«La di a Co Gene al ep esen a o
lo Regne de València».
El desen olupamen ju ídic i pa lamen a i
alencià en e 1238 i 13701
Vicen Baydal Sala ([email protected])
Uni e si a Jaume I de Cas elló
En la a do de l’any 1336, en el ma c de la p ime a assemblea pa lamen à ia alenciana
celeb ada pe l’acaba de co ona Pe e el Ce imoniós i del juí que s’hi inicià con a la eina
iuda Eliono —pe les donacions excessi es i il·líci es que Al ons el Benigne li ha ia
concedi —, els ad oca s de l’esmen a nou ei i de les cinc p incipals iles eials alencianes
(Xà i a, Mo ella, Mo ed e, Alzi a i Cas elló de la Plana) p oclama en la in al·libili a de
les Co s amb les següen s pa aules:
La di a Co Gene al ep esen a o lo Regne de València, ca en la celeb ació e sollempni a
d’aquella són los p ela s, eligiosos e pe sones eclesiàs iques, qui an I e lo p ime memb e, los
ichs hòmens, ca alle s e gene osos, qui an lo segon memb e, los ciu adans e hòmens de iles
del di egne, qui an lo e çe memb e de la di a Co , e no és p esumpció ne semblan de e i a
ne deu alcun c eu e que o s los memb es de la Co , en la qual ha an es sà ies pe sones e mol es
en digni a e noblea cons i uïdes, se aco dassen ne consen issen a e o o p ejudici a alcú.2
Si les Co s ep esen a en el a ia conjun d’es amen s del egne, an l’Església com
la noblesa i els municipis eials, amb les seues co esponen s subdi isions de bisbes, aba s,
cle gues, memb es d’o des eligiosos i mili a s, nobles, ca alle s, gene osos, ciu adans i
ila ans, no podia se que p engue en decisions que causa en mals i danys a ningú de
mane a comuna i unànime. E a, e iden men , una decla ació d’in encions i de pa , en un
momen en què an al mona ca com als nuclis eials els in e essa a exhibi la unió que els
di igen s del egne mos a en con a l’an e io eina, de les mans de la qual es ac a a de
ecupe a o malmen pe a la Co ona les esmen ades cinc iles. Pe ò e a ambé la p ime a
decla ació conscien i pode osa —si més no la p ime a que hem pogu documen a —
de l’eno me o ça simbòlica i ma e ial de la ins i ució pa lamen à ia alenciana, que
p ecisamen en aquells momen s malda a pe consolida -se desp és d’uns es o ça s inicis
incula s a la ma eixa pa icula i a polí ica del Regne de València. Aques e a, de e ,
l’únic e i o i c is ià de la península Ibè ica c ea al lla g del segle
xiii
, en un momen de
g an a anç con a els musulmans, en què s’ha ia desplega no només un codi ju ídic p opi
1 El p esen a icle s’inse eix en el ma c del eball del g up de ece ca «FORVAL. His ò ia i D e Fo als
Valencians», de la Uni e si a Jaume I de Cas elló.
2 A xiu del Regne de València, Va ia, Llib es, núm. 583, . 31 (29-X-1336).
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30
24
i di e encial, sinó ambé un pa lamen ep esen a iu que se ia de ò um de negociació i
diàleg pe als mona ques i els líde s es amen als de la e a.
En aques sen i , p ecisamen les conside acions i la eali a his ò ica dels o ganismes
pa lamen a is i legisla ius s’han d’en end e en o momen com a pa s d’un p océs dinàmic
en cons an mo imen , an en la baixa eda mi jana com enca a més enllà, du an l’època
mode na ins a les g ans up u es con empo ànies. No debades, és això el que indiquen
cla amen les dos da e es g ans ob es d’abas eu opeu sob e les quals, pe la seua ampla
mi ada i les seues inno ado es i sòlides apo acions, s’hau ia de onamen a qualse ol
anàlisi de les elacions polí iques de qualse ol e i o i baixmedie al: The Making o
Poli ies: Eu ope, 1300-1500 (Wa s, 2009) i Pa lemen e . Assemblées ep ésen a i es
e échange poli ique en Eu ope occiden ale à la in du Moyen Age (Hébe , 2014). La
isió de allada i compa a i a d’un g an conjun de egnes, p incipa s, ma quesa s, duca s
i ciu a s lliu es eu opees mos a amb ni idesa que el desen olupamen dels desiguals
cossos ju ídics i de les ins i ucions col·lec i es amb capaci a legislado a ou el esul a ,
dis in segons els llocs, del p océs d’in e acció cons an i a iable en e els di e sos agen s
sociopolí ics de cadascun d’aquells e i o is. És pe això que, o de ugin de les o os
ixes i excessi amen es à iques que mol s dels es udiosos con empo anis han a o ga a
l’en ama ju ídic i pa lamen a i d’època o al alenciana —de egades be en de mane a
ac í ica de les opinions dels ac adis es an ics—, cal que el eexaminem mi jançan una
anàlisi his ò ica acu ada.
