UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE
VALÈNCIA
INSTITUT DE CONSERVACIÓ I MILLORA DE L’AGRODIVERSITAT VALENCIANA
UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
MÀSTER INTERUNIVERSITARI OFICIAL EN MILLORA GENÈTICA VEGETAL
MILLORA GENÈTICA DE LA “TOMACA VALENCIANA D’EL
PERELLÓ” PER A LA RESISTÈNCIA AL VIRUS DEL MOSAIC DE LA
TOMACA (TOMATO MOSAIC VIRUS, ToMV).
TREBALL DE FI DE MÀSTER EN MILLORA GENÈTICA VEGETAL
ALUMNE: DIONÍS BORRÀS PALOMARES
TUTOR: SALVADOR SOLER ALEIXANDRE
DIR. EXPERIMENTAL: Mª DEL ROSARIO FIGAS MORENO
CURS ACADÈMIC: 2015-2016
VALÈNCIA, 1 DE JULIOL DE 2016
MILLORA GENÈTICA DE LA “TOMACA VALENCIANA D’EL PERELLÓ” PER A LA RESISTÈNCIA AL
VIRUS DEL MOSAIC DE LA TOMACA (TOMATO MOSAIC VIRUS, ToMV).
Abs ac
The adi ional alencian oma o is app ecia ed due o i s o ganolep ic p ope ies
which con e o his oma o a high comme cial in e es . Speci ically he “Tomaca
Valenciana d’El Pe elló” is inc easingly app ecia ed by supe s o es. This oma o
p esen s some ag onomical and quali y ai s ha make i e y a ac i e o he
a me and he consume . Howe e , i some imes shows p oduc ion uni o mi y
p oblems as well as o he impo an p oblems. Mo eo e , his a ie y p esen s high
suscep ibili y o he Toma o Mosaic Vi us (ToMV). So, a e y in e es ing way o
maximize his c op is o ob ain a ie ies o alencian oma o mo e uni o m and wi h
esis ance o ToMV. In his s udy a selec ion p og am and a plan b eeding p og am
a e made h ough Back C osses Me hod in which he in ension is o inc ease he
uni o mi y on he p oduc ion and o he mo phological ai s and a he same ime o
in og ess he Tm22 gene. The selec ion o esis ance ca ie is made by Molecula
Assis ed Selec ion and checked by inocula ion and ELISA analysis. In hese momen s
he ou h sel -c ossing gene a ion coming om he selec ion p og am is a ailable.
Fu he mo e he Second Backc oss is a ailable and he hi d backc oss is being
gene a ed.
Resum
La omaca adicional alenciana és ap eciada pe les seues p opie a s o ganolèp iques
que li a o guen un al in e ès come cial. En conc e la ‘Tomaca Valenciana d’El Pe elló’
és cada egada més ap eciada en les supe ícies come cials. Aques a omaca p esen a
di e en s e s ag onòmics i de quali a que la an a ac i a pe al llau ado i pe al
consumido . No obs an , de egades p esen a p oblemes de uni o mi a de p oducció
així com d’al es ca ac e ís iques impo an s. D’al a banda, aques a a ie a p esen a
una ele ada suscep ibili a al i us del mosaic de la omaca (ToMV). Així, una o ma
mol in e essan de po encia aques cul iu és ob eni a ie a s de omaca alenciana
més uni o mes així com esis en s a ToMV. En aques eball és du a e me an un
p og ama de selecció així com un p og ama millo a genè ica mi jançan el Mè ode de
Re oc euamen s amb el qual es p e én pe una banda augmen a la uni o mi a de
p oducció i la p esència de e s mo ològics dis in ius d’aques a a ie a , a la egada
que s’in og essa el gen de esis ència a ToMV (Tm22). La selecció dels indi idus
po ado s de la esis ència es eali za mi jançan Selecció Assis ida pe Ma cado s i es
comp o a mi jançan inoculació i anàlisi ELISA. En aques s momen s es disposa de la
qua a gene ació d’au o ecundació en el p og ama de selecció així com del segon
Re oc euamen (RC2). Al ma eix emps s’es à duen a e me el e ce Re oc euamen
(RC3).
Resumen
El oma e adicional alenciano es ap eciado po sus p opiedades o ganolép icas que
le o o gan un al o in e és come cial. En conc e o el “Toma e Valenciano d’El Pe elló”
es cada ez más ap eciado en las supe icies come ciales. Es e oma e p esen a
di e en es asgos ag onómicos y de calidad que lo hacen a ac i o pa a el ag icul o y
pa a el consumido . No obs an e, a eces p esen a p oblemas de uni o midad de
p oducción así como de o as ca ac e ís icas impo an es. Po o a pa e, es a a iedad
p esen a una ele ada suscep ibilidad al i us del mosaico del oma e (ToMV). Así, una
o ma muy in e esan e de po encia es e cul i o es ob ene a iedades de oma e
alenciano más uni o me así como esis en es a ToMV. En es e abajo se lle a a cabo
un p og ama de selección así como un p og ama de mejo a gené ica median e el
Mé odo de Re oc uzamien os con el que se p e ende po una pa e aumen a la
uni o midad de p oducción así como la p esencia de asgos mo ológicos
ca ac e ís icos de es a a iedad, a la ez que se in og esa el gen de esis encia a
ToMV (Tm22). La selección de los indi iduos po ado es de la esis encia se ealiza
median e la Selección Asis ida po Ma cado es y se comp ueba median e inoculación y
análisis ELISA. En es os momen os se dispone de la cua a gene ación de
au o ecundación en el p og ama de selección si como del segundo Re oc uzamien o
(RC2). Al mismo iempo se es á lle ando a cabo el e ce Re oc uzamien o (RC3).
Key wo ds: Toma o, Solanum lycope sicum, ToMV, Tm22, SNPs, Backc oss, High
Resolu ion Mel ing
Pa aules clau: Tomaca, Solanum lycope sicum, ToMV, Tm22, SNPs, Re oc euamen ,
High Resolu ion Mel ing
Alumne: Dionís Bo às Paloma es
Tu o : Sal ado Sole Aleixand e
Di . Expe imen al: Mª Del Rosa io Figàs Mo eno
València, Juliol 2016
AGRAÏMENTS
Com o en aques a ida, allò que comença a d o p omp e ha d’acaba . Hi ha coses
que ’ag ada ia que du a en pe semp e i d’al es, en can i, que desi ges que acaben
an p omp e com siga possible. El ce és que a ho es d’a a no sé ben bé on s’encaixa
aques a e apa, el que sí que inc cla és que en aques ia ge pel coneixemen m’han
acompanya mol es pe sones sense les quals no hague a pogu se possible. També
com o en aques a ida, hi ha pe sones que e ma quen un abans i un desp és, i
d’al es, que passen més disc e amen pel eu cos a . Si hague a d’elegi em queda ia
en “L’Aleg ia de l’ho a” que o i se al·lè gica a les solanàcies, e con agia amb les
seues bones ib acions. També em queda ia amb “La iquipèdia pe sonali zada” que
m’ha e de consul o ia pe sonal les 24h. També em queda ia amb “ La pe sona més
manià ica pe l’o d e d’Espanya i pa de l’es ange ”. Una al a peça clau en aques a
his ò ia és “El pa ia ca que cuida de o s” amb el qual ambé em queda ia. D’al es
pe sones, enca a que d’inco po ació més ecen en aques a his ò ia, ambé han
apo a el seu g a.
És cu iós ag ai que p o en de sal la paella que u has cuina . Pe ò una cosa és cla a i
és que sense els ing edien s adequa s cap paella es po cuina . En de ini i a, g àcies a
o el món, que en majo o meno implicació, ha pa icipa ac i amen pe e possible
o això.
