Francesc Calça: Poemes

F ancesc Cal~a: Poemes a cu a de yoaquim Molas En el segle XVI, el pensamen li e a i del país ou el esul a &una colla de up u es i de desigual a s: de subs i ucions i de bui s. Abans de o , els ac a s de poi ica i de e b ica. Els humanis es i, més en conc e , Joan Lluís Vi es, Pe e Joan Nunyes i F ede ic Fu i6 i Ce iols insis i en en l'aniilisi dels models clhssics i, o a d'alguna al.lusió subal e na, igno a en en bloc la p oducció en llengua ulga . I, pe an , no exe ci en, malg a les idees posades en joc, cap in lui ncia ap eciable en la li e a u a mili an : la mode na. Al amen , els poe es, abandona s a ells ma eixos, endi en a eballa amb les poi iques i les e b- iques i alianes o, almenys, elabo a en uns models a pa i &una p iic- ica conc e a: la pe a quis a. 0, a1 con a i, in en a en de conse a , so in en e mes poli mics, la adició obado esca. El 1538, F ancesc &Olesa compon- gué I'única p ecep i a coneguda: la No a a de oba . Una p ecep i a que, a despi d'algunes no es de mode ni a -u ili zació d'Ho aci i de Neb ija, cons- ciencia de la pe ecció o mal, e c.-, epe í, amb o a la bona e del cas, les elles doc ines de la Gaia Cii ncia: L'a es a a sepul ada en sepulc e lemosí. Mas a e desen e ada y mol ben a aylonada pe a o bon us y i la os dona un mallo quí.' 1. F. D'OLESA, La no a a de oba , dins Poé icas ca alanas d'en Be engue de Noya y F ancesch de Olesa. A a no amen es ampades pe En G. LLABRÉS Y QUINTANA, Ba ce- lona-Palma de Mallo ca, 1909, p. 50. Els Ma ges, 14. 1978. 77 Uns anys desp és, el 1565, un al e poe a, Pe e Se a i, con ac i la publica- ció de dos llib es lí ics i d'una A e poé ica, compos a, aques a, com un dels llib es lí ics, <(en omance cas ellano)>.' Dels es, anma eix, només n'a ibh a so i un: el de poemes ca alans. Uns poemes que, en conjun , cons i ueixen una mena de e me mig en e la poe ica obado esca i la no a del Renaixemen . Aques e me mig ¿ ou el que codi ich amb o s els e s i u s en el ex con ac a ? En ou cas, la de Se a í és la p ime a p ecep i a cas ellana esc i a desp és de Ga cilaso, més exac amen , desp és de la publicada pe Juan del Encina el 1496. I, doncs, és an e io en més de se ze anys a la de Miguel Sánchez de Lima. Al amen , els humanis es i els poe es comple a en les se es anhlisis a a és d'al es canals. En e ec e: els humanis es, com Ma í I a a o Lluís Joan Vile a, edi a en -i comen a en- alguns ex os de l'an igui a ckssica. I ins, com el ma eix I a a, An ic Roca o Joan Bonlla i, n'edi a en de ca alans. En segon lloc, hom, g hcies als ce amens lí ics, desen o llh alguns gene es eb ics, o alo a ius, més o menys ipi ica s: els ca ells de con oca b ia, les sen encies i els exdmens. En e ce lloc, comen a llib es conc e s, i ins plan ejh qües ions d'abas gene al, a a és de les ap o acions, de les dedica b ies o dels poemes lauda o is que igu a en al da an de mol es ob es. Val a di que, en conjun , són, ce imens i ex os lauda o is, a mei a de camí de la co esia i de la c í ica i que, pe an , esul en o ga con encionals. Pe b, mol so in , ecolli en o, al e és, p o oca en au en ics es a s d'opinió. Fou el cas, pe exemple, d'una ca a de Joan Bosch: l'ad egada a la duquessa de Somma, que ob e el llib e segon de les se es Ob as. Una ca a que cons i ueix el pun d'a encada de o a la poesia cas ellana del Segle d'O ! I, pe úl im, alguns au o s ap o i a en els poemes o les no elles pe desen o lla les se es p opos es eb iques i/o judica la p oducció dels seus coHegues. Gaspa Gil Polo, poso pe cas, compongué, idel a la adició del gkne e i pe a la se a Diana, un <<Can o de Tu ia)>. Un can que és un e i able in en a i de la li e a u a espanyola, amb menció especial pe a les lle es alen- cianes. De e , a a és de les p ecep i es o d'aques s canals, deba e en, els uns i els al es, una se ie de p oblemes que cald