-
-
El
ma xisme, I'es uc u alisme i l'anklisi li e a ia'
pe
Raymond Williams
Uns e s p ou ecen s a Camb idge, dels quals alguns dels p esen s poden
ha e sen i pa la , m'han decidi a exposa ce ma e ial que p epa a a pe a
una se ie de cinc con e encies a la a do .' Com que el ma e ial ha ia es a
pensa
a
aques a escala, la pe spec i a d'una ho a pleníssima po se conside-
ada desco a jado a; anma eix, sembla impo an d'es abli una posició gene al
a a, més que no pas deixa mol s d'aques s p oblemes penden s ins que pu-
guin se es udia s amb més a enció. El meu objec iu p incipal és iden i ica
i
explica b eumen ce es posicions ac uals i con o e ides més enllii de les e i-
que es que an agamen es epa eixen, pe b inc una p opos a p ou di e en
pe posa -la da an de o aix6, una p opos a que em sembla que a al cen e
de la con o e sia. Tan dins del ma xisme com de I'es uc u alisme
hi
ha di-
*
Publica amb el i o1
Ma xiim, s uc u alis n and li e a y analysis
a la «New Lei
Re iew~, núm. 129 (se e nb e-oc ub e de 1981), ps. 51-66.
(N.
del
T.)
1.
Tex d'una con e encia e a a la Facul a d'Angles de Camb idge el
13
de eb e de
1981. [Aques a con e encia és la con ibució que Raymond Wiams a e
al
deba sob e
el lloc dels nous me odes de la c í ica
i
de la eo ia de la li e a u a a I'ensenyamen que
es
a ence a a Camb idge el gene
i
eb e de 1981. No es ac a a de cap inicia i a ins-
i ucional, les au o i a s academiques s'hi an eu e obligades en disen i una se ie de
p o esso s i es udian s de les aons que ha ien du el Depa amen d'Angles a no e cas
de les ecomana ions de la comissió de con ac ació pe inen (de la qual e a memb e Ray-
mond Williams)
i
cessa el p o esso ajudan D . Colin MacCabe. Aques ha ia ocupa el
ca ec du an cinc anys
i
en acaba el con ac e la se a p omoció a p o esso i ula sem-
bla a p e isible; pe b el ca ed a ic D . Ch is ophe Ricks i
un
nucli conse ado de p o-
esso s del depa amen menciona s'hi an oposa . Descobe a, la aó onamen al e a ben
senzilla: el D . MacCabe, especialis a en Goda d i Joyce, pos es uc u alis a
i
ma xis a con-
és, no encaixa a amb I'esquema academic, li e a i i, és da , polí ic del Depa amen d'An-
gles (addic e enca a als plan ejamen s d'un Lea is i mol lluny ja dels d'un Richa ds).
EIs
Ma ges,
24.
1982
3
e ses endencies
i
enca a hi ha més di e si a en al es endencies en que en
pa han in lui ; algunes d'aques es endencies, a més a més, s'oposen p o unda-
men en e si. Cal ema ca -ho no solamen pe al de p e eni un e ique a ge
educ iu sinó pe una aó més posi i a: algunes d'aques es endencies són com-
pa ibles amb I'ac ual pa adigma dominan als es udis li e a is, men e que d'al-
es són incompa ibles
i
du an els da e s anys han desa ia el pa adigma do-
minan .
1,
és cla , la p o essió que el sos é. Faig se i «pa adigma» més o
menys en el sen i de Kuhn d'una de inició ope a i a d'un de e mina camp
de coneixemen , és a di , d'un objec e de coneixemen , basa en algunes hipo-
esis onamen als,
i
que implica de inicions dels me odes ap opia s pe desco-
b i i es abli aques coneixemen . Doncs bé, el cas de la li e a u a em sembla
que co espon exac amen a aques pa adigma. Enca a més, al com deia Kuhn,
aques s pa adigmes mai no s'abandonen així com així. Ben al con a i, acumu-
len anomalies ins que a iba un pun de up u a; alesho es comencen els in-
en s de desplaga o de eno a les hipo esis onamen als, les de inicions
i
o
allo que en aques momen són els alo s p o essionals i els me odes d'es udi
es able s. Es ac a e iden men d'un momen de c isi. C ec que a a i im un
momen
de
c isi, pe
bé
que en una e apa mol p ime enca, en els es udis li-
e a is a Camb idge.
IÉs
cla que la de inició d'un objec e de coneixemen que és pe cebu de
ce es mane es a iba que es con on i emeiablemen en el pa adigma dominan
amb l'objec e del qual hom ol aconsegui un coneixemen . Aixb és p ou e i-
den a ui en alguns usos del e me «li e a u a», que, al capda all, en el seu
sen i més comú, no és pas p oduy pels depa amen s li e a is, pe b sí que po-
dem conside a que el posseeixen i el de ensen.