És el que p o a em de e de mane a mol sin è ica en el p esen a icle pe al p ime
segle i mig d’exis ència del Regne de València, des de la seua undació en època de
Jaume I ins al da e e ç del egna de Pe e el Ce imoniós, bo i ac an d’apo a ce es
inno acions que jus amen es basen en eixa ma eixa obse ació de allada i dinàmica de
les elacions polí iques i la eali a his ò ica.
1. Els Fu s de València i les Co s: les onamen als decisions de Jaume I (1238-1276)
Segons ja ha ien sugge i alguns au o s i com plan eja en aques ma eix dossie Vicen
Ga cia Edo (2019), o sembla indica que les o a 1.500 no mes p omulgades pe Jaume
I en la Cos um o Cos umes de València mol poc desp és de la conques a de la ciu a en la
a do de 1238 es a en ja pensades pe a egi no només la no a u bs c is iana, sinó ambé
el conjun del egne que s’es a a o jan alesho es amb les e es conque ides als andalusins
des que Blasco de Alagón p engue a Mo ella en 1231 (Ga cia Edo, 1986).
3
Fins i o en
aquell ma eix ex ens ex d’una banda s’indica en «los é mens del Regne de València»,
des del iu Sénia ins a la se a de Bia , men e que d’una al a banda es p oclama a que a
pa i de lla o s se ia l’únic codi ju ídic àlid en el conjun del e i o i: «nengunes al es
cos umes en la ciu a ho en alcun loch del e me al e del Regne de València en alcuna
cosa no agen loch, mas pe aques es cos umes la co e·ls ju ges degen los pley s ju ya
e de e mena » (Ga cia Edo, 2016: B). En elació amb això, cal indica que e a un codi
elabo a pe ju is es o ma s a la Uni e si a de Bolonya (Ga cia Sanz, 1996), des de la
3 Emp em la o ma emenina d’època medie al, «la Cos um» i «les Cos umes», que és la que apa eix de mane a
p eeminen en les compilacions o als (Ga cia Edo: 2016).
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
25
«LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA».
qual, com ja ha ia passa amb les Cons i ucions de Mel i p oclamades en 1231 al Regne de
Sicília pe l’empe ado F ede ic II, es ac a a d’impulsa el pode dels sobi ans com si es
ac a en dels an ics empe ado s omans (Powell, 1971). E a, pe an , una cabdal no e a
poli icoju ídica en l’àmbi ibè ic espec e a les conques es p o agoni zades en e els segles
xi i xiii pe les Co ones de Po ugal i Cas ella, que en cap cas ha ien gene a egnes nous
amb lleis p òpies i di e encials de ca àc e e i o ial.4
Amb o , en aquell any de 1238 la conques a ja p e is a —en els pac es an e io s e s
amb els mona ques de Cas ella pe al epa imen dels dominis islàmics— enca a es a a
lluny de comple a -se, cosa que no succeí ins al 1245, bo i començan les p ime es g ans
onades de coloni zació poblacional en els anys 1247 i 1248 i no expulsan al-Az aq del
mic oes a au ònom que ha ia man ingu al sud del nou egne ins al 1258 (To ó, 2006).
En conseqüència, la e i o iali a i l’exclusi i a decla ades inicialmen pe la Cos um
no passa en de se un me desig del mona ca i la seua cancelle ia de ju is es d’inspi ació
bolonyesa, que xoca en amb la eali a del desen olupamen ju ídic de la conques a; de
e , an abans com desp és de 1238 unes quan es desenes de locali a s o en poblades
mi jançan els Fu s de Sa agossa, especialmen pe pa de nobles d’o igen a agonés
(Guino , 2017).5 L’ús de les lleis municipals sa agossanes, a més a més, dona a accés
a acolli -se als Fu s d’A agó, que o jus o en compila s en 1247 en un codi ambé
de olun a e i o ial —pe al egne a agonés—, pe ò gens inspi a en aques cas en la
ecupe ació de l’an ic d e omà, sinó o el con a i, la qual cosa posa a ens a la capaci a
d’ac uació del mona ca, en cla con as amb la Cos um o els Fu s de València, que ambé
an comença a eb e aques da e nom p àc icamen des d’un p incipi (Ga cia Edo, 1993;
Ga cia Edo, 2019).