ia examina amb un mínim de de all: el con lic e, ana a a di enaixen is a, de les llengües i, de mane a co ela i a, l'abandó de la ca alana, la alidesa de les p opos es pla bniques o de les a is o- kliques, la de ensa de les doc ines de la Gaia Cihncia, la iden i icació d'aques- es amb la llengua ca alana, l'ada~ ació dels models i alians o cas ellans, e c. En e els p oblemes, n'hi hagué un de cen al: la in e p e ació &Ausias Ma ch. En e ec e: el g up de Fe an Folch de Ca dona, duc de Somma, i, més exac a- men , Joan Bosch elabo a una in e p e ació d'abas mode n: enaixen is a. Una in e p e ació que, g hcies a Ga cilaso, ing essa amb au kn ica o una en les lle es cas ellanes del Segle d'O : Jo ge de Mon emayo , Gu ie e de Ce ina, Sánchez de las B ozas, Fe nando de He e a, conde de Villamediana.. . En can i, pe al g os dels escolias es, ou, Ausias, una mena de símbol: de símbol de la llengua i de la Gaia Ciencia. Així, Ma c An oni Camós es jus i ich, en La uen e deseada, d'ha e subs i ui' pe la cas ellana la se a llengua ma e na: la ca alana. I, la jus i icació, l'ad egh a Ausias, que, com a símbol, se li ha ia p esen a 2. C . J. M. MADURELL MARIMON, Ped o Nunyes y En ique Fe nandes, pin o es de e- ablos. (No as pa a la his o ia de la pin u a ca alana de la p ime a ni ad del siglo WI), <<Anales y Bole ín de 10s Museos de A e de Ba celona* (1944), p. 194. Un any abans, el 1564, Se a í ha ia ob ingu , ja, el p i ilegi eial de publicaci6; c . MADURELL, Algunas an- iguas edicione ba celonesas de lib os (1502-1704), ({BRABLB,, XXIV (1951-52), ps. 140-41 i 161-62. Sob e els segles XVI-XVII di iendo: ~poco c ees que e amengua a e e de la pa ia enagenado, sacando u concep o en o a leng~a?~ Al amen , la majo ia dels poe es no modi ich la lec u a medie al o, en o cas, endí a dessuca -la: Pe e Se a í, Joan Pujol, Joan Fe andis &He edia, e c. Val a di que, de o s, el p ime , pe eda i pe o mació, ou qui p oposi una lec u a més p bxima a la de Bosch i el seu g up: més mode na. I que Lluís Joan Vile a i Joan Pujol, segons Ka l-Heinz An on; in en a en, a pa i de la Con a- e o ma, una ein e p e ació ideolbgica. Una ein e p e ació que, a la ila ga, nau- agi. * F ancesc Calca ou un dels pe sona ges més decisius d'aques pano ama. 0, almenys, d'alguns dels seus sec o s: els més adicionals. Nasqué, Calca, a Ba celona, cap a l'any 1518; mo i, ambé a Ba celona, el dia 3 de gene de 1603. <(Di end es a 3 -diu Je oni Pujades-,' mo í mossi:n F ancesch Calca, ca alle , ciu adh de Ba celona, ya nonagena i o de 85 anys. Ha ia pe duda la is a, de ellesa y s udi.)> I a egeix: <(E a es a solda y mol bon s udian , pe - qui: e a mes e en a s, bachille en heologia, g an lla í, bon e hb ich, sa i en d e . Ve sa en heb eu, chaldeu y g ech, bon poe a, cu iós en humani a , el his o iado , y saxí compongué un lib e de Ca albnia y aqi 10 o de dels com es de Ba celona, que es an en la sala g an de la Dipu ació. Cada dia se oba a en ac es públichs li e als, a güia y se es ia la oga usque ad ul ium i e, ins a 19 de dezemb e passa en aquella jo nada de la Uni e ~i a .~ Y axí és epu a en e 10s hbmens illus es, més pe les lle es que pe les a mes. Fou so e a 10 ende- mh en la Seu.)> En e ec e: Calca ou un ipus b illan . No inc cap dada sob e les se es ac i i a s bi:Uiques, o a de la se a condició de ca alle . Es udih, segons que sembla, amb un humanis a amós, Ma í I a a, que eballa a com a p o- esso p i a de la noblesa i de l'al a bu gesia ba celonines i que, de mane a i egula , dona classe a 1'Es udi Gene al.' El 1544-45, inicii, com a p o esso dels es udis &A , la se a ca e a uni e si ~ ia.Vo ma pa dels ibunals que concedi en el Mes a ge en A s a Lluís Joan Vile a (1546)' i a An ic Roca (1555);" el 1554, exe cia de p ecep o de iloso ia1' i cons a, es anys des- p és, com a eso e : com a eso e de la uni e si a ." El 1564, g acies a 3. Ci a pe J. RUBI~ BALAGUER, Li e a u a ca alana, dins His o ia gene al de las Li- e a u as hispánicas, ol. 111 (Ba celona 1953), p. 890. 