1
aixo de mane es di e ses.
Se'ns diu, pe exemple, que és eina nos a ensenya «el canon de la li e a u a
anglesa». Aques ús del «canon», manlle a dels es udis bíblics, on signi ica una
llis a d'ob es sag ades accep ades com a au en iques, és mol ema cable. Pe -
que, na u almen , el «canon de la li e a u a anglesa» no és es de dona , sinó
que és p odui ; és e ec e d'una conside able selecció i en la p ac ica d'una e-
selecció. En la se a e sió més senzilla a se so mes a c í ica en els expe i-
men s de c í ica p ac ica que a eali za Richa ds. Aques a demos a que
el
canon podia se ensenya
a
es udian s mol en ena s, pe b que la majo pa
e en incapagos ells sols de p odui -ne les alo acions implíci es. Més, so in
p e e ien ex os ben di e sos dels del canon. Aques es oballes an suposa la
ede inició mode na més e ec i a del pa adigma, sense eemplaga -lo, pe o. En
aque:s a ede inició, la li e a u a es a apa ella amb la c í ica. En e ec e, a es
que, pe con as amb els es udis bíblics, I'e udició academica no podia es abli
el canon li e a i (enca a que podia e ec ua e i icacions locals en el seu in e-
Aques a aó a se p o es ada
i
la uni e si a , una mica inquie a, a nomena l'acos umada
comissió que in es igués l'a e MacCabe, alho a quz comenca a un cicle de con e encies
en que les di e en s pa s ha ien d'exposa les aons de ons de les posicions espec i es.
Tal a se l'embolic que el «Times Li e a y Supplemen », l'«Obse e », el «Sunday Ti-
mes»
i
el «Gua dian» en e d'al es publicacions an con e i la qües ió en una no ícia
i
la an manipula a consciencia; d'on que s'a ibessin a publica a icle s p e esamen de
di ulgació sob e l'es uc u alisme
i
la semib ica («semi-que?» p egun a a un pe iodis a)
que els con e ien en poc més que una excen ici a insensa a
i,
a sob e, d'o igen es an-
ge . (Del ma xisme ni se'n pa la a, igno a o despa xa amb les aons de cos um.) De o
plega , en a so i aixb: el D . MacCabe se'n a ana al ca e (el an i xa de seguida
a Glasgow, aixb si) i, mol poc desp és, un implacable go e n conse ado e alla a el
p essupos d'uni e si a s
en
un 20
%.
La ma e ia e a ce amen se iosa.
(N.
del
T.)]
4
Es udis
i
assaigs
io ), calia ensenya un p océs nou -el judici c í ic- com a condició pe al
de e eni la idea de ini b ia de la li e a u a.
Li e a u a ha ia signi ica abans, si més no ins a la p ime ia del segle x x,
un conjun d'esc i s imp esos; aques sen i neu e sob e iu, en e ec e, en con ex-
os als com «suplemen li e a i» o «secció li e a ia». Aques ús, bb iamen ,
enia l'e ec e d'una especiali zació en l'imp es, la qual cosa e a en gene al es-
caien al pe íode comp es en e el segle
XVII
i les p ime ies del segle
xx,
pe o
lla o s amb algunes anomalies.
Hi
ha el ea e, que és un ex no pe se llegi
sinó ep esen a . Hi ha allb anomena , des de mol abans, la «li e a u a o al»,
una classi icació es anya i so in desconce an . Hi ha, en i, la si uació p o-
blema ica del ex en o mes mode nes com la adio, el cinema
o
la p oducció
o al e iscolada. A a bé, de mane a c eixen al lla g del segle
XIX
es a escau-
e una al a especiali zació del e me, basada en el que són a a unes ca ego ies
e iden men anbmales. Li e a u a a a iba a signi ica « ex os imagina iuw,
no elles i poemes, en una di ícil dis inció dels ex os « ac uals»
o
«discu sius».
No és solamen que aixb endia a amaga l'elemen d'esc ip u a, de ex , la
composició lingüís ica de e s
i
idees, en les a ees excloses («discu si es»
o
« ac-
ual~»); ambé les elacions suposades en e la «imaginació» i els « e s» en els
~
casos «li e a is» e en, pe bé que a egades p ou bb ies, en mol es ocasions
I'au en ic p oblema que calia cons ui . Aixb ja hau ia es a p ou di ícil; pe o
hi ha ia una al a especiali zació enca a en la qual, posem-ho així, la ca ego ia
de «li e a u a» s'au ocensu a a. No o a la li e a u a -no elles, poemes, ob es
de ea e- e a Li e a u a en la ca ego ia de la majúscula. Ben bé la majo ia de
les no elles, poemes i ob es de ea e sembla a que no pe anyien a la Li e-
a u a, que esde enia lla o s en la p ac ica la ca ego ia seleccionada, i no el «cA-
non» he e a es able pe la c í ica.
