Ortografia Valenciana : curs elemental amb exercicis practics

, .... .- - :1 O og a ia Valenciana Cu s elemen al AMB EXERCICIS PRACTICS PlR CARLES SALVADOR GD PUBLlCACIONS D E LA ON5ELLERIA DE CULTURA do C/21 DEL CON5ELL PROVINCIAL DE VALENCIA 1II ~ l, ""'" "" G ama ica Lli~ons de 1- O og a ia Valenciana Cu s elemen al AMB EXERCICIS PRACTICS PER CARLES SALVADOR PUBlICACION5 D E LA CON5ELLERlA DE CULTURA DEl CON5Ell PROVINCIAL DE VALENCIA Ad e limenl • • L'objec e del p esen llib e és acili a el conei- xemen i p ac ica de l'o o,g a ia de la, nOSl a llen- gua. Les ma e ies que hi comp én o, men un cu s comple , enca a que elemen al, d'o og a ia alen- ciana. El ex de les lli~ons és b eu, com co espon a '111 p ime g au, i si no ac a - al qües ió o a,l a a és pe que el nos I'e in e és ha es a dona onega- men lá c1a ícia necessa ia pe a esald e amb aci- li a els exe cicis p ac ics. La pa eo ica d'es le olum no cal que siga ap esa de memo ia, pe o sí ben llegida; amb ella a la is a es es.oIen els exe cicis sense di icul a s. En ha e -ne es Uegi a de nou la nació eo ica co - .esponen i, en algun cas, po s,e i d'ajuda el nCls e Vocabula i O og a ic Valencia; semp e, pe o, l'es- udiós oba a p o u nocions en la p esen ORTO- GRAFIA pe a esold e els exe cicis que p e- sen em. -6- Des inada la p esen edició especialmenJ a es u- dis pe co espondencia, ens pe me em ano a les següen s INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNE En e els exe C1C1S cal que. ano eu el núme o de la lli~ó, sense l'enuncia , abans d'esc iu e les es- pos es. N'hi ha p ou que es eiS agen p ec'edides de la Ue a que co esponga a cadascun deIs exe - dcis p oposa s. No us poseu a e cap exe cici sense ha e e8l u- dia cU 'osamen el ex co esponen . Reco deu que ha eu de le les ameses succes- si amen pe g ups d'ex1occids" els c:o: esponen s a cada lli~ó. Pe an , no ha eu d'en ia mai d'una sola egada els co esponen s a dues o més l1i~ons, ni ampoc so'¡s una pa deIs comp esos dins una l1i~ó. Tingueu c'om a no ma inde ugibI.e de. no en- ia un g up d'exe cicis slense ind e c'o' egi s i quali ica s els de la lli~ó an e io . No ullgueu a an~a o a mida; aixo ó a con a l'e icacia de l'ensenyamen . A1 amen l'O icina de Co eccÍó no us ho consen i ia, ca us e ind ia eIs g ups d'exel1'cicis en ia s indegudamen abans de la quali icació deIs an e io s. *** Com ullga que l'o og a ia s'ap én més exe ci- an -Ia qUie eco dan egles (l'o og a ia es eco da, -7- sob e o , pe la memo ia isual), ecomanem que els lec o s esolguen els e"e cicis de cada .lli~0 de ingudamen i que s'acos umen a llegi icopia agmen s de llib es esc iibs co ec amen i, enca -a, que p ac iquen la ansc ipció d'au o s an ics id'e la enaixenl,la. 1 • ** * .,( Cal ema ca d'una mélJ11e a ben cla a en p esen a es a edició, que l'O og a ia que expliquem en les llil,lons següen s és c:o'n lo me les N o mes que o en ap o ades en 1932 pe o s els poe es, esc ip o s, publicis es i g ama ics del País Valencia. No hi ha, en alencia, a es No mes que aquelles, les publicadlelS a les pagines del Vocabula i O og a- Ec Valencia, on s'inse ixen o almen , i mad es pe les pe sonali a s, en i a s' iedioo "ials que les a a- la en. Es es N a mes són les més mode nes, com- ple es i cien í iques del llengua ge alencia. L'Ins i u d'Es udis Valencians, c ea pel Consell P o incial Valencia a p opos a del conselle de CuL u a, senyo F a ncesc Bosch Mo a a, adop a o icialmen es es No mes o og a iques, com o en adop ades pe l'Ajun amen de Valencia; esde ~. nin pe al,lo ma e ix No mes o icials i úniques. No hi ha, doncs, a a o og a ia alenciana que l'o icial. 1 bé; una de les Seccions de l'Ins i u d'Es udis Valencians és la Fil:ologica, la missió de la qual és es udia en o s els seus aspec es el nos e idio- ma. EIs memb es d'es a SecCÍó FiloJogica (lingüis- -8- es, ilolegs, g ama ics i li e a s) e o ma an, pel emps, si cal, com ho an o es les Academies de la Llellgua del món, aquells pun s o og a ics i g ama ical s que deguen ésse e o ma s segon5 els es udis cien í ics acollsellen, sense oblida e! pa la ¡ opula iel coHapse de segles que la nos a llen- gua pa í, du an els quals, pe la po' a de l'al ui- me l! , es il a en mul i ud ce cas ellanismes. CARl~ES SA.LVADOR Ma ~ 1937. O og a ia Valenciana Di isió de les pa aules en síl'labes En gene al la pa aula é :m es siHahw; co o o- cals. Aixi, pIe, ma, són d'una siHaba; in a, a h e, de dues sUlabes; es ampa, case a, de es síHabes; desmanega , Vajen.:: 1, in ansigen , són pa aules de qua e síHabes. Pe a di idi les pa aules en síHabes cal ind e p esen : L La ii la u iebles si uades en e dues ocals a aqu1en la siegioln'a com a consonan s i, pe an , són pa de la siBaba de la s,egona ocal i amb ella o men di ong: es-¡;Ia-ia , 2n-ca-ua . 