Biografia

BIBLIOGRAFIA C oissance des uégé aui, pe ALBERT DÉMOLON. E<di o Dunod. Pa ís, 1934. L'any 1932 Démolon publica a <<La dynamique du sol», on es u- dia a el medi p opi pe a I'ag icul u a. Inicia a amb aquel1 llib e iiEls p incipis d'ag onomia)~, que ha comple a a ui amb aques segon o- lum, en el qual I'au o co nenca pei. ac a sepa adamen la in luencia dels di e sos ac o s ex e ns ( ísics, químics i biologics) eobie el desen- olupamen dels ege als, i exposa a con inuació les lleis del c eixe- men i del p oblema complex de la e ili zació, onamen an les se- es a i macions sob e es udis i in es igacions eali za c en di e sos pai- sos, pe o especialmen a les es acions ag onomiques anceses. Démolon ha sabu deixa ben p ecisa I'es a dels coneixemen s ac uals sob e una qües ió an discu ida i de an iu in e es pe a l'a- g bnom com és la d'a iba a ob eni amb la maxima -conomia I'aug- men de colli a més con enien . l. LL. M. O ganización cien íjica del abajo ag ícola, pe JOSÉ MALLART, 1934. Biblio eca Ag ícola Sal a . Els p incipis de I'o gani zació cien í ica del eball es an in o- duin cada dia més en el camp de I'ag icul u a; d'uns quan s anys ensi han es a i segueixen essen objec e de de ingudes in es igacions i ema d'in e essan s discussions en nomb osos Cong essos ... El llib e a que em e e encia és una de les p ime es publicacions dedicades a aques a mena dSac i i a s, que s'han e a casa noa a. Més que exposa esul a s d'in es igacions p opies, I'au o a una comple a exposició dels p oblemes que plan eja a l'ag icul o la cien- cia del eball ag ícola. Di ideix el llib e en dues pa s : en la p ime a, dedicada a I'economia ag ícola en gene al, hi es udia la alo i zació dels p oduc es de la e a en el me ca , i en la segona, més ex ensa, hi es udia o s aquells p oblemes que es e e eixen conc e amen a la eali zació del eball en I'explo ació ag ícola. L'au o ha sabu dona una cla a isió de conjun que ob a am- ples ho i zons i deixa en e eu e les g ans possibili a s que l'ag icul- u a po espe a d'una ben en esa o gani zació cien í ica del eball. WOODRUFF: Lo ande Loss, P o esso de P o ozoologia a la Uni e si a de Yale. Founda ions o 5iology.-Qua a edició, 501 pigs., 297 igs.-The MacMillan Company, New Yo k, 1931. Enca ega I'au o del cu s de Biologia gene al que an els pos - g adua s a Yale, p epa a les se es Ilicons en uns apun s pe al seu ús p i a : I'exi d'ai als con e encies el decidí a e -les elog a ia pe al que els alumnes poguessin adqui i -les. F ui d'aques a lla ga ges; ació, a a és de la qual I'ob a ha es a polida més i més, és aques liib e, la qua a edició del qual so ia ui anys desp és de la p ime a. E iden men no es ac a d'una imp o isació ni d'un llib e més: aci po di -se amb plena jus i icació que la unció ha c ea I'o gan. 1 I'o - gan és excellen , din e del seu ca ac e elemen al cu osamen igila pe I'au o que, ugin de o ecnicisme innecessa i, ha olgu e una ob a que con ingui els p incipis onamen als de la Biologia, des ina als alumnes d'ensenyamen secunda i i als lec o s cul es en gene al. En el nos e país, on la Biologia-mancada de adició uni e si i- ia, puix que a pocs anys que a ésse imposada al cu s p epa a o i de la Facul a de Ciencies-ha es a en ocada pels di e en s P o esso s an di e samen i amb an poc d'ence , les més de les egades, és u ilíssim de e coneixe ob e es com aques a, on la uni a , que ha es a semp e la g an di icul a d'assoli en Biologia, es log a elegan - men , imb ican -se zoologia, bo anica, gene ica. bioquímica, e c., amb al habili a que el lec o c eu oba -se da an d'una ma e ia ho no- genia no pas llegin capí ols de ma e ies independen s, aglu inades io- len amen pe la migica i u d'una disposició minis e ial. Heus ací les ma e ies ac ades en cada capí ol : 1. Finali a de la Bio1ogia.-11. O gani zació comú a plan es i animals. - 111. Bases ísiques de la ida. - IV. Me abolisme de les plan es e des.