•
Flexibili a i ipus d'emp eses
MARIA
RIPOLLÉS
Uni e si a
Jaume
1
T adicionalmen
s'ha
accep a la idea que
les
Pe i es iMi janes Emp eses (PI-
MEs
d'a a
enda an ) cons i ueixen, gene almen , un col.lec iu emp esa ial do a
d'una
lexibili a majo que les G ans Emp eses (des
d'a a
GEs).
Aques a a i mació no deixa de se un apic, ipe
an
no
és
o almen ce a,
aó pe la qual
s'hau a
de ma isa ,
ja
que les GEs comp en ambé amb elemen s
que les do en
d'una
ce a lexibili a .
En
aques pun plan egem
el
nos e eball, de inin , en p ime lloc, els con-
cep es in oluc a s: les PIMEs,
les
GEs ila ca ac e ís ica de lexibili a aplicada
ales emp eses; en segon lloc, elaciona em les o mes de lexibili a amb
el
amany
de les emp eses;
i,
inalmen , acla i em pe que s'associa
les
PIMEs amb la
lexibili al.
CONCEPTES GENERALS
Dona
una
de inició de
PIME
és
una
asca delicada ino exemp a de polemica.
En
e ec e,
es
a
impossible
oba
una
de inició única iuni e salmen accep ada.
Ac;a
és
així pe que aques col.lec iu emp esa ial es a o ma pe un conjun d'em-
p eses de ca ac e ís iques mol he e ogenies,
ja
que engloba emp eses que
pe anyen adi e sos sec o s d'ac i i a , adi e ses ases del p océs p oduc iu o a
di e sos paisos. Pod íem a egi -hi que una de inició, en
an
que concep uali za-
ció es a ica, no s'ajus a ales ca ac e ís iques can ian s de
les
PIMEs amb
el
pas
del emps;
és
pe aixa que qualse ol de inició d'aques es emp eses
s'hau ia
d'ac-
uali za en unció de les modi icacions empo als (1).
Si
hagué em de
dona
una de inició de
PIME
pod íem basa -nos en c i e is
quan i a ius (2)
i/o
en c i e is quali a ius
(3).
Els c i e is quan i a ius p esen en
1.- Més
enca a,
alguns
au o s
qües ionen la necessi a
d'una
de inició de
PIME.
Pe
aaques s
au o s
al de inició espon únicamen amo ius academics.
O'al es
a gumen en
que no
dona -ne
una de-
inició és
una
isió miop del
p oblema
que no
pe me
iden i ica aques col.lec iul emp esa ial ni,
conseqüen men , es udia iplan eja solucions p ac iques als seus p oblemes ( eu e
HERTZ;
1982).
2.- Els c i e is
quan i a ius
més u ili za s són:
el
nomb e
de eballado s,
el
olum de endes, els ons
p opis, els bene icis, els ac ius i
el
capi al in e i .
Podem
obse a
exemples de de inicions
quan-
i a i es en NAVAS
LÓPEZ
(1981).
I'a an a ge de se més objec ius, pe o es an manca s de alidesa uni e sal puix de-
penen, en e d'al es aspec es, de
les
ca ac e ís iques del sec o indus ial idel país
on
s'ubiquen les emp eses conside ades. Els c i e is quali a ius
es
ixen en
les
ca-
ac e ís iques in ínsiques, aó pe la qual són més amplis icomp en amb alidesa
uni e sal; anma eix, I'aplicació d'aques s c i e is, sob e o en la eali zació d'in-
es igacions empí iques, descansa en I'opinió ijudici de I'in es igado , la qual co-
sa els
a
més subjec ius.
Com
que
el
nos e es udi no es basa en un eball de camp, conside em més
ap opia u ili za
una
de inició quali a i a que ens pe me a homogenei za
les
de-
inicions de les in es igacions empí iques que es udiem.
Així, doncs, conside em
PIME
o a
emp esa la p opie a de la qual
és
inde-
penden -no pe any acap g up inance
ni
come cial-, sol ope a en
una
única
ac i i a , la di ecció es a inculada aun deis seus p opie a is- sen els p ocessos
de di ecció poc so is ica s- posseeix
una
eduida
quo a
de me ca en elació als
seus compe ido s- no
domina
en
el
sec o en que ope a-
é
di icul a s pe accedi
a inanciació aliena alIa g e mini
i,
inalmen , no disposa de pe sonal especiali za .