Doncs, si algú diu a ui: «La li e a u a és més impo an que o s els ismes»,
la idea po sembla pe suasi a quan els Ésmes són, pe exemple, els es ange s:
el ma xisme i l'es uc u alisme. Pe b hi ha un isme del qual no es pa la gai-
e: la c i ica: que a ho es d'a a, pe e ec e de la ede inició del pa adigma, s'ha
inco po a de mane a e ec i a a la «Li e a u a» (en eali a allb que la de ineix
i que ins la po a iba a domina ). S'escau so in la pa adoxa que allb que
més gen a de debo en els depa amen s de li e a u a és c í ica o es udis c í ics,
la qual cosa és p esa com l'ac i i a li e a ia co ec a, pe més que sigui ben
di e en del que al es -1s esc ip o s de no elles, poemes, ob es de ea e-
an, semp e a un al e lloc.
Heus aquí una seqüencia: p ime , una es icció als ex os imp esos, des-
p és una educció al que són anomenades ob es d'«imaginació» i, inalmen , una
ci cumsc ipció a una mino ia es able a pe la c í ica de ex os «canbnics». Pe b
ambé c eixen al cos a d'aques a hi ha una al a especiali zació, so in més
puixan : no solamen Li e a u a, sinó Li e a u a Anglesa. Des del pun de is a
his b ic aques a és una cons ucció a dana, pe que en allb que a als ex os me-
die al~, si més no ins al segle
XVII,
és o ga ince a. L7«Angles» és la llengua
o el país? Si és la llengua, ambé hi ha quinze segles d'esc ip u a nadiua en
al es llengües: lla í, galles, i landes, angles an ic, ances no mand. Si no és
la llengua, sinó el país, aixb es e e eix a «Angla e a» només o enclou ambé
I landa, Galles, Escocia, No d-ame ica, les elles i les no es Commonweal hs?
2.
Cal
eco da que, en angles, c í ica
és
c i icism,
d'on la ima, que no he pogu
conse a ,
amb
ma xism, s uc u alism.
(N.
del
T.)
Els
Ma ges,
24.
1982
5
El
pa adigma dominan en c isi
La idea d'una ({li e a u a nacional» és una p oducció his b ica de g an im-
po ancia en un pe íode de e mina . El e me
Na ionalli e a u
a apa eixe a
Alemanya cap al
1780,
i les his o ies de les «li e a u es nacionals», a nb pe s-
pec i es o ga no es i eminiscencies de les idees nés an igues i nés gene als
de les «lle es humanes», s'esc i ien en alemany, ances i angles a la ma eixa
epoca en que s'esde enia un g an can i en les idees de «la nació» i de la «na-
cionali a cul u al». Els p ocessos his b ics pos e io s, sob e o en el nos e se-
gle ma eix, han e aques es especiali zacions «nacionals» ince es,
i
han c ea
anomalies que han de se p o isionalmen egulades cada any en les p egun es
d'examen, e c. «Pe als nos es p opbsi s,
Anglis
ol di
...
»
De e aques a
anomalia és mol pode osa, a es que la qües ió de l'«anglici a », adduida mol
so in en els es udis li e a is, és a ho es d'a a, pe aons socials i polí iques p ou
bb ies, o qa c í ica, a cida de p oblemes ensos i mol emo ius ocan a la
iden i a adicional i l'amenaca con empo hnia. Només cal conside a algunes
de les ac i uds p esen s da an de ce a p oducció no a en designa -la com a « an-
cesa» o «a la moda pa isenca». Te mes que no són ben bé desc ip ius sinó
que s'usen delibe adamen pe al d'es abli una sepa ació. Allb que so in es
de ensa, segons que sembla, no és solamen un cos de ex os sinó la p ojecció
que se'n a, en que les di e ses ob es d'esc ip o s en angles componen una
iden i a nacional - an nés po en com que e sob e o del passa - en la
quaj. una mane a de se , un empe amen , un es il o una se ie de «p incipis»
immedia s (que poden se posa s en elació a nb la « eo ia» pe o ambé amb
o es les al es o mes de aonamen ) són celeb a s, ensenya s i imposa s ad-
minis a i amen . To plega ben lluny de la li e a u a en el sen i d'esc ip u a
di e sa i ac i a. Es ac a, nés a ia , d'una mena de educ e úl im, des d'on
hom de ensa idees mol nés gene als d'anglici a , alo s, adició, con a o s
els nou ingu s; aixb ins al pun que els dissiden s nadius (ja no cal di es
dels de o a) semblen, nés que di e en s, es anys, ja que no pa len la nos a
llengua sinó una mena d'a go incomp ensible. Pel que
a
a o s els anglesos, no
es ac a de com la majo ia sen i pensa en eali a da an dels p oblemes con-
nec a s d'iden i a , in e ks i can i. Pe b en e els que, a nb p ecisió, podem ano-
mena els adicionals in ellec uals li e a is anglesos, aixb no es limi a a una
p o essió; és i sembla un eslogan i una c oada. En aques camp p opi és con-
g uen a nb eaccions
i
campanyes o ca més gene als de la classe dominan an-
glesa en conjun , l'exp essi i a i p opaganda de l'«he e a ge» de la qual han
aug nen a en p opo ció a nb els seus acassos p hc ics ac uals.
