Ciencia, tecnologia i escola: ¿com es pot afavorir la colaboració entre professors i investigadors?

Temps d'Educació, 6 2n semes e, 1991 Ciencia, ecnologia i escola: ¿Com es po a a o i la coHabo ació en e p o esso s i in es igado s? Miguel Anxo San os Rego* In oducció El ema que ens p oposem de ac a i desen olupa en aques assaig é mol es pe spec i es, angles i de i acions en la se a analisi. Tan s que emp end e'l po se una eme i a , pe no di una imp u- dencia, si es a pensan en un o ma com el que aquí s'assumeix. To i el isc, el ep e és es imulan . La qües ió és epensa , bo i conside an la ehiculació d'objec ius i ins educa ius clau en aques a socie a de i de mil·lenni, una pa de I'educació de la ciencia i de la ecnologia en el con ex escola . Així, a pa i d'obse acions i aco acions de ca ac e gene al sob e alió que ep esen a el coneixemen cien í ic i ecnológic pe a I'home i la se a o mació en aques emps, in en em d'a iba a jus i ica i ealga pape s i possibili a s p o essionals de millo a a a és de no es es uc u es i ies d'ap enen a ge col'labo a iu en e pe sones que duen a e me lIu ac i i a p incipal en la docencia o en la in es igació. Em a I'e ec e que no m'e o si dic que a dos o es segles un adul conside a «educa » es a a amilia i za amb una g an pa , si no amb la immensa majo ia, del que se sabia sob e la ciencia. D'alesho es enga, g adualmen pe ó sis ema ica, els humans hem p esencia un eno me augmen del coneixemen cien í ic, el ca ac e del qual no a expe imen a can is e i ablemen signi ica ius ins a les albo s del segle xx. És un e que, pe exemple, en els camps de la ela i i a i de la ísica quan ica, els cien í ics an comenga a descob i la na u a en e mes que sembla en inconsis en s, i ins i o con a- dic o is, amb I'expe iencia comuna. Ob iamen , el c eixemen cognosci iu ha con inua i, com a conseqüencia, el coneixemen en ciencia s'ha ana especiali zan de 'Miguel Anxo San os Rego és doc o i p o esso de la Facul a de Filoso ia i Ciéncies de l'Educació de la Uni e si a de San iago de Compos el·la. 179 Miguel Anxo San os Rego mane a e mamen p og essi a. Fins a poc, el p esiden de la nos a Reial Academia de Ciencies a i ma a, ni més ni menys, que les publicacions deis da e s cinc anys ela i es a ma ema iques, ísica, química i biologia, con enien men a engle ades, ocupa ien una p es a ge ia imagina ia que en ind ia els ex ems a la Te a i a la Lluna, i que el nomb e de eballs elle an s en els ambi s de la ísica, la química i la biologia passa de es milions (Ma ín Municio, 1991). Deixan de banda conside acions mac osc6piques, la e i a és que, a ui dia, una pe sona que puguem conside a «en esa"en una de e minada especiali a no a iba a coneixe possiblemen més que una acció del sabe que es gene a en la se a disciplina. 1, na u almen , els que no omanen ac i amen implica s en la in es igació o negligeixen la se a asca i ac uali zació en I'es udi deis da e s a ene;:os, es poden eu e apidamen « o a de joc" en Ilu s camps d'ac i i a . Ciencia i ecnologia: la dis ancia en e I'a en~ la ansmissió La mu ació social i ecnol6gica, que és ja una cons an a les nos es ides, p o oca ine i ablemen la mu ació deis objec ius educa ius i o ma ius (Danzin, 1988; Nicke son, 1986), enca a que c eiem amb o undi a que el sis ema educa iu no po ep esen a únicamen el pape de «se en " inexo able de les exigencies ecnol6giques. Aix6 demana un es o e;: mancomuna , segons els ence a s mo s d'un celeb e pedagog espanyol (Vázquez Gómez, 1988), de di e sos en ocamen s i cons uccions cien í iques pe e la pedagogia que exigeix el nos e emps, a sabe , la pedagogia del pensamen ecnol6gic i la de la ecnologia deis alo s ( egeu ambé Cas illejo e . al., 1986). Gai ebé ningú no dub a que la ciencia i la ecnologia poden millo a les condicions de ida de la gen!. Fó a bo que aques a idea a elés de ini i