,
....
.- -
:1
O og a ia
Valenciana
Cu s
elemen al
AMB EXERCICIS PRACTICS
PlR
CARLES
SALVADOR
GD
PUBLlCACIONS
D E
LA
ON5ELLERIA
DE
CULTURA
do C/21
DEL
CON5ELL PROVINCIAL
DE
VALENCIA
1II
~
l,
""'"
""
G ama ica
Lli~ons
de
1-
O og a ia
Valenciana
Cu s
elemen al
AMB EXERCICIS PRACTICS
PER
CARLES
SALVADOR
PUBlICACION5
D E
LA
CON5ELLERlA
DE
CULTURA
DEl
CON5Ell
PROVINCIAL
DE
VALENCIA
Ad e limenl
• •
L'objec e
del
p esen
llib e
és
acili a
el
conei-
xemen
i
p ac ica
de
l'o o,g a ia
de
la, nOSl a llen-
gua.
Les
ma e ies
que
hi
comp én
o, men
un
cu s
comple ,
enca a
que
elemen al,
d'o og a ia
alen-
ciana.
El
ex
de
les
lli~ons
és
b eu,
com
co espon
a
'111
p ime
g au,
i
si
no
ac a
- al
qües ió
o a,l
a a
és
pe que
el
nos I'e
in e és
ha
es a
dona
onega-
men
lá
c1a ícia
necessa ia
pe
a
esald e
amb
aci-
li
a
els
exe cicis
p ac ics.
La
pa
eo ica
d'es le
olum
no
cal
que
siga
ap esa
de
memo ia,
pe o
sí
ben
llegida;
amb
ella
a
la
is a
es es.oIen
els
exe cicis
sense
di icul a s.
En
ha e -ne
es
Uegi a
de
nou
la
nació
eo ica
co -
.esponen
i,
en
algun
cas,
po
s,e i
d'ajuda
el
nCls e
Vocabula i
O og a ic
Valencia;
semp e,
pe o,
l'es-
udiós
oba a
p o
u
nocions
en
la
p esen
ORTO-
GRAFIA
pe
a
esold e
els
exe cicis
que
p e-
sen em.
-6-
Des inada
la
p esen
edició
especialmenJ a
es u-
dis
pe
co espondencia,
ens
pe me em
ano a
les
següen s
INSTRUCCIONS
PER
A
L'ALUMNE
En
e
els
exe C1C1S
cal
que.
ano eu
el
núme o
de
la
lli~ó,
sense
l'enuncia ,
abans
d'esc iu e
les
es-
pos es.
N'hi
ha
p ou
que
es eiS
agen
p ec'edides
de
la
Ue a
que
co esponga
a
cadascun
deIs
exe -
dcis
p oposa s.
No
us
poseu
a
e
cap
exe cici
sense
ha e
e8l u-
dia
cU 'osamen el
ex
co esponen .
Reco deu
que
ha eu
de
le
les
ameses
succes-
si amen
pe
g ups
d'ex1occids"
els
c:o: esponen s
a
cada
lli~ó.
Pe
an ,
no
ha eu
d'en ia
mai
d'una
sola
egada
els
co esponen s
a
dues
o
més
l1i~ons,
ni
ampoc
so'¡s
una
pa
deIs
comp esos
dins
una
l1i~ó.
Tingueu
c'om a
no ma
inde ugibI.e de.
no
en-
ia
un
g up
d'exe cicis
slense
ind e
c'o' egi s i
quali ica s
els
de
la
lli~ó
an e io .
No
ullgueu
a an~a
o a
mida;
aixo
ó a
con a
l'e icacia
de
l'ensenyamen .
A1 amen
l'O icina
de
Co eccÍó
no
us
ho
consen i ia,
ca
us
e ind ia
eIs
g ups
d'exel1'cicis
en ia s
indegudamen
abans
de
la
quali icació
deIs
an e io s.
***
Com
ullga
que
l'o og a ia
s'ap én
més
exe ci-
an -Ia
qUie
eco dan
egles
(l'o og a ia
es
eco da,

-7-
sob e
o ,
pe
la
memo ia
isual),
ecomanem
que
els
lec o s
esolguen
els
e"e cicis
de
cada
.lli~0
de ingudamen
i
que
s'acos umen
a
llegi
icopia
agmen s
de
llib es
esc iibs
co ec amen
i, enca -a,
que
p ac iquen
la
ansc ipció
d'au o s
an ics
id'e
la enaixenl,la. 1 •
** *
.,(
Cal
ema ca
d'una
mélJ11e a
ben
cla a
en
p esen a
es a
edició,
que
l'O og a ia
que
expliquem
en
les
llil,lons
següen s
és
c:o'n lo me
les
N
o mes
que
o en
ap o ades
en
1932
pe
o s
els
poe es,
esc ip o s,
publicis es
i
g ama ics
del
País
Valencia.
No
hi
ha,
en
alencia,
a es
No mes
que
aquelles,
les
publicadlelS a
les
pagines
del
Vocabula i
O og a-
Ec
Valencia,
on
s'inse ixen
o almen ,
i mad
es
pe
les
pe sonali a s,
en i a s'
iedioo "ials
que
les
a a-
la en.
Es es
N
a mes
són
les
més
mode nes,
com-
ple es
i
cien í iques
del
llengua ge
alencia.
L'Ins i u
d'Es udis
Valencians,
c ea
pel
Consell
P o incial
Valencia
a
p opos a
del
conselle
de
CuL u a,
senyo
F a ncesc
Bosch
Mo a a,
adop a
o icialmen
es es
No mes
o og a iques,
com
o en
adop ades
pe
l'Ajun amen
de
Valencia;
esde ~.
nin
pe
al,lo
ma e
ix
No mes
o icials i
úniques.
No
hi
ha,
doncs,
a a
o og a ia
alenciana
que
l'o icial.
1
bé;
una
de
les
Seccions
de
l'Ins i u
d'Es udis
Valencians
és
la
Fil:ologica,
la
missió
de
la
qual
és
es udia
en
o s
els
seus
aspec es
el
nos e
idio-
ma.
EIs
memb es
d'es a
SecCÍó
FiloJogica
(lingüis-
-8-
es,
ilolegs,
g ama ics
i
li e a s)
e o ma an,
pel
emps,
si
cal,
com
ho
an
o es
les
Academies
de
la
Llellgua
del
món,
aquells
pun s
o og a ics
i
g ama ical
s
que
deguen
ésse
e o ma s
segon5
els
es udis
cien í ics
acollsellen,
sense
oblida
e!
pa la
¡ opula
iel
coHapse
de
segles
que
la
nos a
llen-
gua
pa í,
du an
els
quals,
pe
la
po' a
de
l'al ui-
me l! ,
es
il a en
mul i ud
ce
cas ellanismes.
CARl~ES
SA.LVADOR
Ma ~
1937.
O og a ia
Valenciana
Di isió
de
les
pa aules
en
síl'labes
En
gene al
la
pa aula
é
:m es
siHahw; co o o-
cals.
Aixi,
pIe, ma,
són
d'una
siHaba;
in a, a h e,
de
dues
sUlabes;
es ampa, case a,
de
es
síHabes;
desmanega , Vajen.::
1,
in ansigen ,
són
pa aules
de
qua e
síHabes.
Pe
a
di idi
les
pa aules
en
síHabes
cal
ind e
p esen :
L
La
ii
la
u iebles
si uades
en e
dues
ocals
a aqu1en
la
siegioln'a
com
a
consonan s
i,
pe
an ,
són
pa
de
la
siBaba
de
la
s,egona
ocal
i
amb
ella
o men
di ong:
es-¡;Ia-ia , 2n-ca-ua .
2.
La
i
inicial,
po e
o
no
h,
seguida
de
Vlocal
és
p onunci.ada
co o a
consonan
i
o men
di ong:
hie-na, io-de.
3.
La
ii
la
u
ebles
no
o men
di 1 ong
ambla
Vlo'célll
següen :
a-na- o-mi-a, his- ó- i-a, pe -du-a.
Pe o
es
p odulx
di ong
de
u
seguida
de
ocal
s,i
da aln
de
la
u
hi
ha
g o
q:
llen-gua, qües- i-ó.
-
10-
4.
Cal
enca
al
inal
de
a Ila
les
lle es
deIs
g ups
ix,
, ss,
z:
coi-xa, se - a, os-sec, do -ze'
I
(pe ó
no
el
díg a
ny:
Es-pa-nya).