4. J. PUJOL, Ob a pok ica, a cu a de Ka l-Heinz ANTON (Ba celona 1970), ps. 9-10. 5. Die a i de Je oni Pujades, edició a cu a de J. M. CASAS HOMS, ol. I (1601-1605) (Ba celona 1975), ps. 231-32. 6. Sob e aques s e s, c . ibid., ps. 229-30. 7. I a a ou p o esso de g amh ica a 1'Es udi Gene al, de Ba celona, els cu sos 1508-09 i 1510-11 com a Ba xille en A s i, ja com a Mes e, del 1515-16 al 1522-24, espo hdi- camen els cu sos 1531-32 i 1533-34 i, de mane a ixa, des del 1541-42 o, almenys, des de la ees uc u ació de I'Es udi, el 1544-45, ins al 1556-57. A mis, el 1532, undi una socie a des inada a Sensenyamen dels es udis humanís ics. C ., sob e aques a qües ió, J. M. MADURELL MARIMON - C. DE DALMASES, S. I., Je oni A d?uol, maes o de san Ignacio, y la enseñanxa de las humanidades en Ba celona de 1508 a 1544, <(A chi um His- o icum Socie a is Iesun, xxx 11 (1968), ps. 370-406. 8. AHPB. Toan Lunes. Uig. 6. . 21. 9. J. M. M DUR ELL MARGION, Luis Juan Vile a, <<AST,>, xxx ~ (1964), 31. 10. AHPB. Joan Lunes, liig. 6, . 68. 11. AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, . 57. 12. AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, . 82. Els Ma ges, 14. 1978. una colla de can is p odu'i s en l'en i a , ob ingué, inalmen , una ci ed a: la de e b ica.') Ben a ia , al e ni la docencia amb la in es igació his b ica i, més espo idicamen , amb la co ecció de ex os i la edacció de poemes. Així, el 1559, compongué, pe al discu s De bea o Luca Concio, de Llo eng Valen í, aba de Camp odon, un poema en lla í. El 1560, in e ingué en la da e a edició clissica d'Ausias Ma ch: la p epa ada pe An ic Roca i imp esa pe Claudi Bo na . I, en e 1564 i 1602, publici un bon nomb e de poemes lauda o is en ob es d'An ic Roca, d'An oni de Lo asso, de Pe e Calde s, de Tomis de T ujillo, de Sal ado Pons, d'Ono e Manescal.. . Al amen , el 1577, ingué cu a de l'edició d'una ob a de Cosme Damii Ho oli: l'exposició del Cdn ic dels dn ics.l4 I, el 1558, doni a l'es ampa pa de la se a ob a més impo an : el De Ca alonia libe p imus. Una c bnica que, en conjun , cons a a de cinc llib es i que ha ia compos amb una idea ben de inida: la de dona a conhixe Ca alunya i, més conc e a- men , les se es igno ades glb ies. Els qua e llib es pe du s, amb o , conegue en una ce a di usió al seu emps. I, així, Josep Iglésies, g hcies a Ono e Manescal i a Pe e Gil, ha pogu dedui -ne alguns aspec es del con ingu i ema ca -ne, alho a, la impo incia.15 Cal~a, amb aques a doble ac i i a de p o esso i d'humanis a, assolí un lloc &excepció en la ida cul u al ba celonina. <(Ca alle o illus e en lenguas y e hó- ica --diu un coe ani-,'6 y en odo géne o de sciencias doc issimo, es ella de la Uni e sidad esp1andecien e.n El 1570, pe exemple, An ic Roca li dedicb un dels seus eballs a is o elics: In A is o elis pos e io em Analysin doc issimae ac elegan issimae p aelec iones. T es anys desp és, un no ellis a algue es, An oni de Lo asso, can i amb hm asi les exceU&ncies de la se a p oducció poe ica: Si 10s de G ecia y Man ua an me ecido, cada qual, ama de se glo ioso, con azdn sóis al mundo más amoso dellos, pues más g ado ha éis adqui ido. De ues a musa el e so an sen ido en 10 más al o le emos dichoso, de las he oicas ob as i o ioso, que nues o siglo enéis ya endido. En un ico ca álogo p eciado, i unas le as de o o publicando ues o alo , sabe , en u a y sue e. Dizen: F ancisco Calca es co onado de lau el, palma, oli o, pues iunphando es á su immo a2 ama en ida y mue e." 13. AHPB. Es udi Gene al, se ie XVIII, 1, . 52. 14. T. M. MADURELL I MARIMON. Claudi Bo na (Ba celona 1973). DS. 56-7, C . els ,, - . . docs. a es ps. 227-29 i 238-42, esp. 240. 