F ancesc Cal~a: Poemes
a cu a
de
yoaquim Molas
En el segle
XVI,
el pensamen li e a i del país ou el esul a &una colla de
up u es i de desigual a s: de subs i ucions i de bui s. Abans de o , els ac a s
de poi ica i de e b ica. Els humanis es i, més en conc e , Joan Lluís Vi es,
Pe e Joan Nunyes i F ede ic Fu i6 i Ce iols insis i en en l'aniilisi dels models
clhssics i, o a d'alguna al.lusió subal e na, igno a en en bloc la p oducció en
llengua ulga .
I,
pe an , no exe ci en, malg a les idees posades en joc, cap
in lui ncia ap eciable en la li e a u a mili an : la mode na. Al amen , els poe es,
abandona s a ells ma eixos, endi en a eballa amb les poi iques i les e b-
iques i alianes o, almenys, elabo a en uns models
a
pa i &una p iic-
ica conc e a: la pe a quis a.
0,
a1 con a i, in en a en de conse a , so in en
e mes poli mics, la adició obado esca. El
1538,
F ancesc &Olesa compon-
gué I'única p ecep i a coneguda: la
No a a
de
oba .
Una p ecep i a que,
a
despi d'algunes no es de mode ni a -u ili zació d'Ho aci i de Neb ija, cons-
ciencia de la pe ecció o mal, e c.-, epe í, amb o a la bona e del cas, les
elles doc ines de la Gaia Cii ncia:
L'a es a a sepul ada
en sepulc e lemosí.
Mas a e desen e ada
y
mol ben a aylonada
pe
a
o bon us y i
la os dona un mallo quí.'
1.
F.
D'OLESA,
La no a a de oba ,
dins
Poé icas ca alanas d'en Be engue de Noya
y
F ancesch de Olesa.
A a no amen es ampades pe En
G.
LLABRÉS
Y
QUINTANA,
Ba ce-
lona-Palma de Mallo ca, 1909,
p.
50.
Els
Ma ges,
14.
1978.
77
Uns anys desp és, el
1565,
un al e poe a, Pe e Se a i, con ac i la publica-
ció de dos llib es lí ics i d'una
A e poé ica,
compos a, aques a, com un dels
llib es lí ics,
<(en omance cas ellano)>.'
Dels es, anma eix, només n'a ibh a
so i un: el de poemes ca alans. Uns poemes que, en conjun , cons i ueixen
una mena de e me mig en e la poe ica obado esca i la no a del Renaixemen .
Aques e me mig ¿ ou el que codi ich amb o s els e s i u s en el ex con ac a ?
En ou cas,
la de Se a í és la p ime a p ecep i a cas ellana esc i a desp és de
Ga cilaso, més exac amen , desp és de la publicada pe Juan del Encina el
1496.
I,
doncs, és an e io en més de se ze anys a la de Miguel Sánchez de Lima.
Al amen , els humanis es i els poe es comple a en les se es anhlisis a a és
d'al es canals. En e ec e: els humanis es, com Ma í I a a o Lluís Joan Vile a,
edi a en -i comen a en- alguns ex os de l'an igui a ckssica.
I
ins, com el
ma eix I a a, An ic Roca o Joan Bonlla i, n'edi a en de ca alans. En segon lloc,
hom, g hcies als ce amens lí ics, desen o llh alguns gene es eb ics, o alo a ius,
més o menys ipi ica s: els ca ells de con oca b ia, les sen encies i els
exdmens.
En e ce lloc, comen a llib es conc e s, i ins plan ejh qües ions d'abas gene al,
a a és de les ap o acions, de les dedica b ies o dels poemes lauda o is que
igu a en al da an de mol es ob es. Val a di que, en conjun , són, ce imens i
ex os lauda o is, a mei a de camí de la co esia i de la c í ica i que, pe an ,
esul en o ga con encionals. Pe b, mol so in , ecolli en o, al e és, p o oca en
au en ics es a s d'opinió. Fou el cas, pe exemple, d'una ca a de Joan Bosch:
l'ad egada a la duquessa de Somma, que ob e el llib e segon de les se es
Ob as.
Una ca a que cons i ueix el pun d'a encada de o a la poesia cas ellana del
Segle d'O !
I,
pe úl im, alguns au o s ap o i a en els poemes o les no elles
pe desen o lla les se es p opos es eb iques i/o judica la p oducció dels seus
coHegues. Gaspa Gil Polo, poso pe cas, compongué, idel a la adició del
gkne e
i
pe a la se a
Diana,
un <<Can o de Tu ia)>. Un can que és un e i able
in en a i de la li e a u a espanyola, amb menció especial pe a les lle es alen-
cianes.
De e , a a és de les p ecep i es o d'aques s canals, deba e en, els uns
i
els
al es, una se ie de p oblemes que cald ia examina amb un mínim de de all:
el
con lic e, ana a a di enaixen is a, de les llengües i, de mane a co ela i a,
l'abandó de la ca alana, la alidesa de les p opos es pla bniques o de les a is o-
kliques, la de ensa de les doc ines de la Gaia Cihncia, la iden i icació d'aques-
es amb la llengua ca alana, l'ada~ ació dels models i alians o cas ellans, e c.