5.
Les
Ile es
deIs
p e ixos
an, con,
en,
in,
des,
ex,
sub,
ans,
no
s'han
de
sepa a
enca a
que
se-
guixca
ocal:
an-hid e,
con-ho ,
in-ape encia,
sub-
has a,
ans-a lan ic.
6.
Un
mo
és
anomena
agu ,
pla
o
esd úixol
se-
gons
que
la
s!e,ua
síHaba
ónica
(sob e
la
qual
ca
ca ega
la
eu
en
p onuncia -la)
siga
l'úl ima,
la
penúl ima
o
l'an epenúl ima.
Agu s:
ani é, can a .
medicinal.
Plain8l:
me ge,
can e ,
aula.
Esd úixols:
me Mo a,
his o ia,
es "úpida.
Exe cici
a).-Copieu
les
pa, aules se.güen s,
sepa-
an - ue
les
síHabes
amb
un
guione :
ai ada, boi a,
c euen,
ingenua,
massa, a o ia,
es-
colania,
miop,
gai a,
cen ú ia,
esplai, esplaia ,
me-
mada,
bilingüe,
obliqüi a ,
sUIssa,
ambigua,
auen,
aido a,
desclouen,
empa a ,
encaixa .
p onun-
cien,
pai al,
aiguamoll,
ana omisa ,
església,
an-
sacció, boina,
mai,
aula, eina, pausa,
delinqüencia,
-'deshon a , baixesa,
Jaume,
Joan, saüc,
subal e n~
aixell,
inhospi ,
ape digana ,
aiguaneu,
exho a ,
bui ,
e ge,
do ze,
desin eg a ,
desho a,
inape encia,
coixine a,
guan e a,
iambe,
cue eja ,
qües ió,
pas-
qua, encaua -se,
co edo ,
subhas a,
nissaga,
mo ió.
Exe cici
b
).-Poseu
les
pa aules
següen s
en
l es
llis es:
l.a,
agudes;
2.
a,planes, i3.a,
esd úixo-
les, sepa a u -ne
les
síHabes:
-17-
ó.
El
co edo
Nu mi
ha
guanya
el
cós
in e -
nacional.
Mon
cosí
ha
co egu
mol
de
món.
He
is
una
mo a
que
en
mó es
d'esba ze .
El
né
de
]';[
a ia és
un
jo e
que
semp e
a
del
Té
o
el
cos
mulla .
La
meua
dona
no
dónélJ
p ou
almoines.
A
les
deu
eixi a
el
co eu.
Pe
a
que
ingues
u
ani é
jo
ambé.
Toca a la campana en
a1 :a
a
Déu.
Ell
em
de,u
deu
TJesse es.
Que
oJies
u?
El
cacic
em
éu
una mala passada.·
Dóna
la
ma
a1s
ami
cs.
El
joc
de
pilo a
no
a
bé.
Pe
ací
es
diu
que
l'
Amb osi
és
mol
bo.
Si
no
ó a
pe
mi a ,
os
llen :a a
o a
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
saló.
19.
A
ós
no
us
he
de
di
si
podeu
ana' a
colli
pliJ. ans.
20.
No
digueu
ni
sí
ni
no
ins asabe la
e i a .
21.
Ma
ge mana
és
mo' a ja.
22.
El
mies de
juliol
sol
e
mal a
calo .
23.
El
meu
ga
a
dos
miols.
24.
Sóc
mol
con en
pe que
he
mol
el
meu
bla .
25.
26.
27.
ne o
28. A
ós
del
pa e
Ji
an
lJanqa
un
os
de
ga-
llina.
29.
Acal ba be
li
han
e alla
el
pe!.

-
8-
30.
Jo
sóc
deIs
qui
an i
enen
socs.
31.
Gi a'
al
sol
i
p end as
bé
el
sol.
32.
Vens
mol
d'a as
pe que
éns
a
comp a -lo
a
Valencia.
33. Vés a
XiI i a
i
o na
quan
pugues.
34. V
ós
no
sabeu
dis ingi
els
bons
deIs
dolen s.
35.
Em
dóna.
un
pom
de lo s.
p6.
Sembla a
sa
i
é
poca
salu ;
sa
ge mana
ampoc
no
ne
é
mol a
p.e:1
que
es
eu.
37.
P en- e
el
e
o
el
ca é,
si
als.
38.
Sí
que
s'ha ica al
si
el
lJape ne o
b)
Feu- os
dic aJ
l!e:s
ases
an e io s.
i
desp és
oo . egiu- os-1es
ós
ma eix,
si
cal.
Llic;ó
IV
Ús
de
la
díe esí
1.
EIs
dos
pun s
que
s'esc iuen
damun
de
la
u
pe
a
indica
que
es a
ocal
no
és
muda,
és
el
signe
anomenéll die esi.
Exemples:
següen ,
ambigüi a ,
qües ió.
Si
en
}es
combinacions
ue
i
ui
da le e g o q
no
hi
ha
d¡ie esi,
la
u
és
muda
i,
pe
an ,
no
es
p o-
nuncia.
Exemples:
gue a, quinque .
2.
Esc i im
ambé
die esi
damun
la
io
la
u
quan
an
seguides
de
ocal
i
no
ac uen
com
a
con-
sonan s.
(Ac uen
com
a
consonan s
la
i
de
joia i
la
u
die
cauen.)
1
quan
no
o men
di ong
amb
la
ocal
an e io
en
calS
de
no
p:oli a
<l!ccen
g il ic.
Ex,emples:
ag a'ia, e'ina, o'im, diü n.
Pe o
esc iu em:
beneiem,
beneÍeu, eÍ, beneÍs,
benei em,
benei eu,
dei ico
·3.
No
po en
die esi
els
su ix,os
isme,
is a.
Exemple.s:
al uisme,
egois a.
4.
En
els,
e bs
die
la
e ce a
conjugació
en
els
qUaJIs
la
da e a
Ue a
adical
és
una
ocal,
les
e -
minacions
acabades
en
i
són
esc i es
amb
una
die-
-
8-
30. Jo
sóc
deIs
qui
an i
enen
socs.
31.
Gi a'
al
sól
ip end iJ.s
bé
el
sol.
32.
Vens
mol
d'a as
pe que
éns
a
comp a -lo
a
Valencia.
33. V
és
aXiJ. i a i
o na
quan
pugues.
34. V
ós
no
sabeu
dis ingi
els
bons
deIs
dolen s.
35.
Em
dóna.
un
pom
de
lo s.
136.
Sembla a
sa
i
é
poca
salu ;
sa
ge mana
ampoc
no
ne
é
mal a
p.ell
que
es
eu.
37.
P en- e
el
e
o
el
ca é,
si
ols.
38.
Sí
que
s'ha ica al
si
el
TJape
ne o
b)
Feu- os
dic a
l!es
ases
an e io s.
i
desp és
oo . egiu- os-les
ós
ma eix,
si
cal.
I
,
I
11,
I
Ús
de
la
díe esí
1.
EIs
dos
pun s
que
s'esc iuen
damun
de
la
u
pe
a
indica
que
es a
ocal
no
és
muda,
és
el
signe
anomenéll die esi.
Exemples:
següen ,
ambigüi a ,
qües ió.
Si
en
l'es
combinacions
ue
i
ui
da le e g o q
no
hi
ha
die esi,
la
ués
muda
i,
pe
an ,
no
es
p o-
nuncia.
Exemples:
gue a, quinque .
2.
Esc i .im
ambé
die esi
damun
la
i
{)
la
u
quan
an
seguides
de
oca~
i
no
ac uen
com
a
con-
sonan s.
(Ac uen
com
a
consonan s
la
i
de
oia i
la
u
die
cauen.)
1
quan
no
o men
di ong
amb
la
ocal
an e io
en
calS
de
no
p:ol'l a éliccen g il ic.
Ex,emples:
ag aIa, eIna, oIm, diü n.
Pe o
esc iu em:
beneÍem, beneÍeu, eí, beneÍs,
beneÍ em, beneÍ eu, deÍ ic.
·3.
No
po en
die esi
els
su ixos
isme,
is a.
Exemples:
al uisme,
egois a.
4.
