9RTS - Núm. 205 - Agos 2015
Nous ela s pe a no es polí iques con a
la pob esa in an il
New s o ies o new policies agains child po e y
Pau Ma í-Klose1 i Ma ga Ma í-Klose2
L’a icle anali za la si uació de la pob esa in an il a Ca alunya i e lexiona sob e
les opcions pe a icula nous ela s i discu sos que impulsin un es o ç públic
decidi pe e -li on . Me eix a enció des acada el ela sob e la despesa social en
in ància com a in e sió.
Pa aules clau: Pob esa in an il, ela , in e sió social.
Resum
1 Doc o en Sociologia, p o esso de la Uni e si a de Sa agossa. [email p o ec ed].
2 Doc o a en Sociologia, p o esso a de la Uni e si a de Ba celona.
Co espondència a: Facul ad de Ciencias Sociales y del T abajo. Violan e de Hung ía, 23, 50009, Sa agossa.
Pe ci a l’a icle: MARÍ-KLOSE, Pau i MARÍ-KLOSE, Ma ga. Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa
in an il.
Re is a de T eball Social
. Col·legi O icial de T eball Social de Ca alunya, agos 2015, n. 205, pàgines
9-27. ISSN 0212-7210.
A ons
The a icle analyzes he si ua ion o child po e y in Ca alonia and discusses op ions
o new s o ies and speeches o p omo e a s ong public e o o deal wi h i . The
s o y abou social spending in childhood as an in es men dese es special a en ion.
Key wo ds: Child po e y, s o y, social in es men .
Abs ac
RTS - Núm. 205 - Agos 2015
10
In oducció
La llui a con a la pob esa en el ma c
dels es a s de benes a no ha es a adicio-
nalmen llui a con a la pob esa in an il.
Això és pa icula men palès en els es a s
de benes a del sis ema medi e ani, on
bona pa dels d e s socials de i en de l’as-
segu ança dels eballado s (i dels seus a-
milia s). La pob esa in an il ha es a un
p oblema in isible, no pe què no exis is-
sin indicado s que e idenciessin els con-
o ns i la magni ud del p oblema, sinó
pe què esul a a di ícil pensa el enomen
dins d’un ma c cogni iu en el qual els po-
b es són indi idus adul s que no han es a
capaços de p ocu a -se mi jans econòmics
su icien s en el me ca de eball, o no
quali iquen pe ob eni els d e s socials
associa s a aques es ajec ò ies labo als.
Aques a si uació a poc a poc ha ana can-
ian en els úl ims anys. L’impuls d’aques s
can is no ha es a gene almen domès ic. Un
dels p incipals mo o s d’aques can i ha
es a el desen olupamen i c eixen legi ima-
ció d’un nou discu s in e nacional sob e la
p o ecció social, que de ensa la complemen-
a ie a en e les polí iques de c eixemen
econòmic i les polí iques de p o ecció so-
cial. Des d’aques nou pun de is a, ena -
bo a pe o ganismes in e nacionals –com
l’OCDE o la Unió Eu opea– i alguns go-
e ns, les polí iques de p o ecció social més
e ec i es són aquelles que con ibueixen a
es end e opo uni a s i a mobili za els e-
cu sos i po enciali a s disponibles. En
aques a concepció, la millo polí ica social
és una polí ica p oac i a, que posa l’èm asi
en inicia i es de capaci ació i empode amen
indi idual, amb l’objec iu no només de
p opo ciona un coixí con a si uacions
d’in o uni, sinó d’ac i a quali a s que
a a o eixen l’au onomia dels indi idus i en
e o cen el alo en el me ca de eball.
Sob e aques a base, s’han cons uï nous
ela s que legi imen la llui a con a la pob e-
sa in an il. En aques s ela s, el des í dels
ecu sos públics ja no hau ien de se exclu-
si amen els adul s –i mol menys només
els adul s que quali iquen pe ob eni d e s
g àcies a les con ibucions eali zades en
el passa . Les expe iències de desa an a ge a
la in ància són is es, a a, com una on de
p oblemes socials a eda s més a ançades,
p oblemes socials que gene en cos os i po-
den comp ome e el dinamisme econòmic i
les bases de compe i i i a d’una socie a .