A a, pe di e ses aons, an el ma xisme com l'es uc u alisme, de mane es
di e en s, han a ec a di ec amen el pa adigma i les se es anomalies. El que és
so p enen és que un bon nomb e de les endkncies ac uals de o es dues esco-
les han es a assimilades pel pa adigma, o s'hi han assimila elles ma eixes, dins
del qual semblen an sols mane es di e ses d'acos a -se al ma eix objec e de co-
neixemen . Poden se conside ades hos es, enca a que a egades esul in indomi-
nable~ o imp esen ables, d'un plu alisme decen . Tanma eix,
hi
ha al es en-
dencies que no són assimilables; més, que no són gens cong uen s a nb la de i-
nici6 igen . Són aques es, enmig de l'agi ació, les que es an implicades en la
c isi p esen . Pe que aques a c isi és, pe damun de o , una c isi del pa a-
digma dominan i els mk odes i es hnda ds p o essionals es able s. Es cla que,
pe les aons que acabo d'exposa , o aixb ha adqui i una dimensió que des-
bo da els e mes d'una dispu a p o essional. En un sen i absolu , és una de
6
Es udis
i
assaigs
les a ees capi als en que es de ineix i es iu una c isi cul u al mol gene al.
A a desc iu é, b eumen , les p incipals endencies del ma xisme, o malis-
me i es uc u alisme, en o allo que a ec a el que pe habi anomenen es udis
li e a is. Domina cada una d'aques es endencies adequadamen demana mol a
nés a enció, pe o jo ull si nés no iden i ica -les i, o segui , indica , pe que
aques a és a ui la qües ió impo an , quines d'aques es endencies són compa-
ibles amb el pa adigma -i, pe an , amb els mecanismes p o essionals es-
able s- i quines, en la me a opinió, no ho són.
El ma xisme
i
la eo ia del e lex
La p ime a a ea del ma xisme que cal explo a és la cen ada pe la idea
del « e lex», una noció mol complexa i usada de mane es di e en s dins de
la adició ma xis a. His b icamen , ep esen a la p ime a aplicació del ma xis-
me
a
l'es udi de la li e a u a, aplicació, pe o, que, al la pena ema ca -ho, és
e a de es mane es di e en s.
P ime , hi ha la p oposició ma xis a nés gene al: o el mo imen de la
so-
cie a és go e na pe una ce a disposició dels mi jans de p oducció i quan
aques a disposició - o ces i elacions en el conjun d'un mode de p oducció-
can ia co n a esul a de I'ope ació de les se es p bpies lleis i endencies, ales-
ho es ambé can ien les o mes de consciencia i les o mes de p oducció in el-
lec ual i a ís ica ( o mes que segons la de inició ma xis a o odoxa enen el seu
lloc a la «sup as uc u a»). Algunes e olucionen d'una mane a ela i amen di-
ec a, co n la polí ica
o
el d e ; d'al es d'una mane a dis an i so in indi ec a,
co n en els exemples adicionals de la eligió, la iloso ia i I'es e ica. D'aco d
amb aques a e sió de la his o ia de I'a i del pensamen , els can is en els
ni ells in e io s de I'o d e social epe cu eixen en les a ees nés allun~ades
a
mesu a que la gen esde é conscien d'aques s con lic es i p en posició de ma-
ne es di e ses.
Aques aonamen ha es a discu i inacabablemen , sob e o dins de la ma-
eixa adició ma xis a. Pe o pel que a als es udis li e a is podem dis ingi -hi
dues e sions: una més a ia elemen al, pe
bé
que enca a mol coneguda (i so-
in I'única coneguda) co n I'ap oximació ma xis a a I'es udi de la li e a u a;
I'al a és o sembla que és una mica nés so is icada. La e sió p ime a, la
nés
elemen al, és aques a: si és ce que la p oducció li e a ia i in ellec ual és, en
un sen i mol ampli, un e lex dels con lic es onamen als de I'o d e social, la
comesa dels ma xis es ocupa s en als es udis és, co n a conseqüencia, la iden i-
icació de les o ces en con lic e i lla o s la disc iminació (com se solia e en
la dhcada dels en a) de o mes d'esc ip u a p og essi es
i
eacciona ies, la
p esa de posició al espec e i, sob e o (pe que I'em asi e a semp e més en la
p oducció que en la c í ica), la ece ca de o mes de p oducció de nous ipus
d'esc ip u a que co esponguin a les necessi a s del con lic e onamen al.