amen en el nos e eixi social ja que, pe di e sos a a a s i ci cums ancies que a a no an al cas, Espanya no ha gaudi mai d'aques a adició -ben des acada, pe exemple, en el cas suec (Sydow, 1990)- que consis e ix a c eu e que sense coneixemen no es po gaudi d'una bona ida (Sánchez Ron, 1988). La eali a p 6xima i la eali a in e nacional es an demos an que el p og és i ins i o la supe i encia social i indi idual de penen en g an mane a d'una ecnologia a ane;:ada, in el'ligen men u ili zada (Pe n z, 1990; Sanma ín, 1990). Aquelles p ediccions d'Al in To le en el seu La e ce a onada ja no es poden conside a pas deli is melod ama ics pe que, e ec i amen , la nos a ja no és pas una ci ili zació indus- 180 Re lexions i ece ques i al sinó, més a ia , una ci ili zació ecnológica (To le , 1983). La apida di usió deis mic op ocessado s, indica a el ma eix analis a a sis anys, la bio ecnologia, I'elec oni icació deis dine s, la con e - gencia d'o dinado s i elecomunicacions, la c eació de nous ma e ials, les explo acions de I'espai ex e io , la in el'ligencia a i icial, e c., no ep esen en una ex ensió ec ilínia de les g osse es maquines de I'e a indus ial, sinó un sal a un es adi comple amen nou del desen olupamen huma (To le , 1984). To aixó és basicamen ce . A a bé, alió que con é de essal a des del e eny educa iu en aques momen , és la immensa complicació que els ma eixos a enyos de la ciencia aboquen damun el p océs de ansmissió deis coneixemen s que s'hi gene en. Els seus componen s ecnicis es i abs ac es sal en a la is a amb el isc que, una al a egada, pugui se pe cebuda com una cosa desespe anyadamen allunyada de la ida de les pe sones (Quin anilla, 1989; Ziman, 1984). La e iginosa successió de can is susci a, si més no, p egun es coinciden s des de di e en s pla a o mes i espais ama en s al bon desen olupamen i millo ansmissió de la ciencia i la ecnologia: ¿Pe que cal ensenya ciencia i ecnologia? ¿Quina ciencia cal p e- sen a i ensenya a les gene acions següen s? ¿Com, on i quan cal ensenya -Ia? ¿Com s'ha d'in eg a ciencia i ecnologia en el cu s p incipal de I'educació i de la cul u a con empo ania? (Baez, 1988; Núñez Cen ella, 1988; Ben ley i Wa s, 1989). Ens pe me em de e un "al o» concep ual en aques a exposició. Es em segu s que a I'amable lec o li ag ada a sabe el nos e pun de is a sob e que en enem com a ciencia i com a ecnologia. Sob e aixó, s'hi de ec a mol es egades una noció gene al no del o co ec- a, ja que solen esmen a -se com a "a enyos de la ciencia» alió que, de mane a més p ecisa (o dinado s, disposi ius elec ónics, e c.), són desplegamen s de la ecnologia a pa i del p og és en el coneixemen cien í ico A a bé, pe al de no epe i no es ampliamen conegudes al ol an de la e i able asca cien í ica, po se sigui més en enedo a una "dis inció pe exclusió». N'hem oba una que conside em impecable: la e a en el ma c d'un deba in e nacional eali za a Mad id ("L'educació da an les inno acions cien í iques i ecnológiques» - undació San illana-) pel p esiden hono a i de la Comissió d'Educació de la Unió In e nacional pe a la Conse ació de la Na u a i deis Recu sos Na u als, Albe o Baez, el qual, desp és d'un ca egó ic «la ecnologia no és pas cap ciencia», i d'associa aquella amb «els coneixemen s p ac ics d'alló que es po e i de quina mane a», hi a egia: «No es ac a d'un conjun de Ileis i p incipis eó icamen elaciona s en e si. La ecnologia es ca ac e i za pe les écniques, els disposi ius, 181 Miguel Anxo San os Rego els p ocedimen s, els p ocessos i els ma e ials que so geixen d'una ac i i a c ea i a ( ... ) La ecnologia consis eix, més a ia , en un conjun d'in o macions p ac iques aplicables a la asca de du a e me alguna cosa» (Baez, 1988; pago 42). És p e e ible, doncs, no es end e'ns més en la dis inció, sino en a ja en ambi s més acos a s a I'objec e de I'assaig. Aixó