La llengua ca alana en el ma c
de les llengües mino i zades eu opees
JOSEP R. GUZMAN
Uni e si a Jaume I
1. In oducció
La llengua ca alana compa eix amb bona pa de les llengües que apa eixen en aques
olum una sè ie de e s de ca àc e lingüís ic, pe ò sob e o el e genè ic que hi dona í ol:
és a di , compa eixen la inexis ència d’una polí ica d’es a obe a, igo osa, conseqüen i
alen a en la seua de ensa, i els en ebancs que se li gene en. Compa eixen igualmen la
sensació de pè dua, de minus alo ació, i de p eocupació pe un u u que les ap opa a la
desapa ició o a es a com una mena de ese a cu iosa o ossili zada.
Donan una ullada a les al es llengües mino i zades eu opees, i en pa icula a l’ús, a la
i ali a , al nomb e de pa lan s e c., la llengua ca alana se’ns e ela amb un dinamisme i
una p ojecció que s’allunya de la pe cepció que la g an majo ia dels ca alanopa lan s ac ius
enen d’ella. Gene almen , exis eix la ima ge d’un p esen , i sob e o d’un u u , amb uns
ons ma cadamen enneg i s. To i així, en aques eball olem e un epàs d’un pa ell de
ac o s que, malg a els g ans pe ills que l’ence clen, ep esen en enca a un aig d’espe ança.
En p ime lloc, anali za em les xi es que enca nen la compe ència lingüís ica dels pa lan s.
Així, epassa em an les xi es absolu es com ambé la seua dis ibució, que és p ecisamen
on esde enen decebedo es. En segon lloc, anali za em un ac o dinàmic en la u ili zació
de la llengua, un ac o de mode ni a , l’ús de la llengua ca alana a In e ne , quan es
compleixen p àc icamen deu anys del seu naixemen .
2. A aluació de la i ali a de la llengua ca alana: el coneixemen de la llengua
Òb iamen , un dels pun als pe a alua la i ali a d’una llengua au en el e d’esb ina
el seu nomb e de pa lan s. To es les campanyes polí iques sob e si som, o són, es-cen s
milions, sis, o nou o el que siga, an una ex apolació en ce s casos al amen pe illosa, que
gene a en l’imagina i col·lec iu una ima ge inexac a de la eali a . En qualse ol cas, in es-
iga el coneixemen i l’ús dels pa lan s d’un e i o i sembla un dels pun s bàsics d’a iculació
de qualse ol polí ica lingüís ica i posa -li ulls i ca a al seu es a és imp escindible pe
po a enda an la necessà ia ecupe ació de la llengua.
A l’ho a d’a alua aques coneixemen de la llengua en els e i o is de pa la ca alana,
al a di que hi ha una sè ie de ac o s que en ebanquen aques a possible anàlisi. El p ime
de o s —i la causa de la es a— és la coneguda agmen ació de les en i a s que hau ien
d’esme ça es o ços (i in e ès) en l’es a de la llengua i a adop a les solucions pe inen s
pe mi iga en pa el seu decaïmen : qua e es a s di e en s. Amb l’elemen a egi que, on
es oba el g uix dels pa lan s, enim, a més, qua e adminis acions di e en s, que en alguns
casos es an la gui za, especialmen , ins i o amb la negació de la ma eixa llengua.
54
ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XVI
To i així, disposem d’alguns eballs p ou ecen s i uns al es que, o i no se -ho an ,
ambé pe me en de e una adiog a ia de l’es a de coneixemen del pa lan s i ex au e
conclusions sob e l’ús de la llengua en aques os e i o is. Així doncs, en e les ons més
ecen s enim dades del 2003 i 2004, pe al e i o i de Ca alunya, i del 2004 pe al País
Valencià, la Ca alunya No d i l’Algue . Al seu o n, pe a Balea s enim les dades del cens
de 2001 i d’Ando a les de 1999. Finalmen , les dades més exigües co esponen a la F an-
ja, que es da a ien en e 1993 i 1995. Val a di que el Cen e d’In es igacions Sociològiques
eali za ambé enques es, pe ò que gene almen es basen en el cens elec o al, pe la qual
cosa queda o a de la mos a un g up subs ancial de població (pe so a dels 18 anys) en eda
escola que mol possiblemen pod ia augmen a de o ma signi ica i a algun dels g ups
es adís ics.
