Temps d'Educació, 6
2n
semes e,
1991
Ciencia, ecnologia i escola: ¿Com es po
a a o i la coHabo ació en e p o esso s i
in es igado s?
Miguel Anxo San os Rego*
In oducció
El
ema que ens p oposem de ac a i desen olupa
en
aques
assaig é mol es
pe spec i es,
angles
i
de i acions
en la se a analisi.
Tan s que
emp end e'l
po
se
una
eme i a ,
pe
no
di
una
imp u-
dencia,
si
es a pensan en un o ma com
el
que aquí s'assumeix. To
i
el
isc,
el
ep e és es imulan .
La
qües ió és epensa , bo i
conside an
la
ehiculació
d'objec ius
i ins
educa ius
clau
en
aques a socie a
de
i
de
mil·lenni, una pa de
I'educació
de la
ciencia
i de la
ecnologia
en el
con ex
escola .
Així, a
pa i
d'obse acions
i
aco acions
de
ca ac e
gene al
sob e
alió que
ep esen a
el
coneixemen
cien í ic
i
ecnológic
pe
a I'home i la se a
o mació
en
aques
emps,
in en em
d'a iba
a
jus i ica
i
ealga
pape s
i
possibili a s
p o essionals
de
millo a
a
a és
de
no es
es uc u es
i
ies
d'ap enen a ge
col'labo a iu
en e
pe sones
que
duen
a
e me
lIu
ac i i a
p incipal
en la
docencia
o en la in es igació.
Em
a I'e ec e que no m'e o
si
dic
que a dos o es segles un
adul
conside a
«educa »
es a a
amilia i za
amb
una
g an
pa ,
si
no
amb la immensa majo ia, del que se sabia sob e la ciencia. D'alesho es
enga,
g adualmen
pe ó sis ema ica, els humans hem
p esencia
un
eno me
augmen
del
coneixemen
cien í ic,
el
ca ac e
del qual no a
expe imen a
can is
e i ablemen
signi ica ius
ins a les
albo s
del
segle
xx.
És
un
e que,
pe
exemple,
en els
camps
de la
ela i i a
i
de
la ísica
quan ica,
els
cien í ics
an
comenga
a
descob i
la
na u a
en e mes que
sembla en
inconsis en s,
i ins i o
con a-
dic o is,
amb
I'expe iencia
comuna.
Ob iamen ,
el
c eixemen
cognosci iu
ha
con inua
i,
com
a
conseqüencia,
el
coneixemen
en
ciencia
s'ha ana especiali zan
de
'Miguel
Anxo San os Rego és
doc o
i
p o esso
de la
Facul a
de
Filoso ia
i
Ciéncies
de
l'Educació
de la
Uni e si a
de
San iago
de
Compos el·la.
179
Miguel Anxo San os Rego
mane a e mamen p og essi a. Fins a poc,
el
p esiden
de la nos a
Reial
Academia
de Ciencies a i ma a,
ni
més
ni
menys, que les
publicacions
deis da e s
cinc
anys ela i es a ma ema iques, ísica,
química
i biologia, con enien men a engle ades,
ocupa ien
una
p es a ge ia
imagina ia
que
en
ind ia
els ex ems a la Te a i a la
Lluna, i que
el
nomb e de eballs elle an s en els ambi s de la
ísica, la
química
i la
biologia
passa de es milions (Ma ín Municio,
1991). Deixan de
banda
conside acions
mac osc6piques,
la e i a
és que, a ui dia, una pe sona que puguem conside a «en esa"en una
de e minada especiali a
no
a iba a coneixe possiblemen més que
una acció del sabe que es gene a
en
la se a disciplina.
1,
na u almen ,
els que no omanen ac i amen implica s
en
la
in es igació o negligeixen
la se a
asca
i
ac uali zació
en I'es udi deis da e s a ene;:os, es
poden
eu e
apidamen
« o a de
joc"
en Ilu s
camps
d'ac i i a .
Ciencia i ecnologia: la dis ancia en e
I'a en~
la
ansmissió
La mu ació social i ecnol6gica, que és ja una cons an a les nos es
ides, p o oca ine i ablemen la mu ació deis
objec ius
educa ius i
o ma ius (Danzin, 1988; Nicke son, 1986),
enca a
que
c eiem amb
o undi a que
el
sis ema educa iu no po ep esen a únicamen
el
pape
de
«se en "
inexo able de les
exigencies
ecnol6giques.
Aix6
demana
un
es o e;:
mancomuna , segons els ence a s mo s d'un celeb e
pedagog
espanyol (Vázquez Gómez, 1988), de di e sos en ocamen s
i
cons uccions
cien í iques pe e la
pedagogia
que exigeix
el
nos e
emps, a sabe , la pedagogia del pensamen ecnol6gic i la de la
ecnologia
deis alo s ( egeu ambé Cas illejo e . al.,
1986).
Gai ebé ningú no dub a que la ciencia i la ecnologia poden millo a
les condicions de ida de la gen!. Fó a bo que aques a idea a elés
de ini i amen
en
el
nos e
eixi
social
ja que,
pe
di e sos
a a a s
i ci cums ancies que a a no an
al
cas, Espanya
no
ha gaudi mai
d'aques a adició -ben des acada, pe exemple,
en
el
cas suec (Sydow,
1990)- que consis e ix a c eu e que sense coneixemen no es po
gaudi
d'una
bona
ida
(Sánchez Ron, 1988). La eali a p 6xima i la
eali a
in e nacional
es an
demos an
que
el
p og és
i ins i o la
supe i encia
social i indi idual de penen
en
g an mane a
d'una
ecnologia
a ane;:ada,
in el'ligen men
u ili zada
(Pe n z, 1990;
Sanma ín, 1990).
