BIBLIOGRAFIA
C oissance des uégé aui, pe
ALBERT
DÉMOLON. E<di o Dunod.
Pa ís,
1934.
L'any
1932
Démolon publica a <<La dynamique du sol», on es u-
dia a el medi p opi pe
a
I'ag icul u a. Inicia a amb aquel1 llib e iiEls
p incipis d'ag onomia)~, que ha comple a a ui amb aques segon o-
lum, en el qual I'au o co nenca pei. ac a sepa adamen la in luencia
dels di e sos ac o s ex e ns ( ísics, químics i biologics) eobie el desen-
olupamen dels ege als,
i
exposa a con inuació les lleis del c eixe-
men
i
del p oblema complex de la e ili zació, onamen an les se-
es a i macions sob e es udis i in es igacions eali za c en di e sos pai-
sos, pe o especialmen
a
les es acions ag onomiques anceses.
Démolon ha sabu deixa ben p ecisa I'es a dels coneixemen s
ac uals sob e una qües ió an discu ida
i
de an iu in e es pe a l'a-
g bnom com és la d'a iba a ob eni amb la maxima -conomia I'aug-
men de colli a més con enien .
l.
LL.
M.
O ganización cien íjica del abajo ag ícola, pe
JOSÉ
MALLART,
1934.
Biblio eca Ag ícola Sal a .
Els p incipis de I'o gani zació cien í ica del eball es an in o-
duin cada dia més en el camp de I'ag icul u a; d'uns quan s anys
ensi han es a
i
segueixen essen objec e de de ingudes in es igacions
i
ema d'in e essan s discussions en nomb osos Cong essos
...
El llib e
a que em e e encia és una de les p ime es publicacions dedicades a
aques a mena dSac i i a s, que s'han e
a
casa noa a.
Més que exposa esul a s d'in es igacions p opies, I'au o a una
comple a exposició dels p oblemes que plan eja a l'ag icul o la cien-
cia del eball ag ícola. Di ideix el llib e en dues pa s
:
en la p ime a,
dedicada
a
I'economia ag ícola en gene al, hi es udia la alo i zació
dels p oduc es de la e a en el me ca , i en la segona, més ex ensa,
hi es udia o s aquells p oblemes que es e e eixen conc e amen
a
la
eali zació del eball en I'explo ació ag ícola.
L'au o ha sabu dona una cla a isió de conjun que ob a am-
ples ho i zons
i
deixa en e eu e les g ans possibili a s que l'ag icul-
u a po espe a d'una ben en esa o gani zació cien í ica del eball.
WOODRUFF:
Lo ande Loss, P o esso de P o ozoologia a la Uni e si a
de Yale.
Founda ions o 5iology.-Qua a edició,
501
pigs.,
297
igs.-The
MacMillan Company, New Yo k,
1931.
Enca ega I'au o del cu s de Biologia gene al que an els pos -
g adua s a Yale, p epa a les se es Ilicons en uns apun s pe al seu ús
p i a : I'exi d'ai als con e encies el decidí a e -les elog a ia pe
al que els alumnes poguessin adqui i -les. F ui d'aques a lla ga ges;
ació, a a és de la qual I'ob a ha es a polida més
i
més, és aques
liib e, la qua a edició del qual so ia ui anys desp és de la p ime a.
E iden men no es ac a d'una imp o isació ni d'un llib e més: aci
po di -se amb plena jus i icació que la unció ha c ea I'o gan.
1
I'o -
gan és excellen , din e del seu ca ac e elemen al cu osamen igila
pe I'au o que, ugin de o ecnicisme innecessa i, ha olgu e una
ob a que con ingui els p incipis onamen als de la Biologia, des ina
als alumnes d'ensenyamen secunda i i als lec o s cul es en gene al.