ho a em sen se massa ma ada. Es em con enyu s que, en e les pa adoxes que han acompanya el i me i I'a eny deis éxi s en ciéncia i ecnologia, hi é un Iloc d'hono la no ó ia disc epancia en e aques es consecucions i la mane a en qué són ac ades/p esen ades a I'escola. Alesho es, quan ja no es esis eix du an més emps la palpable, enca a que «callada», insa is acció pel que a a I'es a de coses en els ni ells educa ius, és quan comencen a alya -se eus -a p opósi , no del o compassades i ha móniques- a a o de e o mes amb una ce a p o undi a . Només als Es a s Uni s an apa éixe du an els da e s anys més d'un cen ena d'in o mes c í ics i d'impo an íssims es udis sob e educació; I'«educació de la ciéncia» (science educa ion) hi é un Iloc des aca!. Un exemple d'aixó és que la comissió de la p es igiosa Na ional Science Founda ion, que a in o ma de la si uació en ma ema iques, ciéncia i ecnologia en ni ells d'ensenyamen no uni e si a i, ad e ia a poc més d'un lus e: «Un impo an nomb e de jo es es an de icien men o ma s pe al de con ibui a aques a socie a ecnológica i bene icia -se'n ( ... ) En un momen en qué la segu e a nacional, el benes a económic i ellide a mundial depenen de les ma ema iques, la ciéncia i la ecnologia, la nació s'en on a a un se iós decli i quan a les habili a s i els coneixemen s que d'aques es a ees é el nos e jo en » (Na ional Science Boa d Comission, 1 985) . La con inuHa , en i, deis a enyos en la ciéncia i la ecnologia depend a d'indi idus ben o ma s en aques es a ees i als. Al ma eix emps, pe ó, es plan eja amb c eixen ilegí ima o ya la qües ió educa i a deis no especialis es. Enca a que s'apel'li a aons d'o d e educa iu, social i é ic, ja no es po sos eni que el coneixemen pugui se p e oga i a d'un eduH nomb e de pe sones. Si, al i com s'a i ma des de di e en s ni ells, la cons ucció de la democ acia depén d'una ciu adania (in) o mada (Hambu g, 1984), alesho es el que queda és el de ini iu con encimen que el u u és ja una unció de I'ele ació del ni ell global de coneixemen cien í ic i ecnológic a la nos a socie a (di e sos au o s, 1990). 182 Re lexions i ece ques Educació de la ciencia en emps de can i accele a i de e o mes escola s A a bé, cal econeixe que I'ensenyamen de la ciencia, com el d'al es a ees i/o ma e ies in eg ades en el cu ículum escola , o ma pa d'un complex sis ema els eixos del qual només esponen amb len i ud al can i. Fins a a, I'o gani zació de I'educació p e- uni e si a ia s'ha e pensan en la bona p epa ació discen (que, diguem-ho de passada, ampoc no s'ha assoli ) pe al seu acomplimen pos e io en l'Alma Ma e , descu an olímpicamen objec ius o - ma ius onamen als pe a la majo pa de la població, que no é accés a les aules uni e si a ies. Els aspec es ela ius al pape de la ciencia i la ecnologia en els p ime s ni ells i cicles d'educació són adicalmen impo an s en aques a e apa de e o ma i de no a con igu ació cu icula a les aules. No cal insis i més en el isc que co em ac ualmen : ob i un abisme en e els que en enen i an se i els coneixemen s cien í i- co- ecnológics i aquells les ides del quals són go e nades pe ells. Pe al de p e eni aques a dissociació, la o mació cien í ica no po se només ac ada pe sal a les apa ences i comenga solamen a I'ensenyamen secunda i (Ha len, 1989; pago 34). Aques a o mació s'ha d'insc iu e cohe en men dins I'educció basica o onamen al. Tal com diu el p o esso Vázquez Gómez (1988; pago 70), hem de sabe cons ui un p og ama d'educació basica, que pe me i a I'home de la socie a ac ual i u u a comp end e els enómens de la inno ació i del desen olupamen ecnológic, i o dena -los al se ei d'una condició humana p og essi amen més jus a, pa icipa i a i Iliu e. Recupe em el il p incipal. Més enlla de la ca ega lec i a en con ingu s ebu s, el que con inua sen una cons an de la eali a objec i able