Nous relats per a noves polítiques contra la pobresa infantil

9RTS - Núm. 205 - Agos 2015 Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il New s o ies o new policies agains child po e y Pau Ma í-Klose1 i Ma ga Ma í-Klose2 L’a icle anali za la si uació de la pob esa in an il a Ca alunya i e lexiona sob e les opcions pe a icula nous ela s i discu sos que impulsin un es o ç públic decidi pe e -li on . Me eix a enció des acada el ela sob e la despesa social en in ància com a in e sió. Pa aules clau: Pob esa in an il, ela , in e sió social. Resum 1 Doc o en Sociologia, p o esso de la Uni e si a de Sa agossa. [email p o ec ed]. 2 Doc o a en Sociologia, p o esso a de la Uni e si a de Ba celona. Co espondència a: Facul ad de Ciencias Sociales y del T abajo. Violan e de Hung ía, 23, 50009, Sa agossa. Pe ci a l’a icle: MARÍ-KLOSE, Pau i MARÍ-KLOSE, Ma ga. Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il. Re is a de T eball Social . Col·legi O icial de T eball Social de Ca alunya, agos 2015, n. 205, pàgines 9-27. ISSN 0212-7210. A ons The a icle analyzes he si ua ion o child po e y in Ca alonia and discusses op ions o new s o ies and speeches o p omo e a s ong public e o o deal wi h i . The s o y abou social spending in childhood as an in es men dese es special a en ion. Key wo ds: Child po e y, s o y, social in es men . Abs ac RTS - Núm. 205 - Agos 2015 10 In oducció La llui a con a la pob esa en el ma c dels es a s de benes a no ha es a adicio- nalmen llui a con a la pob esa in an il. Això és pa icula men palès en els es a s de benes a del sis ema medi e ani, on bona pa dels d e s socials de i en de l’as- segu ança dels eballado s (i dels seus a- milia s). La pob esa in an il ha es a un p oblema in isible, no pe què no exis is- sin indicado s que e idenciessin els con- o ns i la magni ud del p oblema, sinó pe què esul a a di ícil pensa el enomen dins d’un ma c cogni iu en el qual els po- b es són indi idus adul s que no han es a capaços de p ocu a -se mi jans econòmics su icien s en el me ca de eball, o no quali iquen pe ob eni els d e s socials associa s a aques es ajec ò ies labo als. Aques a si uació a poc a poc ha ana can- ian en els úl ims anys. L’impuls d’aques s can is no ha es a gene almen domès ic. Un dels p incipals mo o s d’aques can i ha es a el desen olupamen i c eixen legi ima- ció d’un nou discu s in e nacional sob e la p o ecció social, que de ensa la complemen- a ie a en e les polí iques de c eixemen econòmic i les polí iques de p o ecció so- cial. Des d’aques nou pun de is a, ena - bo a pe o ganismes in e nacionals –com l’OCDE o la Unió Eu opea– i alguns go- e ns, les polí iques de p o ecció social més e ec i es són aquelles que con ibueixen a es end e opo uni a s i a mobili za els e- cu sos i po enciali a s disponibles. En aques a concepció, la millo polí ica social és una polí ica p oac i a, que posa l’èm asi en inicia i es de capaci ació i empode amen indi idual, amb l’objec iu no només de p opo ciona un coixí con a si uacions d’in o uni, sinó d’ac i a quali a s que a a o eixen l’au onomia dels indi idus i en e o cen el alo en el me ca de eball. Sob e aques a base, s’han cons uï nous ela s que legi imen la llui a con a la pob e- sa in an il. En aques s ela s, el des í dels ecu sos públics ja no hau ien de se exclu- si amen els adul s –i mol menys només els adul s que quali iquen pe ob eni d e s g àcies a les con ibucions eali zades en el passa . Les expe iències de desa an a ge a la in ància són is es, a a, com una on de p oblemes socials a eda s més a ançades, p oblemes socials que gene en cos os i po- den comp ome e el dinamisme econòmic i les bases de compe i i i a d’una socie a . Aques ela –anomena de egades pa- adigma de la in e sió social– con iu amb al es, en elació més o menys ha mònica en el ma c de p og ames de e o ma i ecalib ació de les es