Aques ela –anomena de egades pa-
adigma de la in e sió social– con iu amb
al es, en elació més o menys ha mònica
en el ma c de p og ames de e o ma i
ecalib ació de les es uc u es de p o ec-
ció pública. L’objec e d’aques a icle és
iden i ica i desc iu e els di e en s mapes
cogni ius que jus i iquen la llui a con a la
pob esa in an il, p esen an el enomen
com una qües ió que me eix a enció, ha de
mo i a la nos a p eocupació col.lec i a i
eclama inicia i es d’acció especí iques. Re-
lexiona em sob e les po enciali a s i limi-
acions d’aques s discu sos en un con ex
en què els es a s de benes a es an so mesos
a o es p essions de con enció p essupos à-
ia. Pe ò abans d’en a en aques es qües i-
ons con é conèixe mínimamen la si uació
de la pob esa in an il al nos e país.3
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il
3 Aques a icle és una ac uali zació i desen olupamen de Ma í-Klose i Ma í-Klose (2012) i Ma í-Klose
(2014).
11RTS - Núm. 205 - Agos 2015
Magni ud i e olució de la pob esa
in an il a Ca alunya
Espanya o ma pa d’un g up nom-
b ós de països on la pob esa in an il és
més g an que la pob esa del conjun de la
població. Ca alunya ambé pe any a aques
«club». A Espanya, du an les da e es dues
dècades, els ni ells de pob esa in an il
(meno s de 16 anys) s’han man ingu
p àc icamen es anca s al ol an del 25%.
Les dades del Panel de Lla s de la Unió
Eu opea (PHOGUE), que o e eixen una
pano àmica de la si uació socioeconòmica
de les lla s en e 1994 i 2001, si uen la
axa de isc de pob esa in an il a Espanya
pe damun del 25% en qua e anys (1997,
1999-2001)
(Can ó i Ayala, 2009). Les da-
des més ecen s de l’Enques a de Con-
dicions de Vida (2004-2013) si uen la
pob esa in an il lleuge amen pe so a del
25% en una p ime a e apa, i lleuge amen
pe sob e a pa i de 2009, coincidin amb
l’escla de la c isi econòmica.4 En els da -
e s anys (2009-2013), la axa de isc de
pob esa in an il dels meno s de 16 anys
ha luc ua . Al 2009 se si ua a al 31,1%,
baixa ins el 26,9% al 2010, i o na a pu-
ja ins al 27,3% al 2013 (dades de
l’IDESCAT, consul ades el 5 de maig de
2015).
La axa de isc de pob esa obse ada a
Ca alunya el 2013 és un 43% més ele ada
que la mi jana de la UE-15, cosa que si ua
Ca alunya (i, en gene al, Espanya) al u -
gó de cua d’Eu opa. Les axes de pob esa
in an il a Ca alunya no només són mol
al es en compa ació amb les que s’obse -
en a la majo ia de països del nos e en-
o n, sinó que, a més, ens allunyen més de
la mi jana eu opea com més se e és l’in-
dicado de pob esa mone à ia emp a .
En un pe íode de c isi, la lec u a de
dades de pob esa ela i a no és senzilla.
La da allada dels ing essos gene als de la
població obliga a se cau , pe què p o o-
ca un descens de la mediana d’ing essos
de la població, u ili zada pe ixa anual-
men el llinda de pob esa. Així ha succeï
a l’Es a espanyol i a Ca alunya, on el llin-
da d’ing essos equi alen s que si ua algú
pe so a del llinda de la pob esa s’ha e-
duï en ap oximadamen 700 eu os en e
2009 i 2013. Pe aques mo iu, es con e-
nien complemen a l’indicado de axa de
isc de pob esa amb una axa de pob esa
anco ada que ens elacioni la si uació eco-
nòmica de les pe sones amb la que ind i-
en si el llinda de pob esa es igués si ua al
ni ell en què es a a el 2008, any d’inici de
la c isi.
Les dades ob ingudes són les que po-
den obse a -se al g à ic 1. Les dades de
pob esa in an il ela i a ( ixades a dos llin-
da s: 40 i 60% de la mediana d’ing essos
equi alen s) s’han inc emen a cla amen
du an els p ime s anys de c isi, i semblen
es anca -se en e 2012 i 2013. És espe-
cialmen p eocupan l’augmen de la po-
b esa al a (llinda del 40%), amb què es
cap u en o mes més agudes de pob esa
(Veu e G à ic 1).
A ons
4
És impo an assenyala que la ecollida de dades d’ing essos a l’Enques a de Condicions de Vida pe pa de
l’Ins i u Nacional d’Es adís ica ha so e un can i me odològic, que po a ec a l’es imació de les dades. A
pa i de 2009, l’INE passa a u ili za dades iscals pe eali za impu ació d’ing essos, que an e io men
s’ha ia eali za a pa i de dades ob ingudes a pa i d’enques a.