En el nos e país, on la Biologia-mancada de adició uni e si i-
ia, puix que a pocs anys que a ésse imposada al cu s p epa a o i
de la Facul a de Ciencies-ha es a en ocada pels di e en s P o esso s
an di e samen i amb an poc d'ence , les més de les egades, és
u ilíssim de e coneixe ob e es com aques a, on la uni a , que ha
es a semp e la g an di icul a d'assoli en Biologia, es log a elegan -
men , imb ican -se zoologia, bo anica, gene ica. bioquímica, e c., amb
al habili a que el lec o c eu oba -se da an d'una ma e ia ho no-
genia no pas llegin capí ols de ma e ies independen s, aglu inades io-
len amen pe la migica i u d'una disposició minis e ial.
Heus ací les ma e ies ac ades en cada capí ol
:
1.
Finali a de la Bio1ogia.-11. O gani zació comú a plan es i
animals.
-
111.
Bases ísiques de la ida.
-
IV. Me abolisme de les
plan es e des.-V. Me abolisme dels animals.- /. Me abolisme de
les plan es no e des.
-
VII. O ganismes mul icellula s.
-
VIII. L'o -
ganisme ege al.-lX. Rep oducció dels ege als
.-
X....
Rep oducció
dels animals in e eb a s.
-
Xl.
L'o ganisme dels animals e eb a s.
-
Xll.
Nu ició dels animals.
-
XIII.
Respi ació dels animals.
-
XIV. Ci culació dels anima s.
-
XV. Exc eció dels animals.
-
XVI. Rep oducció dels animals.
-
XVII. Coo dinació delc animals.
I
-
XVIlI. O igen de la ida.
-
XIX. Con inui a de la ida.
-
XX.
Fecundació.
-
XXI.
Desen olupamen dels animals.
-
XXII.
I
He encia.
-
XXIII. Adap ació dels o ganismes.
-
XXIV. O igen de
SECCIO BIBLIOGRAFICA
85
les especies.
-
XXV. La Biologia i la p ospe i a humana.
-
XXVI. Epoques his o iques en la Biologia.
-
APENDIX.
-
l.
Classi-
icació.
-
11.
Bibliog a ia.
-
111.
Glossa i.
G.
DEL
C.
RICERCHE SULL'ECONOMIA DELLA IRRlGAZlONE
P o .
PAOLO
ALBERTARIO.-1 isul a i delle i iga ioni lomba de in base
alle s ime ca as ali.
P o . CESARE G~l~~ E~~.-Risi l a~i economici della i igazione nei
Vene o.
1933.
L'sls i u o Nazionale di Economia Ag a ia,,, o ganisme que dep&
del Minis e i d'Ag icul u a d'l ilia, esponen a la inali a pimo dial
pe la qual a ésse c ea -la de eali za es udis i. in es igacions d'e-
conomia ag ícola al se ei de la legislació. de I'adminis ació i dels es-
amen s ag ícoles en llu s elacions sindical-, ha publica nomb osos
es udis en e els quals en igu en dos sob e I'economia dels egs, que
donada I'ac uali a que a casa nos a enen els p oblemes que aques a
economia plan eja hem c egu in e essan s de eco da : Un d'ells és
el del P o . Paolo Albe a io i es i ula
< l
isul a i delle i igazioni lom-
o
ba de in base alle s i ne ca as alin, i I'ai e és el del P o . Cesa e G i-
no e o, que es i ula ([Risul a i economici delle i igazione nel Vene o».
La implan ació d'un egadiu, com o a ob a de ans o mació on-
dia ia, é pe objec e e que la e a a ec ada pe la ans o mació
sigui ap a pe a un nou sis ema de p oducció més in e essan so a l'as-
pec e pa icula , so a l'aspec e nacional o so a els dos aspec es alho a.
Conside an ai'lladamen una ob a de ans o mació ondii ia,
eiem que d'ella po e -se'n un balan$, el passiu del qual ind a ep e-
sen a pel cos de la ans o mació (cos d'implan ació, cos de un-
ciona nen ) i l'ac iu pe I'augmen de enda o de p o i en l'o d e pa -
icula o nacional que és possible d'ob eni g acies a un nou sis ema
de p oducció que ha es a possible d'in odui .