uc u es de p o ec- ció pública. L’objec e d’aques a icle és iden i ica i desc iu e els di e en s mapes cogni ius que jus i iquen la llui a con a la pob esa in an il, p esen an el enomen com una qües ió que me eix a enció, ha de mo i a la nos a p eocupació col.lec i a i eclama inicia i es d’acció especí iques. Re- lexiona em sob e les po enciali a s i limi- acions d’aques s discu sos en un con ex en què els es a s de benes a es an so mesos a o es p essions de con enció p essupos à- ia. Pe ò abans d’en a en aques es qües i- ons con é conèixe mínimamen la si uació de la pob esa in an il al nos e país.3 Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il 3 Aques a icle és una ac uali zació i desen olupamen de Ma í-Klose i Ma í-Klose (2012) i Ma í-Klose (2014). 11RTS - Núm. 205 - Agos 2015 Magni ud i e olució de la pob esa in an il a Ca alunya Espanya o ma pa d’un g up nom- b ós de països on la pob esa in an il és més g an que la pob esa del conjun de la població. Ca alunya ambé pe any a aques «club». A Espanya, du an les da e es dues dècades, els ni ells de pob esa in an il (meno s de 16 anys) s’han man ingu p àc icamen es anca s al ol an del 25%. Les dades del Panel de Lla s de la Unió Eu opea (PHOGUE), que o e eixen una pano àmica de la si uació socioeconòmica de les lla s en e 1994 i 2001, si uen la axa de isc de pob esa in an il a Espanya pe damun del 25% en qua e anys (1997, 1999-2001) (Can ó i Ayala, 2009). Les da- des més ecen s de l’Enques a de Con- dicions de Vida (2004-2013) si uen la pob esa in an il lleuge amen pe so a del 25% en una p ime a e apa, i lleuge amen pe sob e a pa i de 2009, coincidin amb l’escla de la c isi econòmica.4 En els da - e s anys (2009-2013), la axa de isc de pob esa in an il dels meno s de 16 anys ha luc ua . Al 2009 se si ua a al 31,1%, baixa ins el 26,9% al 2010, i o na a pu- ja ins al 27,3% al 2013 (dades de l’IDESCAT, consul ades el 5 de maig de 2015). La axa de isc de pob esa obse ada a Ca alunya el 2013 és un 43% més ele ada que la mi jana de la UE-15, cosa que si ua Ca alunya (i, en gene al, Espanya) al u - gó de cua d’Eu opa. Les axes de pob esa in an il a Ca alunya no només són mol al es en compa ació amb les que s’obse - en a la majo ia de països del nos e en- o n, sinó que, a més, ens allunyen més de la mi jana eu opea com més se e és l’in- dicado de pob esa mone à ia emp a . En un pe íode de c isi, la lec u a de dades de pob esa ela i a no és senzilla. La da allada dels ing essos gene als de la població obliga a se cau , pe què p o o- ca un descens de la mediana d’ing essos de la població, u ili zada pe ixa anual- men el llinda de pob esa. Així ha succeï a l’Es a espanyol i a Ca alunya, on el llin- da d’ing essos equi alen s que si ua algú pe so a del llinda de la pob esa s’ha e- duï en ap oximadamen 700 eu os en e 2009 i 2013. Pe aques mo iu, es con e- nien complemen a l’indicado de axa de isc de pob esa amb una axa de pob esa anco ada que ens elacioni la si uació eco- nòmica de les pe sones amb la que ind i- en si el llinda de pob esa es igués si ua al ni ell en què es a a el 2008, any d’inici de la c isi. Les dades ob ingudes són les que po- den obse a -se al g à ic 1. Les dades de pob esa in an il ela i a ( ixades a dos llin- da s: 40 i 60% de la mediana d’ing essos equi alen s) s’han inc emen a cla amen du an els p ime s anys de c isi, i semblen es anca -se en e 2012 i 2013. És espe- cialmen p eocupan l’augmen de la po- b esa al a (llinda del 40%), amb què es cap u en o mes més agudes de pob esa (Veu e G à ic 1). A ons 4 És impo an assenyala que la ecollida de dades d’ing essos a l’Enques a de Condicions de Vida pe pa de l’Ins i u Nacional d’Es adís ica ha so e un can i me odològic, que po a ec a l’es imació de les dades. A pa i de 2009, l’INE passa a u ili za dades iscals pe eali za impu ació d’ing essos, que an e io men s’ha