Flexibilitat i tipus d'empreses

• Flexibili a i ipus d'emp eses MARIA RIPOLLÉS Uni e si a Jaume 1 T adicionalmen s'ha accep a la idea que les Pe i es iMi janes Emp eses (PI- MEs d'a a enda an ) cons i ueixen, gene almen , un col.lec iu emp esa ial do a d'una lexibili a majo que les G ans Emp eses (des d'a a GEs). Aques a a i mació no deixa de se un apic, ipe an no és o almen ce a, aó pe la qual s'hau a de ma isa , ja que les GEs comp en ambé amb elemen s que les do en d'una ce a lexibili a . En aques pun plan egem el nos e eball, de inin , en p ime lloc, els con- cep es in oluc a s: les PIMEs, les GEs ila ca ac e ís ica de lexibili a aplicada ales emp eses; en segon lloc, elaciona em les o mes de lexibili a amb el amany de les emp eses; i, inalmen , acla i em pe que s'associa les PIMEs amb la lexibili al. CONCEPTES GENERALS Dona una de inició de PIME és una asca delicada ino exemp a de polemica. En e ec e, es a impossible oba una de inició única iuni e salmen accep ada. Ac;a és així pe que aques col.lec iu emp esa ial es a o ma pe un conjun d'em- p eses de ca ac e ís iques mol he e ogenies, ja que engloba emp eses que pe anyen adi e sos sec o s d'ac i i a , adi e ses ases del p océs p oduc iu o a di e sos paisos. Pod íem a egi -hi que una de inició, en an que concep uali za- ció es a ica, no s'ajus a ales ca ac e ís iques can ian s de les PIMEs amb el pas del emps; és pe aixa que qualse ol de inició d'aques es emp eses s'hau ia d'ac- uali za en unció de les modi icacions empo als (1). Si hagué em de dona una de inició de PIME pod íem basa -nos en c i e is quan i a ius (2) i/o en c i e is quali a ius (3). Els c i e is quan i a ius p esen en 1.- Més enca a, alguns au o s qües ionen la necessi a d'una de inició de PIME. Pe aaques s au o s al de inició espon únicamen amo ius academics. O'al es a gumen en que no dona -ne una de- inició és una isió miop del p oblema que no pe me iden i ica aques col.lec iul emp esa ial ni, conseqüen men , es udia iplan eja solucions p ac iques als seus p oblemes ( eu e HERTZ; 1982). 2.- Els c i e is quan i a ius més u ili za s són: el nomb e de eballado s, el olum de endes, els ons p opis, els bene icis, els ac ius i el capi al in e i . Podem obse a exemples de de inicions quan- i a i es en NAVAS LÓPEZ (1981). I'a an a ge de se més objec ius, pe o es an manca s de alidesa uni e sal puix de- penen, en e d'al es aspec es, de les ca ac e ís iques del sec o indus ial idel país on s'ubiquen les emp eses conside ades. Els c i e is quali a ius es ixen en les ca- ac e ís iques in ínsiques, aó pe la qual són més amplis icomp en amb alidesa uni e sal; anma eix, I'aplicació d'aques s c i e is, sob e o en la eali zació d'in- es igacions empí iques, descansa en I'opinió ijudici de I'in es igado , la qual co- sa els a més subjec ius. Com que el nos e es udi no es basa en un eball de camp, conside em més ap opia u ili za una de inició quali a i a que ens pe me a homogenei za les de- inicions de les in es igacions empí iques que es udiem. Així, doncs, conside em PIME o a emp esa la p opie a de la qual és inde- penden -no pe any acap g up inance ni come cial-, sol ope a en una única ac i i a , la di ecció es a inculada aun deis seus p opie a is- sen els p ocessos de di ecció poc so is ica s- posseeix una eduida quo a de me ca en elació als seus compe ido s- no domina en el sec o en que ope