No a pe al Dionís del u u : No oblides que o a expe iència és en iquido a. No oblides
a cap pe sona que no haja de se oblidada. Pensa que quasi o és possible. I que
enca a que ages sense di ecció, sense b úixola ni imó, el eu camí se à el que u
’ob igues.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ....................................................................................................... 1
1.1 CULTIU DE LA TOMACA.................................................................................... 1
1.1.1 ORIGEN, DOMESTICACIÓ I DIFUSIÓ ..................................................... 1
1.1.2 SITUACIÓ ACTUAL DEL CULTIU DE LA TOMACA................................... 1
1.2 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL POBLE VALENCIÀ COM A AGRICULTOR............ 3
1.3 VARIETATS TRADICIONALS DE TOMACA.......................................................... 4
1.3.1 VARIETATS TRADICIONALS VALENCIANES............................................ 5
1.3.1.1 TOMACA TIPUS “BORSETA”............................................................ 7
1.3.1.2 TOMACA TIPUS “DE PENJAR”.............................................. ........... 7
1.3.1.3 TOMACA TIPUS “DE PRUNA”.......................................................... 7
1.3.1.4 TOMACA TIPUS “MUTXAMEL”........................................................8
1.3.1.5 TOMACA TIPUS “DEL PEBRE”......................................................... 8
1.3.1.6 TOMACA TIPUS “VALENCIANA”...................................................... 8
1.4 POSADA EN VALOR DE LES VARIETATS TRADICIONALS................................... 12
1.4.1 VARIETATS TRADICIONALS COM A ALTERNATIVA RENTABLE.............13
1.4.2 LA TOMACA “VALENCIANA” COM A ALTERNATIVA RENTABLE...........14
1.4.2.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS.....................................................14
1.4.2.2 IMPORTÀNCIA ECONÒMICA..........................................................15
1.4.2.3 POSADAA EN VALOR DE LA TOMACA TIPUS “VALENCIANA”..........15
1.4.2.3.1 POSADA EN VALOR A TRAVÉS DE LA “SELECCIÓ”..............16
1.4.2.3.2 POSADA EN VALOR A TRAVÉS DE LA “MILLORA”...............16
2. OBJECTIUS.............................................................................................................17
3. MATERIAL I MÈTODES...........................................................................................18
3.1 MATERIAL VEGETAL.........................................................................................18
3.1.1 EN EL PROGRAMA DE “SELECCIÓ”.......................................................18
3.1.2 EN EL PROGRAMA DE “MILLORA”....................................................... 18
3.2 DESINFECCIÓ DE LLAVORS I REALITZACIÓ DE PLANTERS................................ 18
3.3 CONDICIONS DE CULTIU..................................................................................19
3.4 REALITZACIÓ DELS CREUAMENTS...................................................................20
3.4.1 RECOL·LECCIÓ DE POL·LEN DEL PARENTAL MASCULÍ......................... 20
3.4.2 EMASCULACIÓ I POL·LINITZACIÓ DE LES FLORS DEL PARENTAL
FEMENÍ................................................................................................ 20
3.5 DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA DE MILLORA REALITZAT....................................21
3.5.1 EN EL PROGRAMA DE “SELECCIÓ”........................................................21
3.5.2 EN EL PROGRAMA DE “RETROCREUAMENTS”......................................21
3.6 MARCADOR MOLECULAR ASSOCIAT AL GEN DE RESISTÈNCIA Tm22 ...............25
3.7 DISSENY D’ENCEBADORS..................................................................................25

3.8 EXTRACCIÓ D’ADN...........................................................................................25
3.9 ANÀLISI D’SNPS MITJANÇANT “HIGH RESOLUTION MELTING”.......................26
3.10 INOCULACIÓ MECÀNICA DE ToMV PER A VALIDAR LA RESISTÈNCIA.........26
3.10.1 PREPARACIÓ DE L’INÒCUL I INOCULACIÓ........................................... 26
3.10.2 ANÀLISI SEROLÒGIC DE LES MOSTRES.................................................26
4. RESULTATS I DISCUSSIÓ........................................................................................19
4.1 GENERACIONS OBTINGUDES...........................................................................19
4.1.1 EN EL PROGRAMA DE SELECCIÓ..........................................................19
4.1.2 EN EL PROGRAMA DE RETROCREUAMENTS........................................19
4.2 GENOTIPAT D’HETEROZIGOTS: ANÀLISI DE L’SNP ASSOCIAT A L’AL·LEL DE
RESISTÈNCIA....................................................................................................22
4.3 VALIDACIÓ DE LA RESISTÈNCIA A ToMV MITJANÇANT LA INOCULACIÓ
MECÀNICA DEL VIRUS.....................................................................................23
5. CONCLUSIONS.......................................................................................................25
6. BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................26
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Supe ície de cul iu, olum de p oducció i Rendimen al e i o i alencià especi ica
pe p o íncies en 2013.
Taula 2. Es udis de ca ac e i zació de a ie a s adicionals de omaca du s a e me a València.
Taula 3. Encebado s emp a s pe a du a e me el geno ipa pe al gen Tm22
Taula 4. Ca ac e ís iques mo ològiques dels llina ges selecciona s en el p og ama de selecció.
Taula 5. In o mació de les plan es p oceden s del c euamen inicial (C1) de les plan es de les
seleccions pe l’híb id Euph a es.
Taula 6. In o mació de les plan es p oceden s del P ime Re o-c euamen (RC1).
Taula 7. In o mació de les plan es p oceden s del RC2
Taula 8. Ca ac e i zació mo ològica dels indi idus he e ozigo s p oceden s del RC1 llina ge
COOP 886-54
ÍNDEX DE GRÀFICS I FIGURES
G à ic 1. P oducció de omaca a la Unió Eu opea en 2014 exp essada en milions de ones.
G à ic 2. P oducció de omaca en Espanya en 2014 exp essada en Tones.
Figu a 1. T ibunal de les Aigües de València
Figu a 2. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De Bo se a”.
Figu a 3. Ima ge de ui s del ipus a ie al “Del Peb e”.
Figu a 4. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De Penja ”
Figu a 5. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De P una”.
Figu a 6. Ima ges de ui s del ipus a ie al “ Mu xamel”.
Figu a 7. Ima ge de ui es del ipus a ie al “Valenciana” mo ologia “Mascle ”
Figu a 8. Ima ge de ui es del ipus a ie al Valenciana, mo ologia “ Femella”.
Figu a 9. Ima ge d’una ui a del ipus a ie al “Valenciana” mo ologia “Ro llo”.
Figu a 10. Tomaca de Penja . P esen ació al consumido d’un amell.
Figu a 11. Tomaca “Valenciana d’El Pe elló” a un supe me ca alencià.
Figu a 12. P océs de desin ecció de lla o .
Figu a 13. P océs de ecol·lecció de pol·len.
Figu a 14. P océs d’emasculació i pol·lini zació de la lo del pa en al emení.
Figu a 15. Esquema del p og ama Selecció u ili za .
Figu a 16. Esquema del p og ama de Re oc euamen s a pa i de la selecció massal COOP 767.
Figu a 17. Esquema del p og ama de Re oc euamen s a pa i de la selecció massal COOP 886.
Figu a 18. Anàlisi de co bes d’HRM.
Figu a 19. Plan a he e ozigò ica i plan a homozigò ica ecessi a en el cicle on a ha e el b o
de ToMV.
ABREVIACIONS
ADN: Àcid desoxi ibonucleic
bp: Pa ells de bases
C1: C euamen inicial
DAS-ELISA: Double An ibody Sandwich-Enzyme linked Inmunoso ben Assay
FAO: Food and Ag icul u e O ganiza ion
GEVES: G oupe d’E ude e de co ôle des Va ié és E des Semences
HRM: High Resolu ion Mel ing
MAGRAMA : Minis e i d’Ag icul u a, Alimen ació i Medi Ambien
RC1: P ime Re oc euamen
RC2: Segon Re oc euamen
RC3: Te ce Re oc euamen
SNP: Single Nucleo id Polimo phism
ssRNA: Single S and Ribonucleic Acid
Tm: Tempe a u a d’annealing
ToMV: Toma o Mosaic Vi us
TSP: T i os a de Sodi
TSWV: Toma o spo ed wil i us,
TYLCV: Toma o yellow lea cu l i us
USDA: Uni ed S a es Depa men o Ag icul u e
1. INTRODUCCIÓ
6
Pe un al e cos a , en al es es udis com a a el eali za pe Cebolla e al. (2013) i el eball
eali za pe Figàs e al. (2015a) ambé pa len de les a ie a s “ Valenciana”, “De Penja ” o
“Mu xamel”. Aques s es udis han pe mès conèixe quines són les a ie a s més genuïnes del
camp alencià, que enen una implan ació més o a i quina dis ibució p esen en als dis in s
e i o is alencians.
Taula 2. Es udis de ca ac e i zació de a ie a s adicionals de omaca du s a
e me a València. S’inclou el nomb e d’en ades i la e e ència co esponen .
Comuni a
Au ònoma
Nomb e d’en ades
es udiades
Re e ència
València
8
Domínguez, 1998
València
103
Cebolla-Co nejo, 2005
València
16
Ga cía-Ma ínez e al., 2013
València
103
Cebolla-Co nejo e al., 2013
València
70
Figàs e al., 2015a
València
166
Co és-Olmos e al., 2015
València
58
Ce dán, 2015
Com ja hem di abans, la asca de classi icació i iden i icació no és gens àcil, a més a
més, aques es o ç es eu accen ua a causa de l’exis ència de a ie a s no es anda di zades i
que eben noms dispa s a enen a la o ma, ús o p ocedència geog à ica. D’açò se’n an essò
els es udis eali za s a València. Així, Cebolla e al. (2013), Figàs e al. (2015a) o Ce dán (2015)
classi iquen ce es en ades com ipus “ Plana”, “Redona” o ipus “Co ”. Aques es segons
indiquen, p esen en alguns e s mo ològics ca ac e ís ics pe ò manquen d’una associació
conc e a a una à ea geog à ica o d’un nom p opi genuí associa a unes ca ac e ís iques
mo ològiques, ag onòmiques o de sabo incon usible. No obs an això, aques es a ie a s
con inuen p esen an unes ca ac e ís iques de quali a mol bones. És el cas de mol es
en ades de omaca plana oja o osada p esen s a mol pobles i mol ap eciades. De ca a a
posa en alo les a ie a s adicionals alencianes, les p ime es que cal ind e en comp e son
aquelles a ie a s amb més adició i p es igi. Així doncs, les p incipals a ie a s adicionals de
omaca, que es desc iuen a con inuació són: “De Bo se a”, “Del Peb e”, “De Penja ”, “De
P una”, “Mu xamel”, “Valenciana” (Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a i
Ce dán, 2015).

