«La dita Cort General representa tot lo Regne de València». El desenvolupament jurídic i parlamentari valencià entre 1238 i 1370

«La di a Co Gene al ep esen a o lo Regne de València». El desen olupamen ju ídic i pa lamen a i alencià en e 1238 i 13701 Vicen Baydal Sala ([email protected]) Uni e si a Jaume I de Cas elló En la a do de l’any 1336, en el ma c de la p ime a assemblea pa lamen à ia alenciana celeb ada pe l’acaba de co ona Pe e el Ce imoniós i del juí que s’hi inicià con a la eina iuda Eliono —pe les donacions excessi es i il·líci es que Al ons el Benigne li ha ia concedi —, els ad oca s de l’esmen a nou ei i de les cinc p incipals iles eials alencianes (Xà i a, Mo ella, Mo ed e, Alzi a i Cas elló de la Plana) p oclama en la in al·libili a de les Co s amb les següen s pa aules: La di a Co Gene al ep esen a o lo Regne de València, ca en la celeb ació e sollempni a d’aquella són los p ela s, eligiosos e pe sones eclesiàs iques, qui an I e lo p ime memb e, los ichs hòmens, ca alle s e gene osos, qui an lo segon memb e, los ciu adans e hòmens de iles del di egne, qui an lo e çe memb e de la di a Co , e no és p esumpció ne semblan de e i a ne deu alcun c eu e que o s los memb es de la Co , en la qual ha an es sà ies pe sones e mol es en digni a e noblea cons i uïdes, se aco dassen ne consen issen a e o o p ejudici a alcú.2 Si les Co s ep esen a en el a ia conjun d’es amen s del egne, an l’Església com la noblesa i els municipis eials, amb les seues co esponen s subdi isions de bisbes, aba s, cle gues, memb es d’o des eligiosos i mili a s, nobles, ca alle s, gene osos, ciu adans i ila ans, no podia se que p engue en decisions que causa en mals i danys a ningú de mane a comuna i unànime. E a, e iden men , una decla ació d’in encions i de pa , en un momen en què an al mona ca com als nuclis eials els in e essa a exhibi la unió que els di igen s del egne mos a en con a l’an e io eina, de les mans de la qual es ac a a de ecupe a o malmen pe a la Co ona les esmen ades cinc iles. Pe ò e a ambé la p ime a decla ació conscien i pode osa —si més no la p ime a que hem pogu documen a — de l’eno me o ça simbòlica i ma e ial de la ins i ució pa lamen à ia alenciana, que p ecisamen en aquells momen s malda a pe consolida -se desp és d’uns es o ça s inicis incula s a la ma eixa pa icula i a polí ica del Regne de València. Aques e a, de e , l’únic e i o i c is ià de la península Ibè ica c ea al lla g del segle xiii , en un momen de g an a anç con a els musulmans, en què s’ha ia desplega no només un codi ju ídic p opi 1 El p esen a icle s’inse eix en el ma c del eball del g up de ece ca «FORVAL. His ò ia i D e Fo als Valencians», de la Uni e si a Jaume I de Cas elló. 2 A xiu del Regne de València, Va ia, Llib es, núm. 583, . 31 (29-X-1336). Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30 24 i di e encial, sinó ambé un pa lamen ep esen a iu que se ia de ò um de negociació i diàleg pe als mona ques i els líde s es amen als de la e a. En aques sen i , p ecisamen les conside acions i la eali a his ò ica dels o ganismes pa lamen a is i legisla ius s’han d’en end e en o momen com a pa s d’un p océs dinàmic en cons an mo imen , an en la baixa eda mi jana com enca a més enllà, du an l’època mode na ins a les g ans up u es con empo ànies. No debades, és això el que indiquen cla amen les dos da e es g ans ob es d’abas eu opeu sob e les quals, pe la seua ampla mi ada i les seues inno ado es i sòlides apo acions, s’hau ia de onamen a qualse ol anàlisi de les elacions polí iques de qualse ol e i o i baixmedie al: The Making o Poli ies: Eu ope, 1300-1500 (Wa s, 2009) i Pa lemen e . Assemblées ep ésen a i es e échange poli ique en Eu ope occiden ale à la in du Moyen Age (Hébe , 2014). La isió de allada i compa a i a d’un g an conjun de egnes, p incipa s, ma quesa s, duca s i ciu a s lliu es eu opees mos a amb ni idesa que el desen olupamen dels desiguals cossos ju ídics i de les ins i ucions col·lec i es amb capaci a legislado a ou