RTS - Núm. 205 - Agos 2015
12
Al g à ic següen se’ns mos a un indi-
cado de se e i a de la pob esa. La b e xa
de pob esa ens indica “quan pob es son els
pob es”. És a di , quina és la dis ància en e
la enda de les se es lla s (en e mes ag e-
ga s) i el llinda que ma ca la on e a de
la pob esa. Com es po obse a , la in en-
si a de la pob esa és especialmen se e a
en e els in an s, sob e o com a conse-
qüència de la c isi. La c isi no només ha
augmen a les axes de pob esa in an il,
sinó ambé la in ensi a (Veu e G à ic 2).
Una al a mane a d’ajuda a isibili za
l’expe iència de la pob esa “dins de la po-
b esa” és l’anàlisi dels enòmens de p i a-
ció. La enda mone à ia no ep esen a la
o ali a dels ecu sos econòmics a l’abas
d’una lla . Els indicado s basa s en la en-
da disponible no o e eixen una adiog a-
ia comple a de les capaci a s d’una lla
pe gene a i con ola ecu sos; n’igno-
en la capaci a de subsc iu e p és ecs, de
ecó e a es al is acumula s, de bene i-
cia -se de se eis i egals p opo ciona s pe
No a: S’u ili zen dades no ac ades amb la no a me odologia in oduida pe l’INE el 2013 (i que
a ec a a les dades des de 2009), pe acili a la compa ació amb l’any d’inici de la c isi (2008).
Aques es dades an se solici ades exp essamen a l’INE al ma ç de 2015, pe ò la dada b u a de 2011
inclosa a l’a xiu no co espon a aques a sè ie i ha es a desca ada.
GRÀFIC 1. Taxes de pob esa anco ada al 2008 dels meno s de 18.
Ca alunya 2008-2013
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il
Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades de l’ECV 2008-2013, INE.
13RTS - Núm. 205 - Agos 2015
amilia s i amics, així com l’accés a béns i
se eis públics g a uï s o subsidia s com
a a l’educació, la sani a o l’habi a ge pú-
blic (Boa ini i d’E cole, 2006: 10). Aques-
es capaci a s poden pal.lia pa cialmen
si uacions de mancança ansi ò ia en què
els ing essos mone a is han disminuï . A
això cal a egi -hi el e que l’es imació de
la pob esa en unció de la enda mone à-
ia de la lla no é en conside ació l’exis-
ència de a iacions geog à iques en el p eu
de béns bàsics, com a a l’habi a ge, o de
despeses ixes elacionades amb la pa ici-
pació en el me ca de eball (com poden
se el anspo que es a se i pe ana a
la eina o el cos de les lla s d’in an s a les
quals han de ecó e les amílies amb ills
pe i s), que poden a ec a de mane a de-
e minan la capaci a inance a de les a-
mílies pe e -se cà ec d’al es despeses.
Els indicado s de p i ació o e eixen una
pe spec i a complemen à ia sob e les si ua-
cions de ulne abili a pe què con ibuei-
xen a iden i ica p oblemes d’endeu amen
i sensacions de di icul a i ince esa pe
sa is e despeses necessà ies a pa i de les
espos es dels enques a s. A la aula 4 es
po obse a un augmen en la incidència
de si uacions de p i ació econòmica en les
lla s amb in an s en el pe íode es udia .
Amb l’ag eujamen de la si uació econò-
mica augmen en an les di icul a s pe
sa is e deu es com pe espond e al pa-
gamen de despeses co en s i imp e is-
es. Així, men e que al 2007 el 7% de les
lla s amb meno s de 18 anys econeix que
GRÀFIC 2. B e xa de isc de pob esa segons g ups d’eda .
Ca alunya 2009-2013
A ons
Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE.

RTS - Núm. 205 - Agos 2015
14
s’ha p oduï un e a d en el pagamen de
la hipo eca o el llogue en els da e anys,
desp és de sis anys de c isi aques a xi a
s’ha dobla . El enomen és més accen ua
amb els e a ds en el pagamen de com-
p es ajo nades: passa d’un 6,5% el 2007 a
un 17,9% el 2013.
L’empi jo amen de la si uació econò-
mica é ambé dimensions subjec i es. Un
nomb e c eixen de amílies é la sensació
que no disposa de p ou ecu sos pe sa is-
e despeses.
En e 2007 i 2013 hi ha un augmen
de sis pun s pe cen uals de les lla s amb
in an s que decla en eni di icul a o mol a
di icul a pe a iba a inal de mes (del
27,5% al 41,6%). En un con ex d’ince -
esa, ambé augmen a en gai ebé 17 pun s
el pe cen a ge de lla s que no é ma ge
pe sa is e despeses imp e is es.