Una ol a de inida la PIME, delimi a que
és
una
GE se'ns p esen a menys
p oblemMic. Pe eliminació,
una
GE
és
o a
emp esa de p opie a p i ada, les ca-
ac e ís iques i
el
uncionamen de la qual no es co esponga amb
el
conside a
pe ales PIMEs.
Quan
ala 1exibili a , hem d'assenyala que, aplicada a
les
emp eses, implica
accep a la idea que I'en o n ambien al
on
desen olupen la seuaac i i a
es
ca ac-
e i za pe un ele a g au de u bulencia.
Un en o n u bulen
és
complex, dinamic iince . Complex pe que es a o ma
pe mol s elemen s di e en s en e ells i o amen in e elaciona s, de mane a que
no
es
po
sabe amb segu e a quina se a la seua eacció da an
les
accions de
les
emp eses. Dinamic en
an
que els can is que en ell
es
p odueixen són apids, p o-
unds i eqüen s. Ince : com que els enomens que hi enen
1I0c
són
cada
ol a
més no edosos - enen menys onamen en
el
passa - is'o iginen en mol s camps,
l'expe iencia passada, sense pe d e
o
el
seu alo , no se eix pe analogia oex a-
polació pe aen on a -se al pe ind e
(4).
Da an
d'un
en o n u bulen ,
les
emp eses
es
oben,
d'una
banda, amb
el
e que
s'ha
eduü
el
emps disponible pe a eacciona da an els d as ics can is
sob e ingu s; d'al a, que
el
emps de espos a necessa i augmen a
ja
que, no soIs
s'ha
de c ea la capaci a
adequada
pe a espond e, sinó que, amés, l'execució
deIs p og ames -pe ac a -se
d'una
expe iencia sense p eceden s en l'emp esa- de-
mana
més emps (ANSOFF; 1985).
To al;o
é
una doble implicació en
les
ca ac e ís iques i uncionamen de
les
emp eses.
En
p ime
1I0c,
aques es han de ind e
una
o ien ació ex e na: la igi-
134
ANUARI
DE
L'AGR
PACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
11
3.- Els c i e is
quali a ius
més
comuns
són:
el
ipus de
p opie a
idi ecció, la posició en
el
me ca
iI'accés al me ca alie de capi als alla g e mini.
RODRÍGUEZ
BRION (1981), BAU
CARPI
(1979)
y
BARREYERE
(1978),
en e
d'al es,
ens
p oposen
de inicions quali a i es.
4.-
Pe
con aposició, un
en o n
es able s'iden i ica pel p edomini de can is sis emil ics: menulS, a-
milia s io igina s
g adualmen
a
pa i
del passa
(MAKRIDAKIS
i
HÉAU;
1983).
•
FLEXIBILlTAT
1
TlPUS
D'EMPRESES
1 )
lancia
d~
l'en o n,
p.e~
,al
~e
de ec a els signes que ens indiquen que s'hi p oduini
un can l. Aques a IgIlancIa ha de e -se amb ce a assidui a ide mane a sis ema-
ica, no in ui i amen ide o ma amada.
De
e
la alidesa deis p ocessos in o mais d'analisi de l'en o n
e
condiciona-
da
pe :
-la cul u a es a egica del di ec iu,
-
el
pode d'obse ació, i
-
les
es iccions p opies de la in uició il'expe iencia (GLUECK;
1984).
1,
en segon lloc, un en o n u bulen eque eix que les emp eses siguen lexi-
bles. En aques sen i MASCARENHAS
(1981)
ens p oposa un model que es udia
les elacions lexibili a en on de igidesa, i u bulencia en on d'es abili a en
les emp eses. Mi janc;an la combinació d'aques s elemen s s'ob enen qua e si-
uacions di e en s que podem oba , no simul aniamen , en qualse ol emp esa ( eu-
e
igu a
1).
Dues d'aques es si uacions poden de ini -se com aincompa ibles i
epe cu eixen en una pe dua de bene ici de l'emp esa (ines able- ígida, es able-
lexible) en necessa i p end e mesu es pe al de co egi -les.
Les
al es dues co-
esponen acasos en que
es
dóna
una elació de compa ibili a , bé pe que els en-
o ns es ables pe me en que
les
emp eses ígides inguen bene icis supe io s basa s
en
les
economies d'escala, obé pe que
les
emp eses lexibles són capaces d'adap a -
se
als can is
d'un
en o n u bulen ob enin així impo an s a an a ges en on deis
seus compe ido s.