En e els p oblemes, n'hi hagué un de cen al: la in e p e ació &Ausias Ma ch.
En e ec e: el g up de Fe an Folch de Ca dona, duc de Somma, i, més exac a-
men , Joan Bosch elabo a una in e p e ació d'abas mode n: enaixen is a. Una
in e p e ació que, g hcies a Ga cilaso, ing essa amb au kn ica o una en les
lle es cas ellanes del Segle d'O : Jo ge de Mon emayo , Gu ie e de Ce ina,
Sánchez de las B ozas, Fe nando de He e a, conde de Villamediana..
.
En can i,
pe al g os dels escolias es, ou, Ausias, una mena de símbol: de símbol de la
llengua i de la Gaia Ciencia. Així, Ma c An oni Camós es jus i ich, en
La uen e
deseada,
d'ha e subs i ui' pe la cas ellana la se a llengua ma e na: la ca alana.
I,
la jus i icació, l'ad egh a Ausias, que, com a símbol, se li ha ia p esen a
2.
C .
J.
M. MADURELL
MARIMON,
Ped o Nunyes
y
En ique Fe nandes, pin o es de e-
ablos. (No as pa a la his o ia de la pin u a ca alana de la p ime a ni ad del siglo
WI),
<<Anales
y
Bole ín de 10s Museos de A e de Ba celona* (1944), p. 194. Un any abans, el
1564, Se a í ha ia ob ingu , ja, el p i ilegi eial de publicaci6;
c .
MADURELL,
Algunas an-
iguas edicione ba celonesas de lib os
(1502-1704),
({BRABLB,,
XXIV
(1951-52), ps. 140-41
i
161-62.
Sob e els segles
XVI-XVII
di iendo: ~poco c ees que e amengua
a e e de la pa ia enagenado,
sacando u concep o en o a leng~a?~
Al amen , la majo ia dels poe es no modi ich la lec u a medie al o, en o
cas, endí a dessuca -la: Pe e Se a í, Joan Pujol, Joan Fe andis &He edia, e c.
Val a di que, de o s, el p ime , pe eda
i
pe o mació, ou qui p oposi una
lec u a més p bxima a la de Bosch
i
el seu g up: més mode na.
I
que Lluís Joan
Vile a
i
Joan Pujol, segons Ka l-Heinz An on; in en a en, a pa i de la Con a-
e o ma, una ein e p e ació ideolbgica. Una ein e p e ació que, a la ila ga, nau-
agi.
*
F ancesc Calca ou un dels pe sona ges més decisius d'aques pano ama.
0,
almenys, d'alguns dels seus sec o s: els més adicionals. Nasqué, Calca, a
Ba celona, cap a l'any 1518; mo i, ambé a Ba celona, el dia 3 de gene de
1603. <(Di end es a 3 -diu Je oni Pujades-,' mo í mossi:n F ancesch Calca,
ca alle , ciu adh de Ba celona, ya nonagena i o de 85 anys. Ha ia pe duda la
is a, de ellesa
y
s udi.)>
I
a egeix: <(E a es a solda y mol bon s udian , pe -
qui: e a mes e en a s, bachille en heologia, g an lla í, bon e hb ich, sa i en
d e . Ve sa en heb eu, chaldeu y g ech, bon poe a, cu iós en humani a , el
his o iado , y
saxí
compongué un lib e de Ca albnia
y
aqi 10 o de dels com es
de Ba celona, que es an en la sala g an de la Dipu ació. Cada dia se oba a en
ac es públichs li e als, a güia y se es ia la oga
usque ad ul ium i e,
ins a 19
de dezemb e passa en aquella jo nada de la Uni e ~i a .~
Y
axí és epu a en e
10s hbmens illus es, més pe les lle es que pe les a mes. Fou so e a 10 ende-
mh en la Seu.)> En e ec e: Calca ou un ipus b illan . No inc cap dada sob e les
se es ac i i a s bi:Uiques, o a de la se a condició de ca alle . Es udih, segons
que sembla, amb un humanis a amós, Ma í I a a, que eballa a com a p o-
esso p i a de la noblesa i de l'al a bu gesia ba celonines i que, de mane a
i egula , dona classe a 1'Es udi Gene al.' El 1544-45, inicii, com a p o esso
dels es udis &A , la se a ca e a uni e si ~ ia.Vo ma pa dels ibunals que
concedi en el Mes a ge en A s a Lluís Joan Vile a (1546)' i a An ic Roca
(1555);" el 1554, exe cia de p ecep o de iloso ia1' i cons a, es anys des-
p és, com a eso e : com a eso e de la uni e si a ." El 1564, g acies a
3. Ci a pe J.
RUBI~ BALAGUER,
Li e a u a ca alana,
dins
His o ia gene al de las
Li-
e a u as hispánicas,
ol.
111
(Ba celona 1953), p. 890.
4.
J.
PUJOL,
Ob a pok ica,
a cu a de Ka l-Heinz
ANTON
(Ba celona 1970), ps. 9-10.