Aquelles
p ediccions
d'Al in
To le en
el
seu La
e ce a onada ja no es poden conside a pas deli is melod ama ics
pe que, e ec i amen , la nos a ja no és pas una
ci ili zació
indus-
180
Re lexions i ece ques
i
al
sinó, més a ia , una
ci ili zació
ecnológica
(To le , 1983). La
apida
di usió
deis
mic op ocessado s,
indica a
el
ma eix analis a a
sis anys, la
bio ecnologia,
I'elec oni icació
deis
dine s,
la
con e -
gencia
d'o dinado s
i elecomunicacions, la c eació de nous ma e ials,
les
explo acions
de
I'espai
ex e io ,
la
in el'ligencia
a i icial,
e c.,
no ep esen en una ex ensió ec ilínia de les g osse es maquines de
I'e a
indus ial,
sinó
un
sal a
un
es adi
comple amen
nou del
desen olupamen
huma (To le , 1984).
To aixó és
basicamen
ce . A a bé, alió que con é
de
essal a
des del e eny educa iu
en
aques momen , és la immensa complicació
que els ma eixos a enyos de la ciencia aboquen damun
el
p océs de
ansmissió deis coneixemen s que s'hi gene en. Els seus componen s
ecnicis es
i
abs ac es
sal en a la is a
amb
el isc que, una al a
egada, pugui se pe cebuda com una cosa desespe anyadamen
allunyada
de
la
ida
de les pe sones (Quin anilla, 1989; Ziman, 1984).
La e iginosa
successió
de can is susci a,
si
més no, p egun es
coinciden s
des
de
di e en s pla a o mes i espais ama en s
al
bon
desen olupamen
i millo ansmissió
de
la
ciencia
i la ecnologia:
¿Pe que cal ensenya
ciencia
i ecnologia? ¿Quina
ciencia
cal p e-
sen a i ensenya a les gene acions següen s? ¿Com,
on
i quan cal
ensenya -Ia? ¿Com s'ha
d'in eg a
ciencia
i
ecnologia
en
el
cu s
p incipal
de
I'educació
i de la cul u a
con empo ania?
(Baez, 1988;
Núñez
Cen ella,
1988;
Ben ley
i Wa s, 1989).
Ens pe me em de e
un
"al o»
concep ual
en
aques a
exposició.
Es em segu s que a I'amable lec o li
ag ada a
sabe
el
nos e pun
de is a sob e que en enem com a ciencia i com a ecnologia. Sob e
aixó, s'hi
de ec a
mol es
egades
una
noció
gene al no del o
co ec-
a, ja que solen esmen a -se com a
"a enyos
de
la ciencia» alió que,
de mane a més
p ecisa
(o dinado s,
disposi ius
elec ónics,
e c.),
són
desplegamen s
de la
ecnologia
a
pa i
del
p og és
en el
coneixemen
cien í ico A a bé, pe al
de
no epe i no es
ampliamen
conegudes
al
ol an de la e i able
asca
cien í ica, po se sigui més
en enedo a
una
"dis inció
pe
exclusió».
N'hem
oba
una
que
conside em impecable: la e a en
el
ma c d'un
deba
in e nacional
eali za a
Mad id
("L'educació
da an les
inno acions
cien í iques
i
ecnológiques»
- undació
San illana-) pel
p esiden
hono a i
de
la
Comissió d'Educació de la Unió In e nacional pe a la Conse ació de
la Na u a i deis Recu sos Na u als,
Albe o
Baez,
el
qual,
desp és
d'un
ca egó ic
«la
ecnologia
no
és
pas
cap
ciencia», i
d'associa
aquella amb «els coneixemen s
p ac ics
d'alló
que es po e i de
quina
mane a», hi a egia:
«No es
ac a
d'un
conjun
de
Ileis i
p incipis
eó icamen
elaciona s en e si. La
ecnologia
es
ca ac e i za
pe les
écniques,
els
disposi ius,
181
Miguel Anxo San os Rego
els
p ocedimen s,
els
p ocessos
i els ma e ials
que so geixen
d'una
ac i i a
c ea i a
( ... ) La
ecnologia
consis eix, més a ia ,
en
un conjun
d'in o macions p ac iques
aplicables
a la asca
de
du a e me alguna cosa» (Baez, 1988;
pago
42).
És
p e e ible, doncs,
no
es end e'ns més
en
la dis inció, sino
en a
ja
en
ambi s més
acos a s
a
I'objec e
de I'assaig. Aixó ho
a em sen se massa
ma ada.
Es em
con enyu s
que, en e les
pa adoxes que han acompanya
el
i me i I'a eny deis éxi s
en
ciéncia
i ecnologia,
hi
é
un
Iloc d'hono la no ó ia disc epancia en e aques es
consecucions i la mane a
en
qué són ac ades/p esen ades a I'escola.