2. La i inicial, po e o no h, seguida de Vlocal és p onunci.ada co o a consonan i o men di ong: hie-na, io-de. 3. La ii la u ebles no o men di 1 ong ambla Vlo'célll següen : a-na- o-mi-a, his- ó- i-a, pe -du-a. Pe o es p odulx di ong de u seguida de ocal s,i da aln de la u hi ha g o q: llen-gua, qües- i-ó. - 10- 4. Cal enca al inal de a Ila les lle es deIs g ups ix, , ss, z: coi-xa, se - a, os-sec, do -ze' I (pe ó no el díg a ny: Es-pa-nya). 5. Les Ile es deIs p e ixos an, con, en, in, des, ex, sub, ans, no s'han de sepa a enca a que se- guixca ocal: an-hid e, con-ho , in-ape encia, sub- has a, ans-a lan ic. 6. Un mo és anomena agu , pla o esd úixol se- gons que la s!e,ua síHaba ónica (sob e la qual ca ca ega la eu en p onuncia -la) siga l'úl ima, la penúl ima o l'an epenúl ima. Agu s: ani é, can a . medicinal. Plain8l: me ge, can e , aula. Esd úixols: me Mo a, his o ia, es "úpida. Exe cici a).-Copieu les pa, aules se.güen s, sepa- an - ue les síHabes amb un guione : ai ada, boi a, c euen, ingenua, massa, a o ia, es- colania, miop, gai a, cen ú ia, esplai, esplaia , me- mada, bilingüe, obliqüi a , sUIssa, ambigua, auen, aido a, desclouen, empa a , encaixa . p onun- cien, pai al, aiguamoll, ana omisa , església, an- sacció, boina, mai, aula, eina, pausa, delinqüencia, -'deshon a , baixesa, Jaume, Joan, saüc, subal e n~ aixell, inhospi , ape digana , aiguaneu, exho a , bui , e ge, do ze, desin eg a , desho a, inape encia, coixine a, guan e a, iambe, cue eja , qües ió, pas- qua, encaua -se, co edo , subhas a, nissaga, mo ió. Exe cici b ).-Poseu les pa aules següen s en l es llis es: l.a, agudes; 2. a,planes, i3.a, esd úixo- les, sepa a u -ne les síHabes: -17- ó. El co edo Nu mi ha guanya el cós in e - nacional. Mon cosí ha co egu mol de món. He is una mo a que en mó es d'esba ze . El né de ]';[ a ia és un jo e que semp e a del Té o el cos mulla . La meua dona no dónélJ p ou almoines. A les deu eixi a el co eu. Pe a que ingues u ani é jo ambé. Toca a la campana en a1 :a a Déu. Ell em de,u deu TJesse es. Que oJies u? El cacic em éu una mala passada.· Dóna la ma a1s ami cs. El joc de pilo a no a bé. Pe ací es diu que l' Amb osi és mol bo. Si no ó a pe mi a , os llen :a a o a 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. saló. 19. A ós no us he de di si podeu ana' a colli pliJ. ans. 20. No digueu ni sí ni no ins asabe la e i a . 21. Ma ge mana és mo' a ja. 22. El mies de juliol sol e mal a calo . 23. El meu ga a dos miols. 24. Sóc mol con en pe que he mol el meu bla . 25. 26. 27. ne o 28. A ós del pa e Ji an lJanqa un os de ga- llina. 29. Acal ba be li han e alla el pe!. - 8- 30. Jo sóc deIs qui an i enen socs. 31. Gi a' al sol i p end as bé el sol. 32. Vens mol d'a as pe que éns a comp a -lo a Valencia. 33. Vés a XiI i a i o na quan pugues. 34. V ós no sabeu dis ingi els bons deIs dolen s. 35. Em dóna. un pom de lo s. p6. Sembla a sa i é poca salu ; sa ge mana ampoc no ne é mol a p.e:1 que es eu. 37. P en- e el e o el ca é, si als. 38. Sí que s'ha ica al si el lJape ne o b) Feu- os dic aJ l!e:s ases an e io s. i desp és oo . egiu- os-1es ós ma eix, si cal. Llic;ó IV Ús de la díe esí 1. EIs dos pun s que s'esc iuen damun de la u pe a indica que es a ocal no és muda, és el signe anomenéll die esi. Exemples: següen , ambigüi a , qües ió. Si en }es combinacions ue i ui da le e g o q no hi ha d¡ie esi, la u és muda i, pe an , no es p o- nuncia. Exemples: gue a, quinque . 2. Esc i im ambé die esi damun la io la u quan an seguides de ocal i no ac uen com a con- sonan s. (Ac uen com a consonan s la i de joia i la u die cauen.) 1 quan no o men di ong amb la ocal an e io en calS de no p:oli a <l!ccen g il ic. Ex,emples: ag a'ia, e'ina, o'im, diü n. Pe o esc iu em: beneiem, beneÍeu, eÍ, beneÍs, benei em, benei eu, dei ico ·3. No po en die esi els su ix,os isme, is a. Exemple.s: al uisme, egois a. 4. En els, e bs die la e ce a conjugació en els qUaJIs la da e a Ue a adical és una ocal, les e - minacions acabades en i són esc i es amb una die- - 8- 30. Jo sóc deIs qui an i enen socs. 31. Gi a' al sól ip end iJ.s bé el sol. 32. Vens mol d'a as pe que éns a comp a -lo a Valencia. 33. V és aXiJ. i a i o na quan pugues. 34. V ós no sabeu dis ingi els bons deIs dolen s. 35. Em dóna. un pom de lo s. 136. Sembla a sa i é poca salu ; sa ge mana ampoc no ne é mal a p.ell que es eu. 37. P en- e el e o el ca é, si ols. 38. Sí que s'ha ica al si el TJape ne o b) Feu- os dic a l!es ases an e io s. i desp és oo . egiu- os-les ós ma eix, si cal. I , I 11, I Ús de la díe esí 1. EIs dos pun s que s'esc iuen damun de la u pe a indica que es a ocal no és muda, és el signe anomenéll die esi. Exemples: següen , ambigüi a , qües ió. Si en l'es combinacions ue i ui da le e g o q no hi ha die esi, la ués muda i, pe an , no es p o- nuncia. Exemples: gue a, quinque . 2. Esc i .im ambé die esi damun la i {) la u quan an seguides de oca~ i no ac uen com a con- sonan s. (Ac uen com a consonan s la i de oia i la u die cauen.) 