5.
Die a i de Je oni Pujades,
edició a cu a de
J.
M.
CASAS
HOMS,
ol.
I
(1601-1605)
(Ba celona 1975), ps. 231-32.
6. Sob e aques s e s,
c . ibid.,
ps. 229-30.
7. I a a ou p o esso de g amh ica a 1'Es udi Gene al, de Ba celona, els cu sos 1508-09
i
1510-11 com a Ba xille en A s
i,
ja com a Mes e, del 1515-16 al 1522-24, espo hdi-
camen els cu sos 1531-32
i
1533-34
i,
de mane a ixa, des del 1541-42 o, almenys, des
de la ees uc u ació de I'Es udi, el 1544-45, ins al 1556-57. A mis, el 1532, undi una
socie a des inada a Sensenyamen dels es udis humanís ics.
C .,
sob e aques a qües ió,
J. M.
MADURELL
MARIMON
-
C.
DE
DALMASES,
S.
I.,
Je oni A d?uol, maes o de san
Ignacio,
y
la enseñanxa de las humanidades en Ba celona de 1508 a 1544,
<(A chi um His-
o icum Socie a is Iesun,
xxx 11
(1968), ps. 370-406.
8. AHPB. Toan Lunes. Uig. 6.
.
21.
9.
J.
M.
M DUR ELL
MARGION,
Luis Juan Vile a,
<<AST,>,
xxx ~
(1964), 31.
10. AHPB. Joan Lunes, liig. 6, . 68.
11.
AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, . 57.
12. AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, . 82.
Els
Ma ges,
14.
1978.
una colla de can is p odu'i s en l'en i a , ob ingué, inalmen , una ci ed a:
la de e b ica.') Ben a ia , al e ni la docencia amb la in es igació his b ica i, més
espo idicamen , amb la co ecció de ex os
i
la edacció de poemes. Així, el
1559, compongué, pe al discu s
De bea o Luca Concio,
de Llo eng Valen í, aba
de Camp odon, un poema en lla í. El 1560, in e ingué en la da e a edició
clissica d'Ausias Ma ch: la p epa ada pe An ic Roca i imp esa pe Claudi Bo na .
I, en e 1564 i 1602, publici un bon nomb e de poemes lauda o is en ob es
d'An ic Roca, d'An oni de Lo asso, de Pe e Calde s, de Tomis de T ujillo, de
Sal ado Pons, d'Ono e Manescal..
.
Al amen , el 1577, ingué cu a de l'edició
d'una ob a de Cosme Damii Ho oli: l'exposició del
Cdn ic dels dn ics.l4
I,
el
1558, doni a l'es ampa pa de la se a ob a més impo an : el
De Ca alonia libe
p imus.
Una c bnica que, en conjun , cons a a de cinc llib es i que ha ia compos
amb una idea ben de inida: la de dona a conhixe Ca alunya i, més conc e a-
men , les se es igno ades glb ies. Els qua e llib es pe du s, amb o , conegue en
una ce a di usió al seu emps.
I,
així, Josep Iglésies, g hcies a Ono e Manescal
i a Pe e Gil, ha pogu dedui -ne alguns aspec es del con ingu i ema ca -ne,
alho a, la impo incia.15
Cal~a, amb aques a doble ac i i a de p o esso i d'humanis a, assolí un lloc
&excepció en la ida cul u al ba celonina.
<(Ca alle o illus e en lenguas y e hó-
ica
--diu un coe ani-,'6
y en odo géne o de sciencias doc issimo, es ella de la
Uni e sidad esp1andecien e.n
El 1570, pe exemple, An ic Roca li dedicb
un
dels seus eballs a is o elics:
In A is o elis pos e io em Analysin doc issimae
ac elegan issimae p aelec iones.
T es anys desp és, un no ellis a algue es, An oni
de Lo asso, can i amb hm asi les exceU&ncies de la se a p oducció poe ica:
Si 10s de G ecia
y
Man ua an me ecido,
cada qual, ama de se glo ioso,
con azdn sóis al mundo más amoso
dellos, pues más g ado ha éis adqui ido.
De ues a musa el e so an sen ido
en
10
más al o le emos dichoso,
de las he oicas ob as i o ioso,
que nues o siglo enéis ya endido.
En un ico ca álogo p eciado,
i unas le as de o o publicando
ues o alo , sabe , en u a y sue e.
Dizen: F ancisco Calca es co onado
de lau el, palma, oli o, pues iunphando
es á su immo a2 ama en ida y mue e."
13.
AHPB. Es udi Gene al, se ie
XVIII,
1,
.
52.
14.
T.
M.
MADURELL
I
MARIMON.
Claudi Bo na
(Ba celona
1973).
DS.
56-7,
C .
els
,,
-
.
.
docs. a es ps.
227-29
i
238-42,
esp.
240.
15.
J.
IGLÉSIES,
Pe e Gil,
S.
1.
(1551-1622)
i
la se a Geog a ia de Ca alanya
(Ba celo-
na
1949),
ps.
83-86.