-V. Me abolisme dels animals.- /. Me abolisme de les plan es no e des. - VII. O ganismes mul icellula s. - VIII. L'o - ganisme ege al.-lX. Rep oducció dels ege als .- X.... Rep oducció dels animals in e eb a s. - Xl. L'o ganisme dels animals e eb a s. - Xll. Nu ició dels animals. - XIII. Respi ació dels animals. - XIV. Ci culació dels anima s. - XV. Exc eció dels animals. - XVI. Rep oducció dels animals. - XVII. Coo dinació delc animals. I - XVIlI. O igen de la ida. - XIX. Con inui a de la ida. - XX. Fecundació. - XXI. Desen olupamen dels animals. - XXII. I He encia. - XXIII. Adap ació dels o ganismes. - XXIV. O igen de SECCIO BIBLIOGRAFICA 85 les especies. - XXV. La Biologia i la p ospe i a humana. - XXVI. Epoques his o iques en la Biologia. - APENDIX. - l. Classi- icació. - 11. Bibliog a ia. - 111. Glossa i. G. DEL C. RICERCHE SULL'ECONOMIA DELLA IRRlGAZlONE P o . PAOLO ALBERTARIO.-1 isul a i delle i iga ioni lomba de in base alle s ime ca as ali. P o . CESARE G~l~~ E~~.-Risi l a~i economici della i igazione nei Vene o. 1933. L'sls i u o Nazionale di Economia Ag a ia,,, o ganisme que dep& del Minis e i d'Ag icul u a d'l ilia, esponen a la inali a pimo dial pe la qual a ésse c ea -la de eali za es udis i. in es igacions d'e- conomia ag ícola al se ei de la legislació. de I'adminis ació i dels es- amen s ag ícoles en llu s elacions sindical-, ha publica nomb osos es udis en e els quals en igu en dos sob e I'economia dels egs, que donada I'ac uali a que a casa nos a enen els p oblemes que aques a economia plan eja hem c egu in e essan s de eco da : Un d'ells és el del P o . Paolo Albe a io i es i ula < l isul a i delle i igazioni lom- o ba de in base alle s i ne ca as alin, i I'ai e és el del P o . Cesa e G i- no e o, que es i ula ([Risul a i economici delle i igazione nel Vene o». La implan ació d'un egadiu, com o a ob a de ans o mació on- dia ia, é pe objec e e que la e a a ec ada pe la ans o mació sigui ap a pe a un nou sis ema de p oducció més in e essan so a l'as- pec e pa icula , so a l'aspec e nacional o so a els dos aspec es alho a. Conside an ai'lladamen una ob a de ans o mació ondii ia, eiem que d'ella po e -se'n un balan$, el passiu del qual ind a ep e- sen a pel cos de la ans o mació (cos d'implan ació, cos de un- ciona nen ) i l'ac iu pe I'augmen de enda o de p o i en l'o d e pa - icula o nacional que és possible d'ob eni g acies a un nou sis ema de p oducció que ha es a possible d'in odui . El p ime dSaques s dos ac o s, o sigui el cos de la ans o ma: ció, e in luencia pe una g an di e si a de ac o s, la qual cosa a que aquel1 a ii din e d'una ma eixa zona ag ícola, en e lími s mol amplis, mo iu pel qual hom no po gene ali za gai e. En can i el segon, o sigui l'augmen de enda o de p o i en un o al e o d e, si os de e mina sob e explo acions ag icoles que ep esen essin un ipus no mal din e d'una zon,a ag ícola de e minada. hom pod ia gene a- li za -lo amb més iqüencia i pod ia se i de base de compa ació pe es udia la con eniencia de nous egadius. Ens obem, pe o, que la majo pa delc es udis i p ojec es de ans o mació ondia ia es udien mol in ensamen la p ime a pa ; en can i ac en mol pe sob e la segona. segu amen pe que es p es a a mol s e o s i pe que la se a de e minació p esen a se ioses di i- cul a s. Hom cons a a llegin les dues publicacions a que em e e encia, que són ui d'una de inguda i Ila ga obse ació eali zada conjun a- nen sob e explo acions egades i d'al es no egades, pe o d'iden i- ques condicions en o s els al es o d es d'idees i que es p eocupen gai ebé exclusi amen de de e mina I'augmen de enda que és possi- ble d'ob eni mi jancan el eg en cadascuna de les zones ag icoles conside ades. La publicació del P o . Albe a io es e e eix a Lomba dia i de- e mina l'inc emen de enda a pa i de les alo acions cadas als. La del P o . G ino e o es e e eix a la pIana de