1 quan no o men di ong amb la ocal an e io en calS de no p:ol'l a éliccen g il ic. Ex,emples: ag aIa, eIna, oIm, diü n. Pe o esc iu em: beneÍem, beneÍeu, eí, beneÍs, beneÍ em, beneÍ eu, deÍ ic. ·3. No po en die esi els su ixos isme, is a. Exemples: al uisme, egois a. 4. En els, e bs die la e ce a conjugació en els qua:ls la da e a ne a adical és una ocal, les e - minacions acabades en i són esc i es amb una die- I - 20- esi sob e es a lle a, manco en aquelles o mes en que la i és esc i a í. Exemple: ag aíem, ag aíeu; ag aí em, ag aí eu, ag aí. Així, po en die esi: P esen d'indica iu: 1ag a'ixc, 2ag a'ixes, 3ag a- 'ix; 4ag a'im, 5ag a'iu, 6ag aixen. P esen de subjun iu: 1ag a'ixca, 2ag aixque.':. 3,ag a'ixca; 4ag aim, 5ag aiu, 6ag a'ixquen. Impe a iu, singula : 2ag a'ix; plu al: 4ag a'im, 5ag a'iu. Impe e d'indica iu: 1ag a'ia, 2ag a'ies, 3ag a .. 'ia; 6ag a'ien. Impe e de subjun iu: 1ag a'i a (pe o ag aís), 2ag a'i es o. ag a'isses, 3ag ai a (pe o ag aís);, 6ag ai en oag a'issen. Ple e d'indica iu: 2ag a'i es; 6ag ai en. PClJ icipi passa : ag a'i , ag a'ida; ag a'i s, 'lg a- i·des. No po en die esi pe excepció: l!in ini iu: ag ai . e l ge undi: ag ain . el u u : ag ai é, a¡;[ ai as. e c. el c,ondicional: ag ai ia, ag ai ies, e c. 5. No po en die es,i les pa aules o mades amb p e ixos. Exemple: coin.cidencia. eunió. au oimo- xica , con aindicació. (Pe o esc iu em e'ix (de eeixi ) i eüIl, eüIla .) 6. No po , en die esi les e minacions Ba ines um i uso Exemple: ha monium, Pius. "11 I - 21- Exe cicis: a) Feu dues llis es deIs mo s següen s, ixan - os de ingudamen en llu o og a ia. Una de mo s amb acc.en g a ie, i una a a de mo s amb die esi: suís, sUIssos, SUIssa, eqües e, aIció, país, paül, e·nÍeu, genuÍ, eIna, eÍ, aI o, a ibuía, he oIna, a'duIble, con inu"i a , di ü n al, l/uIsso , ag aIes, ag aIem, eIna ge, deÍ ic, de"i a , deIcida, Lluís, Ilu'isos, aIa, aÍ em, sa aÍ, sa aIna, sa aIns, ge- nUIna, amoIna , oI , oI o, oÍeu, lingüis a, oÍ, qües ió. eqüen , obliqüi a . b) Poseu en eIs blanes deIs m!o s següen s, i, i o Í, segons eo esponga: T adui Ge uhdi: adu. o n . P esen d'indiea iu: adu .. xc, adzz .. xes, a~ du o o x; adu .. o, adu .. u, adu. o xen. P esen de subj un iu: ada .. xca, adu .. xques, adu .. xca; adu .. o, ada .. u, aduo oxquen. Impe a iu, &ingulal : adu ..x,. plu al: adu o • In, adu .. u. Impe e d'indiea iu: adu. o a, adu .. es, a- du a; adu ..e o. ada ..eu, adu ..en. Impe e de subjun iu: adu o • a o adu ..s, a- du. o es o adu .. sses, adu o • a o adu .. s; a- duo . e o o adu .. sse o, aduo . eu o adu .. ssell,- adu .. en o adu. ossen. Pe e d'indica iu: adu. o, adu. o es, adu .. ; adu o • e o, adu .. eu, adu .. eno • - 22- Fu u : adu .. é. adu .. as, adu .. a; adll .. - em, adll .. ell, adu .. an. Condiciona'1: adu .. ia, adll .. ies, adu .. ia; adu .. íe o, adu .. íeu. adu .. ien. _ Pa icipi pas'sa : adu .. , adu .. da; adu .. s, adu ..des. La e mina ció deIs adjec ius En e'l n:ols e pa la hi ha adjec ius e mina s en a (idio a, ag ícola, hipóc i a) que són aplica s als subs an ius masculins i aUs emenins indis in amen (home idio a, dona idio a). 1 adjec ius e mina s .en e (insigne, úneb e, jo e) que són aplica s ambé als subs an ius masculins i ails emenins indis in a- men (home insigne, dona insigne). Són els adjec;' ius d'una s.ola e minació. Hi ha adjec ius e mina s en e que en aplica -los a u~ subs lain iu emJení can ien la e en a( a"im ag e, poma ag a; ca e ample, plaga ampla). També hi ha adjec ius que e minen en' conso:' nan (do1l , ne , oig), peTo en aplica los a un subs- an iu emení can ien la e minació ( ui dol , a onja dol a; home ne , dona ne a; pel oig, eJa oja). Hi ha, doncs, adjec Íus d'una i de dues e mina- dons. 1. Són ádj.ec ius d'una e minació quasi bé o s els que e minen en e (amable, bilingüe. celeb e). • - z4- N'hi ha que e minen en a i ambé són d'una sola e minadó (ag ícola, belga, indígena). 2. Són de dues e minacions els acaba s en -c e (exac e, exac a). Els acaba s en -p e (ap e, ap a). Els aclaba s en -gne (digne, digna), lle a insigne. També són de dues e ninacions, en e a es, els segü,en s adje'c ius: ag e, a e, ample, asp e, có- mode, cul e, des e ... , eI,s emenins deis quals an: ag a, a a, ampla, asp a, cómoda, cul a ... Exe cicis: Apliqueu eh adjec ius següen s a un no n mas- cü í i a un de emení: acomodable, pob e, exsangüe, aleg e, ap e, neg e, ep obe, benigne, sinis e, iNus e, excusable, ag e, digne, a e, indemne, nobie, simple, os e, ag Í- cola, eble, iple, inep e end e, e nacle, ximple" ~l iple, neu e, es imable, soluble, con o able, pulc e, mag e, dol l, sec, aga, doble, úneb e, jo e, idOla a, abs ac e~ Jl.lsigne, p obable, ude, di ec e, c;o up e, cua,d uple, esque e, Ímp obe, e es e, hipóc i a, nómada, iconoclas a. uni al e, idio a, ho- micida; cel a, pulc e. ModeI: home pob e home dona pob a doné'. ¡o e home ne ho ne 1celeb e dona ne a dona Llic;:ó VIII Ús de G-C 1. Enmig de pa aula s'esc iu c da an c, , soz. Exemples: acció, ac e, dacsa, eczema. 2. Enmig de pa aula s'esc iu g da an m, n, d og. Exemples: augmen , sagna , Magdalena, sug- ge i . Són excepcions: d acma, a acnid, es icnina, ec- nic, anecdo a, sinecdoque. 