Aques a 6s -i no solamen en la ca ica u a- una posició mol simple. En
els seus pi jo s momen s es edueix a e ique a ce s ipus de li e a u a co n a
bons
o
dolen s segons la se a p e esa endencia polí ica o his b ica. En gene al,
el p oduc e li e a i és is co n a dependen d'una posició o consciencia de
classe o al i assumida. Aques es e i a s gene als, a nés a més, són conside a-
des co n un pun de pa ida i només desp és enen demos ació i exempli i-
cació en la li e a u a. No és so p enen que quan aques a a ian de la in e -
p e ació ma xis a es a oba amb un ipus d'analisi li e a ia mol nés cenyida,
EIs
Ma ges,
24.
1982
7

en la decada dels en a, pe exemple en Lea is (ell ma eix comp omes
i
em-
bolica en disc iminacions mo als i cul u als en la li e a u a), so ís una de -
o a nés a ia decisi a. Sembla a massa elemen al i educ i a o, en els seus
millo s momen s, dogma icamen selec i a.
1
anma eix cal di enca a que cap ma xis a, co n ulgui que ell/ella ede i-
neixi els e mes d'aques a p oposició gene ica de la de e minació social, no po
e usa -la sense abandona la adició ma xis a. Les o mulacions mode nes d'a-
ques p oblema p escindeixen de e de la idea de e lex. Pe que ins i o des-
p és d'ha e accep a que hi ha dis ancies, que hi ha e a ds empo als, e c.,
és cla que se suposa a una co espondencia a p io i massa es e a i di ec a en-
e aquelles coses que podien se iden i icades his b icamen co n a esde enimen s
en alguna zona de l'o d e social i la p oducció li e a ia eal. Com a conseqüen.
cia, en lloc de ce ca les connexions bb ies i di ec es que hau ien pogu ona-
men a la simple sepa ació de les ob es en polí icamen bones o dolen es o co n
a ep esen a i es d'aques a o d'aquella endencia o classe, hom e enia la po-
sició gene ica pe o amb una ede inició adical d'allb (que ealmen són els
di-
e en s p ocessos li e a is i es e ics. Més a d, aques a posició a esde eni o -
Ca complexa; pe o he menciona la e sió nés ella abans pe que és la nés
coneguda i pe que, a es que ci cula en e sions elemen als i en algunes de nés
e inades, és alho a es imulan i di ícil.
A a, la segona posició, que a se cons uida al ol an de la idea del e-
lex, e a en eali a mol nés senzilla. Aques a s'escau que és una de les en-
dencies o almen compa ibles, basada en una lla ga adició li e a ia, de la
idea gene al de la e lexió i, ben ce , de la e sió nés amplia i passi a de la
mimesi. (Hi ha un sen i ben di e en i ac iu de mimesi, que no és en absolu
una e lexió sinó un p océs de comp ensió, in e p e ació i elabo ació.) Aques a
endencia de ineix la li e a u a aluosa pe que e lec eix la eali a social i el
seu me ode p e e i és el ealisme: ju ja les ob es d'a segons la se a ideli a
a la eali a social o segons la in o mació e i icable que en donen.
1,
si aques
és
el
c i e i, lla o s no hi ha d'ha e cap e ique ació ex e na d'ob es p og es-
si es
i
eacciona ies. Com Ma x ha ia obse a a p opbsi de Balzac (un home
si uii en una posició polí ica oposada a la se a): p ecisamen pe que Balzac
ep esen a a les eali a s de la socie a ancesa és impo an . Hau ia es a un
esc ip o mol in e io si hagués in en a de con e i aques a ep esen ació ea-
lis a en allb que an Ma x co n Engels an a aca cons an men , la «li e a u a
endenciosa», en que en lloc de e lec i la eali a l'esc ip o la manipula d'a-
co d amb els seus p essupbsi s polí ics. E a c ucial, doncs, en aques a enden-
cia que I'ob a e lec ís la eali a al co n e a, enca a que os desag adable.
I'e b hem d'accep a una cosa, po se excessi a, que el ma xisme, co n a
posició gene al, o e eix una analisi única de la na u a d'aques a eali a o, nés
a ia , de les se es lleis onamen als. Aixb, en la p ac ica, po se ben di e en
de la idea de e lec i una « eali a » que adesia a s'escau que exis eix. Aixb no
obs iin , aques a di e encia endeix a limi a -se sob e o a p oblemes de ipus
his h ic. El me ode de I'analisi li e a ia la demos ació d'un e lex d'un
es-
a
o
p océs de ini co n a base o con ex o e a ons- oman so in compa i-
ble. En e ec e, aques a és, al capda all, una posició mol amilia en o s els
es uclis li e a is. Hom p egun a de e una egada i una al a, de mane es nés
o menys so is icades, co n es elaciona aques a no ella o aques a ob a amb
una eali a obse able amb al es mi jans. Ce amen , aques a ac i i a o ma
una pa mol impo an de la in es igació més se iosa en la c í ica
i
la eo-
ia. Pe an , un ipus de posició «ma xis a», de ensada amb a gumen s p opis,
8
Es udis
i
assaigs
és
en
la p ac ica gai ebé semp e compa ible amb me odes mol més amplia-
men accep a s
i
jus i ica s.