Venecia i de e mina l'inc e nen d'ac i i a i d'in ensi a del con eu i l'inc emen de enda de I'explo ació pa in del p oduc e b u i del seu epa imen , seguin els p incipis ixa s pel P o . Tassina i en el seu llib e sob e i La Dis i- buzione del ~eddi o nell'Ag icol u a I aliana,). Són in e essan s l'un i o I'al e d'aques s dos llib es pe les no mes que segueixen els au o s en llu s es udis, aplicables, sob e o les del p ime , en o s aquells casos en que s'es udia el p oblema del eg so a l'aspec e pa icula o capi a- lis a, i les del segon, més especialmen en aquells al es casos en els quals s'es udia I'economia del eg so a I'aspec e coklec iu de I'economia nacional. J. LL. M. LE LIT, maig 1934.-Viscosi a de la lle de oaca, pe A. TAPERNOUX i R. VUILLAME, de 1'Escola de Ve e ina ia de Lió. Els au o s examinen els di e en s ac o s que in lueixen en la I iscosi a de la Ile , de la qual depen en p ime lloc el desna a , i an obse a sob e o la in luencia de la g assa, de I'acidesa, del p eso- a ge i de la empe a u a sob e la iswsi a de la lle . SECCIO BIBLIOGRAFICA 87 Iln es iguen els au o s la in e enció que po eni -hi la n iscosi a d'es uc u a,i d'os wald, ja que, cons i uin la lle un sis ema coI~lo5da1, cal conside a la iscosi a p opia de la solució e i able i la p oduida pe les micel.les que aquella man é en suspensió. Semhla que aques a < iscosi a d'es uc u aii é una alo insigni ican . Simul &niamen són es udiades les modi icacions en I'equilib i isic, en a ia el pH pe aci icació i pe addició de p eso a, i ob e- nen esul a s mol cemblan s : disminució mol pe i a de la iscosi a ins a 450 Do nic, e o n a la no mal a 50° i apid augmen en passa d'aques a acidesa ins a la coagulació. Quan a la empe a u a, hom obse a una ipida disminoció ins a 40°, passa s els quals la iscosi a disminueix mol len amen . La co ba ep esen a i a a ec a la o ma d'una hipe bola. Cal, doncs, pe compa a iscosi a s de la lle eni cu a d'ope a a la ma eixa em- pe a u a. Els au o s insinuen al es camins pe on cald i o ien a les no es ece ques. Ca dc e s bioldgics i de cul iu de l'agen e ioldgic de la nami is es ep- ocdcica de la aca, pe J. M. ROSSELL, M. D. de I'lns i u d'Oka i de I'Escola de Ve e ina ia de Québec. L'au o i a del senyo J. M. Rossell, uni e salmen econeguda en aques es ma e ies, an in e essan s o es les se es publicacions. Des de a cinc anys aques sa i ca ala, un dels p incipals animado s de I'lns i u d'Oka i de 1'Escola de Ve e ina ia de Québec. en i a s o - amen sub encionades pel Minis e i d'iig icul u a de Québec i pel Na ional Resea ch Council (Consell Nacional d'ln~es i~acions) del Canada, e dedican -se sis emi ica nen a I'es udi d'aques a malal ia, i cal econeixe que la cosa al la pena, puix que en mol es coma - ques lle e es a iba a ocasiona pe dues més g osses que la ube culosi i I'a o amen , hom calcula la pe dua en un e $ de la p oducció o al de Ile . En I'a icle d'aques núme o ac a solamen de les ca ac e ís i- ques biologiques i de cul iu del S ep ococcus mas idi is o S. agalac ia i hi es udia successi amen : L'aspec e mic oscbpic de la Ile , El cul iu del s ep ococcus, L'aspec e de les colonies en aga nu i iu o dina i, Els aspec es mo ologics en di e en s medis. Les ca ac e ís iques biologiques, L'acció sob e els suc es i sob e I'hipu a sodic, Modi icació del pH i pa ogenei a . Fo mes a ípiques. No cal ponde a I'in e es que despe a la lec u a d'aques eball i el gus que ens dóna que sigui un compa io a el qui doni llum sob e un p oblema an di ícil. Reacció de Scha dinge . Lle s c ues calos als i con ol higienic pe a la oenda, pe A. HOUDINIERE. La llei de 1 .' d'agos del 1905 sob e ep essió de aus p ecisa en I'a icle 2.' que no ha d'ésse lliu ada a la enda cap lle munyida abans del se e dia desp és del pa , i, en gene al, cap lle que con- ingui calos e. L'au o examina el cas d'una lle que li ou p esen ada a analisi el 3 