15. J. IGLÉSIES, Pe e Gil, S. 1. (1551-1622) i la se a Geog a ia de Ca alanya (Ba celo- na 1949), ps. 83-86. Segons Iglbsies, la impo incia dels aspec es dedul s esideix en el e d'ha e di idi Ca alunya en egions na u als, o coma ques. 16. D. J. DE JORBA, Desc ipcion de las excellencias de la muy insigne Ciudad de Ba - celona (Ba celona 1589). Ci o pe I'ed. acsímil d'E. Moliné y B asés (Ba celona 1928), p. 29 . 17. A. DE LOFRASSO, LOS die lib os de Fo una &Amo (Ba celona 1573), p. 7 . 80 Sob e els segles XVI-XVII 1 El 1580, igu h, al cos a d'un al D . Mi i del ebleg Lluís Joan Vile- a, en el ju a &un dels ce hmens lí ics més impo an s del Cinc-cen s: el de la immo ali a de l'hnima, <<publica la e ce a es a de Pasqua de Res- su ecció en 10 mones i de Hie usalem)>, de Ba celona." Dos anys desp és, cons a en e els amics d'un illus e hellenis a, Pe e Gales, que, pe les se es a icions cal inis es, ha ia de mo i de mala mane a: a les p esons de la Inquisició, a Sa agossa. I que, aquell ma eix any, po se eali zh, no sé si pe aons &es udi, un ia ge a Roma." El 1588, compongué una mena d'epís ola lla ina a un al e humanis a conspicu: Joan C is b o Cal e d'Es ella. Un humanis a, aques , amb el qual el obem, ja, agamen elaciona mol abans, el 1564; i que o ma a pa dels ce cles més anca s de la co dels Aus ies. <(Quid e um aciam po e is, Cal e e, oga e, / c m sic con iceam, sc ibe e nilque ides.)> El bui de p oducció, l'a ibu'ia a una de les emp eses de les quals se sen ia més o gullós i que, al cap- da all, li dona més audihncia ciu adana. En e ec e: el 1587, la Dipu aci6 Gene- al de Ca alunya ha ia con ac a un pin o i alih, Felip A ios o, pe quk pin és, <(en la sala de b assos de la casa de la Depu aciÓ)>, els e a s dels mona ques ca alans. I Calca, <<com a pe sona mol en esa en coses de co oniques>>, ha ia es a designa com a <<o denado y desc ip o dels quad os)>.*' I, poc abans de mo i , el 1601, enca a ou memb e del ju a d'un ce amen li e a i: el con oca amb mo iu de les es es celeb ades a Ba celona pe la canoni zació de san Ramon de Penya o . I, com a sen encia del ce amen, compongué el ex de eo ia més impo an que ens ha dei~a .~' Els poemes de Calca o, almenys, els que conec U són de ca hc e es ic amen llib esc. I, així, malg a no disposa de cap dada sob e el con ingu de les se es 18. Libel1 de la inmo ali a de l'ánima nos a. Publica la e ce a es a de Pasqua de Resu ecci6 en 10 mones i de Hie usalem de la p esen Ciu a de Ba celona, en 10 p eszn any de 1580. Lo dona á la es ampa a a pe p ime a egada ... En Gaye á VIDAL Y VALEN- CIANO (Ba celona 1872). Segons RUBI~, HGLH, 111, 899, Calg c quiso p obablemen e in- undi al ce amen su en usiasmo po I'a mol singula de Gaya scien ian. 19. Pe e Gales, en una ca a da ada a Pbdua el 2-IX-1582 i di igida al sec e a i d'h- oni Agus í, Ma í de Baylo, deia: ccyo hazia cuen a de sc e i a Mossen Calqa, pe o po 10 que el me dixo, c eo es a ya en Roma, y aunque es e ahi, ba ia mal suplica es o a o o Que a V. M.)> C . A. MOREL-FATIO, L'humanis e hé é odoxe ca alan Ped o Galés, dins E ades su L'Espagne; ol. IV (Pa ís 1925), ps. 259-60. 20. En e ec e: YA i hmé ica, #An ic Roca, és dedicada a Cal e $Es ella i, d'al a banda, con C un poema lauda o i de Calca. 21. T. PUIG I CADAFALCH-T. MIRET Y SANS, El Palau de la Dipu ació Gene al de Ca alunyá, <(Anua i de 1'1ns i u d'Es udis Ca alahsn, 111 (1909-10), ps.^456-63. 