Igualmen , cal assenyala que el g au d’in o mació que apo en les enques es dels di-
e sos e i o is són mol dissemblan s, an pe la quali a com pe la quan i a . Així, pe
an , en ocasions, la iabili a de les xi es esul a més que discu ible, al i com ha es a
sub a lla pel que a al cens de 2001 (Xa xa C usca , 2004), o en gene al, pel que a a la
o mulació, inde e minació o simplemen l’ambigüi a de les p egun es que apa eixen a les
enques es (Vila, 2004). A més, en la majo ia d’aques s es udis, el que s’ob é són dades
subjec i es de la pe cepció que enen els enques a s del coneixemen que enen i de l’ús
que an de la llengua (Villa e de, 2002), i no dades obse ades ex e namen al subjec e.
Les dades més ecen s sob e la si uació de la llengua ca alana a la Ca alunya No d són
les publicades a l’oc ub e de 2004, Es adís ica d’usos lingüís ics a la Ca alunya No d.
L’enques a a se eali zada al mes de gene de 2004 pe a una mos a de població de més
de 15 anys, que esideix a un habi a ge amb elè on ix a aques e i o i. En o al es an e
402 enques es. L’enques a ecull ambé dades sob e usos lingüís ics en di e sos àmbi s
d’ús, com a a a la amília, als amics, al món de la sani a , del come ç, e c.; pe pode e una
compa a i a amb la es a dels e i o is ens limi a em a les qua e habili a s lingüís iques.
Així doncs, els esul a s són els següen s: 63,5% l’en én, 37,1 % el pa la, 31,4 el sap llegi ,
i el 10,6% el sap esc iu e.
Du an aques ma eix pe íode, gene del 2004, a la ciu a de l’Algue es a eali za
ambé l’Enques a d’Usos Lingüís ics del ca alà a l’Algue (EULA), els esul a s de la qual
an se e s públics a juliol del 2005. La mos a es a elabo a amb 415 enques a s i, com a
bona pa del e i o i lingüís ic de la llengua ca alana, amb els ma eixos c i e is que
l’enques a de la Ca alunya No d. Els esul a s p esen en que el 89,9% de la població en én
el ca alà, el pa la el 67,6%, el 50,9% el sap llegi i un 28,4% el sap esc iu e. L’es udi e ela
ambé ce es endències a la disminució del nomb e de pa lan s a an del dec eixemen en
la ansmissió de l’algue ès de pa es a ills, ja que men e els pa lan s diuen que pa len amb
la seua ma e un 46’6%, aques s ma eixos en un pe cen a ge del 85% pa len i alià amb els
ills.
Tal com ja ha íem esmen a sua a, la F anja és la zona del domini lingüís ic ca alà on
les dades lingüís iques que enim són més exigües. De e , l’únic cens que inclou alguna
p egun a sob e aspec es lingüís ics és el de 1981. En e 1993 i 1995 es an e dues enques es,
d’una banda l’Enques a Demolingüís ica de la F anja de la Uni e sidad de Za agoza (Ma -
ín i al es, 1995), i en 1996, a an del p ojec e Eu omosaic que ha ia es a elabo a en el
ma c de la con oca ò ia de la Di ecció Gene al XXII de la Comissió Eu opea, an eu e la
llum els esul a s de l’in o me sob e l’enques a a 300 esiden s de la F anja. Els esul a s de
55
LA LLENGUA CATALANA EN EL MARC DE LES LLENGÜES MINORITZADES EUROPEES
o es dues enques es coincideixen a assenyala que l’en én el 100% de la població, el pa la
el 99% , el sap llegi el 56,15% (Ma ín i al es, 1995) o el 53% (Eu omosaic), i que el sap
esc iu e el 10,38% (Ma ín i al es, 1995) o el 26% (Eu omosaic). Les di e ències an
ma cades pel que a especialmen a l’esc ip u a poden se p oduc e de les di e en s ca ego ies
de espos es dels es udis, al i com assenyala N. So olla (2003: 18). En qualse ol cas, les
dades són o ça colpido es, posi i amen , pel que a a les habili a s o als.