Segons Iglbsies, la impo incia dels aspec es dedul s esideix en el e
d'ha e di idi Ca alunya en egions na u als, o coma ques.
16.
D.
J.
DE
JORBA,
Desc ipcion de las excellencias de la muy insigne Ciudad de Ba -
celona
(Ba celona
1589).
Ci o pe I'ed. acsímil d'E. Moliné y B asés (Ba celona
1928),
p.
29 .
17.
A.
DE
LOFRASSO,
LOS die lib os de Fo una &Amo
(Ba celona
1573),
p.
7 .
80
Sob e
els segles
XVI-XVII
1
El 1580, igu h, al cos a d'un al D . Mi i del ebleg Lluís Joan Vile-
a, en el ju a &un dels ce hmens lí ics més impo an s del Cinc-cen s: el
de la immo ali a de l'hnima, <<publica la e ce a es a de Pasqua de Res-
su ecció en 10 mones i de Hie usalem)>, de Ba celona." Dos anys desp és, cons a
en e els amics d'un illus e hellenis a, Pe e Gales, que, pe les se es a icions
cal inis es, ha ia de mo i de mala mane a:
a
les p esons de la Inquisició, a
Sa agossa.
I
que, aquell ma eix any, po se eali zh, no sé si pe aons &es udi,
un ia ge a Roma." El 1588, compongué una mena d'epís ola lla ina a un al e
humanis a conspicu: Joan C is b o Cal e d'Es ella. Un humanis a, aques , amb
el qual el obem, ja, agamen elaciona mol abans, el 1564; i que o ma a
pa dels ce cles més anca s de la co dels Aus ies. <(Quid e um aciam po e is,
Cal e e, oga e,
/
c m
sic con iceam, sc ibe e nilque ides.)> El bui de p oducció,
l'a ibu'ia a una de les emp eses de les quals se sen ia més o gullós
i
que, al cap-
da all, li dona més audihncia ciu adana. En e ec e: el 1587, la Dipu aci6 Gene-
al de Ca alunya ha ia con ac a un pin o i alih, Felip A ios o, pe quk pin és,
<(en la sala de b assos de
la
casa de la Depu aciÓ)>, els e a s dels mona ques
ca alans.
I
Calca, <<com a pe sona mol en esa en coses de co oniques>>, ha ia
es a designa com a <<o denado y desc ip o dels quad os)>.*' I, poc abans de
mo i , el 1601, enca a ou memb e del ju a d'un ce amen li e a i: el con oca
amb mo iu de les es es celeb ades a Ba celona pe la canoni zació de san Ramon
de Penya o .
I,
com a sen encia del ce amen, compongué el ex de eo ia més
impo an que ens ha dei~a .~'
Els poemes de Calca o, almenys, els que conec
U
són de ca hc e es ic amen
llib esc.
I,
així, malg a no disposa de cap dada sob e
el
con ingu de les se es
18.
Libel1 de la inmo ali a de l'ánima nos a.
Publica la e ce a es a de Pasqua de
Resu ecci6 en 10 mones i de Hie usalem de la p esen Ciu a de Ba celona, en 10 p eszn
any de 1580.
Lo
dona
á
la es ampa a a pe p ime a egada
...
En Gaye á
VIDAL
Y
VALEN-
CIANO
(Ba celona 1872). Segons
RUBI~,
HGLH,
111,
899, Calg
c quiso p obablemen e
in-
undi al ce amen su en usiasmo po
I'a mol singula de Gaya scien ian.
19. Pe e Gales, en una ca a da ada a Pbdua el 2-IX-1582
i
di igida
al
sec e a i
d'h-
oni Agus í, Ma í de Baylo, deia:
ccyo hazia cuen a de sc e i a Mossen Calqa, pe o po
10 que el me dixo, c eo es a ya en Roma,
y
aunque es e ahi, ba ia mal suplica es o
a
o o Que a
V.
M.)>
C .
A.
MOREL-FATIO,
L'humanis e hé é odoxe ca alan Ped o Galés,
dins
E ades su L'Espagne;
ol.
IV
(Pa ís 1925), ps. 259-60.
20. En e ec e:
YA i hmé ica,
#An ic Roca, és dedicada a Cal e $Es ella i, d'al a
banda, con C
un
poema lauda o i de Calca.
21.
T.
PUIG
I
CADAFALCH-T.
MIRET
Y
SANS,
El
Palau de la Dipu ació Gene al de
Ca alunyá,
<(Anua i de 1'1ns i u d'Es udis Ca alahsn,
111
(1909-10), ps.^456-63.
22. A
més
de les essenyades, hom ha pa la d'al es possibles ob es de Calca. El 1946,
Madu en publica un documen , de 1618, que a e e kncia a
c nonnullis qua e nis e us issi-
mis)>
d'un
Nobilia i, ccque ue un
[...I
magni ici domini F ancisci Calqan.
Pe b, com ja
ema cb, el
Nobilia i
podia ésse ob a de Calqa o bé de la se a p opie a .
I,
al capda all,
sembla decan a -se pe la segona hipb esi
(Las ac as no a iales ce i ica o ias de la exhibi-
cidn de an iguos nobilia ios,
ccLa
No a ia,,,
LXXXI,
1946, ps.