Així les coses, pe al de supe a l’he e ogeneï a o al p oduïda dins del ma eix Regne
de València, en la p ima e a de 1261 Jaume I p engué una segona g an decisió que a ec à de
mane a cabdal el pos e io desen olupamen ju ídic i polí ic del e i o i alencià: con ocà
una assemblea es amen al, o sembla indica que de ca àc e pa lamen a i. En aques
sen i , cal di que la p omulgació eial de la Cos um de València en 1238 s’ha ia eali za
«ab olen a e ab consell» d’alguns dels p incipals bisbes, nobles i ciu adans de Ca alunya
i A agó (Ga cia Edo, 2016: B), pe ò no hi ha cons ància ce a de cap eunió pa lamen à ia
amb al conside ació, ni lla o s ni en els anys pos e io s. De e , ampoc cap dels documen s
conse a s de 1261 explici a que en eixe momen s’es igue a aplegan una eunió de Co s
com a al, pe ò, pe la més que p obable assis ència de p ela s, nobles i ep esen an s u bans
i pel con ingu dels emes abo da s, o sembla apun a les conno acions pa lamen à ies
4
Pel que a a la Co ona d’A agó, els dominis conque i s al lla g del segle xii acaba en inco po an -se e i o ialmen
i ju ídicamen al Regne d’A agó o a Ca alunya, men e que el cas del nou Regne de Mallo ca c ea en 1230, o
i cons i ui -se com un e i o i polí ic di e en , ou no ablemen dis in del alencià, a és que les p e oga i es
ju ídiques a o gades pe Jaume I es limi a en inicialmen a unes poques desenes de anqueses, lluny de la
complexi a i ambició de les Cos umes o Fu s de València. De e , el meno desen olupamen ju ídic i polí ic
ela iu del Regne de Mallo ca —de demog a ia i xa xa u bana i nobilià ia mol meno s que el de València— es
eié en ce a mane a con i ma pe la inexis ència d’unes Co s p òpies, ja que els ep esen an s polí ics balea s
o en con oca s a les assemblees pa lamen à ies de Ca alunya du an la baixa eda mi jana (Piña, 1993; Piña,
2001-2003; Ca eu a, 1997; Planas, 2017).
5 En elació amb això, cal apun a que aques ma eix au o conside a, pe con a, que en o igen i ins al 1261 la
Cos um de València es a a pensada pe a un ús exclusi amen municipal i no egnícola.
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30
26
de l’assemblea. En conc e , Jaume I a egí alguns nous u s al codi ju ídic inicial i en
modi icà d’al es; enca egà la seua aducció global del lla í al omanç; els con i mà i ju à
obse a -los; o nà a p oclama que s’ha ien d’obse a «in omnibus causis a uni e sis
habi a o ibus ci i a is e o ius egni Valencie» (Co és, 2001: doc. 63) i es ablí que els seus
successo s hau ien de ju a -los en una eunió de Co s celeb ada a València a l’inici de
cada egna , cosa que ob ia la po a de o es o es a les eunions pa lamen à ies d’àmbi
alencià (Baydal, 2014: 154-164).
L’objec iu e a que els senyo s que ha ien pobla els seus dominis amb al es cossos
ju ídics, bàsicamen els nobles d’o igen a agonés, « ol an a o ga e usa dels nos es
Fu s», és a di , els de València, p omulga s pe Jaume I (Ga cia Edo, 2016: núm. 608).
Amb o , els p incipals d’aquells nobles es nega en i abandona en la eunió e e man -
se en la seua pos u a: «po se aquel eino de la conquis a de A agón y que debía se
poblado a su ue o y epa ido a los a agoneses po caballe ías» (Zu i a, 1610: III, cap.