22. A més de les essenyades, hom ha pa la d'al es possibles ob es de Calca. El 1946, Madu en publica un documen , de 1618, que a e e kncia a c nonnullis qua e nis e us issi- mis)> d'un Nobilia i, ccque ue un [...I magni ici domini F ancisci Calqan. Pe b, com ja ema cb, el Nobilia i podia ésse ob a de Calqa o bé de la se a p opie a . I, al capda all, sembla decan a -se pe la segona hipb esi (Las ac as no a iales ce i ica o ias de la exhibi- cidn de an iguos nobilia ios, ccLa No a ia,,, LXXXI, 1946, ps. 5-6 i 7-8 de la sep.). Al amen , Amadeu Pagks i, amb ell, J. M. Miquel i Ve gés con ongue en Calqa amb un collega seu, F ancesc Clusa, i li a ibuüen I'ob a que aques ha ia e en collabo ació amb An ic Roca: Lexicon la ino ca alanum (Ba celona 1560). C . Les ob es d'Auzias Ma ch, edició c í ica pe A. PAG~S, ol. I (Ba celona 1912), p. 75; J. M. MIQUEL I VERGÉS, La ilologia ca alana en el pe iode de la Decad2ncia, c RdeC~, núm. 90 (1938), p. 76. Amb o , cal di que, segons Roca, Bo na ha ia demana el concu s de Calca i que aques , pe aons de eina, ha ia hagu de declina -10 (Lexicon, p. 3). 23. To es Ama a una e e kncia a Sob a po ica de Calca, que no he pogu e i- Els Ma ges, 14. 1978. 8 1 classes de e b ica, podem econs ui , amb un mínim d'e o , algunes de les línies mes es del seu pensamen li e a i. En e ec e: els poemes mos en una ce a ensió, ui , en el ons, de la concu encia de di e sos ac o s: iloso ia humanís ica, ideologia polí ica-cul u al de la Con a e o ma, idea mili an de Ca a- lunya i, las ba no leas , ce enllue namen pe la co impe ial. En p incipi, els dís ics lla ins insis eixen en una adició humanís ica o sa despin ada: o gull de l'es udi (IV, 3-11), obsessió pe la ideli a ilolbgica al ex (11, 1-6; V, 1-10), e c. Dels qua e es ic amen humanís ics, el IV i el VI són po se els més in e es- san s. El IV pe que, en e els models possibles d'his o iado , ia el de Cal e d'Es ella: el c onis a o icial de Ca les I i de Felip II! Iudicium sequa ipse uum: mihi egula e a es. Nam ibi non quenquam p ae e a ullus homo, Qui modo e no i , ua uel p uden ia quae si E quam sis iudex ebus in hisce p obus. El VI pe que, a més de l'a encada de ipus o idih, con é unes idees pok- miques p ou indica i es i, al capda all, con adic b ies amb el model Cal e &Es- ella. En el De Ca alonia, diu, exposa una pila &opinions que són con h ies a les més gene als dels sa is. I, pe an , p e eu, en e ells, una eacció de ebuig i de mo a. Si, anma eix, ia, al silenci cbmode, la e i a polemica, és pe aons pa ib iques: ccsed pa iae pie as, e amo ehemen io eius, / is ud ne ie e . Dassa ue e minus>> el silencil. En els sone s ca alans. desen o lla, en , a una o ma ne amen i aliana, aigunes id&s que, en ce a mesu a, poleixen el seu humanisme. La ma G ia, la di ideix en dues pa s. Una de gene al i una al a de pa icula , que, la p ime a, l'aplica als llib es objec e &a enció. Així, en plena con igu ació de la Con a e o ma, ema ca la dedicació didhc ica dels espe i s més inquie s (VIII) o la sua i a -i l'excepcionali a - d'un mis e i: el de la missa (VII). En el poema x, a més, a alguna p ecisió sob e el seu o ici, el d'his o iado : consciencia p o essional, la e i a com a objec iu de la ece ca, pe ills que poden alseja -la.. . En conjun , els poemes més signi ica ius són els des ina s a de ensa la doc- ina de la Gaia Ciencia i, més en conc e , el poe a que, pe a ell, la simboli za a: Ausias Ma ch." En e ec e: els poemes I i 111, publica s, el 1560, en l'edició Bo na dedicada a Fe an Folch de Ca dona, p oposen una in e p e ació ajus ada i exul an que, en el ons, co espon a una epoca, la enaixen is a, pe a la qual Ausias cons i u'ia un clhssic pe ec amen accep a . En el poema I, des aca es poe es, un pe a cada país, llengua o cul u a: Home , pe als g ecs; Vi gili, pe als lla ins, i Ausias, pe als hispans. En el poema 111, eduix el món lí ic a dos g ans blocs: l'an ic i el mode n. Home és el poe a dels an ics, segons, p ecisa- men , un pe sona ge lla í: Plini. I Ausias, que és el símbol dels segons, el sob e- puja: ica : cchay muchos e sos en ecomendacion de a ias ob as: como de T ujillo, Pons, e c. Véase su coleccion en el Pa nás ca ali. N. A. Ma cillo, p. 315, (Memo ias pa a ayuda a o ma un Dicciona io c i ico de 10s esc i o es ca alanes, Ba celona 1836, p. 132). - En gene- al, els poemes conegu s són, com a als, més a ia oscos i acillan s; c ., pe exemple, les ema ques $0. CARDONA, Els g ups de ocals en con ac e (Un ema de llengua i poP ica) (Ba celona 1977), p. 130. 