5-6
i
7-8
de la sep.). Al amen ,
Amadeu Pagks
i,
amb ell,
J.
M.
Miquel
i
Ve gés con ongue en Calqa amb un collega seu,
F ancesc Clusa,
i
li
a ibuüen I'ob a que aques ha ia e en collabo ació amb An ic Roca:
Lexicon la ino ca alanum
(Ba celona 1560).
C . Les ob es d'Auzias Ma ch,
edició c í ica
pe A.
PAG~S,
ol.
I
(Ba celona 1912),
p.
75;
J.
M.
MIQUEL
I
VERGÉS,
La ilologia ca alana
en el pe iode de la Decad2ncia,
c RdeC~, núm. 90 (1938),
p.
76.
Amb
o ,
cal
di
que,
segons Roca, Bo na ha ia demana el concu s de Calca
i
que aques , pe aons de eina,
ha ia hagu de declina -10
(Lexicon,
p.
3).
23. To es Ama a una e e kncia a Sob a po ica de Calca, que no he pogu e i-
Els Ma ges,
14.
1978.
8
1

classes de e b ica, podem econs ui , amb un mínim d'e o , algunes de les
línies mes es del seu pensamen li e a i. En e ec e: els poemes mos en una
ce a ensió, ui , en el ons, de la concu encia de di e sos ac o s: iloso ia
humanís ica, ideologia
polí ica-cul u al
de la Con a e o ma, idea mili an de Ca a-
lunya i,
las ba no leas ,
ce enllue namen pe la co impe ial. En p incipi,
els dís ics lla ins insis eixen en una adició humanís ica o sa despin ada: o gull
de l'es udi (IV,
3-11),
obsessió pe la ideli a ilolbgica al ex (11,
1-6;
V, 1-10),
e c. Dels qua e es ic amen humanís ics, el
IV
i el
VI
són po se els més in e es-
san s. El
IV
pe que, en e els models possibles d'his o iado , ia el de Cal e
d'Es ella: el c onis a o icial de Ca les
I
i de Felip II!
Iudicium sequa ipse uum: mihi egula e a es.
Nam ibi non quenquam p ae e a ullus homo,
Qui modo
e
no i , ua uel p uden ia quae si
E quam sis iudex ebus in hisce p obus.
El
VI
pe que, a més de l'a encada de ipus o idih, con é unes idees pok-
miques p ou indica i es i, al capda all, con adic b ies amb el model Cal e &Es-
ella. En el
De Ca alonia,
diu, exposa una pila &opinions que són con h ies
a les més gene als dels sa is.
I,
pe an , p e eu, en e ells, una eacció de
ebuig i de mo a. Si, anma eix, ia, al silenci cbmode, la e i a polemica, és
pe aons pa ib iques:
ccsed pa iae pie as, e amo ehemen io eius,
/
is ud
ne ie e . Dassa ue e minus>>
el silencil. En els sone s ca alans. desen o lla, en
,
a
una o ma ne amen i aliana, aigunes id&s que, en ce a mesu a, poleixen el seu
humanisme. La ma G ia, la di ideix en dues pa s. Una de gene al i una al a
de pa icula , que, la p ime a, l'aplica als llib es objec e &a enció. Així, en plena
con igu ació de la Con a e o ma, ema ca la dedicació didhc ica dels espe i s
més inquie s (VIII) o la sua i a -i l'excepcionali a - d'un mis e i:
el
de la
missa (VII). En el poema
x,
a més, a alguna p ecisió sob e el seu o ici, el
d'his o iado : consciencia p o essional, la e i a com a objec iu de la ece ca,
pe ills que poden alseja -la..
.
En conjun , els poemes més signi ica ius són els des ina s a de ensa la doc-
ina de la Gaia Ciencia i, més en conc e , el poe a que, pe a ell, la simboli za a:
Ausias Ma ch." En e ec e: els poemes
I
i 111, publica s, el
1560,
en l'edició
Bo na dedicada a Fe an Folch de Ca dona, p oposen una in e p e ació ajus ada
i exul an que, en el ons, co espon a una epoca, la enaixen is a, pe a la qual
Ausias cons i u'ia un clhssic pe ec amen accep a . En el poema
I,
des aca es
poe es, un pe a cada país, llengua o cul u a: Home , pe als g ecs; Vi gili, pe
als lla ins, i Ausias, pe als hispans. En el poema
111,
eduix el món lí ic a dos
g ans blocs: l'an ic i el mode n. Home és el poe a dels an ics, segons, p ecisa-
men , un pe sona ge lla í: Plini.
I
Ausias, que és el símbol dels segons, el sob e-
puja:
ica :
cchay
muchos e sos en ecomendacion de a ias ob as: como de T ujillo, Pons, e c.
Véase su coleccion en el
Pa nás ca ali.
N.
A.
Ma cillo, p.
315,
(Memo ias pa a ayuda
a
o ma un Dicciona io c i ico de 10s esc i o es ca alanes,
Ba celona
1836,
p.
132).
