

Pàg. 22 Memò ia
La co osió de l'ace é dues ca ac e ís iques p incipals: la p ime a és que es edueix la
secció de la a e a, eduin la se a capaci a de eball; i la segona és que l'òxid que es
o ma al seu ol an és un p oduc e que ocupa més olum que l'ace o iginal, p o ocan
esque des i danys es uc u als al o migó a causa del seu mal uncionamen a acció. La
ima ge so a aques es línies mos a com el o migó enca en oxida -se l’a ma , pa in el
p oblema uncional esmen a :
Aques segui de successos po en al mal uncionamen de l'es uc u a, eque in e o ços
o can is del o migó i/o a e es (segons la secció de les a e es del o ja que omana); ja
sigui com a biga, pila , cimen ... To i que amb un bon con ol i seguimen s'e i a a iba a
si uacions ex emes. En l'ac uali a hi ha un segui de e es imen s, an a l'a ma com a la
pa ex e io de l'es uc u a de o migó que minimi zen aques p oblema; o i que ac o s
com la humi a de l'en o n, la po osi a del o migó i la se a quali a són essencials a l'ho a
del seu eball.
Figu a 3: Can i d'es uc u a del cimen en ca bona a - Fon :
Ca bona ación en el ho migón [3]
Figu a 4: Co osió de l'a ma - Fon : '¿Qué es la ca bona ación del
ho migón?'
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 23
Enca a que el sis ema de la Mecano iga es a pensa en un inici com a causa de les
p oblemà iques an e io s, aques s'u ili zen pe e o ça o a mena de bigues que es iguin
en mal es a . De la ma eixa mane a, es po aplica a bigues d'ace o us a que no es iguin
en les se es condicions òp imes, ja sigui pe de e io amen del ma e ial, que es obin
le xades, e os de cons ucció... A la següen ima ge es po ap ecia un cla exemple de
bigues de us a le xades, les quals han es a de e o çades du an l’es ança de l’au o a
l’emp esa.
3.2. P oduc e: Mecano iga
El sis ema anomena , igual que l'emp esa, 'Mecano iga' (Mecano-Viga), pe me e una
subs i ució uncional de bigues en mal es a col·locan uns mun a ges d'ace so a
l'es uc u a en qües ió. D'aques a mane a, la biga an iga deixa de unciona i en a en acció
la Mecano iga, donan pe epa a el p oblema sense oca l'es uc u a o iginal. Aques
sis ema es à ecolza pe l’Ins i u o de ciencias de la cons ucción Edua do To oja, ce i ica
amb el Documen o de Idoneidad Técnica (DIT), legali zan la se a col·locació a o l’es a
Espanyol.
Figu a 5: Bigues le xades – Fon : p òpia
Pàg. 24 Memò ia
El mun a ge unciona mi jançan l'anco adamen de pa e de cà ega a pa e de cà ega,
apo an el supo necessa i (p opi i d'ús) indica pel CTE (codi ècnic de la edi icació), sense
pa i una ensió supe io a la del lími elàs ic de l’ace ni una le xa excessi a. La se a
ca ac e ís ica p incipal és, que aques s sis emes no s'han de solda en mun a -los, sinó
que an ca agola s, acili an i eduin el emps de mun a ge; ca ac e ís ica que el a
des aca en e s al es sis emes.
Hi ha dos ipus de mun a ges p incipals, anomena s ‘ki s’: les Mecan igues amb o ma de
‘V’ amb plega (MVV) i les de o ma de ‘H’ (MVH). Ambdues epa en d’igual o ma el
p oblema, pe ò s’u ili zen segons les necessi a s de cada si uació, des acan pe les se es
ca ac e ís iques. Respec e als ki s MVH, són lleuge s, més econòmics, àcils i àpids de
mun a ; pe ò euen al u a al sos e que es epa a. En can i, els ki s MVV, quasi no
modi iquen l’alçada, pe ò és més complica i lla g el seu mun a ge, a més de se un sis ema
més pesa pe què ha de queda omple de mo e en l’in e io . A con inuació una ima ge
on es mos en ambdós sis emes, on es po obse a com queda la se a col·locació:
Segons la lla gà ia de biga que es necessi i, els ki s poden es a o ma s d'un a qua e
Figu a 7: Sis ema MVH i MVV – Fon : Mecano iga
Figu a 6: DIT Mecano iga - Fon : Mecano iga
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 25
ams. Els de més demanda, són els de es, o ma s pe un conjun de cen al i dos
d'ex ems. Aques es, s'uneixen mi jançan plaques d'unió que es ca agolen a ambdues
peces.
Pe al cas de les MVV, el cen al i els ex ems es an o ma s cadascun pe una única peça.
En uni -los, es pe d mig me e de longi ud, sen la pa supe posada on es col·loca la placa
d'unió. Pe ecolza la Mecano iga, s'u ili zen unes ca el·les a cada banda que s'anco en
a les pa e s de cà ega. Hi ha di e sos models d'aques mun a ge, el qual segons la biga i
la longi ud po se de can o 12 (les més pe i es), 16 / 18 (un ma eix model que es plega
amb di e en angle), o supe io s (sen peces de majo longi ud, que no malmen s'han de
ab ica amb encà ec p e i). Un cop mun a , s'omple la pa in e io de mo e , en que o
el con o n de la biga passi a es a en con ac e amb l'es uc u a, ans e in l'es o ç. A
con inuació la composició d'aques ki , on es po eu e les peces que el compon i el seu
mun a ge:
En elació als Ki s MVH, cada cen al i cada ex em es à o ma pe un pa ell de peces amb
o ma d’U. En aques cas, es ca golen di ec amen i són anco ades mi jançan unes
ca el·les di e en s a les del model an e io . En aques cas, només se li aplica una pe i a
capa d’un mo e especial a la pa supe io que agili za el p océs de o ja , pe assegu a
el con ac e de amb la biga. Segons la mida de la se a secció, el can o po se de 12, 16,
18 o supe io s. La se a composició és la següen :
Figu a 8: Mun a ge sis ema MVV - Fon : Mecano iga
Figu a 9: Mun a ge sis ema MVH - Fon : Mecano iga
Pàg. 32 Memò ia
p og ama d'una mane a co ec a i especí ica o dona -li su icien s dades i que siguin
co ec es són algunes de les condicions més elle an s.
4.1.1. Tipus d’es oc
És impo an eni en comp e els ipus d’es oc que hi ha, quins són essencials i quins
pe judicials, pe en oca de mane a més p ecisa el olum que es ol p odui i així e una
p e isió més adien . L’es oc es di ideix de la següen mane a:
- L’es oc de segu e a : olum a eni pe a on a l’espe a du an el emps
d'ap o isionamen pe e i a up u a d’es oc; és a di , queda -se sense in en a i pe
end e.
- L'es oc cíclic: és aquell que segueix un lux de endes segons l’espe a .
- L’es oc complemen a i: p epa a pe con a emps o demandes supe io s a les
es anda di zades.
El que és impo an és no supe a un es oc supe io a l'úl im comen a , pe què s'en a ia
en el que s'anomena 'excés d'es oc', un p oduc e que no s'espe a end e en un cu
pe íode, p o ocan sob ecos d'emmaga zema ge i possible pè dua de alo . Obse a la
igu a adjun a on es di e encien els di e en s ipus d’es oc comen s:
Amb un bon es udi i p e isió de demanda es po ajus a el ni ell de comandes de ma è ia
p ime a pe ab ica el p oduc e jus pe compli els ni ells d'es oc. Un bon lux de so ida
sense enca es oc és essencial pe a un bon uncionamen i op imi zació de ecu sos.
4.1.2. Con ol de p oduc es
En l’ac uali a , el p océs d'iden i ica els p oduc es és cada cop més au omà ic i senzill.
Mol s obo s mode ns, ajuda s ins i o pe la IA, són capaços d'iden i ica el p oduc e que
es an manipulan i in o ma sob e l'es a o es ació en el que es oba, a iban a nume a
l'es oc disponible en cada si uació; un exemple se ia la ab icació de xapes d'unes ce es
mesu es i mos a (a la pla a o ma in e na de l’emp esa) el p oduc e del que es ac a i el
olum amb el que es eballa.
Figu a 18: Tipus d'es oc - Fon : ‘9 es a egias pa a educi el exceso de s ock’, [6]

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 33
No obs an això, hi ha al es eines amb les que iden i ica els p oduc es de mane a àcil i
àpida, poden e -ho una pe sona qualse ol i acili an el eball. Els més u ili za són:
- Codis de ba es: són un sis ema de línies i espais que con é in o mació sob e un
p oduc e, llegida pe escàne s. Se eixen pe iden i ica p oduc es de mane a
àpida i p ecisa, acili an la ges ió d'in en a is i millo an la açabili a en la cadena
de subminis amen . Això edueix e o s humans i augmen a l'e iciència.
- Els codis QR: són codis en o ma de quad a que es poden escaneja amb mòbils
o disposi ius especí ics, p opo cionan in o mació sob e un p oduc e. Pe me en
accedi a dades de allades, e i ica l'au en ici a i acili a la açabili a del p oduc e
de mane a àpida i e icien . [19]
D'aques a mane a, es po agili za el p océs de econèixe una comanda, peça en p océs
de ab icació... abolin p ocessos udimen a is amb endència a po a a l'e o .
4.1.3. Impo ància d’una bona plani icació d’es oc
És impo an pe di e sos aspec es, com l'op imi zació de ecu sos, la sos enibili a , la
inno ació... pe ò sob e o pel que a a l'àmbi econòmic, ja que una bona plani icació
d’es oc i p océs de ab icació po edui di e sos cos os i, pe an , augmen a el bene ici
de l'emp esa, donan p essupos pe a al es que e s.
Fe un bon es udi e po e i a con a emps, com se ia queda - e sense p oduc e i ha e
d’a on a un sob e cos pe comp a d’in en a i d’úl ima ho a o ha e de pe d e el guany
d’una enda. Els cos os elaciona s amb l’es oc que p enen un majo pape són els
següen s: [16]
Figu a 19: Codi de ba es - Fon : Wikipedia [17]
Figu a 20: QR - Fon : Wikipedia [18]
Pàg. 34 Memò ia
- Cos os d’ap o isionamen : cos de l’in en a i jun amen amb el cos del anspo .
Fe un bon es udi sob e quan e les comen ades po edui el seu impac e.
- Cos d’emmaga zema ge: és pe aques cos que és pe judicial eni excés d’es oc,
pe quès aques po a a eni despeses amb l’espai a emmaga zema , una possible
de aluació del p oduc e, oba o i...
- Cos de up u a d’es oc i demanda insa is e a: cos p oduï pe la al a d’es oc
da an d’una comanda i la pè dua d’una bona ima ge de la ma ca pel mal se ei
dona al clien .
Pe an , eali za modi icacions pe edui als cos os és una millo a sob e els bene icis de
o a emp esa.