La qual és la si uació, penso, de la
e ce a
e sió de la eo ia del e lex,
palesa sob e o en l'ob a de Lukács
i
en les se es p ime es e apes onamen-
al nen ep esen ada pe Plexano . Lukács sos enia que podem adop a un
pun de is a massa udimen a i ocan a la elació en e una ob a d'a i la
eali a , pe que la e lexió de la eali a
en la se a o ma immedia amen ap e-
hensible
po se
o
insu icien o illusb ia. D'aquí e la de inició de ealisme que
Lukács a acaba adop an : una de inició nés di ícil de de ensa eb icamen
en ce s aspec es que les posicions an e io s, pe quk hom deia que la eina de
l'esc ip o e a de e lec i
mo imen s
subjacen s. Aquí esde é nés elle an el
pun d'abans, sob e les analisis p i ilegiades del ma xisme, pe que el cmo i-
men subjacen » sol pe anye a les «Ileis», a
13
comp ensió p i ilegiada, i pe
an a un e ec e mol di e en de la ci ació de ma e ial empí ic dins d'una
pe spec i a ma xis a o no-ma xis a. Cal di , pe b, que és ambé un in en d'a-
na nés enlla d'aques es simplici a s empí iques, d'una mane a elacionada amb
al es p o a u es de demos a una elació indi ec a o pene an o ideal en e
«allb esde ingu » i allb que els esc ip o s n'han e . D'on que Lukács a aqui
el
na u alisme, que (aixb es deia) es limi a a e lec i l'apa enca de les coses
al com són, la eali a immedia amen accessible. L'al e na i a al na u alis-
me és un
ealisme
que, idel a la eali a con empo ania que és
el
seu ema,
s'ocupa de disce ni sob e o els mo imen s que li són subjacen s. Hom a un
g an es o c pe al de p esen a el ealisme com una ca ego ia
dinamica
nés
que no es a ica.
1
en aques s e mes es udia Lukács la no ella his b ica o l'e o-
lució de les o mes d ama iques. Tanma eix, és in e essan d'obse a que Lu-
kács a a aca les o mes d'esc ip u a que es an desen o lla en aques segle
pe al de ep esen a , p ecisamen , un mo imen dinamic, com, poso pe cas,
en un B ech . Lukács, en e ec e, a endi a omand e mol a p op de la
ella e sió del ealisme en es com a e lexió i illuminació d'una eali a ge-
ne al i gene almen cognoscible.
La mediació li e d ia de la eali a
Du an mol de emps la con ibució del ma xisme a I'es udi de la li e a u-
a -si nés no en els ex os accessibles en anglks- a se ep esen ada pe la
eo ia del e lex. Pe b ja des dels ol s de
1920
es desen o lla a dins del ma -
xisme una de inició mol di e en de la p oducció li e a ia i de les se es ela-
cions socials. Aques a ap oximació no es cen a a en el e lex sinó en el con-
cep e ben di e en de «mediació». De e , el sen i p ime de «mediació» es e-
dueix a poc nés que un econeixemen del~ sen i s nés e ina s de la « e le-
xió». Accep a que és equí oc de ce ca en la li e a u a el « e lex de la ea-
li a ». La eali a , necessa iamen , és media i zada de mane a p ou de ini la
quan és cons dda com a li e a u a. Una al a egada ens obem amb una as-
se ció pe ec amen amilia i ins i o o odoxa dins de I'es udi de la li e a-
u a. No és gai e lluny de la noció del «co ela iu objec iu» d'Elio , pe bé que
1
é I'o igen a I'al e ex em del p océs. La p eocupació dominan és de e usa
les e sions educ i es de les p ime es ases, segons les quals hom podia ce -
ca un con ingu no ans o ma . En aques sen i , és p ou signi ica iu que les
discussions nés impo an s sob e la «mediació» an escau e's a p opbsi de
Ka ka. Aques e a, en e ec e, un ipus d'esc ip u a que
o
ha ia de se ebu -
Els
Ma ges,
24.