66). De e , aquella assemblea de 1261 amb els p incipals ep esen an s es amen als
dels coloni zado s del Regne de València, que ana a mol més enllà de la simple
p omulgació de les Cos umes en 1238 amb el consell i la olun a dels p o agonis es
de la conques a, ou l’inici d’un lla g con lic e en e els pa ida is dels Fu s d’A agó i
els pa ida is dels Fu s de València que media i zà el desen olupamen ju ídic i polí ic
alencià ins a la seua esolució pac ada en les Co s de 1329-1330. De es no se í que
en 1271 el ma eix Jaume I o na a a euni una assemblea es amen al —no amen enlloc
s’esmen a que ó a en quali a de Co s, pe ò o pa eix apun a que així a se — pe al
d’amplia i modi ica una al a egada el codi o al alencià, que a ibà ja a més de 1.500
disposicions no ma i es. To i que, segons s’hi a i ma a, el ei ho ha ia e «ad ins anciam
e equisicionem magna um e mili um, e eligioso um, ac p obo um hominum ci i a is
e o ius egni Valencie» (Co és, 2001: doc. 90), ampoc en aques a ocasió els senyo s
que emp a en els u s a agonesos a í ol pe sonal i en els seus dominis enuncia en a
ells ni accep a en aquell nou in en d’ex ensió i e i o iali zació dels u s alencians al
conjun del egne (Baydal, 2014: 194-202).
No debades, des d’aquelles dos eunions de 1261 i 1271 en les Co s celeb ades ins
al 1329-1330 es epe í p àc icamen semp e la ma eixa ònica: en un con ex de majo o
meno en on amen en e els pa ida is d’uns u s i dels al es —especialmen g eu en e
1283 i 1292—, únicamen l’es amen dels municipis eials donà supo ple als aco ds amb
el mona ca que es p enien en l’àmbi pa lamen a i, de o ma que du an o aquell pe íode
les no es no ma i es ap o ades —si se n’ap o a en— no enien ang o al i les Co s
no podien assoli una capaci a legisla i a plena. En aques sen i , en la ma eixa eunió
de 1271 el mona ca ju à que les no es modi icacions dels Fu s de València es a ien
semp e «cum assensu e olun a e es a» (Alanyà, 1515: Iacobi p imi, LXXXI), la qual
cosa abocà al consens pa lamen a i pe al de desen olupa ju ídicamen la no ma i a
egnícola, pe ò alho a el enà men e no es posa a solució a la enyida dispu a o al. En
o cas, ja queda en assen ades les bases sob e les quals es desen olupa ia ju ídicamen i
polí icamen amb pos e io i a el Regne de València, en un cas, com hem indica , únic en
la península Ibè ica del segle xiii: un nou e i o i amb un codi legisla iu p opi i la capaci a
de modi ica -lo i amplia -lo a a és de la celeb ació d’unes Co s que comp a en amb la
ep esen ació del conjun de la comuni a polí ica es amen al.
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
27
«LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA».
2. Les a es imposades pel con lic e o al (1276-1327)
To i que no hi ha cons ància documen al que Pe e el G an ju a a els Fu s de València
a l’inici del seu egna en 1276 —ho ha ia e , no obs an , com a in an en 1262—, en
p incipi sí que in en à segui el p ocedimen pa lamen a i p e is pel seu pa e a l’ho a
d’abo da «ce am e o macionem e adap acionem o o um egni Valencie». En conc e ,
pel no emb e de 1281 con ocà en Co s als p incipals « ichis hominibus, mili ibus,
eligiosis, ci ibus e aliis in egno Valencie he edi a ibus haben ibus», enca a que inalmen
l’assemblea a penes du à uns dies i únicamen gene à la modi icació d’un sol u , que a
més a més ou e ocada a penes dos anys desp és (Baydal, 2014: 252-257; Romeu, 1969:
726). De e , la e ocació es p oduí en el momen de l’escla de ini iu del con lic e o al,
en la a do de 1283, desp és que, en un con ex d’ex ema di icul a pe al mona ca —que
acaba a de conque i Sicília—, s’o gani za a a A agó la e ol a de la Unió en de ensa
dels u s p opis i en ei indicació de la igència del ma eix o denamen a agonés dins del
e i o i alencià. En conseqüència, com a eacció, la ciu a de València —com a p incipal
de enso a dels u s alencians— es euní amb el mona ca i aconseguí di e ses p e oga i es
pe a la majo ia de l’es amen eial: d’una banda, el pe mís pe a conju a -se de mane a
mancomunada i l’obligació exp essa que cada nou ei hau ia de ju a en Co s a l’inici del
egna l’o denamen o al alencià, o i ha e -ho e an e io men com a in an ; i, d’una
al a banda, la concessió del «P i ilegium Magnum», un conjun de desenes de p i ilegis
di igi s als nuclis eials —que mol més a d se ien inclosos en la compilació dels Fu s e
o dinacions del Regne de València, o i no ha e ingu en o igen el ang de no ma i a
o al ap o ada en Co s— (Baydal, 2014: 264-283).