En
els,
e bs
die
la
e ce a
conjugació
en
els
qua:ls
la
da e a
ne a
adical
és
una
ocal,
les
e -
minacions
acabades
en
i
són
esc i es
amb
una
die-
I
-
20-
esi
sob e
es a
lle a,
manco
en
aquelles
o mes
en
que
la
i
és
esc i a
í.
Exemple:
ag aíem, ag aíeu; ag aí em, ag aí eu,
ag aí.
Així,
po en
die esi:
P esen
d'indica iu:
1ag a'ixc, 2ag a'ixes, 3ag a-
'ix; 4ag a'im, 5ag a'iu, 6ag aixen.
P esen
de
subjun iu:
1ag a'ixca, 2ag aixque.':.
3,ag a'ixca; 4ag aim, 5ag aiu, 6ag a'ixquen.
Impe a iu,
singula :
2ag a'ix;
plu al:
4ag a'im,
5ag a'iu.
Impe e
d'indica iu:
1ag a'ia, 2ag a'ies, 3ag a
..
'ia; 6ag a'ien.
Impe e
de
subjun iu:
1ag a'i a
(pe o
ag aís),
2ag a'i es
o.
ag a'isses, 3ag ai a
(pe o
ag aís);,
6ag ai en oag a'issen.
Ple e
d'indica iu:
2ag a'i es; 6ag ai en.
PClJ icipi
passa :
ag a'i , ag a'ida; ag a'i s, 'lg a-
i·des.
No
po en
die esi
pe
excepció:
l!in ini iu:
ag ai .
e l
ge undi:
ag ain .
el
u u :
ag ai é,
a¡;[ ai as.
e c.
el
c,ondicional:
ag ai ia, ag ai ies,
e c.
5.
No
po en
die es,i
les
pa aules
o mades
amb
p e ixos.
Exemple:
coin.cidencia. eunió.
au oimo-
xica , con aindicació.
(Pe o
esc iu em
e'ix
(de
eeixi )
i eüIl, eüIla .)
6.
No
po , en
die esi
les
e minacions
Ba ines
um
i
uso
Exemple:
ha monium,
Pius.

"11
I
-
21-
Exe cicis:
a)
Feu
dues
llis es
deIs
mo s
següen s,
ixan -
os
de ingudamen
en
llu
o og a ia.
Una
de
mo s
amb
acc.en g a ie, i
una
a a
de
mo s
amb
die esi:
suís, sUIssos, SUIssa,
eqües e,
aIció, país,
paül,
e·nÍeu,
genuÍ,
eIna, eÍ,
aI o,
a ibuía, he oIna,
a'duIble, con inu"i a ,
di
ü n
al,
l/uIsso ,
ag aIes,
ag aIem,
eIna ge,
deÍ ic, de"i a , deIcida,
Lluís,
Ilu'isos, aIa,
aÍ em,
sa aÍ, sa aIna, sa aIns,
ge-
nUIna, amoIna , oI , oI o, oÍeu,
lingüis a,
oÍ,
qües ió.
eqüen ,
obliqüi a .
b)
Poseu
en
eIs
blanes
deIs
m!o s
següen s,
i, i
o
Í,
segons
eo esponga:
T adui
Ge uhdi:
adu.
o
n .
P esen
d'indiea iu:
adu
..
xc,
adzz
..
xes,
a~
du
o o
x;
adu
.. o,
adu
..
u,
adu.
o
xen.
P esen
de
subj
un iu:
ada
..
xca,
adu
..
xques,
adu
..
xca;
adu
.. o,
ada
..
u, aduo oxquen.
Impe a iu,
&ingulal :
adu
..x,.
plu al:
adu
o •
In,
adu
..
u.
Impe e
d'indiea iu:
adu.
o
a,
adu
..
es, a-
du
a;
adu
..e o.
ada
..eu,
adu
..en.
Impe e
de
subjun iu:
adu
o • a o
adu
..s, a-
du.
o
es
o
adu
..
sses,
adu
o •
a
o
adu
..
s;
a-
duo
. e o o
adu
..
sse o, aduo
. eu
o
adu
..
ssell,-
adu
..
en
o
adu.
ossen.
Pe e
d'indica iu:
adu.
o,
adu.
o es,
adu
..
;
adu
o • e o,
adu
.. eu,
adu
..
eno
•
-
22-
Fu u :
adu
..
é.
adu
..
as,
adu
..
a;
adll
..
-
em,
adll .. ell,
adu
.. an.
Condiciona'1:
adu
..
ia, adll
..
ies,
adu
..
ia;
adu
.. íe o,
adu
..
íeu.
adu
..
ien.
_
Pa icipi
pas'sa :
adu
..
,
adu
..
da;
adu
..
s,
adu
..des.
La
e mina
ció
deIs
adjec ius
En
e'l
n:ols e
pa la
hi
ha
adjec ius
e mina s
en
a
(idio a,
ag ícola,
hipóc i a)
que
són
aplica s
als
subs an ius
masculins
i
aUs
emenins
indis in amen
(home
idio a,
dona
idio a).
1
adjec ius
e mina s
.en e
(insigne,
úneb e,
jo
e)
que
són
aplica s
ambé
als
subs an ius
masculins
i
ails
emenins
indis in a-
men
(home
insigne,
dona
insigne).
Són
els
adjec;'
ius
d'una
s.ola
e minació.
Hi
ha
adjec ius
e mina s
en
e
que
en
aplica -los
a
u~
subs lain iu emJení
can ien
la
e
en
a( a"im
ag e,
poma
ag a;
ca e
ample,
plaga
ampla).
També
hi
ha
adjec ius
que
e minen
en'
conso:'
nan
(do1l ,
ne ,
oig),
peTo
en
aplica los
a
un
subs-
an iu
emení
can ien
la
e minació
( ui
dol ,
a onja
dol a;
home
ne ,
dona
ne a;
pel
oig,
eJa
oja).
Hi
ha,
doncs,
adjec Íus
d'una
i
de
dues
e mina-
dons.
1.
Són
ádj.ec ius
d'una
e minació
quasi
bé
o s
els
que
e minen
en
e
(amable,
bilingüe.
celeb e).
•
-
z4-
N'hi
ha
que
e minen
en
a i
ambé
són
d'una
sola
e minadó
(ag ícola, belga,
indígena).
2.
Són
de
dues
e minacions
els
acaba s
en
-c e
(exac e,
exac a).
Els
acaba s
en
-p e
(ap e,
ap a).
Els
aclaba s
en
-gne
(digne,
digna),
lle a
insigne.
També
són
de
dues
e ninacions,
en e
a es,
els
segü,en s
adje'c ius:
ag e, a e, ample, asp e, có-
mode,
cul e,
des e
...
,
eI,s
emenins
deis
quals
an:
ag a, a a, ampla, asp a, cómoda,
cul a
...
Exe cicis:
Apliqueu
eh
adjec ius
següen s
a
un
no n
mas-
cü í
i a
un
de
emení:
acomodable, pob e,
exsangüe,
aleg e, ap e,
neg e,
ep obe, benigne,
sinis e,
iNus e,
excusable, ag e,
digne,
a e,
indemne,
nobie, simple,
os e,
ag Í-
cola, eble,
iple,
inep e
end e,
e nacle, ximple"
~l iple,
neu e,
es imable, soluble,
con o able,
pulc e,
mag e, dol l, sec, aga, doble,
úneb e,
jo e,
idOla a,
abs ac e~
Jl.lsigne, p obable,
ude,
di ec e,
c;o up e, cua,d uple, esque e, Ímp obe,
e es e,
hipóc i a,
nómada, iconoclas a.
uni al e,
idio a,
ho-
micida;
cel a, pulc e.
ModeI:
home
pob e
home
dona
pob a
doné'.
¡o e
home
ne
ho ne
1celeb e
dona
ne a
dona
Llic;:ó
VIII
Ús
de
G-C
1.
Enmig
de
pa aula
s'esc iu
c
da an
c,
,
soz.
Exemples:
acció, ac e, dacsa, eczema.
2.
Enmig
de
pa aula
s'esc iu
g
da an
m,
n,
d
og.
Exemples:
augmen ,
sagna , Magdalena,
sug-
ge i .
Són
excepcions:
d acma, a acnid, es icnina,
ec-
nic, anecdo a, sinecdoque.
3.
En
i
de
pa aula
s'esc iu
c
da e e
·oca!.