El p ime dSaques s dos ac o s, o sigui el cos de la ans o ma:
ció, e in luencia pe una g an di e si a de ac o s, la qual cosa a
que aquel1 a ii din e d'una ma eixa zona ag ícola, en e lími s mol
amplis, mo iu pel qual hom no po gene ali za gai e. En can i el
segon, o sigui l'augmen de enda o de p o i en un o al e o d e,
si
os de e mina sob e explo acions ag icoles que ep esen essin un ipus
no mal din e d'una zon,a ag ícola de e minada. hom pod ia gene a-
li za -lo amb més iqüencia
i
pod ia se i de base de compa ació
pe es udia la con eniencia de nous egadius.
Ens obem, pe o, que la majo pa delc es udis
i
p ojec es de
ans o mació ondia ia es udien mol in ensamen la p ime a pa ;
en can i ac en mol pe sob e la segona. segu amen pe que es p es a
a mol s e o s
i
pe que la se a de e minació p esen a se ioses di i-
cul a s.
Hom cons a a llegin les dues publicacions a que em e e encia,
que són ui d'una de inguda
i
Ila ga obse ació eali zada conjun a-
nen sob e explo acions egades i d'al es no egades, pe o d'iden i-
ques condicions en o s els al es o d es d'idees i que es p eocupen
gai ebé exclusi amen de de e mina I'augmen de enda que
és
possi-
ble d'ob eni mi jancan el eg en cadascuna de les zones ag icoles
conside ades.
La publicació del P o . Albe a io es e e eix a Lomba dia
i
de-
e mina l'inc emen de enda a pa i de les alo acions cadas als.
La del P o . G ino e o es e e eix a la pIana de Venecia i de e mina
l'inc e nen d'ac i i a i d'in ensi a del con eu
i
l'inc emen de enda
de I'explo ació pa in del p oduc e b u i del seu epa imen , seguin
els p incipis ixa s pel P o . Tassina i en el seu llib e sob e i La Dis i-
buzione del ~eddi o nell'Ag icol u a I aliana,). Són in e essan s l'un i
o
I'al e d'aques s dos llib es pe les no mes que segueixen els au o s en
llu s es udis, aplicables, sob e o les del p ime , en o s aquells casos
en que s'es udia el p oblema del eg so a l'aspec e pa icula o capi a-
lis a, i les del segon, més especialmen en aquells al es casos en els
quals s'es udia I'economia del eg so a I'aspec e coklec iu de I'economia
nacional.
J.
LL.
M.
LE
LIT,
maig 1934.-Viscosi a de
la
lle de oaca, pe A.
TAPERNOUX
i
R.
VUILLAME,
de 1'Escola de Ve e ina ia de Lió.
Els au o s examinen els di e en s ac o s que in lueixen en la
I
iscosi a de la Ile , de la qual depen en p ime lloc el desna a , i an
obse a sob e o la in luencia de la g assa, de I'acidesa, del p eso-
a ge
i
de la empe a u a sob e la iswsi a de la lle .
SECCIO BIBLIOGRAFICA
87
Iln es iguen els au o s la in e enció que po eni -hi la n iscosi a
d'es uc u a,i d'os wald, ja que, cons i uin la lle un sis ema coI~lo5da1,
cal conside a la iscosi a p opia de la solució e i able i la p oduida
pe les micel.les que aquella man é en suspensió. Semhla que aques a
< iscosi a d'es uc u aii
é
una alo insigni ican .
Simul &niamen són es udiades les modi icacions en I'equilib i
isic, en a ia el pH pe aci icació i pe addició de p eso a, i ob e-
nen esul a s mol cemblan s
:
disminució mol pe i a de la iscosi a
ins a
450
Do nic, e o n a la no mal a
50°
i
apid augmen en passa
d'aques a acidesa ins a la coagulació.
Quan a la empe a u a, hom obse a una ipida disminoció ins
a
40°,
passa s els quals la iscosi a disminueix mol len amen . La
co ba ep esen a i a a ec a la o ma d'una hipe bola. Cal, doncs, pe
compa a iscosi a s de la lle eni cu a d'ope a a la ma eixa em-
pe a u a.
Els au o s insinuen al es camins pe on cald i o ien a les no es
ece ques.