L’Acadèmia de la Llengua Valenciana a elabo a du an gene i eb e de 2004 una
enques a, Enques a sob e la si uació social del alencià 2004 (ESSV04), on es ac a a de
de e mina el coneixemen i l’ús del ca alà ( alencià), sense de ugi —com en els es udis
de la Ca alunya No d, l’Algue i Ca alunya (EULC03)— al es aspec es, com a a les ac i uds
sob e la llengua pel que a als immig an s, o la u ili a de la llengua en el u u . Igual que
l’EULC03 (que anali zem al següen apa a ), la mos a de població és a eali za a pa i
dels 15 anys, amb subjec es esiden s al País Valencià. En o al es an e 1.111 en e is es,
i els esul a s ob ingu s —òb iamen a pa i de dades decla ades pels subjec es— indi-
quen pe al conjun de o a la població —sense e dis inció en e zona ca alanopa lan i
cas ellanopa lan — que el 76% de la població majo de 15 anys en én el ca alà p ou bé o
pe ec amen ; el 53% és capaç de pa la -lo, si més no, amb su icien co ecció; el 47% po
llegi en ca alà; i, inalmen , el 25% po esc iu e’l. Aques es dades augmen en en la zona
ca alanopa lan , i disminueixen de o ma mol sensible en la zona cas ellanopa lan . A més,
en alguna zona o icialmen ca alanopa lan els pe cen a ges de comp ensió o al es edueixen
de o ma signi ica i a, com a a la de la egió o mada pel Baix Vinalopó, l’Alacan í, les
Valls del Vinalopó i la Ma ina Baixa, on la comp ensió de la llengua i la capaci a de pa la -
la amb su icien co ecció es edueixen al 66% i al 42% espec i amen . Passa el ma eix
amb la capaci a de lec u a i d’esc ip u a, que en aques a da e a zona es edueix al 36% i
al 18%, pe a cadascuna d’elles. Si enim en comp e la dis ibució pe eda , obem la dada
posi i a que la població en e 15 i 24 anys és la que é un pe cen a ge majo de comp ensió
o al (79,99%, en end e; i 58%, pa la ), de lec u a (70,81%) i d’esc ip u a (58,39%). Aques es
dades ambé es a ien ma isades segons les zones. Val a di que l’ESSV04 (2004: 12) eali za
ambé unes alo acions sob e l’e olució de 1983 a 2004 i cons a a l’augmen con inua en
la compe ència lingüís ica de la llengua du an els 10 p ime s anys a pa i l’en ada de la
llengua a l’ensenyamen . Cons a a anàlogamen , que a pa i de la dècada següen can ia
aques a endència de o ma nega i a —coinciden , en pa , amb el can i de colo polí ic de
la Gene ali a Valenciana— an en la comp ensió com en la pa la. L’única dada posi i a és
el man enimen de la compe ència esc i a, o i que com es po obse a é el sos e més
baix de o a l’enques a. L’in o me es a essò ambé de l’assigna u a penden que esul a
l’ús social de la llengua que ins i o ha con inua descendin de o ma p eocupan .
Tal com indica Joan-Albe Villa e de (2002), a les Illes Balea s s’han e di e sos
es udis (els anys 1993, 1996 i 1998) del Cen o de In es igaciones Sociológicas (CIS) que
apo en dades sob e les qües ions lingüís iques que ac em. Pe ò exis eix un es udi més
ecen eali za du an la p ima e a de 2002 pe la Conselle ia de P esidència del Go e n
de les Illes Balea s que dóna in o mació sob e algunes habili a s lingüís iques, en conc e
la d’en end e el ca alà, pa la -lo i esc iu e’l, deixan de banda la lec u a. Segons aques a
enques a, l’en én el 92,9%, el pa la el 76,7% i el sap esc iu e el 51,3%. Aques es dades
di e eixen, en alguns casos més de 15 pun s, de les ob ingudes pel cens de 2001 —que, pel
que a a les Illes Balea s, es oben en línia a la pàgina de l’Ins i u Balea d’Es adís ica
56
ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XVI
(IBAE)—. Segons aques es dades, en én el ca alà el 87,63%, el 60,2% el pa la, el 58,85%
el sap llegi i el 36,21% el sap esc iu e.
Malau adamen , en l’únic es a del món on la llengua ca alana és l’idioma o icial, An-
do a, no sembla que l’e olució de la llengua siga signi ica i amen més posi i a que a
al es llocs on eò icamen (i p àc icamen ) l’apa ell de l’es a en é una endència poc
a a o ido a. El Se ei de Polí ica Lingüís ica del Go e n d’Ando a a publica l’any 2000
els esul a s de l’enques a de 1999 i de la compa ació amb la de 1995. Segons aques es
dades, en én el ca alà el 94% de la població, el pa la el 87%, el llig el 80% i el sap esc iu e
el 67%. A a bé, en la compa ació amb les dades de 1995 esul a que l’e olució en l’ús del
ca alà en e la població d’Ando a de més de 14 anys e ela que l’espanyol ha passa a se
la llengua en què ha ap ès a pa la un pe cen a ge més al de població, men e que el ca alà
ha queda en segon lloc. En aques a línia, o i que el ca alà con inua essen llengua més
u ili zada a casa, baixa el seu ús i puja el de l’espanyol. A la eina, la si uació enca a és
pi jo , ja que hi ha un descens del ca alà i un augmen de l’espanyol com a llengua més
u ili zada.