és que la majo pa deis alumnes acaben Ilu s es udis amb una mol modes a consciencia cien í ico- ecnológica. En aques sen i , po se calgui di sen se embu s que la adició con inua dominan la mane a de e les coses. ¿En que es onamen a gai ebé o almen I'ensenyamen de les ciencies a a com a a? La espos a es a can a- da: en els Ilib es de ex , ehicle p ima i d'o denació de con ingu i d'ani ellamen i seqüenciació (Goodlad, 1984) ¿I que cal di més quan, pe ecolli pa deis a engos en un camp s'acaba a egin més ma e ial al ex ? El esul a ha es a , so in , una més g an comp essió del con ingu pe es udia , amb la qual cosa no és es any oba concep es o a de con ex amb mol poca, o cap, elació amb I'expe iencia comuna. Així, hipó esis, eo ies i a i macions ac uals esde enen indis ingibles. A l'Ame ica del No d, un in o me sob e Ilib es de ex de ciencies a assenyala que a cada pagina 183 Miguel Anxo San os Rego s'in odueixen al ol an d'en e se i deu nous concep es, e mes o símbols, amb la qual cosa s'obs aculi za el desen olupamen de mol s cu sos a causa de I'eno me quan i a de ma e ial dedica a a end e més les descobe es ecen s que no pas a exal a I'espe i de la ciencia (Budd, 1983). D'al es apo acions an posa en elleu una « e elado a» se- qüenciació deis ma eixos ex os. És a di , sembla que s'esde é una ma cada endencia a o gani za el ma e ial en e mes de p e- equisi s. P ime amen s'iden i ica un concep e i desp és se'n descomponen els elemen s; pos e io men , s'o denen se ialmen uni a s d'in o mació al amen p esc i es, al i com ho essal en Pall and i Linden eld (1985): els alumnes han d'ap end e «A» pe al de comp end e «B»; ap end e «B» pe al de comp end e «C»; i així suc- cessi amen . Al p incipi, es p esen a el ma e ial onamen al i es deixa pe a les pagines següen s el més a anQa . És o Qa no o i que aques a o denació a a o eix un en ocamen classic de la ciencia, a sabe , els alumnes han d'ap end e alió que se'ls posa al da an , i així se'ls p epa a pe al d'ap end e el ma e ial subsegüen ; el esul a quali a iu és que mol pocs a iben a conse a -suposan que I'hagin a iba a adqui i - un ni ell al d'in e es i de mo i ació ins al momen de pode e se i de mane a mínimamen signi ica i a i a dida el que han ap eso D'al a banda, ampoc en I'ensenyamen , conc e amen en I'ambi de la p og amació, no han es a e oluciona is els can is al Ila g d'aques pe íode de con inu desen olupamen cien í ic i ecnológic, cosa que explica en pa la pe sis encia d'aques sis ema ígid al qual ens e e íem en el pa ag a an e io i el paupe im omen d'aques a «cul u a del nos e emps». Deixan de banda ecomanacions igo o- ses, hom con inua amb els p og ames de semp e i, a la p ac ica, la inno ació no ul apassa el lími d'una p esen ació més e ec i a de concep es, ma e ials, e c. El que és g eu, pe ó, és que el e men de la ciencia i de la ecnologia deis nos es dies passa emendamen inad e i en cen ena s d'aules (Agui e de Ca ce , 1985). Explo an i es d'acos amen No hi ha sis emes pe con ea a I'escola la subs ancia de la ciencia i la ecnologia. So in , no hi ha ni an sois massa possibili a s en is a deis mi jans de que hom disposa. La me a in enció no és, ni pe desig ni pe calcul de p obabili a s d'exi , i ali za amb ac edi a s expe s 184 Re lexions i ece ques en I'ensenyamen i I'ap enen a ge de les ciéncies (Gega, 1982; Gio dan, 1985; Ha len, 1989; Shaye i Adey, 1984). Modes amen , es ac a de c ida I'a enció sob e algunes ies d'acos amen en e p o esso s i in es igado s de labo a o i, que es an donan com a esul a uc- í e s p ocessos de col'labo ació i d'in e acció i una millo a p o- essional (pel que a a in e acció col'labo a i a i millo a de I'en- senyamen , egeu I'in e essan a icle d'Ellis, 1990). Hem explo a aques pun de I'es udi, com és 16gic, a a és de les pe inen s consul es bibliog a iques i documen als, a pa i