ENTORN
ESTABLE
.--_F_L_E_X_IB_IT_I_TA_J"
__
,.......-
__
R_I_G_ID_E_S_A
__
--,
ENTORN TURBULENT
Fon : MASCARENHAS
(1981)
INCOMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
INCOMPATIBLE
Aques esul a ha es a ecolza pe nomb oses in es igacions empí iques; con-
c e amen , ien
el
camp de
les
PI
MEs, podem ci a -ne: BURT
(1985)
iSMITH i
FLECK (1987), en e d'al es.
La lexibili a p opo ciona ales emp eses
el
emps necessa i pe a espond e
als can is de l'en o n
i/o
edueix
el
cos de la espos a il'impac e ela iu
d'un
succés. El p oblema de la lexibili a consis eix, pe an , aman ind e
el
o al de
disminució de bene ici més
els
cos os de l'adap ació
el
més baix possible. En cas
que una emp esa s'en on e auna opo uni a ,
el
p oblema adica en op imi za
el
bene ici po encial menys
els
cos os de l'adap ació.
La lexibili a po ob ind e's de dues mane es:
-Ac i a. Implica espond e amb
el
mínim cos possible ales pe u bacions
íII _
de l'en o n.
Les
no es exigencies d'aques poden demana can is en o s els ni ells
je uquics
(5).
En p ime lloc, una emp esa ha de se capal; de modi ica
les
ca-
ac e ís iques que de ineixen
el
ni ell es a egic, les es a egies, l'equip di ec iu i
els p ocessos de di ecció; en segon lloc, po se siga necessa i, independen men
que
es
p oduesca
el
can i es a egic, modi ica
les
seues decisions ac iques; inal-
men , iindependen men de
les
a iacions deis ni ells an e io s, la si uació po
demana can is ope a ius.
Des d'aques
pun
de is a, una emp esa sois po conside a -se lexible quan
siga capal; de modi ica apidamen els ni ells necessa is pe aaconsegui l'adap-
ació emp esa-en o n (KRIJIEN;
1979).
-
Passi a.
Consis en alimi a l'impac e que aques es pe u bacions enen sob e
l'emp esa. Pe aixo
és
necessa i que
les
emp eses inguen su icien s ecu sos inan-
ce s, ecnics ihumans.
Aques es dues ies
ja
o en ano ades pe ANSOFF
(1976)
quan pa la a de l'exis-
encia
d'una
lexibili a in e na i
d'una
al a ex e na. La p ime a busca a minimi -
za l'abas de la ca as o
e
(6); la segona, p opo ciona un esmo eido pe apo-
de eacciona -hi.
Po obse a -se que la lexibili a in e na
es
co espon amb l'en ocamen ac iu
il'ex e na amb
el
passiu; enca a que ANSOFF
(1976)
dis ingeix dos ipus de lexi-
bili a ex e na: l'ag essi a, que consis eix en minimi za l'impac e nega iu
d'una
ca as o
e;
ila de ensi a, que ac a d'ap o i a
al
maxim
els
aspec es posi ius
d'una
si uació de c isi mi janl;an la pa icipació de
les
emp eses en
les
inno acions.
136
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
11
FLEXIBILITAT 1TIPUS D'EMPRESES
Podem di que acausa de la mancanl;a de ecu sos ide ca e a d'ac i i a s poc
di e si icades que ca ac e i zen
les
PIMEs, aques es enen poca capaci a pe a
e-
dui l'impac e nega iu deis can is de l'en o n; anma eix,
les
g ans emp eses, com
que solen ind e majo a ie a de negocis amb dis in es ecnologies imajo quan-
i a de ecu sos disponibles
es
p esen en com amés capaci ades pe a edui l'im-
pac e ela iu
d'un
succés.
Les
g ans emp eses gaudeixen, gene almen ,
d'una
ma-
jo
lexibili a ex e na de ensi a.
Quan ala possibili a de pa icipa en les no es inno acions, hem de di que
o s dos col.1ec ius enen aspec es que els a a o eixen.