24. Segons Rubió i Lluch, hi ha ccpoesies ca alanes y cas ellanes dedicades a A. M., (<(Anua i de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans,, IV, 1911-1912, p. 737). Les cas ellanes, no les he pogudes locali za . 8 2 Sob e els segles XVI-XVII Ausias Ma ch ju gen que.1 sob en ona, pe quan axí ahó ho ol, y o dona, y gens d'assb ninguns saben s sen iuen. Pe a Calca, els e s d'aaques nos 'excellen poe a)> són: la sa iesa, la sub ilesa d'enginy i la p o undi a . La p o undi a , a més, p omou una da e a ca ac e ís ica: l'obscu i a . Una obscu i a que, amb o , no impedeix de oba - hi <(cen mil oses},! Aques a in e p e ació d'abas humanís ic, pe b, Calca la con e í, en el poema IX, compos al cap de qua an a anys, en una al a de més c ispada i polemica: de ensi a. < Ya e x que eñi an ab mi)>, diu en el e s 36. Així, iden i ica, d'una mane a ici a, la llengua ca alana amb la poe ica obado- esca i, a la egada, la cas ellana amb la mode ni a : ¿amb la poe ica del Ba oc? I, d'una mane a explíci a, p oposa només el con eu de la poesia g eu, solemne, i condemna el de la popula . Els p o engals i els llemosins, és a di , els ca alans són els in en o s de Pa e ade : una <(mol delicad.a )> que dessuca pe com- ple la amosa de inició d'un al e pe sona ge del país, Ramon Vidal de Besalú: <( oba s e chan a s son mo emenz de o as galla diasn." Els objec ius que pe - segueix, segons Calla, són p ou mise ables: <(agusa l'human ingeni a o> i apa- de e ses obas més pe e as)>. I, d'aques a pos ica que ha pe du o el g uix dels emps clhssics, Ausias n'és el símbol: Ausias Ma c en ella onc poe a an excellen qu4s ingu pe més ne de quan s bells ims y bells can s agen e , y axí en son emps sa oba ou ele a. La Gaia Ciencia, hom l'abandona a l'igual que la llengua: <<és g an dolo no en end e pe que y com / casi pe o s g eumen és menysp eada)>. I, de e , les causes de l'abandó de l'una són les ma eixes que les de l'al a: el p o i que en poden eu e, el majo deli que po p odui , la acili a i la llibe a . La poe ica ca alana és més di ícil que la cas ellana. En e ec e: les se es lleis són més ígides ( . 25-28), com ho p o en, pe exemple, les se es pau es accen uals (VV. 29-30), el e que els cas ellans no acin sinale a ( . 31-32) i que o déu, a més, aci sin2 esi ( . 33) i no es p eocupi de no epe i la ima ( . 34-35). Al amen , el comú dels poe es endeix a e cancons popula s. Unes cancons que, en de ini i a, són més lliu es i, doncs, més icils: To hom a as de mol a llibe a , y de can a chacona y ~a abanda;" e s de p imo ya.1 posen a la banda, cu an mol poc de l'a la g a e a . Aques a eo ia, Calla l'aplici, en la segona pa del poema, al ma e ial que s'ha ia p esen a al ce amen. Un ma e ial que, com diu en els e sos 1-4, no co esponia a la joia de les es es: les es es de canoni zació de san Ramon. Cal, 25. The Razos de oba o Raimon Vidal and associa ed ex s, Edi ed by J. H. MAR- SHALL (London 1972), p. 2. 26. Cal~a menciona pe p ime a egada al país aques s bails, an popula s, alesho es, en e es de Cas ella; c . F. PUJOL - J. AMADES, Dicciona i de la dansa, dels en emesos i dels ins umen s de música i sonado s, ol. I: Dansa (Ba celona 1936), ps. 495-97 i 432-35. Els Ma ges, 14. 1978. 8 3 diu, hono a els concu san s pe qui. han op a pe la llengua ma e na ( . 53-54, 57-58) i pe qui., al capda all, són bons componedo s ( . 59-60) i mos en bella aca i capaci a d'in enció ( . 