3. En i de pa aula s'esc iu c da e e ·oca!. Exemples: d ac, ec, esc ic, sóc, po uc, es omac, p essec, únic, equí oco Pe o s',e'sc iuen amb g inal da e e ocal les pa aules que e minen: en ag, clom sa cO ag; en ug, com cen í ug; en leg, com p oleg; í l,elS pa auls següen s, que ambé són excepclO: demagog, pedagog, es a eg, nau ag, peJag, ca Í- lag, ae opag, cas ig, p odig, zig-zag. 4. En i de pa aula da e e consonan s'esc iu c o gseg,ons l'esc ip u a d'a es pa aules de la ma eixa amília'. Ex,emples: blanc (amb c, pe blanca), co c (pe co ea ), ose - 32- (pe osca), a c (pe a cada), des alc (p,e des al- ca ). sang (amb g, pe sangonós), Ila g (pe Ila ga), albe g (pe albe ga ), d ama u g (pe d ama lÍ - gia), d ing (pe d inga ). , • S. S'esc íu amb c la p ime a pe'I"sona del p esen d'indica iu. Exemple: p enc, enc, onc. en enc. Exe cicis: a) Copieu les as,es s'egüen s, omplin els bui s amb es es pa aules¡: ¡éilccen , occiden , pac e, exac e, sacsó, acsÍmi1~ eczema ós, dia agma, pigmeu, cognom, magnolia, ecnic, es icnina, d acma, m8' agda, amÍgdales, a.necdo a i, sugges iu, públic, des aJc, a c, blanc~ osc, ama g, auma u g, ang, zoo ag, eb í ug, de- mago'g, anaJeg, cas i.g, pedagog, p odig, nau ago 1. Com ha plogu hi ha mol de ... 2.. Els enemics i ma en un '" de pau. 3. EJ sol es pon pe ... 4. Ha ingu un '" an1Un a la maquina. S. El gos mo í pe que li dona en ... 6. El ... d'es a maquina de e a a és moli bo. 7. El qui p ac ica la demagogia és un 8. El Ilad e ind a el seu '" 9. Encén el Ilum, que s'ha e ... 10. La nos a e is a ep odu'ix en una ob a an iga. 11. És ... pe d e un, iIl. 12. Té un aneIl amb una ped a que es diu 13. El ... aplaudí la comedia. - 33- 14. Ha o na acasa eJ ill 15. El pape ... és bo pe a esc iu e. 16. Visi a em l' '" de Cabanes. 17. El comp e és '" 18. Pes alozzi és un g an .,. 19. L' s'ha de cu a l'eczema. 20. La és una lo bJa~ca. 21. De nom és An oni ide '" Mon b1anc. 22. És an baixe que bé se Ji po di '" 23. La '" és una moneda an iga. 24. Ha ollgu ope a -se les ... 25. El Banc é un ... de es mil pesse es. 26. F ai Vicen Fe e e a . .. 27. El ... pugué guanya la p1a ;a. 28. El que u em dius és ... al que ella em digue. 29. . Sap an es anecdo es que a a un '" 30. El seu ca ac e és mo1 ... 31. Es e insec e, com no menja si no són ma ~· ies anima1s, es diu ... 32. Un medicamen ... pe que JJe a la eb a. 33. Té]' ... deIs ancesos. 34. La camisa é un ... dal del co1ze. b) Copieu les ases següen s, subs i uin e s pun s amb g o c, segons caIga: 1. En o e san. o a s'esg1aia. 2. Du un doble. als pan alons. 3. Volia ega i no ob8.J a e .. 4. a he e el seu enc.a e .. 5. És més ama . que la e1. 6. El eJJampe. ens cega. 3 - 34- 7. En enc que ell és un sac íle .. 8. El ca e a un zi. -za .. 9. L'an opo a. es menja la ca n humana. 10. Ha pub1ica el ca aIe. de I'Exposició. 11. El geOle. es udia la coma ca. • 12. El d ama u . es ena un d ama i u1a «La d a .ma". .. Llic;:ó IX Ús de D-T 1. En p incipi de pa aula i da al11 consonan s'esc iu amb d la síHaba ad. Exemples: addicio, adjudica , admi a , adsc iu e, ad e bi, ad oca . Excepcions: .a las, a lim" ic, a le a, a mos/e a. 2. Si lla pa aula! no comen~a pe ad, gene almen s'esc iu amb . Exemples: ia ge, pla ja, i me, e - nic, po se , a xa , gui za. Excepció: cadmio 3. En i de pa aula s'esc iu, pe eglé ! gene al, . Exempl'eis: p a , malal , a , elegan , ebos , p e- ex o ExcepciJons: a) S'esc iu amb d dan'e e conS!oinan el11 aquelles pa auLes els emenins i els de i a s de les quals p esen en una d: bas a d (amb d, pe bas a da), e d (pe e da), eco d (pel eco da ). b) S'esc iu amb d, da e e ocal, en les pa aules • planes els emenins i de i a s de les <wals po en una d: acid (amb d, pe acida), oxid (pe oxida) . . c) Siesc iu amb d, da e e ocal, les pa aules emenines que e minen en -e ud i -i ud. Exem- pIes: quie ud, soHici ud. • - 36- No eu que la pa aula g an no po a d inal, no obSl an g anda ia, eng andi . Exe eieis: la) Esc i iu els p iml lUs o les 1o' mes simples que acaben en d 10 i des ieu-Ios en dues llis es! una, les que acaben en d, i l'a a, d.e les que aca- ben en : bas a diél , ll.en o , on e a, oxidació, ca1deja , educanda, elegancia, umul uós, a iEci, ajus a , a da , ecunda, e idencia, e og ada . agabun1 da ge, es upendíssim, ex ual, e e enda, p ade ia, mala1 ia, a.J esa, o undi a , pon e , lu'idesa, nebo .. de , p o undi a , empel a , san íssiIp, aco da , can- dida. Així: En d, baJs< a dia: bas a d. En , lluen o : lluen . b) Copieu les següen s ases, subs1:i uin els pun s amb d, , s.egons callga: 1. L'a .1e a a a una exhibició. 2. A. mi e l'a. oca senyo X. 3. DO.zena de a e. 4. Féu un ia.ge a Po ugal. 5. El e . del p a. és es upen .. 6. Tan. ho ha eng andi que ja és massa g an. 7. És un ma imoni ecun .. 8. Volia po a es enda .. 9. Es a so . com una ella. 10. El seu eco . ens ompli la ida. 11. Baixa mol a aigua pe l'assu.. - 37- 12. En la es a hi ha minuen. i sub ahen .. 