ia eali za a pa i de dades ob ingudes a pa i d’enques a. RTS - Núm. 205 - Agos 2015 12 Al g à ic següen se’ns mos a un indi- cado de se e i a de la pob esa. La b e xa de pob esa ens indica “quan pob es son els pob es”. És a di , quina és la dis ància en e la enda de les se es lla s (en e mes ag e- ga s) i el llinda que ma ca la on e a de la pob esa. Com es po obse a , la in en- si a de la pob esa és especialmen se e a en e els in an s, sob e o com a conse- qüència de la c isi. La c isi no només ha augmen a les axes de pob esa in an il, sinó ambé la in ensi a (Veu e G à ic 2). Una al a mane a d’ajuda a isibili za l’expe iència de la pob esa “dins de la po- b esa” és l’anàlisi dels enòmens de p i a- ció. La enda mone à ia no ep esen a la o ali a dels ecu sos econòmics a l’abas d’una lla . Els indicado s basa s en la en- da disponible no o e eixen una adiog a- ia comple a de les capaci a s d’una lla pe gene a i con ola ecu sos; n’igno- en la capaci a de subsc iu e p és ecs, de ecó e a es al is acumula s, de bene i- cia -se de se eis i egals p opo ciona s pe No a: S’u ili zen dades no ac ades amb la no a me odologia in oduida pe l’INE el 2013 (i que a ec a a les dades des de 2009), pe acili a la compa ació amb l’any d’inici de la c isi (2008). Aques es dades an se solici ades exp essamen a l’INE al ma ç de 2015, pe ò la dada b u a de 2011 inclosa a l’a xiu no co espon a aques a sè ie i ha es a desca ada. GRÀFIC 1. Taxes de pob esa anco ada al 2008 dels meno s de 18. Ca alunya 2008-2013 Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il Fon : Elabo ació p òpia a pa i de dades de l’ECV 2008-2013, INE. 13RTS - Núm. 205 - Agos 2015 amilia s i amics, així com l’accés a béns i se eis públics g a uï s o subsidia s com a a l’educació, la sani a o l’habi a ge pú- blic (Boa ini i d’E cole, 2006: 10). Aques- es capaci a s poden pal.lia pa cialmen si uacions de mancança ansi ò ia en què els ing essos mone a is han disminuï . A això cal a egi -hi el e que l’es imació de la pob esa en unció de la enda mone à- ia de la lla no é en conside ació l’exis- ència de a iacions geog à iques en el p eu de béns bàsics, com a a l’habi a ge, o de despeses ixes elacionades amb la pa ici- pació en el me ca de eball (com poden se el anspo que es a se i pe ana a la eina o el cos de les lla s d’in an s a les quals han de ecó e les amílies amb ills pe i s), que poden a ec a de mane a de- e minan la capaci a inance a de les a- mílies pe e -se cà ec d’al es despeses. Els indicado s de p i ació o e eixen una pe spec i a complemen à ia sob e les si ua- cions de ulne abili a pe què con ibuei- xen a iden i ica p oblemes d’endeu amen i sensacions de di icul a i ince esa pe sa is e despeses necessà ies a pa i de les espos es dels enques a s. A la aula 4 es po obse a un augmen en la incidència de si uacions de p i ació econòmica en les lla s amb in an s en el pe íode es udia . Amb l’ag eujamen de la si uació econò- mica augmen en an les di icul a s pe sa is e deu es com pe espond e al pa- gamen de despeses co en s i imp e is- es. Així, men e que al 2007 el 7% de les lla s amb meno s de 18 anys econeix que GRÀFIC 2. B e xa de isc de pob esa segons g ups d’eda . Ca alunya 2009-2013 A ons Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE. RTS - Núm. 205 - Agos 2015 14 s’ha p oduï un e a d en el pagamen de la hipo eca o el llogue en els da e anys, desp és de sis anys de c isi aques a xi a s’ha dobla . El enomen és més accen ua amb els e a ds en el pagamen de com- p es ajo nades: passa d’un 6,5% el 2007 a un 17,9% el 2013. L’empi jo amen de la si uació econò- mica é ambé dimensions subjec i es. Un nomb e c eixen de amílies é la sensació que no disposa de p ou ecu sos pe sa is- e despeses. En e 2007 i 2013 hi ha un augmen de sis pun s pe cen uals de les lla s amb in an s que decla en eni di icul a o mol a di icul a pe a