Alesho es, quan ja no es esis eix du an més emps la palpable,
enca a
que «callada», insa is acció pel que a a I'es a de coses
en
els ni ells educa ius, és quan comencen a alya -se eus -a p opósi ,
no del o compassades i ha móniques- a a o de e o mes amb una
ce a
p o undi a . Només als Es a s Uni s an apa éixe du an els
da e s
anys més d'un
cen ena
d'in o mes
c í ics i
d'impo an íssims
es udis sob e educació; I'«educació de la ciéncia» (science educa ion)
hi
é
un
Iloc des aca!.
Un
exemple d'aixó és que la comissió de la
p es igiosa
Na ional Science Founda ion, que a in o ma de la si uació
en ma ema iques, ciéncia i ecnologia
en
ni ells d'ensenyamen no
uni e si a i,
ad e ia
a
poc
més
d'un
lus e:
«Un
impo an
nomb e
de
jo es
es an
de icien men
o ma s pe al
de
con ibui
a
aques a socie a
ecnológica
i bene icia -se'n
( ... )
En
un
momen
en
qué la segu e a nacional,
el
benes a económic i ellide a mundial depenen
de les ma ema iques, la ciéncia i la ecnologia,
la nació s'en on a a un se iós
decli i
quan a
les habili a s i els coneixemen s que d'aques es
a ees
é el
nos e
jo en »
(Na ional Science
Boa d Comission, 1
985)
.
La con inuHa ,
en
i, deis a enyos
en
la
ciéncia
i la
ecnologia
depend a
d'indi idus
ben o ma s
en
aques es a ees i als.
Al
ma eix
emps, pe ó, es plan eja amb
c eixen
ilegí ima
o ya la
qües ió
educa i a
deis no especialis es. Enca a que
s'apel'li
a aons
d'o d e
educa iu, social i é ic, ja
no
es po sos eni que
el
coneixemen pugui
se p e oga i a d'un eduH nomb e de pe sones.
Si,
al i com s'a i ma
des de di e en s ni ells, la cons ucció de la democ acia depén d'una
ciu adania
(in) o mada (Hambu g, 1984), alesho es
el
que queda és
el
de ini iu con encimen que
el
u u és ja una unció de I'ele ació
del ni ell global de coneixemen cien í ic i
ecnológic
a la nos a
socie a
(di e sos
au o s,
1990).
182
Re lexions i ece ques
Educació
de
la
ciencia
en
emps
de
can i accele a i de
e o mes escola s
A a bé, cal econeixe que I'ensenyamen de la ciencia, com
el
d'al es
a ees
i/o
ma e ies
in eg ades
en
el
cu ículum
escola ,
o ma pa d'un complex sis ema els eixos del qual només esponen
amb
len i ud
al
can i. Fins a a,
I'o gani zació
de
I'educació
p e-
uni e si a ia s'ha e pensan
en
la bona
p epa ació
discen
(que,
diguem-ho de passada, ampoc no s'ha assoli ) pe
al
seu acomplimen
pos e io
en
l'Alma
Ma e ,
descu an
olímpicamen
objec ius
o -
ma ius onamen als pe a la majo pa de la població, que no é
accés
a les aules
uni e si a ies.
Els aspec es ela ius
al
pape
de
la ciencia i la ecnologia
en
els
p ime s
ni ells i
cicles
d'educació
són
adicalmen
impo an s
en
aques a
e apa
de e o ma i de no a
con igu ació
cu icula
a les
aules. No cal insis i més
en
el
isc que co em ac ualmen :
ob i
un
abisme
en e els que en enen i an se i els
coneixemen s
cien í i-
co- ecnológics
i aquells les ides del quals són go e nades pe ells.
Pe al de p e eni
aques a
dissociació,
la o mació
cien í ica
no
po
se només
ac ada
pe sal a les
apa ences
i comenga solamen a
I'ensenyamen
secunda i
(Ha len, 1989;
pago
34).
Aques a
o mació
s'ha
d'insc iu e
cohe en men dins
I'educció
basica
o onamen al. Tal
com diu
el
p o esso Vázquez Gómez (1988;
pago
70), hem de sabe
cons ui
un
p og ama
d'educació
basica, que pe me i a I'home de la
socie a
ac ual i u u a
comp end e
els enómens de la inno ació i del
desen olupamen ecnológic, i o dena -los
al
se ei
d'una
condició
humana
p og essi amen
més jus a,
pa icipa i a
i Iliu e.
Recupe em
el
il p incipal. Més enlla de la
ca ega
lec i a
en
con ingu s
ebu s,
el
que con inua sen una cons an de la eali a
objec i able
és que la majo pa deis alumnes acaben Ilu s es udis
amb una mol modes a consciencia cien í ico- ecnológica.
En
aques
sen i , po se calgui di sen
se
embu s que la adició con inua dominan
la mane a de e les coses.
¿En
que es onamen a gai ebé o almen
I'ensenyamen de les
ciencies
a a com a a? La espos a es a can a-
da:
en
els Ilib es de ex ,
ehicle
p ima i
d'o denació
de
con ingu
i
d'ani ellamen i seqüenciació (Goodlad, 1984)
¿I
que cal
di
més
quan, pe ecolli pa deis a engos
en
un
camp
s'acaba
a egin més
ma e ial
al
ex ?