1. INTRODUCCIÓ
7
1.3.1.1 TOMACA TIPUS “DE BORSETA”
Aques ipus a ie al és ípic de les coma ques del sud d’Alacan com a a al Baix Segu a,
la zona d’O iola o Almo adí. Són omaques amb endència a se con oses amb el ipus a ie al
“De P una” pe ò amb e s ca ac e ís ics com a a la o ma lleuge amen ape ada cosa que a
que eben ambé el nom de “De la Pe a” (Figu a 2). És ac en de omaques un poc alla gades
amb secció ec angula i que solen consumi -se quan comencen a can ia de colo . Tenen dos
o es lòculs, sepa a s pe un g os en à. El pe ica pi ambé és g os i es man é e m du an mol
de emps. Es ac a d’una a ie a que é espa lla e da, una cica iu peduncula pe i a i no
solen p esen a p oblemes d’esque da (Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a
i Ce dán, 2015).
Figu a 2. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De Bo se a”. A
l’esque a es eu una ima ge d’un amell en una plan a,
men e que a la d e a es eu un all longi udinal de dues
omaques.
1.3.1.2 TOMACA TIPUS “DEL PEBRE”
La omaca ipus “Peb e” és el ipus més àcilmen iden i icable ja que es ac en de
omaques mol alla gades que d’alguna mane a eco den a un peb e “i alià”. Aques ipus
a ie al ambé p esen a espa lles e des pe sis en s i eqüen men p esen a un esque da
adial mode a , que de egades po se g eu en in iable la come ciali zació d’aques es
omaques. (Figu a 3). Tenen de dos a qua e lòculs di ícils de di e encia ja que mol es egades
les pa e s locula s acaben usionan -se amb el pe ica pi. Po p esen a buida mode a de
egades. Es ac a d’una omaca amb poques lla o s la qual cosa po comp ome e la
conse ació d’aques ipus a ie al (Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a i
Ce dán, 2015).
1. INTRODUCCIÓ
8
Figu a 3. Ima ges de ui s del ipus a ie al “ Del peb e”. A
l’esque a es eu una ima ge d’un amell en una plan a,
men e que a la d e a es eu un all longi udinal de dues
omaques.
1.3.1.3 TOMACA TIPUS “DE PENJAR”
Aques ipus de omaca é una ca ac e ís ica mol especí ica i és la se a lla ga longe i a .
Poden se conse ades du an mol s mesos. En gene al p esen en omaques pe i es i odones,
amb pell anspa en o g oga (Figu a 4). En el cas de les a ie a s amb pell anspa en , la
omaca adqui eix una onali a oja-g oguenca i en el cas de ind e la pell g oga, es queda en
onali a s a a onjades o oges. Tenen un pe ica pi g os i du i dos o es lòculs no malmen
(Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a i Ce dán, 2015).
Figu a 4. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De Penja ”. A
l’esque a es eu una ima ge d’un amell en una plan a,
men e que a la d e a es eu un all longi udinal de dues
omaques.
1. INTRODUCCIÓ
9
1.3.1.4 TOMACA TIPUS “DE PRUNA”
Aques ipus de omaca és el que no malmen s’u ili za pe a cuina o pe a e conse a.
Són de o ma oblonga, pe i s i àcils de pela . El p oblema amb es es a ie a s adica en que no
és gens àcil di e encia les a ie a s ac uals de les a ie a s adicionals cosa que ha posa en
pe ill aques ipus de a ie a s adicionals ins el pun que una g an quan i a de a ie a s
d’aques ipus s’hagen pe du (Figu a 5) (Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a
i Ce dán, 2015).
Figu a 5. Ima ge de ui s del ipus a ie al “De P una”. A
l’esque a es eu una ima ge d’un amell en una plan a,
men e que a la d e a es eu un all longi udinal de dues
omaques.
1.3.1.5 TOMACA TIPUS “MUTXAMEL”
Aques ipus de omaca es oba p incipalmen en zones Alacan ines i és especialmen
iden i icable en la locali a de Mu xamel d’on ep el nom. Es ac a d’una omaca aplanada,
amb acos ella a iable i amb p esència pe sis en d’espa lles e des. Aques es espa lles
e des a mesu a que a madu an el ui , an di uminan -se i es ba egen amb a onges i ojos
que li donen una apa ença mol c idane a. Aques es omaques p esen en al es
ca ac e ís iques clau com a a el g an nomb e de lòculs que es dis ibueixen bas an
egula men , alguns d’aques s de g an mida i un co que ocupa la majo pa del ui . Hi ha
egades que s’obse en lòculs inclús dins del co . Pe un al e cos a , el pe ica pi sol se g os i
du . La cica iu peduncula és g an i amb una zona su osa. El ui po ind e un esque da
mode a adial. El acos ella ípic d’aques a omaca a lliga eqüen men a un lleuge buida
(Figu a 6) (Cebolla, 2005; Cebolla e al., 2013; Figàs e al., 2015a i Ce dán, 2015).
1. INTRODUCCIÓ
10
Figu a 6. Ima ge de ui s del ipus a ie al “Mu xamel”. A
l’esque a es eu una ima ge d’un amell en una plan a,
men e que a la d e a es eu un all longi udinal de dues
omaques.
1.3.1.6 TOMACA TIPUS “VALENCIANA”
Aques ipus de omaca é un conjun de ca ac e ís iques mol especí iques i
iden i icables que pe me en classi ica -la com a omaca alenciana. El p oblema ací adica en
que l’adjec iu “Valenciana” s’ha u ili za amb mol a lleuge esa o a dels e i o is alencians
pe a e e e ència a qualse ol a ie a o iginada als di e en s e i o is alencians. Pe ò la
eali a és que aques ipus a ie al és genuí de la denominada “Plana de València” que inclou
les ibe es dels ius Xúque , Tú ia i Palància i mol especí icamen a la zona de l’ho a de la
ciu a de València.
Aques ipus a ie al p esen a es ipus de ui en una ma eixa plan a. La p incipal
o ma de ui és la ipus “mascle ” i és la mo ologia que iden i ica el ipus a ie al. Consis eix
en ui s amb o ma de co , que s’alla guen en la zona pis il·la cosa que a que inguen una
o ma apun ada, ípic d’aques a a ie a (Figu a 7). Són els ui s que majo p eu poden a iba
a ind e en el me ca .
Figu a 7. Ima ge de ui es del ipus a ie al “Valenciana”
mo ologia “Mascle ”. A l’esque a es eu una ima ge d’un
amell en una plan a, men e que a la d e a es eu un all
longi udinal d’una omaca.
1. INTRODUCCIÓ
11
El segon ipus de ui que podem oba en aques ipus a ie al és el ipus “ emella”.
Aques consis eix en ui s lleuge amen aplana s i en o ma de co , amb la egió pis il·la
inden ada i amb cica iu pis il·la obe a (Figu a 8). El e de que no posseeixen la mo ologia
ípica de omaca alenciana a que no inguen p eus an ele a s com el ipus mascle , o i
ind e les ma eixes p opie a s nu icionals i o ganolèp iques.
Figu a 8. Ima ge de ui es del ipus a ie al
Valenciana, mo ologia “ Femella”. Ima ge p esa al
Me ca Cen al de València.
Pe úl im, el e ce ipus de ui que podem oba es el ipus “ o llo”. Consis eix en
omaques aplanades, de o mes i que solen p odui -se a pa i de la p ime a lo de cada amell
lo al i que es desen olupen i egula men a causa d’una asciació de la lo . Açò sol se
especialmen impo an en el p ime amell de la plan a (Figu a 9). Aques ipus de omaca, al
ac a -se de omaca alenciana, po end e’s en el me ca , cosa que en al es a ie a s se ia
impensable. Independen men de la mo ologia del ui , els ui s p esen en espa lla e da
pe sis en i són de colo ogenc menys in ens que les a ie a s come cials. En gene al enen
lòculs pe i s dis ibuï s de o ma i egula al ol an del co de secció ci cula i de g an mida. És
eqüen oba lòculs en l’in e io del co .
Figu a 9. Ima ge d’una ui a del ipus a ie al
“Valenciana” mo ologia “Ro llo”.

1. INTRODUCCIÓ
12
1.4 POSADA EN VALOR DE LES VARIETATS TRADICIONALS
La omaca és una espècie a la qual se li han dedica mol s es o ços an econòmics com
cien í ics pel que a a la millo a genè ica ege al. Tan ha sigu l’a enció que se li ha p es que a
dia d’a ui disposem en el me ca de nomb oses a ie a s amb ca ac e ís iques excel·len s.