de les a inades obse acions i p opos es del p o esso no d-ame ica d'educació Geo ge J. Pall and, al ol an de possibles connexions d'ap enen a ge i desen olupamen en e cien í ics i ecn61egs que eballen en labo a o is d'in es igació i p o esso s de ciéncies a les escoles (Pall and, 1989). Alguns p og ames desplega s da e amen als Es a s Uni s no han es a aliens a la di ícil eplicació a les escoles de I'ambien exis en en un labo a o i d'in es igació. Es a o e i I'opo uni a a p o esso s de ciéncies en escoles secunda ies de pode eballa en labo a o is d'a an gua da du an alguna se mana de I'es iu o, si s'ho es ima en més, al Ila g de o I'es iu. To i que la con igu ació d'aques s p o- g ames és o c;a di e sa, la endéncia gene al és que els p o esso s (com acabem d'esmen a , docen s d'ensenyamen secunda i) pa icipin i eballin en la ece ca que s'es igui duen a e me en aques s momen s pels cien í ics. Cal espe a que, a mesu a que els p o esso s pa icipin en p ojec es de ece ca, no només es a an pa ícips deis més ecen s a enc;os, equipamen s i écniques expe imen als, sinó que ambé espi a an la ma eixa a mos e a del labo a o i. A a bé, I'hipo é ic en usiasme del p o esso a mo i a que es de i i d'aques a mena d'implicació, ¿en quina mesu a els ajuda a quan e o nin al cen e? La p egun a plan eja que, a més de la desi jable pa icipació deis p o esso s en la ida deis labo a o is de ece ca, cal p e eu e I'aju su icien que els pe me i ans e i aspec es p esen s en aques a «cul u a» a I'escola, ans e que pod ia adop a la o ma d'expe imen s, ma e ials, apa ells o écniques pensad es i desen olupades en col'labo ació en e p o esso s i cien- í ies. De mane a conc e a, els eien í ics pod ien o mula i es- uc u a alguns emes, en an que els p o esso s es dedica ien a o gani za i seqüencia ma e ials i a examina amb de enimen la con eniencia i I'opo uni a de di e en s en ocamen s i me odologies ins uc i es. Així ma eix, s'endega ien canal s in e essan s pe al de pode aplica di ec amen a les aules ma e ials d'in e és cien í ic i ecnol6gic ac ualmen , pe a la qual cosa ó a bo un plan ejamen de o ma de ipus modula . 185 Miguel Anxo San os Rego L'expe iencia modula com a e e en G acies al eball de Pall and (1989) i a alguns ulle s amesos des de la Highe Educa ion Commission de I'es a de No a Je sey, es em en es a de e e i alguns p og ames uni e si a -indús ia, que inclouen elemen s com els esmen a s, pe a I'educació de la ciéncia en la Ru ge s Uni e si y (p es igiosa ins i ució sos inguda basicamen amb ons públics i que é el seu campus p incipal a la ciu a de No a B unswick). Vegem-ne algun. El 1984, pe exemple, un g up de p o esso s de ciéncies en el ni ell secunda i an eballa conjun amen amb cien í ics i in es igado s d'una i ma de p oduc es a macéu ics (Me ck & C.) i de la uni e si a de I'es a que acabem d'esmen a . L'es iu següen , és a di , el 1985, es a amplia el p og ama pe al d'inco po a -hi cien í ics d'emp eses an impo an s com A T & Bell Labo a o ies i Be/! Communica ions Resea ch. El p opósi e a desen olupa ma e ials de cu s en o ma de móduls, amb un o ma lexible i en els quals s'ha ia d'il'lus a algun aspec e de la ciéncia i de la ecnologia amb demos ada in luéncia damun la ida con empo ania, a més, és cia , d'explica p incipis cien í ics onamen als. Va se així com es a comenya a desplega ( ins a I'any passa , 1990, que nosal es sapiguem) un ampli en all de emes, des deis addi ius alimen a is ins als semiconduc o s. El p ocedimen e a comple a de la mane a següen : a les classes de a do -hi e n, els p o esso s pa icipan s hi aplica en els móduls que ha ien con ibu'i a con egi du an I'es iu. Un cop p o a s i e isa s plenamen , passa en a o ma pa de p og ames i d'ac i- i a s de o mació a i i e ec e de millo a la p epa ació d'al es p o esso s de ciéncies. Dos móduls de biologia (<<an