1982
9
jii d'aco d amb les p emisses nés udimen a ies de la eo ia del e lex -les
« an asies malal isses d'una classe en decadencia*; «elucub acions pessimis es
i subjec i es, ben allunyades de la ida ac i a i igo osa del poble»- o in e -
p e a d'aco d amb les di e en s e sions de la idea de mediació. Penso esis-
i la emp ació d'o e i exemples de alla s de les di e ses lec u es de Ka ka
--com a icció de I'alienació, de la bu oc acia, de l'impe ialisme en decli i, de
la diaspo a jue a, del co nplex d'Edip, de la malal ia a al, e c.- que an so -
i d'aques es di e ses concepcions de la mediació pe que enca a són p esen s.
A a bé, aixb no ha de se obs acle pe eco da que el sen .i p ime de la
mediació no és al a cosa que un e inamen de la idea de la e lexió, pe o
enca a cal menciona -ne es sen i s més.
En p ime 1Ioc hi ha una noció mol in e essan desen o llada pe Wal e
Bcnjamin cap al
1930:
la idea de la co uespond&ncia. Es ac a d'una inno a-
ció decisi a, pe quk Benjamin no diu pas que una ob a li e a ia sigui una ans-
o mació en li e a u a d'algun elemen de la eali a , sinó que hi ha una «co -
espondencia» obse able en e ce s ipus d'esc ip u a i ce es p ac iques so-
cials i econbmiques con empo anies. L'exemple nés amós és la se a lla ga ana-
lisi de Baudelai e, quan sos é que algunes de les no es condicions de la ciu-
a , que suposa en no es o mes de la «massa» i dins d'aques a la ede inició
de «I'indi idual», an p odui una se ie de o mes no es d'esc ip u a, inclosa
la de Baudelai e. Cal ema ca aue Beniamin no es e e eix a una eali a social
que exis eix amb independenciii obsekable pe al es mi jans, sinó al e &u-
na co espondencia obse ada en e la na u a i la o ma de I'ac i i a li e a ia
i
la
na u a i la o ma d'un segui de p ac iques con empo hnies de ipus més
gene al.
Benjamin a acos a -se mol a les idees de 1'Escola de F ank u , enca a
que en aques pun conc e es a oposa a Ado no, que a ana mol nés enlla
en l'ús de la idea de mediació. Ado no de ensa a aue les co es~ondencies de
con ingu , i enca a menys els e lexos de les medikions del co;ingu , no e-
nen massa in e es pe a l'a . Més enca a, la p esencia de als co espondencies
o e lexos
és
i ualmen una ga an ia que l'a no és au en ic. L'a és p o-
dui -i aques a a se la se a con ibució al deba sob e Ka ka- pe un
p océs que consis eix en la descobe a d'cima ges dialec iques», que no enen
cap possibili a de se descobe es o exp essades de cap nés mane a. La «ima -
ge dialec ica» su dels p ocessos de l'a i quan és c eada, enca a que l'anhlisi
la
po
elaciona amb l'es uc u a a I'in e io de la qual s'ha o ma , mai no 6s
elacionada ni obe amen ni di ec a. Més, la condició de la se a eeixida a -
ís ica depen de la consecució d'una exis encia au onoma.
Aques sen i de mediació e un momen que connec a amb ce es o mes
de l'es uc u alisme en la li e a u a. Lucien Goldmann, p ime en els seus es-
udjs sob e el d ama classic ances, Racine sob e o ,
i
desp és en I'analisi de
la no ella dels segles
XIX
i xx, a elabo a una posició que a amplia enca a
mCs la ca ego ia de la mediació: la co espondencia mai no podia se una ela-
ci6 de con ingu sinó exclusi amen de o ma. Deia, a més, que és an sols en
la lj e a u a secunda ia
o
in e io que els sociologis es ulga s, així solia ano-
mena -los, ce quen i oben unes elacions simples en e la li e a u a i la so-
cie a
o
la eali a . Con h iamen , e a la se a de ensa, allb que hi ha k lec-
i en aques es ob es és an sols la consciencia con adic o ia i inacabada de
l'epoca. La consciencia p o unda de l'epoca és aconseguida només en algunes
g ans ob es i és aconseguida en la se a o ma i no en el con ingu . Aques
és
el
mo imen gene al de l'analisi de Racine, pe
bé
que he de di que no semp e
és cohe en a nb les se es p emisses. Tanma eix, l'a i mació és que la co es-
pondencia, la mediació, és en e amen una qiies ió de
o ma.
Una ce a dis-
posició de les elacions humanes és semp e p esen com a consciencia p o un-
ds
d'una epoca donada, i aques a disposició o e eix una homologia amb la dis-
posició especí ica dels elemen s de l'ob a li e a ia. Goldmann anomena a aques-
a posició «es uc u alisme gene ic». Aixo e a una oposició delibe ada a l'es-
uc u alisme o odox ~e aue si hem d'en end e aaues es o mes. les hem &en-
.