L’enques a publicada com a Es adís ica d’usos lingüís ics a Ca alunya 2003 (EULC03)
(en el ma eix sen i que les enques es eali zades en el ma eix pe íode) és possiblemen una
de les més comple es que s’han eali za sob e els usos lingüís ics de la llengua ca alana en
un de e mina e i o i. Els con ingu s que es udia no solamen no es limi en als usos
lingüís ics en di e sos àmbi s i al coneixemen lingüís ic, sinó que ambé s’in e essa pe la
llengua habi ual, les ac i uds i ep esen ació social de la llengua, an de la població au òc ona
com espec e a la població es ange a, en e al es aspec es. L’àmbi de població de la
mos a es eali za a pa i dels 15 anys, i en el segmen de població que esideix en un
habi a ge amilia del e i o i de Ca alunya. La ecollida d’in o mació es a e mi jançan
una en e is a ele ònica alea ò ia, eali zada a pa i d’un llis a de elè ons ixos locali za s
a ni ell municipal, a l’indi idu de la lla amb la qual es con ac a. Pe al que la mos a os
ep esen a i a es an conside a les a iables de e i o i, àmbi u al o u bà, sexe i eda ; i
es an eali za un o al de 7.257 en e is es. Les dades, que com ja hem comen a incideixen
sob e o en l’ús de la llengua, e elen ( al com indica Pons i Vila, 2004 que en én la llengua
ca alana el 97%, la sap pa la el 85%, la sap llegi el 91% i la sap esc iu e el 62%. Aques es
dades di e eixen una mica de les elabo ades a pa i del cens de 2001 que, al seu o n,
assenyalen que l’en én el 94,5%, la pa la el 74,5%, la sap llegi la 74,4% i el sap esc iu e el
49,8%.
G à ic 1. Rep esen ació de les habili a s lingüís iques pe zones.
57
LA LLENGUA CATALANA EN EL MARC DE LES LLENGÜES MINORITZADES EUROPEES
El G à ic 1 p esen a un quad e esum de les qua e habili a s segons els e i o is. Pe a
les dades de les Illes Balea s, hem op a pe escolli les del cens de 2001, ja que incloïen els
pe cen a ges de la mos a que mani es a a que sabia llegi en llengua ca alana. Igualmen ,
hem escolli pel que a a la F anja les d’Eu omosaic, i pel que a a Ca alunya les més
ecen s.
L’elemen més colpido d’aques g à ic és l’es a de la llengua al País Valencià, on o i
eni una Llei i no ma i a especí ica pe al d’aconsegui una no mali zació, si més no del
coneixemen de la llengua, els esul a s s’ap open mol més al de zones del domini lingüís ic
que no enen aques ins umen que a les zones que en enen ambé un. To i així, la caiguda
es a ia ambé esmo eïda pe l’acció d’aques a llei, ja que bona pa de la població en a en
con ac e amb la llengua bàsicamen a a és del sis ema educa iu (Guzman i Caballe ,
1997). A a bé, cal insis i en el e que la si uació del País Valencià é mol a impo ància pe
a l’es a de la llengua ca alana en la mesu a que la seua població ep esen a ap oximadamen
el 34% del conjun de o s els e i o is del domini lingüís ic.
Des d’una pe spec i a global podem e nos es les opinions o mulades pe Pons i Vila
(2004) pel que a a l’es a de la llengua ca alana a o el domini lingüís ic: 1) enca a que
obem bosses més o menys g ans de desconeixemen del ca alà a o s els e i o is, aques es
bosses ampoc no indiquen que el ca alà no hi siga socialmen signi ica iu; 2) Hi són p esen s
o es di e ències en e les di e ses habili a s lingüís iques, com ambé en e els di e sos
e i o is.
En el ma c que cons i ueixen les llengües mino i zades eu opees, esul a ob i que els
e i o is de pa la ca alana, amb quasi 12 milions de pe sones, de les quals l’en enen quasi
10 milions (86,8%), la pa len uns 8 milions (70,6%), la saben llegi pe damun dels 8
milions (71,2%), i la saben esc iu e més de 5 milions de pe sones (45,4%) epa ides en
qua e es a s (Ando a, F ança, I àlia i Espanya), esul en un e i una eali a indiscu ibles.