el esul a , dis in segons els llocs, del p océs d’in e acció cons an i a iable en e els di e sos agen s sociopolí ics de cadascun d’aquells e i o is. És pe això que, o de ugin de les o os ixes i excessi amen es à iques que mol s dels es udiosos con empo anis han a o ga a l’en ama ju ídic i pa lamen a i d’època o al alenciana —de egades be en de mane a ac í ica de les opinions dels ac adis es an ics—, cal que el eexaminem mi jançan una anàlisi his ò ica acu ada. És el que p o a em de e de mane a mol sin è ica en el p esen a icle pe al p ime segle i mig d’exis ència del Regne de València, des de la seua undació en època de Jaume I ins al da e e ç del egna de Pe e el Ce imoniós, bo i ac an d’apo a ce es inno acions que jus amen es basen en eixa ma eixa obse ació de allada i dinàmica de les elacions polí iques i la eali a his ò ica. 1. Els Fu s de València i les Co s: les onamen als decisions de Jaume I (1238-1276) Segons ja ha ien sugge i alguns au o s i com plan eja en aques ma eix dossie Vicen Ga cia Edo (2019), o sembla indica que les o a 1.500 no mes p omulgades pe Jaume I en la Cos um o Cos umes de València mol poc desp és de la conques a de la ciu a en la a do de 1238 es a en ja pensades pe a egi no només la no a u bs c is iana, sinó ambé el conjun del egne que s’es a a o jan alesho es amb les e es conque ides als andalusins des que Blasco de Alagón p engue a Mo ella en 1231 (Ga cia Edo, 1986). 3 Fins i o en aquell ma eix ex ens ex d’una banda s’indica en «los é mens del Regne de València», des del iu Sénia ins a la se a de Bia , men e que d’una al a banda es p oclama a que a pa i de lla o s se ia l’únic codi ju ídic àlid en el conjun del e i o i: «nengunes al es cos umes en la ciu a ho en alcun loch del e me al e del Regne de València en alcuna cosa no agen loch, mas pe aques es cos umes la co e·ls ju ges degen los pley s ju ya e de e mena » (Ga cia Edo, 2016: B). En elació amb això, cal indica que e a un codi elabo a pe ju is es o ma s a la Uni e si a de Bolonya (Ga cia Sanz, 1996), des de la 3 Emp em la o ma emenina d’època medie al, «la Cos um» i «les Cos umes», que és la que apa eix de mane a p eeminen en les compilacions o als (Ga cia Edo: 2016). Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 25 «LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA». qual, com ja ha ia passa amb les Cons i ucions de Mel i p oclamades en 1231 al Regne de Sicília pe l’empe ado F ede ic II, es ac a a d’impulsa el pode dels sobi ans com si es ac a en dels an ics empe ado s omans (Powell, 1971). E a, pe an , una cabdal no e a poli icoju ídica en l’àmbi ibè ic espec e a les conques es p o agoni zades en e els segles xi i xiii pe les Co ones de Po ugal i Cas ella, que en cap cas ha ien gene a egnes nous amb lleis p òpies i di e encials de ca àc e e i o ial.4 Amb o , en aquell any de 1238 la conques a ja p e is a —en els pac es an e io s e s amb els mona ques de Cas ella pe al epa imen dels dominis islàmics— enca a es a a lluny de comple a -se, cosa que no succeí ins al 1245, bo i començan les p ime es g ans onades de coloni zació poblacional en els anys 1247 i 1248 i no expulsan al-Az aq del mic oes a au ònom que ha ia man ingu al sud del nou egne ins al 1258 (To ó, 2006). En conseqüència, la e i o iali a i l’exclusi i a decla ades inicialmen pe la Cos um no passa en de se un me desig del mona ca i la seua cancelle ia de ju is es d’inspi ació bolonyesa, que xoca en amb la eali a del desen olupamen ju ídic de la conques a; de e , an abans com desp és de 1238 unes quan es desenes de locali a s o en poblades mi jançan els Fu s de Sa agossa, especialmen pe pa de nobles d’o igen a agonés (Guino , 2017).5 L’ús de les lleis municipals sa agossanes, a més a més, dona a accés a acolli -se als Fu s d’A agó, que o jus o en compila s en 1247 en un codi ambé de olun a e i o ial —pe al egne a agonés—, pe ò gens inspi a en aques cas en la ecupe ació de l’an ic d e omà, sinó o el con a i, la qual cosa posa a ens a la capaci a d’ac