a- é di icul a s pe accedi a inanciació aliena alIa g e mini i, inalmen , no disposa de pe sonal especiali za . Una ol a de inida la PIME, delimi a que és una GE se'ns p esen a menys p oblemMic. Pe eliminació, una GE és o a emp esa de p opie a p i ada, les ca- ac e ís iques i el uncionamen de la qual no es co esponga amb el conside a pe ales PIMEs. Quan ala 1exibili a , hem d'assenyala que, aplicada a les emp eses, implica accep a la idea que I'en o n ambien al on desen olupen la seuaac i i a es ca ac- e i za pe un ele a g au de u bulencia. Un en o n u bulen és complex, dinamic iince . Complex pe que es a o ma pe mol s elemen s di e en s en e ells i o amen in e elaciona s, de mane a que no es po sabe amb segu e a quina se a la seua eacció da an les accions de les emp eses. Dinamic en an que els can is que en ell es p odueixen són apids, p o- unds i eqüen s. Ince : com que els enomens que hi enen 1I0c són cada ol a més no edosos - enen menys onamen en el passa - is'o iginen en mol s camps, l'expe iencia passada, sense pe d e o el seu alo , no se eix pe analogia oex a- polació pe aen on a -se al pe ind e (4). Da an d'un en o n u bulen , les emp eses es oben, d'una banda, amb el e que s'ha eduü el emps disponible pe a eacciona da an els d as ics can is sob e ingu s; d'al a, que el emps de espos a necessa i augmen a ja que, no soIs s'ha de c ea la capaci a adequada pe a espond e, sinó que, amés, l'execució deIs p og ames -pe ac a -se d'una expe iencia sense p eceden s en l'emp esa- de- mana més emps (ANSOFF; 1985). To al;o é una doble implicació en les ca ac e ís iques i uncionamen de les emp eses. En p ime 1I0c, aques es han de ind e una o ien ació ex e na: la igi- 134 ANUARI DE L'AGR PACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 11 3.- Els c i e is quali a ius més comuns són: el ipus de p opie a idi ecció, la posició en el me ca iI'accés al me ca alie de capi als alla g e mini. RODRÍGUEZ BRION (1981), BAU CARPI (1979) y BARREYERE (1978), en e d'al es, ens p oposen de inicions quali a i es. 4.- Pe con aposició, un en o n es able s'iden i ica pel p edomini de can is sis emil ics: menulS, a- milia s io igina s g adualmen a pa i del passa (MAKRIDAKIS i HÉAU; 1983). • FLEXIBILlTAT 1 TlPUS D'EMPRESES 1 ) lancia d~ l'en o n, p.e~ ,al ~e de ec a els signes que ens indiquen que s'hi p oduini un can l. Aques a IgIlancIa ha de e -se amb ce a assidui a ide mane a sis ema- ica, no in ui i amen ide o ma amada. De e la alidesa deis p ocessos in o mais d'analisi de l'en o n e condiciona- da pe : -la cul u a es a egica del di ec iu, - el pode d'obse ació, i - les es iccions p opies de la in uició il'expe iencia (GLUECK; 1984). 1, en segon lloc, un en o n u bulen eque eix que les emp eses siguen lexi- bles. En aques sen i MASCARENHAS (1981) ens p oposa un model que es udia les elacions lexibili a en on de igidesa, i u bulencia en on d'es abili a en les emp eses. Mi janc;an la combinació d'aques s elemen s s'ob enen qua e si- uacions di e en s que podem oba , no simul aniamen , en qualse ol emp esa ( eu- e igu a 1). Dues d'aques es si uacions poden de ini -se com aincompa ibles i epe cu eixen en una pe dua de bene ici de l'emp esa (ines able- ígida, es able- lexible) en necessa i p end e mesu es pe al de co egi -les. Les al es dues co- esponen acasos en que es dóna una elació de compa ibili a , bé pe que els en- o ns es ables pe me en que les emp eses ígides inguen bene icis supe io s basa s en les economies d'escala, obé pe que les emp eses lexibles són capaces d'adap a - se als can is d'un en o n u bulen ob enin així impo an s a an a ges en on deis seus compe ido s. ENTORN ESTABLE .