iba a inal de mes (del 27,5% al 41,6%). En un con ex d’ince - esa, ambé augmen a en gai ebé 17 pun s el pe cen a ge de lla s que no é ma ge pe sa is e despeses imp e is es. TAULA 1. P i ació en lla s amb meno s de 18 anys. Ca alunya 2007 i 2013 2007 2013 Re a ds en el pagamen de la hipo eca o llogue 7 12,6 Re a ds en el pagamen de ac u es de l’elec ici a , aigua, gas, e c. 4,6 10,3 Re a ds en el pagamen de comp es a e mini o p és ecs 6,5 17,9 La lla no po pe me e’s ana de acances o a de casa almenys una se mana a l’any 28,8 44,5 La lla no po pe me e’s un menja de ca n, pollas e, o peix (o equi alen pe als ege a ians) almenys cada dos dies 2,9 1,9 La despesa o al pe a l’habi a ge suposa pe a la lla una cà ega pesada 54,4 71,9 Di icul a o mol a di icul a pe a iba a inal de mes 27,5 41,6 La lla no é capaci a pe e on a despeses imp e is es 27,5 44,1 Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2007 i 2013, INE. Com es po obse a en la aula sob e p i acions, la majo ia de les lla s ca ala- nes amb in an s decla en que els cos os d’habi a ge ep esen en una cà ega pesa- da. Aques a xi a ja e a al a al 2007 i s’ha inc emen a no ablemen . Els cos os d’ha- bi a ge són un aspec e onamen al en què cal pa a a enció pe ca ac e i za adequa- damen la p eca ie a econòmica de la in- ància a Ca alunya (MARÍ-KLOSE i MARÍ-KLOSE, 2012). Nens i nenes acos umen a se mem- b es de lla s que es an en les p ime es e a- pes del cicle amilia , que coincideixen al nos e país (on hi ha una o a inclinació a la i ula i a p i ada dels habi a ges) amb la eali zació de o es in e sions pe ac- cedi a l’habi a ge. En els anys de conjun- u a econòmica a o able mol es amílies op a en pe ecó e al c èdi hipo eca i pe su aga els cos os de l’habi a ge, en un con ex en què aques s cos os an ex- Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il 15RTS - Núm. 205 - Agos 2015 pe imen a una in lació sense p eceden s. L’accés àcil al c èdi a p opicia un o endeu amen de mol es lla s, especialmen en sec o s desa a o i s que al amen s’hau ien hagu de man eni en el me ca de llogue pe què no pod ien sa is e els equisi s de sol ència exigi s als p enedo s d’un c èdi . En aques sen i , la despesa amb què es comp ome en les amílies pe sa is e quo es hipo ecà ies (o, si és el cas, del pagamen del llogue ) ep esen a un llas inance conside able, que aboca les lla s a si uacions de p eca ie a econòmi- ca sob e inguda, enca a que disposin de p ou ing essos pe si ua -se pe sob e del llinda de pob esa. El g à ic 3, que es ima les axes de isc de pob esa al lla g del cicle i al si es des- comp en a la enda o al de les lla s els cos os de l’habi a ge, mos a cla amen l’impac e di e encial dels cos os de l’habi- a ge. Les lla s amb in an s euen augmen- ades les se es axes de isc de pob esa de mane a mol més accen uada que els col.lec- ius d’eda més a ançada. Això es deu p in- cipalmen al e que aques s úl ims so in ja no enen cà egues hipo ecà ies (pe què han amo i za comple amen els p és ecs) o en su aguen cos os més baixos (pe què an accedi a habi a ges més ba a s en el passa o pe què ja han cancel.la els p és- ecs en cas que els inguessin). GRÀFIC 3. Taxes de isc de pob esa de meno s de 18 anys abans i desp és de descomp a els cos os de l’habi a ge. Ca alunya 2013 A ons Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE. RTS - Núm. 205 - Agos 2015 16 C isi i p o ecció social de la in- ància En un con ex en què la c isi des ueix llocs de eball augmen a àpidamen la p opo ció de lla s on no eballa cap adul o ho a només un, si uacions que, com es po ad e i en el g à ic següen , aboquen les amílies a iscos conside ables de po- b esa. En qualse ol cas, cal des aca l’ele- ada p opo ció de lla s que es oben en una si uació de pob esa malg a que e- ballen dues pe sones adul es. El e que dos adul s de la lla eballin no ga an eix la gene ació