Ca dc e s bioldgics i de cul iu de l'agen e ioldgic de la nami is es ep-
ocdcica de la aca, pe
J.
M.
ROSSELL,
M.
D. de I'lns i u d'Oka
i
de I'Escola de Ve e ina ia de Québec.
L'au o i a del senyo
J.
M.
Rossell, uni e salmen econeguda en
aques es ma e ies, an in e essan s o es les se es publicacions. Des
de a cinc anys aques sa i ca ala, un dels p incipals animado s de
I'lns i u d'Oka
i
de 1'Escola de Ve e ina ia de Québec. en i a s o -
amen sub encionades pel Minis e i d'iig icul u a de Québec i pel
Na ional Resea ch Council (Consell Nacional d'ln~es i~acions) del
Canada, e dedican -se sis emi ica nen a I'es udi d'aques a malal ia,
i
cal econeixe que la cosa al la pena, puix que en mol es coma -
ques lle e es a iba a ocasiona pe dues més g osses que la ube culosi
i I'a o amen
,
hom calcula la pe dua en un e $ de la p oducció o al
de Ile .
En I'a icle d'aques núme o ac a solamen de les ca ac e ís i-
ques biologiques i de cul iu del S ep ococcus mas idi is o
S.
agalac ia
i
hi es udia successi amen
:
L'aspec e mic oscbpic de la Ile ,
El cul iu del s ep ococcus,
L'aspec e de les colonies en aga nu i iu o dina i,
Els aspec es mo ologics en di e en s medis.

Les ca ac e ís iques biologiques,
L'acció sob e els suc es
i
sob e I'hipu a sodic,
Modi icació del pH i pa ogenei a .
Fo mes a ípiques.
No cal ponde a I'in e es que despe a la lec u a d'aques eball
i
el gus que ens dóna que sigui un compa io a el qui doni llum sob e
un p oblema an di ícil.
Reacció de Scha dinge . Lle s c ues calos als
i
con ol higienic pe
a
la
oenda, pe
A.
HOUDINIERE.
La llei de
1
.'
d'agos del
1905
sob e ep essió de aus p ecisa en
I'a icle
2.'
que no ha d'ésse lliu ada a la enda cap lle munyida
abans del se e dia desp és del pa , i, en gene al, cap lle que con-
ingui calos e.
L'au o examina el cas d'una lle que li ou p esen ada a analisi
el
3
de no emb e del
1933
i
que la enia a Nancy un lle e ambulan .
Hom
hi
obse a a
:
Densi a , g assa, acidesa, p o a del lac o e men ado
;
no mals
:
il ació amb co ó, mol ne a. Decolo ació del blau no o mola en
es ho es. Ca alassa,
112
cc.. Ge nens,
420.000
Y
1
cc. Dupouy posi iu.
Dupouy in e s nega iu. Reacció de Scha dinge en
9
ho es
La dispa i a d'aques es dades obliga I'au o a examina p o un-
damen -les hipo esis d'una pas eu i zació mol al a, d'una addició
d'H,
O,,
d'un aigualimen , d'un es a pa ologic, d'una lle calos al
o d'una lle de e enció, pe dedui -ne que po ac a -se d'una lle
calos al en ies de ans o nació en no mal.
L'au o , pe al de esold e el cas, es eu obliga a posa a p o a
o es les eo ies es able es sob e les enzi nes de la Ile . Hom segueix
amb cu iosi a els aonamen s que
hi
exposa, o s dels najo in e es.
L'es udi con inua a.
Es udi de l'ap eciació de la quali a de
les
casdnes 16c iques, pe
J.
PIEN,
R.
MARTIN
i
M.
BERGIER.
Exposen els au o s els mi jans pe mesu a I'acid Iac ic lliu e o
combina que po oba -se en una casei'na come cial. Els p ocedimen s
exa nina s pels au o s són
:
,i
.',
dosa ge acidime ic.
2.",
íd. pe o -
mació de sals, ~oiubies (en aques cas colo ejades) o insolubles.