Podem oba a ie a s amb nomb oses esis ències, amb endimen s deso bi a s així com
a ie a s amb una g an capaci a d’adap ació a di e en s ambien s. No obs an , en els úl ims
anys el consumido ha can ia de gus os i a a busca omaques amb p opie a s di e en s. Es
pod ia di que el consumido del segle XXI busca omaques amb unes p opie a s
o ganolèp iques i nu icionals supe io s. És ací on les a ie a s adicionals poden p esen a -se
com a una al e na i a pe a pal·lia aques a necessi a del me ca . El p incipal p oblema el
obem en que la majo ia d’aques es a ie a s enen un ca àc e ma cadamen local la qual
cosa a que inguen un isc mol ele a de desapa ició. Cal des aca que mol es egades la seua
conse ació depèn d’uns pocs ag icul o s que enen l’ag icul u a com una al e na i a pe ò no
com a mi jà de ida. Es es e un dels p incipals mo ius que accen uen la po encial pè dua
d’aques s ma e ials.
Pe e on a la desp o ecció a què de egades es euen so meses les a ie a s
adicionals, el que s’ha de aconsegui és la pos a en alo d’aques es a ie a s pe a que
d’aques a mane a siguen a ac i es an pe a l’ag icul o com pe al consumido . D’aques a
o ma l’ag icul o les cul i a à, i a a és del seu cul iu les conse a à. Pe a posa en alo les
a ie a s adicionals de omaca, el p ime que s’ha de e és una ca ac e i zació an
ag onòmica, mo ològica, nu icional com senso ial dels ma e ials p ospec a s al camp. En
aques sen i en di e en s egions eu opees s’es à apos an pe les a ie a s adicionals. Es
gene en així ca àlegs de a ie a s locals com és el cas del País Basc (Fan o a i Gómez, 2005),
A agó (Ca a edo, 2006) o Canà ies (Amado e al., 2012) en e d’al es. Així doncs, disposa
d’aques a in o mació ens pe me à e -nos una idea global de la si uació en una egió conc e a
pe a pode ocali za l’a enció i els ecu sos allà on les p ospeccions siguen de icien s o
inexis en s i així pode iden i ica ma e ials de omaca adicionals amb els quals du a e me
p og ames de alo i zació. To i això, hi ha di e en s e s que en ebanquen la ecupe ació i
p omoció de les a ie a s adicionals. Aques s són la meno p oducció i la incidència de
malal ies.
Pel que a a la p oducció, els majo s p eus que poden a iba a ind e en el me ca a
que la en a de les a ie a s adicionals compense la meno p oduc i i a . No obs an això,
com ja hem di , les a ie a s adicionals són de egades he e ogènies cosa que pe me ia du
a e me p og ames de selecció des inades a augmen a el endimen en una de e minada
a ie a adicional.
F eqüen men s’ha qües iona la compe i i i a de les a ie a s adicionals, a enen a la
seua baixa p oduc i i a i la al a d’adap ació a dis in s sis emes de cul iu mode ns. La p ime a
c í ica és ma isable, sob e o si enim en comp e el millo p eu de en a. La segona, en can i,
és o almen e ònia, ja que mol es emp eses alencianes es an p oduin omaques de ipus
“Valenciana” i “De Penja ”, en cul iu a hi e nacle i amb sis emes de dego eig, amb mol bona
quali a i mol s bons esul a s als me ca s alencians i ca alans (comunicació pe sonal Jose
1. INTRODUCCIÓ
13
He e o i José He e a). Pe úl im, l’en ebanc més g eu si cap és l’ele ada suscep ibili a a
malal ies que p esen en aques ipus de a ie a s. P incipalmen p esen en suscep ibili a a
malal ies d’o igen úngic i especialmen a malal ies d’e iologia i al (Sole e al., 2010). És pe
això que la eali zació de p og ames de millo a pe a la in oducció de gens de esis ència a
malal ies és una bona mane a de alo i za les a ie a s adicionals i e -les explo ables
come cialmen , di d’una al a mane a, e -les a ac i es pe a l’ag icul o .
1.4.1 VARIETATS TRADICIONALS COM A ALTERNATIVA RENTABLE
Si d’alguna mane a es po du a e me la pos a en alo d’una a ie a adicional, sens
dub e la millo o ma és plan eja -la com una al e na i a en able. A o el e i o i espanyol
exis eixen di e en s a ie a s adicionals que s’es an p esen an com a una al a opció de
negoci. Algunes d’aques es enen ja inclòs el seu p opi nínxol de me ca consolida .
Si ens cen em en les a ie a s adicionals de omaca, exis eixen di e en s exemples de
a ie a s que són amplamen accep ades pels ag icul o s ja que han demos a se una bona
elecció quan a endibili a econòmica es e e eix. Pe exemple a A agó obem el cas de la
omaca “Rosa de Ba bas o” (Pascual i La illa, 2014). A Ca alunya pe exemple obem la
omaca “ Pe a de Gi ona” (Casals J., 2012) o la omaca “ Mon se a ” (Casals e al., 2010). Pe
un al e cos a a València obem di e en s exemples com a a la omaca “ Valenciana d’El
Pe elló”, la “Tomaca de Penja d’Alcalà del Xi e ”, la omaca “ De la Pe a” o la omaca ipus
“Mu xamel” (Figàs e al., 2015a). El ipus a ie al “ De penja ” (Figu a 10) pe exemple,
p esen a ce es ca ac e ís iques que la an a ac i a i mo iu pel qual s’ha consolida com a
al e na i a en able pe als ag icul o s alencians. El e de ac a -se de omaques amb una
lla ga ida pos colli a jun amb l’elabo ació a esanal i les peculia i a s úniques an
geològiques com clima ològiques del e me d’Alcalà del Xi e , ha aconsegui di e encia
aques p oduc e de la es a dels que es p odueixen en el nos e país.
Figu a 10. Tomaca de Penja . P esen ació al
consumido d’un amell.
1. INTRODUCCIÓ
14
Un al e cas una mica di e en és el de la omaca ipus “Mu xamel” (Figu a 6) o la
omaca “ De la Pe a” (Figu a 2). Aques es són a ie a s mol ap eciades al e i o i alencià
d’Alacan i la Comuni a Au ònoma de Mú cia pels seus a ibu s o ganolèp ics pe ò enen un
g eu p oblema, i és el que an e io men hem menciona , l’al a suscep ibili a a i osis. Així, els
ag icul o s es mos en e icen s a cul i a -les pe aques p oblema. En aques sen i , La
Uni e si a Miguel He nández en 1998 a comença un p og ama de millo a pe a la
in oducció dels es gens de esis ència que an on a les es i osis més impo an s que
a ec en a la omaca. Aques es i osis són les causades pe : el i us del mosaic de la omaca
(Toma o mosaic i us, ToMV), el i us del issa g oc de la omaca (Toma o yellow lea cu l
i us, TYLCV) i el i us del b onzeja de la omaca (Toma o spo ed wil i us, TSWV). Aques
g up mi jançan la millo a assis ida pe ma cado s molecula s ha aconsegui ob eni línies que
p esen en esis ències a cadascuna de es es i osis an en la omaca ipus “Mu xamel” com el
ipus “De la Pe a”(Ga cía e al., 2015; López, 2015).
1.4.2 LA TOMACA “VALENCIANA” COM A ALTERNATIVA RENTABLE
1.4.2.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Sens dub e, la omaca “Valenciana” es una a ie a adicional que compleix els equisi s
pe a consolida -se com a p oduc e de quali a excepcional. Aques a posseeix un conjun de
e s que la con e eixen en una omaca amb una g an quali a in e na i una apa ença ex e na
singula . A més a més, aques ipus de omaca es po colli en es a pin ó sense que això a ec e
a la madu ació del ui i que a ibe a a ènye els a ibu s o ganolèp ics desi ja s. Això pe me
come ciali za aques a omaca en zones allunyades de València com a Ba celona, Sa agossa o
Mad id. To açò es à pe me en que any e e any aques ipus de omaca assolisca p eus de
en a aonables si compa em amb els p eus de les omaques come cials (Figu a 11). De e , ja
exis eixen di e ses associacions de p oduc o s com a a la Coope a i a Unió P o ec o a del
Pe elló que des d’uns anys cap ací han apos a pe l’au oges ió i explo ació come cial de la
omaca ipus a ie al “Valenciana” pe a així se sobi ans de la p oducció, come ciali zació i
ixació de p eus de la omaca que come ciali zen com “Valenciana d’El Pe elló”. Així doncs,
aques a omaca s’es à consolidan com a al e na i a en able pe a mol s ag icul o s de la
coma ca alenciana de la Ribe a Baixa.
Figu a 11. Tomaca “Valenciana d’El Pe elló” a un supe me ca alencià
1. INTRODUCCIÓ
15
Malg a o açò, com oco ia amb la omaca ipus “Mu xamel” o “De la Pe a”, la omaca
“Valenciana d’El Pe elló” és al amen suscep ible a di e en s malal ies; sen les malal ies
causades pe i us les que majo s pè dues gene en als ag icul o s. A València conc e amen un
del i us que majo incidència é i que més es alls causa a la p oducció és el Vi us del Mosaic
de Tomaca (ToMV). Aques e jun amen amb l’ele ada suscep ibili a que p esen a la omaca
alenciana a que hi hagen g eus pè dues de p oducció. Això a la egada a que mol s
ag icul o s es plan egen abandona el cul iu de omaca adicional o ni an sols plan eja -se el
cul iu d’aques a. És pe això que pe a dona alo a aques ipus de a ie a s, no sols s’ha de
du a e me la selecció ag onòmica dels ma e ials disponibles sinó que s’ha de du a e me la
millo a on a malal ies que posen en pe ill la p oducció. Així, la inco po ació de gens de
esis ència en les a ie a s adicionals pe me an es imula el cul iu d’aques ipus de
a ie a s i popula i za el seu consum.