A
end e en els seus p ocessos de o mació, es abili a i disg egació; pel seu cos-
a . al es endencies es uc u alis es e usa en qualse ol idea d'aques ipus
de
genesi i dissolució
his b iques.
Els o malis es ussos
A a oca ia de passa o segui
a
l'es uc u alisme li e a i, pe o m'apa a é
de la his o ia eal del mo imen pe al de e una ma ada a a és del
o -
malisme. Pe que no hi ha dub e que el o malisme - an l'ob a p oduida pels
o malis es ussos com la pos e io dels emig a s als Es a s Uni s i F anca- ha
ingu en la p ac ica nés e ec e sob e els es udis li e a is que a a ag upem de
mane a gene ica a nb la denominació d'«es uc u alisme» que aquell es uc u-
alisme nés gene al ac iu en al es disciplines i sob e o en l'an opologia. L'Ps-
pai m'obliga a concen a -me en els concep es nés impo an s, i d'aques s po -
se el nés ema cable és una no a de inició de la
li e a i a .
Faig a inen que
els o malis es eacciona en p ecisamen con a els me odes d'es udi, o mol s
dels me odes d'es udi, que he desc i abans. En p ime lloc, eacciona en a I'in-
e io d'un a nbien especí ic, el de la Rússia de l'epoca, on aques es eo ies,
les ma xis es i a ins, e en mol di ulgades i ac i es. Els o malis es an di :
come eu un e o c ucial en oblida - os d'aquella quali a que a una ob a
li-
e a ia.
1
aques a quali a no la oba eu en allo que in es igueu a a, és a di ,
en la elació de I'ob a a nb alguna al a cosa. El p oblema capi al, pe o ca,
és que a que aques a ob a sigui li e a ia? Van se els o malis es, doncs, que
an comenGa a e se i , a nb un em asi p ou di e en , la noció de
llengua ge
li e a i
an so in ejada a ui.
No ajuda a deixa les coses cla es que hi hagi, bb iamen , concep es an-
e io ~ del cllengua ge !i e a i»: bé un ipus de llengua ge ap opia als p oces-
sos ele a s de la li e a u a
o
bé
un es anda d de co ecció a nb que ju ia o
al e lIengua ge. No cal insis i que aques es són a ui posicions en ellides i
so in només conse ado es. A nés a més, el p ime concep e, consolida en
de e minades o mes, a se sub e i a a i adés i en ocasions ins i o des-
ui pels esc ip o s ma eixos, que en ce s pe íodes an e usa conscien men
els models «li e a is»
o
«poeeics» que se'ls llega en, i an in en a d'es abli
connexions a nb el «Ilengua ge iu» i popula . En la p ac ica, cal que ce quem
semp e dades his b iques sob e les o mes d'esc ip u a p esen s i en e olució,
així co n sob e les elacions socials implicades, si olem e es a nb la idea
d'un «llengua ge li e a i» conside a di e en dels usos nés gene als del Ilen-
gua ge. Po se el p oblema de les elacions en e llengua pa lada i llengua
esc i a, o en e les o mes cul es i les popula s o, enca a, po se un p oblema
inhe en als modes de composició.
Les p eocupacions dels o malis es enien mol poc a eu e a nb les ac i-
ud~ amilia s de conse ació o ele ació. Ben al con a i, allb que p oposa en
e a una up u a e oluciona ia com a condició pe a una li e a u a au en ica
Els
Ma ges,
24.
1982
11
inclouen el pa adigma ma eix com a ma e ia d'aniilisi més que no pas com a
de inició que go e na l'objec e de coneixemen .
Cal insis i en aques es dis incions. Quines poden se les se es conseqüen-
cies ins i ucionals, enca a és massa a ia pe di -ho. En al es uni e si a s
i
ins-
i ucions d'educació supe io l'anihilació del e11 pa adigma s'ha esde ingu en
pa o del o . Pe o enca a comp a mol el que passa a les ins i ucions més e-
lles i adicionals.
A
Camb idge sob e o hom ha de e -se una p egun a p ou
comp omesa: zés possible de e una eina adical nen di e en enca a so a una
sola denominació
o
un sol depa amen quan no solamen conco en me odes
di e sos, sinó que es egis en di e encies més se ioses
i
onamen als ocan
a
l'objec e d'es udi (malg a coincidencies dels ma e ials)?
O
¿cal que hi hagi
una eo gani zació de les ac uals di isions de les humani a s, les ciencies hu-
manes, les Ile es, en una disposició que espongui a unes no es de inicions i
collab~ acions? Hem de espond e aques es p egun es en el que és ambé, pe
al es aons, un clima glaga , ens. Només podem es a segu s que ens co es-
pon de cla i ica , ben obe amen , els p oblemes in ellec uals bisics més im-
po an s.
RAYMOND
WILLIAMS
aducció d'En ic Sullii
18
~s udis
i
assaigs