SECC O BIBLIOGRAFICA
8Q
3.'.
id. pe oxidació de I'acid
:
a) en ;cid ce bnic pe mi ji del b om,
b) en aldehid pe mi ji de I'Acid sul ú ic
i
el pe mangana .
La
p e e-
encia dels au o s és pe aques da e , del qual donen o s els de alls.
Pu i icació de les aigües esiduals
de
o ma ge ia, pe
A.
ARTUS.
L'au o exposa els esul a s d'una depu ació d'aigües esiduals de
dues o ma ge ies, una de Camembe
i
l'al a de Po -Salu .
El
p o-
cedimen emp a el sul a d'alúmina i la calc.
L'au o demos a que aques s p oduc es, en p opo cions adequa-
des, pe me en d'ob eni aigiies cla es que una lleu ja eli zació po
es abili za du an mol s dies, la qual cosa pe me lliu a -les a una
ie a de eble cu s sense emo d'ocasiona in eccions ni modi icacions
sensibles en la composició de I'aigua que hi co e.
BORRADAILECE
1
PoTTs.-T~~
lnue e b a e.-The Macmillan Company,
New Yo k, 1934.
645
P~~s.,
458
igs.
Aques a magní ica ob a e a ompli un bui que hom ad e ia de
mol s d'anys en$& a la li e a u a zoolbgica mundial. Els ln e eb a s
que, com o hom sap. o men I'immensa majo ia de I'escala animal, e-
nien es udian -se com a pe i s capí ols en les ob es de Zoologia o bé
com a monog a ies Ú ils. an cols, a l'especialis a
;
manca a, pe o, un
llib e didac ic que els ac és amb ex ensió i ponde ació su icien s. Heu-
os-el aci.
La asca, que di icilnien hau ia pogu du a bon e me un sol
au o , ha es a eali zada mancomunadamen pe Bo adaile, Po s, i
Saunde s, Fellows a di e en s cen es cul u ais de Ca nb idge, jun amb
L.
E.
S.
Eas ham. P o esso de Zoologia a la Uni e si a de She -
i-ld, els quals au o s han sabu e una ob a an homogknia que di-
ícilmen hom po ad e i -hi la in e enció de di e sos coLlabo ado s.
Des inada a un g an d'ensenyamen supe io , s'ha p escindi ací
dels ipus mo ologics que com l'ameba, el papalló, el cuc de e a.
I'esca aba , e c., són desc i s en o es les Zoologies elemen als; o a
la impo ancia s'ha dona als ca ic e s mo ol&gics
i
isiolbgics de cada
g up conside a sin k icamen
i
exposa o a nb una elegancia i o igi-
nali a e amen apan s. Els quad es compa a ius dels ap&ndix dels
90
ARXIUS
di e en s A s opods o bé en e els di e sos C us acis, pe exemple. són
un model de cla eda .
Els au o s han i .gu mol en comp e l'o ien ació sis ema ica mo-
de na,
i
pe aixo lec classi icacions adop ades en el llib e són I'úl ima
pa iula de la zoog a ia con empo ania.
Si
a egim a aixo que hem di ins a a, l'ex ao dina i nomb e d
igu es esquema iques d'un alo didac ic excepcional. no es anya a
el lec o que li ecomanem aques llib e com
a
quelcom que cal possei
si olem coneixe els ln e eb a s en isió global
i
mode nissima.
G.
DEL.
C.
Condiciones del suelo
y
c ecimien o de las plan as.-Pe
E.
JOHN
RUS-
SELL.-Edi o ial Poble .
1934.
Ja e a ho a que la cul u a Hispano-Ame icana es eiés en iquida
pe alguna ob a que oqués amb ence els p oblemes de la sciencia
del Sblii
i
exposés les da e es oballes i da e es eo ies sob e els
enbmens que en el sol es p odueixen. Aques ha es a possiblemen e!
pensamen de I'Edi o ial Poble i pe aconsegui el que es p oposa ha
escolli I'ob a de Si
E.
John Russell, de la alua del que1 és ob i d
pa la -ne, puix que mol cla amen ho diuen les sis edicions que s'han
publica , en ayles, de la se a ob a.