Exemples:
d ac, ec, esc ic, sóc, po uc, es omac,
p essec, únic, equí oco
Pe o
s',e'sc iuen
amb
g inal
da e e
ocal
les
pa aules
que
e minen:
en
ag,
clom
sa cO ag;
en
ug,
com
cen í ug;
en
leg,
com
p oleg;
í
l,elS
pa auls
següen s,
que
ambé
són
excepclO:
demagog, pedagog,
es a eg,
nau ag,
peJag, ca Í-
lag, ae opag, cas ig,
p odig,
zig-zag.
4.
En
i
de
pa aula
da e e
consonan
s'esc iu
c o gseg,ons
l'esc ip u a
d'a es
pa aules
de
la
ma eixa
amília'.
Ex,emples:
blanc
(amb
c,
pe
blanca), co c
(pe
co ea ), ose

- 32-
(pe
osca),
a c
(pe
a cada),
des alc
(p,e
des al-
ca ).
sang
(amb
g,
pe
sangonós),
Ila g
(pe
Ila ga),
albe g
(pe
albe ga ),
d ama u g
(pe
d ama lÍ -
gia),
d ing
(pe
d inga ).
, •
S.
S'esc íu
amb
c
la
p ime a
pe'I"sona
del
p esen
d'indica iu.
Exemple:
p enc,
enc,
onc.
en enc.
Exe cicis:
a)
Copieu
les
as,es
s'egüen s,
omplin
els
bui s
amb
es es
pa aules¡:
¡éilccen ,
occiden ,
pac e,
exac e,
sacsó,
acsÍmi1~
eczema ós,
dia agma,
pigmeu,
cognom,
magnolia,
ecnic,
es icnina,
d acma, m8' agda,
amÍgdales,
a.necdo a i,
sugges iu,
públic,
des aJc, a c,
blanc~
osc, ama g,
auma u g,
ang,
zoo ag,
eb í ug,
de-
mago'g, anaJeg, cas i.g,
pedagog,
p odig,
nau ago
1.
Com
ha
plogu
hi
ha
mol
de
...
2..
Els
enemics
i ma en
un
'"
de
pau.
3.
EJ
sol
es
pon
pe
...
4.
Ha
ingu
un
'" an1Un a la
maquina.
S.
El
gos
mo í
pe que
li
dona en
...
6.
El
...
d'es a
maquina
de
e a a
és
moli
bo.
7.
El
qui
p ac ica
la
demagogia
és
un
8.
El
Ilad e
ind a
el
seu
'"
9.
Encén
el
Ilum,
que
s'ha
e
...
10.
La
nos a
e is a
ep odu'ix
en
una
ob a
an iga.
11.
És
...
pe d e
un, iIl.
12.
Té
un
aneIl
amb
una
ped a
que
es
diu
13.
El
...
aplaudí
la
comedia.
-
33-
14.
Ha
o na
acasa
eJ
ill
15.
El
pape
...
és
bo
pe
a
esc iu e.
16.
Visi a em
l' '"
de
Cabanes.
17.
El
comp e
és
'"
18.
Pes alozzi
és
un
g an
.,.
19.
L'
s'ha de
cu a
l'eczema.
20.
La
és
una
lo
bJa~ca.
21.
De
nom
és
An oni
ide '" Mon b1anc.
22.
És
an
baixe
que
bé
se
Ji
po
di
'"
23.
La
'"
és
una
moneda
an iga.
24.
Ha
ollgu
ope a -se
les
...
25.
El
Banc
é
un
...
de
es
mil
pesse es.
26.
F ai
Vicen
Fe e
e a .
..
27.
El
...
pugué
guanya
la
p1a ;a.
28.
El
que
u
em
dius
és ... al
que
ella
em
digue.
29. .
Sap
an
es
anecdo es
que
a a
un
'"
30.
El
seu
ca ac e
és
mo1
...
31.
Es e
insec e,
com
no
menja
si
no
són
ma ~·
ies
anima1s,
es
diu
...
32.
Un
medicamen
...
pe que
JJe a la eb a.
33.
Té]'
...
deIs
ancesos.
34.
La
camisa
é
un
...
dal
del
co1ze.
b)
Copieu
les
ases
següen s,
subs i uin
e s
pun s
amb
g o c,
segons
caIga:
1.
En
o e
san.
o a
s'esg1aia.
2.
Du
un
doble.
als
pan alons.
3.
Volia
ega
i
no
ob8.J a
e
..
4.
a
he
e
el
seu
enc.a e
..
5.
És
més
ama .
que
la
e1.
6.
El
eJJampe.
ens
cega.
3
-
34-
7.
En enc
que
ell
és
un
sac íle
..
8.
El
ca e
a
un
zi.
-za
..
9.
L'an opo a.
es
menja
la
ca n
humana.
10.
Ha
pub1ica
el
ca aIe.
de
I'Exposició.
11.
El
geOle.
es udia
la
coma ca. •
12.
El
d ama u .
es ena
un
d ama
i u1a
«La
d a
.ma".
..
Llic;:ó
IX
Ús
de
D-T
1.
En
p incipi
de
pa aula
i
da al11
consonan
s'esc iu
amb
d
la
síHaba
ad.
Exemples:
addicio,
adjudica ,
admi a , adsc iu e, ad e bi, ad oca .
Excepcions:
.a las, a lim" ic, a le a,
a mos/e a.
2.
Si
lla
pa aula!
no
comen~a
pe
ad,
gene almen
s'esc iu
amb
.
Exemples:
ia ge,
pla ja,
i me,
e -
nic,
po se ,
a xa ,
gui za.
Excepció:
cadmio
3.
En
i
de
pa aula
s'esc iu,
pe
eglé !
gene al,
. Exempl'eis: p a ,
malal ,
a ,
elegan ,
ebos , p e-
ex o
ExcepciJons:
a)
S'esc iu
amb
d
dan'e e
conS!oinan
el11
aquelles
pa auLes
els
emenins
i
els
de i a s
de
les
quals
p esen en
una
d:
bas a d
(amb
d,
pe
bas a da),
e d
(pe
e da),
eco d
(pel eco da ).
b)
S'esc iu
amb
d,
da e e
ocal,
en
les
pa aules
•
planes
els
emenins
i
de i a s
de
les
<wals
po en
una
d:
acid
(amb
d,
pe
acida),
oxid
(pe
oxida)
.
.
c)
Siesc iu
amb
d,
da e e
ocal,
les
pa aules
emenines
que
e minen
en
-e ud
i
-i ud.
Exem-
pIes:
quie ud,
soHici ud.
•
-
36-
No eu
que
la
pa aula
g an
no
po a
d inal,
no
obSl an g anda ia, eng andi .
Exe eieis:
la)
Esc i iu
els
p iml lUs
o
les
1o' mes
simples
que
acaben
en
d
10
i
des ieu-Ios
en
dues
llis es!
una,
les
que
acaben
en
d, i
l'a a,
d.e
les
que
aca-
ben
en
:
bas a diél ,
ll.en o ,
on e a, oxidació, ca1deja ,
educanda, elegancia,
umul uós,
a iEci, ajus a ,
a da , ecunda, e idencia, e og ada . agabun1
da ge,
es upendíssim,
ex ual,
e e enda, p ade ia,
mala1 ia,
a.J esa,
o undi a ,
pon e ,
lu'idesa, nebo
..
de ,
p o undi a ,
empel a ,
san íssiIp, aco da , can-
dida.
Així:
En
d, baJs< a dia: bas a d.
En
,
lluen o :
lluen .
b)
Copieu
les
següen s
ases,
subs1:i uin
els
pun s
amb
d, , s.egons callga:
1.
L'a
.1e a a a una
exhibició.
2.
A.
mi e
l'a. oca
senyo
X.
3.
DO.zena
de a e.
4.
Féu
un
ia.ge
a
Po ugal.
5.
El
e .
del
p a. és
es upen
..
6.
Tan.
ho ha
eng andi
que ja és massa g an.
7.
És
un
ma imoni
ecun
..
8.
Volia
po a
es enda
..
9.
Es a
so . com una ella.
10.
El
seu
eco .
ens
ompli
la
ida.
11.
Baixa
mol a
aigua
pe
l'assu..

-
37-
12.
En
la
es a
hi
ha
minuen.
i
sub ahen
..
13.
Es e
e esc
es a
aci..
14.
La
a i'w u1a
és
un
a acni
o'
15.
Suecia
és
al
no .,
iG ecia, al
sud.
16.
Es a
en -se
massa
a
..
17.