TAULA 1. P i ació en lla s amb meno s de 18 anys. Ca alunya 2007 i 2013
2007 2013
Re a ds en el pagamen de la hipo eca o llogue 7 12,6
Re a ds en el pagamen de ac u es de l’elec ici a , aigua, gas, e c. 4,6 10,3
Re a ds en el pagamen de comp es a e mini o p és ecs 6,5 17,9
La lla no po pe me e’s ana de acances o a de casa almenys
una se mana a l’any 28,8 44,5
La lla no po pe me e’s un menja de ca n, pollas e, o peix
(o equi alen pe als ege a ians) almenys cada dos dies 2,9 1,9
La despesa o al pe a l’habi a ge suposa pe a la lla una cà ega
pesada 54,4 71,9
Di icul a o mol a di icul a pe a iba a inal de mes 27,5 41,6
La lla no é capaci a pe e on a despeses imp e is es 27,5 44,1
Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2007 i 2013, INE.
Com es po obse a en la aula sob e
p i acions, la majo ia de les lla s ca ala-
nes amb in an s decla en que els cos os
d’habi a ge ep esen en una cà ega pesa-
da. Aques a xi a ja e a al a al 2007 i s’ha
inc emen a no ablemen . Els cos os d’ha-
bi a ge són un aspec e onamen al en què
cal pa a a enció pe ca ac e i za adequa-
damen la p eca ie a econòmica de la in-
ància a Ca alunya (MARÍ-KLOSE i
MARÍ-KLOSE, 2012).
Nens i nenes acos umen a se mem-
b es de lla s que es an en les p ime es e a-
pes del cicle amilia , que coincideixen al
nos e país (on hi ha una o a inclinació a
la i ula i a p i ada dels habi a ges) amb
la eali zació de o es in e sions pe ac-
cedi a l’habi a ge. En els anys de conjun-
u a econòmica a o able mol es amílies
op a en pe ecó e al c èdi hipo eca i
pe su aga els cos os de l’habi a ge, en
un con ex en què aques s cos os an ex-
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il
15RTS - Núm. 205 - Agos 2015
pe imen a una in lació sense p eceden s.
L’accés àcil al c èdi a p opicia un o
endeu amen de mol es lla s, especialmen
en sec o s desa a o i s que al amen
s’hau ien hagu de man eni en el me ca
de llogue pe què no pod ien sa is e els
equisi s de sol ència exigi s als p enedo s
d’un c èdi . En aques sen i , la despesa
amb què es comp ome en les amílies pe
sa is e quo es hipo ecà ies (o, si és el cas,
del pagamen del llogue ) ep esen a un
llas inance conside able, que aboca les
lla s a si uacions de p eca ie a econòmi-
ca sob e inguda, enca a que disposin de
p ou ing essos pe si ua -se pe sob e del
llinda de pob esa.
El g à ic 3, que es ima les axes de isc
de pob esa al lla g del cicle i al si es des-
comp en a la enda o al de les lla s els
cos os de l’habi a ge, mos a cla amen
l’impac e di e encial dels cos os de l’habi-
a ge. Les lla s amb in an s euen augmen-
ades les se es axes de isc de pob esa de
mane a mol més accen uada que els col.lec-
ius d’eda més a ançada. Això es deu p in-
cipalmen al e que aques s úl ims so in
ja no enen cà egues hipo ecà ies (pe què
han amo i za comple amen els p és ecs)
o en su aguen cos os més baixos (pe què
an accedi a habi a ges més ba a s en el
passa o pe què ja han cancel.la els p és-
ecs en cas que els inguessin).
GRÀFIC 3. Taxes de isc de pob esa de meno s de 18 anys abans i
desp és de descomp a els cos os de l’habi a ge. Ca alunya 2013
A ons
Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE.
RTS - Núm. 205 - Agos 2015
16
C isi i p o ecció social de la in-
ància
En un con ex en què la c isi des ueix
llocs de eball augmen a àpidamen la
p opo ció de lla s on no eballa cap adul
o ho a només un, si uacions que, com es
po ad e i en el g à ic següen , aboquen
les amílies a iscos conside ables de po-
b esa. En qualse ol cas, cal des aca l’ele-
ada p opo ció de lla s que es oben en
una si uació de pob esa malg a que e-
ballen dues pe sones adul es. El e que
dos adul s de la lla eballin no ga an eix
la gene ació de p ou ecu sos pe supe a
el llinda de la pob esa en ap oximadamen
una de cada sis lla s. En un me ca labo al
mol segmen a , la emune ació baixa i el
ca àc e empo al de mol s llocs de eball
als quals es euen abocades pa elles jo es
amb ills dependen s és un ac o de e -
minan dels iscos de pob esa in an il ele-
a s al nos e país.
