Josep Albertí, 'Era plena de canoes'

cosa li se eixen, li an nosa. B ossa p e e eix la na u a i la ida adicional. Con inuan amb els í ols, en obem d'al- es o ca signi ica ius: O o U mani es a el dub e i al que ja iem plan eja ambé pe la ci aci6 d'E asme. Un i no dos assenyala ja una ia pe un camí (la humani a ). Llume- ne ada és una indicaci6 d'espe anca (la llum n'és un cla símbol) i El Sal ama i, com el poe a ens deixa eu e a la de inició que en dóna dins del llib e (<(Nino / que po a un / pes a la base i que, / des ia de la se a poslci6 / e ical, es o na a posa / d e // El poble,, p. 681) signi ica la olun a de llui a del ma eix poe a i del seu poble amb ell. Ag upan o s els llib es podem di que llu emi ica se cen a en es g ans eixos: 1) el es imoni de la ida quo idiana, ja sia la p bpia ida pe sonal, ja els dillegs i les accions de la gen del ca e o les se es di- e sions i jocs, ja el clima polí ic del país, especialmen la ep essió, el capi alisme alia amb I'església i el anquisme --del qual a una o al desmi i icació (ps. 224, 301, 311, 313 ...) i especialmen al sone <(La pau de l'a- bisme, (p. 605) on a iba a l'insul pe sonal: <(( ... ) Pe qu no ma xes, ill de pu a?.. .,- con aposa s a una a i mació i al de Ca alu- nya, l'amo e s la qual es mani es a més d'u- na egada de mane a emo i a, especialmen en aquells poemes que o en ia s pe acom- panya les li og a ies de Tipies a Poems / om he ca alan (ps. 289, 230, 244, 797, 798, 799 ... ). 2) La medi ació sob e l'home i l'uni- e s. B ossa u ili za mol les miximes i els si~logismes, pe b pe demos a llu inu ili a . A oca del budisme, la se a iloso ia de la ida se cen a en la negació de o a di ini a , pe una banda, i en la o al a i mació de la ida i de l'home, pe l'al a, del qual en a un ésse Unic i Múl iple alho a: <(De l'esse Onic / que s6c emana / la mul iplici a )> (p. 195. 3) Pe b el g an ema de Poemes de seny i cabell és la p bpia poesia. B ossa eu a les lle es o a la eali a (p. 54) i ell és el mag que po ans o ma -la manipulan -les. Pe b aques a eali a se li escapa, ja que els mo s s6n, a egades, inú ils: < Ab aqa'm / calla, odio els mo s / inú ils), (p. 275). I el poema acaba iden i ican -se amb la p bpia eali a es imoniada: <(mou aques poema un / il e o amaga als seus e sos, (p. 355), <(aques poema é doble ons), (p. 359). Pe an , el poema no és més que una en i a ic il, un conjun de sons que han enca el silenci o un conjun de lle es emma ca- des en un ull blanc: c Escol eu aques si- lenciw (p. 663), <(Es eneu la de onació d'a- ques / poema; desp és calleu / dilu'iu-10 en el silenci / o iginal, (p. 292). I aques a in- e upció del silenci se eix pe dona es i- moni d'unes o mes de ida: <(To poema / és una de enció / ja que sos eu o mes de la ida / pe conse a -les en els e sosw (p 378). Pe b pe assoli aixb cal la pa ici- pació del lec o , ja que el poema és cosa de o s. Pe demos a -ho, el poe a a una pa b- dia de la poesia llib esca, del ipus de la d'Elio , amb ossos de poemes de Dan e, Cos a i Llobe a, Je emies i Allan Poe, i am- bé, a un al e ni ell, diu: <(A u, qui / si- guis, 'in i o / a oba les coses amb / la anscenden al bellesa, / com jo les obo, i ind is el poema), (p. 585), i la pa aula és ac e: <(( ...) i si / la pa aula no e a un ac e / ampoc aques es a lles no / se ien un poe- ma), (p. 805). De e , els mo s han es a l'ac- e con inua de la ida de B ossa i aques ecull de llib es n'és un bon es imoni. La busca del mo se cen a en un ipus de poe- sia sin ica. Els poemes es con e eixen, així, en e ique es, en de inicions de diccio- na i, en ansc ipcions de ols o no ícies del dia i, en ossos de con e sa... Els mo s, enca a que siguin a bi a is, enen un pode mZlgic i e ocable, pode que 6s ema ca en a'illa -10s com a poema, pe qu ells no són més que la acana de l'objec e. Pe aixb, a El Sal ama í oba em poemes que només cons en de í ol i dibuix: la eali a semh- ica i la eali a isual; el poema esde é o a la eali a . D'aques a mane a comenla el ca- mí cap a la poesia isual. Poemes de seny i cabell és, doncs, un llib e que cal con ixe pe a comp end e les e olucions del poe a- in es igado Joan B ossa. Josep ALB ERT^: E a plena de canoes. Campos, Imp em a Ad o e , 1977. (Col- lecció <(Gua e )>, núm. 3.) 