49-52). Pe b, o a de dos casos isola s (w. 41-48, 70-72), no po concedi -10s cap p emi. I no po concedi -los-hi pe quk han al a a les esskncies més pu es de l'a : de l'a de la Gaia Cisncia! (. . .) a en g eumen al a en l'a , la qual no adme an culpable descuy (. . .) En gene al, les ensions i l'e olució són o ca signi ica i es. Calca, o ma en una epoca expansi a, la de l'empe ado Ca les, hagué, en la madu esa, de p en- d e posició da an una sk ie de e s asbalsado s: allida dels plan eigs huma- nís ics, ancamen de Cas ella dec e a pe Felip 11, p essió c eixen de la polí ica i la cul u a cas ellanes, apa ició ulgu an de la pok ica ba oca ... El 1560, en- ca a posa a o a la se a con ianca en la iloso ia humanís ica. I, amb ella, en una in e p e ació més o menys mode na d'Ausias Ma ch. Un poe a que colloca a en e els hispans! El 1588, ja insinua, en e mes pol&mics, un eplegamen de ipus nacionalis a. I, el 1601, po i aques eplegamen ins a les da e es conse- qükncies: la de ensa més igo osa de la adicid! En aques a mos a, ep odueixo idelmen la llicó de l'edi io p inceps. Re- gula i zo, segons les no mes mode nes, l'accen uació i la pun uació, l'ús de les majúscules i el de les ul . I desaglu ino, segons la p hc ica de la collecció <(Els Nos es Clhssicsn, de Josep M. de Casacube a, els mo s aglu ina s. Dono les g hcies a Eulhlia Du an de Cahne , que, amb summa gen ilesa, m'ha o e alguns documen s inhdi s sob e la ida uni e si h ia de Calca, i a Jaume Medina, que, amb o a compe i.ncia, ha adu'i els cinc poemes lla ins. Sob e els segles XVI-XVII G aecia quum magnum e is os endi Home um, Ede e quid posse , signi ica i eo. Aemula g aeco um, ellus Oeno ia a em Obieci a i, Vi giliumque dedi . 5 Con ende e i& a io ce amine laudis, Adsc ibi laudem dum sibi u e que suam. Edidi in e ea ellus Hispana poe am, Adiungi socium quem sibi u e que pa em. Hinc ingens obis communis glo ia su gi , 10 O Hellas, La ium, deciduumque solum. Quan G 2cia mos i el g an Home a la e a, / indicd amb ell qu e a capac de dona . / Bmula dels g ecs, la e a Enb ia oposd un poe a / al poe a, i dond Vi gili. / Ells lliu- a en una ba alla di e sa de lloanca, / men e cada un s'assigna a ell la se a llao . / Men- es an , la e a Hispana engend i un poe a, / que cada un d'ells ingué pe company igual a ells. / Su Caqui una eno me glb ia comuna amb osal es, / oh He las, Laci, i país del ponen . TEXT: Les ob es del/ ale os ca alle ,/y elegan issim poe-/ a Ausias Ma ch: A a noluamen ab mol a dili/gencia euis es y o ldenades, y de/mol s can s/aumen a/des, Ba celona, Claudi Bo na , 1560, p. a IIIV. EDICIONS MODERNES: AUSIAS MARCH, Ob as de aques poé a publicadas, enin al de an les edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560, pe F ancesch Pelayo BRIZ, Ba celona 1864, p. x . T~TOL: F ancisci Calsae in laudem Ausiae Ma ci Hispani poe ae Ca men. Els Ma ges, 14. 1978. L'ingeni cu iós, ple de scikncia, no po es a quie que no.ns p ocu e, pe iu e descansa s, quan idans du e, a isos g ans pe alcansa p udkncia. 5 Lo doc o Pons ac a s de consciencia pe soas esc iu (&on 10 seu bon nom gu e), pe que.1 e o 10 bon seny noas obscu e, 10 nos e jup p i an de in elmligencia. Lo cinquan i: psalm de Da id explica, 10 pe exo a a o s que.s penedescan, p enen millo camí que no enian. Pe qui: con i s a Déu millo se escan, a o in mol la sua ida inica: dexan de e 10s mals que abans solian. TEXT: Sal ado PONS, Exposiciolsob e del psalmlMise e e mei De slde Da id, ab un ac a /del sag amen de la peni encia: 10 qual en-/senya 10 bon modo, que han de eni llos peni en s pe a sabe se benlconn essa , Ba celona, Jaume Cend a , 1592, p. 6 . TÍTOL: Sone de F ancesch Calca ca alle en llao de la p esen ob a y del Auc o . 92 Sob e els segles XVI-XVII Axi com onc sob ada l'aleg ia que a o s causa la canonizació, ó a ambé g andissima ahó co espongués la e i1 poesia. 