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 35
5. Anàlisi del sis ema d’es oc i ab icació en la
si uació inicial
L’emp esa en la que es eali za aques p ojec e, o i eni p esència en o l'es a i una
demanda ele ada, és amilia . Es à o mada pe 7 pe sones a l'o icina (come cials,
enginye s, adminis a ius, eso e , e c.) i 6 pe sones a àb ica. A més ambé disposa de
come cials, mun ado s i xo e s que eballen ex e namen . Pe ò això no és obs acle pe què
es agi ac uali zan , com és el cas del sis ema que es ol implemen a amb aques p ojec e.
En el p esen apa a , es desc iu el p océs que duu a e me pe al con ol d’es oc i del
p océs de ab icació en l’emp esa so a es udi en la si uació inicial. Així com ambé es
desc iu com es ges iona l’es oc.
5.1. P océs de ab icació
Mecano iga és una emp esa ce i icada pe a la ab icació del p oduc e en qües ió,
eali zan els p ocessos pe inen s a les se es p òpies ins al·lacions.
El p océs s’inicia amb l’a ibada de la ma è ia p ime a a àb ica: la xapa. Aques a, a iba
amb les mesu es p ede e minades segons la comanda. Un cop això, es du a e me el
ci cui de ab icació, ep esen a amb el següen diag ama de blocs:
Figu a 21: P océs de ab icació inicial - Fon : p òpia
Pàg. 36 Memò ia
La xapa s'enca ega i es alla pel p o eïdo segons la lla gà ia, amplada i g uix desi ja . En
el momen que a iba a àb ica s'emmaga zema a la zona 'd'es oc de xapa', on s'o dena
segons les mesu es que ingui. En la següen ima ge es po eu e aques espai:
Un cop decidida la peça que es ol ab ica , es p en la xapa co esponen i es po a a la
punxonado a. Aques a es oba en un dels dos mòduls de la àb ica, o ma pe un obo
que desplaça les xapes i una punxonado a que eali za l'acció sob e elles. La màquina es
ac a d'una Boshe indus ial de quasi in anys, que jun amen amb el obo es p og ama
pe punxona la placa en els pun s pe inen s, semp e so a la supe isió d'algun ope a i pe
si es p odueix algun e o en el p océs (sob e o pe peces g ans que enen un majo pes).
En la següen ima ge es po obse a el mòdul comen a , amb la punxonado a a la pa
pos e io i el obo a l'an e io , a pun de diposi a una planxa ja punxonada:
Cal eni en comp e que en el cas de ole e una peça amb una xapa més g an del que
hau ia, aques a es alla a àb ica pe dona les mesu es pe inen s. D’aques a mane a
so geixen e alls de xapa que són o eu ili za s pe a al es p oduc es o enu s a pes.
Figu a 22: Zona es oc de xapa - Fon : p òpia
Figu a 23: Mòdul de punxona - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 37
En acaba , s'emmaga zemen les planxes pe pos e io men se doblegades. Segons si es
ac a d'un model 'MVV' o 'MHV' es eali za un p océs un al e. Pe les V's hi ha un segon
mòdul on mi jançan una plegado a i un obo es plega au omà icamen . Men e que pe
als models H's, es passen a la plegado a, on es eali za el p océs amb la in e enció de
dos ope a is; eali zan un p océs senzill i epe i iu. So a aques es línies, la ima ge de la
d e a mos a el p ime p océs, men e que la de l’esque a a e e ència al plegamen de
les H’s:
Amb les peces con o mades, es deixen en es oc pe en ia -les a zinca , sen e o nades al
maga zem en dos- es dies desp és. En aques momen es dis ibueixen en la zona d'es oc
segons la peça que sigui, acili an la nume ació de l'es oc disponible pe pode dona
so ida al p oduc e. En la següen ima ge es po obse a aques a col·locació:
Figu a 25: Mòdul de plega MVV -
Fon : p òpia
Figu a 24: Plegado a MVH -
Fon : p òpia
Figu a 26: Zona d'es oc p epa a pe end e - Fon : p òpia

Pàg. 38 Memò ia
Un p océs di e en és el que segueixen les ca el·les (peça dels ex ems de l'es uc u a).
Com que es an mol més es anda di zades (a causa del eduï nomb e de models
exis en s), la se a p oducció es à més au oma i zada. Un llençol de xapa es col·loca sob e
la aula de alla i, un obo p og ama alla l'ace amb plasma, op imi zan al lími la
supe ície donada. Un pa ell d'anys en e e es c ea en un conjun de peces i se solda en
pe dona la o ma de ini i a, pe ò es a modi ica aques p océs, allan una única peça
que pos e io men dobleguen els ope a is mi jançan la plegado a. D'aques a mane a
s'op imi za emps i cos . Seguin el p océs de la es a de peces, pos e io men es zinquen
i s'emmaga zemen, es an p epa ades pe so i de àb ica. A con inuació es po eu e el
p océs de all pe plasma, un mè ode idoni pe aques p océs:
El anspo de les xapes i p oduc es en o momen es a mi jançan g ues o ca e es
ele ado es que els ma eixos ope a is manipulen. Només pe p ocessos com el de doblega
les H's s'aga a peça a peça mi jançan dos ope a is pe e ec ua al ope ació.
Figu a 27: Tall amb plasma - Fon : p òpia
Figu a 28: T anspo de p oduc es; ca e a ele ado a i g ues - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 39
Un cop es é la xapa al maga zem i es decideix ab ica un model conc e , eali za una
anda de peces no po a més d’una se mana. És pe això que, en el cas de no eni es oc
su icien pe a un p ojec e, es necessi a un mínim d’an elació d’una o dues se manes pe
pode en ega el p oduc e.
5.2. Ges ió de l’es oc
5.2.1. Comanda de xapa
El p ime pas en una plani icació d’es oc és anali za com es eali zen les comandes de
la ma è ia p ime a (xapa) pe supli la demanda en un ce pe íode de emps. En el cas de
Mecano iga, les comandes es eali zen cada dos mesos ap oximadamen . Mi jançan una
eunió de come cials i una dels caps de àb ica, es posen en comú les o e es p e is es pe
aquell pe íode de emps, l’es a de l’es oc mínim que hi ha pe supli les o e es del dia dia,
i la ma è ia p ime a de la que es disposa. D’aques a mane a, a l’o icina s’es ima el olum
de peces que se an necessà ies ab ica , i es calcula mi jançan la aula de
desen olupamen de la xapa mos ada so a aques es línies la quan i a de cada mesu a
que es eque eix enca ega . Pe e -ho, s’u ili za un ull de càlcul, u ili zan Mic oso Excel,
amb el qual e el seguimen de les en egues de p oduc e. A con inuació el diag ama de
blocs que mos a aques p océs i les aules esmen ades, amb al a de dades degu a la
se a con idenciali a :
MVV-MVH
Mes-any
€/ ona
Nºpz
Amplada
G uix
Long.
Pes
Nº
en ega
Pes
en ega
***
***mm
4mm
1000mm
***kg
***
***kg
***
***mm
4mm
1250mm
***kg
***
***kg
***
***mm
4mm
1500mm
***kg
***
***kg
***
***mm
4mm
1500mm
***kg
***
***kg
***
***mm
4mm
1000mm
***kg
***
***kg
Model
Tipus
Desen olupamen
MVH12
CENTRAL
***X6
MVH12
EXTREM
***X4
MVH16
CENTRAL
***X6
MVH16
EXTREM
***X4
MVH20
CENTRAL
***X6
MVH20
EXTREM
***X4
Figu a 30: Documen comp a de xapa inicial i desen olupamen del p oduc e en xapa – Fon :
Mecano iga
Figu a 29: P océs inicial de comp a de xapa inicial – Fon : p òpia
Pàg. 40 Memò ia
La majo pa de les egades el nomb e de xapes que s'acaba eben és lleuge amen
di e en del demana , a causa del pac e amb el p o eïdo de e comandes amb bobines
d'ace sence es. El p o eïdo a isa en el momen en el qual é una anda p epa ada pe
en ia (pe anda s'en én planxes allades d'una mesu a de e minada), i segons el i me de
eball o la u gència que hi hagi a Mecano iga pe ab ica amb aquella xapa es dona l'o d e
de eb e la comanda abans o desp és. El diag ama on s’explica el p océs és el següen :
5.2.2. O d es de ab icació i so ida d’es oc
Pe no ma, la ab icació de p oduc es segueix les pau es guiades pe l’expe iència dels
eballado s, eali zan més olum d’aquells p oduc es més sol·lici a s i suplin l’es oc mínim
que es ol eni pe a cada model. Pe ò el que es p io i za és la ab icació i p epa ació dels
p oduc es eque i s en els p ojec es assigna s, sen els que enen més u gència en el cas
de no ha e -hi es oc disponible. Quan aques s es an e s amb p e isió, es po ges iona el
momen en què ab ica l'in en a i; d'al a banda, en el cas de se comandes exp és, es
depèn de l'es oc que hi hagi en aquell momen disponible. És pe aques mo iu que semp e
s'in en a eni un es oc mínim en o momen , sen com a no ma de 50 a 75 peces de cada
model, a iban a se supe io en les peces més sol·lici ades. En el momen en què es é el
ma e ial necessa i pe a les comandes, es passa a c ea l’es oc mínim de cada p oduc e
pe no a isca -se a pa i up u a d’es oc amb u u s encà ecs.
Les o d es de ab icació es p enen du an les eunions dels come cials i ges o s d’es oc
amb els caps de àb ica, on es posa el comú els nous encà ecs i es plani ica la se a
en ega, es eco da allò que ha de so i la següen se mana, i es e isa la al a d'es oc que
hi hagi pe ab ica -ne en cas de se necessa i. És en aques momen quan s’en eguen
els alba ans a la àb ica, siguin encà ecs nous pe p epa a o aquells que indiquen la
so ida de ma e ial. De la ma eixa mane a es posen sob e la aula nous ep es que
eque eixin peces exclusi es pe pensa la se a ab icació, i es comen a si hi ha algun
con a emps o p oblema en qualse ol pun del p océs. No obs an això, en el cas d'ha e -
hi comandes que eque eixen so ida de ma e ial àpid, es baixen els alba ans a àb ica i
es comen a la se a iabili a , pe si os necessa i modi ica els ki s u ili za s pe al es que
es oben en es oc; d'aques a mane a es p epa en i s'en ien a emps. Amb els p oduc es
a ab ica es able s i les comandes a p epa a , a àb ica plani iquen l’o d e empo al i la
dis ibució de eball. Els p ocessos esmen a s es mos en amb el següen diag ama de
blocs:
Figu a 31: P océs pe eb e xapa enca egada – Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 41
Figu a 32: Diag ama de p océs de p esa d'o d es de ab icació - Fon : p òpia
5.2.3. Con ol del p océs de zinca
Pe con ola l’es oc exis en en el p océs de zinca (dins del p océs de ab icació), es a
seguimen dels alba ans.
Quan s’en ia p oduc e a zinca , es c ea un alba à ia Excel amb els models selecciona s,
el nomb e i el seu pes. Una còpia es queda a l’o icina i s’emmaga zema. En o na
p oduc es, es compa a l’alaba à p opo ciona pel zincado amb els emmaga zema s a
Mecano iga, axan aquells models que han es a o na s. En comple a un dels alba ans
emmaga zema s es llença.
