cosa
li
se eixen, li an nosa. B ossa p e e eix
la na u a
i
la ida adicional.
Con inuan amb els í ols, en obem d'al-
es o ca signi ica ius:
O
o U
mani es a el
dub e i al que ja iem plan eja ambé pe
la ci aci6 d'E asme.
Un
i
no dos
assenyala ja
una ia pe un camí (la humani a ).
Llume-
ne ada
és una indicaci6 d'espe anca (la llum
n'és un cla símbol)
i
El Sal ama i,
com el
poe a ens deixa eu e a la de inició que en
dóna dins del llib e (<(Nino
/
que po a un
/
pes a la base
i
que,
/
des ia de la se a
poslci6
/
e ical, es o na a posa
/
d e
//
El poble,, p. 681) signi ica la olun a de
llui a del ma eix poe a i del seu poble amb
ell.
Ag upan o s els llib es podem di que
llu emi ica se cen a en es g ans eixos:
1)
el es imoni de la ida quo idiana, ja sia
la p bpia ida pe sonal, ja els dillegs
i
les
accions de la gen del ca e o les se es di-
e sions
i
jocs, ja el clima polí ic del país,
especialmen la ep essió, el capi alisme alia
amb I'església i el anquisme --del qual a
una o al desmi i icació (ps. 224, 301, 311,
313
...)
i especialmen al sone <(La pau de l'a-
bisme, (p. 605) on a iba a l'insul pe sonal:
<((
...
)
Pe qu no ma xes, ill de pu a?..
.,-
con aposa s a una a i mació i al de Ca alu-
nya, l'amo e s la qual es mani es a més d'u-
na egada de mane a emo i a, especialmen
en aquells poemes que o en ia s pe acom-
panya les li og a ies de Tipies a
Poems / om
he ca alan
(ps. 289, 230, 244, 797, 798,
799
...
).
2)
La medi ació sob e l'home
i
l'uni-
e s. B ossa u ili za mol les miximes i els
si~logismes, pe b pe demos a llu inu ili a .
A oca del budisme, la se a iloso ia de la
ida se cen a en la negació de o a di ini a ,
pe una banda, i en la o al a i mació de la
ida i de l'home, pe l'al a, del qual en a
un ésse Unic
i
Múl iple alho a: <(De l'esse
Onic
/
que s6c emana
/
la mul iplici a )>
(p. 195.
3)
Pe b el g an ema de
Poemes de
seny
i
cabell
és la p bpia poesia. B ossa eu
a les lle es o a la eali a (p. 54) i ell és el
mag que po ans o ma -la manipulan -les.
Pe b aques a eali a se li escapa, ja que els
mo s s6n, a egades, inú ils: < Ab aqa'm
/
calla, odio els mo s
/
inú ils), (p. 275).
I
el
poema acaba iden i ican -se
amb
la p bpia
eali a es imoniada: <(mou aques poema un
/
il e o amaga als seus e sos, (p. 355),
<(aques poema é doble ons), (p. 359). Pe
an , el poema no és més que una en i a
ic il, un conjun de sons que han enca
el silenci o un conjun de lle es emma ca-
des en un ull blanc: c Escol eu aques si-
lenciw (p. 663), <(Es eneu la de onació d'a-
ques
/
poema; desp és calleu
/
dilu'iu-10 en
el silenci
/
o iginal, (p. 292).
I
aques a in-
e upció del silenci se eix pe dona es i-
moni d'unes o mes de ida: <(To poema
/
és una de enció
/
ja que sos eu o mes de
la ida
/
pe conse a -les en els e sosw
(p 378). Pe b pe assoli aixb cal la pa ici-
pació del lec o , ja que el poema és cosa de
o s. Pe demos a -ho, el poe a a una pa b-
dia de la poesia llib esca, del ipus de la
d'Elio , amb ossos de poemes de Dan e,
Cos a
i
Llobe a, Je emies i Allan Poe, i am-
bé, a un al e ni ell, diu: <(A u, qui
/
si-
guis, 'in i o
/
a oba les coses amb
/
la
anscenden al bellesa,
/
com jo les obo,
i
ind is el poema), (p. 585),
i
la pa aula és
ac e:
<((
...)