uació del mona ca, en cla con as amb la Cos um o els Fu s de València, que ambé an comença a eb e aques da e nom p àc icamen des d’un p incipi (Ga cia Edo, 1993; Ga cia Edo, 2019). Així les coses, pe al de supe a l’he e ogeneï a o al p oduïda dins del ma eix Regne de València, en la p ima e a de 1261 Jaume I p engué una segona g an decisió que a ec à de mane a cabdal el pos e io desen olupamen ju ídic i polí ic del e i o i alencià: con ocà una assemblea es amen al, o sembla indica que de ca àc e pa lamen a i. En aques sen i , cal di que la p omulgació eial de la Cos um de València en 1238 s’ha ia eali za «ab olen a e ab consell» d’alguns dels p incipals bisbes, nobles i ciu adans de Ca alunya i A agó (Ga cia Edo, 2016: B), pe ò no hi ha cons ància ce a de cap eunió pa lamen à ia amb al conside ació, ni lla o s ni en els anys pos e io s. De e , ampoc cap dels documen s conse a s de 1261 explici a que en eixe momen s’es igue a aplegan una eunió de Co s com a al, pe ò, pe la més que p obable assis ència de p ela s, nobles i ep esen an s u bans i pel con ingu dels emes abo da s, o sembla apun a les conno acions pa lamen à ies 4 Pel que a a la Co ona d’A agó, els dominis conque i s al lla g del segle xii acaba en inco po an -se e i o ialmen i ju ídicamen al Regne d’A agó o a Ca alunya, men e que el cas del nou Regne de Mallo ca c ea en 1230, o i cons i ui -se com un e i o i polí ic di e en , ou no ablemen dis in del alencià, a és que les p e oga i es ju ídiques a o gades pe Jaume I es limi a en inicialmen a unes poques desenes de anqueses, lluny de la complexi a i ambició de les Cos umes o Fu s de València. De e , el meno desen olupamen ju ídic i polí ic ela iu del Regne de Mallo ca —de demog a ia i xa xa u bana i nobilià ia mol meno s que el de València— es eié en ce a mane a con i ma pe la inexis ència d’unes Co s p òpies, ja que els ep esen an s polí ics balea s o en con oca s a les assemblees pa lamen à ies de Ca alunya du an la baixa eda mi jana (Piña, 1993; Piña, 2001-2003; Ca eu a, 1997; Planas, 2017). 5 En elació amb això, cal apun a que aques ma eix au o conside a, pe con a, que en o igen i ins al 1261 la Cos um de València es a a pensada pe a un ús exclusi amen municipal i no egnícola. Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30 26 de l’assemblea. En conc e , Jaume I a egí alguns nous u s al codi ju ídic inicial i en modi icà d’al es; enca egà la seua aducció global del lla í al omanç; els con i mà i ju à obse a -los; o nà a p oclama que s’ha ien d’obse a «in omnibus causis a uni e sis habi a o ibus ci i a is e o ius egni Valencie» (Co és, 2001: doc. 63) i es ablí que els seus successo s hau ien de ju a -los en una eunió de Co s celeb ada a València a l’inici de cada egna , cosa que ob ia la po a de o es o es a les eunions pa lamen à ies d’àmbi alencià (Baydal, 2014: 154-164). L’objec iu e a que els senyo s que ha ien pobla els seus dominis amb al es cossos ju ídics, bàsicamen els nobles d’o igen a agonés, « ol an a o ga e usa dels nos es Fu s», és a di , els de València, p omulga s pe Jaume I (Ga cia Edo, 2016: núm. 608). Amb o , els p incipals d’aquells nobles es nega en i abandona en la eunió e e man - se en la seua pos u a: «po se aquel eino de la conquis a de A agón y que debía se poblado a su ue o y epa ido a los a agoneses po caballe ías» (Zu i a, 1610: III, cap. 66). De e , aquella assemblea de 1261 amb els p incipals ep esen an s es amen als dels coloni zado s del Regne de València, que ana a mol més enllà de la simple p omulgació de les Cos umes en 1238 amb el consell i la olun a dels p o agonis es de la conques a, ou l’inici d’un lla g con lic e en e els pa ida is dels Fu s d’A agó i els pa ida is dels Fu s de València que media i zà el desen olupamen ju ídic i polí ic alencià ins a la seua esolució pac ada en les Co s de 1329-1330. De es no se í que en 1271 el ma eix Jaume I o na a a euni una assemblea es amen al —no amen enlloc s’esmen a que ó a en quali a de Co s, pe ò o pa eix apun