de p ou ecu sos pe supe a el llinda de la pob esa en ap oximadamen una de cada sis lla s. En un me ca labo al mol segmen a , la emune ació baixa i el ca àc e empo al de mol s llocs de eball als quals es euen abocades pa elles jo es amb ills dependen s és un ac o de e - minan dels iscos de pob esa in an il ele- a s al nos e país. En e o s aques s des aca possiblemen la població immig ada, que ha is com la se a si uació econòmica es de e io a a de mane- a ex ao dinà ia. Aques es condicions es an paleses en les axes de isc de pob esa dels in an s nascu s o a de la Unió Eu opea, que ha en -se si ua adicionalmen a p op del 50% a a a iben a ni ells insòli s. GRÀFIC 4. Taxa de isc de pob esa en meno s de 18 anys segons nomb e de pe sones que eballen a la lla . Ca alunya 2013 En gene al, els e ec es de la c isi s’han deixa sen i més en e els g ups socials menys a a o i s (MARÍ-KLOSE i MARÍ- KLOSE, 2014; MARÍ-KLOSE i MARTÍ- NEZ GARCÍA, 2014; OCDE, 2014). La c isi ha passa una ac u a mol al a a ce s g ups amb inculacions p ecà ies al me ca de eball i d e s àgils a la p o ecció social. Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE. 17RTS - Núm. 205 - Agos 2015 En suma, la c isi no només ha p o o- ca una ex ensió de la pob esa in an il, sinó ambé que s’in ensi iqui i c is al.li zi en o mes de p i ació, mol concen ades en g ups especí ics. La ulne abili a econò- mica no només é una dimensió mone à- ia. Alguns dels e ec es més impo an s p o oca s pe l’exclusió econòmica enen a eu e amb els es a s de males a i inse- gu e a que acompanyen la manca de e- cu sos econòmics i la incapaci a pe gene a -los. Els in an s no només pa eixen les p i acions econòmiques d’una lla , sinó mol especialmen com aques es a ec en la quali a de les elacions en e adul s i la d’aques s amb els seus ills. Els pa es que pa eixen di icul a s inance es es mos en més i ascibles i es essa s i endeixen a e- acciona de mane a inconsis en i incon- olada, e que epe cu eix en un isc més g an d’emp a càs igs puni ius i condueix a una hos ili a més g an en les in e accions amb els ills (Conge e al., 1993; FLANA- GAN, 1990; SIMONS, LORENZ, CON- GER i WU, 1992). Als e ec es di ec es sob e el benes a in an il de i a s de la pob esa mone à ia s’hi sumen so in e ec- es indi ec es associa s al de e io amen dels climes amilia s p o oca s pe les sen- sacions de p i ació. En aques es condicions, l’impac e de les ans e ències públiques i al es o mes de p o ecció social de la in ància sob e la e- ducció de pob esa in an il ha es a mol limi a . La in ància ha pa i adicionalmen al nos e país si uacions d’in ap o ecció pública, en compa ació amb al es col.lec- ius, ins i o quan les se es necessi a s són –en is a de l’e idència examinada en aques eball– més que palmà ies. El sis e- ma de p o ecció social mi jançan endes, que combina onamen almen p es acions es a als i au onòmiques, es ca ac e i za, en e mes compa a ius in e nacionals, pe l’es- GRÀFIC 5. Taxa de isc de pob esa dels meno s de 18 anys segons o igen dels pa es. Ca alunya 2013 A ons Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’ECV_2013, INE. RTS - Núm. 205 - Agos 2015 24 Conclusió Da an la si uació que es an expe imen- an els in an s a Ca alunya, és u gen que les pla a o mes de de ensa de la in ància cob in consciència de o es les opcions pe cons ui discu s sob e la ulne abili a in an il. Això no signi ica que es descuidi el discu s dels d e s. Pe ò la llui a pels d e s necessi a g ans emp esa is mo als, a- ledo s que puguin asllada demandes a les ins àncies de decisió polí ica, i és di ícil que la in ància obi els idonis. Els g ans emp esa is mo als que an p opicia el des- en olupamen dels d e s social i l’expansió de les polí iques de benes a a l’època dau- ada (sindica s, pa i s polí ics d’esque es i democ a ac is ians) han demos a ins a a poc in e ès en la in