1.4.2.2 IMPORTÀNCIA ECONÒMICA
Com ja hem di an e io men els majo s p eus que poden a iba a ind e en el me ca ,
a que la en a de les a ie a s de omaca “ alenciana” compense la meno p oduc i i a que
assoleixen. En aques sen i la Coope a i a Unió P o ec o a del Pe elló cada any ba èco ds de
p oducció i ac ualmen ob é una p oducció mi jana anual al ol an de 800.000 Kg de omaca
“Valenciana d’El Pe elló”. Un al e e que cal ind e en comp e és que el llau ado ep 1,5-1,8
€ pe Kg de omaca p oduïda (El Mundo, 2013), men e que el p eu de la omaca come cial
millo ada oscil·la en e 0,30 i 0,6 €/ Kg. Aques p eu a que la manca de p oduc i i a siga
compensada pels p eus aonables que ob é. Cal des aca doncs que una p oducció anual
d’aques es magni uds es à gene an en e 1,2 i 1,44 milions d’Eu os pe als llau ado s men e
que si es ac a a de omaca come cial millo ada, la ma eixa p oducció es a ia gene an al
ol an de 240.000 i 480.000 Eu os.
1.4.2.3 POSTA EN VALOR DE LA TOMACA TIPUS “VALENCIANA”
Amb la omaca “Valenciana” les xi es jus i iquen la endibili a d’aques s ipus de
a ie a s. És ob i doncs, que el cul iu de omaca “Valenciana” s’es à consolidan com a
al e na i a en able pe als llau ado s plan ejan -se així com a cul iu p ome edo amb un
po encial de come ciali zació lluny d’ha e -se explo a al màxim. To hi això, com ja hem di
abans aques ipus a ie al és al amen suscep ible a di e en s malal ies sen a València el
Vi us del Mosaic de Tomaca (ToMV) el p incipal p oblema. Pe un al e cos a la al a
d’uni o mi a i qualla an que de egades els llau ado s inguen p oblemes a l’ho a de
come ciali za la seua omaca com a “Valenciana”. És pe això que són necessa is p og ames
an de selecció com de millo a pe a posa en alo aques es a ie a s.
3. MATERIAL I MÈTODES
20
El sòl enia una ex u a so a-a gilosa. Aques sòl, segons la USDA (Uni ed S a es
Depa men o Ag icul u e), p esen a pa ícules d’a gila meno s a 0.002 mm (8.85%), llims amb
una mida en e 0.02 i 0.05 mm (5%) i la es a de so a de 0.05 a 2 mm de mida (86.15%). Té un
con ingu en ma è ia o gànica del 2.3% i un pH de 8.11. La conduc i i a del sòl és de 0.35
dS/m.
Les ca ac e ís iques d’aques sòl an que una e ili zació addicional siga necessà ia. En
aques sen i , les e ili zacions d’aques sòl o en mi jançan l’ús de N, P2O5 i K2O amb una
quan i a de 220 Kg/ha, 50 Kg/ha i 280Kg/ha espec i amen . I les males he bes s’a anca en a
ma i el ac amen de i osani a is s’u ili za a quan e a necessa i.
3.4 REALITZACIÓ DE CREUAMENTS
3.4.1 RECOL·LECCIÓ DE POL·LEN DEL PARENTAL MASCULÓ
Pe a du a e me els c euamen s pe inen s es a ecol·lec a pol·len de lo s madu es
emp an una placa pe i de plàs ic i unes pinces me àl·liques es e ili zades. D’aques a mane a
colpejan la lo sob e la placa pe i es desp enia el pol·len que pos e io men es a u ili za
pe a eali za els c euamen s di igi s (Figu a 13).
Figu a 13. P océs de ecol·lecció de pol·len. A l’esque a es eu la lo madu a de la qual
s’ex au el pol·len. A la ima ge cen al es mos a com colpejan es desp èn el pol·len. A la
ima ge de la d e a s’obse a la placa pe i amb el pol·len p epa a pe a se u ili za .
3.4.2 EMASCULACIÓ I POL·LINITZACIÓ DE LES FLORS DEL PARENTAL FEMENÍ
Les lo s que ac ua en com a emenines ha ien de se emasculades, és a di , s’ha ia
d’elimina l’and oceu de la lo abans que el gineceu ó a ecep iu pe a així assegu a el
c euamen di igi i e i a l’au opol·lini zació. Es an elegi lo s immadu es pe a eali za els
c euamen s. A aques es lo s se’ls a elimina el con d’an e es emp an unes pinces
me àl·liques i amb cu a pe a no danya l’o a i i l’es il de la lo . A con inuació es ega a la
placa pe i amb l’es igma de la lo i pos e io men es cob ia la lo amb una bossa de pape i
s’indica a el c euamen i el dia en què s’ha ia eali za (Figu a 14).

3. MATERIAL I MÈTODES
21
Figu a 14. P océs d’emasculació i pol·lini zació de la lo del pa en al emení. A l’esque a es
eu una lo ja emasculada on es p ese a només la pa emenina de la lo . A la ima ge del
cen e es mos a com es du a e me la pol·lini zació. A la ima ge de la d e a es mos a com es
p o egeixen les lo s acabades de pol·lini za pe a assegu a el c euamen desi ja .
3.5 DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA DE MILLORA REALITZAT
3.5.1 EN EL PROGRAMA DE “SELECCIÓ”
Pe a du a e me aques p og ama de selecció es a aplica la “Selecció indi idual en
a ie a s he e ogènies”, en el qual a pa i de dues seleccions massals (COOP 767 i COOP 886)
es an eali za seleccions en les successi es gene acions d’au o ecundació. Cadascun dels
indi idus selecciona s el p ime cicle de cul iu es an con e i en p ogeni o s d’una amília en
la p òxima gene ació a pa i de la qual es a elegi el millo indi idu de cada amília. Aques
indi idu selecciona en aques a gene ació a la egada es a con e i en el p ogeni o d’una
no a amília en la següen gene ació. D’aques a mane a el p océs es a epe i du an 4 cicles
de cul iu (Figu a 15).
3.5.2 EN EL PROGRAMA DE “RETROCREUAMENTS”
Pe a du a e me el p og ama de e oc euamen s es a pa i de l’híb id “Euph a es”,
el qual a ac ua com a pa en al donado , i de les plan es seleccionades de COOP 767 i COOP
886 com s’indica a l’apa a 3.5.1. El p ime cicle de cul iu (Ab il-Juny 2014) es an eali za els
c euamen s en e aques es plan es seleccionades i “Euph a es” pe a gene a el c euamen
inicial (C1). Al segon cicle (Ab il-Juny 2015) es a du a e me el p ime e oc euamen (RC1)
emp an com a ma es les plan es p oceden s de l’au o ecundació de les plan es seleccionades
el p ime cicle de cul iu. Com a pa es es an u ili za només aquells indi idus C1 he e ozigo s
po ado s de l’al·lel de esis ència (Tm22). Pe a iden i ica aques s indi idus es a emp a un
ma cado molecula associa a l’al·lel de esis ència com s’indica a l’apa a 3.6. Cal des aca
que, pe a assegu a el següen cicle, els e oc euamen s no només es an e sob e els
indi idus selecciona s en el p og ama de selecció (3.5.1) sinó ambé sob e aquells indi idus
que més lo s p esen a en. A més a més, ambé es a e una selecció d’aquells indi idus
he e ozigo s p oceden s del RC1 i RC2, que sen he e ozigo s, e en eno ípicamen més
semblan s a la “Tomaca Valenciana d’El Pe elló”. Pe a du a e me aques a selecció es an
segui els següen s c i e is: “Apa ença Valenciana” (0=Euph a es, 10= Valenciana), “Espa lla”
(Baixa in ensi a /Al a in ensi a ), “Fo ma apun ada del ui ” (Baixa in ensi a /Al a in ensi a ),
“Acos ella del ui ” (Baixa in ensi a /Al a in ensi a ), “Qualla ” (Baix/Al ).
3. MATERIAL I MÈTODES
22
D’aques a mane a, es a epe i el ma eix p océs de selecció i c euamen s, eali zan el
RC2 el cicle e ce (Se emb e-Desemb e 2015) i el RC3 el cicle qua (Ab il- Juny 2016) ( Figu a
16 i 17).
Figu a 15. Esquema del p og ama de selecció u ili za . Els ce cles e ds indiquen quina plan a s’ha
selecciona i pe an se à p ogeni o a d’una no a amília en el següen cicle. Les línies ec es pa al·leles
ep esen en solcs composa s pe un nomb e di e en de plan es depenen de l’any que ens obem. Les
le xes indiquen que es conse a la iden i a de cada llina ge.
3. MATERIAL I MÈTODES
23
Figu a 16. Esquema del p og ama de e oc euamen s a pa i de la selecció massal COOP 767. Els ce cles e ds
indiquen quina plan a s’ha selecciona . Les c eus oges an e e ència als llina ges de e oc euamen s que s’han pe du .