a que així a se — pe al d’amplia i modi ica una al a egada el codi o al alencià, que a ibà ja a més de 1.500 disposicions no ma i es. To i que, segons s’hi a i ma a, el ei ho ha ia e «ad ins anciam e equisicionem magna um e mili um, e eligioso um, ac p obo um hominum ci i a is e o ius egni Valencie» (Co és, 2001: doc. 90), ampoc en aques a ocasió els senyo s que emp a en els u s a agonesos a í ol pe sonal i en els seus dominis enuncia en a ells ni accep a en aquell nou in en d’ex ensió i e i o iali zació dels u s alencians al conjun del egne (Baydal, 2014: 194-202). No debades, des d’aquelles dos eunions de 1261 i 1271 en les Co s celeb ades ins al 1329-1330 es epe í p àc icamen semp e la ma eixa ònica: en un con ex de majo o meno en on amen en e els pa ida is d’uns u s i dels al es —especialmen g eu en e 1283 i 1292—, únicamen l’es amen dels municipis eials donà supo ple als aco ds amb el mona ca que es p enien en l’àmbi pa lamen a i, de o ma que du an o aquell pe íode les no es no ma i es ap o ades —si se n’ap o a en— no enien ang o al i les Co s no podien assoli una capaci a legisla i a plena. En aques sen i , en la ma eixa eunió de 1271 el mona ca ju à que les no es modi icacions dels Fu s de València es a ien semp e «cum assensu e olun a e es a» (Alanyà, 1515: Iacobi p imi, LXXXI), la qual cosa abocà al consens pa lamen a i pe al de desen olupa ju ídicamen la no ma i a egnícola, pe ò alho a el enà men e no es posa a solució a la enyida dispu a o al. En o cas, ja queda en assen ades les bases sob e les quals es desen olupa ia ju ídicamen i polí icamen amb pos e io i a el Regne de València, en un cas, com hem indica , únic en la península Ibè ica del segle xiii: un nou e i o i amb un codi legisla iu p opi i la capaci a de modi ica -lo i amplia -lo a a és de la celeb ació d’unes Co s que comp a en amb la ep esen ació del conjun de la comuni a polí ica es amen al. Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 27 «LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA». 2. Les a es imposades pel con lic e o al (1276-1327) To i que no hi ha cons ància documen al que Pe e el G an ju a a els Fu s de València a l’inici del seu egna en 1276 —ho ha ia e , no obs an , com a in an en 1262—, en p incipi sí que in en à segui el p ocedimen pa lamen a i p e is pel seu pa e a l’ho a d’abo da «ce am e o macionem e adap acionem o o um egni Valencie». En conc e , pel no emb e de 1281 con ocà en Co s als p incipals « ichis hominibus, mili ibus, eligiosis, ci ibus e aliis in egno Valencie he edi a ibus haben ibus», enca a que inalmen l’assemblea a penes du à uns dies i únicamen gene à la modi icació d’un sol u , que a més a més ou e ocada a penes dos anys desp és (Baydal, 2014: 252-257; Romeu, 1969: 726). De e , la e ocació es p oduí en el momen de l’escla de ini iu del con lic e o al, en la a do de 1283, desp és que, en un con ex d’ex ema di icul a pe al mona ca —que acaba a de conque i Sicília—, s’o gani za a a A agó la e ol a de la Unió en de ensa dels u s p opis i en ei indicació de la igència del ma eix o denamen a agonés dins del e i o i alencià. En conseqüència, com a eacció, la ciu a de València —com a p incipal de enso a dels u s alencians— es euní amb el mona ca i aconseguí di e ses p e oga i es pe a la majo ia de l’es amen eial: d’una banda, el pe mís pe a conju a -se de mane a mancomunada i l’obligació exp essa que cada nou ei hau ia de ju a en Co s a l’inici del egna l’o denamen o al alencià, o i ha e -ho e an e io men com a in an ; i, d’una al a banda, la concessió del «P i ilegium Magnum», un conjun de desenes de p i ilegis di igi s als nuclis eials —que mol més a d se ien inclosos en la compilació dels Fu s e o dinacions del Regne de València, o i no ha e ingu en o igen el ang de no ma i a o al ap o ada en Co s— (Baydal, 2014: 264-283). No obs an això, la in ensi a de l’en on amen no eu més que augmen a , com mos a en en 1286 les p ime es Co s d’Al ons el Libe al, qui abandonà la ciu a de València sense