No obs an això, la in ensi a de l’en on amen no eu més que augmen a , com
mos a en en 1286 les p ime es Co s d’Al ons el Libe al, qui abandonà la ciu a de
València sense ha e ju a la e i o iali a i exclusi i a de l’o denamen o al alencià
i ou pe segui pels líde s de l’es amen eial ins a Bo iana —de u a agonés—, on es
eié obliga a eali za aquell ju amen . No debades, l’any següen s’a iba en a p odui
en on amen s mili a s en e els pa ida is d’uns u s i dels al es i ins i o els memb es
de l’es amen nobilia i i de l’es amen eial del Regne de València hague en d’abandona
les Co s Gene als de Mon só de 1289, pe les b egues man ingudes en e ells « acione
o i». Així les coses, la dispu a s’hagué d’apai aga , si més no p o isionalmen , a a és
d’una eunió a València en 1290 en e els dos es amen s i el mona ca, qui o denà i eu
ju a els ep esen an s dels nuclis eials que espec a ien els u s a agonesos als ics
hòmens, ca alle s, in ançons i assalls que els obse a en dins del Regne de València.
De e , ou la ma eixa pos u a que adop à el seu successo , Jaume II, en les seues
p ime es Co s alencianes de 1292, en què ju à la in eg i a i e i o iali a dels Fu s de
València, «sal , empe ò, ço que ju a a ia als hòmens de pa a ge del Regne de València
sob e·l Fu d’A agó, ço és a sabe , d’aquells qui·l ol ien» (Baydal, 2014: 290-351). Una
esolució, doncs, que deixa a la si uació en el ma eix impàs que al p incipi: els u s
alencians —amb el supo dels mona ques i la majo ia de l’es amen eial— e en els
únics que eò icamen s’ha ien d’obse a en el conjun del egne, pe ò al ma eix emps
es pe me ia la igència dels u s a agonesos en desenes de senyo ius i a nomb oses
pe sones.
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2

ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30
28
En qualse ol cas, podem ex au e ce es idees cla es del epàs a aquell p ime mig segle
d’exis ència del Regne de València, com a a que el egna de Jaume I posà les bases de la
seua es uc u a ju ídica i pa lamen à ia —que pod ia no ha e exis i mai o en condicions
mol di e en s, com en el cas mallo quí o el dels e i o is me idionals po uguesos i
cas ellans— i que el seu ma eix desen olupamen es a a es e amen lliga a la conc e a
e olució de les elacions de pode en e els di e sos es amen s i agen s sociopolí ics. En
aques sen i , cal indica que, com hem is , la legi imi a , e i o iali a i ex ensió an dels
Fu s de València com de les Co s alencianes o en se e amen qües ionades a causa de
l’oposició de bona pa de la noblesa d’o igen a agonés, pe ò el ce és que, amb el supo
dels eis i els nuclis eials, man ingue en la o ça su icien pe a con inua si uan -se en el
cen e del aule polí ic.
Així ma eix, ambé cal e no a que du an aquell pe íode els memb es dels es amen s
s’ag upa en mancomunadamen i p engue en o ça com a als, amb capaci a de diàleg
p opi amb el ei. Hi ha nomb osos exemples d’això al lla g d’aquella e apa i du an les
dècades pos e io s, an pe a l’es amen nobilia i com pe al eial: pe exemple, l’ac uació
de la majo ia dels nobles en 1261; les pe icions e es pels ca alle s a agonesos he e a s
al Regne de València a a és d’un p ocu ado comú en la dècada de 1280; la eunió i el
p i ilegi ob ingu en 1284 pels nuclis eials pe al d’o gani za -se de mane a au ònoma,
ins i o mili a men ; les p o es es que Jaume de Xè ica a encapçala en 1315 en nom
de « o s los al es ichs hòmens, ca alle s e in ançons del di egne, p esen s e absen s»,
con a unes cises aco dades unila e almen pel ei i els municipis eials; o els nomb osos
«col·loquis» i « ac amen s» que els es amen s nobilia i i eial man ingue en amb Jaume
II, pe sepa a o en e ells en 1321 i 1326, pe al de oba una solució pac ada a la qües ió
o al (Baydal, 2016).
En aques sen i , cal deixa cla que les uni a s es amen als com a als es desen olupa en
en pa al·lel a les Co s i que aques es e en l’escena i comú de deba en e el ei i el
conjun dels es amen s del egne com a cos mís ic, en o ma de cap i b aços; un diàleg,
no obs an això, que ambé es podia p odui indi idualmen amb cada es amen o a del
ma c pa lamen a i. És pe això que les ecu en s eunions es amen als i les pos e io s
Jun es d’Es amen s d’època mode na no o en més que la con inuació i ins i ucionali zació
d’aquella si uació d’o ígens baixmedie als, ja que els es amen s enien eu p òpia, i no e en
una de i ació o una emanació de les eunions de Co s, com de egades s’ha conside a
—més p omp e, e a al con a i—. En qualse ol cas, és e iden que les Co s, pe la seua
ep esen a i i a gene al, enien una unció simbòlica i de consens d’una o ça eno me
(Hébe , 2014), com s’exp essa cla amen en el documen de 1336 que hem ci a al p incipi.