D’aques a mane a es po eni ce esa del olum que s’es à zincan , en el seu seguimen
ins a o na a Mecano iga.
Una ima ge simbòlica d’aques p océs és la següen :
Figu a 33: Compa ació d'alba ans en zinca – Fon : p òpia
Pàg. 48 Memò ia
d’indica la da a, el p eu pe ona, el pes o al enca ega , i el p eu o al.
- FX6: Pe me e egis a l’a ibada a àb ica de xapa. És essencial pode indica
cada en ada amb el núme o d’alba à que li pe any, pe pode e un seguimen
del p oduc e co ec amen . En aques momen s’ha de suma al o al d’es oc
d’aques p oduc e que es é a àb ica.
- FX7: Mos a dins de cada comanda quin és el olum que al a pe eni .
- FX8: Indica de mane a isual que s’ha comple a l’en ega d’un ipus de xapa d’una
comanda, pe dona pas a la es a.
- FX9: C ea au omà icamen un documen on es mos i i l’es a (penden , en cu s,
comple a) de la comanda, on isuali za el olum i pes de xapa que queda pe
a iba , di idi segons el ipus, pe u ili za -los a les eunions.
- FX10: C ea au omà icamen documen on apa eixen els Alba ans a iba s en unes
da es de e minades, jun amen amb el seu p eu i el con ingu , pe pode acili a la
ac u ació.
Amb les uncions cla es a compli , s’han desen olupa una sè ie de p o o ips de pan alla a
a egi al p og ama Mecanoges pe inclou e les uncions indicades.
A con inuació, es mos en els p o o ips més elle an s, in oduï s b eumen pe la se a
inali a . Al documen annex han es a de alla s o s els eali za s.
- P o o ip 1: pan alla on in odui i isuali za les comandes que es eali zen,
solucionan les uncions FX2 i FX3. En in odui -ne una de no a, indica la da a, el
p eu pe ona d’ace i el p oduc e a enca ega . A con inuació es mos a:
Figu a 37: P o o ip llis a de comandes i in oducció d'una no a - Fon : p òpia

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 49
- P o o ip 2: Pan alla on s’in odueix l’a ibada de xapa amb el núme o d’alba à
co esponen , elaciona amb les uncions comen ades FX6, FX4 i FX7:
- P o o ip 3-4: ies pe llegi o busca alba ans de xapa (FX10):
o Visuali za els alba ans que ace en a un model conc e :
Figu a 39: P o o ip p ime a ia pe la lec u a d'alba ans de xapa - Fon : p òpia
Figu a 38: P o o ip a ibada de xapa amb el seu alba à - Fon : p òpia
Pàg. 50 Memò ia
o Pe un documen on apa eix el ecull d’alba ans d’una comanda, il an pe
les da es d’in e ès:
- P o o ip 5: Documen comp a de xapa, on su la comanda eali zada amb la
in o mació pe inen , elaciona amb la unció FX5:
Figu a 40: P o o ip documen alba ans de xapa - Fon p òpia
Figu a 41: P o o ip documen comp a de xapa - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 51
- P o o ip 6: Documen on mos a l’es a de d’en ega d’una comanda de xapa (FX5):
- Pe pode eballa amb o s els models de xapa de mane a p ede e minada, cal
que es iguin in oduï s dins de la pla a o ma (FX1). Pe e aques p océs, s’ha
pensa en amplia l’apa a Man enimien o-P oduc os ja exis en (on es an in oduï s
els p oduc es que es ab iquen o es comp en). Pe ò pe e -ho, cal iden i ica -los
de mane a di e en en l’apa a de Tipo P oduc o, a egin una no a possibili a
anomenada com a Xapa.
A més, és impo an a egi un apa a pe a o s els p oduc es on indica l’es oc
mínim que es ol eni a àb ica pe què apa egui pos e io men a la pan alla de
con ol d’es oc, i una casella on in odui l’es oc exis en . A con inuació es mos a
una cap u a de la pan alla exis en en un inici, a la qual se li hau ia d’a egi els pun s
comen a s:
Figu a 43: Pan alla ‘P oduc os’ - Fon : Mecanoges
Figu a 42: P opos a documen Es a de comanda de xapa - Fon : p òpia
Pàg. 52 Memò ia
Du an el disseny dels p o o ips d’aques pun es p oposa com es a à la comp a
de 'To nille ía' i 'O os'. Segui del p océs senzill que aques s p oduc es segueixen
de comp a i enda sense ha e de manipula -los (simplemen p epa a pe a les
comandes), en e una no a comp a d'aques s es suma an de mane a manual al
olum p è iamen exis en i s’in odui à mi jançan la casella ‘d'es oc exis en ’ què
es p oposa a egi segons l’explica a la da e a pan alla.
6.2. P océs de ab icació
Pel que a al p océs de ab icació, es p oposa sepa a -ho en es es acions: Punxona ,
Plega i Zinca . Aques es són sepa ades segons si es ol e el seguimen des del alle o
l’o icina. La dis ibució p oposada a la pla a o ma és:
- Talle
o Punxona
o Plega
- Zinca (o icina)
D’aques a mane a és possible nume a l’es oc que es é de cada p oduc e en cada
es ació de ab icació.
6.2.1. Talle : Punxona i plega
Els p ocessos que es eali zen a àb ica (punxona , e all i plega ) es p oposa que siguin
in oduï s pels ope a is. Pe aques mo iu, cald ia eballa amb una aule a indus ial lliu e
de mo imen pe o l’espai on eni accés a la pla a o ma, implican el bon uncionamen
de la connexió del wi i a o a la nau. D’aques a mane a, es pod ia indica quan s’inicia un
p océs i quan es inali za, pe què la pla a o ma pugui ac uali za l’es oc de les es acions. A
més de dona llibe a als ope a is de àb ica pe què con olessin elles els emps de
p oducció (acció que ja an a ui dia).
Obse ació: Cal eni en comp e que els ope a is només hau ien de eni accés la pan alla
on s’in odueixin les o d es de ab icació. D’aques a mane a s’e i a ien possibles
p oblemes a l’ho a de na ega pe la pla a o ma. Pe aques mo iu se ià necessa i c ea
un usua i del Mecanoges especial pe a ells.
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 53
Pe al de millo a la ges ió de l’es oc en el p océs de punxona es p oposen les següen s
uncions jun amen amb el diag ama que ep esen a el p océs:
Figu a 44: P opos a del p océs de punxona - Fon : p òpia
- FP1: Pe me e in odui nous p ocessos de ab icació.
- FP2: Pe me e indica si es ol punxona on plega .
- FP3: Pode pa i de la ma è ia p imà ia; en el cas de punxona es pa eix de la
xapa, i en el cas de doblega es pa eix de la xapa ja punxonada (p oduc e). A
l’indica de quin p oduc e es ol pa i , és necessa i isuali za el olum d’es oc que
hi ha; deixan u ili za com a màxim la xi a exis en .
- FP4: Pe me e indica pe a cada cas de què es ol pa i i a què es ol a iba , o
segui del olum a ob eni . Els passos a segui pe punxona se ien els següen s:
o Selecciona la xapa a u ili za jun amen amb el núme o d’aques a.
o Indica si es ac a de MVV, MVH, Ca el·la MVV, Ca el·la MVH, placa
d’unió, i ca el·les especials.
o Pe ca el·les:
▪ Selecciona can o del que es ac a (12, 16,18, 20), que hau ien
d’apa èixe p ede e mina s.
▪ Indica el olum de ca el·les que s’ob é pe xapa, pe així
pos e io men eni in oduï al p og ama el olum o al que es suma.
o Pe les plaques d’unió:
▪ Indica el nomb e de plaques que so i an pe planxa de xapa.
o Pe a les peces MVV i MVH:
▪ Selecciona can o del que es ac a (12, 16,18, 20).
▪ Indica si és ex em o cen al.
▪ Indica el núme o de peces que s’ob ind an pe cada xapa u ili zada.
▪ In odui la longi ud de peça a la qual es ol a iba , pe c ea un
p oduc e es anda di za . Poden es a p ede e mina s pe acili a el
eball dels ope a is. Men e que l’ample no cal ges iona -lo, pe què
la xapa es comp a amb un ample que en doblega -la quad a amb

Pàg. 54 Memò ia
el model que es ab ica. Això és impo an e -ho pe què el lla g de
la xapa no ha necessà iamen coincidi amb el de la peça a ab ica .
Si la xapa és més lla ga, es po ap o i a el es an .
- FP5: Pe me e a egi o d e de ab icació.
- FP6: T eballa a pa i de e alls de xapa sob an s. Pe an , sense oca l’es oc de
xapa, in odui el que es ab ica jun amen amb el olum que s’ob ind à.
- FP7: Pe me e isuali za un llis a amb o allò que s’es à punxonan , i en el cas de
ole anul·la al o d e pode esbo a -ho. Funció que a e e ència al llis a d’o des
de ab icació que s’ha ia p oposa en un p incipi.
- FP8: En el momen que l’acció inali za, la idea és que els obo s ho indiquin
au omà icamen . Pe al cas dels punxona s manuals, selecciona els p oduc es dels
quals acaba al ope ació i indica -ho, pe què passin a es a en es oc penden de
plega (i així ecalcula els olums). Obse ació: les plaques d’unió passen a zinca
di ec amen , no es pleguen.
En es udia la iabili a in o mà ica dels obo s en l’apo ació d’in o mació, no és possible
que aques s indiquin el i d’un p océs de punxona o plega a causa de la se a an igui a .
Pe la qual cosa, o s els p ocessos de àb ica hau an de se in oduï s pels ope a is:
emissió d’o de, eliminació d’o d e, i de p océs.
Els p o o ips p oposa s jun amen amb la se a explicació de uncionamen són àmpliamen
de alla s i mos a s a l’annex del p esen documen . A con inuació es mos en els més
des aca s:
- P o o ip 7: Pan alla on selecciona si ei es ol punxona o plega (FP1)(FP2),
mi jançan una pan alla com la següen :
Figu a 45: P o o ips decisió Punxona o Plega - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 55
6.2.1.1. Punxona
- P o o ip 8: Pan alla on mos a l’es oc de xapa (FP3). Selecciona aquell model
d’in e ès i el núme o de peces que es ol manipula . A egi l’o d e de ab icació.
- P o o ip 9: Pan alla on indica el p oduc e que es ol ab ica , elacionada amb les
uncions FP4 i FP5. El p océs consis eix a segui un segui de desplegables ins a
a iba a comple a la in o mació. Els desplegables depenen del p oduc e a ab ica
(MVV, MVH, Ca el·les...), que és el p ime que s’indica. A con inuació un p o o ips
sob e els desplegables esmen a s:
Selecció de xapa.