ibió ics» i «en ocamen s molecula s en I'es udi de I'ac i i a deis gens») i cinc móduls de ísica «<Iase i na u alesa de la Ilum», « essonancia i ima ges pe essonancia magné ica», «comunicació óp ica», «mag- ne isme i mecanismes d'en egis amen magné ic» i «semiconduc o s i ansis o s») e en objec e de ac amen p e e encial el cu s 1989- 90 amb p o esso s de I'a ea. To nem de nou als móduls. Suposem que no cal di que un módul és una uni a d'ensenyamen al amen lexible dissenyada pe pode se emp ada du an un pe íode d'alguns dies o se manes. El seu ús po pe me e als p o esso s la eali zació de an s can is com conside in opo uns dins el cu ículum; i cadascun po cons a , o ana acompa- nya , d'un segmen independen de ma é ia o con ingu suscep ible de se in odu'i en els cu sos ja exis en s, amb la qual cosa aques con ingu inc emen a les se es possibili a s inno ado es i d'expe i- 186 Re lexions ¡ ece ques men ació, i hi po inclou e ambé ma e ial d'in e és cien í ic a ni ells i en o ma s di e en s deis que no malmen anomenem «con en- cionals» . Un modul com, pe exemple, I'in i ula «en ocamen molecula en I'es udi deis gens» in odui ia els alumnes a un nomb e de e mina de concep es i écniques dignes de se conegudes en I'enginye ia gené ica, un camp que segu amen con inua a gene an aplicacions no només espec acula s, sinó ambé mol con o e ides. D'aquí la necessi a d'algun coneixemen en biologia molecula que, o i se mínim, ajuda a una mica que els nos es alumnes puguin en end e més bé no ícies i deba s que so geixen, en e d'al es coses, a I'en o n de la epe cussió pública i social de la ece ca, expe iéncies, e c., en enginye ia gené ica. El p o esso Geo ge Pall and, que hem esmen a abans, a al'lusió a un modul cen a en aques s emes, pe o conc e an en el gen ADH que es oba en la mosca de la ui a comuna (O osophila melanogas e ). L'ADH especi ica la o mació d'alcohol dehy- d ogenase*, un enzim que la mosca de la ui a a se i pe al de me aboli za I'alcohol que es oba a la ui a pod ida. Doncs bé, sembla se que les mu acions indu'ides en labo a o i, des uc o es o modi icado es de la conduc a elec o o é ica d'aques gen, són u ili zades pe in es iga la egulació de I'ac i i a gené ica. Alesho es, les Ili<; ons ap eses es udian el con ol deis gens en la mosca de la ui a es pod ien aplica en el maneig o la cu a deis e o s inna s del me abolisme i d'al es de ec es d'o igen gené ic en els ésse s humans. En la ma eixa línia, es a ben comp o a que els moduls pe me en als p o esso s e se i una di e si a d'en ocamen dins d'un cu s i, a mesu a que s'hi a egeixen moduls addicionals, poden se in odu'i s de di e en s mane es i en di e ens momen s, a a o in an I'e olució adequada del cu ículum de ciéncia com una es pos a en egla als desen olupamen s cien í ico- ecnologics, i a les can ian s necessi a s de cada si uació local, egional, e c. Pensan en la comp ensió i la signi icació Tampoc no són aques s els únics emes a a o i s en el seu ac amen pe aques conduc e. Quan, com és el cas als nos es dies, 'Ag a'im en aques pun les excel'len s explicacions i els aluosos comen a is del nos e col, lega, doc o Manuel Sanma ín (Depa amen de Mic obiologia i Pa asi ologia de la Uni e si a de San iago de Compos el·la). 187 Miguel Anxo San os Rego Re e Emcies bibliog a iques AGUIRRE DE CARCER, l. (1985) «La enseñanza secunda ia de las ciencias an e la década de los 90: ¿es necesa ia la e o ma?». Re is a de Educación, 278, se emb e-desemb e, pago 89-98. BANDURA, A. (1982) Teo ía del ap endizaje social. Ba celona, Plaza y Janés. BANDURA, A. (1987) Pensamien o y acción. Fundamen os sociales. Ba celona, Ma ínez Roca. BANDURA, A. (1989) «Social Cogni i e Theo y», a Yas a, R. (ed.): Annals o child de elopmen . G eenwich, CT, JAI P ess, ol. 6, pago 1-60. BAEZ, A. V. (1988) «Cues iones cla e pa a la enseñanza de las