83 ps. Em sembla mol saludable i'apa ició d'una lecció o ca ben p esen ada i amb un disseny collecci6 de poesia com <(Gua e )> que, edi- co ec e, comp en ins a a es olums: O ici ada a Campos (Mallo ca), ol collabo a en de so ds, de Damii Hugue , Mapa del desig, un desij able p océs de descen ali zació (i, de Damii Pons, i E a plena de canoes, de po se , ambé di usió) de les inicia i es edi- Josep Albe í; es ac a, doncs, a p ime a o ials, limi ades ins a a a ciu a s com Ba - is a, d'un in en p ou me i o i (com els celona, Val ncia o Mallo ca, sob e o . La col- <(Quade ns Foc Nou), o la e is a c Epsilons Ressenyes de Ta agona, les colleccions <(La Baldu a)) d'Inca o <(El Ribo , de Reus, les e is es <(Reduccions)> de Vic o, si més no en pa , ((Faig)) de Man esa, pe ci a alguns exem- ples; ins a Ba celona podem oba una e- is a al e na i a com c Pa aules)>) al qual hem d'augu a una du ada su icien . Pe b aquí ull ocupa -me d'E a plena de canoes, I'úl im llib e de Josep Albe í, els es e- culls del qual publica s ins a a (Modus i- endi, 1971, Com una esis incia, 1972, i Alio na, 1974) cons i u'ien una p oducció b eu pe b signi ica i a de la se a posició dins de la l ica ca alana més ecen ( id. <<Els Ma ges,, núm. 1, 1974, p. 124). E a plenn de canoes, da a en e el gene de 1974 i el no emb e de 1975, és un <(llib e de Ili- b es: cada secció man é un í ol, i la se a independkncia dels demés [sic] no és al a cosa que la se a in e elació)>. La p ime a secció, Llib e d'Am ibis i al es Bes ioles Amo oses, cons a de deu poemes en e sos blancs amb p edomini dels i mes iimbics i anapes ics, en els quals Albe í abo da la e- ini ica e b ica en ús d'un llengua ge luxu- ian , quasi aba oca , segons com di ícil, pe b a cgades insegu . Llib e dlAgulles Au omd i- ques i al es Es is Punyen s, que cons a de deu sone s, en e sos decasíllabs amb ima o sense, amplia alguns aspec es de la emi ica del ecull an e io i n'a egeix de nous, men- e que el llengua ge, en un es o q no sem- p e ben con o!a , s'en iqueix en la ece ca del mo di ícil i la ima es anya. El o a ia comple amen a la e ce a secció, Sui e hipe - ealis a, que comp i n es apa a s amb di- e ses peces cadascun, o es les quals ben conco des amb el í ol del conjun ; el p ime apa a enclou dues se ies de ex os: una de e e ida al cadi e de Ca e o Blanco; l'al e, un epo mkdic, no és al a cosa que el comunica de la mo de F anco; els apa a s segon i e ce , mi jan~an de inicions o desc ipcions, aixequen ac a dels llocs i ob- jec es que en ol en l'home i que són la p eo- cupació del poe a (en alguns casos, la sola lec u a del ex en ca ali, habi ua s a llegi p ospec es i indicacions en cas elli, ja p o- oca una dis anciació ap eciable). La da e a secció, Llib e de Violincies Co po als i al es Llibe a s Fo mds, cons a de deu poemes (com les dues p ime es seccions), en e s i ipog a ia lliu es, i di e sos pel que a a la emi ica dels an e io s: alguns d'aques s ex- os elabo en una e lexió sob e la ma eixa poesia i, d'alguna mane a, poden se p esos com una poe ica de l'au o . Pa in d'una a i mació de llibe a (de la qual és mos- a, p ecisamen , aques a úl ima secció), la poesia d'Albe í se'ns o e eix com els ag- men s esc i s (con encionalmen ) d'una apas- sionada, iolen a in e ogació del eal i de l'es able i admks, un es o c cons an d'ins- i ui en la se a esc ip u a un món nou, B pidamen des i ui' al seu o n pe les in es- igacions i p o a u es que, con inuan -10 i/o con adien -10, el subs i ueixen i ins en pos- ulen I'eliminació. Manuel de PE~ROLO: Toca s pel oc. Ba celona, Edicions 62, 1976. (Co~lecció <(El Cangu )>, núm. 29.) 140 ps.; Hem posa les mans a la c bnica. Ba celona, Edicions 62, 1977. (CoUecciÓ <{El Balanci)>, núm. 103.) 307 ps.; Pols no a de unes elles. Ba selona, Edicions 62, 1977. (CoUecciÓ <(El Balanci)>, núm. 106.) 279 ps.; Mossega -se la cua. Ba celona, Edicions 62, 1977'. (CoUecciÓ <(El Can- gu u, núm. 36.) 91 ps.; Lec u a a banda i banda de pa e . Ba celona, Edicions P oa, 1977. (Biblio eca <{A To Ven ),, núm. 179.) 199 ps. La p odigiosa ecundi a na a i a de Ma- nuel de Ped olo és, gai ebé, un lloc comú dins el pano ama de la li e a u a ca alana ac ual. Un lloc comú i una p eocupació (ob- sessió) pels qui de p op o de lluny olen segui l'e olució d'aques au o . Obse an els da e s olums edi a s eiem que Ped olo con inua donan a conkixe p oduccions ela- i amen an igues, de a més de in anys, que en el seu momen no ha ien ingu so - ida pe mo ius edi o ials o bé de censu a; con inua comple an la sk ie <(Temps Obe )); con ibueix al deba obe sob e la no ella; i eedi a ob es que han ingu kxi come cial, o bé, que s'inclouen dins la se a <cob a com- ple a,. Toca s pel oc és una no ella esc i a l'any 1959 (<(segona desena de se emb en) en un cu espai de emps i que pe les se es ca ac- e ís iques emi iques po insc iu e's dins el ealisme social dominan a l'kpoca. L'a gu- men és mol senzill: Ange, mili an d'un pa i , iu uns dies enmig d'una amília (pa- e, ma e i illa) en una ba aca, ins que és e i en una acció. En el cu lapse de emps con enc polí icamen i sen imen almen la Els ma ges, 13. 1978. 123