13. Es e e esc es a aci.. 14. La a i'w u1a és un a acni o' 15. Suecia és al no ., iG ecia, al sud. 16. Es a en -se massa a .. 17. El ca o és punxagu . 18. En e les oses hi ha un na o 19. Co o és bas a d o s Ji diuen ba o, 20. Es posa a babo ode la ba ca, ia es ibo o desp és. • · Lli9Ó X Ús de B-V ". 1. Da an 1i s'esc iu sem.p e b. Exemples: blau, p oblema, sublim, b ac;, pob e, cob i . 2. Dins les di e en s o mes d'una ma eixa pa- aula i dins les pa~aules d'una ma eixa amília, a una: u co espon una : nou: no a, no eJJ, eno a ; blau: bla a, bla o , embla i , bla eja . 1 a una b Id a una p co espon una b. co b: co ba, enco ba..: lJop: lJoba, lJobe . Cal noó a que dins, ,es es amílies de pa aules hi ha algunes pseudo-ded ades que enquen la egla. Exemp,le: co ba, pe o cu ilini. calb, pe o caJ ície. p o a, pe o p >obable. lJa i, pe o labial. 3. Si compa em l'espanyol amb ell alencia o- bem !que, en gene al, a una b espanyo~a co espon una bVla!lencíana. Exemples: bueno =.bo. bolsa bossa. - 39- jabón =sabó. 1 que a una elspanyola co es pon una alen- ciana. Exemples;: ino = i. ien o = en o a o = a o . Hi ha, Ple: o, excepcions, algunes de les quals ano em: abe o = a e . abOil'¡ a =a o a . alcoba =alco a. baba =ba a. ca abela =ca a eHa. caba110 = ca a11. Es eban = Es e e. nube = nú ol. abe na = a e na. bó eda = ol a,. 1 així I ambé són excepcions: mó il = mobil (au omobil, locomóbil). sa ia =saba. cal o, cal a =calb, calba. con oy = comboi. desen uel o = desimbol . aho =ba . e bena =be bena. e uga =be uga. iga =biga. olca =bolea . 4. A la e minació e bal espanyola -aba co es- • -40- pon la e minació ,aIenciana -aYa, o siga, a es les o mes del p e e i impe e d'indic iu, deIs e bs de la p ime a c!onjugacíó ( e minéll s en a : pa la , sopa Jcan a ). pa la a., no pa laba. pa la es, no pa labes. " pa la, a, no pa laba. pa la em, no pa labem. pa la eu, no pa labeu. pa la en, no pa laben. passa a, can a a, sopa a, bolca a, es a a, ana a,. mulla a, enca a, espe a a, e c. Exe cicis: a) SUbSlü iU-1U els pun s d,els mo s següen s amb bo , seg:oills caIga: be.edo , esc i. in , ha. e , plo. ia, sa.em, au omo- .;il, alco.a, sa.u , sa.i, eno.a , de.i , ca.alle , e- can.i,.ne.al, e.en a , lla.i, xa.aca, pa.elló, co.a d, ad.oca , a. a, esc i.ia, a. e, co ., ja.elina, .oga , gle.a., a.al, can a:. a,' cu .ilini, Có do.a, Ha.ana, llepa.a, casca.ell, ila.a, ba.eja , can a.em, cal.ície, ena., sa.iesa. b) Copieu les ases següen s, subs i uin eIs pun s amb b, d, s:egons caIga: 1. Pe que sa.ia mol li dien el sa.i. 2. El co o a una co .a. 3. Tenim i no.ell. 4. Una es e. ada i el ca.all no es mo .ia. 5. La bla.o del cel o ho embla.ia. 6. La ni de la .e .ena balla.a bé. - 47.- maig, aJg, boig, ebuig, ea u x, sa a eig, aig. passeig, esqui xa , ba eig, ga a xos, lleig. 1. El mes de ... és bonie. 2. Ahi jo ... ana al ea e. 3. Passa a pel ea e , iun au omobiJ m'ha o de ango 4. Pob e, s'ha o na il'han hagu de anea . 5. Hem ana de cace a i hem i a ins que no ens ha queda ni un sol ... 6. Hem e un ... en ba ca. 7. Tu e quedes la lo ia mi em dones el 8. Si jo sóc el pad í i u la pad ina, dema a- em el " . del illo 1. 9. Va a en a la oba al ... 10. DeIs ancesas ambé en diuen despec i a- men 11. No hi ha cap in an ... ,. o s són bonics. 12. Dema ... es a pe que és el meu dia. b) Es.c iu le els p imi ius de les següen s pa- .e ules: De despa xa ia: . De empa xa a: . De a xadu a: '" De ga a xe ia: '" De boli xa: '" De esqui xada: '" De esqui xe : . De ca u xe ia: . De escabe xada: . De campe xos: o •• De o a jol: o •• De es o ja :. De ugi : ... De mi jos: o •• De desi jos: o •• De ojo : o •• De sa a e ge : o.' De a egi : o •• De epi jado : De boge ia: o •• Així: De despaJ :xa ia: despa x. De o a jol: o eig. . • Llic;:ó XIV Ús de la Qíe da an i 1. La q da an u seguida de eoi a que la u siga lle a muda. Exemple: soques, quina, que ubí, quinque . 2. Si amb les al sg a ies s'ha de p onuncia la u, es a u po á die esi. Exemples: qües ió, obli- qüi a . 3. La q da an u seguida de a, o, a que la u es pm1nuncie o man una: so'la siBaba: qua e, quo a (qua- e, quo- a). 4. Da an u 'eble, o siga, no accen uada , ónica- men , seguida de ocal, s'esc iu gene almen q. Exemples: equado , pasqua,. eqües e, delinqüen , aquós,. obliqüi a . Fan excepcions: acuI a , ipecacuana i els de i- a s de: cua, cui , cuina, e acua , cui a , cui ós, conspicu, innocu pe spicu, p o icu, p omiscu, acuo Si les combinacions qua, quo' són monosiHabi- ques, com hem di , ambé ho són les qüe, qüi. Exem- pIes: qua-de n, quo-cien , e-qüen , obli-qüi- a . 4 • - 50- Les comhinacions cua, cue, cui', cuo, són bisil-Ia.