i
si
/
la pa aula no e a un ac e
/
ampoc aques es a lles no
/
se ien un poe-
ma), (p. 805). De e , els mo s han es a l'ac-
e con inua de la ida de B ossa
i
aques
ecull de llib es n'és un bon es imoni. La
busca del mo se cen a en un ipus de poe-
sia sin ica. Els poemes es con e eixen,
així, en e ique es, en de inicions de diccio-
na i, en ansc ipcions de ols o no ícies
del dia i, en ossos de con e sa... Els mo s,
enca a que siguin a bi a is, enen un pode
mZlgic i e ocable, pode que 6s ema ca en
a'illa -10s com a poema, pe qu ells no són
més que la acana de l'objec e. Pe aixb, a
El Sal ama í
oba em poemes que només
cons en de í ol
i
dibuix: la eali a semh-
ica
i
la eali a isual; el poema esde é o a
la eali a . D'aques a mane a comenla el ca-
mí
cap
a
la poesia isual.
Poemes de seny i
cabell
és, doncs, un llib e que cal con ixe
pe a comp end e les e olucions del poe a-
in es igado Joan B ossa.
Josep
ALB ERT^:
E a
plena
de
canoes.
Campos, Imp em a Ad o e ,
1977.
(Col-
lecció
<(Gua e )>,
núm.
3.)
83
ps.
Em sembla mol saludable i'apa ició d'una lecció o ca ben p esen ada
i
amb un disseny
collecci6 de poesia com <(Gua e )> que, edi- co ec e, comp en ins a a es olums:
O ici
ada a Campos (Mallo ca), ol collabo a en
de so ds,
de Damii Hugue ,
Mapa del desig,
un desij able p océs de descen ali zació (i, de Damii Pons, i
E a plena de canoes,
de
po se , ambé di usió) de les inicia i es edi- Josep Albe í; es ac a, doncs, a p ime a
o ials, limi ades ins a a a ciu a s com Ba - is a, d'un in en p ou me i o i (com els
celona, Val ncia o Mallo ca, sob e o . La col- <(Quade ns Foc Nou), o la e is a c Epsilons
Ressenyes
de Ta agona, les colleccions <(La Baldu a))
d'Inca o <(El Ribo , de Reus, les e is es
<(Reduccions)> de Vic o, si més no en pa ,
((Faig)) de Man esa, pe ci a alguns exem-
ples; ins a Ba celona podem oba una e-
is a al e na i a com c Pa aules)>) al qual
hem d'augu a una du ada su icien . Pe b
aquí ull ocupa -me
d'E a plena de canoes,
I'úl im llib e de Josep Albe í, els es e-
culls del qual publica s ins a a
(Modus i-
endi,
1971,
Com una esis incia,
1972, i
Alio na,
1974) cons i u'ien una p oducció
b eu pe b signi ica i a de la se a posició
dins de la l ica ca alana més ecen
( id.
<<Els Ma ges,, núm. 1, 1974, p. 124).
E a
plenn de canoes,
da a en e el gene de 1974
i el no emb e de 1975, és un <(llib e de Ili-
b es: cada secció man é un í ol, i la se a
independkncia dels demés
[sic]
no és al a
cosa que la se a in e elació)>. La p ime a
secció,
Llib e d'Am ibis
i
al es Bes ioles
Amo oses,
cons a de deu poemes en e sos
blancs amb p edomini dels i mes iimbics
i anapes ics, en els quals Albe í abo da la e-
ini ica e b ica en ús d'un llengua ge luxu-
ian , quasi aba oca , segons com di ícil, pe b
a cgades insegu .