El
esul a ha es a , so in , una més g an
comp essió
del
con ingu
pe es udia , amb la qual cosa no és es any
oba
concep es
o a
de
con ex
amb mol
poca,
o
cap,
elació
amb
I'expe iencia
comuna. Així,
hipó esis,
eo ies
i
a i macions
ac uals
esde enen indis ingibles. A
l'Ame ica
del No d,
un
in o me
sob e
Ilib es
de
ex
de
ciencies
a
assenyala
que
a
cada
pagina
183

Miguel Anxo San os Rego
s'in odueixen
al
ol an
d'en e
se i deu nous
concep es,
e mes o
símbols, amb la qual cosa s'obs aculi za
el
desen olupamen de mol s
cu sos a causa de I'eno me quan i a de ma e ial
dedica
a a end e
més les
descobe es
ecen s que
no
pas a exal a I'espe i de la
ciencia
(Budd, 1983).
D'al es
apo acions
an
posa
en
elleu una « e elado a»
se-
qüenciació
deis ma eixos ex os.
És
a di , sembla que s'esde é una
ma cada
endencia a o gani za
el
ma e ial
en
e mes de p e- equisi s.
P ime amen s'iden i ica
un
concep e
i desp és se'n descomponen els
elemen s;
pos e io men ,
s'o denen
se ialmen
uni a s
d'in o mació
al amen p esc i es, al i com ho essal en Pall and i Linden eld
(1985): els alumnes han
d'ap end e
«A»
pe
al de
comp end e
«B»;
ap end e
«B»
pe
al
de
comp end e
«C»; i
així
suc-
cessi amen .
Al
p incipi,
es
p esen a
el
ma e ial onamen al i es
deixa pe a les pagines següen s el més a anQa .
És
o Qa no o i que
aques a o denació a a o eix
un
en ocamen classic de la ciencia, a
sabe , els alumnes han
d'ap end e
alió que se'ls posa
al
da an , i així
se'ls
p epa a
pe al
d'ap end e
el ma e ial subsegüen ; el esul a
quali a iu és que mol
pocs
a iben a conse a -suposan que I'hagin
a iba
a
adqui i -
un
ni ell al
d'in e es
i de
mo i ació
ins
al
momen
de
pode
e se i
de
mane a mínimamen
signi ica i a
i
a dida
el
que
han
ap eso
D'al a banda,
ampoc
en
I'ensenyamen ,
conc e amen
en
I'ambi
de
la p og amació, no han es a e oluciona is els can is
al
Ila g
d'aques
pe íode de con inu desen olupamen cien í ic i ecnológic,
cosa
que
explica
en
pa la pe sis encia
d'aques
sis ema ígid
al
qual
ens e e íem
en
el
pa ag a
an e io i el
paupe im
omen
d'aques a
«cul u a del nos e emps». Deixan de
banda
ecomanacions igo o-
ses, hom con inua amb els p og ames de semp e
i,
a la p ac ica, la
inno ació no ul apassa
el
lími
d'una
p esen ació més e ec i a
de
concep es,
ma e ials, e c.
El
que és g eu, pe ó, és que
el
e men
de
la ciencia i de la ecnologia deis nos es dies passa emendamen
inad e i
en
cen ena s
d'aules
(Agui e
de Ca ce , 1985).
Explo an i es d'acos amen
No
hi
ha sis emes pe con ea a I'escola la subs ancia de la ciencia
i la ecnologia. So in , no
hi
ha
ni
an sois massa possibili a s
en
is a
deis mi jans de que hom disposa. La me a in enció no és,
ni
pe desig
ni pe
calcul
de
p obabili a s
d'exi ,
i ali za amb
ac edi a s
expe s
184
Re lexions i ece ques
en
I'ensenyamen i I'ap enen a ge de les ciéncies (Gega, 1982; Gio dan,
1985;
Ha len,
1989;
Shaye
i
Adey,
1984).
Modes amen ,
es
ac a
de
c ida
I'a enció
sob e
algunes
ies
d'acos amen
en e
p o esso s
i
in es igado s
de
labo a o i,
que
es an
donan
com
a
esul a
uc-
í e s
p ocessos
de
col'labo ació
i
d'in e acció
i
una
millo a
p o-
essional
(pel
que
a a
in e acció
col'labo a i a
i
millo a
de
I'en-
senyamen ,
egeu
I'in e essan
a icle
d'Ellis,
1990).
Hem
explo a
aques
pun
de I'es udi, com és 16gic, a a és
de
les
pe inen s
consul es
bibliog a iques
i
documen als,
a
pa i
de les
a inades
obse acions
i
p opos es
del
p o esso
no d-ame ica
d'educació
Geo ge
J. Pall and, al ol an de
possibles
connexions
d'ap enen a ge
i
desen olupamen
en e
cien í ics
i ecn61egs
que
eballen
en
labo a o is
d'in es igació
i
p o esso s
de
ciéncies
a les
escoles
(Pall and,
1989).
Alguns
p og ames
desplega s
da e amen
als Es a s Uni s no han
es a
aliens
a la
di ícil
eplicació
a les
escoles
de
I'ambien
exis en
en un
labo a o i
d'in es igació.