cien- cias», a di e sos au o s: La educación an e las inno aciones cien í icas y ecnológicas. Mad id, Fundación San illana, pago 41- 49. BENTLEY, D.; WA TTS, M. (1989) Lea ning and eaching in school science. Mil on Keynes, Open Uni e si y P ess. BUDD, R. (1983) «Science educa ion: a amewo k o decision make s». Daedalus, p ima e a, pago 123-142. BUTZOW, J.W.; QURESHI, Z. (1978) «Science eache s compe encies; a p ac ical app oach». Science educa ion, ol. 62, 1, pago 59-66. CASTILLEJO, J .L. e . al. (1986) Tecnología y educación. Ba celona, Ceac. COLEMAN, J. (1985) «In e na ional compa isons o cogni i e achie emen ». Phi Del a Kappan, ol. 66, 6, pags. 403-406. CZERNIAK, C.; CHIARELOTT, L. (1990) «Teache educa ion o e ec i e science ins uc ion -a social cogni i e pe spec i e». Jou nal o Teache Educa ion, ol. 41, 1, gene , pago 49-58. DANZING, A. (1988) «Mu ación ecnológica y social. Mu ación de la educación», a di e sos au o s: La educación an e las inno aciones cien í icas y ecnológicas. Mad id, Fundación San illana, pago 50- 53. DEMBo, M.H.; GIBSON, S. (1985) «Teache s' sense o e icacy: an impo an ac o in school imp o emen ». The Elemen a y School Jou nal, ol. 86, 2, pag. 173-184. EGAN, K. (1986) Teaching as s o y elling. Lond es, Al house P ess. ELLlS, N.E. (1990) «Collabo a i e in e ac ion o imp o emen o eaching». Teaching and Teache Educa ion, ol. 6, 3, pago 267- 278. GEGA, P.C. (1982) Science in elemen a y educa ion. No a Yo k, Wiley. GIL PÉREZ, D. (1985) «El u u o de la enseñanza de las ciencias: al- gunas implicaciones de la in es igación educa i a». Re is a de Educación, 278, se emb e-desemb e, pago 27-38. 194 Re lexions i ece ques GIL PÉREZ, D.; CARRASCOSA, J. (1985) «Science lea ning as a concep ual and me hodological change». Eu opean Jou nal o Science Educa ion, ol. 7, 3, pago 231-236. GIORDAN, A. (1985) La enseñanza de las ciencias. Mad id, Siglo XXI. GoODLAD, J.I. (1984) A place called school. No a Yo k, McG aw-Hill. HARLEN, W. (1989) Enseñanza y ap endizaje de las ciencias. Mad id, Mo a a. HOLMES GROUP (1986) Tomo ow's eache s: a epo o he Holmes G oup. Michigan, Eas Lansing. HUSEN, T. (1983) «A e s anda ds in U.S. schools eally lagging behind hose in o he coun ies? Phi Del a Kappan, ol. 64, 8, pago 455- 461. MARTíN MUNICIO, A. (1991) «El ocabula io cien í ico y écnico de la Real Academia de Ciencias». Polí ica Cien í ica, 26, eb e , pago 56-60. NATIONAL SCIENCE BOARD COMMISSION -N.S.B.C.- CN PRECOLLEGE EDUCATION IN MATHEMATICS, SCIENCE AND TECHNOLOGY (1985) Educa ing Ame icans o he 21s cen u y. Washing on C.C., Na ional Science Founda ion. NICKERSON, R.S. (1986) «Technology in educa ion in 2020: hinking abou he non-dis an u u e». T eball p esen a a l'Educa ional Technology Cen e (Ha a d) Panel on Technology in Educa ions in 2020, oc ub e, pago 15-17. NÚÑEZ CENTELLA, R. (1988) «La enseñanza de las ciencias y de la ec- nología ue a de la escuela», a di e sos au o s: La educación an e las inno aciones cien í icas y ecnológicas. Mad id, Fundación San illana, pago 61-65. PALLRAND, G.J. (1989) «Science, Technology, and public knowledge». Phi Del a Kappan, ol. 70, eb e , pago 460-464. PALLRAND, G.J.; LINDENFELD, P. (1985) «The physics class oom e isi ed: ha e We lea ned ou lesson?». Physics Today, no emb e, pago 46-52. PERNTZ, M. F. (1990) ¿Es necesa ia la ciencia? Mad id, Espasa Uni- e sidad. ÜJINTANILLA, M .A. (1989) Tecnología: un en oque ilosó ico. Mad id, Fundesco. RIEL, M. (1990) «Coope a i e lea ning ac oss class ooms in elec onic lea ning ci cles». Ins uc ional Science, ol. 19, 6, pago 445- 466. RIEL, M.; LEVIN, J.A. (1990) «Building elec onic communi ies; success and ailu e in compu e ne wo king». Ins uc ional Science, ol. 19,2, pago 145-169. SÁNCHEZ RCN, J. (1988) Ciencia y sociedad en España. C.S.I.C., Mad id. SANMARTíN, J. (1990) Tecnología y u u o