Pe ò, o i la o ça signi ica i a del nomb e de pa lan s, se’ns susci a la següen qües ió:
ins a quin pun es em pa lan d’una llengua dinàmica, i al, que ac a de sob e iu e emp an
o s els ecu sos que é a l’abas ? T ac a em, doncs, de dona una espos a a aques a p e-
gun a en l’apa a següen .
3. La i ali a de la llengua ca alana: el cas d’In e ne
Una de les egles no esc i es, pe ò que cada egada sembla més eal, és que qualse ol
e , esde enimen , o ins i o ésse , que no apa eix a In e ne , no exis eix. In e ne s’ha
con e i en aques s escassos deu anys de ida, en la g an biblio eca, en la g an on . El seu
impac e ha es a an g an que ins i o ha gene a can is es uc u als en la elació
in e pe sonal. En aques os deu anys, In e ne ha e oluciona l’accés a o a mena de se eis,
eines, ecu sos, e c. Sembla, doncs, un espai immillo able pe copsa ins a quin pun la
llengua és i a i ep esen a més que un simple nomb e de pa lan s.
Pe anali za la si uació ac ual del ca alà a la e anyina cal eco da que, en aques a
jo en u de la xa xa, la p ime a pàgina de o l’Es a espanyol a se la de la Uni e si a
Jaume I, a l’es iu del 1994. Pe la ma eixa època a apa èixe de la mà de Vicen Pa al una
pàgina de la e is a El Temps on s’hi oba en ece cades les poc més de in pàgines que
exis ien. Un any desp és les pàgines ha ien augmen a a un cen ena i escaig, pe a gai ebé

58
ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XVI
quad uplica -se a l’any següen . L’any 2000, VilaWeb (www. ilaweb.com) a publica un
in o me sob e la p esència de la llengua ca alana a In e ne , on apa eixia classi icada com
a la dino ena llengua usada a la xa xa, amb un o al de 443.301 pàgines; és a di , en uns
pocs anys les pàgines en ca alà s’ha ien mul iplica exponencialmen . En aques ma eix
es udi es eclassi ica a les llengües elacionan les pàgines amb el nomb e de pa lan s, i en
aques segon cas la llengua ca alana passa a a la quinzena posició. Cal assenyala que la
p ime a e a l’anglès, la segona e a l’islandès i la in -i-qua ena l’espanyol. Això dóna una
idea de l’empen a amb la qual des de la comuni a de pa la ca alana s’ha ab aça aques a
no a eina, i de l’in e ès que dins d’aques a comuni a ha ien despe a aques es no es
ecnologies.
Pos e io men , l’any 2003, Jo di Mas a ac uali za aques l’in o me d’una o ma un
poc més acu ada. Cal a egi -hi que en aquell momen se suposa a que hi ha ia en e 9.000
i 12.000 milions de pàgines, pe ò els ce cado s en eali a no n’indexa en an es. Mas
(2003) a si ua el ca alà pel nomb e de pàgines, 2.926.550 (que s’ha ien mul iplica pe
cinc en es anys), en el lloc in -i- esè; i pel nomb e de pàgines i pa lan s en el in è lloc.
To i el can i de posició espec e a l’an e io in o me, Jo di Mas econeixia que no s’ha ia
p oduï cap e océs, sinó que aques can i e a p oduc e del e que els ce cado s del momen
enien més pàgines indexades —el ce cado All The Web podia iden i ica llengües que ins
aquell momen no s’ha ien ingu en comp e, com el c oa , o el ai, pe ci a només un
pa ell d’exemples— i en conseqüència es pa la a d’una mos a més g an amb uns algo ismes
de de ecció millo s.
Són mol es les essan s d’In e ne que es pod ien es udia en elació a la llengua ca a-
lana. Tanma eix, ens cen a em en es aspec es que compo en senzillamen el e
comunica iu: el p og ama i, la llengua dels usua is, la llengua de les pàgines de la xa xa; és
a di , la llengua del ecep o , la de l’emisso i la que adminis a el canal.