de no emb e del 1933 i que la enia a Nancy un lle e ambulan . Hom hi obse a a : Densi a , g assa, acidesa, p o a del lac o e men ado ; no mals : il ació amb co ó, mol ne a. Decolo ació del blau no o mola en es ho es. Ca alassa, 112 cc.. Ge nens, 420.000 Y 1 cc. Dupouy posi iu. Dupouy in e s nega iu. Reacció de Scha dinge en 9 ho es La dispa i a d'aques es dades obliga I'au o a examina p o un- damen -les hipo esis d'una pas eu i zació mol al a, d'una addició d'H, O,, d'un aigualimen , d'un es a pa ologic, d'una lle calos al o d'una lle de e enció, pe dedui -ne que po ac a -se d'una lle calos al en ies de ans o nació en no mal. L'au o , pe al de esold e el cas, es eu obliga a posa a p o a o es les eo ies es able es sob e les enzi nes de la Ile . Hom segueix amb cu iosi a els aonamen s que hi exposa, o s dels najo in e es. L'es udi con inua a. Es udi de l'ap eciació de la quali a de les casdnes 16c iques, pe J. PIEN, R. MARTIN i M. BERGIER. Exposen els au o s els mi jans pe mesu a I'acid Iac ic lliu e o combina que po oba -se en una casei'na come cial. Els p ocedimen s exa nina s pels au o s són : ,i .', dosa ge acidime ic. 2.", íd. pe o - mació de sals, ~oiubies (en aques cas colo ejades) o insolubles. SECC O BIBLIOGRAFICA 8Q 3.'. id. pe oxidació de I'acid : a) en ;cid ce bnic pe mi ji del b om, b) en aldehid pe mi ji de I'Acid sul ú ic i el pe mangana . La p e e- encia dels au o s és pe aques da e , del qual donen o s els de alls. Pu i icació de les aigües esiduals de o ma ge ia, pe A. ARTUS. L'au o exposa els esul a s d'una depu ació d'aigües esiduals de dues o ma ge ies, una de Camembe i l'al a de Po -Salu . El p o- cedimen emp a el sul a d'alúmina i la calc. L'au o demos a que aques s p oduc es, en p opo cions adequa- des, pe me en d'ob eni aigiies cla es que una lleu ja eli zació po es abili za du an mol s dies, la qual cosa pe me lliu a -les a una ie a de eble cu s sense emo d'ocasiona in eccions ni modi icacions sensibles en la composició de I'aigua que hi co e. BORRADAILECE 1 PoTTs.-T~~ lnue e b a e.-The Macmillan Company, New Yo k, 1934. 645 P~~s., 458 igs. Aques a magní ica ob a e a ompli un bui que hom ad e ia de mol s d'anys en$& a la li e a u a zoolbgica mundial. Els ln e eb a s que, com o hom sap. o men I'immensa majo ia de I'escala animal, e- nien es udian -se com a pe i s capí ols en les ob es de Zoologia o bé com a monog a ies Ú ils. an cols, a l'especialis a ; manca a, pe o, un llib e didac ic que els ac és amb ex ensió i ponde ació su icien s. Heu- os-el aci. La asca, que di icilnien hau ia pogu du a bon e me un sol au o , ha es a eali zada mancomunadamen pe Bo adaile, Po s, i Saunde s, Fellows a di e en s cen es cul u ais de Ca nb idge, jun amb L. E. S. Eas ham. P o esso de Zoologia a la Uni e si a de She - i-ld, els quals au o s han sabu e una ob a an homogknia que di- ícilmen hom po ad e i -hi la in e enció de di e sos coLlabo ado s. Des inada a un g an d'ensenyamen supe io , s'ha p escindi ací dels ipus mo ologics que com l'ameba, el papalló, el cuc de e a. I'esca aba , e c., són desc i s en o es les Zoologies elemen als; o a la impo ancia s'ha dona als ca ic e s mo ol&gics i isiolbgics de cada g up conside a sin k icamen i exposa o a nb una elegancia i o igi- nali a e amen apan s. Els quad es compa a ius dels ap&ndix dels 90 ARXIUS di e en s A s opods o bé en e els di e sos C us acis, pe exemple. són un model de cla eda . Els au o s han i .gu mol en comp e l'o ien ació sis ema ica mo- de na, i pe aixo lec classi icacions adop ades en el llib e són I'úl ima pa iula de la zoog a ia con empo ania. Si a egim a aixo que hem di ins a a, l'ex ao dina i nomb e d igu es esquema iques d'un alo didac ic excepcional. no es anya a el lec o que li ecomanem aques llib e com a quelcom que cal possei si olem coneixe els ln e eb a s en isió global i mode nissima. G. DEL. C. Condiciones del suelo y c ecimien o de las plan as.