En elació amb això, pe al d’a iba a l’accep ació comple a de o el que implica en els
mecanismes pa lamen a is al Regne de València hague en de esold e’s abans els g eus
en on amen s ocasiona s pe la dispu a o al.
Men es an , cap de les al es es Co s, a banda de la inicial, que se celeb a en du an
el egna de Jaume II ob ingué la col·labo ació plena de o s els es amen s. En p ime lloc,
les de 1301-1302 únicamen gene a en l’anomena «P i ilegi Capi ula », un al e conjun
de disposicions sense el màxim ang legisla iu només des inades als nuclis eials — o
i que mol més a an , com passà amb els p i ilegis de 1283, o en inco po ades a les
compilacions o als— i, enca a que en e elles es con enia l’obligació dels mona ques
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
29
«LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA».
de celeb a assemblees pa lamen à ies cada es anys, la següen no s’aplegà ins al 1314
(Baydal, 2014: 376-379). En aques es al es en un p incipi s’a ibà a uns aco ds semblan s, és
a di , a la p epa ació d’un segui de no ma i es negociades exclusi amen amb els municipis
eials, pe ò inalmen —pe causes que desconeixem— ni an sols o en ap o ades pel
mona ca. Més enca a, les Co s de 1325, con ocades pel ma eix Jaume II amb la inali a
exp essa de e o ma l’es a del egne «de bono in melius», acaba en llicencian -se, sembla
que pels in ensos desaco ds, no amen , en e els pa ida is dels Fu s de València i els dels
Fu s d’A agó (Baydal, 2014: 376-379; 468-476; 552-558). De e , p ecisamen a pa i de
lla o s s’acabà p ecipi an una solució a la dispu a, la qual es p oduí inalmen ja en època
d’Al ons el Benigne, en les Co s de 1329-1330, que en eali a o en les p ime es de la
his ò ia alenciana en què els es amen s i el mona ca a iba en a aco ds conjun s, un e
que ob í la po a a un majo desen olupamen ju ídic i polí ic del Regne de València a
a és del ma c pa lamen a i.
3. L’inici del ple desen olupamen pa lamen a i del Regne de València (1327-1370)
A les da e ies del egna de Jaume II se succeï en els «col·loquis» en e els pa ida is
d’uns u s i els dels al es —que ep esen a en majo i à iamen bé l’es amen nobilia i,
bé el eial— i s’a ibà a un aco d en e les pa s, que, no obs an això, no a pode se
o mali za pe la malal ia i mo del mona ca en 1327. Així les coses, la esolució de la
qües ió s’enda e í ins al 1329-1330, amb les p ime es Co s alencianes d’Al ons el
Benigne, que no només hi ju à la e i o iali a eò ica de l’o denamen o al alencià,
sinó que es igué disposa a e -la e ec i a d’una mane a angible. De e , aquella assemblea
pa lamen à ia ou la p ime a documen ada —amb desenes de plecs de negociació— en què
els nobles accedi en a ac a a e s gene als del egne en el ma c pa lamen a i, bo i oban
una solució de ca àc e pac a a la dispu a, que passà pe l’accep ació de les Cos umes i
Fu s p omulga s en 1238, 1261 i 1271 pe Jaume I i l’a egimen d’unes o a en a úb iques
no es pe pa d’Al ons el Benigne, algunes de les quals ga an ien àmplies p e oga i es als
senyo s en els seus dominis —en especial «De ju edicció a o gada a aquells qui no han me
impe i», que ou l’anomenada ju isdicció al onsina—. En conseqüència, la immensa majo ia
dels usua is dels Fu s d’A agó enuncia en a ells du an les dos dècades immedia amen
pos e io s i p àc icamen la o ali a del egne passà a es a egida pels Fu s de València
(Baydal, 2016: 83-112).