3.1. La llengua de la in e ície
El milions de pa lan s de llengua ca alana enen necessi a d’unes eines en la seua llengua
que els puguen pe me e iu e ambé en ca alà en aques àmbi . En aques sen i cal des a-
ca la asca de So ca alà (www.so ca ala.o g) com a mi jà pe a ansme e el p og ama i
necessa i en ca alà pe solca la e anyina, i més. So ca alà a néixe l’any 1997 i a l’any
següen a dona a la llum la aducció al ca alà del na egado de la casa Ne scape, el
Communica o 4.04, demos an ja l’a enció que me eixia la xa xa. Aques ma eix in e ès
es palesa ambé quan l’any 2001 a inicia la col·labo ació amb el ce cado Google pe
pode adui -lo al ca alà i, ins i o , pa icipa en l’adap ació del mo o de ce ques de
pàgines en ca alà. Així, So ca alà ha con inua aduin di e sos p og ames pe a la xa xa
com a a el paque de Mozilla, el na egado Fi e ox i el p og ama de co eu Thunde bi d, el
cu e mail (un p og ama de co eu), mIRC (un p og ama de xa ), l’NVU (un edi o de
pàgines web), Spyke (un p og ama de ele onia pe a in e ne ), l’Ope a 7 (un na egado ), i
un lla g e cè e a. A a bé, la seua asca no s’ha limi a a eines pe a In e ne sinó que ha
con inua en al es camps, com els de ges ió, d’educació, de llengua, d’o imà ica i el esul a s
dels quals ha es a la aducció al ca alà de p og ames com el OpenO ice, el p ocessado de
ex os Abiwo d, i el ges o de ulls de càlcul Gnume ic, o el sis ema ope a iu GNU/Linux.
59
LA LLENGUA CATALANA EN EL MARC DE LES LLENGÜES MINORITZADES EUROPEES
Aques a adap ació de p og ama i al ca alà s’es én ambé a al es col·lec ius que ambé
adap en i adueixen les cadenes de p og ames i els con ingu s al ca alà pe a PC, i pe a
al es no es eines, com a a els o dinado s de bu xaca (palmca .blogspo .com). En aques
da e camp, ac ualmen , la si uació del ca alà és di e en segons el sis ema ope a iu: Sis e-
ma Ope a iu Palm, el WindowsMobile-Pocke PC, o Symbian. Men e que amb Palm hi ha
32 p og ames en ca alà, pe a Pocke PC no n’hi ha més d’un pa ell. Cal a egi que cap dels
dos sis emes ope a ius és en ca alà.
3.2. La llengua del ecep o
A l’ho a d’anali za la llengua dels usua is a In e ne , el p ime obs acle que obem és
la manca de dades. Mol poques en i a s an es udis es adís ics sob e l’es a de la llengua a
la xa xa. A Calalunya enim di e sos es udis eali za s pe l’Ins i u d’Es adís ica de
Ca alunya (IDESCAT) del Depa amen d’Uni e si a s, Rece ca i Socie a de la In o mació,
en pa icula a a és de la Sec e a ia de Telecomunicacions i Socie a de la In o mació
(STSI) i l’EULC03 (que ja hem comen a an e io men en pa la de la compe ència dels
pa lan s). Malau adamen , a banda dels eballs elabo a s pe aques es en i a s, les dades
són mol comp ades.
Pe al d’esb ina l’es a de la llengua dels usua is a In e ne , enim es g ups de dades
que cal conside a : la llengua de la pàgina inicial d’en ada a la xa xa, la llengua emp ada
p edominan men en el co eu elec ònic i, inalmen , la llengua de les webs isi ades. Pel
que a a la llengua de la pàgina inicial d’en ada a la xa xa hem de di que segons L’EULC03,
du an l’any 2003, el 21,4% dels usua is que u ili zen la xa xa d’In e ne habi ualmen
enien la seua pàgina inicial en ca alà, el 66,2% en espanyol i el 12,4% en al es llengües.
La qual cosa é elació ambé amb la quan i a d’o e a de pàgines en espanyol que són
p esen s a la xa xa en con aposició a la de ca alà. Cal ecalca que en aques ma eix pe íode
l’o e a de pàgines en espanyol e a de 65.814.567 en on a les 2.926.550 en ca alà. Di
això, i pe e -nos una idea més exac a de la llengua dels usua is d’In e ne , aques es dades
cald ia elaciona -les amb el segon aspec e que esmen à em an e io men , la llengua en la
edacció de co eus elec ònics. En aques cas es de ec a un equilib i en la u ili zació del
ca alà i de l’espanyol. Els que esc iuen en ca alà o més en ca alà són un 33,7% i els que
esc iuen en espanyol o més en espanyol són un 34%. Finalmen , els que esc iuen pe igual
en ambdues llengües són un 15,4%. Tal com s’obse a al G à ic 2, el pes de la llengua
ca alana es a sen i en el momen que la decisió depèn de l’usua i i no de l’o e a exis en .