Les línies ec es pa al·leles ep esen en solcs composa s pe un nomb e di e en de plan es depenen de l’any i el
llina ge en el qual obem. Els e oc euamen s es an espec an els llina ges, és a di , les plan es he e ozigò iques
p oceden s del C1 es c euen en les plan es p oceden s d’au o ecundació del llina ge co esponen . Pe exemple les
plan es he e ozigò iques C1-22 es c eua an amb plan es 22 p oceden s de l’au o ecundació de la plan a 22 seleccionada
l’any an e io .
3. MATERIAL I MÈTODES
24
Figu a 17. Esquema del p og ama de e oc euamen s a pa i de la selecció massal COOP 886. Els ce cles e ds
indiquen quina plan a s’ha selecciona . Les línies ec es pa al·leles ep esen en solcs composa s pe un nomb e
di e en de plan es depenen de l’any i el llina ge en el qual ens obem. Els e oc euamen s es an espec an els
llina ges, és a di , les plan es he e ozigò iques p oceden s del C1 es c euen en les plan es p oceden s
d’au o ecundació del llina ge co esponen . Pe exemple les plan es he e ozigò iques C1-41 es c eua an amb plan es
41 p oceden s de l’au o ecundació de la plan a 41 seleccionada inicialmen .
3. MATERIAL I MÈTODES
25
CODI Seqüència d’encebado (5’3’)
SNP Tm2-2-F CAAGCATGTAACAGTTGCTTTTC
SNP Tm2-2-R CAGGTATCCACATCAAGGTTTG
3.6 MARCADOR MOLECULAR ASSOCIAT AL GEN DE RESISTÈNCIA Tm22
Els ma cado s SNPs han so gi ecen men com a uns dels ma cado s molecula s més
p ome edo s que exis eixen. En aques eball es a emp a un ma cado SNP pe a eali za el
geno ipa d’aquelles plan es p oceden s del C1, RC1 i RC2. Pe a pode du a e me el
p og ama de e oc euamen s mi jançan la selecció assis ida pe ma cado s ens am basa en
la publicació de Shi e al., (2011) i amb dos seqüències disponibles en “GenBank” (FJ817600.1 i
FJ817602.1) co esponen s a l’al·lel suscep ible “ m2” i a l’al·lel esis en “Tm22” pe a
desen olupa encebado s que ens pe me e en iden i ica els SNPs associa s a l’al·lel
suscep ible i l’al·lel esis en . D’aques a mane a é em capaços de disce ni aquelles plan es
he e ozigò iques (C/T) po ado es de l’al·lel dominan Tm22 que con e eix esis ència al i us
del ToMV d’aquelles suscep ibles (C/C).
3.7 DISSENY D’ENCEBADORS
A pa i de la in o mació p opo cionada pe (Shi e . al, 2011) es an desen olupa
encebado s mi jançan l’ús del p og ama “P ime 3” (Un e gasse e al., 2012), ixan com a
encebado s òp ims aquells amb una empe a u a d’annealing (Tm) de 60ºC i una mida de 20
pa ells de bases (bp). Es a es ingi la mida de l’amplicó a 90-150 bp ja que pe a l’anàlisi
d’SNPs mi jançan “High Resolu ion Mel ing” (HRM) es eque eixen agmen s com més pe i s
millo s. A la Taula 3 es mos en els encebado s emp a s.
Taula 3. Encebado s emp a s pe a du a e me el geno ipa pe al gen Tm22
3.8 EXTRACCIÓ D’ADN
L’ADN genòmic es a ex au e a pa i de ulles jo es dels indi idus a geno ipa . De
cadascuna de les plan es es an p end e ap oximadamen 75 mg de eixi ege al. El p o ocol
segui pe a l’ob enció del ma e ial genòmic a se el mè ode CTAB (Doyle, 1987). La
quan i icació de l’ADN es a eali za amb un espec o o òme e Nanod op ND-1000
(Nanod op Technologies, Wilmin on, DE) i la quali a de l’ADN es a a alua mi jançan les
elacions d’abso bància a 260/280 nm i 260/230 nm. L’anàlisi d’in eg i a de l’ADN es a
eali za mi jançan elec o o esi en gel d’aga osa al 0,8%, u ili zan inció amb GelRed i e ela
amb llum UV en un anali zado d’ima ges Gel Doc (BioRad) mi jançan el so wa e Quan i y
One (BioRad).

3. MATERIAL I MÈTODES
26
3.9 ANÀLISI D’SNPS MITJANÇANT “HIGH RESOLUTION MELTING”
Pe a e ec ua el geno ipa de les plan es es a du a e me un anàlisi d’SNPs mi jançan
la ècnica del “High Resolu ion Mel ing”. L’ins umen que es a u ili za a se el Ligh Cycle
480 (Roche). El Mix de eacció a consis i en MgCl2 1.8 mM; encebado s di ec e i e e s (SNP
Tm2-2-F i SNP Tm2-2-R) a 0.3μM, Màs e Mix 1X (Ki Ligh Cycle 480 High Resolu ion Mel ing
Mas e , Roche), 60ng d’ADN i aigua ins comple a un olum inal de eacció de 10 μM. Les
condicions de eacció an consis i en una p ime a e apa de p eincubació a 95ºC du an 10
minu s; Una segona e apa d’ampli icació cons i uïda pe 55 cicles d’ampli icació a 95ºC 10 s,
55ºC du an 15 s i 72ºC du an 15 s; Una e ce a e apa de usió a 95ºC du an 1 minu , 40ºC
du an 1 minu i 60ºC du an 1 s segui d’una ampa de empe a u a on es a pa i de 60ºC i
es a augmen a la empe a u a ins a 95ºC inc emen an la empe a u a 0.02 ºC pe segon.
Pe úl im una qua a e apa de e edamen de 10 minu s a 40ºC. Finali zada la eacció
d’ampli icació, l’ampli icació e a a aluada emp an el so wa e “Ligh Cycle 480 So wa e 1.5”
mi jançan dos anàlisis: “Tm calling” i “Gene scanning”. A a és del p ime anàlisi es e i ica a
l’absència d’ampli icacions inespecí iques. Mi jançan el segon anàlisi es e i ica a el con ol
nega iu i les co bes de usió e en no mali zades a a és dels pa àme es “mel slide ” i
“ h eshold” pe a l’òp ima di e enciació dels geno ips. D’aques a mane a é em capaços de
di e encia les plan es homozigò iques ecessi es ( m22 m22) o (C/C) d’aquelles
he e ozigò iques (Tm22 m22) o (C/T) les quals ens in e essa en pe a segui amb el p og ama
de e o-c euamen s.
3.10 INOCULACIÓ MECÀNICA DE ToMV PER A VALIDAR LA RESISTÈNCIA
3.10.1 PREPARACIÓ DE L’INÒCUL I INOCULACIÓ
En cada cicle de cul iu es a du a e me un pe i assaig pe a alida la esis ència
d’aquelles plan es po ado es de l’al·lel de esis ència “Tm22”. El mè ode de p epa ació de
l’inòcul i inoculació a consis i en i u a el eixi ege al amb ToMV p oceden del “G oupe
d’E ude e de co ôle des Va ié és E des Semences” (GEVES). A con inuació la pas a ob inguda
es a il a a a és d’un eixi de muselina i es a ecolli el il a en un go de p ecipi a .
L’ex ac e ob ingu es a dilui en aigua des il·lada en una p opo ció 1:10 (pes : olum) i es a
man eni en un ambien e ige a pe a e i a la deg adació del i us. A l’inòcul se li a
inco po a l’agen ab asiu ca bo úndum de amís ASTM nº 600 a l’1% i ca bó ac iu a l’1%.
A pa i de les plan es po ado es de l’al·lel de esis ència “Tm22”, es an ob eni
esqueixos. Aques s, una ol a a ela s a en se inocula s de o ma mecànica mi jançan un
aplicado de co ó. L’inòcul es a dis ibui pe o a la supe ície olia . El p océs de p epa ació
d’inòcul i inoculació es a epe i uns 7-15 dies desp és pe a p e eni possibles escapes.
3.10.2 ANÀLISI SEROLÒGIC DE LES MOSTRES
Es an p end e mos es de les ulles apicals no inoculades de cada plan a als 15, 30 i 45
dies. Les mos es es an anali za mi jançan la ècnica “Double An ibody Sandwich-Enzyme
linked Inmunoso ben Assay” (DAS-ELISA), seguin el p o ocol de (Cla k i Adams, 1977) amb
modi icacions especi icades pels p o eïdo s dels an icossos (Loewe biochemica).
3. MATERIAL I MÈTODES
27
L’abso bància de la eacció DAS-ELISA a se mesu ada a 405 nm en un o òme e
“Mic opla e Reade Model 550” (BioRad Labo a o ies, He cules, EEUU). Aques pa àme e es
a conside a una mesu a ela i a de l’acumulació i al (Ding e al., 1995). Es conside a a que
la mos a e a posi i a, és a di , que hi ha ia p esència del i us quan l’abso bància e a majo
que la mi jana de les abso bàncies de les espec i es plan es con ol més es egades la se a
des iació ípica.