El
ca o
és
punxagu .
18.
En e
les
oses
hi
ha
un
na
o
19.
Co o
és
bas a d
o s
Ji
diuen
ba
o,
20.
Es
posa a
babo
ode la ba ca, ia
es ibo
o
desp és.
•
·
Lli9Ó X
Ús
de B-V
".
1.
Da an
1i
s'esc iu
sem.p e
b.
Exemples:
blau, p oblema,
sublim,
b ac;,
pob e, cob i .
2.
Dins
les
di e en s
o mes
d'una
ma eixa
pa-
aula
i
dins
les
pa~aules
d'una
ma eixa
amília,
a
una: u
co espon
una
:
nou:
no a, no eJJ,
eno a ;
blau:
bla a, bla o , embla i , bla eja .
1 a
una
b
Id
a
una
p
co espon
una
b.
co b: co ba, enco ba..:
lJop: lJoba, lJobe .
Cal
noó a
que
dins, ,es es
amílies
de
pa aules
hi
ha
algunes
pseudo-ded ades
que
enquen
la
egla.
Exemp,le:
co ba,
pe o
cu ilini.
calb,
pe o
caJ ície.
p o a,
pe o
p >obable.
lJa i,
pe o
labial.
3.
Si
compa em
l'espanyol
amb
ell
alencia
o-
bem
!que,
en
gene al,
a
una
b
espanyo~a
co espon
una
bVla!lencíana.
Exemples:
bueno
=.bo.
bolsa bossa.
-
39-
jabón
=sabó.
1
que
a
una
elspanyola
co es
pon
una
alen-
ciana.
Exemples;:
ino
=
i.
ien o
= en o
a o
= a o .
Hi
ha,
Ple: o,
excepcions,
algunes
de
les
quals
ano em:
abe o
=
a e .
abOil'¡ a
=a o a .
alcoba =alco a.
baba =ba a.
ca abela =ca a eHa.
caba110
=
ca a11.
Es eban
=
Es e e.
nube
=
nú ol.
abe na
= a e na.
bó eda
= ol a,.
1
així
I ambé
són
excepcions:
mó il
=
mobil
(au omobil,
locomóbil).
sa ia =saba.
cal o, cal a =calb, calba.
con oy
=
comboi.
desen uel o
=
desimbol .
aho
=ba .
e bena
=be bena.
e uga
=be uga.
iga
=biga.
olca
=bolea .
4.
A
la
e minació
e bal
espanyola
-aba
co es-
•
-40-
pon
la
e minació
,aIenciana -aYa, o
siga,
a es
les
o mes
del
p e e i
impe e
d'indic iu,
deIs
e bs
de
la
p ime a
c!onjugacíó ( e minéll s
en
a :
pa la ,
sopa Jcan a ).
pa la a.,
no
pa laba.
pa la es,
no
pa labes. "
pa la, a,
no
pa laba.
pa la em,
no
pa labem.
pa la eu,
no
pa labeu.
pa la en,
no
pa laben.
passa a, can a a, sopa a, bolca a, es a a, ana a,.
mulla a, enca a, espe a a,
e c.
Exe cicis:
a)
SUbSlü iU-1U
els
pun s
d,els
mo s
següen s
amb
bo , seg:oills
caIga:
be.edo , esc i.
in ,
ha.
e ,
plo.
ia, sa.em,
au omo-
.;il, alco.a,
sa.u ,
sa.i,
eno.a ,
de.i ,
ca.alle ,
e-
can.i,.ne.al,
e.en a ,
lla.i,
xa.aca,
pa.elló,
co.a d,
ad.oca ,
a.
a,
esc i.ia, a. e,
co .,
ja.elina, .oga ,
gle.a., a.al, can a:. a,'
cu .ilini,
Có do.a,
Ha.ana,
llepa.a,
casca.ell, ila.a,
ba.eja ,
can a.em,
cal.ície,
ena.,
sa.iesa.
b)
Copieu
les
ases
següen s,
subs i uin
eIs
pun s
amb
b,
d,
s:egons
caIga:
1.
Pe que
sa.ia
mol
li
dien
el
sa.i.
2.
El
co o
a una co .a.
3.
Tenim
i
no.ell.
4. Una
es e.
ada i
el
ca.all
no
es
mo
.ia.
5.
La
bla.o
del
cel
o
ho embla.ia.
6.
La
ni
de la
.e .ena
balla.a
bé.
-
47.-
maig,
aJg, boig, ebuig,
ea u x,
sa a eig,
aig.
passeig,
esqui xa ,
ba eig, ga a xos, lleig.
1.
El
mes
de
...
és bonie.
2.
Ahi
jo
...
ana al ea e.
3.
Passa a
pel
ea e , iun au omobiJ
m'ha
o
de ango
4.
Pob e, s'ha
o na
il'han
hagu
de
anea .
5.
Hem
ana de cace a i
hem
i a
ins
que
no
ens
ha
queda
ni
un
sol
...
6.
Hem
e
un
...
en ba ca.
7.
Tu
e
quedes
la lo ia
mi
em
dones
el
8.
Si
jo
sóc
el
pad í i
u
la pad ina, dema a-
em
el
" .
del
illo
1.
9.
Va
a
en a
la oba al
...
10.
DeIs
ancesas
ambé
en
diuen
despec i a-
men
11. No
hi
ha cap
in
an
...
,.
o s
són bonics.
12.
Dema
...
es a
pe que
és
el
meu
dia.
b)
Es.c iu le
els
p imi ius
de
les
següen s
pa-
.e ules:
De
despa xa ia:
.
De
empa xa a:
.
De
a xadu a:
'"
De
ga a xe ia:
'"
De
boli xa:
'"
De
esqui xada:
'"
De
esqui xe :
.
De
ca u xe ia:
.
De
escabe xada: .

De
campe xos:
o
••
De
o a jol:
o
••
De
es o ja :.
De
ugi :
...
De
mi jos:
o
••
De
desi
jos:
o
••
De
ojo :
o
••
De
sa a e ge :
o.'
De
a egi :
o
••
De
epi jado :
De
boge ia: o
••
Així:
De
despaJ :xa ia:
despa x.
De
o a jol:
o eig.
.
•
Llic;:ó
XIV
Ús
de
la
Qíe
da an
i
1.
La
q
da an
u
seguida
de eoi
a
que
la
u
siga
lle a
muda.
Exemple:
soques, quina, que ubí,
quinque .
2.
Si
amb
les
al
sg a ies
s'ha
de
p onuncia
la
u,
es a
u
po á
die esi.
Exemples:
qües ió, obli-
qüi a .
3.
La
q
da an
u
seguida
de
a,
o,
a
que
la
u
es
pm1nuncie
o man
una: so'la
siBaba:
qua e, quo a
(qua- e, quo- a).
4.
Da an
u 'eble, o
siga,
no
accen uada
, ónica-
men ,
seguida
de ocal,
s'esc iu
gene almen
q.
Exemples:
equado , pasqua,. eqües e,
delinqüen ,
aquós,.
obliqüi a .
Fan
excepcions:
acuI a , ipecacuana i
els
de i-
a s
de:
cua, cui , cuina, e acua , cui a ,
cui ós,
conspicu,
innocu
pe spicu,
p o icu,
p omiscu,
acuo
Si
les
combinacions
qua, quo'
són
monosiHabi-
ques,
com
hem
di ,
ambé
ho
són
les
qüe, qüi.
Exem-
pIes:
qua-de n, quo-cien ,
e-qüen ,
obli-qüi- a .
4
•
-
50-
Les
comhinacions
cua, cue, cui', cuo,
són
bisil-Ia.-
biques.
e acu-a , cu-e eja , acu-I a .
Exe eicis:
Sepa eu
lamb
un
guione
les
síHahes
de
les
pa au-
les
següen s:
qua e, quan, qual, qua , quad iliJ. e , equado ,
esqua e a , obliqua, pasqua,
qües ió,
eqües e, e-
qüen ,
conseqü¡meia,
delinqüen ,
deliqüescen ,
obli-
qües, ,olbliqüi a s, aquós, quo a, alíquo a,
quoeien ,
quo idia.
acuI a , conspícua,
conspicuI a ,
cuassa, cue a,
cua, e acua ,
innocua,
innocuI a ,
ipecacuana" pe s-
pÍcua,
pe spicuI a ,
p o Ícua, p omíscua,
p omis-
cUI a , p omiscua ,
VaCUal,
acul a .
b)
Subs i ulu
els
pun s
deIs
mo1:s
següen s
amb
cu,
FJu
oqii,
alla
on
caIga:
.ualla ga, .es ió,
p omis.
uació,
delin.
u¡meia,
des.
ua ,
conse.
uen ,
a.
uosa.,
.uad a , .uine a, .ua,
si, .ua e a, .uall, .ui ós, .ua an a, .ui o, .ue n,
.uad illa, .uali ica iu,
e.
uen a , pas.ues.