ha e ju a la e i o iali a i exclusi i a de l’o denamen o al alencià i ou pe segui pels líde s de l’es amen eial ins a Bo iana —de u a agonés—, on es eié obliga a eali za aquell ju amen . No debades, l’any següen s’a iba en a p odui en on amen s mili a s en e els pa ida is d’uns u s i dels al es i ins i o els memb es de l’es amen nobilia i i de l’es amen eial del Regne de València hague en d’abandona les Co s Gene als de Mon só de 1289, pe les b egues man ingudes en e ells « acione o i». Així les coses, la dispu a s’hagué d’apai aga , si més no p o isionalmen , a a és d’una eunió a València en 1290 en e els dos es amen s i el mona ca, qui o denà i eu ju a els ep esen an s dels nuclis eials que espec a ien els u s a agonesos als ics hòmens, ca alle s, in ançons i assalls que els obse a en dins del Regne de València. De e , ou la ma eixa pos u a que adop à el seu successo , Jaume II, en les seues p ime es Co s alencianes de 1292, en què ju à la in eg i a i e i o iali a dels Fu s de València, «sal , empe ò, ço que ju a a ia als hòmens de pa a ge del Regne de València sob e·l Fu d’A agó, ço és a sabe , d’aquells qui·l ol ien» (Baydal, 2014: 290-351). Una esolució, doncs, que deixa a la si uació en el ma eix impàs que al p incipi: els u s alencians —amb el supo dels mona ques i la majo ia de l’es amen eial— e en els únics que eò icamen s’ha ien d’obse a en el conjun del egne, pe ò al ma eix emps es pe me ia la igència dels u s a agonesos en desenes de senyo ius i a nomb oses pe sones. Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30 28 En qualse ol cas, podem ex au e ce es idees cla es del epàs a aquell p ime mig segle d’exis ència del Regne de València, com a a que el egna de Jaume I posà les bases de la seua es uc u a ju ídica i pa lamen à ia —que pod ia no ha e exis i mai o en condicions mol di e en s, com en el cas mallo quí o el dels e i o is me idionals po uguesos i cas ellans— i que el seu ma eix desen olupamen es a a es e amen lliga a la conc e a e olució de les elacions de pode en e els di e sos es amen s i agen s sociopolí ics. En aques sen i , cal indica que, com hem is , la legi imi a , e i o iali a i ex ensió an dels Fu s de València com de les Co s alencianes o en se e amen qües ionades a causa de l’oposició de bona pa de la noblesa d’o igen a agonés, pe ò el ce és que, amb el supo dels eis i els nuclis eials, man ingue en la o ça su icien pe a con inua si uan -se en el cen e del aule polí ic. Així ma eix, ambé cal e no a que du an aquell pe íode els memb es dels es amen s s’ag upa en mancomunadamen i p engue en o ça com a als, amb capaci a de diàleg p opi amb el ei. Hi ha nomb osos exemples d’això al lla g d’aquella e apa i du an les dècades pos e io s, an pe a l’es amen nobilia i com pe al eial: pe exemple, l’ac uació de la majo ia dels nobles en 1261; les pe icions e es pels ca alle s a agonesos he e a s al Regne de València a a és d’un p ocu ado comú en la dècada de 1280; la eunió i el p i ilegi ob ingu en 1284 pels nuclis eials pe al d’o gani za -se de mane a au ònoma, ins i o mili a men ; les p o es es que Jaume de Xè ica a encapçala en 1315 en nom de « o s los al es ichs hòmens, ca alle s e in ançons del di egne, p esen s e absen s», con a unes cises aco dades unila e almen pel ei i els municipis eials; o els nomb osos «col·loquis» i « ac amen s» que els es amen s nobilia i i eial man ingue en amb Jaume II, pe sepa a o en e ells en 1321 i 1326, pe al de oba una solució pac ada a la qües ió o al (Baydal, 2016). En aques sen i , cal deixa cla que les uni a s es amen als com a als es desen olupa en en pa al·lel a les Co s i que aques es e en l’escena i comú de deba en e el ei i el conjun dels es amen s del egne com a cos mís ic, en o ma de cap i b aços; un diàleg, no obs an això, que ambé es podia p odui indi idualmen amb cada es amen o a del ma c pa lamen a i. És pe això que les ecu en s eunions es amen als i les pos e io s Jun es d’Es amen s d’època mode na no o en més que la con inuació i ins