En e o s aques s des aca possiblemen la
població immig ada, que ha is com la se a
si uació econòmica es de e io a a de mane-
a ex ao dinà ia. Aques es condicions es an
paleses en les axes de isc de pob esa dels
in an s nascu s o a de la Unió Eu opea, que
ha en -se si ua adicionalmen a p op del
50% a a a iben a ni ells insòli s.
GRÀFIC 4. Taxa de isc de pob esa en meno s de 18 anys
segons nomb e de pe sones que eballen a la lla . Ca alunya 2013
En gene al, els e ec es de la c isi s’han
deixa sen i més en e els g ups socials
menys a a o i s (MARÍ-KLOSE i MARÍ-
KLOSE, 2014; MARÍ-KLOSE i MARTÍ-
NEZ GARCÍA, 2014; OCDE, 2014). La
c isi ha passa una ac u a mol al a a ce s
g ups amb inculacions p ecà ies al me ca
de eball i d e s àgils a la p o ecció social.
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il
Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE.
17RTS - Núm. 205 - Agos 2015
En suma, la c isi no només ha p o o-
ca una ex ensió de la pob esa in an il, sinó
ambé que s’in ensi iqui i c is al.li zi en
o mes de p i ació, mol concen ades en
g ups especí ics. La ulne abili a econò-
mica no només é una dimensió mone à-
ia. Alguns dels e ec es més impo an s
p o oca s pe l’exclusió econòmica enen
a eu e amb els es a s de males a i inse-
gu e a que acompanyen la manca de e-
cu sos econòmics i la incapaci a pe
gene a -los. Els in an s no només pa eixen
les p i acions econòmiques d’una lla , sinó
mol especialmen com aques es a ec en
la quali a de les elacions en e adul s i la
d’aques s amb els seus ills. Els pa es que
pa eixen di icul a s inance es es mos en
més i ascibles i es essa s i endeixen a e-
acciona de mane a inconsis en i incon-
olada, e que epe cu eix en un isc més
g an d’emp a càs igs puni ius i condueix
a una hos ili a més g an en les in e accions
amb els ills (Conge e al., 1993; FLANA-
GAN, 1990; SIMONS, LORENZ, CON-
GER i WU, 1992). Als e ec es di ec es
sob e el benes a in an il de i a s de la
pob esa mone à ia s’hi sumen so in e ec-
es indi ec es associa s al de e io amen
dels climes amilia s p o oca s pe les sen-
sacions de p i ació.
En aques es condicions, l’impac e de les
ans e ències públiques i al es o mes de
p o ecció social de la in ància sob e la e-
ducció de pob esa in an il ha es a mol
limi a . La in ància ha pa i adicionalmen
al nos e país si uacions d’in ap o ecció
pública, en compa ació amb al es col.lec-
ius, ins i o quan les se es necessi a s
són –en is a de l’e idència examinada en
aques eball– més que palmà ies. El sis e-
ma de p o ecció social mi jançan endes,
que combina onamen almen p es acions
es a als i au onòmiques, es ca ac e i za, en
e mes compa a ius in e nacionals, pe l’es-
GRÀFIC 5. Taxa de isc de pob esa dels meno s de 18 anys
segons o igen dels pa es. Ca alunya 2013
A ons
Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE.
RTS - Núm. 205 - Agos 2015
24
Conclusió
Da an la si uació que es an expe imen-
an els in an s a Ca alunya, és u gen que
les pla a o mes de de ensa de la in ància
cob in consciència de o es les opcions pe
cons ui discu s sob e la ulne abili a
in an il. Això no signi ica que es descuidi
el discu s dels d e s. Pe ò la llui a pels
d e s necessi a g ans emp esa is mo als, a-
ledo s que puguin asllada demandes a
les ins àncies de decisió polí ica, i és di ícil
que la in ància obi els idonis. Els g ans
emp esa is mo als que an p opicia el des-
en olupamen dels d e s social i l’expansió
de les polí iques de benes a a l’època dau-
ada (sindica s, pa i s polí ics d’esque es i
democ a ac is ians) han demos a ins a a
poc in e ès en la in ància. Les se es clien e-
les polí iques p imo dials són col.lec ius
d’eda a ançada, que pa icipen en les se es
es uc u es i o en en les eleccions (ja sigui
sindicals o polí iques).
Si bé és ce que es an so gin nous
emp esa is mo als que, des de l’acadèmia
i la socie a ci il, abande en la llui a a a-
o dels d e s de la in ància, el eixi exis-
en és enca a eble i no es à en condicions
de gene a , en el cu e mini, g ans con-
sensos si es limi a a e discu sos exclusi-
amen a ela s en la ei indicació de d e s.