Lli9Ó
XV
Ús
de
la Ldoble
(1'1)
La
combinació
N(1
doble
amb
el
puM
ola
en-
mig)
és
usada
semp e
que
es
duplica
el
so
l.
A ui
que
la
p onúnda,
al,enciana
és
en
pa
de ec uosa,
quasi
és impossib1e
dis ingi
pe1 so
l'o og a ia
de
les
pa aules
amb
lo
amb
N,
és a
di ,
que
no
es
po
e
ben
bé
la
disi inció
en e
el
so l
pala al
iel
S'O
¡.¡
gemina .
Així,
no
,es
poden
dona
egles
d'o og a ia
sob e
l'ús
de,
N. Cal,
dones,
e ind e
en
la
memo ia
les
pa aules
més
uSiade's
que
po en
J.1~
1.
S'esc iuen
amb
l·l
1,es
següenbs
pa aules
i
llu s
de i a s:
aNega , aNego ia, aNeg o,
aJ.1eluia,
aNicien , al-
liga
ció, aJ.1ocució, al·ludi , aNucina , aNu ió, am-
puNós, apeNació, aqua eNa, a miJ.1a , axiNa , baga-
eNa, beJ.lic, caNíg a , canceNa ,
capiJ.1a ,
ca a el-
la, ca e eNa, ca iNa , ceNa, ceNula, ci cum aNa-
ció, col'labo a , coNapse, coNa e al, coNecció, col-
lega,
·coJ.1egi,
coNiga , coJ.Iisió, col·loca , coNoqui,
compeNi ,
cons eNació,
co oJ.1a,
co oNa i, c is aNí,
damiseNa, des iNa , eNipse, esca apeNa, emoJ.1ien ,
•
-
52-
es eNal",
exceNen ,
expeHi , aNaq, al'le a, al'lible,
ENoxe a, lageNa , uma eNa, gaNic, gaNinaci, go-
il'la,
hemmic,
idiHi, iNació, iJ'legal, iHegible,
11-
legí im,
iHes, iHíci ,
iHimi a ,
iNogic,
iHumina ,
iNús,
iJ'lus a , imbecil'li a ,
impeNi ,
ins aNa ,
in-
eNec e,
in eHigencia,
in e peNa ,
libeHulaJ, liHi-'
pu enc,
maHeable,
maxiNa ,
meduNa,
me M-Jic,
me-
aNoide,
miNena i,
miNesim,
miscel·lania,
moHície,
moNusc,
mo adeNa, no eNa, nuNa,
nuNi a ,
om-
b eNa, .osciNa , paNadí, paHi, paHia , pM-lid, pa al-
lel,
pa ceNa, pas o eNa, peNícula, pol·len, p oceNó'>,
puNula ,
pupiNa, pllsiNanime,
pu xineNa,
ebeNió,
e ociNa ,
epeHi , sa eJ·li , sibiNa, síJ.laba,
siJ.Jo-
gisme,
soNíci , a an eNa,
eNu ,
iNa,
i iNa ,
an-
•
quiNi a ,
aciNa , eNe'i a ,
iolonceNis a,
i el·la,
xineNa.
Exe cicis:
a)
Copieu
o s
els
mo s
de
la
llis, a
an e io
(§ 1), ixlan - os
mol
en
e~
signi iea
llu .
b)
Feu- os
dic a
els
mo s
copia s,
i
desp és
eo egiu- lols-els
ós
ma e.ix, si cal.
c),
Feu
in
clausules
o
ases
en
les
que
en en
al
menys
in
deIs
mo s
de
la
lliSl a
copiada.
Model:
1.
Va
aNega
que
l'aNego ia de la ca a eNa es-
a a
dibuixada
p(!
una
damiseNa.

Llic;ó
XVI
Ús
de
M-MP -N
1.
Da an
b, pi m
esc i im
semp e
m
no
n.
Exemples:
semb a , acampa ,
immens.
S'exce.p uen:
g anmen ,
anma eix,
benme ixen .
2.
Da an
i
s'esc iu
m.
Exemple:
iomia ,
Jimia.
3.
En
p.nincipi
de
pa1 aula i
da an
i
esc i im
con,
en,
in.
Exemple:
con ianqa,
enia ina ,
in lui .
S'excep uen:
emiasi,
em isema,
emi axi
il1u s
de· i a s.
4.
Da an
n
esc i im
m o
n,
segons
la
p .c'l1un-
ciació.
Exemple':
indemne,
amnis ia,
inna ,
inne-
cessa i.
5.
Da an
qualse ol
a a
consonan
esc i im
n
pe
egla
geiJ.e aI. EX1emples: anca , enda, o enga,
penja ,
enJai a ,
conque i ,
pensa ,
en iqui ,
in e-
io ,
con ind e,
punxa,
benzina.
S'exce p uen:
Com e
(eslp.
conde),
emp em a,
im-
p em a,
iem a,
som iu e,
p emsa,
am ia,
duum i ,
ium i ,
Samsó.
També
s'excep u en
les
pa aules
que
comencen
pe
ci cum:
ci cumie encia,
ci cum-
aHació.
••
-
S4-
6.
S'ese iu
mp
en
algunes
pa' aules,
així
eom
en
llu s
de i éli S,
al
s
com:
assumpció,
assump e,
a emp a ,
comp e
(esp.
cuen a),
consumpció;
exempció,
exemp ,
imp omp u,
me empsícosi,
pe-
emp o i,
.p esumpció,
p omp e,
edempció,
sump-
uós,
emps,
emp a ,
anssump e.
Exe cici
:
Subs i ulu
els
pun s
deIs
mo s
s,egüen s
pe
m,
n
o
mp,
segons
eo esponga:
o.ba,
pa.pol,
e.malal i ,
g a.men ,
co. essa ,
e. o'Squi ,
i. an ,
e. asi,
si. onia"
colu.na,
i.no a-
ció,
e. u ,
e.dola ,
a.gel,
me.ja ,
e.lles i ,
i.quie-
ud,
ho. a,
da.sa,
aju. a ,
ca. i,
a.xo a,
o.ze,
ci ,
cu.s ancial,
ede.ció,
dese.b e,
e.ple,
i.mo aJi a ,
b.e.
me eixen ,
co.
ond e,
e.
eb a ,
i.
ini ,
e.
Mic,
a. ibi,
sole.ne,
e.neg i ,
co.ce ,
e.da,
a.goixós,
e.lai a , co.que i ,
co.
ea ,
pe.
samen ,
ca. a ,
e.
e-
ja,
pu.xagu ,
do.zella,
p e.sa ,
ci cu.s ancia"
e. a-
i a.
Lligó XVII
Ús
de
R.
-
R.R.
1.
En
p incipi
de
pa aula
esc i im
una
( oca,
iu),
la
qual
é
el
s!o
o .
2.
Enmig
de
pa aula
com,en~an
síBaba
desp és
d,e
cons'onan
esc i im
una
(en aona ,
som Ís),
la
qual
I é
el
so
o .
3.
Enmig
die
pa aula
i
en e
ocals
esc i im
dues
( e a,
có e ,
so a).
Són
excepció
i
pe
Jalll
s'e'S'C iu
una
siola ,
la
qual
é
so
o ,
desp és
deils
p e ixos
a,
an i,
mono,
con a,
sup a,
bi,
i,
e c.
Exemples:
a Í mic,
an i-
abie,
mono i me,
con a e olucló,
sup a enal, bi-
ec angle,
i ec angle.
També
s'esc iuen
amb
una
,
pe o
sepla an
e.Is
componen s:
amb
un
guione ,
l!es
pa aules
comp.o>s-
es
de
subs an iu
i
adjec iu
i
de
e b
i
lliom.
Així:
ba ba- os, ca a- edó
(subs an iu
i
adjec-
,iu).
penja- obes,
busca- aons
( e b
i
nom).
4.