Obse ació: cal que les xapes sense
es oc inguin un colo di e en
En selecciona la xapa modi ica el seu
colo , isuali za l’es oc del que es
disposa i in odui el olum a punxona
Figu a 46: P o o ip pan alla es oc de xapa - Fon p òpia
Figu a 47: P o o ip on d'indica el p oduc e a ab ica - Fon : p òpia
Pàg. 56 Memò ia
- P o o ip 10: Llis a on eu e les ope acions en p océs (FP7):
6.2.1.2. Plega
Pel que a el p océs de plega , es p oposa el següen diag ama amb els p océs a segui
jun amen amb les uncions dissenyades:
- FPL1: Pa i d’una no a pan alla on es mos in els models en es oc p epa a s pe
plega , jun amen amb el seu olum. Simplemen , selecciona -los i indica quina
quan i a es ol plega pe eme e l’o d e.
- FPL2: Visuali za el que s’es à plegan , i pode cancel·la al acció.
- FPL3: En acaba , igual que en el punxona , quan es a mi jançan un obo , aques
ho ha d’indica , esbo an el olum de plegan i passan a se plega . En el cas de
p ocessos manuals, selecciona els que es inali zin pe què passin a o ma pa de
l’es oc de p epa a pe zinca . – Funció p oposada que queda desca ada a causa
de la limi ació ecnològica dels obo s.
Es p oposen els següen s p o o ips de pan alla pe indica el p océs de plega ,
desen olupa s al documen annex:
Figu a 49: P opos a pel p océs de plega – Fon : p òpia
Figu a 48: P o o ip de p oduc es en p océs de punxona - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 57
- P o o ip 11: En selecciona l'opció de plega , la pla a o ma po a a una pan alla on
es mos a l'es oc de p oduc es penden s pe plega (FPL1). Es selecciona el
p oduc e i s'indica el nomb e de peces en es oc a plega . Obse a els p o o ips
so a aques es línies que es p oposen pe al plega :
- P o o ip 12: Llis a on eu e els p oduc es que es an sen plega s, elaciona amb la
unció FPL2 p oposada:
6.2.2. Zinca
Pe al p océs de zinca , es p oposa e el seu seguimen des de l’o icina; supe isan els
olums exis en s en cada es ació a a és de la pla a o ma i en ian o eben p oduc e
mi jançan alba ans que s’en ega an a àb ica.
Cal dis ingi es posicions d’es oc pe aques p océs:
- Zincan , a l’emp esa ex e na
- Zinca , al maga zem de Mecano iga
- Clien , en el cas de se en ia el p oduc e di ec amen al clien sense passa pel
maga zem
Figu a 50: P o o ips on es selecciona el p oduc e penden de plega - Fon : p òpia
Figu a 51: P o o ip llis a de p oduc es en p océs de plega - Fon : p òpia
Pàg. 64 Memò ia
6.5. P opos es no aplicades
To i ole millo a i op imi za o el possible en elació al con ol d’es oc i p océs de
ab icació, algunes p opos es han es a desca a s pe c eu e no se necessa is. Cal
ema ca , que aques a millo a é la inali a de acili a o p océs, pe an , com més senzill
i més concen ada es igui la in o mació millo .
Les p opos es desca ades a des aca són:
- No es c eu necessa i l’apa ició d’alguna ala ma en baixa l’es oc d’un p oduc e més
del comp e, pe ò sí mos a el que se ia l’ideal; possiblemen en la pan alla de
con ol d’es ocs, pe iden i ica àpidamen els olums i juga amb aquells models
del que hi hagi majo es oc.
- No es c eu impo an eali za un es udi sob e quines peces i en quins momen s
pa eixen up u a d’es oc, pe in en a eu e endències i així e i a -les en el u u .
Això és pe què assegu en a l’emp esa que són de mane a pun ual i pe p ojec es
o a de la no ma, i que el seu impac e és insigni ican .
- Tampoc és d’in e ès iden i ica les peces amb codis QR o u ensilis simila s. Això és
pe què no es c eu que la se a iden i icació sigui di ícil (amb mesu es àpides
s'aconsegueix), a més d’es a col·loca s en posicions o denades. Més a ia una
ansició a aques a me odologia se ia més p oblemà ica. Amb l'o d e que es
segueix a l'emp esa no ha de se un p oblema; i a àb ica ho co obo en.
Amb o es les uncions de inides i p o o ips acaba s, queda e el seguimen de l’e olució
del eball de l’equip de l’emp esa d’in o mà ics pe acla i dub es, comen a alguna
modi icació que es c egui pe inen o e epàs de l'es a en què es oba el p ojec e. A
l'espe a de la implemen ació d’aques es ampliacions pe ap end e el seu uncionamen ,
pode comp o a el seu ús i assegu a la u ili a i l'a anç en e s el p océs de con ol d'es oc
i ab icació. És essencial es a segu de què o es à co ec e i ap end e a l'o icina l'ús del
p og ama de ini iu que c een els p og amado s, abans de e el ecomp e d'es oc pe
in odui al p og ama i ensenya als ope a is com unciona à el nou p océs.
6.6. Resul a espe a
To es les p opos es indicades pe me an amplia la pla a o ma in o mà ica Mecanoges ,
do an -la de les eines necessà ies pe compli amb les uncions iden i icades en cada àmbi
i execu a els objec ius es able s en l’inici del p ojec e.
S’espe a digi ali za i ecolli l’es oc de l’emp esa, jun amen amb la se a ac uali zació
cons an , en el seguimen dels p ocessos de àb ica i op imi zan o es les uncions

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 65
possibles elacionades amb el con ol d’es oc i el p océs de ab icació, com la egulació de
so ida de p oduc e o l’accep ació de nous p ojec es. Així, dona més eines que acili in les
ope acions, de mane a que siguin més àgils pe al de edui signi ica i amen el emps que
compo a du -les a e me.
Recupe an la aula compa a i a del capí ol 5.3 (on s’iden i iquen pun s a millo a ), a
con inuació es mos en les uncions en les quals es p e én ob eni un impac e di ec e,
a iban a la educció del emps que en un inici eque eixen:
Pun s ebles
Millo a de emps espe ada
Fal a de egis e digi al
Bon egis e digi al
Supe isió pe inspecció ( al a de p ecisió)
Supe isió d’es oc mi jançan la pla a o ma
Temps eque i pe a la supe isió d’es oc:
- O icina: 1 ho a dià ia de mi jana
- Fàb ica: 3 ho es dià ies de mi jana
Temps eque i pe a la supe isió i
manipulació de l’es oc:
- O icina: 30 minu s dia is
- Fàb ica: 2:30 ho es dià ies de
mi jana
Temps eque i pe de e mina o d es de
ab icació:
- 1 ho a en eunions se manals de
mi jana
- 3 ho es pe p e eu e la p oducció i
en ega de ma e ial se manals
Temps eque i pe de e mina o d es de
ab icació:
- 1 ho a en eunions se manals de
mi jana
- 3 ho es pe p e eu e la p oducció i
en ega de ma e ial se manals
Temps eque i pe de e mina una
comanda de xapa:
- Supe isió d’es oc exis en : 1 ho a
- Re isió de p oduc e penden a
eb e: 20 minu s
- Posada en comú de l’es oc que es
necessi a à: 2 ho es
- Decisió de la comanda: 1 ho a
Temps eque i pe de e mina una
comanda de xapa:
- Supe isió d’es oc exis en : 20
minu s
- Re isió de p oduc e penden a
eb e: 20 minu s
- Posada en comú de l’es oc que es
necessi a à: 2 ho es
- Decisió de la comanda: 1 ho a
Sob ecà ega pe con ola l’es oc sob e
els eballado s
Reducció de la cà ega que compo a el
con ol d’es oc sob e els eballado s,
Pàg. 66 Memò ia
L’es imació de la educció de emps ha es a anali zan el emps que es eque eix en un
inici i simulan o suposan el que se ia necessà ia amb les millo es implemen ades;
iden i ican les ope acions que se ien modi icades pe eu e com se ia el can i.
Enca a que no deixen de se objec ius, s’ha de se ealis a, i pa i de la base que no en
o es les ope acions és possible ob eni una educció de emps; pe ò sí op imi za -les i e -
les més amenes amb les eines que p e én ob eni la digi ali zació eballada en el p esen
p ojec e. Amb l’espe ança d’a iba a aques es educcions de emps, s’espe a ob eni una
sensació de disminució de ca ega de eball (p oduïda pe l’agili zació dels p ocessos de
con ol d’es oc), donan més emps pe al es obligacions i con o en el eball.
donan emps pe a al es obligacions
Temps eque i pe es ima l’es oc a en ia
a zinca : 1 ho es se manals
Temps eque i pe es ima l’es oc a en ia
a zinca : 40 minu s se manals
Alba ans pe en ia a zinca manuals:
poden po a a e o i pè dua de emps. De
mi jana 10 minu s pe a cadascun, a iban
a consumi més d’una ho a se manalmen
Alba ans pe en ia a zinca manuals:
poden po a a e o i pè dua de emps.
Au omà ics
Pè dua de la açabili a del p oduc e
Bon seguimen de l’e olució del p oduc e
Taula 3: Compa a i a dels esul a s espe a s – Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 67
7. P océs de p og amació
Enca a que el p esen p ojec e no inclou eali za di ec amen la p og amació de les
ampliacions, sí que in e é en el seguimen d’aques a asca. En aques pe íode de emps,
la comunicació amb l’equip d’in o mà ica é un pape onamen al en el desen olupamen
del p oduc e. Mi jançan eunions pe iòdiques, s’a iben als p o o ips inals esmen a s al
pun an e io , desp és d’un p océs d’e olució i madu ació. To i això, a iba a un ce pun
del p océs, es dona llibe a a l’equip d’in o mà ics i als seus dissenyado s pe què eballin
pe eali za les ampliacions que c euen necessà ies, modi ican els p o o ips als quals
s’ha ia a iba i es end e les uncions que c euen con enien s.
Du an el seu seguimen , es p oposen possibles da es de pujada de les no e a s a la
pla a o ma, es comen en les modi icacions que s’es an en i s’ac uali za sob e l’es a de
desen olupamen . A més, es conc e a com se à la se a pos a en uncionamen i quina
s’espe a que sigui l’e olució; p ocessos comen a s en els següen s capí ols del p esen
documen .
G àcies a la p edisposició pe pa d’ambdós equips, s’agili za el p océs pe a iba an lluny
com sigui possible dins del e mini del p esen p ojec e.
Pàg. 68 Memò ia
8. Resul a de la p og amació: ampliacions de la
pla a o ma de ges ió
En el p esen capí ol es mos en i comen en els nous apa a s implemen a s pels
p og amado s a la pla a o ma de ges ió. Així, anali za pos e io men els pun s que ho
eque eixen pe co egi e ades o ins i o e p opos es de millo a.