Es
a
o e i
I'opo uni a
a
p o esso s
de
ciéncies
en
escoles
secunda ies
de
pode
eballa
en
labo a o is
d'a an gua da
du an
alguna
se mana
de I'es iu
o,
si
s'ho
es ima en
més, al Ila g
de
o
I'es iu. To i
que
la
con igu ació
d'aques s
p o-
g ames
és o c;a di e sa, la
endéncia
gene al és
que
els
p o esso s
(com acabem d'esmen a , docen s d'ensenyamen secunda i) pa icipin
i eballin
en
la
ece ca
que s'es igui
duen
a e me
en
aques s momen s
pels
cien í ics. Cal
espe a
que, a
mesu a
que
els p o esso s
pa icipin
en
p ojec es
de
ece ca, no només es a an
pa ícips
deis
més ecen s
a enc;os,
equipamen s
i
écniques
expe imen als, sinó que
ambé
espi a an
la
ma eixa
a mos e a
del
labo a o i.
A a
bé,
I'hipo é ic
en usiasme
del
p o esso a
mo i a
que
es
de i i
d'aques a
mena
d'implicació,
¿en
quina
mesu a
els
ajuda a
quan e o nin
al
cen e? La p egun a plan eja que, a més de la desi jable
pa icipació
deis
p o esso s
en
la
ida
deis
labo a o is
de
ece ca,
cal
p e eu e
I'aju
su icien
que
els
pe me i
ans e i
aspec es
p esen s
en
aques a
«cul u a»
a
I'escola,
ans e
que
pod ia
adop a
la
o ma
d'expe imen s,
ma e ials,
apa ells
o
écniques
pensad
es i
desen olupades
en
col'labo ació
en e
p o esso s
i
cien-
í ies. De
mane a
conc e a,
els
eien í ics
pod ien
o mula
i
es-
uc u a
alguns
emes, en
an
que
els
p o esso s
es
dedica ien
a
o gani za
i
seqüencia
ma e ials
i a
examina
amb
de enimen
la
con eniencia
i
I'opo uni a
de
di e en s
en ocamen s
i
me odologies
ins uc i es.
Així
ma eix,
s'endega ien
canal
s
in e essan s
pe
al
de
pode
aplica
di ec amen
a les
aules
ma e ials
d'in e és
cien í ic
i
ecnol6gic
ac ualmen , pe a la
qual
cosa
ó a bo
un
plan ejamen
de
o ma
de
ipus
modula .
185
Miguel Anxo San os Rego
L'expe iencia modula com a e e en
G acies
al
eball de Pall and (1989) i a alguns ulle s amesos
des de
la
Highe Educa ion Commission de I'es a de No a Je sey,
es em en
es a
de
e e i
alguns
p og ames
uni e si a -indús ia,
que inclouen elemen s com els esmen a s, pe a I'educació de la
ciéncia
en la Ru ge s Uni e si y
(p es igiosa
ins i ució
sos inguda
basicamen amb ons públics i que
é
el
seu campus
p incipal
a la
ciu a
de No a B unswick). Vegem-ne algun.
El
1984, pe exemple,
un
g up
de
p o esso s
de
ciéncies
en
el
ni ell
secunda i
an
eballa
conjun amen amb cien í ics i in es igado s
d'una
i ma de
p oduc es
a macéu ics
(Me ck
& C.) i de la uni e si a de I'es a que
acabem
d'esmen a .
L'es iu següen , és a di ,
el
1985, es a
amplia
el
p og ama
pe al
d'inco po a -hi
cien í ics
d'emp eses
an impo an s
com A T &
Bell
Labo a o ies
i Be/! Communica ions Resea ch.
El
p opósi e a desen olupa ma e ials de cu s
en
o ma de móduls,
amb
un
o ma lexible i en els quals s'ha ia
d'il'lus a
algun
aspec e
de la ciéncia i de la ecnologia amb demos ada in luéncia damun la
ida
con empo ania,
a més, és cia ,
d'explica
p incipis
cien í ics
onamen als. Va se així com es a
comenya
a
desplega
( ins a I'any
passa , 1990, que nosal es sapiguem)
un
ampli en all de emes,
des deis addi ius alimen a is ins als semiconduc o s.
El
p ocedimen e a comple a de la mane a següen : a les classes
de
a do -hi e n,
els
p o esso s
pa icipan s
hi
aplica en
els móduls
que ha ien con ibu'i a
con egi
du an
I'es iu.
Un
cop
p o a s i
e isa s plenamen , passa en a o ma
pa
de
p og ames
i
d'ac i-
i a s
de
o mació
a i i
e ec e
de
millo a
la
p epa ació
d'al es
p o esso s
de
ciéncies.
Dos móduls
de
biologia
(<<an ibió ics» i
«en ocamen s
molecula s
en I'es udi de
I'ac i i a
deis gens») i
cinc
móduls
de
ísica «<Iase i
na u alesa
de la Ilum»,
« essonancia
i
ima ges
pe
essonancia
magné ica»,
«comunicació
óp ica»,
«mag-
ne isme i mecanismes d'en egis amen magné ic» i «semiconduc o s
i
ansis o s»)
e en
objec e
de
ac amen
p e e encial
el
cu s
1989-
90 amb
p o esso s
de
I'a ea.
To nem de nou als móduls. Suposem que
no
cal di que
un
módul
és una uni a d'ensenyamen al amen lexible dissenyada pe
pode
se emp ada du an
un
pe íode d'alguns dies o se manes.
El
seu
ús
po
pe me e als p o esso s la eali zació de an s can is com
conside in
opo uns dins
el
cu ículum; i cadascun po cons a , o ana
acompa-
nya , d'un segmen independen de ma é ia o con ingu suscep ible de
se in odu'i en els cu sos ja exis en s, amb la qual cosa
aques
con ingu
inc emen a
les se es
possibili a s
inno ado es
i
d'expe i-
186
Re lexions ¡ ece ques
men ació,
i
hi
po
inclou e
ambé ma e ial
d'in e és
cien í ic
a
ni ells
i en o ma s di e en s deis que no malmen anomenem «con en-
cionals»
.