Pe o això, és impe a iu po encia el dis-
cu s de la polí ica social a a o de la in-
ància com una es a ègia pe e o ça la
cohesió i, especialmen , el discu s de la
in ància com una in e sió col.lec i a, que
p odueix di idends socials. És un ela que
pe me sin oni za amb endències in e -
nacionals que s’es an imposan en la polí-
ica pública, i eixi aliances en l’àmbi
domès ic.
El discu s acadèmic i polí ic dels o ga-
nismes in e nacionals (començan pe
l’OCDE i, c eixen men , la Unió Eu opea)
es à en una apos a cla a pe aques ipus
de ela s (JENSON, 2006). En els úl ims anys
s’es à a iban a g ans consensos in e nacio-
nals sob e la impo ància de les in e sions
en p ime a in ància i les conseqüències
nega i es de la manca d’opo uni a s i-
als. Des d’aques pun de is a, que ans-
cendeix el ocus en la pob esa in an il, els
es a s han de ga an i nens i jo es una bona
“a ancada” (“su e s a ”, “bes s a ”, “good
s a in li e”), que els o e eix condicions
adequades pe eu e pa i d’opo uni a s
de millo a p o essional i social, i ecupe-
a -se de les ci cums àncies d’ad e si a
que se’ls p esen in al lla g de les se es ides,
com poden se c isis econòmiques conjun-
u als (que a iben inespe adamen i poden
obliga a can ia de p o essió, de ciu a de
esidència, e c.) o bé episodis de c isi pe -
sonal (com un di o ci, o una malal ia d’un
amilia , que poden sacseja l’es abili a psi-
cològica, social i inance a dels indi idus).
Són discu sos amb una o ien ació cla-
amen u u is a. In e i en in ància su-
posa e -ho en una gene ació que a essa
ci cums àncies pa icula s, que l’exposen
a iscos inèdi s que poden comp ome e
el seu u u .9 En un con ex de globali za-
ció, els indi idus necessi en un nou ipus
d’Es a , que s’ocupi d’empode a -los da-
9 De egades s’han c i ica aques es o ien acions pe cen a -se exclusi amen en els aspec es de la sociali za-
ció que e o cen la p ojecció econòmica i labo al dels in an s en el u u . En aques sen i , alguns au o s han
assenyala els pe ills de conceb e la in ància només com un pe íode de o mació i p epa ació pe a una ida
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il

25RTS - Núm. 205 - Agos 2015
an la ola ili a c eixen de l’ac i i a eco-
nòmica i les ince i uds que p o oca. En
aques sen i , el ela de la “in e sió social
en la in ància” connec a amb les no es
e lexions que in odueixen pensado s so-
cials com An hony Giddens (1997) i els eò-
ics de la Te ce a Via, sob e el pape de
l’Es a com a agen econòmic dinami zado .
Es pa eix de la p emissa que si in e -
im en in ància aconsegui em p e eni
p oblemes socials i e més p oduc i a i
compe i i a la nos a o ça de eball en
l’economia global del coneixemen . Això
ha de pe me e assen a sob e bases més
sòlides els es a s del benes a . En el ma c
d’aques a na a i a, el u u inance de
l’Es a de Benes a , i mol especialmen
dels p og ames que abso beixen més des-
pesa (pensions i sani a ), depèn del e que,
en el cu s dels p ope s anys, podem inc e-
men a el nomb e de pe sones en eda de
eballa i la p oduc i i a dels eballado s
u u s. Incen i a la na ali a a a és d’aju s
a lla s amb in an s eixampla, a la lla ga, la
base iscal de l’Es a de Benes a . Inc e-
men a la p oduc i i a dels eballado s
p opicia que el pas ís “a epa i ” pugui
se més g an.
El ela al ol an dels a an a ges econò-
mics de les in e sions en in ància ha esul-
a pe suasiu a al es països. Els països
escandinaus han apel.la a aques ipus de
discu sos des dels anys 70, legi iman un gi
cap a polí iques de p o ecció social a a-
mílies i a in ància. Aques gi ha es a as-
sumi an pels pa i s socialdemòc a es
(que el an impulsa ) com pels seus suc-
cesso s cen is es i conse ado s. Un gi
simila s’ha p oduï ecen men al Regne
Uni i I landa. En aques països, que com
podem obse a en el g à ic 7 enen una
capaci a no able de edui la pob esa in-
an il mi jançan ans e ències, l’a enció
a la pob esa in an il ha esde ingu una p i-
o i a només des de inals de la dècada
dels no an a. Aques gi és esul a d’un
comp omís polí ic explíci impulsa des de
les més al es ins àncies del pode execu iu
(WALDFOGEL, 2010; LISTER, 2006),
que es dóna pa adoxalmen a països que
adicionalmen no ha ien ingu polí iques
de benes a pe la in ància i p esen a en
indicado s de benes a ma e ial d’aques
col.lec iu mol nega ius.10
Com a esul a d’aques comp omís,
s’han publica documen s ma c i s’han i-
xa objec ius de e e ència ( a ge s), deba-
en i a aluan ex ensamen opcions pe
p omou e’ls, in o ma s semp e pe la e-
ce ca igo osa sob e aques es qües ions
(MARÍ-KLOSE i MARÍ-KLOSE, 2012).