i ucionali zació d’aquella si uació d’o ígens baixmedie als, ja que els es amen s enien eu p òpia, i no e en una de i ació o una emanació de les eunions de Co s, com de egades s’ha conside a —més p omp e, e a al con a i—. En qualse ol cas, és e iden que les Co s, pe la seua ep esen a i i a gene al, enien una unció simbòlica i de consens d’una o ça eno me (Hébe , 2014), com s’exp essa cla amen en el documen de 1336 que hem ci a al p incipi. En elació amb això, pe al d’a iba a l’accep ació comple a de o el que implica en els mecanismes pa lamen a is al Regne de València hague en de esold e’s abans els g eus en on amen s ocasiona s pe la dispu a o al. Men es an , cap de les al es es Co s, a banda de la inicial, que se celeb a en du an el egna de Jaume II ob ingué la col·labo ació plena de o s els es amen s. En p ime lloc, les de 1301-1302 únicamen gene a en l’anomena «P i ilegi Capi ula », un al e conjun de disposicions sense el màxim ang legisla iu només des inades als nuclis eials — o i que mol més a an , com passà amb els p i ilegis de 1283, o en inco po ades a les compilacions o als— i, enca a que en e elles es con enia l’obligació dels mona ques Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 29 «LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA». de celeb a assemblees pa lamen à ies cada es anys, la següen no s’aplegà ins al 1314 (Baydal, 2014: 376-379). En aques es al es en un p incipi s’a ibà a uns aco ds semblan s, és a di , a la p epa ació d’un segui de no ma i es negociades exclusi amen amb els municipis eials, pe ò inalmen —pe causes que desconeixem— ni an sols o en ap o ades pel mona ca. Més enca a, les Co s de 1325, con ocades pel ma eix Jaume II amb la inali a exp essa de e o ma l’es a del egne «de bono in melius», acaba en llicencian -se, sembla que pels in ensos desaco ds, no amen , en e els pa ida is dels Fu s de València i els dels Fu s d’A agó (Baydal, 2014: 376-379; 468-476; 552-558). De e , p ecisamen a pa i de lla o s s’acabà p ecipi an una solució a la dispu a, la qual es p oduí inalmen ja en època d’Al ons el Benigne, en les Co s de 1329-1330, que en eali a o en les p ime es de la his ò ia alenciana en què els es amen s i el mona ca a iba en a aco ds conjun s, un e que ob í la po a a un majo desen olupamen ju ídic i polí ic del Regne de València a a és del ma c pa lamen a i. 3. L’inici del ple desen olupamen pa lamen a i del Regne de València (1327-1370) A les da e ies del egna de Jaume II se succeï en els «col·loquis» en e els pa ida is d’uns u s i els dels al es —que ep esen a en majo i à iamen bé l’es amen nobilia i, bé el eial— i s’a ibà a un aco d en e les pa s, que, no obs an això, no a pode se o mali za pe la malal ia i mo del mona ca en 1327. Així les coses, la esolució de la qües ió s’enda e í ins al 1329-1330, amb les p ime es Co s alencianes d’Al ons el Benigne, que no només hi ju à la e i o iali a eò ica de l’o denamen o al alencià, sinó que es igué disposa a e -la e ec i a d’una mane a angible. De e , aquella assemblea pa lamen à ia ou la p ime a documen ada —amb desenes de plecs de negociació— en què els nobles accedi en a ac a a e s gene als del egne en el ma c pa lamen a i, bo i oban una solució de ca àc e pac a a la dispu a, que passà pe l’accep ació de les Cos umes i Fu s p omulga s en 1238, 1261 i 1271 pe Jaume I i l’a egimen d’unes o a en a úb iques no es pe pa d’Al ons el Benigne, algunes de les quals ga an ien àmplies p e oga i es als senyo s en els seus dominis —en especial «De ju edicció a o gada a aquells qui no han me impe i», que ou l’anomenada ju isdicció al onsina—. En conseqüència, la immensa majo ia dels usua is dels Fu s d’A agó enuncia en a ells du an les dos dècades immedia amen pos e io s i p àc icamen la o ali a del egne passà a es a egida pels Fu s de València (Baydal, 2016: 83-112). Aques ou, doncs, el p incipal esul a ju ídic i polí ic de les Co s de 13291330, que, pe an , dona en peu al p ime g an desen olupamen de la no ma i a o al