Un
modul com, pe exemple, I'in i ula
«en ocamen
molecula
en
I'es udi deis gens»
in odui ia
els alumnes a
un
nomb e
de e mina
de concep es i écniques dignes de se conegudes
en
I'enginye ia
gené ica,
un
camp que segu amen con inua a gene an aplicacions no
només
espec acula s,
sinó
ambé
mol
con o e ides.
D'aquí
la
necessi a
d'algun
coneixemen en biologia molecula que, o i se
mínim, ajuda a una mica que els nos es alumnes puguin en end e
més bé no ícies i deba s que so geixen, en e d'al es coses, a I'en o n
de la epe cussió
pública
i social
de
la ece ca, expe iéncies, e c.,
en
enginye ia gené ica.
El
p o esso Geo ge Pall and, que hem esmen a
abans, a al'lusió a
un
modul cen a
en
aques s emes, pe o conc e an
en
el
gen ADH que es oba
en
la mosca de la ui a comuna (O osophila
melanogas e ).
L'ADH
especi ica
la
o mació
d'alcohol
dehy-
d ogenase*,
un
enzim que la
mosca
de la
ui a
a
se i
pe
al
de
me aboli za I'alcohol que es
oba
a la ui a
pod ida.
Doncs bé,
sembla
se que les mu acions indu'ides
en
labo a o i,
des uc o es
o
modi icado es
de la
conduc a
elec o o é ica
d'aques
gen, són
u ili zades
pe
in es iga
la
egulació
de
I'ac i i a
gené ica.
Alesho es, les
Ili<; ons
ap eses es udian
el
con ol deis gens
en
la
mosca de la ui a es pod ien
aplica
en
el
maneig o la cu a deis
e o s inna s del me abolisme i
d'al es
de ec es
d'o igen
gené ic
en
els ésse s humans.
En
la ma eixa línia, es a ben
comp o a
que els moduls pe me en
als
p o esso s
e
se i
una
di e si a
d'en ocamen
dins
d'un
cu s
i,
a mesu a que s'hi a egeixen moduls addicionals, poden se in odu'i s
de
di e en s
mane es i
en
di e ens
momen s,
a a o in
an
I'e olució
adequada del cu ículum de ciéncia com una es pos a
en
egla als
desen olupamen s cien í ico- ecnologics, i a les can ian s necessi a s
de
cada
si uació local, egional, e c.
Pensan
en
la
comp ensió i la signi icació
Tampoc
no són
aques s
els
únics
emes a a o i s
en
el seu
ac amen pe aques conduc e. Quan, com és
el
cas als nos es dies,
'Ag a'im
en
aques
pun
les
excel'len s
explicacions
i
els
aluosos
comen a is
del
nos e
col,
lega,
doc o
Manuel
Sanma ín
(Depa amen
de
Mic obiologia
i
Pa asi ologia
de
la
Uni e si a
de
San iago
de
Compos el·la).
187
Miguel Anxo San os Rego
Re e Emcies
bibliog a iques
AGUIRRE
DE
CARCER,
l.
(1985)
«La
enseñanza
secunda ia
de
las
ciencias
an e
la
década
de
los
90: ¿es
necesa ia
la
e o ma?».
Re is a de
Educación, 278,
se emb e-desemb e,
pago
89-98.
BANDURA,
A.
(1982)
Teo ía
del
ap endizaje social.
Ba celona,
Plaza
y
Janés.
BANDURA,
A.
(1987)
Pensamien o y acción. Fundamen os sociales.
Ba celona,
Ma ínez
Roca.
BANDURA,
A.
(1989)
«Social
Cogni i e
Theo y»,
a
Yas a,
R.
(ed.):
Annals
o
child
de elopmen .
G eenwich,
CT,
JAI
P ess,
ol.
6,
pago
1-60.
BAEZ,
A.
V.
(1988)
«Cues iones
cla e
pa a
la
enseñanza
de
las
cien-
cias»,
a
di e sos
au o s:
La
educación an e las inno aciones
cien í icas
y ecnológicas.
Mad id,
Fundación
San illana,
pago
41-
49.
BENTLEY,
D.;
WA
TTS,
M.
(1989)
Lea ning
and
eaching
in
school science.
Mil on
Keynes,
Open
Uni e si y
P ess.
BUDD,
R.
(1983)
«Science
educa ion:
a
amewo k
o
decision
make s».
Daedalus,
p ima e a,
pago
123-142.
BUTZOW,
J.W.;
QURESHI,
Z.
(1978)
«Science
eache s
compe encies;
a
p ac ical
app oach».
Science educa ion,
ol.
62,
1, pago
59-66.
CASTILLEJO,
J .L. e . al.
(1986)
Tecnología y educación.
Ba celona,
Ceac.
COLEMAN,
J.
(1985)
«In e na ional
compa isons
o
cogni i e
achie emen ».
Phi Del a Kappan,
ol.
66,
6,
pags.
403-406.
CZERNIAK,
C.;
CHIARELOTT,
L.
(1990)
«Teache
educa ion
o
e ec i e
science
ins uc ion
-a
social
cogni i e
pe spec i e».