humano. Ba celona, An h opos. 195 Miguel Anxo San os Rego SANTOS REGO, M.A. (1989) «Au o-e icacia pe cibida, ap endizaje y mo i ación en el aula: epaso a un modelo». Bo dón, ol. 41, 4, pag.701-718. SANTOS REGO, M.A. (1990) «El ela o como in eg ado de p ocesos en el ap endizaje del niño». Dá sena (Re is a de la UNED-La Co unya), 2 gene , pago 77-84. S HAYER , M.; ADEY, P. (1984) La ciencia de enseña ciencia. Mad id, Na cea. SYDOW, B.V. (1990) «La polí ica de in es igación sueca». Polí ica Cien í ica, 25, desemb e, pago 11-15. TOFFLER, A. (1983) La e ce a ola. Ba celona, Plaza y Janés. TOFFLER, A. (1984) «Eu opa en la e a de la ecnopolí ica», El País, 4 de no emb e. Di e sos au o s (1990) Ciencia y cambio ecnológico en España. Mad id, Fundación 1º de Mayo. VÁZQUEZ GÓMEZ, G. (1988) «Obje i os y medios pa a la o mación de especialis as en ecnología de la in o mación», a di e sos au o s: La educación an e las inno aciones cien í icas y ecnológicas. Mad id, Fundación San illana, pago 70-73. WASTERBACK, M.; PRIMAVERA, L. (1987) «Anxie y abou science and science eaching», a SPIELBERGER, C.D.; BUTCHER, J. (eds.) Ad ances in pe sonali y assessmen . Hillsdale (No a Je sey), E lbaum, ol. 7, pago 175-202. WEISS, l. (1987) 1985-86 Na ional Su ey o Science and Ma hema ics Educa ion. Resea ch T iangle Pa k (Ca olina del No d), Cen e o Educa ional Resea ch and E alua ion, Resea ch T iangle Ins i u e. ZIMAN, J. (1984) An in oduc ion a science s udies: he philosophical and social aspec s o science and echnology. No a Yo k, Camb idge Uni e si y P ess. 196 Es e abajo, conside- ado la ehiculación de obje i os y me as educa i as cla es en es a sociedad de in de milenio, in en a ayuda a e-pensa una pa e de la educación de la ciencia y la ecnología en los con ex os escola es. Así, pa iendo de obse aciones y aco aciones de ipo gene al sob e lo que ep esen a el conoci- mien o cien í ico y ecnológico pa a el homb e y su o mación en es e iempo, se p ocu a llega a jus i ica y ealza cie os oles y posibilidades p o e- sionales de mejo a median e nue as es uc u as y las de ap endizaje colabo a i o en e pe sonas que eje cen su ac i idad p incipal en la docencia o la in es igación, se e mina pidiendo que se p opicien sis emas de apoyo e ec i os en a o de una mejo unión en e escuela y ciencia- ecnología. Abs ac s Ge ou age essaie d'aide ¿ epense, considé an la éhicula ion des objec i s e des bu s éduca i s en an qu'élémen cIé dans ce e socié é de in de millénai e, une pa ie de I'éduca ion, de la science e de la echnologie dans le con ex e scolai e. Ainsi, en pa an d'obse a ions e d'anno a ions géné ales su ce que ep ésen e la connaissance scien i ique e echnologique pou I'homme e sa o ma ion dans ce e époque, on essaie d'a i e ¿ jusli ie el ¿ me l e en aleu des oles el des possibili és p o essionnelles d'amélio a ion pa I'in e médiai e de s uc u es nou elles e de oies d'app en issage collabo a eu en e des pe sonnes qui éalisen leu ac i i é p incipale dans I'enseignemen ou dans la eche che. Nous inissons pa demande que des sys émes d'appui e ec i en a eu d'un meilleu assemblage école-science- echnologie soien assu és. Re lexions i ece ques This s udy a emp s o e lec on one aspec o he eaching o science and echnology wi hin he con ex o he school, conside ing some o he impo an aims and objec i es o ou socie y as i app oaches he millenium. Beginning wi h some gene al obse a ions and ema ks on he meaning o scien i ic and echnological knowledge o he educa ion o he indi idual in hese imes, we go on o jus i y and enhance he ole and p o essional possibili ies o imp o emen h ough new sys ems and s uc u es o collabo a i e lea ning among p o essionals engaged mainly in he eaching o science o in esea ch. We conclude by appealing o e ec i e suppo sys ems o imp o ed links be ween he school, science and echnology. 197