Aques ou, doncs, el p incipal esul a ju ídic i polí ic de les Co s de 13291330, que,
pe an , dona en peu al p ime g an desen olupamen de la no ma i a o al alenciana,
com mos a el e que en aquell momen es conside a en les disposicions de Jaume I com
els «Fu s an ichs» o «Fu s ells» i els d’Al ons el Benigne com els «Fu s nous» —sense
al es lleis de ang o al en emig.6 No debades, a pa i de lla o s el conjun dels es amen s
—que jus amen des d’alesho es ebe en el nom de «Gene al»— accedi en a pa icipa
en els mecanismes de negociació pa lamen à ia, o i que enca a de mane a g adual i en
6
Els «Fu s Nous» ambé o en conegu s du an ce emps com «Fu s de Bu jasso », ja que els p incipals ju is es
i no a is del egne s’aplega en en aques a locali a de l’Ho a de València pe al de eali za la no a compilació
o al (Baydal, 2016: 111).
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30
30
unció de les ma eixes elacions de pode en e ells i amb el ei. Així ho indica el e , pe
exemple, que Al ons el Benigne ja no o na a a aplega Co s alencianes, en un egna
pos e io men mol ma ca pel males a c ea pe les g ans concessions de nuclis eials
que el ma eix mona ca eu a la seua esposa, la eina Eliono de Cas ella, i el ill dels dos,
l’in an Fe an (Fe e i Mallol, 1987).
En o cas, l’inici del egna de Pe e el Ce imoniós sí que compo à un e o çamen
p og essiu d’aquella ia pa lamen à ia, segons mos en les es p ime es Co s que euní.
En p ime lloc, les de 1336 no gene a en no es no mes de ang o al, pe ò se i en pe a
e el ju amen dels Fu s de València co esponen al nou egna i pe a a o ga un p i ilegi
que o na a a es abli la iennali a de les assemblees pa lamen à ies, en aques a ocasió
concedin -se no només a l’es amen eial —com en 1302—, sinó al conjun del Gene al,
conc e amen a «p ela is, ichis hominibus, mili ibus, ci ibus e hominibus illa um o ique
Gene ali egni Valencie» (Alanyà, 1515: Pe i secundi, 2a nume ació, XXIX). Així ma eix,
ambé en aquella eunió s’inicià un p océs judicial con a la eina Eliono pe l’a e de
les donacions, que acabà pe esold e’s en 1339 mi jançan unes no es Co s alencianes,
des inades a escolli di e sos ac ado s «pe pa dels p ela s, e semblan men çe es
pe sones pe pa de ichs hòmens e de ca alle s, e semblan men pe pa de la ciu a e
de les iles eals del Regne de València»,7 pe al que aconsella en al mona ca sob e la
qües ió. Finalmen , a més a més, en les Co s de 1342 pe p ime a egada els es es amen s
—incloen -hi l’eclesiàs ic i no només el eial i el nobilia i com en 1329-1330— ac a en
de negocia i ob ind e nous u s ap o a s pel mona ca i el Gene al, o i que, a eses les
disc epàncies que s’hi p oduï en en e ells, el Ce imoniós al·legà que «no hi po ia es muda
sens consen imen de la Co » i es limi à a accep a únicamen algunes pe icions eali zades
pels nuclis eials i p omulga -les no amb ang o al, sinó com a simples «p o isions» o
«o dinacions» (Baydal, 2011: 559-574; 602-618).8
Més enca a, la e ol a de la Unió de 1347-1348 con a el mona ca —mo i ada pels
abusos comesos pels o icials eials i les ac uacions i compo amen s au o i a is del
Ce imoniós i els seus conselle s— es igué a pun de enca aquell camí g adual de
negociacions pa lamen à ies que s’ha ia inicia en 1329-1330. En aques sen i , o i que
el g eu con lic e, que compo à una e ible gue a ci il, es ancà jus amen a a és d’unes
Co s, les de 1349, cal di que aques es es a en e iden men con olades i di igides pel
mona ca, en un con ex d’ex ema ep essió con a els ençu s. En qualse ol cas, la ia
d’aquell escena i pa lamen a i i l’ap o ació de no es disposicions o als que ha ien de
se obse ades de mane a gene al —i que o en a a anomenades «Fu s no ells», desp és
dels «Fu s an ichs» de 1238, 1261 i 1271 i els «Fu s nous» de 1329-1330—, mos a, com
ja s’ha ia mani es a en 1336, l’eno me o ça ep esen a i a que ha ien assoli les Co s
com a símbol màxim del conjun del egne en es e a unió amb el mona ca. Pe ò, pe
això ma eix, pe al d’e i a les negociacions col·lec i es, malg a les pe icions pe què es
o na a a aplega en assemblea pa lamen à ia « o lo Gene al del egne, axí lo b aç dels
7 A xiu Municipal de València, Manuals de Consells, A-3, . 262 (16-II-1339).
8 Cal indica que ambé en 1340 o en euni s els es es amen s alencians, o i que, segons indica la documen ació,
no en quali a de Co s, sinó de Pa lamen , po se pe què l’únic objec iu de l’assemblea e a el d’ap o a un subsidi
pe a la de ensa del egne con a els ma ínides, sense negocia en absolu no es no mes ju ídiques (Baydal, 2011:
590-601).