alenciana, com mos a el e que en aquell momen es conside a en les disposicions de Jaume I com els «Fu s an ichs» o «Fu s ells» i els d’Al ons el Benigne com els «Fu s nous» —sense al es lleis de ang o al en emig.6 No debades, a pa i de lla o s el conjun dels es amen s —que jus amen des d’alesho es ebe en el nom de «Gene al»— accedi en a pa icipa en els mecanismes de negociació pa lamen à ia, o i que enca a de mane a g adual i en 6 Els «Fu s Nous» ambé o en conegu s du an ce emps com «Fu s de Bu jasso », ja que els p incipals ju is es i no a is del egne s’aplega en en aques a locali a de l’Ho a de València pe al de eali za la no a compilació o al (Baydal, 2016: 111). Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 ANUARI DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 30 30 unció de les ma eixes elacions de pode en e ells i amb el ei. Així ho indica el e , pe exemple, que Al ons el Benigne ja no o na a a aplega Co s alencianes, en un egna pos e io men mol ma ca pel males a c ea pe les g ans concessions de nuclis eials que el ma eix mona ca eu a la seua esposa, la eina Eliono de Cas ella, i el ill dels dos, l’in an Fe an (Fe e i Mallol, 1987). En o cas, l’inici del egna de Pe e el Ce imoniós sí que compo à un e o çamen p og essiu d’aquella ia pa lamen à ia, segons mos en les es p ime es Co s que euní. En p ime lloc, les de 1336 no gene a en no es no mes de ang o al, pe ò se i en pe a e el ju amen dels Fu s de València co esponen al nou egna i pe a a o ga un p i ilegi que o na a a es abli la iennali a de les assemblees pa lamen à ies, en aques a ocasió concedin -se no només a l’es amen eial —com en 1302—, sinó al conjun del Gene al, conc e amen a «p ela is, ichis hominibus, mili ibus, ci ibus e hominibus illa um o ique Gene ali egni Valencie» (Alanyà, 1515: Pe i secundi, 2a nume ació, XXIX). Així ma eix, ambé en aquella eunió s’inicià un p océs judicial con a la eina Eliono pe l’a e de les donacions, que acabà pe esold e’s en 1339 mi jançan unes no es Co s alencianes, des inades a escolli di e sos ac ado s «pe pa dels p ela s, e semblan men çe es pe sones pe pa de ichs hòmens e de ca alle s, e semblan men pe pa de la ciu a e de les iles eals del Regne de València»,7 pe al que aconsella en al mona ca sob e la qües ió. Finalmen , a més a més, en les Co s de 1342 pe p ime a egada els es es amen s —incloen -hi l’eclesiàs ic i no només el eial i el nobilia i com en 1329-1330— ac a en de negocia i ob ind e nous u s ap o a s pel mona ca i el Gene al, o i que, a eses les disc epàncies que s’hi p oduï en en e ells, el Ce imoniós al·legà que «no hi po ia es muda sens consen imen de la Co » i es limi à a accep a únicamen algunes pe icions eali zades pels nuclis eials i p omulga -les no amb ang o al, sinó com a simples «p o isions» o «o dinacions» (Baydal, 2011: 559-574; 602-618).8 Més enca a, la e ol a de la Unió de 1347-1348 con a el mona ca —mo i ada pels abusos comesos pels o icials eials i les ac uacions i compo amen s au o i a is del Ce imoniós i els seus conselle s— es igué a pun de enca aquell camí g adual de negociacions pa lamen à ies que s’ha ia inicia en 1329-1330. En aques sen i , o i que el g eu con lic e, que compo à una e ible gue a ci il, es ancà jus amen a a és d’unes Co s, les de 1349, cal di que aques es es a en e iden men con olades i di igides pel mona ca, en un con ex d’ex ema ep essió con a els ençu s. En qualse ol cas, la ia d’aquell escena i pa lamen a i i l’ap o ació de no es disposicions o als que ha ien de se obse ades de mane a gene al —i que o en a a anomenades «Fu s no ells», desp és dels «Fu s an ichs» de 1238, 1261 i 1271 i els «Fu s nous» de 1329-1330—, mos a, com ja s’ha ia mani es a en 1336, l’eno me o ça ep esen a i a que ha ien assoli les Co s com a símbol màxim del conjun del egne en es e a unió amb el mona ca. Pe ò, pe això ma eix, pe al d’e i a les negociacions col·lec i es, malg a les pe icions pe què es o na a a aplega en assemblea pa lamen à ia « o lo Gene al del egne, axí lo b aç dels 7 A xiu Municipal de València, Manuals de Consells, A-3, . 