En ella eiem la o ma cu osa de oca cada un dels pun s que
a ec en les condicions del sol
i
el c eixemen de les plan es, s'hi
ia
esso
de o el que els di e en s in es igado s han oba
i
explo a sob e cada
assump e g&cies a una mol nod ida bibliog a ia on s'ajun en les ci es
de les in es igacions més b illan s sob e Ciencia del sol.
Ens plau de ema ca que ac a o ca e icien men capí ols de e-
i able impo ancia com són, en e al es.
el
de la eacció del sol, o s
els quals ob en la po a e s un ampli camp d'in es igació.
Fo ca a disgus ha em de c ida l'a enció sob e quelcom que apa
o a pe sona en esa en la ma e ia. Es sob e el concep e d'iiadso ciói,
que an
bé
exp essa
i
que no sabem pé que en comp es d'usa aques
mo emp a el d'iiabso ción el concep e del qual és essencialmen di e-
en . Aques e o és possiblemen de aducció, ja que són mol pocs
els dicciona is en les planes dels quals es oba el concep e
i
pe an
el mo d'<iadso ciói,.
Pe al a banda I'Edi o ial Poble , de undació ecen . pe o. de
SECCIO BIBLIOGRAFICA
91
solida epu ació ja que semp e adueix les ob es millo s de cada b anca
de la Ciencia, s'ha esme a; a dona a aques llib e una p esen ació ex-
cellen , an en el ex com en les g i iques
i
o og a ies.
La aducció encaixa la sex a i da e a edició del llib e en angles
i
és, en o s els seus aspec es, aeu ada, excepció e a del mo apun a
abans
;
cons i ueix. amb o , I'ob a més comple a de < Ci&ncia del
SoI,i,
de que disposa la Cul u a Hispano-Ame icana.
L'exci a ion elec ique des issues. Essai d'in e p e a ion pkysique.-
Pe A.
M.
~~NNlE~.-He mann Edi o . Pa ís,
1934.
Amb un caien ancameii expe imen al. Monnie ens lliu a al
me ca un llib e sucós i a e i . Esgo a la se a isió ísico-química del
p oblema de I'exci ació, has ida daniun les lla gues expe iencies que
po a a cap a la So bona, me ces a I'exceklen ins aUació que é d'oscil-
log a ia ca odica. Cal eco da en aques sen i que, bon coneixedo
d'aques a ecnica, a ésse Monnie el qui a in odui aques a me a-
ella de ece ca- ins a la di ulgació-en emps que en o Eu opa
no
hi
ha ia gai ebé cap al a in~ a~lació.
El
llib e de Monnie és dens de con ingu . Va de cop
i
ol a al
seu p oblema
i
enúncia a e his o ia. Pod ia di que comenga a pa i
de Lapicque. No ega eja esquemes ni exp essions geome iques. Expo-
sa, sense en a ega massa amb ma ema iques innecessi ies
i
oba
semp e una pa aula pe a censu a el que
li
escau.
Es udia sob e o el enomen de I'exci ació elec ica i ce ca l'equa-
ció na emi ica que millo espond i al ca kc e més gene ali zado del
enomen i el oba en el que el1 p oposa d'anoinena iies a d'exci aeióii
i que al inal de comp es es aE a d'un llengua ge objec iu de la noci6
isiologica i expe imen al que Lapicque ha ia dona de la c onaxia.
Allí eiem com el ii emps ú il>> d'aques au o es co espon amb el mi-
ximumdel ii emps d'exci ació i de Monnie .
Supe a la in e p e ació de Lapicque e e en
a
l'isoc onisme i jus i-
ica com en comp es d'una e i able essonincia que jus i ica ia el
aspis d'una exci ació-pe isoc onisme-a a és de dues uni a s isio-
Ibgiques con igües, hi ha ia una i<pa a essonincia>i d'aeo d amb o s
els de alls ísics i ma emi ics que seg ega de les se es in es igacions.
Dedica o un capí ol a
la
sumació d'es ímuls, un al e
a
la inhibició
cen al, ase e ac a ia, e c.,
i
inalmen amb el concep e de subo di-