ància. Les se es clien e- les polí iques p imo dials són col.lec ius d’eda a ançada, que pa icipen en les se es es uc u es i o en en les eleccions (ja sigui sindicals o polí iques). Si bé és ce que es an so gin nous emp esa is mo als que, des de l’acadèmia i la socie a ci il, abande en la llui a a a- o dels d e s de la in ància, el eixi exis- en és enca a eble i no es à en condicions de gene a , en el cu e mini, g ans con- sensos si es limi a a e discu sos exclusi- amen a ela s en la ei indicació de d e s. Pe o això, és impe a iu po encia el dis- cu s de la polí ica social a a o de la in- ància com una es a ègia pe e o ça la cohesió i, especialmen , el discu s de la in ància com una in e sió col.lec i a, que p odueix di idends socials. És un ela que pe me sin oni za amb endències in e - nacionals que s’es an imposan en la polí- ica pública, i eixi aliances en l’àmbi domès ic. El discu s acadèmic i polí ic dels o ga- nismes in e nacionals (començan pe l’OCDE i, c eixen men , la Unió Eu opea) es à en una apos a cla a pe aques ipus de ela s (JENSON, 2006). En els úl ims anys s’es à a iban a g ans consensos in e nacio- nals sob e la impo ància de les in e sions en p ime a in ància i les conseqüències nega i es de la manca d’opo uni a s i- als. Des d’aques pun de is a, que ans- cendeix el ocus en la pob esa in an il, els es a s han de ga an i nens i jo es una bona “a ancada” (“su e s a ”, “bes s a ”, “good s a in li e”), que els o e eix condicions adequades pe eu e pa i d’opo uni a s de millo a p o essional i social, i ecupe- a -se de les ci cums àncies d’ad e si a que se’ls p esen in al lla g de les se es ides, com poden se c isis econòmiques conjun- u als (que a iben inespe adamen i poden obliga a can ia de p o essió, de ciu a de esidència, e c.) o bé episodis de c isi pe - sonal (com un di o ci, o una malal ia d’un amilia , que poden sacseja l’es abili a psi- cològica, social i inance a dels indi idus). Són discu sos amb una o ien ació cla- amen u u is a. In e i en in ància su- posa e -ho en una gene ació que a essa ci cums àncies pa icula s, que l’exposen a iscos inèdi s que poden comp ome e el seu u u .9 En un con ex de globali za- ció, els indi idus necessi en un nou ipus d’Es a , que s’ocupi d’empode a -los da- 9 De egades s’han c i ica aques es o ien acions pe cen a -se exclusi amen en els aspec es de la sociali za- ció que e o cen la p ojecció econòmica i labo al dels in an s en el u u . En aques sen i , alguns au o s han assenyala els pe ills de conceb e la in ància només com un pe íode de o mació i p epa ació pe a una ida Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il 25RTS - Núm. 205 - Agos 2015 an la ola ili a c eixen de l’ac i i a eco- nòmica i les ince i uds que p o oca. En aques sen i , el ela de la “in e sió social en la in ància” connec a amb les no es e lexions que in odueixen pensado s so- cials com An hony Giddens (1997) i els eò- ics de la Te ce a Via, sob e el pape de l’Es a com a agen econòmic dinami zado . Es pa eix de la p emissa que si in e - im en in ància aconsegui em p e eni p oblemes socials i e més p oduc i a i compe i i a la nos a o ça de eball en l’economia global del coneixemen . Això ha de pe me e assen a sob e bases més sòlides els es a s del benes a . En el ma c d’aques a na a i a, el u u inance de l’Es a de Benes a , i mol especialmen dels p og ames que abso beixen més des- pesa (pensions i sani a ), depèn del e que, en el cu s dels p ope s anys, podem inc e- men a el nomb e de pe sones en eda de eballa i la p oduc i i a dels eballado s u u s. Incen i a la na ali a a a és d’aju s a lla s amb in an s eixampla, a la lla ga, la base iscal de l’Es a de Benes a . Inc e- men a la p oduc i i a dels eballado s p opicia que el pas ís “a epa i ” pugui se més g an. El ela al ol an dels a an a ges econò- mics de les in e sions en in ància ha esul- a pe