- biques. e acu-a , cu-e eja , acu-I a . Exe eicis: Sepa eu lamb un guione les síHahes de les pa au- les següen s: qua e, quan, qual, qua , quad iliJ. e , equado , esqua e a , obliqua, pasqua, qües ió, eqües e, e- qüen , conseqü¡meia, delinqüen , deliqüescen , obli- qües, ,olbliqüi a s, aquós, quo a, alíquo a, quoeien , quo idia. acuI a , conspícua, conspicuI a , cuassa, cue a, cua, e acua , innocua, innocuI a , ipecacuana" pe s- pÍcua, pe spicuI a , p o Ícua, p omíscua, p omis- cUI a , p omiscua , VaCUal, acul a . b) Subs i ulu els pun s deIs mo1:s següen s amb cu, FJu oqii, alla on caIga: .ualla ga, .es ió, p omis. uació, delin. u¡meia, des. ua , conse. uen , a. uosa., .uad a , .uine a, .ua, si, .ua e a, .uall, .ui ós, .ua an a, .ui o, .ue n, .uad illa, .uali ica iu, e. uen a , pas.ues. Lli9Ó XV Ús de la Ldoble (1'1) La combinació N(1 doble amb el puM ola en- mig) és usada semp e que es duplica el so l. A ui que la p onúnda, al,enciana és en pa de ec uosa, quasi és impossib1e dis ingi pe1 so l'o og a ia de les pa aules amb lo amb N, és a di , que no es po e ben bé la disi inció en e el so l pala al iel S'O ¡.¡ gemina . Així, no ,es poden dona egles d'o og a ia sob e l'ús de, N. Cal, dones, e ind e en la memo ia les pa aules més uSiade's que po en J.1~ 1. S'esc iuen amb l·l 1,es següenbs pa aules i llu s de i a s: aNega , aNego ia, aNeg o, aJ.1eluia, aNicien , al- liga ció, aJ.1ocució, al·ludi , aNucina , aNu ió, am- puNós, apeNació, aqua eNa, a miJ.1a , axiNa , baga- eNa, beJ.lic, caNíg a , canceNa , capiJ.1a , ca a el- la, ca e eNa, ca iNa , ceNa, ceNula, ci cum aNa- ció, col'labo a , coNapse, coNa e al, coNecció, col- lega, ·coJ.1egi, coNiga , coJ.Iisió, col·loca , coNoqui, compeNi , cons eNació, co oJ.1a, co oNa i, c is aNí, damiseNa, des iNa , eNipse, esca apeNa, emoJ.1ien , • - 52- es eNal", exceNen , expeHi , aNaq, al'le a, al'lible, ENoxe a, lageNa , uma eNa, gaNic, gaNinaci, go- il'la, hemmic, idiHi, iNació, iJ'legal, iHegible, 11- legí im, iHes, iHíci , iHimi a , iNogic, iHumina , iNús, iJ'lus a , imbecil'li a , impeNi , ins aNa , in- eNec e, in eHigencia, in e peNa , libeHulaJ, liHi-' pu enc, maHeable, maxiNa , meduNa, me M-Jic, me- aNoide, miNena i, miNesim, miscel·lania, moHície, moNusc, mo adeNa, no eNa, nuNa, nuNi a , om- b eNa, .osciNa , paNadí, paHi, paHia , pM-lid, pa al- lel, pa ceNa, pas o eNa, peNícula, pol·len, p oceNó'>, puNula , pupiNa, pllsiNanime, pu xineNa, ebeNió, e ociNa , epeHi , sa eJ·li , sibiNa, síJ.laba, siJ.Jo- gisme, soNíci , a an eNa, eNu , iNa, i iNa , an- • quiNi a , aciNa , eNe'i a , iolonceNis a, i el·la, xineNa. Exe cicis: a) Copieu o s els mo s de la llis, a an e io (§ 1), ixlan - os mol en e~ signi iea llu . b) Feu- os dic a els mo s copia s, i desp és eo egiu- lols-els ós ma e.ix, si cal. c), Feu in clausules o ases en les que en en al menys in deIs mo s de la lliSl a copiada. Model: 1. Va aNega que l'aNego ia de la ca a eNa es- a a dibuixada p(! una damiseNa. Llic;ó XVI Ús de M-MP -N 1. Da an b, pi m esc i im semp e m no n. Exemples: semb a , acampa , immens. S'exce.p uen: g anmen , anma eix, benme ixen . 2. Da an i s'esc iu m. Exemple: iomia , Jimia. 3. En p.nincipi de pa1 aula i da an i esc i im con, en, in. Exemple: con ianqa, enia ina , in lui . S'excep uen: emiasi, em isema, emi axi il1u s de· i a s. 4. Da an n esc i im m o n, segons la p .c'l1un- ciació. Exemple': indemne, amnis ia, inna , inne- cessa i. 5. Da an qualse ol a a consonan esc i im n pe egla geiJ.e aI. EX1emples: anca , enda, o enga, penja , enJai a , conque i , pensa , en iqui , in e- io , con ind e, punxa, benzina. S'exce p uen: Com e (eslp. conde), emp em a, im- p em a, iem a, som iu e, p emsa, am ia, duum i , ium i , Samsó. També s'excep u en les pa aules que comencen pe ci cum: ci cumie encia, ci cum- aHació. •• - S4- 6. S'ese iu mp en algunes pa' aules, així eom en llu s de i éli S, al s com: assumpció, assump e, a emp a , comp e (esp. cuen a), consumpció; exempció, exemp , imp omp u, me empsícosi, pe- emp o i, .p esumpció, p omp e, edempció, sump- uós, emps, emp a , anssump e. Exe cici : Subs i ulu els pun s deIs mo s s,egüen s pe m, n o mp, segons eo esponga: o.ba, pa.pol, e.malal i , g a.men , co. essa , e. o'Squi , i. an , e. asi, si. onia" colu.na, i.no a- ció, e. u , e.dola , a.gel, me.ja , e.lles i , i.quie- ud, ho. a, da.sa, aju. a , ca. i, a.xo a, o.ze, ci , cu.s ancial, ede.ció, dese.b e, e.ple, i.mo aJi a , b.e. me eixen , co. ond e, e. eb a , i. ini , e. Mic, a. ibi, sole.ne, e.neg i , co.ce , e.da, a.goixós, e.lai a , co.que i , co. ea , pe. samen , ca. a , e. e- ja, pu.xagu , do.zella, p e.sa , ci cu.s ancia" e. a- i a. Lligó XVII Ús de R. - R.R. 1. En p incipi de pa aula esc i im una ( oca, iu), la qual é el s!o o . 2. Enmig de pa aula com,en~an síBaba desp és d,e cons'onan esc i im una (en aona , som Ís), la qual I é el so o . 3. Enmig die pa aula i en e ocals esc i im dues ( e a, có e , so a). Són excepció i pe Jalll s'e'S'C iu una siola , la qual é so o , desp és deils p e ixos a, an i, mono, con a, sup a, bi, i, e c. Exemples: a Í mic, an i- abie, mono i me, con a e olucló, sup a enal, bi- ec angle, i ec angle. També s'esc iuen amb una , pe o sepla an e.Is componen s: amb un guione , l!es pa aules comp.o>s- es de subs an iu i adjec iu i de e b i lliom. Així: ba ba- os, ca a- edó (subs an iu i adjec- ,iu). penja- obes, busca- aons ( e b i nom). 