-
En gene-
al, els poemes conegu s són, com a als, més a ia oscos
i
acillan s;
c .,
pe exemple, les
ema ques
$0.
CARDONA,
Els g ups de ocals en con ac e (Un ema de llengua
i
poP ica)
(Ba celona
1977),
p.
130.
24.
Segons Rubió i Lluch,
hi
ha ccpoesies ca alanes
y
cas ellanes dedicades a
A.
M.,
(<(Anua i de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans,,
IV,
1911-1912,
p.
737).
Les cas ellanes, no les
he pogudes locali za .
8
2
Sob e
els segles
XVI-XVII
Ausias Ma ch ju gen que.1 sob en ona,
pe quan axí ahó ho ol,
y
o dona,
y gens d'assb ninguns saben s sen iuen.
Pe a Calca, els e s d'aaques nos 'excellen poe a)> són: la sa iesa, la
sub ilesa d'enginy i la p o undi a . La p o undi a , a més, p omou una da e a
ca ac e ís ica: l'obscu i a . Una obscu i a que, amb o , no impedeix de oba -
hi <(cen mil oses},! Aques a in e p e ació d'abas humanís ic, pe b, Calca la
con e í, en el poema
IX,
compos al cap de qua an a anys, en una al a de més
c ispada i polemica: de ensi a. < Ya e x que eñi an ab mi)>, diu en el e s
36.
Així, iden i ica, d'una mane a ici a, la llengua ca alana amb la poe ica obado-
esca i, a la egada, la cas ellana amb la mode ni a : ¿amb la poe ica del Ba oc?
I, d'una mane a explíci a, p oposa només el con eu de la poesia g eu, solemne,
i
condemna el de la popula . Els p o engals
i
els llemosins, és a di , els ca alans
són els in en o s de Pa e ade : una <(mol delicad.a )> que dessuca pe com-
ple la amosa de inició d'un al e pe sona ge del país, Ramon Vidal de Besalú:
<( oba s e chan a s son mo emenz de o as galla diasn." Els objec ius que pe -
segueix, segons Calla, són p ou mise ables: <(agusa l'human ingeni a o>
i
apa-
de e ses obas més pe e as)>. I, d'aques a pos ica que ha pe du o el g uix
dels emps clhssics, Ausias n'és el símbol:
Ausias Ma c en ella onc poe a
an excellen qu4s ingu pe més ne
de quan s bells ims y bells can s agen e ,
y axí en son emps sa oba ou ele a.
La Gaia Ciencia, hom l'abandona a l'igual que la llengua: <<és g an dolo no
en end e pe que y com
/
casi pe o s g eumen és menysp eada)>.
I,
de e ,
les causes de l'abandó de l'una són les ma eixes que les de l'al a: el p o i que
en poden eu e, el majo deli que po p odui , la acili a i la llibe a .
La
poe ica ca alana és més di ícil que la cas ellana. En e ec e: les se es lleis són
més ígides ( . 25-28), com ho p o en, pe exemple, les se es pau es accen uals
(VV. 29-30), el e que els cas ellans no acin sinale a ( . 31-32) i que o déu,
a més, aci sin2 esi ( . 33) i no es p eocupi de no epe i la ima ( . 34-35).
Al amen , el comú dels poe es endeix a e cancons popula s. Unes cancons que,
en de ini i a, són més lliu es i, doncs, més icils:
To hom a as de mol a llibe a ,
y de can a chacona
y
~a abanda;"
e s de p imo ya.1 posen a la banda,
cu an mol poc de l'a la g a e a .
Aques a eo ia, Calla l'aplici, en la segona pa del poema, al ma e ial que
s'ha ia p esen a al ce amen. Un ma e ial que, com diu en els e sos 1-4, no
co esponia a la joia de les es es: les es es de canoni zació de san Ramon. Cal,
25.
The
Razos de oba
o Raimon Vidal and associa ed ex s,
Edi ed
by
J.
H.
MAR-
SHALL
(London 1972), p.
2.
26.
Cal~a menciona pe p ime a egada al país aques s bails, an popula s, alesho es,
en e es de Cas ella;
c .
F.
PUJOL
-
J.
AMADES,
Dicciona i de la dansa, dels en emesos
i dels ins umen s de música i sonado s,
ol.
I:
Dansa
(Ba celona 1936), ps. 495-97 i 432-35.
Els
Ma ges,
14.
1978.
8 3
diu, hono a els concu san s pe qui. han op a pe la llengua ma e na ( . 53-54,
57-58)
i
pe qui., al capda all, són bons componedo s ( . 59-60)
i
mos en bella
aca
i
capaci a d'in enció ( . 49-52). Pe b, o a de dos casos isola s
(w.
41-48,
70-72),
no po concedi -10s cap p emi.
I
no po concedi -los-hi pe quk han al a
a les esskncies més pu es de l'a : de l'a de la Gaia Cisncia!
(.
.
.)
a en g eumen al a en l'a ,
la qual no adme an culpable descuy
(.
.
.)