S'esc iu
amb
inal:
To s
els
in ini ius
agu s:
po a ,
ha e ,
sen i ,
e .
-
S6-
To s
els
in ini ius
pllans
que
no
acaben
en
- e:
c éixe ,
coneixe ,
ence .
(Pe o
sense
l'
inal:
ca-
b e,
end e,
iu e.)
T,o: s
els
noms
subsl an ius
o
adjec ius
e'ls
eme-
!lins~
o
de i a' s
deIs
quals
p ese u en
una
1': cIa ,
madu ,
lo ,
xip e .
'-T:Oi s
els
subs an ius
o ma s
amb
els
su ixos
-al'
(coHec ius
o
de
lloc):
c8nya ,. -el'
(no os
de
pe -
sona,
die
lloc,
d'ins umen, ,
de
plan a):
us e ,.
-01'
(noms
'abs ac es
de i al s
d'adjecüus
i
de
e bs):
blanco ,.
-do
(noms
de
lloc,
ins umen :
ebedo ,
espolsadoT.
Cal
posa
esmen
en
l'ús
de
la
l'
en
inal
de
pa-
aula,
puix
que
en
alguna
coma ca
alenciana,
l'a
p onúncia
popula
slUp imix
es e
so.
Així:
ec ó,
doc ó,
us é,
da é, podé,
men e
que
la
gl'ia ia
exac-
a
és
la
indicada!
i
que
aplicada
a
es os
casos
a:
,
ec o ,
doc o ,
us e ,
da e , pode .
En
a es
l,:oma ques i
sob e o
dins
la
ciu a
de
Val :ncia,
és
p onuncia
pe
algú:
ped e ,
énd e ,
Íu e .
Es a
inall
deIs
e bs
en
e
és
un
cas ella-
nisme
(pe de ,
ende ,
ei )
que
cal
o agi a
de
la
p onúncia
i,
ua u almen ,
de
l'esc ip u a.
Fo ma
co ec a:
pe d e,
end e,
iu e,
sense
l'
inal.
Exe cicis:
a)
Esc i iu
e ls
in ini ius
de
les
o mes
e bals
següen s:
comp a a,
po a é,
menja ia,
comencí,
ana a, ha-
ia,
old é,
puc,
sen ia,
compadi é,
a,plaudi as, be-
Lli~ó
XX
Üs
de
'la
S-SS -Z
El
alencia
posSleix
una
s
so da
o
o a
(sa i,
pensa,
pa'S)
i
una
s
sono a
o
suau
(cansa, nosa,
g isa).
1.
En
p incipi
de
pa aula
el so
de
sSio da és
ep esen a
pei s, i
e~
die
s
sono a,
pe
z.
Exem-
pIes:
sa i,
sen i ,
sas e;
ze o, ze i , zona.
Igualmen
es . ep eSlen en
enmig
de
pa, aula
en e
una
consonan
i
una
ocal.
Exemples:
dansa,
p em-
sa, capsa; colze, donzeIla, benzina.
Excepcions:
el
p e ix
ans
( ansa lMic)
i
les
pa aules
endinsa
ien onsa .
2.
En e
dues
ocal,s, el so de s
sono a
és
e-
p esen a
gene almen
pe
s, iel de s
so da,
pe
ss.
Exemples:
casa, desemb e, camisa; g ossa, ossa,
pO'ssible.
3.
S'esc ,iu z
en e
dues
ocal
s, i
no
s,
ni
ss
ni
~,
en
les
pa aul,e·s cul e'S
d'o igen
g eco
Exemples:
amazona,
azim,
apezi;
les
e minacions
en
-zoic
(paleozoic)
i-zoa i (p o ozoa' i) i
~es
come!1~ades
pe
zoa
(zoologia,
zoo ecnia).
4.
S'esc iu
s i
no
ss
da e e
els
p e ixos
lla ins

-
64-
an e,
con a,
en e,
sob e, sup a,
uni,
bi,
i,
i
els
p e ix.os
g ecs
a
(p i ,a iu:
asime ic
=
no
sime-
,
ie),
an i,
hipo,
pa a,
mono,
i,
e a,
poli,
e c.
Exemples:
an esala,
con asegell,
en esua ,
sob e-
sa u a ,
sup asensible,
unisexual,
bisec iu,
isec-
ció;
as)p ic,
an isocial,
hiposul i ,
pa asin e ic,
mo-
nosepal,
disíJ.lab,
polisul u .
5.
S'esc iuen
amb
s,
ss
els
su ixos
de
de i ació
-as, -assa
(-ass-),
-Ís, -issa
(-iss-),
-ús, -ussa
(-uss-),
-dÍs, -dissa..
Exemples:
canemas (die
cimem),
cui assa
(de
cui ),
e gassada
(de
e ga)
pinassa
(de
pi).
Tam-
bé
ca abassa, iogassa, abassa,
mos assa;
emba as-
.•
s.a ,
g anissa , ba dissa, 1longanissa;
canyÍs
(de
canya),
ped Ís
(de
ped a).
També
panÍs, pas Ís,
e nÍs,
mes ís
...
Exe cicis:
a)
Copia
les
pa aules
següen s,
subs i uin
els
pun s
amb
z o
5,
segons
caIga:
.aba a, .ina,
don.
e1l, .
ig-.
ag,
col.
a,da,
.ona, .e-
lado ,
an.
ició,
.ena. ,
.ono i a ,
p em.
a ,
an.
i o-
Il'i,
.odÍac,
dan.
a , .eni ail, .eb a,
ben.
ina, .
ínga ,
endÍn.
a a,
en on.
a.
b)
Copieu
les
pa aules
següen s,
subs i uin
eIs
punl1:s
amb
s
,o
ss,
segons
caIga:
ho aJi.a,
mU.eu,
adhe.ió,
e.a ,
i a.
e,
plomi.ol,
p o.apia,
c i.i,
ca ni.e ,
sÍn e.i,
g o.a,
p o.eli ,
an i.
emi a,
po.
e
.ió,
poJi.
ul u ,
di.
oJd e.
c)
Copieu
les
in
pa auIes
se,güen s,
subs i-
uin
,€lIs
pun s
amb
¡;,
e o z,
segons
caIga:
-
65-
en.end e,
Bi.anci,
.paleo.oic,
.end a,
ama.ones,
.ig ó,
cabe.a,
col.e,
emen.a,
descal.a ,
esmo .a ,
ad e.a ,
lo .a,
.odíac, oon, Olpa.i,
la .i ,
ca o .e,
o.
eJI,
quin.
ena.
d)
Subs i ulu
ells
pun s
amb
s, ss,
~
oz,
segons
caIga:
1.
Els
go.os
es
menja en
la
ca nu.a.
2.
Po a
una pelu,. a
pel
coJI.
3.
El
JIau ado he ba.
a, a
el bancal.
4.
La
coloma.aés bona
pe
als ho s.
5.
La
duque.a
ma xa
al'es ange .
6.
Venus
és una
dee.
ade la pagania.
7.
La
mes e.
aja
a
JIegi en alencia a
les
nenes.
8.
La
me ge.
aJIegi a
un
discu so
9.
Les
ima ges
poe iques
li
són
lugi.
e es.
10.
L'encega
la
JIul.o
deIs mi aJIs.
11.
Desp és
de
g ani.
a s'a.e ena l'ho a.
12.
Es
menja a
la JIongani.a que
comp í
al ca -
ni.e .
Llic;:ó
XXI
..
Sob e
les
pa aules
compos es
En
gene al
les
pa aules
clompos es
s'es·c iuen
unin
els
di e en s
elemen s
o man
una
sola
pa -
aula:
capgi a ,
apagallums,
po amonedes,
pe que
enen
la
O 's;a
d'una
slola
pa aula.
Pe o
s'han
d'es,c iu e
amb
un
guione
en e
llu s
elemen s
en
els
casos
següen s:
1.
Quan
el
p ime
e,lemen
acaba
en
ocal
i
el
segon
comens;a
en
, s o x. Exel:TIples: busca- aons,
gi a-sol,
escu a-ximene es.
2.
Quan
es an
compos s
de
dos
ad}ec ius
del
i-
pus
his ó ico-a queológico
Exemples:
Físico-ma e-
miJ. ic,
plano-con exa,
hispano-ame ica,
g eco-lla í.
També
so d-mu .
3.
Quan
slón
compos s
amb
els
pe ixos
pseudo,
so s,
ice,
ex.