262 (16-II-1339). 8 Cal indica que ambé en 1340 o en euni s els es es amen s alencians, o i que, segons indica la documen ació, no en quali a de Co s, sinó de Pa lamen , po se pe què l’únic objec iu de l’assemblea e a el d’ap o a un subsidi pe a la de ensa del egne con a els ma ínides, sense negocia en absolu no es no mes ju ídiques (Baydal, 2011: 590-601). Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2 31 «LA DITA CORT GENERAL REPRESENTA TOT LO REGNE DE VALÈNCIA». p ela s e cle gues com lo b aç dels nobles, ca alle s e gene oses, com enca a lo b aç de les ciu a s, iles e lochs eals e al es del di Regne de València»,9 Pe e el Ce imoniós ac à d’eludi -les du an els anys següen s an com pogué, amb l’única excepció de les Co s de 1354, exclusi amen con ocades pe a e ju a l’in an Joan com a he eu, da an el pe ill que el ma eix mona ca mo i a en l’expedició de conques a de Sa denya que es a a a pun d’encapçala (Baydal, 2011: 674-677, 720-721). Amb o , l’inici de la gue a con a Pe e el C uel de Cas ella en 1356, amb la seua lla ga ex ensió ins a 1369 i sob e o amb les seues ingen s exigències iscals pe al de paga els exè ci s que ha ien de e on a les ecu en s in asions de les hos s cas ellanes, eu que la ia de la negociació pa lamen à ia acaba a aga an o ça, a causa de les necessi a s del ei i amb la pa icipació ac i a de o s els es amen s. De e , en les p ime es de les se Co s celeb ades du an aquell pe íode, en 1357-1358, 1360, 1362-1363, 1364, 1365, 1367 i 1369-1370, s’explici à que les no es disposicions ju ídiques ap o ades amb el ang de u s’ha ien ap o a «ap és mol s ac amen s e s en la di a Co , ab aco , consell e exp és consen imen » de o s els assis en s (Alanyà, 1482: 1358, P oemi), alho a que ambé es concedi en alguns p i ilegis a pe ició del conjun dels «p ela o um, pe sona um ecclesias ica um, nobilium, mili um e gene oso um ac sindico um uni e si a um ci i a um e illa um egni Valencie» (A inyo, 1515: Pe i secundi, LXXXI). En les de 1360, en can i, no s’a ibà a cap aco d legisla iu, pe ò en les de 1362-1363, o i anca -se ap essadamen pe les u gències mili a s i ano a -se en els egis es de la cancelle ia eial que els «capí ols» ap o a s, ins a qua an a-cinc, e en «en loch de u s» (Baydal, 2011: 769), un d’ells mani es à amb o al o undi a el pape cabdal que les Co s ha ien assoli en el seu pape com a ma c p incipal de les negociacions poli ico iscals en e el ei i el Gene al dels es amen s: Que, a bé de la cosa pública del Regne de València, aça s p i ilegi e o denació gene al al di egne de eni e celeb a en lo di Regne de València de es en es anys pe sonalmen Co s Gene als als habi an s en lo di egne, e que açò ju e s ós, senyo , e ju en os es successo s eys en lo començamen de lu egimen . E si les di es coses no se an ey es ab acabamen , ós ne los os es successo s eys no puxa s e o demana subsidi, do o ajuda al di os e egne o alcun b aç de aquell o singula s dels di s b aços en gene al ne special (Ga cia Edo, 2016: núm. 1907). Així ma eix, enca a que no apa eguen en les compilacions conegudes ni se n’hagen documen a , ambé en les Co s de 1364, celeb ades a Culle a en ple asse jamen cas ellà de la ciu a de València (Muñoz Pome , 1985), es degue en ap o a no mes de ang o al —po se empo als—, segons es eco da a al Ce imoniós en una assemblea pos e io : «pe u pe ós ey en les Co s pe ós, senyo , celeb ades en Culle a» (Ga cia Edo, 2016: núm. 1938). Igualmen , en les celeb ades a l’any següen , aques a egada «en lo se ge de Mo ed e», s’ap o a en algunes poques disposicions elacionades amb el desen olupamen de la gue a (Romeu, 1981; Ga cia Edo, 2016: núms. 1919-1921), sense especi ica -ne el ang, i en les de 1367, o i que no se n’a ibuí cap en les compilacions pos e io s, es 9 A xiu Municipal de València, Manuals de Consells, A-11, mà 1ª, . 25 (4-XI-1353). Anua i 30 (2019: 23-34). ISSN 1130-4235 h p: //dx.doi.o g/10.6035/Anua i.2019.30.2