G à ic 2. Rep esen ació de les dades d'EULC0 3 segons la llengua de la pàgina
inicial i la llengua emp ada en els missa ges de co eu.
60
ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XVI
En e i a , aques es dades ambé cald ia ma isa -les amb la in oducció de la a iable
e i o i. En aques cas, es p odueix una si uació semblan a la que es dóna amb la
compe ència lingüís ica, ja que, espec e a la llengua emp ada en els missa ges de co eu,
un ús del ca alà in e io a l’ús en espanyol només es dóna en l’àmbi me opoli à de Ba ce-
lona i s’iguala en el cas del Camp de Ta agona. A la es a de Ca alunya l’ús del ca alà és
cla amen supe io .
Finalmen , pel que a a la llengua de les webs isi ades, segons l’Enques a a les lla s
sob e equipamen s i l’ús de les ecnologies de la in o mació i la comunicació a Ca alunya
2003, eali zada pel DURSI i l’IDESCAT, el 37,2% d’usua is ha isi a pàgines en ca alà,
el 83,4% en espanyol i el 31,8% en anglès. En aques sen i és especialmen p eocupan la
in olució del pe cen a ge d’usua is que isi en webs en ca alà, ja que l’any 2001 a iba a
gai ebé al 49%, com d’al a banda ha passa amb l’anglès, men e que l’espanyol s’ha
man ingu es able. To i així, aques a da allada espec e a les dades ob ingudes en pe íodes
an e io s, po ha e -se dona segons sugge eix el ma eix DURSI pels can is en la o mulació
de la p egun a en l’enques a.
3.3. La llengua de l’emisso
A l’ho a de de e mina un en o n que can ia àpidamen , amb pàgines que apa eixen i
desapa eixen, ui de empes es con ulsi es o simplemen dels can is p og essius i g aduals
que hi ha a la supe ície del plane a In e ne , anma eix exis eixen un pa ell de on s
des acades: el ba òme e del WICCAC (Webmàs e s Independen s en Ca alà, de Cul u a i
d’Àmbi s Cí ics) (wiccac.o g) i les enques es del DURSI. El WICCAC a inicia la seua
ac i i a a pa i de juny de 2002 amb l’elabo ació d’un es udi sob e l’ús del ca alà a les
webs de g ans emp eses i o gani zacions adicades a Ca alunya i a al es llocs de pa la
ca alana. Aques es udi, ac uali za pe iòdicamen , és el Ba òme e d’ús del ca alà a In e ne
(wiccac.o g/ba ome e.h ml). Bàsicamen , el ba òme e classi ica dues mil pàgines web
dis ibuïdes en una axonomia de 35 sec o s. To i que la g an majo ia es oben ag upa s
so a epíg a s cla amen de ini s (Uni e si a s; Església; Espo s; Cinema; Po als d’In e ne ;
Caixes, bancs i en i a s inance es, e c.), al es, els menys, malau adamen esul en més
ambigus o excessi amen conc e s ( ins i ca es o alimen ació i begudes). Igualmen hi ha
í ols de ca àc e geog à ic que e isen o a una zona, com a a el País Valencià o les Illes
Balea s. Aques es e ique es geog à iques inclouen en mol es ocasions pàgines que apa eixen
ambé en al es g ups (el València C.F. o el Vila- eal C.F., s’inclouen en Espo s), o i que
en alguns casos no se segueix aques c i e i (Bancaja apa eix només al País Valencià i no en
el g up de Caixes, bancs i en i a s inance es). Deixan de banda aques s de alls, el ba òme e
é una g an u ili a pe anali za la llengua emp ada i de cap mane a menys é els esul a s
ob ingu s.