El p ime can i del qual pa i , són les no e a s a la capçale a del Mecanoges . S’ha
inco po a un nou apa a anomena Fab icación, on es poden ges iona les següen s
ope acions:
- Reali za comandes de xapa
- Visuali za i con ola l’e olució de xapa a p oduc e, amb el mòdul O denes de
elabo ación
- Ges iona l’es oc del zincado
- Eme e les o d es de ab icació, mi jançan el mòdul Talle
Obse a la següen igu a pe eu e les no e a s esmen ades:
A més, s’ha a egi un mòdul a l’apa a S ock on accedi a la pan alla de Con ol de
s ock pe eu e els olums de cada p oduc e que hi ha a cada es ació (mol semblan
a la p opos a del 6.4.). A con inuació d’ajun a una cap u a de pan alla on es mos a
aques a ampliació:
Figu a 61: Apa a ab icació - Fon : p òpia
Figu a 62: Ampliació de l'apa a d'es oc - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 69
A con inuació, es mos a l’explicació de les ampliacions di idida segons l’àmbi o ús que
enen:
8.1. In oducció dels models de xapa i ges ió dels p oduc es
Seguin la p opos a del pun 6.1., els models de xapa s’in odueixen a l’apa a
Man enimien o -P oduc os, on s’ha a egi l’opció de p oduc e ipus Chapa. D’aques a
mane a es soluciona la unció FX1 iden i icada al capí ol 6.1. A més, s’ha amplia la
in o mació a in odui pe pode e el seguimen del p océs de ab icació amb la pla a o ma.
La in o mació a indica és:
- Es oc mínim del p oduc e
- Es oc ac ual del p oduc e
- Indica si el p oduc e es Zinca?: sí o no
- Indica si el p oduc e es Fab ica?: sí o no
o Pe al cas de què sí que es ab iqui, cal indica :
▪ P oduc e a ab ica (MVH, MVV, Ca el·la MVH, Ca el·la MVV,
Ca el·la especial, Plaques d’unió)
▪ Mida (can o)
▪ Model: Ex em o cen al
A con inuació, es mos en les ampliacions comen ades sob e aques es línies. Fen
e e ència al pun 6.1, es po ap ecia el can i compa an la igu a 43 amb les següen s:
En el cas dels p oduc es ipus Fe o (les peces que es ab iquen a Mecano iga), són
selecciona s pe se ab ica s i zinca s, indican la in o mació opo una que eque eix el nou
Figu a 63: No a pan alla de 'P oduc os' - Fon : p òpia

Pàg. 70 Memò ia
mòdul.
La es a de p oduc es, en no segui el ci cui de ab icació i zinca , no es modi iquen. Pe ò
és d’in e ès indica l’es oc mínim esmen a .
8.2. Comp a de xapa
Con inuan amb la p opos a de allada al pun 6.1, s’ha implemen a una pan alla on
isuali za el llis a de comandes i on pode a egi -ne de no es ( uncions iden i icades al
pun 6.1, FX2 i FX3) . Cadascuna es à iden i icada amb el seu codi (el mes i l’any de la
comanda), la da a en què s’in odueix, el p eu pe ona de xapa i l’es a en el qual es oba
(penden , pa cial o en ega ). A con inuació es mos a una cap u a de pan alla on es mos a
l’ampliació esmen ada:
En a egi una comp a no a, cal ompli manualmen les caselles esmen ades i el olum de
cada model que es eque eix al com es mos a a con inuació amb les ampliacions
eali zades :
Figu a 64: Pan alla de comp a de xapa - Fon : p òpia
Figu a 65: C eació d'una no a comp a - Fon : p òpia
Iden i icació
Da a d’in oducció
P eu €/ ona
Es a
Opcions pe ges iona
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 71
Si es ol e qualse ol modi icació d’una comanda, a l’apa a De alles de la comanda es
poden modi ica els olums i els models d’in e ès, al com es p oposa a a la unció FX4 del
capí ol 6.1. També pe me eu e l’es a d’en ega de cada model (FX7 capí ol 6.1), in odui
l’a ibada de xapa jun amen amb el seu alba à (FX6 capí ol 6.1.) i eu e el pes del qual es
ac a.
A con inuació, la cap u a de pan alla que mos a l’accés a l’opció De alles d’una comanda
de xapa :
Pe modi ica l’es a d’en ega d’un model, cal e -ho a de mane a manual (indica penden ,
pa cial o en ega ), a causa de la a iabili a en e la comanda i el que es ep. Pe a cada
es a co espon un colo di e en , que can ia au omà icamen en indica l’es a d’en ega,
acili an la lec u a de la in o mació, unció p oposada al capí ol 6.1 (FX7).
A més, en aques a pan alla ambé es poden llegi els alba ans pe inen s, acili an
in o mació conc e a i di ec a del model selecciona al com es mos a a la següen ampliació
de cap u a de pan alla:
Figu a 66: Pan alla 'De alles' en el p océs de comp a - Fon : p òpia
Figu a 67: Alba ans d'un model - Fon : p òpia
Pàg. 72 Memò ia
Pe al a banda, s’ob é in o mació de mane a àpida mi jançan els documen s Comp a i
Alba ans (FX5, FX9 i Fx10). En el p ime , es dona in o mació sob e la comp a eali zada i
l’es a d’en ega, simpli ican la idea inicial de ep odui un pe a cadascun. En el da e
documen , es p opo cionen els núme os d’alba à jun amen amb el seu con ingu , il a
segons la da a d’in e ès. So a aques es línies es ema quen aques es opcions:
El documen Comp a de chapa, ha es a mol ú il des del p ime momen , agili zan i
acili an la lec u a d’in o mació sob e l’es a de la comp a i els olums demana s.
L’es uc u a és la següen :
Figu a 68: Documen s sob e les comp es de xapa - Fon : p òpia
Figu a 69: Documen ‘Comp a de chapa’ - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 73
El documen Alba anes és d’in e ès a causa del esum que eali za sob e els alba ans de
xapa i el seu con ingu ; a més de la o ma de il a mi jançan la da a. An e io men , es
pe dia mol de emps buscan els alba ans d’en ega de xapa a xi a s. L’es uc u a és la
següen :
Un cop is que el uncionamen del p océs de comp a de xapa és co ec a, s’in odueixen
les da e es comandes amb ma e ial penden de eb e. Així, es enen digi ali zades i es a
el seguimen de la se a e olució a a és del Mecanoges .
8.3. P océs de ab icació
En el p esen apa a es mos en els esul a s de la digi ali zació en quan al p océs de
ab icació, esul a s ob ingu s a pa i de les p opos es de millo a comen ades al pun 6.2.1.
8.3.1. P océs Punxona i plega
Es pa eix d’una pan alla on es decideix si el p océs a eali za és de punxona o plega ,
unció esmen ada al pun 6.2.1 (FP2), al com es mos a a la següen cap u a de pan alla:
Figu a 71: In oducció de plega o punxona - Fon : p òpia
Figu a 70:Documen 'Alba ans de xapa' - Fon : p òpia
Pàg. 80 Memò ia
9. Implemen ació a l’emp esa
La posada en uncionamen del les ampliacions de la pla a o ma Mecanoges , eque eix
plan eja el p océs d’implemen ació a l’emp esa, p oposan i seguin el següen diag ama
de blocs:
Amb l’es uc u a plan ejada, es p oposa di idi l’explicació del p océs amb els capí ols a
con inuació:
9.1. Passos p e is
Du an el p océs de p og amació, es ecupe a el ema sob e com es ac a ien els p ocesso
de àb ica. Tal com s’indica a l’apa a 6.2, on s’anali za com in odui els p ocessos de
ab icació i com e el seguimen de l’es oc en les di e ses es acions, es conclou, que la
in o mació s’in odui à de mane a manual pels ope a is amb l’ajuda d’una aule a indus ial.
En aques cas, s’ha adqui i la mos ada a con inuació:
Figu a 82: Taule a indus ial - Fon : p òpia
Figu a 81: Diag ama de blocs implemen ació a l'emp esa - Fon : p òpia

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 81
Aques a és p og amada amb un accés di ec e a la pla a o ma Mecanoges , mos an
di ec amen el mòdul Talle , que és l’ú il pels ope a is. En el cas d’ha e -hi qualse ol
p oblema, ambé hi ha accés des dels mòduls de l’o icina al com es mos a a la igu a 62.
Pe inicia la posada en ma xa, és necessa i que l’equip de Mecano iga implica en el
p ojec e comp engui o allò que s’ha implemen a , la in o mació que es eque eix pe
u ili za les millo es, així com el nou uncionamen de les ampliacions; pe adap a -se i
u ili za -lo el més àpid possible.
Un cop les ampliacions es an pujades a la pla a o ma, el p ime pas a eali za , indica pe
l’equip d’in o mà ics, és en a els models de xapa de la qual pa eix el p océs de ab icació.
Seguin el nou uncionamen comen a al pun 8.1, s’in odueixen una a una, indican la
in o mació eque ida i deixan egis e de o s els models. So a aques es línia, es mos a
com ha es a la in oducció de la xapa en aques apa a del Mecanoges :
Cal eni en comp e que pe mo ius de con idenciali a , han es a ocul ades algunes dades.
D’aques a mane a, es esol la unció de egis a els models de xapa en la pla a o ma,
iden i icada al pun 6.1.
També s’ac uali za la in o mació de la es a de p oduc es, indican l’es oc mínim de
cadascun i, seleccionan en els p oduc es ipus Fe o que es zinquen i es ab iquen
(comen a al pun 8.1).
Figu a 83: Xapa in oduïda al Mecanoges - Fon : p òpia
Pàg. 82 Memò ia
9.2. Comp o ació del uncionamen
Amb la xapa in oduïda co ec amen , es p ocedeix a eali za di e ses comp o acions pe
co obo a l’execució de les uncions esmen ades al lla g del pun 6.
To es les p o es han es a eali zades amb els models ipus MVH12, sen selecciona a
l’a za , dels quals s’han suposa els ni ells d’es oc pe eali za ci cui s de p océs i e les
comp o acions esmen ades.
Desp és d’un dens p océs de comp o acions dels di e en s apa a s del p og ama de ges ió
amb les millo es in oduïdes, solapa amb el seu ap enen a ge, es po conclou e que
l’ampliació inal del p og ama in o mà ic pe me esold e les uncions de allades al capí ol
6. Pe ò com o p oduc e nou, eque eix d’es udi i es oben aspec es a modi ica o millo a .
En se un p oduc e nou i sense an eceden s en l’emp esa, cal di e encia en e inno acions
que són di e en s de com ha ien es a pensades en un inici, i aquelles que són e ònies.
Es udian el nou p oduc e, s’iden i iquen mòduls que han de se co egi s, dels quals
des aquen:
- E1: En el p océs de comp a de xapa, el pes indica pel p og ama és pe uni a de
p oduc e, i no pel o al de la comanda. A la següen ima ge es mos a aques e
p oduï amb la comanda de p o a esmen ada an e io men :
- E2: En la pan alla de ab icació, on s’indica si el p océs és de punxona o plega ;
l’opció Punzonado és anomenada Fab icación, quan hau ia de se di ec amen
Punzonado. Obse a la ima ge so a aques es línies on es mos a al e ada:
Figu a 84: E ada en el pes pel p océs de comp a - Fon : p òpia
Figu a 85: Nomencla u a e ònia pel p océs de punxona - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 83
- E3: No es po en ia p oduc e a zinca si l’es oc de Zincado ( inal) es oba en
nega iu. Aques a si uació es po p odui si es euen alba ans pe se p epa a i hi
ha al a d’algun componen . Pe aques mo iu s’ha d’ac ua àpidamen pe eni -ho
p epa a al més a ia possible. Aques a e ada impedeix el eco egu del ci cui .