suasiu a al es països. Els països escandinaus han apel.la a aques ipus de discu sos des dels anys 70, legi iman un gi cap a polí iques de p o ecció social a a- mílies i a in ància. Aques gi ha es a as- sumi an pels pa i s socialdemòc a es (que el an impulsa ) com pels seus suc- cesso s cen is es i conse ado s. Un gi simila s’ha p oduï ecen men al Regne Uni i I landa. En aques països, que com podem obse a en el g à ic 7 enen una capaci a no able de edui la pob esa in- an il mi jançan ans e ències, l’a enció a la pob esa in an il ha esde ingu una p i- o i a només des de inals de la dècada dels no an a. Aques gi és esul a d’un comp omís polí ic explíci impulsa des de les més al es ins àncies del pode execu iu (WALDFOGEL, 2010; LISTER, 2006), que es dóna pa adoxalmen a països que adicionalmen no ha ien ingu polí iques de benes a pe la in ància i p esen a en indicado s de benes a ma e ial d’aques col.lec iu mol nega ius.10 Com a esul a d’aques comp omís, s’han publica documen s ma c i s’han i- xa objec ius de e e ència ( a ge s), deba- en i a aluan ex ensamen opcions pe p omou e’ls, in o ma s semp e pe la e- ce ca igo osa sob e aques es qües ions (MARÍ-KLOSE i MARÍ-KLOSE, 2012). Fixa objec ius de e e ència ha se i pe in odui el p oblema en el p océs polí ic, a a o in que els esponsables polí ics os- sin objec e de con ol en unció de l’asso- limen d’aques objec ius. adul a p oduc i a, es an impo ància a ac i i a s que assegu en el gaudimen ple d’aques a e apa (com l’oci i el joc). Des d’un pun de is a simila , l’èm asi en la in e sió social po du a igno a col.lec ius que enen un po encial econòmic més ince , com els in an s amb discapaci a o els de mino ies è niques i ine an s (LISTER, 2006). 10 En un eball de e isió de la si uació de benes a in an il a Eu opa, Micklew ig i S ewa d (2000, pàg. 23) ha ien ca ac e i za a inal del segle XX el Regne Uni com un dels “aspi an s se iosos al í ol de pi jo ind e pe se un nen”. A ons RTS - Núm. 205 - Agos 2015 26 Bibliog a ia CANTO, O. i AYALA, L. Análisis y p opues as sob e pob eza in an il en España. Mad id: UNICEF, 2009. Dipòsi legal: M-19564-2009. BELFIELD, C. R.; LEVIN, H. M. i ROSEN, R. The Economic Value o Oppo uni y You h. Washing on: Co po a ion o Na ional and Communi y Se ice, 2012. BRADSHAW, J. “The case o amily bene i s”, en Child en and You h Se ice Re iew, núm. 34 (2012). Pàg. 590-596. ISSN-0190-7409. BROWN. Speech o he child en and Young Pe son’s Uni Con e ence. Lond es, Isling on, 15 de no emb e 2000. BOARINI, R. i d’ERCOLE, M. M. Measu es o ma e ial dep i a ion in OECD Coun ies. Wo king Pape , núm. 37. Pa ís: Di ec o a e o Employmen , Labou and Social A ai s OCDE, 2006. CONGER, R. D.; CONGER, K. J.; ELDER, G. H.; LORENZ, F. O.; SIMONS R. L. i WHITBECK, L. B. “Family economic s ess and adjus men o ea ly adolescen gi ls”, en De elopmen Psychology, núm. 29 (2) (1993). Pàg. 206-219. ISSN-0012-1649. DAHL, G. i LOCHNER, L. “The impac o amily income on child achie emen : e idence o m ea ned income ax c edi ”, Wo king pape 14599. Camb idge, Mass: Na ional Bu eau o Economic Resea ch, 2008. The Ame ican Economic Re iew. DOI: 10.1257/AER.102.51927. DUNCAN, G. i BROOKS-GUNN, J. (eds.). The Consequences o G owing Up Poo . No a Yo k: Russel Sage Founda ion, 1997. ISBN: 978-0-87154-144-4 DUNCAN, J.; MAGNUSON, K. i VOTRUBA-DZRAL, E. 2014. “Boos ing amily income o p o- mo e child de elopmen ”, en The Fu u e o Child en, núm. 24 (1) (2014). Pág. 49-120. DUNCAN, G. i MUSRANE, R. Res o ing Oppo uni y. The C isis o Inequali y and he Challenge o Ame ican Educa ion. Camb idge: Ha a d Educa ion P ess, 2014. ISBN: 978-1-61250-634-0 nen de di e en s comuni a s epis èmiques i adicions ideològiques. Massa so in s’ha comés l’e o de pensa que o hom es deixa ia commou e pe un apel.lació a la solida i a amb els des algu s. Po se és momen de passa pàgina, i en end e que en les socie a s plu als (i so in ac u a- des) és di ícil cons ui discu sos solida is que conci in g ans consensos. En l’apa a- do , són mol s els demandan s de solida i- a , i limi ades les ese es de solida i a exis en s. En aques nou con ex , és impe- a iu apel.la a nous alo s i ac o s pe p o egi la in ància desp o egida.    