Jou nal
o
Teache Educa ion,
ol.
41,
1,
gene ,
pago
49-58.
DANZING,
A.
(1988)
«Mu ación
ecnológica
y
social.
Mu ación
de
la
educación»,
a
di e sos
au o s:
La educación an e las inno aciones
cien í icas
y ecnológicas.
Mad id,
Fundación
San illana,
pago
50-
53.
DEMBo,
M.H.;
GIBSON,
S.
(1985)
«Teache s'
sense
o
e icacy:
an
impo an
ac o
in
school
imp o emen ».
The
Elemen a y School
Jou nal,
ol.
86,
2,
pag.
173-184.
EGAN,
K.
(1986)
Teaching
as
s o y elling.
Lond es,
Al house
P ess.
ELLlS,
N.E.
(1990)
«Collabo a i e
in e ac ion
o
imp o emen
o
eaching».
Teaching
and
Teache Educa ion,
ol.
6, 3, pago
267-
278.
GEGA,
P.C.
(1982)
Science
in
elemen a y educa ion.
No a
Yo k,
Wiley.
GIL
PÉREZ,
D.
(1985)
«El
u u o
de
la
enseñanza
de
las
ciencias:
al-
gunas
implicaciones
de
la
in es igación
educa i a».
Re is a de
Educación,
278,
se emb e-desemb e,
pago
27-38.
194

Re lexions i ece ques
GIL
PÉREZ,
D.;
CARRASCOSA,
J.
(1985)
«Science
lea ning
as
a
concep ual
and
me hodological
change».
Eu opean Jou nal
o
Science Educa ion,
ol.
7,
3,
pago
231-236.
GIORDAN,
A.
(1985)
La enseñanza de las ciencias.
Mad id,
Siglo
XXI.
GoODLAD,
J.I.
(1984)
A place called school.
No a
Yo k,
McG aw-Hill.
HARLEN,
W.
(1989)
Enseñanza y ap endizaje de las ciencias.
Mad id,
Mo a a.
HOLMES
GROUP
(1986)
Tomo ow's
eache s:
a
epo
o
he
Holmes
G oup.
Michigan,
Eas
Lansing.
HUSEN,
T.
(1983)
«A e
s anda ds
in U.S.
schools
eally
lagging
behind
hose
in
o he
coun ies?
Phi Del a Kappan,
ol.
64,
8,
pago
455-
461.
MARTíN
MUNICIO,
A.
(1991)
«El
ocabula io
cien í ico
y
écnico
de
la
Real
Academia
de
Ciencias».
Polí ica Cien í ica,
26,
eb e ,
pago
56-60.
NATIONAL
SCIENCE
BOARD
COMMISSION
-N.S.B.C.-
CN
PRECOLLEGE
EDUCATION
IN
MATHEMATICS,
SCIENCE
AND
TECHNOLOGY
(1985)
Educa ing
Ame icans
o
he
21s
cen u y.
Washing on
C.C.,
Na ional
Science
Founda ion.
NICKERSON,
R.S.
(1986)
«Technology
in
educa ion
in
2020:
hinking
abou
he
non-dis an
u u e».
T eball
p esen a
a l'Educa ional
Technology Cen e (Ha a d) Panel on Technology
in
Educa ions in
2020,
oc ub e,
pago
15-17.
NÚÑEZ
CENTELLA,
R.
(1988)
«La
enseñanza
de
las
ciencias
y
de
la
ec-
nología
ue a
de
la
escuela»,
a
di e sos
au o s:
La
educación an e
las inno aciones
cien í icas
y ecnológicas.
Mad id,
Fundación
San illana,
pago
61-65.
PALLRAND,
G.J.
(1989)
«Science,
Technology,
and
public
knowledge».
Phi Del a Kappan,
ol.
70,
eb e ,
pago
460-464.
PALLRAND,
G.J.;
LINDENFELD,
P.
(1985)
«The
physics
class oom
e isi ed:
ha e
We
lea ned
ou
lesson?».
Physics Today,
no emb e,
pago
46-52.
PERNTZ,
M.
F.
(1990)
¿Es
necesa ia la
ciencia?
Mad id,
Espasa
Uni-
e sidad.
ÜJINTANILLA,
M
.A.
(1989)
Tecnología:
un
en oque ilosó ico.
Mad id,
Fundesco.
RIEL,
M.
(1990)
«Coope a i e
lea ning
ac oss
class ooms
in
elec onic
lea ning
ci cles».
Ins uc ional
Science,
ol.
19,
6,
pago
445-
466.
RIEL,
M.;
LEVIN,
J.A.
(1990)
«Building
elec onic
communi ies;
success
and
ailu e
in
compu e
ne wo king».
Ins uc ional
Science,
ol.
19,2,
pago
145-169.
SÁNCHEZ
RCN,
J.
(1988)
Ciencia y sociedad en España.
C.S.I.C.,
Mad id.
SANMARTíN,
J.
(1990)
Tecnología
y
u u o
humano.
Ba celona,
An h opos.
195
Miguel Anxo San os Rego
SANTOS
REGO,
M.A.
(1989)
«Au o-e icacia
pe cibida,
ap endizaje
y
mo i ación
en el aula:
epaso
a un
modelo».
Bo dón,
ol.
41,
4,
pag.701-718.
SANTOS
REGO,
M.A.