4. RESULTATS I DISCUSSIÓ
4. RESULTATS I DISCUSSIÓ
28
Selecció Espa lla Fo ma apun ada Acos ella Qualla
COOP 767-22 MI MI BI M
COOP 767-27 AI AI BI M
COOP 767-38 MI MI BI M
COOP 767-50 AI MI BI M
COOP 767-53 AI MI BI M
COOP 767-63 AI MI MI M
COOP 767-68 MI AI MI M
COOP 767-89 AI BI BI M
COOP 886-41 BI MI BI B
COOP 886-42 MI MI BI M
COOP 886-54 AI AI BI M
COOP 886-55 AI BI BI M
COOP 886-81 AI MI BI M
4.1 GENERACIONS OBTINGUDES
4.1.1 PROGRAMA DE “SELECCIÓ”
De les 95 plan es de cadascuna de les dos 2 seleccions massals (COOP-767 i COOP-886)
de les quals es a pa i , es an selecciona 11 plan es de la selecció COOP-767 (COOP-767 22,
27, 38, 44, 50, 53, 54, 57, 63, 68 i 89) i 5 plan es de la selecció COOP-886 (COOP-886 41, 42, 54,
55 i 81) que es an au o ecunda pe a cons i ui les ma es del següen cicle en el p og ama de
e oc euamen s. En el següen cicle (Ab il-Juny 2015) es a epe i el p océs, és a di , es an
selecciona les millo s plan es de cada llina ge i es a ecolli lla o d’au o ecundació pe a
pode així gene a les ma es del següen cicle en el p og ama de Re oc euamen s. Aques
p océs es a epe i cicle e e cicle i ac ualmen es disposa de la qua a gene ació
d’au o ecundació d’aquells llina ges selecciona s (Taula 4).
Taula 4. Ca ac e ís iques mo ològiques dels llina ges selecciona s en el
p og ama de selecció. Espa lla (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a ,
AI= Al a in ensi a ), Fo ma apun ada (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana
in ensi a , AI= Al a in ensi a ), Acos ella (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana
in ensi a , AI= Al a in ensi a ) i Qualla (A=Al , M=Mi jà, B=Baix).
4.1.2 PROGRAMA DE “RETROCREUAMENTS”
Les 11 plan es seleccionades de COOP 767 i les 5 de COOP 886 es an u ili za com a
ma es en el C1 amb “Euph a es” (Ab il-Juny 2014). D’aques es 16 seleccions es a ob eni
lla o del C1. D’al a banda, d’aques s c euamen s es an ob eni di e en nomb e de plan es
o al i nomb e de plan es he e ozigò iques (Taula 5).
5. CONCLUSIONS
34
1. S’han selecciona omaques alencianes pe a di e en s ca ac e ís iques mo ològiques
i ag onòmiques com a a “Apa ença Valenciana”, “Espa lla”, “Fo ma apun ada del
ui ”, “Acos ella del ui ” i “Qualla ”. Així doncs es disposa de 13 llina ges de omaca
“ alenciana” amb di e en s ca ac e ís iques.
2. S’ha du a e me un p og ama de e oc euamen s on es disposa de ma e ial
p oceden del RC2, pe a 12 llina ges, amb eno ips a ança s de alenciana així com
amb esis ència e ec i a a ToMV.
3. El ma cado molecula associa a l’al·lel de esis ència “Tm22” ha mos a se e icaç pe
a selecciona aquells indi idus po ado s de di al·lel. Aques a e icàcia de selecció s’ha
comp o a amb inoculacions mecàniques en cada cicle de cul iu així com en condicions
d’in ecció en camp.
4. L’al·lel de esis ència “Tm22” ha mos a se e ec iu on al i us ToMV cosa que ens
pe me à ob eni una a ie a eno ípicamen alenciana i amb esis ència a aques
i us.
5. La consecució d’aques p og ama de millo a, una egada s’ob inguen el RC3 i l’ RC4 i
les pos e io s au o ecundacions amb les quals queda à ixa el gen de esis ència,
pe me à posa a disposició del llau ado una a ie a de “Tomaca Valenciana d’ El
Pe elló”, esis en al ToMV i amb bones ca ac e ís iques ag onòmiques i
mo ològiques.

6. BIBLIOGRAFIA
6. BIBLIOGRAFIA
35
Amado , L., San os, B., Ríos, D. (2012). Va iedades adicionales de oma es de Cana ias.
Tene i e. ISBN. Ob ingu en:
h p://sechaging-mad id2013.o g/geys iona/adjs/comunicaciones/272/C06450001.pd
Blanca, J., Cañiza es, J., Co de o, L., Pascual, L., Diez, M. (2012). Va ia ion e ealed by SNP
geno yping and mo phology p o ides insigh in o he o igin o he oma o. PloS One.
Ob ingu en:
h p://jou nals.plos.o g/plosone/a icle?id=10.1371/jou nal.pone.0048198
Ca a edo, M. (2006). Va iedades au óc onas de oma es de A agón. De Tecnología
Ag oalimen a ia de A agón. Re i ed om:
h p://www.sidalc.ne /cgibin/wxis.exe/?IsisSc ip =INIA.xisme hod=pos o ma o=2can ida
d=1exp esion=m n=018629
Casals, J. (2012). Filogènia i a iabili a genè ica de les a ie a s adicionals de omàque
(Solanum lycope sicum L.) Mon se a /Pe a de Gi ona i Penja . Es a ègies pe a la millo a
de la se a quali a o ganolèp ica. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya.
Casals, J., Bosch, L., Casañas, F., Cebolla, J. (2010). Mon g í, a cul i a wi hin he Mon se a
oma o ype. Ob ingu en:
h p://ho sci.ashspublica ions.o g/con en /45/12/1885.sho
Cebolla-Co nejo, J. (2005). Recupe ación de a iedades adicionales de oma e y pimien o.
Ca ac e ización y mejo a gené ica. Fe nando Nuez. Uni e si a Poli ècnica de València.
Cebolla-Co nejo, J., Roselló, S., Nuez, F. (2013). Pheno ypic and gene ic di e si y o Spanish
oma o land aces. Scien ia Ho icul u ae. Ob ingu en:
h p://www.sciencedi ec .com/science/a icle/pii/S030442381300407X
Ce dan, J. (2015). Ca ac e ización mo ológica y ag onómica de una colección de a iedades
adicionales de oma e de Valencia. Sal ado Sole . Uni e si a Poli ècnica de València.
Disponible en : iune .up .es
Cla k, M., Adams, A. (1977). Cha ac e is ics o he mic opla e me hod o enzyme-linked
immunoso ben assay o he de ec ion o plan i uses. Jou nal o Gene al Vi ology.
Ob ingu en:
h p://jg .mic obiology esea ch.o g/con en /jou nal/jg /10.1099/0022-1317-34-3-475
Co és-Olmos, C, Valcá ce JV, Roselló J, Díez MJ, Cebolla-Co nejo J. 2015. T adicional Eas e n
Spanish a ie ies o oma o. Scien ia Ag icola, 5:420-431
Cua e o, J. (2001). Toma e pa a consumo en esco. Sociedad Española de Ciencias Ho ícolas.
Ding, X., Shin aku, M., A nold, S. (1995). Accumula ion o mild and se e e s ains o obacco
mosaic i us in mino eins o obacco. MPMI-Molecula Plan . Ob ingu en:
h p://www.apsne .o g/publica ions/mpmi/BackIssues/Documen s/1995A icles/Mic ob
e08-32.pd
6. BIBLIOGRAFIA
36
Do é, C., Va oquaux, F. (2006). His oi e e amélio a ion de cinquan e plan es cul i ées.
Ob ingu en:
h ps://books.google.es/books?hl=esl =id=6pb Fya2zy8Coi= ndpg=PA17dq=his oi e+e +a
melio a ion+des+cinquan e+plan es+cul i eeso s=q TWb 1eMEsig=V BLBIJMVkZwNIoPhj
U3pna zYo
Dominguez, A. 1998. Conse ación, ca ac e ización y edis ibución de a iedades ho ícolas
adicionales. Expe iencias con ag icul o es ecológicos en Valencia.
Doyle, J. (1987). A apid DNA isola ion p ocedu e o small quan i ies o esh lea issue.
Phy ochem Bull. Ob ingu en: h p://ci.nii.ac.jp/naid/10021087108/
Esquinas-Alcáza , J. y Nuez, F. (1995). Si uación axónomica, domes icación y di usión del
oma e. Mundi-P ensa.
El Mundo (2013). Los sec e os del mejo oma e. Vis o el 20 de Mayo de 2015 en:
h p://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/06/ alencia/1373137440.h ml
Fan o a, M., Gómez, J. de G. (2005). Va iedades au óc onas de oma e del País Vasco.
Ob ingu en: h p://ge moplasma.ne /wp-con en /uploads/2013/04/Va iedades-de-
oma e-1.pd
FAO. (1996). The s a e o wo ld’s plan gene ic esou ce o ood and ag icul u e.
FAO. (2011). El es ado de los ecu sos i ogené icos pa a la alimen ación y la ag icul u a en el
mundo. Segundo in o me.