Les
g ans emp eses comp en amb majo s ecu sos, an inance s com humans,
pe a ans o ma icome ciali za
les
inno acions que
es
p odueixen; en can i, en
les
PIMEs, acausa del ca ac e inno ado de l'emp esa ildi ec iu ial clima de
a-
milia i a que sol egna en l'o gani zació ique anima
el
ca ac e c ea iu de la
es-
a
deis memb es, enen una impo an capaci a inno ado a.
5.- Tanma eix,
si
un en o n
és
es able,
les
emp eses poden adap a -s'hi modi ican simplemen
els
seus
p ocessos ope a ius (YOSHIHARA; 1983).
6.- Quan ANSOFF pa la de ca ils o e
es
e e eix als can is que
es
p odueixen al'en o n de l'emp e-
sa; can is que aques a ho po con ola ique poden posa en pe ill la seua supe i encia.
c
FLEXIBILlTAT
I
TIPUS
D'EMPRESES
137
•
Finalmen , la lexibili a in e na, ocapaci a pe aadap a -se nipidamen als
can is
de
l'en o n,
exigeix
d'una
o gani zació dispos a aaccep a
els
can is necessa-
is, en
els
seusp ocessos ien
les
seues es uc u es, pe
a e
on ala no a si ua-
ció; pe o ambé eque eix uns p ocessos adminis a ius senzills amb ce a cen a-
li zació de pode , una es uc u a o gani za i a poc o mali zada pe ae i a els
e a ds en la p esa de decisions, iun equip p oduc iu que,
si
l'ac i i a ho pe me ,
puga ind e un
ús
al e na iu (EPPINK;
1978).
Les
emp eses han
de
comp a amb p ocessos d'adminis ació lexibles, en e-
nen aques s com «aquells que indueixen p og ames
es a i~gics
inno ado s, bus-
quen can is en la polí ica ma eixa, ecompensen
el
desen olupamen de po encial
pe acan is u u s més que pe aexecucions acu e mini, icomp enen
els
ona-
men s de
les
ca ac e ís iques de pode ide cul u a dins de l'o gani zació pe que
aques s són
els
p incipals gene ado s de la seua lexibili a » (Taba oni iJa niu;
1983).
L'adminis ació lexible ha
de
ca ac e i za -se pe la olun a d'accep a can is
en
les
seues polí iques, objec ius, es uc u es, e c.; ino ac a d'e i a -los com
si
es
ac a a de la pi jo cosa que puga succei auna emp esa. Sois així una emp esa
po assegu a -se l'equilib i amb
el
seu en o n; equilib i
capac;;
de
ga an i la supe -
i encia il'exi en en o ns u bulen s.
A a
bé,
una adminis ació lexible ha de complemen a -se amb es uc u es o -
gani za i es lexibles ambé.
Les
PIMEs es an més capaci ades que
les
g ansem-
p eses pe aaconsegui aques a lexibili a
ja
que posseeixen:
-majo unanimi a ;
-majo mobili a ;
- i majo po encial inno ado pe a espond e als can is de l'en o n.
Majo unanimi a pe que
les
PIMEs es an o mades pe poques pe sones i
el
seu equip di ec iu no sol excedi de 2 o
3,
de mane a que
és
ela i amen senzill
aconsegui la unanimi a en la p esa de decisions.
Majo mobili a en an que una PIME po al e a
el
seu umb amb p ou api-
desa,
ja
que
els
memb es que la composen a iben al'aco d en un edui pe íode
de emps.
Majo po encial inno ado ,
ja
que pe que s'accep e
una
idea e oluciona ia
s'ha
de
con ence aun nomb e meno de pe sones; amés, en aques es emp eses
exis eix un clima que a a o eix la c ea i i a de o s
els
seus memb es icomp en
amb
el
ca ac e inno ado de H<en ep eneu » (McMILLAM;
1975).
COM ACONCLUSIÓ
¿Pe que, gene almen , s'associa
les
PIMEs amb la lexibili a si, com hem is ,
aques a
es
elaciona an amb
les
GEs com amb
les
PIMEs?
Pe a espond e aques a p egun a
s'ha
de
ind e p esen
el
concep e d'en o n
u bulen o En e ec e, edui l'impac e que aques po ind e sob e
el
uncionamen
de
les
emp eses, sense se poc, no
es
su icien pe aga an i la supe i encia en
aques es ci cums ancies. És necessa i, doncs, que aques es emp eses siguen capa-
ces
de modi ica
les
seues es uc u es ip ocessos amb senzillesa i apidesa pe a
espond e a
les
imp o isacions de l'en o n.