(1990)
«El
ela o
como
in eg ado
de
p ocesos
en
el
ap endizaje
del
niño».
Dá sena
(Re is a
de
la
UNED-La
Co unya),
2
gene ,
pago
77-84.
S
HAYER
,
M.;
ADEY,
P.
(1984)
La ciencia de enseña ciencia.
Mad id,
Na cea.
SYDOW,
B.V.
(1990)
«La
polí ica
de
in es igación
sueca».
Polí ica
Cien í ica,
25,
desemb e,
pago
11-15.
TOFFLER,
A.
(1983)
La e ce a ola.
Ba celona,
Plaza
y
Janés.
TOFFLER,
A.
(1984)
«Eu opa
en
la
e a
de
la
ecnopolí ica»,
El
País,
4
de
no emb e.
Di e sos
au o s
(1990)
Ciencia y cambio ecnológico en España.
Mad id,
Fundación
1º
de
Mayo.
VÁZQUEZ
GÓMEZ,
G.
(1988)
«Obje i os
y
medios
pa a
la
o mación
de
especialis as
en
ecnología
de
la
in o mación»,
a
di e sos
au o s:
La educación an e las inno aciones cien í icas y ecnológicas.
Mad id,
Fundación
San illana,
pago
70-73.
WASTERBACK,
M.;
PRIMAVERA,
L.
(1987)
«Anxie y
abou
science
and
science
eaching»,
a
SPIELBERGER,
C.D.;
BUTCHER,
J.
(eds.)
Ad ances
in
pe sonali y
assessmen .
Hillsdale
(No a
Je sey),
E lbaum,
ol.
7, pago
175-202.
WEISS,
l.
(1987)
1985-86 Na ional Su ey
o
Science
and
Ma hema ics
Educa ion.
Resea ch
T iangle
Pa k
(Ca olina
del
No d),
Cen e
o
Educa ional
Resea ch
and
E alua ion,
Resea ch
T iangle
Ins i u e.
ZIMAN,
J.
(1984)
An in oduc ion
a
science s udies: he
philosophical
and
social aspec s
o
science and echnology.
No a
Yo k,
Camb idge
Uni e si y
P ess.
196
Es e
abajo,
conside-
ado
la
ehiculación
de
obje i os
y
me as
educa i as
cla es
en
es a
sociedad
de in
de
milenio,
in en a
ayuda
a
e-pensa
una
pa e
de
la
educación
de
la
ciencia
y la
ecnología
en los
con ex os
escola es.
Así,
pa iendo
de
obse aciones
y
aco aciones
de
ipo
gene al
sob e
lo
que
ep esen a
el
conoci-
mien o
cien í ico
y
ecnológico
pa a
el
homb e
y su
o mación
en
es e
iempo,
se
p ocu a
llega
a
jus i ica
y
ealza
cie os
oles
y
posibilidades
p o e-
sionales
de
mejo a
median e
nue as
es uc u as
y las
de
ap endizaje
colabo a i o
en e
pe sonas
que
eje cen
su
ac i idad
p incipal
en
la
docencia
o
la
in es igación,
se
e mina
pidiendo
que
se
p opicien
sis emas
de
apoyo
e ec i os
en
a o
de una
mejo
unión
en e
escuela
y
ciencia- ecnología.
Abs ac s
Ge
ou age
essaie
d'aide
¿ epense,
considé an
la
éhicula ion
des
objec i s
e
des
bu s
éduca i s
en
an
qu'élémen
cIé
dans
ce e
socié é
de
in
de
millénai e,
une
pa ie
de
I'éduca ion,
de
la
science
e
de
la
echnologie
dans
le
con ex e
scolai e.
Ainsi,
en
pa an
d'obse a ions
e
d'anno a ions
géné ales
su
ce
que
ep ésen e
la
connaissance
scien i ique
e
echnologique
pou
I'homme
e
sa
o ma ion
dans
ce e
époque, on essaie
d'a i e
¿
jusli ie
el
¿
me l e
en
aleu
des
oles
el
des
possibili és
p o essionnelles
d'amélio a ion
pa
I'in e médiai e
de
s uc u es
nou elles
e
de
oies
d'app en issage
collabo a eu
en e
des
pe sonnes
qui
éalisen
leu
ac i i é
p incipale
dans
I'enseignemen
ou
dans
la
eche che.
Nous inissons
pa
demande
que
des
sys émes
d'appui
e ec i
en
a eu
d'un
meilleu
assemblage
école-science-
echnologie
soien
assu és.
Re lexions i ece ques
This
s udy
a emp s
o
e lec
on
one
aspec
o
he
eaching
o
science
and
echnology
wi hin
he
con ex
o
he
school,
conside ing
some
o
he
impo an
aims
and
objec i es
o
ou
socie y
as
i
app oaches
he
millenium.
Beginning
wi h
some
gene al
obse a ions
and
ema ks
on
he
meaning
o
scien i ic
and
echnological
knowledge
o he
educa ion
o
he
indi idual
in hese
imes, we
go
on o
jus i y
and
enhance
he
ole
and
p o essional
possibili ies
o
imp o emen
h ough
new
sys ems
and
s uc u es
o
collabo a i e
lea ning
among
p o essionals
engaged
mainly
in
he
eaching
o
science
o
in esea ch.
We
conclude
by
appealing
o
e ec i e
suppo
sys ems
o
imp o ed
links
be ween
he
school,
science
and
echnology.
197