La cap u a de pan alla mos ada so a aques es línies mos a com no es dona la
possibili a d’en ia plaques d’unió en oba -se en la si uació esmen ada:
- E4: L’o d e de les columnes del p océs de p oducció (es acions) a les pan alles
S ock de zincado i Con ol de S ock no co espon a l’o d e segui pels p oduc es
(enca a que els olums sí an co ec amen el ci cui ). Aques e di icul a el eball.
L’o d e ha de se : Punxona , Punxona i Plega , en zincado , zinca . Obse a les
cap u es de pan alla on es mos a aques o d e inco ec e:
Figu a 87: Od e e oni de les columnes a la pan alla 'Con ol de s ock' - Fon : p òpia
Figu a 86: Impossibili a de zinca p oduc e - Fon : p òpia
Figu a 88: O d e e oni de les columnes pe ‘S ock de zincado ’ - Fon : p òpia
Pàg. 84 Memò ia
- E5: Reco egu e oni dels p oduc es que no són ipus Fe o. Es posa pe exemple
els p oduc es de ipus ca gols, dels quals s’in odueix el seu olum a l’apa a
man enimen -p oduc es (no e a de l’ac uali zació), i han de se es a s en eu e
alba ans. Pe ò la qües ió és que són es a s de l'es ació Zincado, c ean con usió.
La ima ge so a aques es línies mos a com el p océs que a no és co ec e:
Obse ació: els olums d’es oc no són eals.
- E6: No és possible egis a el núme o d’alba à dels p oduc es e o na s de zinca
9.3. In en a i i inco po ació de la es a de l’equip
Fe a la comp o ació del uncionamen de les no e a s de la pla a o ma de ges ió, es
conclou que el p oduc e es à p epa a pe en a en uncionamen . Pe an , es p ocedeix
a e el ecomp e i in oducció d’es oc a la pla a o ma, a con ola l’e olució i o ma al
pe sonal. Així es dona pas al p incipi del i, començan a eballa amb la me odologia
dissenyada, espe an se ben adap ada pe o es les pa s. El segui d’ope acions es
plani ica i op imi za pe se el més e icien possible, donan el diag ama de blocs que es
mos a a con inuació:
El p ime és comunica els can is a l’equip de àb ica, pe in o ma com se à la no a
me odologia de eball i ajudin en la posada en ma xa ins a eni -ho o es able .
Figu a 89: Ci cui inco ec e pels p oduc es no e o - Fon : p òpia
Figu a 90: Diag ama de blocs on s’a iba a la me odologia de eball inal - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 85
Un cop això, un dels passos més impo an s: el ecomp e de l’es oc. Aques és més
complica de l’espe a , a causa de la cà ega de eball i els olums amb els quals es
eballa. Es enen en comp e aquells alba ans que enca a no es oben p epa a s i els
can is que es duen a e me d’úl ima ho a. Cada model compo a de mi jana un dia de
eball. El ecomp e és o almen manual i pe inspecció; i en alguns casos es comp a amb
ajuda dels ope a is, sob e o pel que a al ecomp e de la xapa neg a (sense p ocessa ).
Un cop comp abili za , s’in odueix al Mecanoges mi jançan alba ans ic icis o la simulació
de p ocessos de ab icació, pa in de la xapa i simulan l’e olució en e es acions. No és
possible u ili za el mòdul P oduc os a causa d’una pe i a e ada en el sis ema. Es segueix
la me odologia de comp a un model i seguidamen in odui -lo a la pla a o ma; així,
pos e io men e -ne un di e en . A la següen igu a es mos a una ins an ània del momen
del ecomp e:
To segui , es o ma al pe sonal de l’o icina, pe què enca a que no duguin a e me el con ol
d’es oc, puguin llegi les pan alles més singula s com Con ol de S ock o Ve Componen es
en eali za alba ans. És un p océs simple, una eunió de pe sonal on es mos en les
no e a s de la pla a o ma mi jançan uns del o dinado s de l’o icina, explican el nou p océs
que s’espe a segui i a qui a ec a.
Du an les p ime es se manes, es con ola de l’es oc des de l’o icina; supe isan que els
olums can ien co ec amen d’es ació i que el ci cui és adien . En aques momen , és
especialmen impo an la comunicació en e els ope a is i l’o icina, pe què en el cas
d’oblida comunica alguna acció l’es oc es pod ia desquad a .
Amb la segu e a que és co ec e, es eali za la o mació als ope a is pe u ili za el nou
mòdul del Mecanoges pe àb ica. Aques a expilació es plan eja en un inici a l’o icina,
mos an als ope a is els can is que s’han e , el seu ús (especialmen dels mòduls de
Talle ) i la millo a que aques es poden po a , pe què comp enguin que són essencials en
el p ojec e i inguin mo i ació. Un cop e , es eco e a àb ica amb la aule a indus ial i es
Figu a 91: Recomp e d'es oc - Fon : p òpia

Pàg. 86 Memò ia
epassa el p océs a segui , pa an en les di e en s es acions i inci an als eballado s a
u ili za el nou mòdul de alle del Mecanoges . Es pa la sob e com dis ibui la
esponsabili a d’in odui la in o mació i es eali zen di e sos simulac es. La ma è ia i
explicació no po a més d’unes poques ho es, pe ò el seguimen i la supe isió del nou
uncionamen omana ins assegu a que no hi ha possibili a de dub e o e o . Amb la
col·labo ació i la posada en comú dels ope a is, el p océs implemen a el oben ence a i
adien . Finalmen , degu a la apidesa dels p ocessos (que no solen po a més d’unes
poques ho es), es de e mina que les ope acions les in odui an un cop hagin inali za ,
es al ian passos i assegu an el p oduc e ob ingu . Amb ce a segu e a i p edisposició,
els ope a is comencen a in odui els p ocessos de p oducció, sen ajuda s i ecolza s pel
pe sonal de l’o icina que s’ocupa del p ojec e (com és el cas de l’au o ) ins el momen que
no sigui eque i .
A iba a un ce oda ge, es p e eu e e isions pun uals d’es oc pe con i ma el bon
uncionamen i la ce esa dels olums mos a s al Mecanoges .
9.4. P opos es de millo a
Com ha passa al lla g de l’e olució de la pla a o ma Mecanoges , amb la p àc ica i la u ina
es de ec en possibles millo es que pod ien agili za el p océs. En aques cas, es des aquen
les següen s:
- P1: Millo a es è ica del documen Comp a de Xapa. Enca a que la in o mació
donada és co ec e, es acili a ia la se a lec u a si es igués sepa a pe colo s o
ma ges al com ho es à a l’apa a de alles d’aques a secció.
- P2: Mòdul pe pode elimina xapa (a la ma eixa pan alla de punxona ), pe què els
ma eixos ope a is puguin elimina -ne en cas que s’u ili zés pe a algun al e se ei
o simplemen no os conseqüen amb l’es oc eal.
- P3. Ala ma en e alba ans, que es es eu e en el cas que no hi hagués es oc
d’algun p oduc e selecciona . Enca a i no ha e -hi, ha de deixa eali za -lo.
9.5. Rec i icacions i millo es inals
Desp és d’un pe íode de uncionamen , s’amplien les millo es comen ades als capí ols 9.2
i 9.4. De nou, solucionades amb la in e enció de l’equip d’in o mà ics, amb el quals es
con inua en cons an con ac e pe a la e isió i seguimen del p ojec e. Les ac uali zacions
eali zades ins al momen que són d’in e ès des aca es mos en a con inuació:
- En el p océs de comp a de xapa, elaciona amb l’e ada E1, el pes o a apa eix
co ec amen , al com s’obse a amb la següen ampliació de cap u a de pan alla:
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 87
- L’opció de punxona , ja és anomenada com a al, solucionan l’e ada E2:
- Pe me en ia p oduc e a zinca quan Zincado és nega iu (E3)
- El nou documen Comp a de chapa és mol més in uï iu i àgil de llegi , donan
so ida a la p opos a P1 del pun 9.4. El seu o ma inal és:
Figu a 92: Pes de comp a de xapa co ec e - Fon : p òpia
Figu a 93: Opció ‘Punzonado’ - Fon : p òpia
Figu a 94: Nou documen ‘Comp a de chapa’ - Fon : p òpia
Pàg. 88 Memò ia
- Relaciona amb la p opos a d’una ala ma en e alba ans si no hi ha es oc (P3 del
pun 9.4), s’ha a egi l’opció Ve componen es, on pode supe isa l’es oc exis en
dels componen s del ki en qües ió sense ha e de e ocedi a la pan alla Con ol
de S ock, al com es mos a a con inuació:
Enca a i se una bona ampliació, es c eu in e essan l’apa ició d’una ala ma en el
cas que un dels componen s no ingués es oc, pe agili za al màxim el p océs.
Millo a que queda a espe a o a del p ojec e
Obse ació p ime a: no ha es a possible e el ecull d’alba ans de la o nada de zinca ;
pe la qual cosa queda penden pe a una p òxima ampliació.
Obse ació segona: les millo es o e ades no solucionades es an en p océs pe se
esol es; pe ò g àcies a l’es uc u a ob inguda ins a l’ac uali a , és possible eballa amb
les no es ampliacions.
Figu a 95: Pan alla 'Ve componen es' - Fon : p òpia
Figu a 96: Opció 'Ve Componen es' als alba ans - Fon : p òpia
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 89
10. Resul a s
En aques capí ol es mos en els esul a s ob ingu s amb el p ojec e. P ime amen , es
alo a la u ili a de les di e en s ampliacions implemen ades al Mecanoges i pos e io men
es quan i ica el seu impac e.
Un cop el p oduc e ha en a en uncionamen , es conclou que el sis ema implemen a és
adequa .
Amb les pan alles de la pes anya Fab icación i l’apa a Con ol de es oc, s’aconsegueix
digi ali za l'es oc de la àb ica, an de xapa com de p oduc e; man enin -lo cons an men
ac uali za i àcilmen e isable. Aques aspec e agili za an l'en ada com la so ida d'es oc,
a més de millo a el con ol del p oduc e i al es uncions del p océs.
El p océs de comp a de xapa és millo a g àcies al nou apa a amb el què eali za -lo,
agili zan la lec u a de la in o mació i deixan cons ància de les comp es. A més de e un
ecull exhaus iu dels alba ans d’a ibada, acili an el seu emmaga zema ge.
Amb l’apa a Talle i Ó denes de elabo ación, es deixa cons ància i es eali za el seguimen
del p océs de ab icació. Amb la col·labo ació dels ope a is, és possible ac uali za la
ma è ia que hi ha en cada es ació. Cal des aca que el p oduc e ob ingu (ampliació del
Mecanoges ) esul a sa is ac o i pe al pe sonal, i es ca ac e i za pe la se a simplici a i
e icàcia, adequades a les necessi a s del cas.
Ó denes de elabo ación pe me e el seguimen de la açabili a en can ia la ma è ia
xapa a p oduc e, acili an la supe isió d’aques a con e sió; impo an pe a con ols de
quali a i p oducció.