La combinació de línies a gu- men als en nous ela s ha pe mès c ea coalicions de supo àm- plies, cons uin pon s en e aledo s dels d e s dels in an s que p o enen de di e en s comu- ni a s epis èmiques i adicions ideològiques. La combinació de línies a gumen als en nous ela s ha pe mès c ea coalicions de supo àmplies, cons uin pon s en e a- ledo s dels d e s dels in an s que p o e- Nous ela s pe a no es polí iques con a la pob esa in an il 27RTS - Núm. 205 - Agos 2015 Bibliog a ia FLANAGAN, C. A. “Families and schools in ha d imes”, en McLOYD, V. C. i FLANAGAN, C. A. (eds.). New di ec ions o child de elopmen : Economic s ess E ec s on amily li e and child de elopmen . Pàg. 7- 26. San F ancisco: Jossey-Bass, 1990. DOI: 10.1002/CD.23219904603. GIDDENS, A. The Thi d Way. The Renewal o Social Democ acy. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess, 1998. ISBN: 0-7456-2267-4. GRIGGS, J. i WALKER, R. The Cos s o Child Po e y o Indi iduals and Socie y: A Li e a u e Re iew. Yo k: Joseph Roun ee Founda ion, 2008. HECKMAN, J. “The Economics o inequali y. The alue o ea ly childhood educa ion”, en Ame ican Educa o , núm. 35 (1) (2011). Pàg. 31-35. h p://www.a .o g/pd s/ame icaneduca o /sp ing2011/ Heckman.pd HECKMAN, J. i MASTEROV, D. The P oduc i i y A gumen o In es ing in Young Child en. NBER Wo king Pape 13016. 2007. DOI: 10.3386/W.13016. HIRSCH, D. Es ima ing he cos s o child po e y. John Rown ee Founda ion, 2008. h p:// www.j .o g.uk/si es/ iles/j /2313.pd HOLTZER, H. J. Penny Wise, pound Foolish. Why Tacking Child Po e y du ing he G ea Recession Makes Economic Sense. Washing on: Cen e o Ame ican P og ess, 2010. HOLTZER, H. J.; WHITMORE, D.; DUNCAN, G. J. i LONG, J. The Economic Cos s o Po e y in he U.S: Subsequen E ec s o Child en G owing Up Poo . Washing on: Cen e o Ame ican p og ess, 2007. JENSON, J. “The LegoTm pa adigm and new social isks: consequences o child en”, en LEWIS, J. (ed.). Child en, Changing Families and Wel a e S a es. Chel enham, Regne Uni : Edwa d Elga , 2006. ISBN: 978-1-84542-523-4. LISTER, R. “An agenda o child en: in es ing in he u u e o p omo ing well-being in he p esen ”, en LEWIS, J. (ed.). Child en, Changing Families and Wel a e S a es. Chel enham, Regne Uni : Edwa d Elga , 2006. MARÍ-KLOSE, P. i MARÍ-KLOSE, M. C isi i pob esa in an il a Ca alunya. Ba celona: Documen s Comi é UNICEF, 2012. DOCS UNICEF. MARÍ-KLOSE, P. Nous ela s pe a no es polí iques. Els p incipals ep es pe llui a con a la pob esa in an il. Col.lecció A icles de Re lexió FEDAIA, 2014. Dipòsi legal: B-15255-2013. MARÍ-KLOSE, P. i MARÍ-KLOSE, M. “¿Quiénes se empob ecen y a quiénes es amos dispues os a soco e ?”, en ¿Y después del dilu io? La sociedad pos c isis. Za agoza: Asociación A agonesa de Sociolo- gía, 2014. www.a agonsociologia.o g. MARÍ-KLOSE, P. i MARTÍNEZ GARCÍA, J. S. “La p eca iedad en España”, en La Male a de Po bou, núm. 8 (no emb e-desemb e 2014). Pàg. 21-26. ISSN: 2339-6768. MICKLEWRIGHT, J i STEWART, K. The Wel a e o eu ope’s Child en. B is ol: Policy P ess, 200X. ISBN: 9781861342263. MARRERO, G. A. i RODRÍGUEZ J. G. “Inequali y o oppo uni y and g ow h”, en Jou nal o De elopmen Economics, núm. 104 (2013). Pàg. 107-122. ISSN: 0304-3878. OCDE. T ends in Income Inequali y and i s Impac on Economic G ow h. Pa ís: OCDE, 2014. PUTNAM, R. Ou Kids. The Ame ican D eam in C isis. No a Yo k: Simon & Schus e , 2015. ISBN: 978-1476769899. WALDFOGEL, Jane. B i ain’s Wa on Po e y. No a Yo k: Russel Sage Founda ion, 2010. ISBN: 978- 0871548979. A ons