--_F_L_E_X_IB_IT_I_TA_J" __ ,.......- __ R_I_G_ID_E_S_A __ --, ENTORN TURBULENT Fon : MASCARENHAS (1981) INCOMPATIBLE COMPATIBLE COMPATIBLE INCOMPATIBLE Aques esul a ha es a ecolza pe nomb oses in es igacions empí iques; con- c e amen , ien el camp de les PI MEs, podem ci a -ne: BURT (1985) iSMITH i FLECK (1987), en e d'al es. La lexibili a p opo ciona ales emp eses el emps necessa i pe a espond e als can is de l'en o n i/o edueix el cos de la espos a il'impac e ela iu d'un succés. El p oblema de la lexibili a consis eix, pe an , aman ind e el o al de disminució de bene ici més els cos os de l'adap ació el més baix possible. En cas que una emp esa s'en on e auna opo uni a , el p oblema adica en op imi za el bene ici po encial menys els cos os de l'adap ació. La lexibili a po ob ind e's de dues mane es: -Ac i a. Implica espond e amb el mínim cos possible ales pe u bacions íII _ de l'en o n. Les no es exigencies d'aques poden demana can is en o s els ni ells je uquics (5). En p ime lloc, una emp esa ha de se capal; de modi ica les ca- ac e ís iques que de ineixen el ni ell es a egic, les es a egies, l'equip di ec iu i els p ocessos de di ecció; en segon lloc, po se siga necessa i, independen men que es p oduesca el can i es a egic, modi ica les seues decisions ac iques; inal- men , iindependen men de les a iacions deis ni ells an e io s, la si uació po demana can is ope a ius. Des d'aques pun de is a, una emp esa sois po conside a -se lexible quan siga capal; de modi ica apidamen els ni ells necessa is pe aaconsegui l'adap- ació emp esa-en o n (KRIJIEN; 1979). - Passi a. Consis en alimi a l'impac e que aques es pe u bacions enen sob e l'emp esa. Pe aixo és necessa i que les emp eses inguen su icien s ecu sos inan- ce s, ecnics ihumans. Aques es dues ies ja o en ano ades pe ANSOFF (1976) quan pa la a de l'exis- encia d'una lexibili a in e na i d'una al a ex e na. La p ime a busca a minimi - za l'abas de la ca as o e (6); la segona, p opo ciona un esmo eido pe apo- de eacciona -hi. Po obse a -se que la lexibili a in e na es co espon amb l'en ocamen ac iu il'ex e na amb el passiu; enca a que ANSOFF (1976) dis ingeix dos ipus de lexi- bili a ex e na: l'ag essi a, que consis eix en minimi za l'impac e nega iu d'una ca as o e; ila de ensi a, que ac a d'ap o i a al maxim els aspec es posi ius d'una si uació de c isi mi janl;an la pa icipació de les emp eses en les inno acions. 136 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, 11 FLEXIBILITAT 1TIPUS D'EMPRESES Podem di que acausa de la mancanl;a de ecu sos ide ca e a d'ac i i a s poc di e si icades que ca ac e i zen les PIMEs, aques es enen poca capaci a pe a e- dui l'impac e nega iu deis can is de l'en o n; anma eix, les g ans emp eses, com que solen ind e majo a ie a de negocis amb dis in es ecnologies imajo quan- i a de ecu sos disponibles es p esen en com amés capaci ades pe a edui l'im- pac e ela iu d'un succés. Les g ans emp eses gaudeixen, gene almen , d'una ma- jo lexibili a ex e na de ensi a. Quan ala possibili a de pa icipa en les no es inno acions, hem de di que o s dos col.1ec ius enen aspec es que els a a o eixen. Les g ans emp eses comp en amb majo s ecu sos, an inance s com humans, pe a ans o ma icome ciali za les inno acions que es p odueixen; en can i, en les PIMEs, acausa del ca ac e inno ado de l'emp esa ildi ec iu ial clima de a- milia i a que sol egna en l'o gani zació ique anima el ca ac e c ea iu de la es- a deis memb es, enen una impo an capaci a inno ado a. 5.