En gene al, les ensions i l'e olució són o ca signi ica i es. Calca, o ma
en
una epoca expansi a, la de l'empe ado Ca les, hagué, en la madu esa, de p en-
d e posició da an una sk ie de e s asbalsado s: allida dels plan eigs huma-
nís ics, ancamen de Cas ella dec e a pe Felip
11,
p essió c eixen de la polí ica
i la cul u a cas ellanes, apa ició ulgu an de la pok ica ba oca
...
El 1560, en-
ca a posa a o a la se a con ianca en la iloso ia humanís ica.
I,
amb ella, en
una in e p e ació més o menys mode na d'Ausias Ma ch. Un poe a que colloca a
en e els
hispans!
El 1588, ja insinua, en e mes pol&mics, un eplegamen de
ipus nacionalis a. I, el 1601, po i aques eplegamen ins a les da e es conse-
qükncies: la de ensa més igo osa de la adicid!
En aques a mos a, ep odueixo idelmen la llicó de
l'edi io
p inceps.
Re-
gula i zo, segons les no mes mode nes, l'accen uació i la pun uació, l'ús de les
majúscules i el de les
ul .
I
desaglu ino, segons la p hc ica de la collecció <(Els
Nos es Clhssicsn, de Josep M. de Casacube a, els mo s aglu ina s. Dono les
g hcies a Eulhlia Du an de Cahne , que, amb summa gen ilesa, m'ha o e
alguns documen s inhdi s sob e la ida uni e si h ia de Calca, i a Jaume Medina,
que, amb o a compe i.ncia, ha adu'i els cinc poemes lla ins.
Sob e els segles
XVI-XVII
G aecia quum magnum e is os endi Home um,
Ede e quid posse , signi ica i eo.
Aemula g aeco um, ellus Oeno ia a em
Obieci a i, Vi giliumque dedi .
5
Con ende e i& a io ce amine laudis,
Adsc ibi laudem dum sibi u e que suam.
Edidi in e ea ellus Hispana poe am,
Adiungi socium quem sibi u e que pa em.
Hinc ingens obis communis glo ia su gi ,
10 O
Hellas, La ium, deciduumque solum.
Quan G 2cia mos i el g an Home a la e a,
/
indicd amb ell qu e a capac de dona .
/
Bmula dels g ecs, la e a Enb ia oposd un poe a
/
al poe a,
i
dond Vi gili.
/
Ells lliu-
a en una ba alla di e sa de lloanca,
/
men e cada un s'assigna a ell la se a llao .
/
Men-
es an , la e a Hispana engend i un poe a,
/
que cada un d'ells ingué pe company
igual a ells.
/
Su Caqui una eno me glb ia comuna amb osal es,
/
oh He las, Laci,
i
país del ponen .
TEXT:
Les ob es del/ ale os ca alle ,/y elegan issim poe-/ a Ausias Ma ch: A a noluamen
ab mol a dili/gencia euis es
y
o ldenades,
y
de/mol s can s/aumen a/des, Ba celona,
Claudi Bo na ,
1560,
p.
a
IIIV.
EDICIONS
MODERNES:
AUSIAS
MARCH,
Ob as de aques poé a publicadas, enin
al
de an
les edicions de
1543, 1545, 1555
y
1560,
pe F ancesch Pelayo
BRIZ,
Ba celona
1864,
p.
x .
T~TOL:
F ancisci Calsae
in
laudem Ausiae Ma ci Hispani poe ae Ca men.
Els
Ma ges,
14. 1978.
L'ingeni cu iós, ple de scikncia,
no po es a quie que no.ns p ocu e,
pe iu e descansa s, quan idans du e,
a isos g ans pe alcansa p udkncia.
5
Lo doc o Pons ac a s de consciencia
pe soas esc iu (&on 10 seu bon nom gu e),
pe que.1 e o 10 bon seny noas obscu e,
10 nos e jup p i an de in elmligencia.
Lo cinquan i: psalm de Da id explica,
10
pe exo a a o s que.s penedescan,
p enen millo camí que no enian.
Pe qui: con i s
a
Déu millo se escan,
a o in mol la sua ida inica:
dexan de e 10s mals que abans solian.
TEXT:
Sal ado
PONS,
Exposiciolsob e del psalmlMise e e mei De slde Da id, ab un
ac a /del sag amen de la peni encia: 10 qual en-/senya 10 bon modo, que han de
eni llos peni en s pe a sabe se benlconn essa ,
Ba celona, Jaume Cend a ,
1592,
p.
6 .
TÍTOL:
Sone de F ancesch Calca ca alle en llao de la p esen ob a
y
del Auc o .
92
Sob e els
segles
XVI-XVII

Axi com onc sob ada l'aleg ia
que a o s causa la canonizació,
ó a ambé g andissima ahó
co espongués la e i1 poesia.
5
Los ca alans, pe qu& dexam la llengua?
Ca alh onc lo Bena en u a :
qui no coneix poc a e ag ada
no inc a mol que cayga en semblan mengua.
Los p o engals y lymosins poe as
10
an in en a la mol delicad.a
pe agusa l'human ingeni a
y
pode e ses obas més pe e as.