5 Los ca alans, pe qu& dexam la llengua? Ca alh onc lo Bena en u a : qui no coneix poc a e ag ada no inc a mol que cayga en semblan mengua. Los p o engals y lymosins poe as 10 an in en a la mol delicad.a pe agusa l'human ingeni a y pode e ses obas més pe e as. Ausias Ma c en ella onc poe a an exceuen qu4s ingu pe més ne 15 de quan s bells ims y bells can s agen e y axi en son emps sa oba ou ele a. La Gaya onc Sci2ncia nomenada pels ca alans an ics de g an enom, y és g an dolo no en end e pe qu2 y com 20 casi pe o s g eumen és menysp eada. En cas ell o hom se d6n.a sc iu e enin pe ce que.1~ se $ més p o i y dona an axí mayo deli ; empe b mol s an dona més que iu e. 25 Més bcil és compond e en cas ellh pe se les lleys dels ca alans es e as; pe 10s accen s no poden ,las poe as líbe amen esc iu e en ca alh. Mol s cas ellans a o y a d e esc iuen 30 sens ad e i 10 accen si és lla c o b eu, y si no an igu a, nois sab g eu, aquella en ench que synalepha diuen. Ningú ad e eix la que és syne esi, dóna-se'ls poc si an o nada ima, 35 no o na mo no.ls és de mol a es ima: pe b ya e x que eñi an ab mi. To hom a as de mol a llibe a , y de can a chacona y ga abanda; e s de p imo ya.1 posen a la banda, 40 cu an mol poc de l'a la g a eda . Pe b ad e in 10s can s de mo en mo , ol ia hon a l'au o d'una can ó, y emplea en ell un cos osissim do, sinó que ol passa sols pe de o . Els Ma ges, 14. 1978. 45 P ec a l'au o d'assi en a an p e enga que, a ha e sc i com an mol s a la joya, pels ju ges o s, uni s de bona oya, ó e p emia , y axí és bé queu en enga. Noas po nega que són mol bellas assas 50 dels qui an p e i:~, y mol g ans in encions, qusan me escu , pe mol bones ahons, a e llahós, o ells, no gens escassas. Doncs commensan ol ia mol hon a -los, ingenis bells de nos e lymosí; 55 pe b bé inc mol g an anu x ab mi, en -m.impo en , pux que no puc p emia -10s. Espa sa Y axi diem me kixe g ans llaós 10s qwan sc i en llengua ca alana, po an quiscú sa oba mol galana, 60 y esse o s ells sub ils componedo s. Empe b, a en g eumen al a en l'a , la qual no adme an culpable descuy , pe dona an si s'en o nen de buy ; Ó a.1~ millo que ossen ingu s a . Al a espa sa 65 O pecado de mi, quan g ans que ellas, quan g ans clamós y quan a allonia, y quan s g ans c i s y quan a pa la ia, oin es an aques as mas o ellas! Com se po e a e eball debadas? 70 Sia-ls cono , que n0.s po di millo , 10 qui és es a a o s opposi o , pe qui: 10 p is és de misse Pujadas. TEXT: Jaime REBULLOSA, Relacionlde las g andesl ies as que en es alciudad de Ba celona se hanlecho, d la Canonizacion de sa hijo San Ramonlde Pe ia o , de la O den delP edicado es, Ba celona, Jaime Cend a , 1601, ps. 348-350. EDICIONS MODERNES: F. P. BRIZ, LO llib e dels poe as, Ba celona 1867, ps. 298-301. A. BULBENA & TOSELL, C es oma ia de la Uengua Ca alana, ol. 11, Ba celona 1907, I ps. 285-7 [edici6 de les es . I-IV, de l'c Espa sa), i de l'ccAl a Espa sa),]. I I I T~TOL: Sen encia. NOTES: V. 26, ed. Po . . 27, ed. Po . Sob e els segles XVI-XVIZ De cosas mol an igues, qui e ne ol memb ia en g an pe ill se me de di alsia, 10 que conexe h qui, cada dia, es h passan son ems llegin his b ia. 5 Pe qo dona de em llao y glb ia, en di 10 e , a qui é g an alia; y qui o men en e axb po ia, sob e quan s són me ex guanya ic b ia. Lo doc o Manescal, de ca halans, 10 &esc iu e el e , 10 p is p ime se'n po a, pe qui: ia ui ningú eiem 10 alcanga. Ell, empe b, quan po , uig ia o a, y és de o s 10 quien h esc i abans. Y de se ca 10 e jamai se canca. Ono e MANESCAL, Se mo/ lga men /anomena del se e-lnissim senyo don Ia me Segon,/Ius icie , y paci ic, Rey de A ago, y Comp e de/Ba celona, ill de Don Ped o 10 G an, y de/Dona Cos anca sa mulle ./P edica en la Sanc a Iglesia, de/la insigne Ciu a de Ba celona a 4. de Noem-/b e del Any 1597, Ba celona, Sebas ia de Co - mellas, 1602, p. ** 37. T~TOL: Sone de F ancesch Caiga ca alle , en comendacio del Se mo del Rey don Iaume. Els Ma ges, 14. 1978. 95