FAO. (2014). Buscado de da os es adís icos de la FAO.
Figàs, M. R., P ohens, J., Raigón, M. D., Fe nández-de-Có do a, P., Fi a, A., Sole , S. (2015a).
Cha ac e iza ion o a collec ion o local a ie ies o oma o (Solanum lycope sicum L.)
using con en ional desc ip o s and he high- h oughpu phenomics ool Toma o
analyze . Gene ic Resou ce and C op E olu ion, 62(2), 189-204. Ob ingu en:
h p://doi.o g/10.1007/s10722-014-0142-1
Figàs, M. R., P ohens, J., Raigón, M. D., Fi a, A., Ga cía-Ma ínez, M. D., Casano a, C., Sole , S.
(2015b). Cha ac e iza ion o composi ion ai s ela ed o o ganolep ic and unc ional
quali y o he di e en ia ion, selec ion and enhancemen o local a ie ies o oma o
om di e en cul i a g oups. Food Chemis y, 187, 517-524. Ob ingu en:
h p://doi.o g/10.1016/j. oodchem.2015.04.083
Ga cía-Ma ínez, S., G au, A., Alonso, A. (2015). UMH 916, UMH 972, UMH 1093, UMH 1127,
and UMH 1139: Fou F esh-ma ke B eeding Lines Resis an o Vi uses Wi hin he
Muchamiel Toma o Type. Ob ingu en:
h ps://ho sci.ashspublica ions.o g/con en /50/6/927. ull
Hall, T. (1980). Resis ance a he Tm-2 locus in he oma o o oma o mosaic i us. Euphy ica.
Re ie ed om h p://link.sp inge .com/a icle/10.1007/BF00037266
Ha lan, J. R., Jack R. (1975). C ops amp; man. Ame ican Socie y o Ag onomy.
Jun a consul i a ag ícola. (1914). A ance es adís ico de la iqueza en España ep esen a la
p oducción media anual de las plan as ho ícolas y plan as indus iales. Minis e io de
Fomen o.
6. BIBLIOGRAFIA
37
López, F. R. (2015). E ec o de la in oducción de genes de esis encia a i osis en oma e sob e
ca ac e es ag onómicos y de calidad o ganolép ica de a iedades localmen e.
Re ie ed om :h p://dspace.umh.es/handle/11000/2070
Mackay, J., W igh , C. (2008). A new app oach o a ie al iden i ica ion in plan s by
mic osa elli e high esolu ion mel ing analysis: applica ion o he e i ica ion o g ape ine
and oli e.Plan . Ob ingu en:
h p://plan me hods.biomedcen al.com/a icles/10.1186/1746-4811-4-8
Minis e io de Ag icul u a, Alimen ación y Medio Ambien e. 2016. Es adís icas ag icul u a.
Supe icie y p oducción anuales de cul i o. Disponible en: www.mag ama.o g.es
Nuez, F., Rod íguez del Rincón, A. (1995). El cul i o del oma e. Mundi-P ensa.
Pa an, I., Knaap, E. an de . (2007). Gene ic and molecula egula ion o ui and plan
domes ica ion ai s in oma o and peppe . Jou nal o Expe imen al Bo any. Re ie ed
om h p://jxb.ox o djou nals.o g/con en /58/14/3841.sho
Pascual, J. A., La illa, P. B. (2014). E aluación de ma e ial ege al seleccionado de oma e osa
de Ba bas o (Solanum lycope sicum L.). Ob ingu en: h p://ci a ea.ci a-
a agon.es/ci a ea/handle/10532/2703
Shi, A., Vie ling, R., G azzini, R., Chen, P. (2011). Molecula ma ke s o Tm-2 alleles o oma o
mosaic i us esis ance in oma o. Ame ican Jou nal o plan science. Re ie ed om
h p:// ile.sci p.o g/H ml/5712.h ml
Sole , S., P ohens, J., López, C., A ambu u, J. (2010). Vi uses in ec ing oma o in Valencia,
Spain: Occu ence, dis ibu ion and e ec o seed o igin. Jou nal o phy opa hology.
Ob ingu en:
h p://onlinelib a y.wiley.com/doi/10.1111/j.1439-0434.2010.01706.x/ ull
Un e gasse , A., Cu cu ache, I., Ko essaa , T., Ye, J., Fai clo h, B. C., Remm, M., Rozen, S. G.
(2012). P ime 3--new capabili ies and in e aces. Nucleic Acids Resea ch, 40(15), e115.
Ob ingu en: h p://doi.o g/10.1093/na /gks596
Wi we , C., Reed, G., Gund y, C. (2003). High- esolu ion geno yping by amplicon mel ing
analysis using LCG een. Clinical chemis y. Re ie ed om
Ob ingu en: h p://www.clinchem.o g/con en /49/6/853.sho
ANNEXE I

1 2 BI BI BI B
2 8 AI MI AI B
3 8 AI MI BI A
Acos ella
Qualla
Indi idu
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Espa lla
1 6 MI MI BI A
2 8 MI MI MI A
3 8 AI BI MI A
4 6 AI BI BI A
5 2 BI BI BI A
6 2 BI BI BI A
7 6 MI BI BI A
8 2 AI BI BI B
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 9 AI AI BI A
2 8 AI AI MI A
3 4 MI BI MI A
4 4 MI BI MI A
5 5 MI BI BI A
6 9 AI BI AI A
7 4 AI BI MI A
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 2 BI BI MI B
2 2 BI BI BI B
3 4 MI BI MI B
4 6 AI BI MI B
5 7 AI BI MI B
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Ca ac e i zació dels indi idus he e ozigo s p oceden s del RC1. L’apa ença alenciana
(0=Euph a es, 10= Valenciana), Espa lla (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a
in ensi a ), Fo ma apun ada (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a in ensi a ),
Acos ella (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a in ensi a ) i Qualla (A=Al a,
B=Baix).
Llina ge COOP 886-41:
Llina ge COOP 886-42:
Llina ge COOP 886-54:
Llina ge COOP 886-55 F 1:
1 4 MI BI MI A
2 9 AI MI MI A
3 4 MI BI MI M
4 4 MI BI MI B
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 6 AI BI MI A
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 9 AI MI MI A
2 4 MI BI MI B
3 7 AI BI MI M
4 6 AI BI MI A
5 4 AI BI AI B
6 6 MI BI MI B
7 8 AI MI MI A
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 9 BI BI MI A
2 4 BI BI MI M
3 6 MI BI MI A
4 4 MI AI MI M
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 6 MI BI MI B
2 6 AI BI MI B
3 4 MI BI MI B
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 6 MI BI AI M
2 6 MI BI AI M
3 6 AI BI AI B
4 2 MI BI MI B
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Llina ge COOP 886-55 F 2:
Llina ge COOP 886-81:
Llina ge COOP 767-89:
Llina ge COOP 767-38:
Llina ge COOP 767-22 F 1:
Llina ge COOP 767-22 F 2:
1 3 MI BI MI B
2 4 BI BI MI B
3 4 MI MI MI M
4 8 AI MI MI A
5 6 MI MI MI A
6 2 MI BI BI A
7 7 MI MI MI M
8 2 MI BI BI M
9 9 AI AI MI M
10 6MI AI AI A
11 4BI BI MI M
12 5MI BI BI M
13 2MI BI BI B
14 6AI BI MI A
15 7AI BI MI A
16 7AI BI MI A
17 6MI BI MI B
18 6AI MI AI M
19 4MI BI MI M
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
1 2 AI BI MI A
2 2 AI BI MI A
3 7 AI AI MI A
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Llina ge COOP 767-50:
Llina ge COOP 767-53:
Llina ge COOP 767-68 F 1:
Llina ge COOP 767-68 F 2:
1 4 BI BI MI B
2 6 AI MI MI A
3 6 AI BI MI A
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 2 AI BI MI M
2 7 AI BI MI M
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
Llina ge COOP 767-63:
Ca ac e i zació dels indi idus he e ozigo s p oceden s del RC2. L’apa ença alenciana
(0=Euph a es, 10= Valenciana), Espa lla (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a
in ensi a ), Fo ma apun ada (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a in ensi a ),
Acos ella (BI=Baixa in ensi a , MI= Mi jana in ensi a , AI= Al a in ensi a ) i Qualla (A=Al a,
B=Baix).
Llina ge COOP 886- 41:
Llina ge COOP 886-42:
Llina ge COOP 886-54:
1 2 MI BI MI B
2 6 AI BI MI M
3 8 AI BI MI A
Indi idu
Espa lla
Acos ella
Qualla
Apa ença
alenciana
Fo ma
apun ada
1 7 AI AI BI A
2 6 AI MI MI B
3 6 AI MI MI A
4 7 AI MI MI A
5 8 AI AI BI M
6 8 AI AI BI M
7 7 AI MI MI M
8 9 AI AI BI A
Qualla
Indi idu
Apa ença
alenciana
Espa lla
Fo ma
apun ada
Acos ella
1 8 AI MI MI M
2 8 AI BI BI A
3 7 AI MI MI M
4 7 AI BI BI M
5 7 AI BI BI B
Indi idu
Apa ença
alenciana
Espa lla
Fo ma
apun ada
Acos ella
Qualla