Exemples:
pseudo-após ol,
so s-ins-
pec o ,
ice-p esiden ,
ex-sec e a io
També
p e- a-
aelis a,
no- es
(subs, anl iu),
despús-ahi ,
poca- e -
gonya,
e c.
4.
Les
pa aules
cap-i-cua,
no d-es ,
adéu-siau,
bum~bum,
go i-go i,
zig-zag,
in -i-u,
in -i-dos;
e ce e a.
-
6~-
Exe cicis:
Sup imiu
ell
s,igne +
de
les
pa aules
compos es
aue
hi
ha
en
les
ases
següen s
i
subs i ulu-lo
in e calan
un
guione
o
no:
1.
He
deixa
el
capeJI
en
el
penja+ obes.
2.
Va
ind e
un
ho ne
cama+sec
i
ba ba+ os.
3.
El
po a+JIapis
li
cos a
in -+-i+cinc
cim-
ims.
4.
Tenia
una
bo eJIa
d'aigua+a den .
5.
Comp a
u'n
espan a+mosques
despús+ahi .
6.
El
eu
iJI
és
un
as a+oJIe es
i
un
plo a+
miques.
7.
El
se bo+c oa a
que
coneixem
és
un
JIe a,+
e i .
9.
El
ice+p esiden'
del
Comi é
hispano+
suís.
9.
Despús+dema
o em
que
a
eixe
poca+
pena.
10.
P en
el
comp a+go es.
11.
Posa'
el
gua da+
pols.
12.
El
so d+mu
es
dedica a
a
esold e
en-
ca+caps.
13.
L'es i a+co de a
s'ha
[e
ag ana+ca e s.
14.
L'au o+mobil
é
enca
el
gua da.+ odes.
15.
Desp és
de
con a+di
ens
digué:
Adéu--j-
Slau.
16.
Has
is
ja
"La
Ven a+ ocs"?
17.
Fa em
una
Exposieió
His o ico+A queolo-
gica.
18.
El
sal a+ auleJIs
és
un
busca+ aons.
-68-
19.
An oni
és
mol
p im+mi a .
..
20.
Vex+ ec o
coUeccio'na
cap+i+cues.
21.
És
una
columna
p e+ omana.
22.
Visi a a
el
no d+es
d'Eu opa.
23.
Toca en
a
ma a+degolla.
24.
És
una aigua
mine o+medicinal.

-.
Llic;:ó
XXII
Sob e
eL
p onoms
ebles
1.
EIs
p onoms
ebles
e es ixen
o mes
di e-
en s
segons
que
agen
da an
o
da e e
del
e b
i
es e
comence
o
e mine
en
consonan
o
ocal
(o
h).
Esi es
o mes
són:
P ime a
o ma:
me
e
se
nos
os
lo la
los
les
Ji
hi
ha
ne
Segona
o ma:
•
'
,•
']
']s
,
ms
ns
U!¡
- - --n
Te ce a
Oi"ma:
em
e
es
ens
e]
-
els
/-
e ¡
Qua a
o ma:
m'
s'
l'
l'
- - - -
n'
2.
Quan
els
p onoms
ebles
an
da an
del
e b
s'apos! o en
sl
el
e b
comen~a
en
ocal
oh.
Exem-
pies:
m'esc iu,
s'ado m,
'ha ien
is o
Quan
a
da e e
el
e b
s'ajun en
a
ell
amb
un
guione ,
o a
del
cas
en
que
caIga
apos o a -los.
La
p onúncia
ens
guia a
pe
a
esc iu e'ls
co ec a-
men o
Exemples:
doneu-me, posa-Ji;
dóna~m,
o e'l.
3.
Quan
el
p onom
a
da an :
del
e b
i
l()l ma
-70-
,.
síHaba
a
pa
s,'esc iu
sense
guione
m
apos o o
Exemples:
em
diu,
us
dia, Ji pa la.
4.
DélIVan
o
da e e
del
V'e b
poden
ana
dos
o
es
p onoms
ebles
que
s.e
sepa en
amb
un
guione
o
bé
amb
un
apos o, ,
'segons
la
egla
pe
a
un
sc1
p onom.
La
p onúncia,
pe o,
ens
se a
una
bona
guia.
Exemples:
dóna-me-la,
espe eu-nos-hi,
dei-
xa'ns-la,
digueu-me'l,
pin a- e-la,
pin a- e'l,
es~
s'ho;
menja -se-me-la" posa -se- e'l, se
e
la posa,
se
m'ho
eben a,
se
e
l'empo a.
5.
EIs
p ollJoms
ebles
mai
no
s'aIIJ,O's o en
pe
con ac e
amb
llna
a a
pa aula
que
no
siga
un
e b
o
un
al e
p onom
eble.
Així,
no
esc iu em:
no'm
ol,
sino
no
em
ol;
~o
ella'l
mi a a,
sinó
ella el
mi a a;
no
el
pa e'ns
ho
diu,
sinó
el
pa e
ens
ho
diu.
Exe cicis:
a.)
Copieu
les
pa aules
s,egüen s,
sepa an -ne
con ·enien mellJ
amb
un
apos, o
o
guione ,
o
sen-
se,
les
combinacions
de
e b
i
p onom
eble':
disme,
ese i iunos,
en an e,
banyeunos,
alqa se,
ese iuJi,
aulo,
p enlos,
eullla,
po eules,
esho,
és1:J.i,
dune;
ese iu em,
mi ans,
en a ,
eomba eus,
pe d es,
en iaJi,
po al,
po als,
po ala,
au eles,
mi aho,
a,na hi,
au en;
em au,
ensmi a,
e eu,
usmi en,
es eu,
lidie,
el-
po en,
els an,
laduien,
les een,
hopaguen,
hi an,
en enen;
meseol a a,
enseseoI a a,
en
enia,
usese iu,
sal·
-
7I-
a,
liha espos ,
Iha e ,
elsha e ,
hoescoI a a,
hiha-
puja ,
nha ia.
b)
Oc¡pieu
les
pa aules
Sie<güen s,
sepa an -ne
con eni,e<n ~en
les
combinacions
de
e. b i
els
dos
p onoms
eb-l~s:
ana men,
deixamen,
men eco da é,
menhap es,
ixa mhi,
mhipensa é,
esmho,
donamho,
mhop en,
poseumeles,
melesposa,
deixeumela.
simelap en-
gués,
cuIlmels,
melsdóna,
cusmel,
nomelpo es,
melhap es,
anemnosen,
ensen eco dem,
ensnhan-
po a ,
po e.unoshi,
disnosho,
esc iu ensho,
ensho-
di a,
dónansles,
enslesen ia,
enslhandona .
e)
Copieu
les
pa aules
següen s,
sepa al1J -ne
con enien nen
l,es
combinaci:o!lls
de
e b
i
els
es
p onoms
ebles:
semhicC?neix,
posa se ho,
menja se ela,
enslhipo-
sa,
melhiposa,
aumelen,
elsnhiposa,
menja se el,
menja senseI,
se emposa
(al
da an ),
sensemposa
(al
da an ),
sensen iu,
se elmenja,
se elhamenja ,
senselmen. a,
senslhamenja .
Lli~ó
XXIII
Exe cicis
le
epas
a)
Copieu
el
poema
que
seguix,
dOlI" egin -ne
les
e ad.es
que
han
es a
.e es
exp essamen :
ELSOMNIDELSTARONGERS
E a
una
ni
pue il,
énd a,
ab ilenca,
amb
pols
adaman ina
en
lloc
de
es elles,
amb
una
lluna
plena
que
di ias
el
os e
en
naca·
d'una
san a
jo e
i
amb
nubole s
de
llana
sinse
mácula
,s.u an
benicnamen
pe
dins
del
e e .
lo,
ianan
de
íes
sens
monxoia,
]a,q
d'amida
amb pases
oes
inhospi s,
o aig
seu e,
pe
M
o éu,
so a'l
b anca je
de
uns
e o~ge s
neba s
de ló
ce úlia
qu'exhaHaba
un
pe um
g os
i
inísim;
un
pe um
qu'esmunyia's
pels
conduc es
humi s
del
nas, deIs
ulls,
de
les
o elles;
un
pe um
que's
un laba
dins
el
c ani
donan
plas ici ad
al
suc
deIs
somnis
...
I'm
aig
o e
po a
pe
l'ai e
lí id