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2
31
«LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA».
p ela s e cle gues com lo b aç dels nobles, ca alle s e gene oses, com enca a lo b aç de les
ciu a s, iles e lochs eals e al es del di Regne de València»,9 Pe e el Ce imoniós ac à
d’eludi -les du an els anys següen s an com pogué, amb l’única excepció de les Co s de
1354, exclusi amen con ocades pe a e ju a l’in an Joan com a he eu, da an el pe ill
que el ma eix mona ca mo i a en l’expedició de conques a de Sa denya que es a a a pun
d’encapçala (Baydal, 2011: 674-677, 720-721).
Amb o , l’inici de la gue a con a Pe e el C uel de Cas ella en 1356, amb la seua lla ga
ex ensió ins a 1369 i sob e o amb les seues ingen s exigències iscals pe al de paga
els exè ci s que ha ien de e on a les ecu en s in asions de les hos s cas ellanes, eu
que la ia de la negociació pa lamen à ia acaba a aga an o ça, a causa de les necessi a s
del ei i amb la pa icipació ac i a de o s els es amen s. De e , en les p ime es de les
se Co s celeb ades du an aquell pe íode, en 1357-1358, 1360, 1362-1363, 1364, 1365,
1367 i 1369-1370, s’explici à que les no es disposicions ju ídiques ap o ades amb el ang
de u s’ha ien ap o a «ap és mol s ac amen s e s en la di a Co , ab aco , consell
e exp és consen imen » de o s els assis en s (Alanyà, 1482: 1358, P oemi), alho a que
ambé es concedi en alguns p i ilegis a pe ició del conjun dels «p ela o um, pe sona um
ecclesias ica um, nobilium, mili um e gene oso um ac sindico um uni e si a um
ci i a um e illa um egni Valencie» (A inyo, 1515: Pe i secundi, LXXXI). En les de
1360, en can i, no s’a ibà a cap aco d legisla iu, pe ò en les de 1362-1363, o i anca -se
ap essadamen pe les u gències mili a s i ano a -se en els egis es de la cancelle ia eial
que els «capí ols» ap o a s, ins a qua an a-cinc, e en «en loch de u s» (Baydal, 2011:
769), un d’ells mani es à amb o al o undi a el pape cabdal que les Co s ha ien assoli
en el seu pape com a ma c p incipal de les negociacions poli ico iscals en e el ei i el
Gene al dels es amen s:
Que, a bé de la cosa pública del Regne de València, aça s p i ilegi e o denació gene al al di
egne de eni e celeb a en lo di Regne de València de es en es anys pe sonalmen Co s
Gene als als habi an s en lo di egne, e que açò ju e s ós, senyo , e ju en os es successo s
eys en lo començamen de lu egimen . E si les di es coses no se an ey es ab acabamen ,
ós ne los os es successo s eys no puxa s e o demana subsidi, do o ajuda al di os e
egne o alcun b aç de aquell o singula s dels di s b aços en gene al ne special (Ga cia Edo,
2016: núm. 1907).
Així ma eix, enca a que no apa eguen en les compilacions conegudes ni se n’hagen
documen a , ambé en les Co s de 1364, celeb ades a Culle a en ple asse jamen cas ellà
de la ciu a de València (Muñoz Pome , 1985), es degue en ap o a no mes de ang o al
—po se empo als—, segons es eco da a al Ce imoniós en una assemblea pos e io : «pe
u pe ós ey en les Co s pe ós, senyo , celeb ades en Culle a» (Ga cia Edo, 2016:
núm. 1938). Igualmen , en les celeb ades a l’any següen , aques a egada «en lo se ge de
Mo ed e», s’ap o a en algunes poques disposicions elacionades amb el desen olupamen
de la gue a (Romeu, 1981; Ga cia Edo, 2016: núms. 1919-1921), sense especi ica -ne
el ang, i en les de 1367, o i que no se n’a ibuí cap en les compilacions pos e io s, es
9 A xiu Municipal de València, Manuals de Consells, A-11, mà 1ª, . 25 (4-XI-1353).
Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2