4. S'esc iu amb inal: To s els in ini ius agu s: po a , ha e , sen i , e . - S6- To s els in ini ius pllans que no acaben en - e: c éixe , coneixe , ence . (Pe o sense l' inal: ca- b e, end e, iu e.) T,o: s els noms subsl an ius o adjec ius e'ls eme- !lins~ o de i a' s deIs quals p ese u en una 1': cIa , madu , lo , xip e . '-T:Oi s els subs an ius o ma s amb els su ixos -al' (coHec ius o de lloc): c8nya ,. -el' (no os de pe - sona, die lloc, d'ins umen, , de plan a): us e ,. -01' (noms 'abs ac es de i al s d'adjecüus i de e bs): blanco ,. -do (noms de lloc, ins umen : ebedo , espolsadoT. Cal posa esmen en l'ús de la l' en inal de pa- aula, puix que en alguna coma ca alenciana, l'a p onúncia popula slUp imix es e so. Així: ec ó, doc ó, us é, da é, podé, men e que la gl'ia ia exac- a és la indicada! i que aplicada a es os casos a: , ec o , doc o , us e , da e , pode . En a es l,:oma ques i sob e o dins la ciu a de Val :ncia, és p onuncia pe algú: ped e , énd e , Íu e . Es a inall deIs e bs en e és un cas ella- nisme (pe de , ende , ei ) que cal o agi a de la p onúncia i, ua u almen , de l'esc ip u a. Fo ma co ec a: pe d e, end e, iu e, sense l' inal. Exe cicis: a) Esc i iu e ls in ini ius de les o mes e bals següen s: comp a a, po a é, menja ia, comencí, ana a, ha- ia, old é, puc, sen ia, compadi é, a,plaudi as, be- Lli~ó XX Üs de 'la S-SS -Z El alencia posSleix una s so da o o a (sa i, pensa, pa'S) i una s sono a o suau (cansa, nosa, g isa). 1. En p incipi de pa aula el so de sSio da és ep esen a pei s, i e~ die s sono a, pe z. Exem- pIes: sa i, sen i , sas e; ze o, ze i , zona. Igualmen es . ep eSlen en enmig de pa, aula en e una consonan i una ocal. Exemples: dansa, p em- sa, capsa; colze, donzeIla, benzina. Excepcions: el p e ix ans ( ansa lMic) i les pa aules endinsa ien onsa . 2. En e dues ocal,s, el so de s sono a és e- p esen a gene almen pe s, iel de s so da, pe ss. Exemples: casa, desemb e, camisa; g ossa, ossa, pO'ssible. 3. S'esc ,iu z en e dues ocal s, i no s, ni ss ni ~, en les pa aul,e·s cul e'S d'o igen g eco Exemples: amazona, azim, apezi; les e minacions en -zoic (paleozoic) i-zoa i (p o ozoa' i) i ~es come!1~ades pe zoa (zoologia, zoo ecnia). 4. S'esc iu s i no ss da e e els p e ixos lla ins - 64- an e, con a, en e, sob e, sup a, uni, bi, i, i els p e ix.os g ecs a (p i ,a iu: asime ic = no sime- , ie), an i, hipo, pa a, mono, i, e a, poli, e c. Exemples: an esala, con asegell, en esua , sob e- sa u a , sup asensible, unisexual, bisec iu, isec- ció; as)p ic, an isocial, hiposul i , pa asin e ic, mo- nosepal, disíJ.lab, polisul u . 5. S'esc iuen amb s, ss els su ixos de de i ació -as, -assa (-ass-), -Ís, -issa (-iss-), -ús, -ussa (-uss-), -dÍs, -dissa.. Exemples: canemas (die cimem), cui assa (de cui ), e gassada (de e ga) pinassa (de pi). Tam- bé ca abassa, iogassa, abassa, mos assa; emba as- .• s.a , g anissa , ba dissa, 1longanissa; canyÍs (de canya), ped Ís (de ped a). També panÍs, pas Ís, e nÍs, mes ís ... Exe cicis: a) Copia les pa aules següen s, subs i uin els pun s amb z o 5, segons caIga: .aba a, .ina, don. e1l, . ig-. ag, col. a,da, .ona, .e- lado , an. ició, .ena. , .ono i a , p em. a , an. i o- Il'i, .odÍac, dan. a , .eni ail, .eb a, ben. ina, . ínga , endÍn. a a, en on. a. b) Copieu les pa aules següen s, subs i uin eIs punl1:s amb s ,o ss, segons caIga: ho aJi.a, mU.eu, adhe.ió, e.a , i a. e, plomi.ol, p o.apia, c i.i, ca ni.e , sÍn e.i, g o.a, p o.eli , an i. emi a, po. e .ió, poJi. ul u , di. oJd e. c) Copieu les in pa auIes se,güen s, subs i- uin ,€lIs pun s amb ¡;, e o z, segons caIga: - 65- en.end e, Bi.anci, .paleo.oic, .end a, ama.ones, .ig ó, cabe.a, col.e, emen.a, descal.a , esmo .a , ad e.a , lo .a, .odíac, oon, Olpa.i, la .i , ca o .e, o. eJI, quin. ena. d) Subs i ulu ells pun s amb s, ss, ~ oz, segons caIga: 1. Els go.os es menja en la ca nu.a. 2. Po a una pelu,. a pel coJI. 3. El JIau ado he ba. a, a el bancal. 4. La coloma.aés bona pe als ho s. 5. La duque.a ma xa al'es ange . 6. Venus és una dee. ade la pagania. 7. La mes e. aja a JIegi en alencia a les nenes. 8. La me ge. aJIegi a un discu so 9. Les ima ges poe iques li són lugi. e es. 10. L'encega la JIul.o deIs mi aJIs. 11. Desp és de g ani. a s'a.e ena l'ho a. 12. Es menja a la JIongani.a que comp í al ca - ni.e . Llic;:ó XXI .. Sob e les pa aules compos es En gene al les pa aules clompos es s'es·c iuen unin els di e en s elemen s o man una sola pa - aula: capgi a , apagallums, po amonedes, pe que enen la O 's;a d'una slola pa aula. Pe o s'han d'es,c iu e amb un guione en e llu s elemen s en els casos següen s: 1. Quan el p ime e,lemen acaba en ocal i el segon comens;a en , s o x. Exel:TIples: busca- aons, gi a-sol, escu a-ximene es. 2. Quan es an compos s de dos ad}ec ius del i- pus his ó ico-a queológico Exemples: Físico-ma e- miJ. ic, plano-con exa, hispano-ame ica, g eco-lla í. També so d-mu . 