La pes anya Es oc de zincado , pe me ami a el p océs d’en ia ma e ial a zinca ;
p opo cionan ins i o els alba ans de so ida de p oduc e, agili zan el p océs. D’aques a
mane a, l’es oc que es à sen zinca apa eix a la pan alla Con ol de es oc, pe me en la
se a e isió de mane a àpida, p ecisa i ac uali zada.
Aques a da e a pan alla comen ada, pe me eu e l’e olució de l’es oc i il a segons els
in e essos del momen , donan solucions de mane a àpida pe si no hi ha es oc del
p oduc e d’in e ès inicial. In e é signi ica i amen en l’op imi zació del p océs de comp a
de xapa, donan de mane a àpida els olums dels que es disposa. A més, és clau en la
egulació de la so ida d’es oc, acili an les dades eque ides, p o ocan una educció
signi ica i a dels emps amb espec e el necessi a an e io men . Aques ac o , dona
p ecisió en quan a dona da a al clien pe en ega ma e ial. Pe al a banda, acili a
in o mació sob e l’e olució de l’es oc, d’aques a mane a és possible ixa els p oduc es que
enen p io i a pe se enu s i obse a possibles can is de p io i a s quan a la p oducció
de ma e ial.
Pàg. 96 Memò ia
- Cos dels se eis de l’emp esa in o mà ica pe e aques es ampliacions al
p og ama. Aques es despeses han es a cos eja s amb es sub encions que
p opo ciona la Unió Eu opea anomenades ‘Ki s digi als’; a o ga s amb la inali a de
digi ali za i ac uali za les pla a o mes de les emp eses.
- In e sió en una aule a indus ial pe al eball amb el p og ama a àb ica
- Fo mació a àb ica i adap ació al p océs
- Fo mació i adap ació a col·labo ado s que no in e enen ne el con ol d’es oc
En la següen s aula de càlcul es quan i iquen els cos os associa s als pun s an e io s:
Desc ipció
Quan i a
Cos uni a i
To al
Cos del se ei de
l’emp esa in o mà ica
3 ki s
4.000 €𝐾𝑖𝑡 𝑑𝑖𝑔𝑖𝑡𝑎𝑙
12.000 €
Taule a indus ial
1 uni a
512,4 €
512,4 €
Fo mació a àb ica i
adap ació al p océs
18 ho es
14,123 €ℎ𝑜𝑟𝑎
254,574 €
Fo mació a pe sonal
addicional
4 ho es
18 €ℎ𝑜𝑟𝑎
72 €
To al: 12.838,97 €
Taula 6: Cos implemen ació - Fon : p òpia
12.3. Quan i icació de esul a s i es al i econòmic
En el p esen capí ol es dona lloc a l’impac e econòmic del p ojec e, es udi de la se a
iabili a i endibili a .
Relaciona amb la quan i icació eali zada al capí ol de Resul a s (pun 10), on s’ha es ima
la educció del emps eque i pe al con ol d’es oc i p ocessos de ab icació, és possible
mone i za la millo a que el p esen p ojec e p opo ciona.
S’es ima que el bene ici se manal és de 32,37 ho es; emps que es po adui amb un
guany pe ho a de 16,07 €ℎ𝑜𝑟𝑎 (es imació del cos en e pe sonal de àb ica i d’o icina),
donan el següen es al i:

Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 97
Taula 7: Es al i ob ingu - Fon : p òpia
Amb els cos os i els es al is quan i ica s, es calcula el pe íode de endibili a de la in e sió
eali zada:
Desc ipció
Cos o al
Es al i o al
Cos o al del p ojec e
12.838,97 € + 9.323,45 €
22.162,42 €
Cos o al pe
l’emp esa
22.162,42 € -12.000 €
(sub enció)
10.162,42 €
Es al i ob ingu
520,18 €𝑠𝑒𝑡𝑚𝑎𝑛𝑎
Taula 8: Balanç de cos os - Fon : p òpia
Si es di ideix els cos os pe l’es al i se manal, s’ob é el emps amb el qual és e o nada la
in e sió:
Desc ipció
Càlcul
To al emps de e o n
Re o n cos del p ojec e
22.162,42 € / 520,18 €𝑠𝑒𝑡𝑚𝑎𝑛𝑎
42,6 se manes
Re o n in e sió de emp esa
10.162,42 € / 520,18 €𝑠𝑒𝑡𝑚𝑎𝑛𝑎
19,52 se manes
Taula 9: Temps de endibili a - Fon : p òpia
Pe an , es po conclou e que la despesa del p ojec e és e o nada en 43 se manes, és
di , en deu mesos ap oximadamen . Pe al e banda, g àcies a les sub encions
esmen ades, el cos a assumi pe pa de l’emp esa és in e io , eduin el emps de
endibili a a 20 se manes, menys de 5 mesos.
Enca a que la implemen ació de millo es en el con ol d’es oc i de p ocessos de ab icació
no hagi es a pensada pe eb e endibili a econòmica, sinó pe eni un majo con ol i
acili a s pel p océs; es esol amb guany de emps, i pe an en un es al i mone a i, en -lo
iable i endible pel que a l’àmbi econòmic.
Desc ipció
Quan i a
Es al i uni a i
To al es al i
Es al i d’ho es pel con ol
d’es oc i p océs de ab icació
32,37 ℎ𝑠𝑒𝑡𝑚𝑎𝑛𝑎
16,07 €ℎ𝑜𝑟𝑎
520,18 €𝑠𝑒𝑡𝑚𝑎𝑛𝑎
Pàg. 98 Memò ia
13. Es udi ambien al
Al p esen pun es du a e me l’a aluació ambien al del p ojec e, incloen la implemen ació
de les mesu es. Els ac o s d’in e ès són:
- Despesa d’ene gia elèc ica amb l’ús dels dos o dinado s u ili za s a
l’o icina. En aques cas, es calcula que els o dinado s han es a u ili za s 13
se manes ( emps del p ojec e). Un, 5 ho es dià ies, i l’al e 8 ho es dià ies;
a iban a un o al de 845 ho es d’ús. Segons la Comissió Eu opea, un
o dinado p odueix en e 50 i 235 g ams de CO2 pe ho a [19], s’es ima que
l’emissió d’aques gas ha es a de 142,5 𝑔𝐶𝑂2 x 845 ho es = 120.412,5
g ams de CO2.
- Despesa ene gè ica a causa del emps d’ús dels o dinado s de l’equip de
p og amado s. S’es ima que han es a dos equips u ili za s, eballan un
o al de 44 dies. Tenin en comp e que la jo nada labo al és de 8 ho es, es
po a iba a dona un o al de 704 ho es d’ús d’o dinado s. Fen se i les
es imacions de la Comissió Eu opea, l’emissió de CO2 ha es a de
142,5 𝑔𝐶𝑂2 x 704 ho es = 100.320 g ams.
- Emissió de CO2 a causa dels aslla s a l’o icina. Sen l’au o la p incipal
pe sona de elle ància (la es a de l’equip eballa a l’emp esa
indi e en men del p ojec e), es calcula que han es a 75 dies de eball ins
al p esen , po an 60km de desplaçamen dia is. Si s’es ima que han es a
60 km dia is de ajec e i s’eme de mi ja 112 g de CO2 pe kilòme e
eco egu [20], l’impac e ha es a de 112 𝑔𝐶𝑂2 x 60 x 75 = 504.000 g ams
de CO2 en o al.
A con inuació es p oposa la següen aula esum on s’esquema i za el comen a :
Desc ipció
Emissió CO2/uni a
Uni a s
Emissió
O dinado s o icina
142,5 𝑔𝐶𝑂2/ho a
845 ho es
120.412,5 g ams
O dinado s in o mà ics
142,5 𝑔𝐶𝑂2/ho a
704 ho es
100.320 g ams
Desplaçamen
142,5 𝑔𝐶𝑂2/km
75 dies x 60 km/dia
504.000 g ams
To al
724.732,5 g ams
Taula 10: Es udi ambien al - Fon : p òpia
En o al han es a 724,73 kg de CO2 emesos amb la eali zació i posada en ma xa del
p esen p ojec e. To i l’impac e nega iu d’emissions de CO2, la conclusió d’es udi
ambien al es conside a accep able pe què s’han op imi za mol es accions en el
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 99
uncionamen de l’emp esa; poden a iba a edui el nomb e de anspo s necessa is en
el u u , amb l’emissió que això compo a, g àcies a la millo a de p ecisió quan a la comp a
de xapa i la egulació de so ida de ma e ial ob inguda amb el p oduc e implemen a . A
més, amb la digi ali zació de la in o mació, es p e én edui el pape i la in a gas ada pe
imp essions i o ocòpies, un al e impac e posi iu a ni ell ambien al
Pàg. 100 Memò ia
14. Es udi social i d’igual a de gène e
El p esen p ojec e p opo ciona un impac e posi iu en les condicions labo als, acili an i
agili zan di e ses asques. La digi ali zació que s’ha du a e me, po edui el eball ísic i
epe i iu dels eballado s i eballado es que in e enen en l’àmbi de l’es oc i el con ol del
p océs de ab icació, millo an la salu i la quali a labo al.
To el anscu s del p ojec e ha es a du a e me sense di e enciacions en e gène es,
pa icipan o s i o es amb el ma eix g au d’impo ància. Tan homes com dones han du a
e me la p esa de decisions, han in e e i en el p océs i han sigu conseqüen s amb els
esul a s. Ambdós equips, el de l’o icina i el d’in o mà ica, ecalquen la pa i a de gène e en
la in e enció, eali zació i cons ucció del p oduc e, ema can el p esen p ojec e com a
exemple.
Les ampliacions in o mà iques implemen ades són di igides a usua is sense di e enciació
en e gène es, sen esponsables amb la socie a . A més de pe me e el seu ús a col·lec ius
ulne ables, com que no és necessa i el desplaçamen pe a les comp o acions o asques
eballades en el p ojec e (com pe exemple la supe isió d’es oc). To i això, es eque eixen
habili a s ex es amb l’ús de l’ in o mà ica, compa ibles amb les eque ides p è iamen .
Recalca l’adap ació dels ope a is a l'ús de la aule a. Enca a i ha e d’a on a una
o mació ex a pe l’ús de la aule a i el mòdul de àb ica (comen a al capí ol 9.3), ha es a
àcilmen assumida g àcies al g au de acili a que é el p oduc e inal.
S’es ima que el p ojec e desen olupa compe ències en di e sos pun s dels objec ius de
desen olupamen sos enible (ODS), Ajus an -se en els següen s aspec es:
- 5: Igual a de gène e. P opo ciona eines di igides a o ipus de pe sones,
sense di e ències de gène e.
- 8: T eball digne i c eixemen econòmic. El p ojec e p opo ciona millo es en
la quali a del eball i emps addicional pe in e i en obligacions o a del
con ol d’es oc i p ocessos de ab icació; en iable el c eixemen del olum
de eball i, pe an , la millo a econòmica.
- 9: Indús ia, inno ació i in aes uc u es. Un pape clau ha es a
l'ac uali zació en l'àmbi digi al pa ida pe l’emp esa, millo an la se a
in aes uc u a.