Fixa objec ius de e e ència ha se i pe
in odui el p oblema en el p océs polí ic,
a a o in que els esponsables polí ics os-
sin objec e de con ol en unció de l’asso-
limen d’aques objec ius.
adul a p oduc i a, es an impo ància a ac i i a s que assegu en el gaudimen ple d’aques a e apa (com
l’oci i el joc). Des d’un pun de is a simila , l’èm asi en la in e sió social po du a igno a col.lec ius que
enen un po encial econòmic més ince , com els in an s amb discapaci a o els de mino ies è niques
i ine an s (LISTER, 2006).
10 En un eball de e isió de la si uació de benes a in an il a Eu opa, Micklew ig i S ewa d (2000, pàg. 23)
ha ien ca ac e i za a inal del segle XX el Regne Uni com un dels “aspi an s se iosos al í ol de pi jo
ind e pe se un nen”.
A ons
RTS - Núm. 205 - Agos 2015
26
Bibliog a ia
CANTO, O. i AYALA, L. Análisis y p opues as sob e pob eza in an il en España. Mad id: UNICEF, 2009.
Dipòsi legal: M-19564-2009.
BELFIELD, C. R.; LEVIN, H. M. i ROSEN, R. The Economic Value o Oppo uni y You h. Washing on:
Co po a ion o Na ional and Communi y Se ice, 2012.
BRADSHAW, J. “The case o amily bene i s”, en Child en and You h Se ice Re iew, núm. 34 (2012).
Pàg. 590-596. ISSN-0190-7409.
BROWN. Speech o he child en and Young Pe son’s Uni Con e ence. Lond es, Isling on, 15 de no emb e
2000.
BOARINI, R. i d’ERCOLE, M. M. Measu es o ma e ial dep i a ion in OECD Coun ies. Wo king Pape ,
núm. 37. Pa ís: Di ec o a e o Employmen , Labou and Social A ai s OCDE, 2006.
CONGER, R. D.; CONGER, K. J.; ELDER, G. H.; LORENZ, F. O.; SIMONS R. L. i WHITBECK,
L. B. “Family economic s ess and adjus men o ea ly adolescen gi ls”, en De elopmen Psychology,
núm. 29 (2) (1993). Pàg. 206-219. ISSN-0012-1649.
DAHL, G. i LOCHNER, L. “The impac o amily income on child achie emen : e idence o m
ea ned income ax c edi ”, Wo king pape 14599. Camb idge, Mass: Na ional Bu eau o Economic
Resea ch, 2008. The Ame ican Economic Re iew. DOI: 10.1257/AER.102.51927.
DUNCAN, G. i BROOKS-GUNN, J. (eds.). The Consequences o G owing Up Poo . No a Yo k: Russel
Sage Founda ion, 1997. ISBN: 978-0-87154-144-4
DUNCAN, J.; MAGNUSON, K. i VOTRUBA-DZRAL, E. 2014. “Boos ing amily income o p o-
mo e child de elopmen ”, en The Fu u e o Child en, núm. 24 (1) (2014). Pág. 49-120.
DUNCAN, G. i MUSRANE, R. Res o ing Oppo uni y. The C isis o Inequali y and he Challenge o
Ame ican Educa ion. Camb idge: Ha a d Educa ion P ess, 2014. ISBN: 978-1-61250-634-0
nen de di e en s comuni a s epis èmiques
i adicions ideològiques. Massa so in s’ha
comés l’e o de pensa que o hom es
deixa ia commou e pe un apel.lació a la
solida i a amb els des algu s. Po se és
momen de passa pàgina, i en end e que
en les socie a s plu als (i so in ac u a-
des) és di ícil cons ui discu sos solida is
que conci in g ans consensos. En l’apa a-
do , són mol s els demandan s de solida i-
a , i limi ades les ese es de solida i a
exis en s. En aques nou con ex , és impe-
a iu apel.la a nous alo s i ac o s pe
p o egi la in ància desp o egida.


 La combinació de línies a gu-
men als en nous ela s ha pe mès
c ea coalicions de supo àm-
plies, cons uin pon s en e
aledo s dels d e s dels in an s
que p o enen de di e en s comu-
ni a s epis èmiques i adicions
ideològiques.