3. Quan slón compos s amb els pe ixos pseudo, so s, ice, ex. Exemples: pseudo-após ol, so s-ins- pec o , ice-p esiden , ex-sec e a io També p e- a- aelis a, no- es (subs, anl iu), despús-ahi , poca- e - gonya, e c. 4. Les pa aules cap-i-cua, no d-es , adéu-siau, bum~bum, go i-go i, zig-zag, in -i-u, in -i-dos; e ce e a. - 6~- Exe cicis: Sup imiu ell s,igne + de les pa aules compos es aue hi ha en les ases següen s i subs i ulu-lo in e calan un guione o no: 1. He deixa el capeJI en el penja+ obes. 2. Va ind e un ho ne cama+sec i ba ba+ os. 3. El po a+JIapis li cos a in -+-i+cinc cim- ims. 4. Tenia una bo eJIa d'aigua+a den . 5. Comp a u'n espan a+mosques despús+ahi . 6. El eu iJI és un as a+oJIe es i un plo a+ miques. 7. El se bo+c oa a que coneixem és un JIe a,+ e i . 9. El ice+p esiden' del Comi é hispano+ suís. 9. Despús+dema o em que a eixe poca+ pena. 10. P en el comp a+go es. 11. Posa' el gua da+ pols. 12. El so d+mu es dedica a a esold e en- ca+caps. 13. L'es i a+co de a s'ha [e ag ana+ca e s. 14. L'au o+mobil é enca el gua da.+ odes. 15. Desp és de con a+di ens digué: Adéu--j- Slau. 16. Has is ja "La Ven a+ ocs"? 17. Fa em una Exposieió His o ico+A queolo- gica. 18. El sal a+ auleJIs és un busca+ aons. -68- 19. An oni és mol p im+mi a . .. 20. Vex+ ec o coUeccio'na cap+i+cues. 21. És una columna p e+ omana. 22. Visi a a el no d+es d'Eu opa. 23. Toca en a ma a+degolla. 24. És una aigua mine o+medicinal. -. Llic;:ó XXII Sob e eL p onoms ebles 1. EIs p onoms ebles e es ixen o mes di e- en s segons que agen da an o da e e del e b i es e comence o e mine en consonan o ocal (o h). Esi es o mes són: P ime a o ma: me e se nos os lo la los les Ji hi ha ne Segona o ma: • ' ,• '] ']s , ms ns U!¡ - - --n Te ce a Oi"ma: em e es ens e] - els /- e ¡ Qua a o ma: m' s' l' l' - - - - n' 2. Quan els p onoms ebles an da an del e b s'apos! o en sl el e b comen~a en ocal oh. Exem- pies: m'esc iu, s'ado m, 'ha ien is o Quan a da e e el e b s'ajun en a ell amb un guione , o a del cas en que caIga apos o a -los. La p onúncia ens guia a pe a esc iu e'ls co ec a- men o Exemples: doneu-me, posa-Ji; dóna~m, o e'l. 3. Quan el p onom a da an : del e b i l()l ma -70- ,. síHaba a pa s,'esc iu sense guione m apos o o Exemples: em diu, us dia, Ji pa la. 4. DélIVan o da e e del V'e b poden ana dos o es p onoms ebles que s.e sepa en amb un guione o bé amb un apos o, , 'segons la egla pe a un sc1 p onom. La p onúncia, pe o, ens se a una bona guia. Exemples: dóna-me-la, espe eu-nos-hi, dei- xa'ns-la, digueu-me'l, pin a- e-la, pin a- e'l, es~ s'ho; menja -se-me-la" posa -se- e'l, se e la posa, se m'ho eben a, se e l'empo a. 5. EIs p ollJoms ebles mai no s'aIIJ,O's o en pe con ac e amb llna a a pa aula que no siga un e b o un al e p onom eble. Així, no esc iu em: no'm ol, sino no em ol; ~o ella'l mi a a, sinó ella el mi a a; no el pa e'ns ho diu, sinó el pa e ens ho diu. Exe cicis: a.) Copieu les pa aules s,egüen s, sepa an -ne con ·enien mellJ amb un apos, o o guione , o sen- se, les combinacions de e b i p onom eble': disme, ese i iunos, en an e, banyeunos, alqa se, ese iuJi, aulo, p enlos, eullla, po eules, esho, és1:J.i, dune; ese iu em, mi ans, en a , eomba eus, pe d es, en iaJi, po al, po als, po ala, au eles, mi aho, a,na hi, au en; em au, ensmi a, e eu, usmi en, es eu, lidie, el- po en, els an, laduien, les een, hopaguen, hi an, en enen; meseol a a, enseseoI a a, en enia, usese iu, sal· - 7I- a, liha espos , Iha e , elsha e , hoescoI a a, hiha- puja , nha ia. b) Oc¡pieu les pa aules Sie<güen s, sepa an -ne con eni,e<n ~en les combinacions de e. b i els dos p onoms eb-l~s: ana men, deixamen, men eco da é, menhap es, ixa mhi, mhipensa é, esmho, donamho, mhop en, poseumeles, melesposa, deixeumela. simelap en- gués, cuIlmels, melsdóna, cusmel, nomelpo es, melhap es, anemnosen, ensen eco dem, ensnhan- po a , po e.unoshi, disnosho, esc iu ensho, ensho- di a, dónansles, enslesen ia, enslhandona . e) Copieu les pa aules següen s, sepa al1J -ne con enien nen l,es combinaci:o!lls de e b i els es p onoms ebles: semhicC?neix, posa se ho, menja se ela, enslhipo- sa, melhiposa, aumelen, elsnhiposa, menja se el, menja senseI, se emposa (al da an ), sensemposa (al da an ), sensen iu, se elmenja, se elhamenja , senselmen. a, senslhamenja . Lli~ó XXIII Exe cicis le epas a) Copieu el poema que seguix, dOlI" egin -ne les e ad.es que han es a .e es exp essamen : ELSOMNIDELSTARONGERS E a una ni pue il, énd a, ab ilenca, amb pols adaman ina en lloc de es elles, amb una lluna plena que di ias el os e en naca· d'una san a jo e i amb nubole s de llana sinse mácula ,s.u an benicnamen pe dins del e e . lo, ianan de íes sens monxoia, ]a,q d'amida amb pases oes inhospi s, o aig seu e, pe M o éu, so a'l b anca je de uns e o~ge s neba s de ló ce úlia qu'exhaHaba un pe um g os i inísim; un pe um qu'esmunyia's pels conduc es humi s del nas, deIs ulls, de les o elles; un pe um que's un laba dins el c ani donan plas ici ad al suc deIs somnis ... I'm aig o e po a pe l'ai e lí id