- 10: Reducció de les desigual a s. Es p opo cionen eines assumibles pe
o es les pe sones, eduin les desigual a s en e col·lec ius.
- 12: Consum i p oducció esponsable. Amb el majo con ol que s’ha
implemen a , el consum de ma è ia p ime a a iba a se més esponsable;
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 101
a més d’ob eni una p oducció a àb ica més con olada i ocali zada.
Figu a 99: Objec ius de desen olupamen sos enible - Fon : guió TFG ESTEIB
Pe an , es conclou que el p ojec e ha es a sos enible, eballan pe les desigual a s en e
pe sones, in e enin amb igual a de gène e, i sen conseqüen amb la socie a en la qual
i im.

Pàg. 102 Memò ia
15. CONCLUSIONS
Amb el ancamen del p esen p ojec e, es eali za un balanç inal on anali za els objec ius
p è iamen es able s, com s’han comple , i ins a on s’ha es a capaç d’a iba .
Es p oposa la següen compa a i a, on se ci en els objec ius de l’apa a 2.4. i anali za si
han es a esol s:
- Iden i ica mancances en el con ol d’es oc ac ual: Assoli al capí ol 5, on s’anali za
el uncionamen inicial i els pun s ebles a millo a
- Enume a les uncions que es eque eixen: Desen olupa al capí ol 6, donan les
uncions eque ides pe assoli les millo es
- Anali za la iabili a de les millo es a implemen a : En el pun 6 es desca en
p opos es pe al a de iabili a o necessi a , donan la es a pe iable en l’àmbi
in o mà ic
- Aconsegui digi ali za la açabili a del p oduc e: Fac o que queda egis a
mi jançan l’e olució del p oduc e. És especialmen d’in e ès la pes anya Ó denes
de elabo ación (8.3.3), on es egis a l’e olució de xapa a p oduc e
- Deixa cons ància i digi ali za els p ocessos de ab icació: Amb el mòdul de àb ica
(8.3), es a el seguimen del p océs i queda digi ali za
- Op imi za el p océs de comp a de xapa (ma è ia p ime a), eduin el emps i eball
que eque eix: Queda esol g àcies a les acili a s p opo cionades amb el con ol
d’es oc de xapa, mos a la compa a i a a la Taula 4
- Ob eni un ecomp e exhaus iu au oma i za sob e l’es oc de o p oduc e en cada
es ació de eball: Resol amb les ampliacions implemen ades i el nou p océs
d’ope ació
- Op imi za la so ida egulada de ma e ial, acili an el p océs i eduin el emps que
eque eix p e i a aques p ojec e: Assoli amb les ampliacions, eduï el emps de
supe isió, acili an la p esa de decisió sob e el ma e ial a so i i la obada
d’al e na i es
- Redui el emps eque i pe comp o a l’es oc exis en : Assoli amb el mòdul
Con ol d’es oc implemen a al Mecanoges , on hi ha un con ol exhaus iu de o
p oduc e
- Redui el emps eque i pe a la ges ió de p oduc e i p esa d’o d es de ab icació:
Agili za g àcies al con ol d’es oc implemen a
- Op imi za p ocessos de p epa ació de comandes i en iamen de p oduc e a zinca :
Facili a pe assegu a l’es oc de la comanda i així no ha e l’ope a i de pe d e
emps amb la se a supe isió; a més el p océs de zinca ha es a millo a amb la
c eació dels alba ans de so ida i egis e de p oduc e en aques a es ació
- Au oma i za la c eació d’alba ans en en ia a zinca p oduc e: Comen a al capí ol
8.2.2.
- Facili a la consul a dels alba ans d’a ibada de ma è ia a àb ica: Recull de dades
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 103
comen a al pun 8.2.1.
- Assegu a el bon uncionamen i oda ge del p oduc e que s’implemen à: Ha es a
o ça emps in e i en les comp o acions, pe ò al com es comen a al inal de pun
9.3, és un p océs que queda penden de inali za , eque in supo a àb ica ins a
a iba a un p océs o almen in eg a en l’emp esa
Pe an , es po comp o a que s’han assoli o s els objec ius es able s i, a més, s’ha dona
so ida a les millo es eque ides pe l’equip, implemen an les uncions anali zades al pun
6. És d’in e ès e una compa ació amb els p o o ips dissenya s du an el p océs i les
ampliacions de ini i es de la pla a o ma; eien la se a simili ud i uncionamen , es po
conclou e que han es a ealmen ú ils i han agili za el p océs.
Cal des aca la pa icipació de o es les pe sones que han con o ma aques puzle, g àcies
a les quals s’ha pogu a iba a un p oduc e ú il, uncional i de gus pe o hom.
Enca a que hagi es a poques se manes en uncionamen , s’ap ecia àcilmen el seu
impac e, sa is en g a amen els componen s que han in e i an de emps en el p océs.
El esul a és cla , la digi ali zació ha es a implemen ada, i aques a agili za mol es de les
ope acions que es duen a e me en el dia a dia; compo an educcions en el emps in e i
en el con ol d’es oc i p océs de ab icació que pe me eballa en al es obligacions,
a iban a la sensació de la disminució de cà ega de eball.
A més, g àcies a la educció del emps eque i , o jus comen ada, es comp o a que hi ha
un es al i signi ica iu que es po mone i za , donan un pe íode de e o n al p ojec e eduï ,
en -lo iable i endible en aques aspec e.
Com apun p opi de l’au o , ealça les ajudes Eu opees, anomenades Ki s digi als (capí ol
12.2), que impulsen a les emp eses a l’ac uali zació i digi ali zació de la se a
in aes uc u a, en possible i iable que emp eses d’un meno olum, com és el cas de
Mecano iga, puguin du -les a e me. Po se , si no hagués es a pe aques aju , s’hau ia
iga mol a du -lo a e me.
Queda a comen a , que enca a i que el p esen p ojec a inali zi, queda penden un pe íode
d’adap ació pe pa de o a l’emp esa ins a a iba al o al con ol. Des aca , que queden
penden s algunes de les e ades i millo es comen ades als capí ols 9.2 i 9.4, iden i icades
du an la implemen ació, pe la qual cosa no es po descuida la elació amb l’equip
d’in o mà ics ins a ob eni o s els on s anca s.
To i que la pla a o ma Mecanoges se segui à amplian i millo an en di ecció a
l'op imi zació de p ocessos, es conclou que el p esen p ojec e ha es a o un èxi : do an
a l’emp esa d’una digi ali zació que millo a les se es condicions labo als i p opo cionan el
con ol de l’es oc i del p océs de ab icació que des d’un inici es busca.
Pàg. 104 Memò ia
16. Ag aïmen s
Inicia aques apa a esmen an a la me a u o a, Anna Llopa Fon , qui ha es a mol
in e essada en el p ojec e des del p ime momen , mos an disponibili a i eedback de
p incipi a i. Ag aeixo la àcil comunicació que hem ingu , i o s els consells que m’ha
p opo ciona ; un cúmul de més de 50 mails queden com es imonis.
Con inua amb el pape de dues pe sones onamen als de l’emp esa en la qual he eali za
el p ojec e i les me es p àc iques cu icula s: l’A mando Lalmolda i la Susanna Ba be án.
El p ime , pe l’in e ès que ha ingu en el meu anscu s de p àc iques, mos an -me o el
elaciona amb la inge i ia du a a l’emp esa i seguimen del p esen p ojec e. I la Susanna,
pe ha e es a la me a e e en i companya en o aques pe íode, llui an pe què so ís el
p ojec e enda an i ajudan en o el possible amb la eali zació del p esen documen .
Segui de la es a de companys que han mos a in e ès, an a àb ica com a o icina, que
han e d’aques p ojec e un p océs mo i ado .
També ull ag ai l’es o ç de l'Imma, la pe sona amb la qual hem ingu la elació p incipal
pe pa de l’equip d’in o mà ics; qui s’ha adap a en o el que ha pogu als emps que
eque ia.
Pe acaba , un especial ag aïmen a o a la me a amília, qui ha es a semp e donan supo
al lla g dels da e s anys. La se a ajuda i consell ha es a inigualable. Sense ells, no hau ia
es a possible eni la o ça i la mo i ació que es eque eix pe con e i -se en enginye .
Disseny i implemen ació d’un sis ema de con ol de l’es oc i del p océs de ab icació Pág. 105
17. Bibliog a ia
[1].- Raúl Muñoz Pacheco. Cemen o aluminoso, ca bona ación y aluminosis [en línia]. 2
eb e 2012. [Consul a: agos 2024]. Disponible a: -
h ps://si es.google.com/si e/apa ellado /a qui ec o-
ecnico/anuncios/cemen oaluminosoca bona acionyaluminosis
[2].- Rubén Cla ijo González. P ocesos pa ológicos del ho migón [en línia]. 13 maig 2020.
[Consul a: agos 2024]. Disponible a:
h ps:// ubencla ijogonzalez.wo dp ess.com/2013/05/06/p ocesos-pa ologicos-del-
ho migon/
[3]. Fadi Alnahhas. Ca bona ación en el ho migón [en línia]. 15 juliol 2023. [Consul a: agos
2024]. Disponible a: h ps://www.p on ubeam.com/Ingenie ia-en-las- edes/Ca bona acion-
del-ho migon -
[4]. Agui e & Baeza. ¿Qué es la ca bona ación del ho migón? [en línia]. 26 oc ub e 2018.
[Consul a: agos 2024]. Disponible a: h ps://www.agui ebaeza.com/blog/que-es-la-
ca bona acion-del-ho migon/
[5]. F ancisco Ja ie Gine Juan. Ca bona ación s. Aluminosis [en línia]. Sense da a.
[Consul a: agos 2024]. Disponible a:
h ps://www. ia e.es/bi s eam/handle/20.500.12251/1092/CONTART%202009.%2003
4.%20Ca bona aci%C3%B3n%20 s.%20Aluminosis.pd
[6] Cia an Lumsden. 9 es a egias pa a educi el exceso de s ock [en línia] 3 maig 2024.
[Consul a: se emb e 2024]. Disponible a: h ps://www.slims ock.com/es/blog/exceso-
s ock/
[7] Sense i ma. La mejo aplicación de ab icación [en línia]. Sense da a. [Consul a:
se emb e 2024]. Disponible a:
h ps://www.odoo.com/es_ES/app/manu ac u ing?u m_sou ce=google&u m_medium=cpc
&u m_campaign=WEU-ES-ES-Manu acu ing-MRP_App-Speci ic-
Values&gad_sou ce=1&gb aid=0AAAAAD_peRuVTBMEz2eoLl5komQOyZ8z &gclid=Cj0
KCQjw p-
3BhDgARIsAEWJ6SwydRd sFwsCo1WP EZTM j_a3R92gDa03nK2onFpqZ TPn TowKD
oaAj EEALw_wcB
[8] Sense i ma. Solución sencilla pa a la ges ión de s ocks emp esa iales [en línia]. 22 juliol
2024. [Consul a: se emb e 2024]. Disponible a:
h ps:// imly.com/es/ges ion-de-
s ocks/?u m_ eedi emid=&u m_de ice=c&u m_ e m=sis ema%20de%20s ock&u m_sou c