La combinació de línies a gumen als en
nous ela s ha pe mès c ea coalicions de
supo àmplies, cons uin pon s en e a-
ledo s dels d e s dels in an s que p o e-
Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il
27RTS - Núm. 205 - Agos 2015
Bibliog a ia
FLANAGAN, C. A. “Families and schools in ha d imes”, en McLOYD, V. C. i FLANAGAN, C. A.
(eds.). New di ec ions o child de elopmen : Economic s ess E ec s on amily li e and child de elopmen . Pàg. 7-
26. San F ancisco: Jossey-Bass, 1990. DOI: 10.1002/CD.23219904603.
GIDDENS, A. The Thi d Way. The Renewal o Social Democ acy. Camb idge: Camb idge Uni e si y
P ess, 1998. ISBN: 0-7456-2267-4.
GRIGGS, J. i WALKER, R. The Cos s o Child Po e y o Indi iduals and Socie y: A Li e a u e Re iew.
Yo k: Joseph Roun ee Founda ion, 2008.
HECKMAN, J. “The Economics o inequali y. The alue o ea ly childhood educa ion”, en Ame ican
Educa o , núm. 35 (1) (2011). Pàg. 31-35. h p://www.a .o g/pd s/ame icaneduca o /sp ing2011/
Heckman.pd
HECKMAN, J. i MASTEROV, D. The P oduc i i y A gumen o In es ing in Young Child en. NBER
Wo king Pape 13016. 2007. DOI: 10.3386/W.13016.
HIRSCH, D. Es ima ing he cos s o child po e y. John Rown ee Founda ion, 2008. h p://
www.j .o g.uk/si es/ iles/j /2313.pd
HOLTZER, H. J. Penny Wise, pound Foolish. Why Tacking Child Po e y du ing he G ea Recession Makes
Economic Sense. Washing on: Cen e o Ame ican P og ess, 2010.
HOLTZER, H. J.; WHITMORE, D.; DUNCAN, G. J. i LONG, J. The Economic Cos s o Po e y in he
U.S: Subsequen E ec s o Child en G owing Up Poo . Washing on: Cen e o Ame ican p og ess, 2007.
JENSON, J. “The LegoTm pa adigm and new social isks: consequences o child en”, en LEWIS, J.
(ed.). Child en, Changing Families and Wel a e S a es. Chel enham, Regne Uni : Edwa d Elga , 2006.
ISBN: 978-1-84542-523-4.
LISTER, R. “An agenda o child en: in es ing in he u u e o p omo ing well-being in he p esen ”,
en LEWIS, J. (ed.). Child en, Changing Families and Wel a e S a es. Chel enham, Regne Uni : Edwa d
Elga , 2006.
MARÍ-KLOSE, P. i MARÍ-KLOSE, M. C isi i pob esa in an il a Ca alunya. Ba celona: Documen s
Comi é UNICEF, 2012. DOCS UNICEF.
MARÍ-KLOSE, P. Nous ela s pe a no es polí iques. Els p incipals ep es pe llui a con a la pob esa in an il.
Col.lecció A icles de Re lexió FEDAIA, 2014. Dipòsi legal: B-15255-2013.
MARÍ-KLOSE, P. i MARÍ-KLOSE, M. “¿Quiénes se empob ecen y a quiénes es amos dispues os a
soco e ?”, en ¿Y después del dilu io? La sociedad pos c isis. Za agoza: Asociación A agonesa de Sociolo-
gía, 2014. www.a agonsociologia.o g.
MARÍ-KLOSE, P. i MARTÍNEZ GARCÍA, J. S. “La p eca iedad en España”, en La Male a de Po bou,
núm. 8 (no emb e-desemb e 2014). Pàg. 21-26. ISSN: 2339-6768.
MICKLEWRIGHT, J i STEWART, K. The Wel a e o eu ope’s Child en. B is ol: Policy P ess, 200X.
ISBN: 9781861342263.
MARRERO, G. A. i RODRÍGUEZ J. G. “Inequali y o oppo uni y and g ow h”, en Jou nal o
De elopmen Economics, núm. 104 (2013). Pàg. 107-122. ISSN: 0304-3878.
OCDE. T ends in Income Inequali y and i s Impac on Economic G ow h. Pa ís: OCDE, 2014.
PUTNAM, R. Ou Kids. The Ame ican D eam in C isis. No a Yo k: Simon & Schus e , 2015. ISBN:
978-1476769899.
WALDFOGEL, Jane. B i ain’s Wa on Po e y. No a Yo k: Russel Sage Founda ion, 2010. ISBN: 978-
0871548979.
A ons