- Tanma eix, si un en o n és es able, les emp eses poden adap a -s'hi modi ican simplemen els seus p ocessos ope a ius (YOSHIHARA; 1983). 6.- Quan ANSOFF pa la de ca ils o e es e e eix als can is que es p odueixen al'en o n de l'emp e- sa; can is que aques a ho po con ola ique poden posa en pe ill la seua supe i encia. c FLEXIBILlTAT I TIPUS D'EMPRESES 137 • Finalmen , la lexibili a in e na, ocapaci a pe aadap a -se nipidamen als can is de l'en o n, exigeix d'una o gani zació dispos a aaccep a els can is necessa- is, en els seusp ocessos ien les seues es uc u es, pe a e on ala no a si ua- ció; pe o ambé eque eix uns p ocessos adminis a ius senzills amb ce a cen a- li zació de pode , una es uc u a o gani za i a poc o mali zada pe ae i a els e a ds en la p esa de decisions, iun equip p oduc iu que, si l'ac i i a ho pe me , puga ind e un ús al e na iu (EPPINK; 1978). Les emp eses han de comp a amb p ocessos d'adminis ació lexibles, en e- nen aques s com «aquells que indueixen p og ames es a i~gics inno ado s, bus- quen can is en la polí ica ma eixa, ecompensen el desen olupamen de po encial pe acan is u u s més que pe aexecucions acu e mini, icomp enen els ona- men s de les ca ac e ís iques de pode ide cul u a dins de l'o gani zació pe que aques s són els p incipals gene ado s de la seua lexibili a » (Taba oni iJa niu; 1983). L'adminis ació lexible ha de ca ac e i za -se pe la olun a d'accep a can is en les seues polí iques, objec ius, es uc u es, e c.; ino ac a d'e i a -los com si es ac a a de la pi jo cosa que puga succei auna emp esa. Sois així una emp esa po assegu a -se l'equilib i amb el seu en o n; equilib i capac;; de ga an i la supe - i encia il'exi en en o ns u bulen s. A a bé, una adminis ació lexible ha de complemen a -se amb es uc u es o - gani za i es lexibles ambé. Les PIMEs es an més capaci ades que les g ansem- p eses pe aaconsegui aques a lexibili a ja que posseeixen: -majo unanimi a ; -majo mobili a ; - i majo po encial inno ado pe a espond e als can is de l'en o n. Majo unanimi a pe que les PIMEs es an o mades pe poques pe sones i el seu equip di ec iu no sol excedi de 2 o 3, de mane a que és ela i amen senzill aconsegui la unanimi a en la p esa de decisions. Majo mobili a en an que una PIME po al e a el seu umb amb p ou api- desa, ja que els memb es que la composen a iben al'aco d en un edui pe íode de emps. Majo po encial inno ado , ja que pe que s'accep e una idea e oluciona ia s'ha de con ence aun nomb e meno de pe sones; amés, en aques es emp eses exis eix un clima que a a o eix la c ea i i a de o s els seus memb es icomp en amb el ca ac e inno ado de H<en ep eneu » (McMILLAM; 1975). COM ACONCLUSIÓ ¿Pe que, gene almen , s'associa les PIMEs amb la lexibili a si, com hem is , aques a es elaciona an amb les GEs com amb les PIMEs? Pe a espond e aques a p egun a s'ha de ind e p esen el concep e d'en o n u bulen o En e ec e, edui l'impac e que aques po ind e sob e el uncionamen de les