BIBLIOGRAFIA
De
e , possei ecu sos inance s icapaci a pe adi e si ica ac i i a s
és
una
ga an ia pe aen on a -se acan is alea o is,
si
no s'hi es a in e namen p epa a ;
pe o, una ol a esmo el
el
colp,
és
necessa i eacciona iadap a -se
al
nou en-
o n,
si
es
ol
man ind e la en abili a alla g e mini. És ací on
les
GEs comp en
amb incon enien s que els impideixen una ees uc u ació apida, com són unes
es uc u es o gani za i es mol especiali zades, complica s sis emes d'in o mació
op ocessos de decisió di ícilmen al e ables.
Com a i ma PEETERS, «les es uc u es pe les quals hui
es
egeixen la majo-
ia de
les
g ans emp eses an se dissenyades acomenc;amen de segle pe acon-
ola ope acions de p oducció en massa so a condicions es ables iamb ecnologia
p imi i a. A a no són més que apa ells pe e sos ides uc o s d'inicia i es com-
ple amen enyi s amb
les
necessi a s compe i i es del p esen ». (PEETERS;
1989).
En
can i, la majo ia de
les
PIMEs poden ees uc u a es o c;os amb majo
agili a ,
ja
que disposen
d'una
majo lexibili a in e na i
és
ací
on
adica l'a an-
a ge de
les
PIMEs a
les
GEs pe acompe i en en o ns conside a s u bulen s.
ANSOFF,
H.: La Es a egia
de
la
Emp esa, Ed. Uni e sidad
de
Na a a, 1975.
DECLERCK,
R.
P.
YHAYES, R.L.: El Plan eamien o Es a égico, Ed. Deus o, 1983.
ANSOFF,
H., La Di ección y
su
ac i ud an e
el
en o no, Ed. Deus o, 1985.
BARREYRE,
P.:
La Pequeña yMediana Emp esa en e
al
cambio, Ed.
Hispano
Eu opea,
1978.
BAU
CARPI,
E:
«La
pequeña
y
mediana
emp esa
en e al
cambio»
en Bole ín
de
Es udios Económi-
cos, 92 (1979).
BURT, D.:
«Planning
and
pe o mance
in
aus alian
e ailing» en Long ange planning,
1985.
EPPINK,
J.:
«Planning
o s a egic lexibili y» en Long ange planning,
1978.
GLUECK:
S a egic managemen and business policy, Ed.
Mc
G aw-HilI, 1984.
HERTZ,
L.:
In
Sea ch small business de ini ion, Ed. Uni e si y P ess
o
Ame ica
Inc., 1982.
KING,
W.
y
CLELAND,
D.:
S a egic planning and managemen handbook, Ed. Van
Nos and,
1983.
KRIJIEM:
«The lexible
i m»
en Long ang pIanning,
1981.
MAKRIDAKIS,
S.
yHEAU,
D.;
«The e olu ion
o
s a egic
planning
and
managemen
s a egies» en
King
W.
y
Cleland
D., 1983.
MARCARENHAS:
«Planning
o lexibili y» en Long ange planning,
1985.
McMILLAN:
«S a egy
and
lexibili y in
he
smalIe business»
en
Long ange planning,
1985.
NAVAS
LOPEZ:
«La
p oblemá ica
de
la
pequeña
y
mediana
emp esa»
en
Al a Di ección,
1981.
PEETERS,
T.:
Del caos a
la
excelencia, Ed. Folio S.A., 1989.
RODRIGUEZ
BRION:
«La
pequeña
y
mediana
emp esa»
en Al a di ección,
1981
McMILLAN:
«S a egy
and
lexibili y in he smalIe business» en Long ange planning,
1985.
NAVAS
LOPEZ:
«La
p oblemá ica
de
la
pequeña
y
mediana
emp esa»
en
Al a
di ección,
1981.
SMITH,
J.G. y
FLECK,
V.:
«Business s a egies in smalI high echnology
companies»
en Long ange
planning, 1987.
TABATONI Y
JARNIU:
«La
dinámica de
no mas
en la adminis ación es a égica» en
Anso
e al. 1983.
YOSHIHARA:
«Hacia
un
concep o
comp ensi o del
compo amien o
es a égico
de
adap ación
de
las
emp esas»
en
Anso
e al. 1983.
-
7
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BüRRIANENCA
DE
CULTURA,
11
138