-Pe E. JOHN RUS- SELL.-Edi o ial Poble . 1934. Ja e a ho a que la cul u a Hispano-Ame icana es eiés en iquida pe alguna ob a que oqués amb ence els p oblemes de la sciencia del Sblii i exposés les da e es oballes i da e es eo ies sob e els enbmens que en el sol es p odueixen. Aques ha es a possiblemen e! pensamen de I'Edi o ial Poble i pe aconsegui el que es p oposa ha escolli I'ob a de Si E. John Russell, de la alua del que1 és ob i d pa la -ne, puix que mol cla amen ho diuen les sis edicions que s'han publica , en ayles, de la se a ob a. En ella eiem la o ma cu osa de oca cada un dels pun s que a ec en les condicions del sol i el c eixemen de les plan es, s'hi ia esso de o el que els di e en s in es igado s han oba i explo a sob e cada assump e g&cies a una mol nod ida bibliog a ia on s'ajun en les ci es de les in es igacions més b illan s sob e Ciencia del sol. Ens plau de ema ca que ac a o ca e icien men capí ols de e- i able impo ancia com són, en e al es. el de la eacció del sol, o s els quals ob en la po a e s un ampli camp d'in es igació. Fo ca a disgus ha em de c ida l'a enció sob e quelcom que apa o a pe sona en esa en la ma e ia. Es sob e el concep e d'iiadso ciói, que an bé exp essa i que no sabem pé que en comp es d'usa aques mo emp a el d'iiabso ción el concep e del qual és essencialmen di e- en . Aques e o és possiblemen de aducció, ja que són mol pocs els dicciona is en les planes dels quals es oba el concep e i pe an el mo d'<iadso ciói,. Pe al a banda I'Edi o ial Poble , de undació ecen . pe o. de SECCIO BIBLIOGRAFICA 91 solida epu ació ja que semp e adueix les ob es millo s de cada b anca de la Ciencia, s'ha esme a; a dona a aques llib e una p esen ació ex- cellen , an en el ex com en les g i iques i o og a ies. La aducció encaixa la sex a i da e a edició del llib e en angles i és, en o s els seus aspec es, aeu ada, excepció e a del mo apun a abans ; cons i ueix. amb o , I'ob a més comple a de < Ci&ncia del SoI,i, de que disposa la Cul u a Hispano-Ame icana. L'exci a ion elec ique des issues. Essai d'in e p e a ion pkysique.- Pe A. M. ~~NNlE~.-He mann Edi o . Pa ís, 1934. Amb un caien ancameii expe imen al. Monnie ens lliu a al me ca un llib e sucós i a e i . Esgo a la se a isió ísico-química del p oblema de I'exci ació, has ida daniun les lla gues expe iencies que po a a cap a la So bona, me ces a I'exceklen ins aUació que é d'oscil- log a ia ca odica. Cal eco da en aques sen i que, bon coneixedo d'aques a ecnica, a ésse Monnie el qui a in odui aques a me a- ella de ece ca- ins a la di ulgació-en emps que en o Eu opa no hi ha ia gai ebé cap al a in~ a~lació. El llib e de Monnie és dens de con ingu . Va de cop i ol a al seu p oblema i enúncia a e his o ia. Pod ia di que comenga a pa i de Lapicque. No ega eja esquemes ni exp essions geome iques. Expo- sa, sense en a ega massa amb ma ema iques innecessi ies i oba semp e una pa aula pe a censu a el que li escau. Es udia sob e o el enomen de I'exci ació elec ica i ce ca l'equa- ció na emi ica que millo espond i al ca kc e més gene ali zado del enomen i el oba en el que el1 p oposa d'anoinena iies a d'exci aeióii i que al inal de comp es es aE a d'un llengua ge objec iu de la noci6 isiologica i expe imen al que Lapicque ha ia dona de la c onaxia. Allí eiem com el ii emps ú il>> d'aques au o es co espon amb el mi- ximumdel ii emps d'exci ació i de Monnie . Supe a la in e p e ació de Lapicque e e en a l'isoc onisme i jus i- ica com en comp es d'una e i able essonincia que jus i ica ia el aspis d'una exci ació-pe isoc onisme-a a és de dues uni a s isio- Ibgiques con igües, hi ha ia una i<pa a essonincia>i d'aeo d amb o s els de alls ísics i ma emi ics que seg ega de les se es in es igacions. Dedica o un capí ol a la sumació d'es ímuls, un al e a la inhibició cen al, ase e ac a ia, e c., i inalmen amb el concep e de subo di-