Llib e dlAgulles Au omd i-
ques
i
al es Es is Punyen s,
que cons a de
deu sone s, en e sos decasíllabs amb ima o
sense, amplia alguns aspec es de la emi ica
del ecull an e io i n'a egeix de nous, men-
e que el llengua ge, en un es o q no sem-
p e ben con o!a , s'en iqueix en la ece ca
del mo di ícil i la ima es anya. El o a ia
comple amen a la e ce a secció,
Sui e hipe -
ealis a,
que comp i n es apa a s amb di-
e ses peces cadascun, o es les quals ben
conco des amb el í ol del conjun ; el p ime
apa a enclou dues se ies de ex os: una de
e e ida al cadi e de Ca e o Blanco; l'al e,
un epo mkdic, no és al a cosa que el
comunica de la mo de F anco; els apa a s
segon
i
e ce , mi jan~an de inicions o
desc ipcions, aixequen ac a dels llocs
i
ob-
jec es que en ol en l'home
i
que són la p eo-
cupació del poe a (en alguns casos, la sola
lec u a del ex en ca ali, habi ua s a llegi
p ospec es i indicacions en cas elli, ja p o-
oca una dis anciació ap eciable). La da e a
secció,
Llib e de Violincies Co po als
i
al es
Llibe a s Fo mds,
cons a de deu poemes
(com les dues p ime es seccions), en e s
i
ipog a ia lliu es,
i
di e sos pel que a
a
la
emi ica dels an e io s: alguns d'aques s ex-
os elabo en una e lexió sob e la ma eixa
poesia i, d'alguna mane a, poden se p esos
com una poe ica de l'au o . Pa in d'una
a i mació de llibe a (de la qual és mos-
a, p ecisamen , aques a úl ima secció), la
poesia d'Albe í se'ns o e eix com els ag-
men s esc i s (con encionalmen ) d'una apas-
sionada, iolen a in e ogació del eal i de
l'es able i admks, un es o c cons an d'ins-
i ui en la se a esc ip u a un món nou, B
pidamen des i ui' al seu o n pe les in es-
igacions i p o a u es que, con inuan -10 i/o
con adien -10, el subs i ueixen i ins en pos-
ulen I'eliminació.
Manuel
de
PE~ROLO:
Toca s pel oc.
Ba celona, Edicions
62,
1976.
(Co~lecció
<(El
Cangu )>, núm. 29.) 140 ps.;
Hem posa les mans a la c bnica.
Ba celona,
Edicions 62,
1977.
(CoUecciÓ
<{El
Balanci)>, núm. 103.)
307
ps.;
Pols
no a
de
unes elles.
Ba selona, Edicions
62,
1977.
(CoUecciÓ
<(El
Balanci)>, núm. 106.)
279
ps.;
Mossega -se la cua.
Ba celona, Edicions
62,
1977'.
(CoUecciÓ
<(El
Can-
gu u,
núm. 36.)
91
ps.;
Lec u a a banda
i
banda de pa e .
Ba celona, Edicions
P oa,
1977.
(Biblio eca
<{A
To Ven ),, núm. 179.)
199
ps.
La p odigiosa ecundi a na a i a de Ma-
nuel de Ped olo és, gai ebé, un lloc comú
dins el pano ama de la li e a u a ca alana
ac ual. Un lloc comú i una p eocupació (ob-
sessió) pels qui de p op o de lluny olen
segui l'e olució d'aques au o . Obse an
els da e s olums edi a s eiem que Ped olo
con inua donan a conkixe p oduccions ela-
i amen an igues, de a més de in anys,
que en el seu momen no ha ien ingu so -
ida pe mo ius edi o ials o
bé
de censu a;
con inua comple an la sk ie <(Temps Obe ));
con ibueix al deba obe sob e la no ella;
i eedi a ob es que han ingu kxi come cial,
o bé, que s'inclouen dins la se a <cob a com-
ple a,.
Toca s pel oc
és una no ella esc i a l'any
1959 (<(segona desena de se emb en) en un
cu espai de emps i que pe les se es ca ac-
e ís iques emi iques po insc iu e's dins el
ealisme social dominan a l'kpoca. L'a gu-
men és mol senzill: Ange, mili an d'un
pa i , iu uns dies enmig d'una amília (pa-
e, ma e
i
illa) en una ba aca, ins que és
e i en una acció. En el cu lapse de emps
con enc polí icamen
i
sen imen almen la
Els
ma ges,
13.
1978.
123