Ausias Ma c en ella onc poe a
an exceuen qu4s ingu pe més ne
15
de quan s bells ims
y
bells can s agen e
y axi en son emps sa oba ou ele a.
La Gaya onc Sci2ncia nomenada
pels ca alans an ics de g an enom,
y és g an dolo no en end e pe qu2 y com
20
casi pe o s g eumen és menysp eada.
En cas ell o hom se d6n.a sc iu e
enin pe ce que.1~ se $ més p o i
y
dona an axí mayo deli ;
empe b mol s an dona més que iu e.
25
Més bcil és compond e en cas ellh
pe se les lleys dels ca alans es e as;
pe 10s accen s no poden
,las
poe as
líbe amen esc iu e en ca alh.
Mol s cas ellans a o y a d e esc iuen
30
sens ad e i 10 accen si
és
lla c o b eu,
y si no an igu a,
nois
sab g eu,
aquella en ench que synalepha diuen.
Ningú ad e eix la que és syne esi,
dóna-se'ls poc si an o nada ima,
35
no o na mo no.ls és de mol a es ima:
pe b ya e x que eñi an ab mi.
To hom a as de mol a llibe a ,
y de can a chacona y ga abanda;
e s de p imo ya.1 posen a la banda,
40
cu an mol poc de l'a la g a eda .
Pe b ad e in 10s can s de mo en mo ,
ol ia hon a l'au o d'una
can ó,
y emplea en ell un cos osissim do,
sinó que ol passa sols pe de o .
Els
Ma ges,
14.
1978.
45
P ec a l'au o d'assi en a an p e enga
que, a ha e sc i com an mol s a la joya,
pels ju ges o s, uni s de bona oya,
ó e p emia , y axí és bé queu en enga.
Noas po nega que són mol bellas assas
50
dels qui an p e i:~, y mol g ans in encions,
qusan me escu , pe mol bones ahons,
a e llahós, o ells, no gens escassas.
Doncs commensan ol ia mol hon a -los,
ingenis bells de nos e lymosí;
55
pe b bé inc mol g an anu x ab mi,
en -m.impo en , pux que no puc p emia -10s.
Espa sa
Y
axi diem me kixe g ans llaós
10s qwan sc i en llengua ca alana,
po an quiscú sa oba mol galana,
60
y esse o s ells sub ils componedo s.
Empe b, a en g eumen al a en l'a ,
la qual no adme an culpable descuy ,
pe dona an si s'en o nen de buy ;
Ó a.1~ millo que ossen ingu s a .
Al a espa sa
65
O
pecado de mi, quan g ans que ellas,
quan g ans clamós
y
quan a allonia,
y quan s g ans c i s y quan a pa la ia,
oin es an aques as mas o ellas!
Com se po e a e eball debadas?
70
Sia-ls cono , que n0.s po di millo ,
10
qui és es a a o s opposi o ,
pe qui: 10 p is és de misse Pujadas.
TEXT:
Jaime
REBULLOSA,
Relacionlde las g andesl ies as que en es alciudad de Ba celona
se hanlecho,
d
la Canonizacion de sa hijo San Ramonlde Pe ia o , de la O den
delP edicado es,
Ba celona, Jaime Cend a , 1601, ps. 348-350.
EDICIONS
MODERNES:
F.
P.
BRIZ,
LO llib e dels poe as,
Ba celona 1867, ps. 298-301.
A.
BULBENA
&
TOSELL,
C es oma ia de la Uengua Ca alana,
ol.
11,
Ba celona 1907,
I
ps.
285-7 [edici6 de les es .
I-IV,
de l'c Espa sa),
i
de
l'ccAl a
Espa sa),].
I
I
I
T~TOL: Sen encia.
NOTES: V. 26,
ed.
Po .
. 27,
ed.
Po .
Sob e els segles
XVI-XVIZ
De cosas mol an igues, qui e ne ol memb ia
en g an pe ill se me de di alsia,
10 que conexe h qui, cada dia,
es h passan son ems llegin his b ia.
5
Pe qo dona de em llao y glb ia,
en di 10 e , a qui é g an alia;
y qui o men en e axb po ia,
sob e quan s són me ex guanya ic b ia.
Lo doc o Manescal, de ca halans,
10
&esc iu e el e , 10 p is p ime se'n po a,
pe qui: ia ui ningú eiem 10 alcanga.
Ell, empe b, quan po , uig ia o a,
y
és de o s 10 quien h esc i abans.
Y
de se ca 10 e jamai se canca.
Ono e
MANESCAL,
Se mo/ lga men /anomena
del se e-lnissim senyo don Ia me
Segon,/Ius icie , y paci ic, Rey de A ago, y Comp e de/Ba celona, ill de Don Ped o
10 G an, y de/Dona Cos anca sa mulle ./P edica en la Sanc a Iglesia, de/la insigne
Ciu a de Ba celona a
4.
de Noem-/b e del Any
1597,
Ba celona, Sebas ia de Co -
mellas,
1602,
p.
**
37.
T~TOL:
Sone de F ancesch Caiga ca alle , en comendacio del Se mo del Rey don Iaume.
Els
Ma ges,
14.
1978.
95