Exis eix la idea p ou gene ali zada que, en elació al nomb e de pa lan s, la si uació del
ca alà a In e ne po esul a sa is ac ò ia. Tanma eix, la p esència del ca alà a ia segons
els di e sos sec o s. Resul a cla que, men e l’àmbi de l’ensenyamen és mol p ocliu a
l’ús de la llengua ca alana ( ins i o amb el ca alà com a llengua d’engegada de la pàgina),
hi ha al es sec o s, com el de les emp eses, on aques a p esència és, si més no, insu icien ,
al com ho assenyala Sole (2003, 2004). En el cas de les emp eses alencianes la si uació
61
LA LLENGUA CATALANA EN EL MARC DE LES LLENGÜES MINORITZADES EUROPEES
és amb o a segu e a o ça nega i a. En el eball de M. Monso iu (1999), de les 1.000
p ime es emp eses alencianes pe o d e de olum de ac u ació, l’1,7% enien el ca alà
( alencià) com a opció de llengua. Aques es dades han millo a mol pel que a a les emp eses
ca alanes, o i que, la llengua de les webs de les emp eses ca alanes és, a dia d’a ui,
majo i à iamen en espanyol. Segons l’Enques a sob e la pene ació de les TIC a les
emp eses de Ca alunya 2003, el 91,5% de les emp eses enen la pàgina web en espanyol i
el 53,3% la enen ambé en ca alà; òb iamen exis eix un 46,7% d’emp eses on el ca alà és
o almen absen . Si s’hi in odueix, pe ò, la a iable dimensió de l’emp esa, a g ans e s,
la si uació can ia una mica. Així, men e a les emp eses d’en e 1 i 9 eballado s en el 93%
dels casos la llengua és bàsicamen en espanyol, de les 21.000 emp eses de més de 10
eballado s amb web (54,8%), els pe cen a ges de les que enen l’espanyol com un dels
seus idiomes descendeixen al 89,3% i l’opció en ca alà augmen a ins al 48,3%. Finalmen ,
cal di que el 61,7% de les g ans emp eses enen la llengua ca alana en la seua web. No
obs an això, segons l’ac i i a emp esa ial l’ús del ca alà ambé és mol di e s. Així, al
com indica l’Enques a sob e la pene ació de les TIC a les emp eses de Ca alunya 2003,
els sec o s on la p esència del ca alà és majo són els educa ius, els de elecomunicacions,
sani a is, inances, se eis p o essionals i ècnics; i on és meno és en els sec o s indus ials,
de ma e ials elèc ics i ma e ials de anspo . Sole (2004), en el esum de les dades de
2003, indica un sec o del ba òme e del WICCAC on l’ús del ca alà a les pàgines web és
inexis en , en conc e el de l’au omòbil. Malau adamen , aques a si uació no sembla que
haja can ia mol si es mi en els esul a s del ba òme e del WICCAC de inal de juliol de
2005, on els ma eixos sec o s con inuen amb les ma eixes mancances.
En con aposició a l’escassa p esència del ca alà, al es en i a s com pe exemple les de
l’adminis ació, enen una p esència de la nos a llengua mol sa is ac ò ia, o i que aques a
a i mació al pe a Ca alunya i les Illes, i no an pe a la Gene ali a Valenciana que p e-
sen a una cla a manca de no mali zació de les webs al ca alà ( alencià). L’any 2003, Vilaweb
a eali za un in o me sob e el ca alà a les webs de la Gene ali a Valenciana i d’o ganismes
més o menys elaciona s, en què indica que més del 30% de les conselle ies de la Gene ali a
només enen la pàgina en espanyol (Conselle ia de Sani a , Conselle ia d’Ag icul u a, Pes-
ca i Alimen ació, Conselle ia de Benes a Social), i un al e 30% no enen igual a en e les
llengües sinó que p edomina l’espanyol sob e el ca alà ( alencià). De la es a d’en i a s
anali zades i elacionades d’alguna mane a amb la Gene ali a (Cas elló Cul u al, IVEX,
IVIA, Ins i u Valencià de Finances, Cen e Reina So ia, e c.), gai ebé el 60% no enen
pàgina en ca alà ( alencià), això sí, algunes la enien en anglès. L’any 2005, du an l’agos ,
ja s’ha ien p oduï alguns can is en les pàgines d’algunes Conselle ies (no en les de les
en i a s esmen ades abans), de o ma que la Conselle ia d’Ag icul u a, Pesca i Alimen ació
ja disposa a ambé de la pàgina en la nos a llengua, a di e ència de les de les al es dues
Conselle ies. Aques a polí ica “e à ica”, pel que a a la no mali zació de la llengua a In e ne ,
con as a amb el e que en el ma eix pe íode, el Síndic de G euges del País Valencià ins a
l’Ajun amen de l’Alco a a compli amb la llei i inclou e el ca alà ( alencià) en la seua
pàgina web (Le an e, 21 d’agos de 2005, pàg. 13). D’aques a o ma li eco da al consis o i
de l’Alco a:
[...] no hay duda sob e la mani ies a obligación de las adminis aciones
públicas, an o au onómicas como locales, de adecua desde un pun o de