emp eses, sense se poc, no es su icien pe aga an i la supe i encia en aques es ci cums ancies. És necessa i, doncs, que aques es emp eses siguen capa- ces de modi ica les seues es uc u es ip ocessos amb senzillesa i apidesa pe a espond e a les imp o isacions de l'en o n. BIBLIOGRAFIA De e , possei ecu sos inance s icapaci a pe adi e si ica ac i i a s és una ga an ia pe aen on a -se acan is alea o is, si no s'hi es a in e namen p epa a ; pe o, una ol a esmo el el colp, és necessa i eacciona iadap a -se al nou en- o n, si es ol man ind e la en abili a alla g e mini. És ací on les GEs comp en amb incon enien s que els impideixen una ees uc u ació apida, com són unes es uc u es o gani za i es mol especiali zades, complica s sis emes d'in o mació op ocessos de decisió di ícilmen al e ables. Com a i ma PEETERS, «les es uc u es pe les quals hui es egeixen la majo- ia de les g ans emp eses an se dissenyades acomenc;amen de segle pe acon- ola ope acions de p oducció en massa so a condicions es ables iamb ecnologia p imi i a. A a no són més que apa ells pe e sos ides uc o s d'inicia i es com- ple amen enyi s amb les necessi a s compe i i es del p esen ». (PEETERS; 1989). En can i, la majo ia de les PIMEs poden ees uc u a es o c;os amb majo agili a , ja que disposen d'una majo lexibili a in e na i és ací on adica l'a an- a ge de les PIMEs a les GEs pe acompe i en en o ns conside a s u bulen s. ANSOFF, H.: La Es a egia de la Emp esa, Ed. Uni e sidad de Na a a, 1975. DECLERCK, R. P. YHAYES, R.L.: El Plan eamien o Es a égico, Ed. Deus o, 1983. ANSOFF, H., La Di ección y su ac i ud an e el en o no, Ed. Deus o, 1985. BARREYRE, P.: La Pequeña yMediana Emp esa en e al cambio, Ed. Hispano Eu opea, 1978. BAU CARPI, E: «La pequeña y mediana emp esa en e al cambio» en Bole ín de Es udios Económi- cos, 92 (1979). BURT, D.: «Planning and pe o mance in aus alian e ailing» en Long ange planning, 1985. EPPINK, J.: «Planning o s a egic lexibili y» en Long ange planning, 1978. GLUECK: S a egic managemen and business policy, Ed. Mc G aw-HilI, 1984. HERTZ, L.: In Sea ch small business de ini ion, Ed. Uni e si y P ess o Ame ica Inc., 1982. KING, W. y CLELAND, D.: S a egic planning and managemen handbook, Ed. Van Nos and, 1983. KRIJIEM: «The lexible i m» en Long ang pIanning, 1981. MAKRIDAKIS, S. yHEAU, D.; «The e olu ion o s a egic planning and managemen s a egies» en King W. y Cleland D., 1983. MARCARENHAS: «Planning o lexibili y» en Long ange planning, 1985. McMILLAN: «S a egy and lexibili y in he smalIe business» en Long ange planning, 1985. NAVAS LOPEZ: «La p oblemá ica de la pequeña y mediana emp esa» en Al a Di ección, 1981. PEETERS, T.: Del caos a la excelencia, Ed. Folio S.A., 1989. RODRIGUEZ BRION: «La pequeña y mediana emp esa» en Al a di ección, 1981 McMILLAN: «S a egy and lexibili y in he smalIe business» en Long ange planning, 1985. NAVAS LOPEZ: «La p oblemá ica de la pequeña y mediana emp esa» en Al a di ección, 1981. SMITH, J.G. y FLECK, V.: «Business s a egies in smalI high echnology companies» en Long ange planning, 1987. TABATONI Y JARNIU: «La dinámica de no mas en la adminis ación es a égica» en Anso e al. 1983. YOSHIHARA: «Hacia un concep o comp ensi o del compo amien o es a égico de adap ación de las emp esas» en Anso e al. 1983. - 7 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BüRRIANENCA DE CULTURA, 11 138